Cooperaciocatalana 355

355

Juny 2012 • revista mensual Any 32è • PVP 3,00 € edita Fundació Roca i Galès

Finances cooperatives Les nostres cooperatives: Caixa d'Enginyers, cooperativa de crèdit.

Entrevista: Oscar Muguerza, Caja Laboral.

“... In ce r te s se s , dubte s , proble m es ...?

Lluitem plegats!! · especialistes en cooperatives ·

• Planificació i Gestió Comptable • Declaració Impost de Societats • Estudis Econòmics de Viabilitat i Plantejament de futur • Control Pressupostari • D iagnòstic econòmics, financers i de sistemes de control de la Cooperativa • A ssistència de Membres de les Comissions de Vigilància i Juntes Rectores • C onsultes sobre problemàtica econòmica, comptable i fiscal GONZALEZ & CIA AUDITORS A U D I TO R E S C E N S O R E S J U R A D O S D E C U E N TA S

• Auditores de Comptes Anuals • Auditories i Revisió dels Comptes • Proyectes de Fusió i Escissió

• Auditoria de Gestió • Informes especials

Pensem com tu. La feina,... ben feta.

GIRONA 38 1º 1ª · 08010 BARCELONA • Telèfon 93 265 35 05 Fax 93 232 56 13 e-mail: gjjg@gonzalezauditors.com

355

Juny 2012 • revista mensual • Any 32è edita Fundació Roca i Galès

sumari 4 / TORNAVEU

14 / ENTREVISTA

Màrius Rodrigo, dissenyador tèxtil.

Oscar Muguerza, Director de desenvolupament de negoci d’empreses de Caja Laboral.

Miquel Miró Conversa que desgrana els 53 anys de l’única cooperativa de crèdit amb socis de treball del món, que treballa per i des del cooperativisme en la canalització de l’estalvi ciutadà per finançar el desenvolupament empresarial cooperatiu.

5 / EDITORIAL

Finances cooperatives.

6 / EL NOSTRE MÓN 9/ COOPERATIVES DE CATALUNYA

La visualització del cooperativisme.

Confederació de Cooperatives de Catalunya

13

11 / LES NOSTRES COOPERATIVES

Caixa d’Enginyers, 45 anys anticipant cooperativisme.

David Fernàndez Reportatge del Grup financer que després de 45 anys segueix desenvolupant un model cooperatiu de banca personal i comercial al servei de les necessitats canviants dels seus socis. I des del compromís del model cooperatiu en el progrés social i econòmic al servei de les persones amb sòlids principis de responsabilitat social i sostenibilitat en el temps.

el respecte, valors de transparència, honestedat, equitat, democràcia i independència.

21 23/ 2012.COOP

Cooperativisme als quatre vents.

Jordi Garcia 24/ JORNADES SOBRE COOPERATIVISME 2012

El cooperativisme, una alternativa a la crisi.

Programa.

24

16/ COOPERATIVISME

Caixa Guissona, una cooperativa de crèdit triomfa en el mercat financer.

Pep Valenzuela 18/ FINANCES COOPERATIVES

FINANCOOP 2012: les finances cooperatives a escena.

Miquel Miró 26/ PENSEM-HI

11 crèdits

Jornada FINANCOOP. Miquel Miró Jornada que visualitza que un altre sistema financer no només és possible, sinó que ja és aquí: amb entitats basades en la cooperació i

Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 - cc@rocagales.org - www.rocagales.org Coordinació Agnès Giner. Consell de Redacció Josep Busquets, Miquel Corna, Enric Dalmau, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Miquel Miró, Ma. Lluïsa Navarro, Joseba Polanco i Esteve Puigferrat. Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits. Foto portada: Diferents expressions del cooperativisme. © COV Sccl., Abacus Sccl.

FCAC, SERVICOOP i Cooperació Catalana Disseny, maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada EMAS) Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415.

Captació d’inversió, que en diuen.

Santos Hernández 27 / BIBLIOTECA

Retalls.

Elisenda Dunyó

Amb el suport de:

Aquesta revista ha estat impresa sobre paper certificat FSC® i amb tintes provinents d’olis vegetals

núm 355 - Juny 2012 n

cooperació catalana n

3n

Tornaveu

Un parell de preguntes (que en són tres) a Màrius Rodrigo Navarro (Triollo, Palència, 1953), dissenyador tèxtil

3 1 2 Què li sembla atractiu del cooperativisme?

El seu model d’organització democràtica, social i participativa.

El fet de posar en comú el treball i ser competitius. És un objectiu primordial i necessari en aquests moments. Així com l’esforç per arribar a metes que beneficiïn a tots igual, que crec que és un dels principals al·licients d’una cooperativa.

n4

cooperació catalana n

núm 355 - Juny 2012 n

Què no el convenç del cooperativisme?

La desvirtuació de la cooperativa en si, a mesura que hi entra algun soci que desconeix el model cooperatiu i veu la cooperativa com una altra empresa, en la qual ha de lluitar contra els seus companys per adquirir-hi una posició rellevant.

Creu que és possible fer una altra economia?

En el moment actual en què ha fracassat el model econòmic convencional, crec que l’economia social i cooperativa és una oportunitat per a canviar l’actual context empresarial per un altre amb més vinculació social.

editorial

Finances cooperatives

A casa nostra hi ha cooperatives que vetllen per l’estalvi i la millora de les rendes dels seus socis i per les per les pròpies inversions.

Si hi afegim que finançar les necessitats de les cooperatives i el desenvolupament empresarial cooperatiu és un element clau en el context econòmic actual, i que l’economia cooperativa hi té molt a aportar, ja que contribueix a construir un món millor –tal com diu el lema de l’Any Internacional de les Cooperatives 2012 de les Nacions Unides–, l’addició és clara. Les finances cooperatives, com a cooperativització de l’activitat financera, revelen que, no només és possible que existeixi un altre sistema financer, sinó aquest ja és aquí. Amb entitats que basen la seva activitat

en les persones, la cooperació i el respecte.

Amb la pràctica diària de la transparència, l’honestedat, l’equitat, la democràcia, la independència i la proximitat. En un sistema capaç de generar riquesa estable i sostenible econòmicament i socialment, sense esgotar els recursos.

Financoop, la Jornada Internacional de Finances Cooperatives, és l’altaveu que proclama hi ha altres finances possibles, que hi ha entitats financeres cooperatives solvents que són una alternativa real per a construir una societat amb un sistema financer just, democràtic, transparent i arrelat, en definitiva, per a construir un món millor. n

LA COBERTA/ El finançament de totes les expressions del cooperativisme és actualment un

element clau en la construcció del món millor que aquest 2012 celebrem.

Foto: Diferents expressions del cooperativisme ©COV Sccl., Abacus Sccl. FCAC, SERVICOOP i Cooperació Catalana núm 355 - Juny 2012 n

cooperació catalana n

5n

el nostre món

Premis Assemblea General de Una vintena Cooperativa de les Seccions de Crèdit d’administracions l’Any de Servicoop En l’Assemblea General de les Seccions de Crèdit, locals adherides els més de cent cinquanta representants de cooa l'AIC-2012 El Consell Rector de la Federació peratives agràries que tenen secció de crèdit van de Cooperatives de Serveis i Transportistes de Catalunya va decidir, en la darrera reunió, atorgar a COOP 57, SCCL el Premi Cooperativa de l’Any per la seva tasca en el món cooperatiu i el creixement econòmic i social que ha assolit. D’altra banda, va escollir el Despatx Duran Sindreu Assessors per ser el capdavanter a portar casos de l’àmbit cooperatiu i pel fet d’assessorar cooperatives amb una rellevància important.

Aquest Premis tenen una trajectòria de vint anys, i es fan amb la finalitat de reconèixer la tasca feta per les cooperatives, la seva labor social i representativa del sector cooperatiu.

S’han anat atorgant també a persones representatives del sector cooperatiu o bé que hi han fet una tasca de gran importància. n

n6

cooperació catalana n

donar suport, per unanimitat, a la continuïtat del model de seccions de crèdit i van aprovar un bloc de mesures que n’augmentarien el control i minimitzarien el risc dels impositors. L’Assemblea General es va fer el 27 d’abril, al matí, al castell d’Albatàrrec.

El sector considera que les seccions de crèdit són un instrument necessari per al finançament del sector agrari perquè estan arrelades en entorns rurals –on sovint no arriben les entitats bancàries– i prioritzen el finançament de l’activitat dels socis i de les inversions de la cooperativa en un context econòmic complicat, quan les entitats financeres han reduït –només en els dos últims anys– en un 11% el seu finançament en el sector.

El col·lectiu va aprovar un conjunt de mesures concretes que han de servir per a augmentar el control i garantir la seguretat dels impositors, i alhora per a assegurar el finançament del sector agrari. Així mateix, es va decidir actuar amb decisió i contundència davant situacions puntuals de gestió fraudulenta i es va sol·licitar que, en aquests casos, es depurin les responsabilitats.

Mentrestant, es va fer públic el compromís dels consellers d’Agricultura i Economia de convocar una reunió imminent i atendre aquestes propostes del sector, que augmentarien les garanties i reforçarien la viabilitat del model.

A Catalunya hi ha un total de 108 seccions de crèdit que mouen un volum de dipòsits de gairebé 700 milions d’euros anualment. Per demarcacions, se situen principalment a les comarques tarragonines i lleidatanes. n

núm 355 - Juny 2012 n

Des que, a finals d’octubre de l’any passat, l’ONU va donar el tret de sortida oficial a l’Any Internacional de les Cooperatives 2012, uns quants estats i ciutats del món s’han adherit oficialment al reconeixement del paper de les cooperatives en la generació d’ocupació i en l’enfortiment de les comunitats locals, tal com hem anat reflectint en les nostres pàgines.

I en aquest moment a Catalunya ja són una vintena les administracions locals que s’hi han adherit; són els ajuntaments de Barcelona, Arbúcies, el Prat de Llobregat, Sabadell, Igualada, Mataró, Manresa, Vic, l’Hospitalet de Llobregat, Vila-rodona, Riudecanyes, Berga, Sant Cugat del Vallès, Alcarràs, Cardedeu, Rubí, Martorelles, Banyoles, Santa Margarida i els Monjos, així com el Consell Comarcal de la Selva.

De fet, en el mateix manifest de l’ONU es dóna importància al paper que poden tenir les diferents administracions perquè el model d’empresa cooperativa es pugui desenvolupar en les comunitats.

Per això, s’insta les administracions públiques a activar les polítiques públiques adients que acompanyin al procés de creació, consolidació, visualització i creixement de les cooperatives.

Més informació, a: www.elfuturescooperatiu.coop. n

Assemblees 2012 FEDERACIÓ DE COOPERATIVES AGRÀRIES DE CATALUNYA Dia: 15 de juny Hora: 11.00 h Lloc: Hotel Restaurant Sol i Vi de Lavern-Subirats www.fcac.coop FEDERACIÓ DE COOPERATIVES DE TREBALL DE CATALUNYA Dia: 31 de maig

12ns Premis Ràdio Associació El passat 10 de maig, l’Auditori ONCE de Barcelona va acollir la festa de lliurament dels 12ns Premis Ràdio Associació, organitzats per la cooperativa de serveis radiofònics Ràdio Associació de Catalunya i presentats impecablement per Òscar Dalmau i Òscar Andreu. Una de les novetats destacades de l’edició d’enguany ha estat la instauració d’una reproducció de l’antic micròfon de Ràdio Associació de Catalunya de l’època de la República com a distintiu per als guanyadors.

El president de la Ràdio Associació, Jordi Margarit, va iniciar l’acte amb un parlament en què va felicitar tots els premiats fent una menció especial a Catalunya Música, ja que justament aquell 10 de maig celebrava el seu 25è aniversari. Margarit considera que aquesta emissora és un signe d’identitat nacional fonamental que acosta Catalunya als estats, sobretot europeus, i va qualificar els Premis com la referència professional en l’àmbit de la comunicació als territoris de parla catalana. També va destacar el fet que mai la ràdio pensada, escrita i dita en català, havia tingut el seguiment diari actual, que l’últim EGM quantifica en més d’un milió vuit-centes mil persones.

Seguidament, Margarida Moles, vicepresidenta de Ràdio Associació, va lliurar el Premi Audiovisual Guardó 1924 al programa No me les puc treure del cap, que va ser recollit per Roger de Gràcia i l’equip de TV3 que l’ha fet possible.

El Premi Ràdio Associació al millor programa local va ser per al presentat per Sants 3 Ràdio Pa ciència, la nostra, i el va lliurar Joan Manuel Treserras, membre del jurat.

El premi Ràdio Associació a la Innovació, que va ser lliurat per Carles Solà, president del Jurat, va ser per al programa Punt Org de Ràdio Estel.

Jordi Maluquer, vicepresident de Ràdio Associació, va fer el lliurament del premi als vint-i-cinc anys de Catalunya Música com a millor programa de ràdio.

La periodista Marta Romagosa, guanyadora de la categoria com a millor professional l’any passat, va fer el lliurament del premi al guanyador d’aquest any, Vadó Lladó.

Cal recordar que el Jurat dels Premis el formen Carles Solà com a president, i Joan Manuel Treserras, Assumpció Maresma, Imma Tubella i Jordi Margarit. n

Hora: 16.00 h Lloc: Col·legi Oficial d’Agents Comercials (Casp, 130, Barcelona) www.cooperativestreball.coop

FEDERACIÓ DE COOPERATIVES DE CONSUMIDORS I USUARIS DE CATALUNYA Dia: 4 de juny Hora: 17:30 h Lloc: seu de la Federació (Premià, 15, Barcelona) cooperativesdeconsum@fccuc.coop

FEDERACIÓ DE COOPERATIVES DE SERVEIS I DE TRANSPORTISTES DE CATALUNYA Dia: 14 de juny Hora: 18.00 h Lloc: seu de la Federació (Premià, 13-15, baixos, Barcelona) www.servicoop.org FEDERACIÓ DE COOPERATIVES D’ENSENYAMENT DE CATALUNYA Dia: 12 de juny Hora: 12.00 h Lloc: seu de la Federació (Riera de Sant Miquel, 68, Barcelona) www.agrescat.cat FEDERACIÓ DE COOPERATIVES D’HABITATGES DE CATALUNYA Dia: 25 de maig Hora: 12.00 h Lloc: seu d’Habitatge Entorn, SCCL (Ronda de Sant Pere, 19, Barcelona) www.fedcoophabitcat.org CONFEDERACIÓ DE COOPERATIVES DE

CATALUNYA Dia: 7 de juny Hora: 12.00 h Lloc: seu de la Confederació (Premià, 13-15, Barcelona) www.cooperativescatalunya.coop núm 355 - Juny 2012 n

cooperació catalana n

7n

el nostre món

COOP 57 creix un 29% en el cinquè any de la crisi

Recollida de signatures per la ILP hipotecària

La cooperativa de serveis financers ètics i solidaris COOP 57 ha tornat a enregistrar, durant el 2011, un creixement social, sostingut i sostenible de la seva activitat. Durant el 2011, el volum de les aportacions s’ha incrementat un 29%, fins a superar els 10 milions d’euros. En sintonia, el volum dels préstecs concedits a l’economia social i solidària ha crescut un 28%, amb un saldo viu de 8,3 milions. Fins a 416 persones i 69 noves cooperatives i entitats s’han associat a la cooperativa durant el darrer curs. COOP 57 està avui integrat per 410 entitats i 2.100 socis col·laboradors. En els darrers cinc anys, posant els diners allà on hi ha les idees, COOP 57 ha finançat més de set-cents cinquanta projectes, per un valor superior als 25 milions d’euros.

La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) disposa dels plecs de recollida de signatures de la Iniciativa legislativa popular (IPL) per la dació en pagament. Signant els plecs a la seu de la Federació (Premià, 13-15, 1r, Barcelona) donareu suport a la proposta de llei de regulació de la dació en pagament retroactiva, la paralització dels desnonaments i el lloguer social. La ILP està promoguda per la Taula del Tercer Sector, de la qual és membre la FCTC. La Federació encoratja tothom a signar la ILP i a implicar-se activament en la campanya de recollida de signatures. Hi ha diverses modalitats de participació, a banda d’aportar la signatura, com ara fer-se’n fedatari, entitat d’adhesió, promovent una moció de suport en el ple municipal del mateix Ajuntament –que qualsevol persona o entitat pot fer arribar a través dels partits amb representació– o fent-ne difusió. Trobareu tots els formularis i propostes al web oficial de la campanya: www.quenotehipotequenlavida.org.

El dia 23 d’abril, va començar la recollida de signatures, i es disposa de sis mesos (fins al 31 d’octubre) per a recollir les més de cinc-centes mil signatures que calen perquè la ILP sigui tramitada pel Congrés dels Diputats. Els organitzadors de la iniciativa esperen superar àmpliament aquesta xifra amb una gran mobilització social que aturi el nombre d’execucions hipotecàries que es comptabilitzen diàriament a tot l’Estat. Durant el 2011, hi van haver 58.241 execucions hipotecàries a l’Estat espanyol i 6.789 a Catalunya.

Si teniu DNI electrònic o certificat digital –com ara l’IdCAT que certifiqui l’autenticitat de les dades personals davant de l’administració– podeu signar i/o fer-vos fedataris en línia al web oficial de la campanya abans esmentat.

Podeu seguiu la campanya al Twitter: @ILPhipotecaria i a l’etiqueta #ILPhipotecaria.

Més informació, a: www.tercersector.cat. n

Trobada, creixement invers i nous estris 2011 deixa també altres novetats en relació amb les tasques de futur de la cooperativa pionera en finances ètiques. Rere la Trobada 2011, celebrada a Sants l’octubre passat per commemorar el 15è aniversari, COOP 57 ha reforçat el seu rol de laboratori cooperatiu per obrir nous àmbits de treball. El creixement cap avall (amb la constitució de la secció local COOP 57 - Barcelonès Nord), el primer acord amb un ens municipal (l’Ajuntament d’Arbúcies, per promoure l’economia cooperativa a escala local) o la constitució d’un fons social de promoció de l’economia social a Reus impulsada per la CUP i amb voluntat de obrir-se a tots els ciutadans de Reus han estat les més significatives.

El creixement de l’ètica financera –davant la finançarització de la crisi– no ha estat només de COOP 57. A Catalunya, en termes generals, la banca ètica (Fiare o Oikocredit, entre d’altres) ha experimentat un creixement del 54%, segons un estudi de FETS. n

n8

cooperació catalana n

núm 355 - Juny 2012 n

COOPERATIVES DE CATALUNYA

La visualització del cooperativisme Confederació de Cooperatives de Catalunya

Des de la Confederació de Cooperatives de Catalunya fem públiques unes reflexions sobre els successos que han tingut lloc a l’Aldea (Baix Ebre) en relació amb la Societat Cooperativa Agrícola Catalana i Secció de Crèdit de l’Aldea, així com sobre el tractament que el documental del programa Trenta minuts ha fet sobre aquest dolorós esdeveniment.

Sobre la base dels termes exposats en el documental, observem que, quan s’ha arribat a una situació com la de l’Aldea, cal palesar que hi ha hagut una mala gestió empresarial i econòmica de la societat cooperativa. Convé, doncs, fer una autocrítica que permeti analitzar què s’ha fet malament i què cal fer per evitar que això passi de nou. En el documental s’informa molt correctament de quines han estat les males pràctiques que han creat aquesta situació. És evident que els principis del sistema cooperatiu no s’han aplicat correctament. El que s’entreveu respecte al desplegament del principi cooperatiu de lliure adhesió, així com el de la gestió democràtica, dos puntals fonamentals de qualsevol cooperativa, deixen molt a desitjar. A més, en general, hi ha hagut un relaxament important davant la regulació que exigeix un seguit de requisits i controls per al bon funcionament de les seccions de crèdit com a sistema financer propi.

Tant l’incorrecte compliment de la legalitat quant a funcionament cooperatiu com l’incompliment en el vessant financer, exigeixen una revisió dels aspectes que no han funcionat, però també de les responsabilitats que cal exigir quan un sistema no funciona en els termes regulats per les lleis.

Entenem, doncs, en aquest marc, que hi ha un recorregut que l’administració de justícia haurà de determinar.

Si bé les nostres paraules cap a les persones afectades poden servir de poc en el moment present, a mitjà termini està clar que –amb independència d’intentar minimitzar al màxim l’impacte que té en els estalvis personals dels associats a la Secció de Crèdit de l’Aldea– convé que de tot això extraguem unes conclusions que ens ajudin a millorar per evitar que això torni a passar.

Hem de poder preveure el problema per solucionar-lo abans que no sigui massa tard. Probablement això exigirà canvis tant en el funcionament de les seccions de crèdit, en què caldrà buscar mecanismes que garanteixin els estalvis, com en el funcionament del marc legal cooperatiu.

En el mateix documental i de manera molt succinta s’exposen exemples que permeten entreveure que aquest sistema d’estalvi, el qual reverteix directament en el territori, està funcionant bé en moltes altres cooperatives agràries. Tanmateix, el que ens preocupa del documental és el tracte que s’ha donat al cooperativisme en general: s’analitza una part d’un tot i es presenta com si fos la norma de funcionament.

Considerem que el fet d’obviar l’altra part d’aquest tot fa que no s’hagi mostrat correctament tota la informació cap als ciutadans, i això allunya el documental de la realitat. El moviment cooperatiu és molt sensible a les males pràctiques; en aquest cas, la mala pràctica en una cooperativa ha fet que es posi en qüestió el cooperativisme agrari i els seus instruments de finançament i, per extensió, a totes les branques del cooperativisme, ja que a Catalunya hi han molts tipus de cooperatives, des de les que tenen per objectiu crear i mantenir llocs de treball, fins a les que procuren per l’estalvi o la millora de les rendes dels associats. núm 355 - Juny 2012 n

Enguany, el cooperativisme celebra el seu Any Internacional, el qual presenta l’empresa cooperativa com un model d’empresa democràtic i basat en les persones, un model que deixa de banda els individualismes per trobar un benefici col·lectiu. Arreu del món, centenars de milions de persones s’agrupen en cooperatives, i en molts territoris, gràcies a aquestes organitzacions empresarials, s’estan minimitzant les conseqüències negatives de la crisi econòmica. Una crisi que patim perquè un gran nombre d’entitats financeres ens hi han portat; unes entitats financeres que han provocat, mitjançant l’economia financera especulativa, un desastre que està destruint les conquestes socials dels darrers cent cinquanta anys.

El cooperativisme, en les seves diferents expressions (agrari, de treball associat, de consum, d’habitatge, de serveis, d’ensenyament, de transports, de crèdit, de sanitat, etc.), té també, conjuntament amb molts altres moviments socials (sindicats, ONGs, entitats del tercer sector cooperació catalana n

9n

COOPERATIVES DE CATALUNYA

A Catalunya hi ha molts tipus de cooperatives, des de les que tenen per objectiu crear i mantenir llocs de treball, fins a les que procuren per l’estalvi o la millora de les rendes dels associats.

social, etc.), una responsabilitat en aquestes conquestes socials.

En el documental, el cooperativisme no ha rebut un tracte equilibrat. Potser el format del programa no ho permetia; però cal dir que, quan es fa una crítica tan forta i d’una manera tan generalitzada, cal considerar un espai que ofereixi totes les cares del cooperativisme, i no només els fracassos, sinó també dels èxits, que n’hi han, i molts, i de gran transcendència per a la societat.

Catalunya és la comunitat autònoma de l’Estat espanyol que té més cooperatives: representen el 22% del total. El perfil de la cooperativa catalana és de petita i mitjana empresa, amb una mitjana de vuit llocs de treball i una producció anual d’uns 7.000 milions d’euros. Presenten una estructura i una mida empresarial dinàmica i flexible que permet una alta adaptabilitat als canvis i a les necessitats. Segons dades del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social de l’estat espanyol, el nombre de cooperatives registrades a Catalunya, a març de 2012, era de 4.924.

En termes d’ocupació, les cooperatives catalanes representen el n 10

cooperació catalana n

núm 355 - Juny 2012 n

13,5% del conjunt cooperativista de l’Estat espanyol, amb una ocupació directa de més de 37.750 persones (donades d’alta en el règim general de la Seguretat Social), sense considerar els associats en règim d’autònoms ni els efectes indirectes que tenen les cooperatives agràries (amb 72.000 socis) i les de serveis (amb 35.000 socis). Cal subra­ tllar, a més, que en l’economia cooperativa, el 80% de l’ocupació té caràcter indefinit. Catalunya se situa entre les set comunitats autònomes on hi ha més paritat de gènere en l’ocupació. El cooperativisme és present en tots els sectors i activitats econòmiques, des de les de caire més tradicional fins a les més vinculades a filons d’ocupació.

A Catalunya, hi han cooperatives arreu: no hi ha cap comarca sense.

La gran majoria d’aquestes cooperatives es caracteritzen pel fet de ser empreses al servei dels seus socis i de la comunitat en què viuen, i per a les quals és fonamental la creació de riquesa basada en la mobilització de recursos físics i intel·lectuals per generar productes i serveis que es posin en el mercat per satisfer les necessitats de les persones. n

Les Nostres Cooperatives

Nascuda el llunyà 1967, Caixa d’Enginyers és avui un grup financer cooperatiu conformat per cinc societats i 108.000 socis. Amb una xarxa de 14 oficines, seu central a Barcelona i 332 treballadors, el volum de negoci de la cooperativa llinda ja els 3.000 milions d’euros.

Presidida per Josep Oriol Sala i amb Joan Cavallé com a director general, hem volgut conèixer i aprofundir en la seva trajectòria i experiència. Ens ha atès ben amablement en Victor Cardona, director de Comunicació i RSC de l’entitat.

Caixa d’Enginyers, 45 anys anticipant cooperativisme David Fernàndez 45 anys. Des que un grup d’en-

ginyers de casa nostra va decidir, el llunyà 1967, constituir una societat cooperativa de crèdit.

Objectiu? Prestar serveis financers globals, amb vocació social i gestió personalitzada i a través d’una estratègia, sostinguda en el temps i l’espai, d’independència, flexibilitat i anticipació. Quatre dècades i mitja després, 16.425 dies transcorreguts rere aquell impuls inicial, Caixa d’Enginyers és avui un grup financer que segueix desenvolupant un model cooperatiu de banca personal i comercial, en tot el territori de l’Estat espanyol i mitjançant una estratègia fonamentada en la independència, la flexibilitat i l’anticipació.

En Víctor Cardona, director de Comunicació i Responsabilitat Social Corporativa de l’entitat, ens ho detalla amb cura: “avui per avui, estem constituïts com un Grup Financer al servei de professionals, enginyers i altres especialitats a través de cinc societats: Caixa d’Enginyers (matriu del Grup); Segurengin (assegurances generals i professionals); Caixa Enginyers Gestió (societat gestora de fons d’inversió); Caixa Enginyers Bancassegurances (operador de Bancassegurances) i Caixa Enginyers Vida (societat gestora d’assegurances i reassegurances i de fons de pensions)”.

Amb una àmplia gamma de productes, serveis bancaris i assegurances, aquest projecte cooperatiu disposa d’una xarxa de 14 oficines:

7 seus a Barcelona, 2 a Madrid, 2 a Sevilla, 1 a València, 1 a Saragossa i 1 a Sant Cugat del Vallès. Xarxa a la que cal afegir dos centres d’atenció personalitzada remota (SMART Center) a Girona i Palma de Mallorca i amb una plantilla total on treballen 332 persones. L’any passat, el Grup Caixa d’Enginyers va cloure l’exercici amb un benefici net de 5,68 milions d’euros, un creixement del 5,21% en termes interanuals. Amb uns actius totals de 2.016 milions d’euros (un increment del 14,16%) i una política de crèdits que es situa en 1.389,86 milions d’euros, el volum de negoci ha assolit ja els 2.944,52 milions d’euros, un augment d’un 7,91% en comparació amb el tancament del 2010.

Missió cooperativa Requerit pels objectius, Víctor Cardona ens esclareix que el primer objectiu de la Caixa d’Enginyers “és protegir, desenvolupar i vetllar pel patrimoni dels socis, tot oferint productes i serveis financers desenvolupats amb criteris d’innovació i diferenciació; sabem integrar els avantatges de les assegurances potenciades amb els serveis bancaris, conjugant-los sempre amb les necessitats canviants dels socis al llarg del seu cicle de vida”. Un model de banca universal, personal i institucional alhora que permet oferir respostes específiques i solucions financeres, en condicions preferents, a la realitat quotidiana del soci: des d’una àmplia gamma

caixa enginyers

de serveis de banca minorista, passant per l’assessorament financer i fins a un ampli espectre d’acords de col·laboració amb institucions acadèmiques i professionals. Diversificació dels productes financers –“en les millors condicions de mercat, apostat per la banca de relació i llarg termini”, matissa– per respondre a totes les necessitats: economia familiar, d’inversió, de finançament o de previsió.

Missió de valor afegit i model cooperatiu ben exemplificat que es palesa quan en Víctor ens sintetitza que “el model que adopta Caixa d’Enginyers determina que el soci sigui a la vegada client i propietari de l’entitat; és per aquest motiu que parlen de soci-usuari; en núm 355 - Juny 2012 n

cooperació catalana n

Seu de Caixa Enginyers a la Via Laietana de Barcelona

11 n

"Una major difusió del cooperativisme podria aportar una major estabilitat al conjunt del sistema financer [...] les cooperatives de crèdit són una realitat de primera magnitud als països que compten amb un sistema financer tecnològicament desenvolupat” una experiència on els beneficis obtinguts reverteixen directament en tots els socis de l’entitat”. Un model que aposta clarament per la proximitat, potenciada a través de l’ús intensiu d’alta tecnologia –via internet, via telèfon i via banca mòbil- i reforçada amb l’ampli horari d’atenció personalitzada –inusual en la banca convencional– de les seves oficines: 11 hores diàries ininterrompudes, de dos quarts de nou del matí a set del vespre.

Cooperativisme i finances Entomem els temps que ens toca viure per indagar en les opcions i possibilitats de seguir combinant finances i cooperativisme. En Víctor Cardona és clar i precís: “el compromís fonamental del model cooperatiu rau en el progrés social i econòmic al servei de les persones; amb sòlids principis de responsabilitat social i sostenibilitat en el temps”. I sense embuts afirma: “sense cap mena de dubte, una major difusió del cooperativisme podria aportar una major estabilitat al conjunt del sistema financer”.

Ho raona amb bones raons, la llum dels fets i els números dels balanços: “les cooperatives de crèdit són una realitat de primera magnitud als països que compten amb un sistema financer tecnològicament desenvolupat”. Fita Europa: “a l’àmbit de la Unió Europea les cooperatives de crèdit ocupen una posició destacada, amb més de 4.500 entitats que pertanyen a l’Associació Europea de Bancs Cooperatius”. I ens resitua: “a casa nostra, encara compten amb un fort potencial de creixement”.

Ens resitua també quan rebla el clau i enraonem sobre la quarta reforma del sistema bancari espanyol, arran de la nacionalització de Bankia, i el clima justificadament enrarit que s’ha generat. Parla el pes pesant del cooperativisme: n 12

cooperació catalana n

“li respondré amb una dada que és molt significativa atesa l’actual conjuntura: cap de les més de 70 cooperatives de crèdit existents en el conjunt de l’Estat no ha tingut necessitat de sol·licitar fons públics per a recapitalitzar els seus balanços des del començament de la crisi econòmica”. Parem bé les orelles i els ulls: “si a més tenim en compte que el model financer cooperatiu està dotat de sòlids principis de responsabilitat social i que fa de la proximitat i l’arrelament a l’economia que el sustenta els seus principals elements distintius, la resposta és evident: cal un major impuls del model financer cooperatiu”.

Crisi, rescats i futurs Prenem nota i ens endinsem en el procés de reestructuració profunda que viu el sector bancari. Serenor encomanadissa ens diu: “en allò relatiu a Caixa d’Enginyers, estem superant aquesta conjuntura amb uns bons resultats i amb la convicció que seguir en la mateixa línia de creixement orgànic i independència ens garanteix donar el millor servei possible als nostres de 108.000 socis”. La raó per poder seguir fent-ho és múltiple i alhora única. Gairebé unívoca, es desxifra ràpid: “la bona situació del balanç ve motivada per la nul·la exposició al sector immobiliari”.

Un nul·la exposició que és reforça amb una estricta política de màxima prudència i control dels riscos, prioritzant el llarg termini en detriment del curt termini. “És el que ens demanen els nostres socis”, clou. I dit i fet i des d’aquest punt de vista, cal destacar que Caixa d’Enginyers ja compleix amb tots els nous requisits de solvència i de capital introduïts arran de la crisi financera. El coeficient de solvència consolidat s’ha elevat al tancament de l’exercici 2011 al 13,94% mentre núm 355 - Juny 2012 n

c. e.

el rati de morositat de l’entitat s’ha situat en un baix 1,50%, molt per sota del 7,61% de la mitjana del conjunt del sector financer.

Eficiència cooperativa i eficàcia financera que parla el llenguatge de les coses ben fetes, que acreixen les possibilitats de noves fites, noves emprenedories i nous camins. L’any 2011, l’entitat financera va impulsar la Fundació Caixa d’Enginyers, sorgida de la transformació de l’Agrupació Sòcio-Cultural i Tecnològica dels Enginyers i fonamentada en els valors del compromís amb les persones, la sensibilitat social, la cooperació i la integritat. Aquesta nova fundació és ara l’instrument a través del qual es vehiculen les activitats de Responsabilitat Social Corporativa de l’entitat: accions de millora de la qualitat de vida, de potenciació del desenvolupament comunitari, de la protecció i defensa del medi ambient, de la difusió i la promoció del cooperativisme i de reforçament de les sinergies amb el teixit social i econòmic amb el que la cooperativa de crèdit desenvolupa les seves activitats. Una nova eina des d’on optimitzar l’eficiència dels recursos destinats a la promoció d’activitats d’interès cultural, social, mediambiental, benèfic-assistencial, professional i tecnològic.

A les portes de Financoop Comencem a acabar i, indagant les perspectives de futur, en Víctor Cardona ens respon: “la prioritat de futur, com ho ha estat en el passat i ho és en el present, passa per satisfer les necessitats dels socis, donar-los el millor servei possible i oferir-los els productes que més s’adeqüin a les seves necessitats

Victor Cardona és el director de comunicació i RSC de Caixa d'Enginyers.

Les Nostres Cooperatives

c. e.

Finances cooperatives: números clars, autosanejats sempre, sense cap necessitat de rescat i amb tots els deures fets.

en cada moment o circumstància. Apostem per un creixement sostingut i pel reforçament de la inversió en noves tecnologies, que ens permeten ser encara més eficients i més flexibles en la relació amb el conjunt dels socis”. I encara afegeix: “ens marquem una estratègia de creixement orgànic des de la independència; volem consolidar la nostra presència en les àrees geogràfiques on ja som presents i, en la mesura que detectem oportunitats, desplegar-nos en altres zones a través de noves oficines o de la posada en marxa de centres d’atenció personalitzada remota”. Finances cooperatives, noves tecnologies i arrelament en un pla estratègic que continua sent fidel, ens recorda, als principis fundacionals: “integritat, compromís, excel·lència, professionalitat i proximitat”.

En la cruïlla permanent de passat i futur que sempre és el present, li demanem què n’espera de la propera jornada de Financoop a Barcelona, on han aportat el seu granet de sorra en l’organització d’un conclau del que afirma que “l’any vinent es podrà fer una segona edició encara més ambiciosa”. Cruïlla de futur cooperatiu, Víctor Cardona dibuixa horitzons, els trava ben travats i ens els motiva: “en l’actual situació de crisi econòmica, l’economia cooperativa té molt per aportar al conjunt de la nostra societat, i no només des d’un punt de vista econòmic, sinó en un sentit molt més ampli”.

L’amplitud, segurament, d’una altra manera de fer, que és la millor manera de dir. Raó no li en falta cap: malgrat se’n parli malauradament poc, les finances cooperatives venen demostrant fa temps, en aquests temps convulsos i quan més cal, el valor afegit del cooperativisme en una economia sòlida.

Finances cooperatives: números clars, autosanejats sempre, sense cap necessitat de rescat i amb tots els deures fets. Fets de sempre i d’abans que comencés la crisi: el símptoma precís i l’exemple concret que de la constància en el temps i l’espai és d’on sempre neix, arrela i creix la fermesa cooperativa. 45 anys acumulats ho anticipen. n núm 355 - Juny 2012 n

cooperació catalana n

13 n

Entrevista

Oscar Muguerza, director de Desenvolupament de Negoci d’Empreses de Caja Laboral Des de fa cinquanta-tres anys, Caja Laboral, l’única cooperativa de crèdit amb socis de treball al món, treballa pel cooperativisme i des del cooperativisme en la canalització de l’estalvi ciutadà per finançar el desenvolupament empresarial cooperatiu i de l’economia social del País Basc. En parlem amb el seu director de Desenvolupament de Negoci d’Empreses.

Miquel Miró Fundació Seira Explica’ns breument com va néixer Caja Laboral i quina relació té amb Mondragón.

Caja Laboral va néixer el 1959, fa ja més de cinquanta anys, i va néixer precisament com un instrument per captar estalvi del públic i dirigir-lo a finançar les necessitats de les cooperatives del Grup Mondragón. De fet, els fundadors de Caja Laboral van ser les mateixes cooperatives, unes cooperatives amb gran iniciativa i molts projectes que necessitaven recursos per a finançar la seva expansió.

I amb aquesta idea va néixer Caja Laboral: canalitzar l’estalvi dels ciutadans per invertir-lo en el desenvolupament empresarial cooperatiu.

Pel que fa a la relació que tenim amb Mondragón, sens dubte, les cooperatives del Grup continuen sent un focus molt important per a nosaltres.

Mondragón és el principal grup empresarial del País Basc i un dels més importants de l’Estat espanyol: genera el 10% del PIB industrial basc i dóna feina a més de vuitanta-cinc mil persones. Com deia, des de la nostra fundació hem estat molt vinculats a les cooperatives i ho volem continuar estant. El Grup és un client molt important per a nosaltres, un client que volem cuidar, com la resta d’empreses amb les quals treballem.

Si mirem percentatges, aproximadament el 4% del nostre negoci bancari està centrat en les cooperatives. El 17% sí que ens centrem només en el negoci d’empreses. n 14

cooperació catalana n

financera del País Basc i la segona cooperativa de crèdit de l’Estat. Aquest increment de volum i quota de mercat ens ajudarà, com deia, no només a millorar la nostra competitivitat en aquest mercat tan convuls, sinó sobretot a impulsar nostra especial filosofia treballo basat en les persones.

caja laboral

Oscar Muguerza.

I ara tot sembla indicar que fareu una integració amb una altra entitat, Ipar Kutxa, que també és cooperativa. Com la veieu, aquesta unió? Com afectarà la vostra filosofia de treball?

Sí, efectivament, aquest és un bon moment per a nosaltres. Amb la integració amb Ipar Kutxa se’ns presenta una oportunitat molt bona per impulsar la filosofia de treball que compartim les dues entitats; “una altra manera de fer banca”, basada en els valors cooperatius, la banca responsable i el compromís amb la societat.

Les dues entitats compartim molt, totes dues som cooperatives, els treballadors som socis de l’entitat, totes dues gaudim d’excel·lents ràtios de solvència i eficiència... i amb la fusió passarem a ser la segona entitat núm 355 - Juny 2012 n

Fins avui, Caja Laboral deu ser l’única cooperativa de crèdit amb socis de treball al món. Com va néixer la idea? I per què considereu que és important?

Com deia, Caja Laboral va ser fundada per les mateixes cooperatives de treball i amb els seus mateixos principis fundacionals: amb socis treballadors, prevalent el treball sobre el capital i amb la màxima “una persona, un vot”.

I, en efecte, creiem que el fet que sigui una cooperativa de socis de treball sí que crea una diferència respecte a les altres entitats. Ara mateix, a Caja Laboral (i en el futur, també a l’entitat fusionada) pràcticament la totalitat dels professionals som socis de l’entitat, treballadors i propietaris, propietaris i treballadors, i això es nota en el compromís diari envers el treball ben fet.

Les nostres cooperatives es queixen d’un tracte diferent de les entitats financeres convencionals. Com actua Caja Laboral amb les cooperatives?

No és el nostre cas, en absolut. A Caja Laboral creiem en el moviment cooperatiu, i, tot i ser tan rigorosos

i exigents amb les cooperatives com amb la resta de les empreses, crec que entenem millor la seva naturalesa i, per tant, estem en més bona disposició per a buscar noves alternatives i millors solucions, que potser els altres tipus d’entitats que esmentaves.

El nostre acostament, com no pot ser d’una altra manera, és absolutament professional, però la proximitat, el coneixement i l’empatia fan que el que per a un altre tipus d’entitats és una cosa estranya, per a nosaltres sigui intrínsec a la nostra naturalesa.

A Caja Laboral creiem en el moviment cooperatiu, i, tot i ser tan rigorosos i exigents amb les cooperatives com amb la resta de les empreses, crec que entenem millor la seva naturalesa.

Teniu algun producte específic per a cooperatives?

Si: en el cas concret de Catalunya, per exemple, el passat mes de febrer vam presentar la nostra oferta a través de la Fundació Seira, una oferta que permetrà a les cooperatives associades a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) accedir en condicions avantatjoses tant al finançament d’inversions o necessitats de circulant, com a la tramitació d’operacions internacionals o la gestió de tresoreria.

més de setanta persones dedicades en exclusiva a la gestió d’empreses, pensant en empreses i buscant noves solucions financeres per a elles. Noves solucions tant per a vells problemes com per a noves oportunitats.

Un altre dels punts importants dels models el constitueixen els experts de producte. Són professionals amb moltíssim coneixement en àrees concretes de negoci, com ara “Estranger”, “Cash management”, “Gestió de pagaments”, “Lísing” o “Operacions estructurades”. Com ens agrada dir, aquestes persones “ho saben tot” de la seva àrea corresponent i suposen una palanca fonamental en la gestió integral del client.

Us heu definit com una banca relacional. Com definiríeu la vostra manera de fer banca?

Podem dir que el nostre nou model de negoci es basa en tres vectors: l’especialització, la velocitat d’adaptació i el compromís a llarg termini. Entenem que una empresa amb cert volum té necessitats diferents de les d’un autònom o una empresa petita, que tots dos necessiten una especialització concreta, i per això el juny d’aquest any reorientem l’Àrea d’empreses dotant-la d’una nova organització per impulsar el negoci. Des d’aquesta gestionem totes les empreses que facturen més de dos milions d’euros.

Notàvem que el mercat ens exigia aquesta diferenciació i dedicar recursos concrets i solucions específiques per a cada segment.

Així, constituïda la nova àrea d’empreses, hem obert catorze noves oficines dedicades exclusivament a la gestió d’empreses: onze de dedicades a les pimes, una a cooperatives i grans empreses, una al sector públic i una a la gestió de promotors. Amb una mitjana de cinc professionals a cada oficina, tenim un equip de

Al País Basc, a més de fer-ho amb empreses, treballeu amb altres entitats de l’economia social, com ara associacions o fundacions?

Treballem amb entitats de tota mena: associacions, fundacions, federacions, etc. El nostre acostament a l’economia social és intens, ja que en formem part.

Fins fa molt poc el model de creixement de Caja Laboral era en taca d’oli, i ara sembla que heu fet una aposta per l’expansió a l’Estat espanyol. Teniu diverses oficines a Madrid. Teniu plans per a Catalunya?

En el nostre model de creixement, Catalunya no va entrar en el pla inicial, i ara tampoc no és temps de llançar-nos a aventures expansionistes basades en un model d’obrir oficines físiques a cada cantonada; aquests temps han passat.

Lògicament, creiem que podem aportar moltes coses en la relació amb les empreses a Catalunya i estem barrejant diferents opcions d’acosta-

caja laboral

ment al teixit econòmic català, en el qual l’economia social té molt a dir.

No tenim pressa: les coses cal fer-les amb paciència i anàlisi; si més no, aquest és el nostre estil.

Sucursal de Caja Laboral a Navarra.

Com valores l’acord de la Fundació Seira amb Oinarri? Podeu concedir préstecs sense el paraigua que donen els avals d’Oinarri? Quina operativa poden realitzar ja les cooperatives catalanes amb Caja Laboral?

Crec que és un acord modèlic de col· laboració entre dues entitats que comparteixen moltes coses i a les quals ha separat fins ara la distància geogràfica i la normativa que regeix les societats de garantia recíproca (SGR). El que realment aporta valor a l’acord és la implicació de les parts per dur a terme una eina que permeti l’accés al crèdit de les empreses de l’economia social. És un acord que hauria ser el motlle de molts altres d’aquesta mena. M’agrada comparar-lo amb una taula de tres potes: la Fundació i Oinarri en són dues, i nosaltres podem ser la tercera, i l’important és el que sostenim entre totes tres: la cooperativa, que en aquest símil és el tauler.

De fet, podem concedir préstecs sense l’aval d’Oinarri. En la nostra activitat prestatària, les SGR suposen menys del 10% del total; sabem gestionar el risc: és intrínsec a la nostra naturalesa.

En l’actualitat, ens relacionem amb el 80% de les empreses a través de la banca electrònica, de Caja Laboral Net. Per a les gestions que necessiten el tracte humà, es poden relacionar amb nosaltres a través de la nostra oficina de Barcelona, situada al carrer Mestre Nicolau, número 5. El meu company Jesús Camarero en comanda l’equip. n núm 355 - Juny 2012 n

cooperació catalana n

15 n

cooperativisme

Caixa Guissona, una cooperativa de crèdit, triomfa en el mercat financer Pep Valenzuela Ex-libris SCCL Els vents procel·losos aixecats per

l’esclat de la bombolla immobiliària i la crisi que se n’ha derivat s’emportaren, i s’emporten encara, projectes financers de tota mida, fins i tot dels grans i amb tota mena de suports. Enmig de la tempesta, però, una societat cooperativa de crèdit amb seu en un discret poble de la província de Lleida no només ha aconseguit sobreviure, sinó que ho ha aconseguit amb beneficis, amb creixement i reforçant la seva ràtio de solvència: Caixa Guissona.

El balanç de l’any 2011 ho mostra: mentre el conjunt del sistema financer espanyol reduïa el seu resultat en un 41%, Caixa Guissona repeteix el benefici net rècord del 2010, arribant als 3,12 milions d’euros, i això sense contribucions extraordinàries i sense variar la política de no aplicar comissions per serveis.

Els actius de la cooperativa sumen 378,7 milions, xifra que representao un creixement del 8,36%.

L’augment de la base de clients actius, mentrestant, és del 9,03%.

La ràtio de solvència, d’altra banda, arriba fins al 26,14%, més del triple del 8% que marca el mínim exigit, la qual cosa significa que l’entitat es col·loca entre les més solvents d’Europa.

Nascuda el 1963, paral·lelament a la Cooperativa Agropecuària de Guissona, la cooperativa és avui una “moderna entitat de crèdit oberta a tothom”, amb una “competitiva gamma de productes financers” que inclou comptes corrents, imposicions a termini, hipoteques, préstecs, targetes, servei de banca electrònica, i amb fons d’inversió i de pensió propis. Disposa de quatre oficines, a Guissona, Barcelona, Lleida i Reus.

En els seus balanços, es constata que els dipòsits de clients van augmentar més ràpid des de la creació n 16

cooperació catalana n

caixa guissona

de la Corporació Alimentària de Guissona, com a societat anònima, el 1999, tot i que com a entitat Caixa Guissona va estar al marge de la reestructuració. La Corporació agrupa l’activitat industrial i comercial del Grup Alimentari Guissona, format per la mateixa Corporació, la Cooperativa Agropecuària, “bonÀrea” (xarxa de botigues per a la comercialització dels productes), la corredoria d’assegurances Seagui, la Fundació Agropecuària i la mateixia Caixa.

Els responsables de l’entitat la defineixen com una “institució financera especial”, ja que consideren que les seves prioritats no semblen coincidir amb les de la majoria de les entitats financeres amb què la aquesta “competeix”. La prioritat més important es “aconseguir que la vida dels clients sigui més fàcil i agradable”, cosa que obliga a oferir uns serveis de qualitat i innovar de manera permanent. I és que la núm 355 - Juny 2012 n

filosofia, les finalitats, les polítiques generals, els elements bàsics de la gestió de l’entitat i els seus valors, estan definits per la cultura corporativa.

Així doncs, Caixa Guissona és una entitat cooperativa i, com a tal, està regida per una assemblea general que escull un consell rector de vuit socis que assumeix el control i la definició dels criteris per a orientar la gestió diària, que és responsabilitat de la Direcció. Posen en relleu que, de forma coherent amb aquests valors i mètodes de treball, la finalitat darrera i general és “fomentar el desenvolupament i progrés dels clients i de la comunitat en general, mitjançant la més eficaç cobertura de la demanda de serveis financers i de previsió, així com la reinversió dels excedents en la realització d’obres socials”. Això, és clar, dintre dels “límits imposats per a l’obtenció d’una rendibilitat global raonable i la consolidació

Oficina de Caixa Guissona a Lleida.

d’un nivell adequat de recursos propis, d’acord amb els principis que inspiren la responsabilitat social i el bon govern de l’empresa”.

Caixa Guissona contribueix a les iniciatives socials del grup corporatiu i, de manera especial a les de les seves fundacions, Fundació Agropecuària i Fundació bonÀrea.

La primera, creada l’any 2002 com a entitat privada sense ànim de lucre, té com a finalitat principal oferir atenció sociosanitària i residencial a la gent gran, així com promocionar i facilitar l’assistència mèdica, juntament amb la prevenció de malalties i accidents. La segona, també entitat privada sense ànim de lucre, va ser creada el 2006 i es proposa promoure activitats esportives i de lleure entre les persones del seu entorn rural.

Daniel Marsol, director general de Caixa Guissona, afirma que l’èxit de l’entitat, fins i tot en aquests temps tan agitats, es deu a un comportament coherent amb els principis i els valors corporatius: “Principalment, la diferència rau en el manteniment d’unes polítiques d’inversió prudents, orientades al finançament de l’economia productiva i de les famílies i no pas al totxo, i en les quals el sentit comú va prevaldre en tot moment a la temptació d’una ambició més gran. En aquest sentit, la nostra mentalitat d’arrel cooperativa que busca obtenir guanys a mitjà termini, i no pas especular, hi ha tingut un pes significatiu.”

Pel que fa al terratrèmol que fa trontollar el sistema financer, considera, així mateix, que ha estat precisament aquest model la clau de l’èxit i de no haver patit crisi, i hi insisteix: “Els números ho acrediten; és perfectament viable. Més dimensió no és ni de bon tros sinònim de menys problemes. Bankia n’és l’exemple més evident. Som petits, sí; però som els més eficients i els més solvents del sistema financer espanyol. El cas és que mai no hem pretès ser un banc gran, sinó un gran banc.”

I aclareix que no veuen contradiccions en el fet de desenvolupar aquesta activitat enmig un sector i mercat d’aquesta mena: “Cap ni una; el nostre catàleg de productes

c. g.

c. g.

Oficina a Guissona.

"Som petits, sí; però som els més eficients i els més solvents del sistema financer espanyol. El cas és que mai no hem pretès ser un banc gran, sinó un gran banc". és el mateix que oferien els bancs fa segles. Els nostres productes són transparents, comprensibles i imprescindibles. Els bancs són, si voleu, un mal, però un mal necessari, ja que sense bancs l’economia com l’entenem avui no existiria.

La nostra missió és proveir en les millors condicions els serveis i productes necessaris per a donar suport al progrés econòmic i social del nostre país i dels nostres clients, sense especulacions.” És per això que, tot i ser una cooperativa, tal com diu Daniel Marsol, “no hi cap diferència per a la nostra entitat per a finançar qualsevol iniciativa en funció de la núm 355 - Juny 2012 n

forma societària escollida, a títol personal, com a cooperativa, com a societat anònima...”. Matisa, però, que “qualsevol suport queda en tots els casos condicionat a la implicació absoluta de les persones que participen en el projecte”. I aquí sí que “en ocasions el món cooperatiu facilita aquesta identificació entre els socis, les persones i el projecte”.

I és des d’aquesta mateixa perspectiva que el director general de Caixa Guissona planteja l’oferta de fons d’inversió i de pensions: “Es tracta de vehicles d’inversió oberts a tots els nostres clients, sense cap diferència pel fet de ser socis o no de la cooperativa.” n cooperació catalana n

17 n

Finances cooperatives

Financoop 2012: Les finances cooperatives a escena En uns moments de tanta im-

portància històrica com els que ens toca viure, és fonamental defensar les formes de treballar, d’organitzar-se, de pensar, de finançar-se que, tot i no formar part del corrent majoritari, són perfectament lícites. I, en el cas de les finances cooperatives, no tan sols això, sinó que també s’ha demostrat que són més estables, que creen més confiança. La cooperativització de l’activitat financera és sostenible sense malmetre recursos aliens.

Per a l’autoritat reguladora espanyola, sembla que l’única fórmula per a resoldre les malifetes que han perpetrat gestors i polítics a les caixes sigui la bancarització d’aquestes, i que aquesta “solució” s’hagi d’aplicar també a les cooperatives de crèdit. Però hi han altres solucions possibles: hi han exemples de bones pràctiques financeres a casa nostra, i també a França, Itàlia, el Quebec, el País Basc, etc. Les entitats financeres cooperatives han demostrat aquests anys que és possible fer finances d’una manera socialment sostenible des de la proximitat, la transparència, el rigor i el servei als socis (persones i empreses).

Per això, volem fer de la jornada Financoop 2012 un aparador de les finances cooperatives, un espai en què aquestes puguin comunicar a la societat que ja eren aquí abans que la crisi comencés, que la seva base social està satisfeta de com han treballat i que volen incrementar la seva presència. Demostrarem que als països on les finances cooperatives són significatives el sistema s’ha demostrat més estable. Mostrarem que hi han altres solucions compatibles amb la seguretat dels estalviadors i de les arques públiques, basades en la cooperativització de l’activitat financera.

n 18

cooperació catalana n

Qui és qui en el món de les finances cooperatives a Catalunya Parlarem aquí de les entitats financeres que són cooperatives o de base mutualista i de les que, no sent mutualistes, tenen les cooperatives i/o l’economia social a Catalunya com a objecte de la seva missió social.

Ordenarem les entitats presents en les finances cooperatives catalanes segons si estan sota la tutela reguladora del Banc

d’Espanya o no, i segons el grau d’especialització que ofereixen.

Val a dir que la penetració real de les entitats financeres cooperatives és baixa en conjunt: menys del 10% de les entitats de l’economia social catalana utilitza les finances cooperatives. Queda molt camí per recórrer per als uns i els altres. I això és així perquè, o són petites, o han començat fa poc a casa nostra, o són molt especialitzades, o tot alhora.

Entitats financeres cooperatives En el primer grup trobem les entitats financeres pròpiament dites, que tenen amb una autorització del Banc d’Espanya. Estan sotmeses, per tant, a la normativa general del sector financer i compten amb les mateixes garanties i recursos que qualsevol banc, però són cooperatives i, consegüentment, operen majoritàriament amb els seus socis. I aquesta és, probablement, una de les claus del seu èxit. Aquestes entitats són: Caja Laboral: És l’única cooperativa de crèdit del món que té socis de treball, i va ser constituïda fa més de cinquanta anys a l’ombra del grup Mondragón. Disposa d’una oficina a Barcelona (Mestre Nicolau, 5, Barcelona; a/e: jesus.camarero@cajalaboral.es), ha començat a treballar de manera extensiva amb empreses catalanes recentment, gràcies a l’impuls del conveni de Fundació Seira amb Oinarri, i disposa de tots els productes i serveis de qualsevol entitat financera, sigui amb l’aval d’Oinarri o sense. Ara per ara, és l’entitat financera cooperativa més completa a Catalunya.

Caixa d’Enginyers: És l’única cooperativa de crèdit catalana que està sobrevivint a la doctrina fusionadora impulsada des de Madrid. Gràcies al dinamisme de la seva direcció, ha començat a treballar per empreses des de fa uns quants anys. Disposa d’una cartera extensa de productes i serveis, amb xarxa d’oficines a Catalunya i la resta de l’estat, que va ampliant de manera prudent i rigorosa (Via Laietana, 69, Barcelona; a/e: pere.estalella@caixa-enginyers.com).

Oinarri SGR: És la societat de garantia recíproca de l’economia social. Com passa amb les dues entitats anteriors, és la voluntat de servir als seus socis allò que dóna sentit a la seva acció. Més de nou-centes entitats de l’economia social basca i quasi cinquanta a Catalunya en són testimoni. Un conveni d’Oinarri amb el Govern, que no té cost per a aquest i que és llargament reivindicat des de les entitats representatives del sector, possibilitaria que totes les entitats de l’economia social catalana accedissin als avals financers (per inversió, circulant i refinançament) i serveis d’assessorament, que Oinarri proporciona ara a les cooperatives federades a la FCTC. No obstant això, els avals tècnics són accessibles per a tota l’economia social (Premià, 15, Barcelona; a/e: ralonso@oinarri.es). núm 355 - Juny 2012 n

Les entitats financeres cooperatives han demostrat aquests anys que és possible fer finances d’una manera socialment sostenible des de la proximitat, la transparència, el rigor i el servei als socis.

Entitats cooperatives financeres En un segon grup hi han les entitats cooperatives que ofereixen certs serveis financers de manera exclusiva a l’economia social, però des de fora del sistema regulador del Banc d’Espanya. Entre aquestes hi ha alguna de les entitats més actives i amb més penetració en el sector.

COOP 57: És, de bon tros, la cooperativa de serveis financers per a l’economia social amb més presència: més de quatre-centes entitats sòcies n’avalen la trajectòria. La seva acció ha estat fonamental per a moltes entitats, especialment en el descompte d’ajuts i factures. Ha tingut un paper clau en la lluita contra l’exclusió financera i és absolutament necessari que continuï fent-ho. És activa en la recerca de nous productes i serveis que possibiliten l’accés de qualsevol entitat de l’economia social al crèdit (c/ Premià, 15; a/e: raimon@coop57.coop).

Fa uns quants anys que ha iniciat el seu desplegament a la resta de l'estat. Coop57 i Fiare són entitats que treballen exclusivament amb l'economia social.

Fiare: Actua des de fa anys a Catalunya, està creixent a tot l’estat, especialment al País Basc i Catalunya. El 2013, esdevindrà una cooperativa agent de Banca Popolare Etica, una cooperativa per accions que fa més d’onze anys finança l’economia social italiana, i comptarà amb l'estructura i tots els serveis propis de qualsevol entitat financera.

Treballa productes d’estalvi, préstecs per circulant i per inversions específics per a l’economia social (Casp, 43, Barcelona; a/e: jibanez@projectefiare.cat).

Crédit Coopératif: És una cooperativa francesa de crèdit que té representació a Catalunya i ha realitzat algunes grans operacions amb entitats significatives de l’economia social, però que sobretot és activa com a finançador de segon rang, mitjançant la participació i el suport a entitats financeres per a l’economia social a tot Europa, també a Catalunya, amb SICOOP i Eurecos (roderick.egal@iesmed.eu).

Altres entitats financeres no cooperatives Un tercer grup d’entitats aplega les que, independentment de la fórmula jurídica que tinguin, donen un servei financer especialitzat per a entitats de l’economia social exclusivament. És el cas de: SICOOP SCR, SA: És una societat de capital de risc especialitzada en el finançament a llarg termini de cooperatives i societats laborals, mitjançant préstecs participatius. El terme “participatiu” fa referència exclusivament a la participació en els resultats mitjançant un interès variable. Palanquejar el creixement, l’expansió o el refinançament del passiu amb un préstec participatiu pot representar un bon impuls per a moltes cooperatives (Gran Via de les Corts Catalanes, 635, Barcelona; a/e: mlloveras@icf.cat).

Fundació Acció Solidària Contra l’Atur: És l’entitat amb més llarga experiència en microcrèdits de tot l’Estat espanyol (més de trenta anys).

Treballa quasi exclusivament amb exclosos del sistema financer convencional. Amb el suport de Fundació Seira, gestiona una línia de préstecs per a joves empreses cooperatives de fins a 20.000 euros sense interessos (Riera de Sant Miquel, 1, Barcelona; a/e: accio@pangea.org).

Eurecos, SA: És una societat impulsada per mútues franceses (Macif, Maif ) i Crédit Coopératif per finançar el patrimoni immobiliari de les entitats de l’economia social a Catalunya (Còrsega, 288, 3r; a/e: jordi.panal@eurecos.eu).

Grup d’Inversors Cooperatius, SL: És una societat en constitució que agrupa inversors particulars de doble retorn, econòmic i social, en empreses cooperatives catalanes (a/e: rosa.oliva.rams@gmail.com). Els instruments d’inversió són el préstec participatiu i l’adquisició de títols participatius a llarg termini emesos per les cooperatives. Mentre SICOOP inverteix a partir de 100.000 euros, el Grup d’Inversors Cooperatiu es planteja inversions menors.

núm 355 - Juny 2012 n

cooperació catalana n

19 n

Finances cooperatives

Entitats promotores de les finances cooperatives Finalment, hi han algunes entitats que, tot i que no són financeres, sí que en promouen, en creen i n’impulsen d’altres que ofereixen productes i/o serveis financers per a cooperatives, entre les quals cal esmentar la Fundació Seira, IESMED, Tàndem Social i la Xarxa Financoop.

La Xarxa Financoop és un grup de treball coordinat per la Fundació Seira en el qual són gairebé totes les entitats damunt relacionades. Entre els seus objectius, cal destacar els següents: • Augmentar la presència de les finances cooperatives a l’econo-

mia social i la societat catalana en general.

• I mpulsar la millora de la cultura financera de les entitats de l’economia social.

• I mpulsar la millora de les condicions d’accés al capital i als serveis financers de les empreses de l’economia social catalana.

La Xarxa Financoop vol recollir el testimoni de la Primera Jornada Internacional de Finances Cooperatives del proper 8 de juny a l’IdEC, per repetir properes convocatòries amb la intenció expressa d’ajudar a construir una xarxa financera del sector cooperatiu que pugui donar resposta

a totes les necessitats de les empreses de l’economia social catalana i també a totes les persones.

Hi han altres entitats amb alguna presència testimonial en el conjunt del sector, que en determinats casos pot no ser així, com ara els de Cajamar, les seccions de crèdit, Triodos Bank i alguna Caixa Rural; però no sembla, almenys de moment, que es plantegin accions adreçades a millorar les condicions d’accés al capital i als serveis financers de les entitats de l’economia social catalana com a sector, com sí que ho fan les que hem descrit breument en aquest article, i per això no les hem incloses aquí.

PRESENCIA INTERNACIONAL A FINANCOOP 2012 L’organització de FINANCOOP 2012 ha aconseguit confirmar la presència internacional de les següents entitats i personalitats: • COOPERAZIONE FINANZE IMPRESA: (www. cfi.it) Itàlia, Dr. Alberto Zevi, Vicepresident, CFI és una societat de capital risc especialitzada en cooperatives que ha invertit 84 milions d’euros, compta amb 270 cooperatives sòcies, a més del ministeri de desenvolupament econòmic, manté inversions a 65 cooperatives. Alberto Zevi ha estat molts anys President de Coopfond (www. coopfond.it) el fons pel finançament de Legacoop i actualment ostenta també la vicepresidència de Soficatra.

• Bruno Roelants: Secretari General de la CONFEDERACIÓ EUROPEA DE COOPERATIVES DE TREBALL (www.cecop.coop), membre de l’Aliança Cooperativa Internacional, és una de les persones amb més coneixement del cooperativisme a nivell mundial, ha publicat diferents treballs i llibres entre els que cal estacar “Capital and the debt trap

n 20

cooperació catalana n

núm 355 - Juny 2012 n

(learning from cooperatives in the global crisis)” (Palgrave 2011).

• FRANCE ACTIVE (www.franceactive.org): una societat especialitzada en el finançament de l’emprenedoria social a França, ha promogut projectes per import de 184 milions d’euros, amb 28.000 llocs de treball creats, compta amb 40 “estructures de proximitat” que garanteixen un coneixement i permeabilitat territorial molt grans, hi treballen 500 persones treballant i més de 2.000 voluntaris.

• Charles Gindon, Director de desenvolupament de productes financers de LA CHANTIER DE L’ECONOMIE SOCIAL (www.chantier.qc.ca), aquesta plataforma creada el 1999, acull totes les entitats i actors per l’economia social, des de les entitats representatives de cooperatives i associacions sense ànim de lucre fins els agents socials (sindicats i fons de pensions), promou instruments financers com la FIDUCIE DE L’ECONOMIE SOCIAL (http://fiducieduchantier.qc.ca) amb el nou concepte de capital pacient ha invertit més

L’economia social catalana mostra signes de vitalitat i salut en un sector, el financer, especialment castigat, i que hi han les condicions perquè les entitats financers pròpies que hem relacionat es puguin constituir en una alternativa majoritària.

En conclusió, podem dir que l’economia social catalana mostra signes de vitalitat i salut en un sector, el financer, especialment castigat, i que hi han les condicions perquè les entitats financers pròpies que hem relacionat es puguin constituir en una alternativa majoritària. Entre totes les entitats podem donar resposta a totes les necessitats de capital i serveis financers. I aquestes cal que facin una tasca de millora del servei, costos i productes, però també de sensibilització de la societat en general. Hi ha una manera responsable i socialment

de 26 milions de dòlars en 85 empreses que han induït una inversió de més de 195 milions de dòlars o RESEAU D’INVESTISMENT SOCIALE DU QUÉBEC (www.fonds-risq.qc.ca) que ha invertit més de 14 milions de dòlars en més de 350 projectes en forma de préstecs, garanties o participacions i creat o mantingut més de 5.600 llocs de treball.

• Michel Kaluszynski i Colin Feissel, d’ INICIATIVES D’ECONOMIE SOLIDAIRE (www.ies.coop), una cooperativa d’interès col· lectiu que agrupa inversors per a invertir en empreses d’economia social lligades a la sostenibilitat i/o el desenvolupament local de la regió Midy Pyrinées. Amb més d’1 milió d’euros invertits en 54 empreses creant o mantenint més de 500 llocs de treball.

• Bruno Dunkel, Director de SOFICATRA (www.soficatra.org), l’agrupació d’entitats financeres cooperatives de França, Itàlia i Bèlgica per a constituir un fons amb el que finançar entitats

sostenible de fer finances.

També cal que les empreses de l’economia social aprofitem aquests recursos, i no tan sols per coherència, sinó també per necessitat.

Tant per als uns com per als altres, la celebració de la Primera Jornada Internacional de Finances Cooperatives, Financoop 2012, serà una bona oportunitat per a fer contactes, conèixer experiències diverses i trobar recursos útils.

Us hi esperem el dia 8 de juny.

Entre tots podem fer unes finances cooperatives per un món millor. n

financeres pel desenvolupament de l’economia social als països de l’Europa de l’Est (COOPEST) i de la Mediterrània (COOPMED).

• Fabio Salviato, President de SEFEA, (www.febea. org/sefea) la societat d’inversió de la Federació Europea de Finances Ètiques i Alternatives.

• Mario Crosta, Director General de BANCA POPOLARE ETICA (www.bancaetica.com), amb 31 milions d’euros de capital social es una cooperativa per accions que des del 1999 actúa finançant projectes de l’economia social a Itàlia i que està en procés d’integració amb Fiare.

• Jean Louis Bancel, President de l’ASOCIACIÓ INTERNACIONAL DE BANCS COOPERATIUS (www.ica.coop/icba), un organisme integrat a l’Aliança Cooperativa Internacional que agrupa les principals entitats financeres cooperatives europees. Jean Louis és també President de Crédit Cooperatif.

núm 355 - Juny 2012 n

cooperació catalana n

21 n

Finances cooperatives

A Barcelona, el 8 de juny del 2012 Miquel Miró Director de la Fundació Seira

Amb la Jornada Financoop 2012 volem visualitzar que ja hi ha, ara i aquí, un altre sistema financer. Un sistema amb entitats basades en la cooperació i el respecte. Un sistema amb valors que es practiquen cada dia: transparència, honestedat, equitat, democràcia, independència. Un sistema que és capaç de generar riquesa (individual i col· lectiva) sense esgotar els recursos ni augmentar els desequilibris socials.

Aquest any 2012 està marcat per tres fets que volem fer ressaltar amb la celebració de Financoop 2012: •L ’ONU l’ha declarat el 2012 Any Internacional de les Cooperatives, amb un subtítol: “Les cooperatives generen ocupació estable i construeixen un món millor”.

•L es empreses de l’economia social generen més confiança, resisteixen més bé a la crisi.

•L es entitats financeres cooperatives són les més solvents del sector. Als països on el pes de les finances cooperatives és rellevant, el sistema s’ha demostrat més estable.

En un moment en què la crisi financera ha fet desaparèixer les caixes d’estalvis, cal mostrar que hi ha entitats financeres cooperatives solvents, basades en les persones i arrelades al territori que són una alternativa real per a construir una societat amb un sistema financer just, democràtic, transparent i arrelat.

Volem mostrar solucions innovadores des de les entitats, però també d’altres que han sorgit des de les empreses de l’economia social.

Hi han experiències molt engrescadores al Quebec, França, Itàlia, Bèlgica, el País Basc, el País Valencià i, per descomptat, Catalunya, amb les quals volem debatre, aprendre n 22

cooperació catalana n

i –per què no?– establir les bases de la intercooperació. Per exemple, a Financoop 2012 podrem: - Presentar nous instruments de finançament sorgits de la iniciativa de les empreses i entitats del sector.

- Donar a conèixer les iniciatives i instruments de finançament de les empreses de l’economia cooperativa i social que han reeixit en diferents països.

- Establir les condicions per a iniciar accions de col·laboració que contribueixin a cobrir les ineficàcies del mercat.

- Analitzar les realitats i les oportunitats de la col·laboració publicoprivada a escala internacional i a casa nostra.

- Debatre sobre noves propostes d’estructura del patrimoni net de les cooperatives.

- Convocar i visibilitzar els agents significatius del sector.

Si treballes pel finançament de les entitats de l’economia social, participa en la Jornada Financoop 2012 el pròxim 8 de juny a l’espai de l’IdEC (carrer Balmes cantonada Rosselló), i hi podràs conèixer experiències, productes, serveis i entitats i persones amb qui poder establir relació. Hem previst vuit tallers participatius, tres sessions plenàries i quatre espais d’intercanvi i coneixença perquè pugueu treure el màxim profit de la Jornada.

- Quina experiència han tingut les empreses que s’han finançat amb un préstec participatiu?

- Com funcionen els títols participatius?

- Què és el capital pacient?

- Quines entitats són les pròpies del sector de l’economia social?

- Com s’ho fan per finançar iniciatives pel desenvolupament local, social i mediambiental?

- Què és això de la cooperativa de treballadors accionistes?

- Una guia d’anàlisi de les entitats d’economia social? núm 355 - Juny 2012 n

Us animem a participar en la Jornada FINANCOOP 2012: Finances cooperatives per un món millor.

- Què és això de la centralització de tresoreria o cash-pooling i com em pot ajudar a millorar la de la meva empresa? Qui ho fa i per què?

- Qui i com pot invertir en la nostra empresa?

Volem que Financoop 2012 sigui un espai on puguem parlar de tot això i on, a més, també es puguin recollir les inquietuds i la voluntat de tots els qui treballem des de l’economia cooperativa per construir un món millor.

Des del sector cooperatiu volem liderar una transformació profunda que, en primer lloc, doni respostes útils i àgils a les necessitats financeres de les entitats de l’economia social i, en segon lloc, camini fermament en la construcció d’un món millor. n

2012. coop

Cooperativisme als quatre vents L’exposició “Construeix un món millor. Fes cooperativa” i les rutes cooperatives són dues de les principals activitats de difusió i promoció que s’estan duent a terme per commemorar l’Any Internacional de les Cooperatives Jordi Garcia L'Apostrof Sccl.

L’exposició “Construeix un món mi-

llor. Fes cooperativa” ha estat produïda per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) en el marc de la campanya 2012 Any Internacional de les Cooperatives. Partint de la idea de fons de sumar esforços i capacitats per treballar conjuntament en iniciatives de difusió del cooperativisme a partir de l'experiència de cada cooperativa, l’exposició és fruit de la intercooperació entre Tat Espais per a la Cultura, L’Apòstrof i La Ciutat Invisible, les tres cooperatives que han dut a terme l’encàrrec.

“Fes cooperativa” ofereix una visió general del cooperativisme que convida els visitants a aprofundir-hi i a participar en el moviment cooperatiu.

L’exposició proporciona una lectura clara, sintètica i engrescadora, seguint un ritme obert i lliure, adequat a tots els públics. Està formada per textos descriptius i sintètics, a més de xifres, testimonis i imatges, tot plegat estructurat en quatre blocs que tenen una identitat pròpia.

El primer bloc expositiu es titula “La vida és cooperativa” i explica les característiques generals del moviment cooperatiu i en plasma les dimensions. El segon rep el nom de “Les cooperatives són empreses d’èxit” i analitza les raons de la solidesa i la perdurabilitat de la majoria d’aquestes empreses. El tercer, denominat “Les cooperatives són empreses amb principis”, enumera els principals valors que les mouen. I, finalment, “Les cooperatives humanitzen l’economia” mostra els beneficis socials derivats del cooperativisme.

L’exposició és itinerant i s’adreça principalment als municipis que han aprovat la Declaració de suport a les cooperatives promoguda per la FCTC dins la campanya Ajuntaments cooperatius, dins la que s'ofereixen diversos recursos per a la promoció del cooperativisme. També la poden sol·

FCTC

Exposició a Santa Margarida i els Monjos.

licitar altres institucions, universitats, instituts, biblioteques i, en general, qualsevol entitat que vulgui exposar-la i difondre-la.

“Fes cooperativa” es va poder visitar per primer cop a la Biblioteca de Santa Margarida i els Monjos el passat 3 de maig. Una conferència i una taula rodona amb la participació de quatre cooperatives, a més de sessions informatives sobre com crear cooperatives, van complementar la visita. El 25 de maig, va viatjar al Prat de Llobregat, fins a l’1 de juny.

Rutes cooperatives Però el cooperativisme no sols s’exposa entre quatre parets, sinó que surt al carrer. Aquesta vegada, comptant amb la col·laboració de La Ciutat Invisible i L’Apòstrof, la Federació de Treball organitza les anomenades rutes cooperatives. Es tracta de mostrar que el cooperativisme català ve de lluny i que des de la dècada dels 1860 fins a la instauració de la dictadura franquista el 1939, el cooperativisme es va vertebrar en un autèntic moviment transformador escampat per tots els barris de Barcelona.

Avui es tracta de recuperar amb les rutes part d’aquesta memòria, i núm 355 - Juny 2012 n

acostar tant als cooperativistes com al públic en general fragments de la rica història de les cooperatives barcelonines. Per això es van programar dues rutes per barris: la primera, el 14 d’abril, a Sants, i la segona, el 19 de maig, al Poblenou i Sant Martí de Provençals, dos dels barris amb més densitat cooperativa i on encara se’n conserva part del patrimoni. Finalment, el proper 9 de juny tindrà lloc una ruta generalista per Barcelona, en la qual s’explicarà la història del moviment cooperatiu del nostre país. Es preveu de sortir a les 10 del matí del número 26 del carrer Terol, l’edifici històric de la Cooperativa de Consum dels Teixidors a Mà, actualment Teatreneu. La participació en les rutes cooperatives és lliure i oberta, però es recomana inscriure-s’hi (info@cooperativestreball.coop).

Més informació: www.coop2012.cat n cooperació catalana n

23 n

XXVII Jornades sobre Cooperativisme Universitat Catalana d’Estiu - Prada de Conflent 22, 23 i 24 d’agost del 2012

“El cooperativisme, una alternativa a la crisi” Com cada any, la Fundació prepara, en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu, les Jornades sobre Cooperativisme, que enguany volen transmetre un missatge, ben clar, sobre què és el cooperativisme i visualitzar que el món cooperatiu és una eina útil i de futur per poder portar a terme projectes i treballs i fer-los realitat d’una manera econòmicament viable i socialment vàlida i justa.

Massa vegades, un cop acabats els estudis, costa incorporar-se al món laboral, sigui perquè, com ara, hi ha una crisi profunda, o perquè les empreses busquen un perfil molt definit del tipus de treballador que necessiten. Sovint no sabem com fer-ho per trobar feina o desconeixem la manera de poder crear-ne nosaltres mateixos.

La creació d’una cooperativa pot ser la porta d’entrada al món laboral posant en funcionament idees i projectes propis juntament amb altres persones que tenen les mateixes inquietuds, afinitats i finalitats: tenir feina, ser el teu propi cap, prendre les pròpies decisions i generar economia.

Per altra banda, cal dir que les cooperatives són empreses arrelades al territori que creen llocs de treball amb un comportament social equilibrat, i que inverteixen en l’economia productiva de transformació i comercialització de caire purament empresarial.

Es tracta d’una bona alternativa per a universitaris i professionals acabats de llicenciar i sense feina. També pot ser la solució per no restar aturat o haver d’emigrar a països llunyans. És per això que ens dirigim a vosaltres animant-vos i encoratjant-vos que us feu vostres aquestes jornades i vingueu a aprendre què és, per a què serveix, com es constitueix i com funciona una cooperativa. Hi ha tants models de cooperatives com projectes tingueu en ment de posar en funcionament!

Nosaltres pretenem donar-vos un cop de mà fent que les Jornades tinguin una mica de tot: parlarem del vessants econòmic, social, històric, etc., escoltarem persones que ja han engegat els seus projectes en el món cooperatiu, que els tenen en funcionament i rutllen molt bé: petites o grans cooperatives, amb molts socis o pocs, però amb gent activa, creativa i que treballa en allò que creu. I, el que és més important, obtenint beneficis d’una manera socialment i econòmicament equilibrada.

El cooperativisme: la teva eina útil i de futur per a la creació de feina i economia.

Si hi estàs interessat, posa’t en contacte amb nosaltres:

Fundació Roca i Galès Aragó, 281, 1r 1a, 08009 Barcelona Tel.: 932 154 870 fundacio@rocagales.org www.rocagales.org Facebook/FundacioRocaGales

XXVII Jornades sobre Cooperativisme Universitat Catalana d’Estiu - Prada de Conflent 22, 23 i 24 d’agost del 2012

“El cooperativisme, una alternativa a la crisi” Les cooperatives són empreses arrelades al territori que tenen com a objectiu la creació de llocs de treball, fomentar el comportament social i l’estabilitat econòmica sobre la base de l’economia productiva (producció, transformació, comercialització i consum).

PROGRAMA Dimarts 21 d’agost 17.00-18.00 h: Recepció a les Jornades.

Dimecres 22 d’agost 9.00-9.15 h: Inauguració de les Jornades.

Ma. Lluïsa Navarro i Fermí Vives (Fundació Roca i Galès) 9.15- 10.00 h: “Història del cooperativisme: Els principis de Rochdale”.

Fermí Vives i Ma. Lluïsa Navarro (Fundació Roca i Galès) 10.00-10.30 h: Col·loqui 10.30-11.00 h: Pausa 11.00-11.45 h: “El cooperativisme a Catalunya”. Ivan Miró (La Ciutat Invisible Sccl) 11.45-12.15 h: Col·loqui 15.30-16.15 h: “Creació i funcionament d’una cooperativa”.

Josep Ma. Pedrosa (Aposta Sccl) 16.15-16.45 h: Col·loqui Dijous 23 d’agost 9.00-9.45 h: “La funció social de les cooperatives”.

Joseba Polanco (Confederació de Cooperatives de Catalunya) 9.45-10.15 h: Col·loqui 10.15-11.15 h: Pausa 11.15-12.00 h: “La cooperativa com empresa d’economia productiva”.

Blai García (Unico Sccl) 12.00-12.30 h: Col·loqui 15.30-16.15 h: “L’autofinançament cooperatiu. Secció de crèdit, banc cooperatiu, etc.”. Jaume Terribas (Economista) 16.15-16.45 h: Col·loqui Divendres 24 d’agost 9.00-9.45 h: “L’Any Internacional de les Cooperatives”.

Xavier López (DG Economia Social i Cooperativa i T.A.) 9.45-10.15 h: Pausa 11.15-11.45 h: Cloenda. Xavier López (DG Economia Social i Cooperativa i T.A.) Joan Josep Gonzàlez (Fundació Roca i Galès)

Fundació Roca i Galès Aragó, 281, 1r 1a, 08009 Barcelona Tel.: 932 154 870 fundacio@rocagales.org www.rocagales.org Facebook/FundacioRocaGales

Pensem-hi

Captació d’inversió, que en diuen.

Santos Hernández

No fa gaire, un amic meu, que

© Wikimedia Commons

treballa al món de la producció cinematogràfica, m’ho explicava. Resulta que havia aconseguit un crèdit oficial per fer una pel·lícula, un petit documental.

L’inconvenient era que no trobava cap banc disposat a fer-li l’aval que li’n demanava l’organisme públic que li donava el crèdit.

Ves. Cap. Tothom diu que el futur del nostre poble treballador requereix perfeccionament, per tal de poder assolir estrats laborals més alts, de més categoria. Tanmateix, els pressupostos estatals minven de manera clara les inversions en educació i formació. Vaja.

Llegim contínuament notícies dels alts nivells que assoleix, a casa nostre, la investigació en química, en farmacologia, en cirurgia, en genètica, en tantes altres coses. I, un dia d’aquests, les notícies de televisió ens informaven que la reducció de la inversió pública probablement faria que la meitat dels projectes d’investigació en curs serien aturats en sec.

Per manca de diners. Home.

Qualsevol reestructuració, fusió, reorganització, com vulgueu dir-ne, de grans empreses, siguin o no bancs, requereix invariablement, segons sembla, l’acomiadament de milers de persones i l’aportació d’immenses quantitats –que són trobades, com està demostrat– de diners públics.

Caram.

L’atur depassa ja el vint per cent de la població treballadora. Això vol dir que entre dos i tres de cada deu compatriotes nostres busquen feina i no en troben.

Traduït, vol dir: busquen un sou per menjar i no en troben.

Traduït, vol dir: es queden sense casa –al carrer, sabeu què vol dir això?– perquè no poden pagar l’hipoteca del pis. n 26

cooperació catalana n

Saturn devorant un fill, de Francisco Goya.

núm 355 - Juny 2012 n

Tothom sembla estar d’acord que és el suport a la petita i mitjana empresa el què afavoriria el redreçament de la nostra tan malmesa economia. De fet, sembla que és la petita i mitjana empresa qui manté i crea llocs de treball.

Mireu, però, el problema del meu amic, allà, al primer paràgraf.

Ni tan sols no demana un crèdit!

Busca, fixeu-vos-hi, només un aval bancari per a un crèdit oficial que ja ha obtingut!

Mentre tant, el Bankia obre posició –les seves pèrdues– és nacionalitzat pel govern d’Espanya.

I, des de la caiguda de Lehman Brothers, els contribuents europeus hem dedicat 1,35 bilions d’euros a apuntalar el sistema financer. I els bancs espanyols continuen sense donar crèdits a ningú. Òndia.

Potser l’explicació resideix en què els nostres bancs paguen aquestes ajudes econòmiques amb un 1% d’interès. I en què poden invertir-les en títols de deute públic, pels quals reben un interès de cosa d’un 3%.

Ves, potser això explica per què l’aixeta del crèdit segueix mantenint-se tancada. I, de passada, per què els bancs continuen tenint els beneficis que tenen.

I els seus dirigents cobrant els emoluments que cobren.

En canvi, el que no explica és com és possible que els governants estatals s’entestin, dia sí i l’altre també, en repetir-nos que la política que apliquen és la correcta. Ni el fet que siguin incapaços d’adonar-se que no saben un borrall d’economia.

O potser sí que se n’adonen, i tant se’ls en fot. n

biblioteca/revistes

Elisenda Dunyó

PARTICIPER Magazine des sociétés coopératives et participatives Núm.643. Abril-juny del 2012. París les-scop@scop.coop www.les-scop.coop Revista en llengua francesa de caràcter trimestral. En reproduïm part del sumari. Les primeres pàgines es dediquen a notícies relacionades amb l’entitat i el món cooperatiu. Seguidament hi ha la sessió d’actualitat, que inclou els fets més destacables del moment, com ara la crònica de la celebració del 10è aniversari de l’SCIC o l’escrit en què destaquen la importància que ha adquirit l’RSE en les SCOP de BTP. El dossier l’encapçala l’article “SCOP i SCIC s’estan desenvolupant després de deu anys”, que inclou xifres i altres dades. Un altre títol: “El paper clau que fa el Congrés Regional”. Un altre: “Best Western: Quan cooperativa rima amb internacional”, un article molt interessant text que presenta una cadena d’hotels la majoria dels quals es regeixen pel model cooperatiu. A la secció “Internacional” hi ha un article que fa referència l’Argentina: “Les empreses que han fet renéixer el moviment cooperatiu”. També s’hi inclou un petit apartat que parla de “Corea del Sud i l’ambició cooperativa”. La revista acaba amb informacions sobre innovació i amb les pàgines amb les recomanacions bibliogràfiques. n

REVISTA VASCA DE ECONOMÍA SOCIAL GIZARTE EKONOMIAREM EUSKAL ALDIZKARIA Núm. 7. Any 2011 gezki@ehu.es www.geski.egu.es Revista de publicació anual escrita en llengua castellana. Aquest número es compon d’una primera part que reprodueix sis estudis, i una segona amb dos articles. A l’estudi “Globalització i autogestió” l’autor es proposa abordar la interacció de dues realitats extremament complexes i contradictòries i analitzar les característiques més avantatjoses de cadascuna. A “Més de deu anys de responsabilitat social empresarial. Quan hi haurà una regularització jurídica i un establiment d’incentius fiscals?”, l’autora reivindica, ara més que mai per la crisi econòmica, la necessitat d’una RSE amb una regulació jurídica adequada a les circumstàncies. A l’article “L’Acta del Mercat Únic com a mitjà per arribar una economia social de mercat competitiva: Una referència especial a les cooperatives” s’afirma que el règim fiscal de cooperatives ha quedat desfasat en relació amb els canvis de legislació; les possibles solucions s’han de trobar en les consideracions incloses a l’Acta del Mercat Únic. L’article “El règim fiscal de les cooperatives espanyoles a la Unió Europea: Conclusions per les línies de reforma del cooperativisme espanyol” defensa la nova Llei i la presenta com una oportunitat per a emmarcar la reforma fiscal. Un altre títol: “Entorn de la revisió del règim fiscal de les cooperatives: Entre les necessitats internes i les exigències comunitàries. A “La incidència de les ajudes de l’Estat a les cooperatives basques, l’autor al text analitza les influències, les normes, les adaptacions i la incidència de l’actual normativa de la Unió Europea, conjuntament amb la normativa de la Comunitat Autònoma Basca, i tot el que comporta a la pràctica. A “La creació de microempreses i petites empreses (mipes) i l’impacte dels microcrèdits sobre la reducció de la pobresa” i “El cas de Lima Metropolitana (Perú)” s’analitza de manera minuciosa l’impacte que pot tenir la creació de mipes i l’ús dels microcrèdits en la reducció de la pobresa. La publicació acaba amb l’article “La problemàtica fiscal de la transformació al si de la societat cooperativa europea”, en què es presenta el procediment regulat i normal per a la transformació d’una societat cooperativa europea (SCE), incloent-hi les peculiaritats i les dificultats addicionals. n núm 355 - Juny 2012 n

cooperació catalana n

27 n

Premis Fundació Roca i Galès 2012 21è Premi Periodístic Jacint Dunyó, d’articles sobre cooperativisme 16è Premi Albert Pérez-Bastardas, d’articles sobre medi ambient i educació ambiental 5è Premi Benet Vigo, d’articles sobre benestar social Es convoquen tres modalitats de premis per a articles que tractin sobre un dels temes següents: – Premi Periodístic Jacint Dunyó: articles sobre la teoria o història del cooperativisme, així com sobre experiències concretes relacionades amb el món cooperatiu, especialment les reeixides.

– Premi Albert Pérez-Bastardas: articles que contribueixin al coneixement i la preservació del patrimoni natural i/o a la divulgació d’experiències d’educació ambiental.

– Premi Benet Vigo: articles que aportin iniciatives i experiències que promoguin la construcció d’una societat més equitativa, igualitària i pacífica o hi contribueixin.

BASES • El termini de presentació dels articles finalitza el 30 de

• Els articles han de ser inèdits i escrits en català i tenir una

setembre del 2012.

extensió entre 9.000 i 15.000 caràcters, incloent-hi espais.

• Cadascuns dels jurats els formaran les persones següents:

• Es valorarà tant el contingut com el tractament periodístic

Premi Periodístic Jacint Dunyó: Núria Esteve, M. Lluïsa

dels articles.

• La dotació econòmica és de 650 €* per a l’article guanyador

Navarro, Rafael Ricolfe, Francesc Vila i Jordi Maluquer.

Premi Albert Pérez-Bastardas: Teresa Franquesa, Xavier

de cada modalitat, i de 300 €* per al segon.

Palos, Ramon Perera i Albert Torras.

• S’han de presentar en suport informàtic (CD, DVD, USB) acompanyats d’una còpia impresa en paper, sense signar,

Premi d’articles Benet Vigo: Fermí Vives, Enriqueta

que es lliurarà dins un sobre tancat. Cal adjuntar un altre

Muntané, Antoni Gavaldà i Jaume Fallada.

sobre tancat que només portarà escrit a l’exterior el títol de

Actuarà com a secretària dels jurats Agnès Giner, coordinadora de la revista Cooperació Catalana.

l’article i el nom i la modalitat del premi a què opta. Dins

• Els veredictes dels jurats es faran públics en el número del

aquest segon sobre s’han de posar les dades personals de

novembre de Cooperació Catalana.

l’autor, el títol de l’article i el suport informàtic.

• L’article guanyador, el segon i els treballs considerats

• Els articles també es podran presentar enviant un missatge de correu electrònic a l’adreça premis@rocagales.org

finalistes, podran ser publicats a Cooperació Catalana i al

tot adjuntant-hi dos arxius en format .doc: l’un, anomenat

web de la Fundació Roca i Galès, a partir del moment de la

“títol_article.doc”, amb l’article sense signar, i l’altre,

publicació del veredicte.

anomenat “dades+títol_article.doc”, amb les dades de l’autor. El missatge ha d’anar sense signar i amb indicació en

* Import net, una vegada deduïda la retenció de l’IRPF.

l’assumpte del nom i la modalitat del premi a què opta.

JACINT DUNYÓ I CLARÀ (Barcelona, 1924-1982) Historiador, periodista i cooperativista, va ser, des del seu inici, membre del Patronat de la Fundació Roca i Galès i el primer director de la revista Cooperació Catalana.

ALBERT PÉREZ-BASTARDAS (Barcelona, 1953 - Stromboli, 1986) Biòleg de formació i educador de vocació, dedicat a l’ensenyament i la divulgació de les ciències naturals i a l’educació ambiental.

Fou soci fundador de la Societat Catalana d’Educació Ambiental i va col·laborar amb la Fundació Roca i Galès. Va morir durant una erupció del volcà Stromboli.

BENET VIGO I TRULLS (Roses, 1918) Pagès entusiasta de la cooperació, cooperativista destacat especialment en el sector sanitari i gran defensor del benestar social com a eina de millora de la societat. Les seves reflexions han estat sovint publicades a la revista Cooperació Catalana.

FUNDACIÓ ROCA I GALÈS - Revista Cooperació Catalana Aragó, 281, 1r 1a • 08009 Barcelona • Tel. 932 154 870 cc@rocagales.org www.rocagales.org Facebook/FundacioRocaGales