352
Març 2012 • revista mensual Any 32è • PVP 3,00 € edita Fundació Roca i Galès
Primavera cooperativa Les nostres cooperatives: Col·lectiu Ronda SCCL. Entrevista: Pere Estany, expert en llavors.
352
Març 2012 • revista mensual • Any 32è edita Fundació Roca i Galès
sumari 4 / TORNAVEU
13 / ENTREVISTA
Marta López Prats, professora de llengua catalana.
Pere Estany, assessor d’hortofruticultors, cerealistes i productors de llavors. Montse Pallarès Desgranem amb un dels fundadors de la cooperativa de transformació d’userda, Transalfals & La Vispesa, la producció de llavors, l’ús d’híbrids i transgènics en l’agricultura i la resposta al problema alimentari de la població mundial.
5 / EDITORIAL
Primavera cooperativa. 6 / EL NOSTRE MÓN 9/ COOPERATIVES DE CATALUNYA
Les cooperatives en una economia en recessió. Confederació de Cooperatives de Catalunya 10 / LES NOSTRES COOPERATIVES
Col·lectiu Ronda SCCL: quan el cooperativisme fa dret(s). David Fernàndez Recorregut per la realitat de la cooperativa d’advocats que aquest 2012 compleix quaranta anys de complicitat cooperativa amb assessorament jurídic, laboral, social, ambiental i econòmic. I compromesa amb la democràcia econòmica i social enfront l’individualisme i la competitivitat salvatge imperant.
10
crèdits
13
19 / FINANCES COOPERATIVES / OPINIÓ
Cooperatives agràries amb secció de crèdit: passat, present i futur Lluís Roig
19 21/ HISTÒRIA DEL COOPERATIVISME
El pensament cooperatiu d’en Joan Ventosa i Roig Fèlix Pardo 25 / PENSEM-HI 16 / PREMIS FRG 2011 – 2N PREMI JACINT DUNYÓ
Els roders: les cooperatives més insòlites de Catalunya. J. Víctor Gay i Frias L’article guanyador del 2n Premi Jacint Dunyó ens apropa a l’ofici dels roders i a la seva organització en forma cooperativa a Sant Hilari Sacalm i Ossor, a la comarca de La Selva.
16
Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 - cc@rocagales.org - www.rocagales.org Coordinació Agnès Giner. Consell de Redacció Josep Busquets, Miquel Corna, Enric Dalmau, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Miquel Miró, Ma. Lluïsa Navarro, Joseba Polanco i Esteve Puigferrat. Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits. Foto portada: Llavors de Dent de lleó © Anette Linnea-Fotolia. Disseny, maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada EMAS) Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415.
De les estranyes formes de la creació d’opinió. Santos Hernández 26/ OPINIÓ
Al meu Josep Castaño. Esteve Puigferrat 27/ OPINIÓ
Els cooperativistes i l’Estat català. Jaume Terribas 28 / BIBLIOTECA
Retalls Elisenda Dunyó
Amb el suport de:
Aquesta revista ha estat impresa sobre paper certificat FSC® i amb tintes provinents d’olis vegetals núm 352 - Març 2012 n
cooperació catalana n
3n
Tornaveu
Un parell de preguntes (que en són tres) a Marta López Prats (Barcelona, 1953), professora de llengua catalana
2
Què no li convenç del cooperativisme? D’entrada tot es veu molt bé, però després, posat a la pràctica, és difícil: l’afany de protagonisme, l’ambició, les enveges, etc. fomenten la divisió entre els membres que formen la cooperativa, i si, a més a més, es passen dificultats econòmiques –molt freqüents en aquests darrers anys–, això fa que la gestió es compliqui.
1
Què li sembla atractiu del cooperativisme? Treballar en grup, posar en comú idees, esforços per tal d’aconseguir uns objectius compartits, on tothom és igual. Ara pot semblar una utopia perquè en una cooperativa tots els treballadors s’impliquen igual, tots la senten seva, en tots sentits, tant a l’hora de repartir beneficis, com quan cal treballar per innovar en nous projectes. Les decisions es prenen entre tots els treballadors, i aquesta manera d’arribar a prendre acords és molt enriquidora, amb llibertat i consens.
n4
cooperació catalana n
núm 352 - Març 2012 n
3
Creu que hi ha una altra economia possible? No és que hi entengui gaire, d’economia. Però, després del fracàs econòmic que estem vivint, sí que crec en un canvi de model econòmic. Hem de ser més generosos amb els nostres companys, treballar amb més il·lusió. Podria ser que el cooperativisme en aquests temps tan complicats omplís un buit, d’una banda, generant llocs de treball, i de l’altra, enfortint uns valors socials que tenim mig perduts.
editorial
Primavera cooperativa
Ens deixem portar per l'olor de la primavera i
la seva dinàmica renovadora amb el convenciment de la fortalesa i de les possibilitats de l'economia cooperativa, social i solidària com alternativa real i viable. La contribució de les empreses cooperatives és una realitat tangible i esperançadora a tot el món. Un potencial real i factible ja anunciat pel lema de la ONU pel 2012, l'Any Internacional de les Cooperatives: "Les
empreses cooperatives ajuden a construir un món millor". Una proposta de promoure més democràcia en tots els àmbits econòmic, social i polític com resposta de participació i responsabilització col·lectiva en l'actual atzucac. Aprofitem doncs el 2012 per promoure i difondre la dinàmica renovadora, creadora i transformadora com si cada dia fos primavera i estigués tot per fer. I és possible. n
LA COBERTA/ Utilitzem les llavors de Dent de lleó com imatge del desig primaveral
d'escampar i difondre el cooperativisme com alternativa viable i possible. Foto: Llavors de Dent de lleó © Anette Linnea-Fotolia.
núm 352 - Març 2012 n
cooperació catalana n
5n
el nostre món
Coop57 trasllada la seu social al barri de Sants La cooperativa de serveis financers Coop57 ha traslladat la seva seu social als baixos de l’edifici cooperatiu del carrer Premià número 13-15. Després de deu anys d’estada al barri de Sant Pere, a partir del 27 de febrer Coop57 s’instal·la en un dels edificis més emblemàtics del patrimoni arquitectònic del cooperativisme català: l’antiga seu de la cooperativa L’Empar Obrer. L’edifici, inaugurat l’any 1924, va allotjar la cooperativa L’Empar Obrer fins al 1939, any en què va ser absorbida com a sucursal de La Flor de Maig. I l’any 1954 passà a dir-se Popular Santsenca. La cooperativa de serveis financers Coop57, que va néixer l’any 1996 des de l’economia social i solidària i per a aquesta economia, regeix la seva activitat sobre la base dels principis de les finances ètiques: coherència, compatibilitat, participació, transparència, solidaritat i reflexió. La seva arribada al carrer Premià suposa el ple rendiment de l’edifici del cooperativisme, que acull, a la primera planta, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya; Aposta, Escola Empresarial Cooperativa, i la Fundació Seira. La segona planta allotja la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya, la Federació de Cooperatives de Serveis i de Transportistes de Catalunya, la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya, la Confederació de Cooperatives de Catalunya, i el Grup Clade. Pròximament, els baixos també acolliran una oficina comercial de la cooperativa L’Olivera. n
n6
cooperació catalana n
Inauguració del restaurant cooperatiu Sambucus, Cuina de Mercat El passat 9 de febrer, va tenir lloc la inauguració del restaurant cooperatiu del mercat municipal de Manlleu, Sambucus, Cuina de Mercat, que ofereix cuina moderna amb producte de proximitat i de temporada. La inauguració va incloure la conferència “El món parat a taula. Conseqüències del model agroalimentari i propostes de transformació”, que va anar a càrrec de Xavi Montanyès, un espectacle de flamenc a càrrec de Sal i Pañi de Manlleu, i uns “tastets Sambucus”. Sambucus és una cooperativa que es va crear el 2011 amb set socis de treball i que està compromesa amb la generació d’oportunitats d’ocupació per a persones amb dificultats d’inserció. La cooperativa porta a terme activitats entorn de la cultura agroalimentària: horta, patata, llegums i cereals; producció i transformació de plantes aromàtiques i medicinals; serveis de gestió d’horts i activitats formatives i de divulgació, i restauració. El restaurant Sambucus el trobareu al mercat municipal de Manlleu, carrer Pintor i Guàrdia, 6. Més informació, a: www.sambucus.cat. n
núm 352 - Març 2012 n
Memòria cooperativa, Guinardó cooperatiu Amb la designació de l’ONU del 2012 com l’Any Internacional de les Cooperatives, la Cooperativa Rocaguinarda, del barri del Guinardó de Barcelona, ha preparat un programa d’activitats per donar a conèixer millor el món cooperatiu i fer visible la contribució de les cooperatives en la societat com una realitat tangible i esperançadora. Les activitats es van iniciar el 14 de febrer amb la presentació de l’exposició “Memòria cooperativa”, que ha sigut elaborada per la cooperativa autogestionària La Ciutat Invisible de Sants, que va anar a càrrec d’Ivan Miró. L’exposició romandrà fins el dia 3 de març al Casal d’Entitats Mas Guinardó, a la plaça Salvador Riera, 2-4 de Barcelona). També han dut a terme el seminari “Per què les cooperatives?”, amb sessions amb els títols següents: “El principi de cooperació com a eix transformador”, a càrrec de Josep Busquets (de la Cooperativa Rocaguinarda); “El cooperativisme com a model econòmic”, a càrrec de Jordi Garcia (de la Cooperativa L’Apòstrof ); “Les cooperatives, la integració social i el treball en xarxa”, a càrrec de Jordi Via (d’Arç Cooperativa), i, finalment, una taula rodona sobre “ONU, cooperatives, realitat social i econòmica, i territori”. Els membres de la Cooperativa Rocaguinarda consideren significatiu el fet que en plena crisi mundial una alta instància com l’ONU vegi en el cooperativisme un potencial de futur. Pensen que la declaració del 2012 com l’Any Internacional de les Cooperatives pot ser un signe que alguna cosa es mou a l’ONU, com si haguessin començat els canvis que li calen des de fa anys a aquesta institució. Més informació, a: www.rocaguinarda.org i 934 553 017. n
Ràdio Associació convoca la 12a edició dels seus premis de comunicació La cooperativa de serveis radiofònics Ràdio Associació de Catalunya, SCCL, ha obert el termini de presentació de candidatures a la dotzena edició dels premis que porten el seu nom, Premis Ràdio Associació. El període de presentació de propostes s’acaba el 17 de març del 2012. En un any especialment difícil per a les empreses públiques i privades de comunicació, els membres de la cooperativa consideren que, més que mai, cal fer un reconeixement dels professionals i amateurs de la ràdio en català. La convocatòria inclou els premis al Millor Programa de Ràdio, al Millor Programa de Ràdio Local, a la Innovació, al Millor Professional de Ràdio, i el Guardó 1924, un premi adreçat a l’àmbit de la televisió, la publicitat i el cinema. El Jurat el presideix Carles Solà Ferrando i el formen Imma Tubella, Assumpció Maresma, Joan Manuel Tresserras, Jordi Margarit i, com a secretària, Montserrat Agell. Paral·lelament a aquest aspecte més competitiu, la convocatòria també permet l’atorgament de mencions honorífiques a protagonistes o fets destacables del món de la comunicació. Trobareu les bases de la convocatòria a www.radioassociacio.com. n
Les cooperatives agràries presenten els seus reptes al Parlament El 8 de febrer, Josep Pere Colat, president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) va comparèixer davant la Comissió d’Agricultura del Parlament de Catalunya per presentar-hi els reptes del cooperativisme agrari a curt i mitjà termini. La Llei de cooperatives, la reforma de la PAC, el Pla marc del cooperativisme, la concentració i modernització del sector, el model de seccions de crèdit, el medi ambient i la comercialització són les línies de treball prioritàries. Durant la seva compareixença, Josep Pere Colat va destacar les línies de treball que el sector considera que el Govern de la Generalitat hauria d’abordar de manera prioritària. En aquest sentit, va considerar estratègics els punts següents: defensar una PAC forta que millori els instruments de gestió de mercat; reformar la Llei de cooperatives de Catalunya perquè s’adapti a la realitat del camp català; definir el Pla marc del cooperativisme agrari per preveure l’adaptació del sector al nou escenari que es definirà en els pròxims anys i donar-hi suport a; i afavorir la concentració i modernització del sector mitjançant el Pla de concentració, intercooperació i modernització de cooperatives com a element clau per al desenvolupament empresarial i social. També es considera un dels grans reptes que ha d’afrontar el sector a curt i mitjà termini el manteniment del model de seccions de crèdit amb les adaptacions i els mecanismes de control necessaris, en la mesura que es tracta d’entitats cabdals per al finançament del camp català. n
Caja Laboral arriba a les cooperatives catalanes El passat 8 de febrer, més de cinquanta cooperatives catalanes van assistir a Barcelona a l’acte de presentació de la nova línia de serveis de Caja Laboral / Euskadiko Kutxa, dirigida a les cooperatives associades a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Caja Laboral és una cooperativa de crèdit integrada al grup Mondragón, amb domicili social a Arrasate. Coincidint amb l’Any Internacional de les Cooperatives, Caja Laboral, en col· laboració amb la fundació Seira i Oinarri SGR, ha presentat davant les cooperatives catalanes la seva nova línia de serveis específics, que permetrà a aquestes empreses: finançar les seves inversions estructurals, finançar el seu circulant, realitzar totes les transaccions internacionals i optimitzar la gestió de tresoreria. Pel que fa als socis de treball, l’acord preveu la comercialització d’un préstec personal a tipus d’interès bonificat per finançar les aportacions de capital a la cooperativa. Óscar Muguerza, director de desenvolupament de negoci d’empreses de Caja Laboral, va ser l’encarregat de presentar la línia i va posar un èmfasi especial en el fet diferencial que suposa que pràcticament tots els professionals de l’entitat bancària en siguin socis treballadors, amb la implicació i el compromís que això suposa. Amb l’obertura d’aquesta línia, Caja Laboral, a través de la seva oficina de Barcelona al carrer Mestre Nicolau núm. 5, pretén ampliar fronteres en el seu negoci de pimes i cobrir les necessitats específiques del col·lectiu. Més informació, a: www.cajalaboral.com. n
núm 352 - Març 2012 n
cooperació catalana n
7n
el nostre món
Jornada sobre cooperativisme El Parlament de les Illes Balears d’habitatges: Altres experiències i el Govern basc donen suport a l’Any Internacional de les L’Institut Universitari d’Investigació en Economia Social i Cooperativa (IUDESCOOP), de la Universitat de València, en Cooperatives 2012 col·laboració amb la Direcció General d’Economia Social de la Generalitat Valenciana i la Federació de Cooperatives d’Habitatges Valenciana (FECOVI), va organitzar la IV Jornada sobre Cooperativisme d’Habitatges. L’acte se celebrà el 5 de març al Saló de Graus de la Facultat d’Economia de la Universitat de València (Campus Tarongers). En aquesta Jornada, es formalitzà el conveni de col·laboració entre l’Administració pública, la Universitat i el sector empresarial del cooperativisme d’habitatges, que té com a objectiu impulsar noves actuacions encaminades a promocionar i difondre el model cooperatiu com a mitjà de satisfacció del dret dels ciutadans a un habitatge digne. També es va debatre sobre el present i el futur del cooperativisme d’habitatges des de diferents perspectives, i es presentaren experiències reeixides o de futur, de cooperatives d’habitatges que tenen com a objectiu la cessió de l’ús de l’habitatge als socis, habitatges destinats a joves, a gent gran, i altres experiències interessants que es desenvolupen fora de les nostres fronteres. Les entitats organitzadores treballen des del 2009 en l’anàlisi de les possibilitats que el cooperativisme d’habitatge pot oferir per satisfer les actuals necessitats d’allotjament de les persones. Consideren que, davant la tradicional cooperativa per a la construcció d’habitatges en propietat, les noves condicions de vida afavoreixen altres formes d’allotjament i de titularitat més versàtils, i que per a aconseguir-les la cooperativa es presenta com una fórmula idònia: allotjament per a la gent gran, per als joves, habitatges d’ús, autoconstrucció, etc. Per a elles, el cooperativisme d’habitatge ofereix diferents oportunitats perquè permet als usuaris dissenyar els seus espais privats i comuns d’acord amb les seves necessitats i gestionar-les democràticament. n
n8
cooperació catalana n
núm 352 - Març 2012 n
El Parlament de les Illes Balears, amb la unanimitat de tots els grups parlamentaris, va aprovar, el passat 21 de febrer, una Declaració institucional amb motiu de la celebració de l’Any Internacional de les Cooperatives 2012. El Ple va manifestar la seva voluntat de col·laborar amb les activitats de promoció del cooperativisme que s’impulsin durant l’Any Internacional de les Cooperatives i donar-hi suport. També es va aprovar la proposta de millorar i ampliar les eines i els recursos que estan a l’abast de les administracions públiques a fi de donar a conèixer la fórmula cooperativa als emprenedors. Per la seva banda, a la primeria de febrer, el Govern basc ja havia decidit adherir-se a la proclamació del 2012 com a Any Internacional de les Cooperatives: va ser el primer govern de l’Estat espanyol a fer-ho. La decisió adoptada per l’executiu basc suposa un suport oficial no només al moviment cooperatiu, sinó també al conjunt d’empreses que integren el sector de l’economia social basca. Amb el lema “Les empreses cooperatives ajuden a construir un món millor”, les Nacions Unides han llançat una campanya a escala mundial que posa en relleu l’impacte de les cooperatives en la reducció de la pobresa, la creació d’ocupació i la integració social. La resolució encoratja els governs a promoure el creixement i la sostenibilitat de les cooperatives en un entorn complex i que evoluciona amb gran rapidesa, ja que aquestes han demostrat una gran capacitat per a contribuir al desenvolupament econòmic i social dels països. L’organisme internacional anima a aprofitar les potencialitats de les cooperatives per a generar ocupació productiva de qualitat i una més gran integració social. La implicació de les cooperatives en el desenvolupament local del territori on se situen i la seva contribució a un repartiment més equitatiu de la riquesa generada, fomenten l’avançament cap a una societat més solidària, més equilibrada i amb uns estàndards més elevats de qualitat de vida. n
COOPERATIVES DE CATALUNYA
Les cooperatives en una economia en recessió Confederació de Cooperatives de Catalunya Aquests dies, estem vivint noves fases
de l’evolució de la crisi de l’economia real, la solució de la qual es gestiona seguint els criteris dels qui dominen el funcionament de l’economia financera (que són els qui han desencadenat la situació en què estem immersos). Han transcorregut uns quants anys des que els indicadors macroeconòmics van assenyalar l’inici de la crisi. Durant aquests anys, els ciutadans de molts països europeus no han pogut exercir cap influència davant els seus representants polítics elegits democràticament per establir una dinàmica de sortida de la crisi, en unes condicions en què es defensi el patrimoni de la majoria de les persones, davant del patrimoni de les entitats financeres, que ofereixen uns balanços reals de fallida econòmica. Els indicadors macroeconòmics continuen demostrant amb una persistència ben tossuda dues coses: la primera, que la sortida de la crisi per aquesta via serà profundament dolorosa, i la segona, que no han estat pas les persones qui ha viscut per sobre de les seves possibilitats, sinó moltes organitzacions financeres que no s’han gestionat correctament i que ara estan en situació de fallida real, la qual cosa s’està ocultant amb les arts de l’enginyeria financera creativa. En aquestes circumstàncies, des del cooperativisme impulsem la nostra proposta de més democràcia en tots els àmbits: econòmic, social i polític; és a dir, legitimem la participació de les persones i proposem que ens responsabilitzem de manera col·lectiva de la solució dels problemes que ens afecten. Les nostres cooperatives estan demostrant la capacitat de resistència que tenen les persones davant l’adversitat, i la de sobreposar-se i crear condicions per a la seva pròpia supervivència i la de la seva terra. Hem de seguir aquesta dinàmica, que és veritablement creadora, i promoure que en la nostra societat s’estableixin les aliances necessàries per a transformar l’adversitat, les aliances amb els nostres
ARXIU
companys de societat, mostrant la bondat del nostre model de gestió, però també sabent valorar els èxits d’altres fórmules empresarials i socials que estan demostrant capacitat per a desenvolupar l’economia real en aquestes circumstàncies. Seguirem insistint en la necessitat de buscar nous mercats internacionals i promourem totes les fórmules de cooperació (acords, cooperatives de servei, cooperatives de segon grau, etc.) per a la internacionalització de les empreses cooperatives i mercantils. En aquestes circumstàncies en què cal continuar teixint aliances i complicitats amb tots els agents socials per aconseguir una societat més sòlida, forta i estructurada, no podem deixar de recordar la importància de la Declaració universal dels drets humans (DUDH) aprovada per l’ONU l’any 1948, després que una gran part de la humanitat hagués superat un dels més desgraciats i tràgics conflictes bèl·lics de la història, amb més de seixanta milions de morts. Cal destacar tres aspectes importants dels drets humans que recull la DUDH: d’una banda, que han estat consensuats pels dirigents d’una gran part dels països del món i de les persones que hi habiten; de l’altra, que són indivisibles; i, finalment, que són per a tothom. núm 352 - Març 2012 n
En aquests moments, és molt important recordar el que estableix l’article 23 de la DUDH: que “tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball, a condicions equitatives i satisfactòries de treball i a la protecció contra l’atur; tota persona té dret, sense cap discriminació, a igual salari per treball igual; tothom qui treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a la seva família una existència conforme a la dignitat humana, completada, en cas necessari, amb altres mitjans de protecció social; tota persona té dret a constituir sindicats per a la defensa dels seus interessos”. A més, l’article 25 indica que “tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a la seva família, la salut i el benestar, i especialment quant a l’alimentació, el vestit, l’habitatge, l’assistència mèdica i els serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d’atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat. La maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistència especials. Tot infant nascut en el matrimoni o fora de matrimoni gaudeixen d’igual protecció social”. En definitiva, hem d’entendre la DUDH com un tot i, en aquest context, des del cooperativisme hem de posar el nostre esforç i el nostre exemple empresarial, animar perquè sigui una referència per a les persones perquè aprenguem a responsabilitzar-nos de la solució dels nostres problemes; promoure que la situació econòmica i social que estem vivint sigui superada satisfactòriament, i així puguem tornar a la normalitat. Cal tenir present que l’empresa és fonamental per a la creació de riquesa, la qual no consisteix a acumular capital, sinó a mobilitzar recursos físics i intel·lectuals per generar productes i serveis que es posin en el mercat per satisfer les necessitats de les persones. n cooperació catalana n
9n
Les Nostres Cooperatives
Degà de l’advocacia laboralista i antirepressiva sota la dictadura, referent jurídic ineludible en les lluites sindicals de la dècada dels 80, espai consolidat als 90 en la defensa multilateral de drets civils i llibertats democràtiques, hiperactiu als fòrums socials globals i locals al segle XXI, el Col·lectiu Ronda arriba enguany als 40 anys. Amb 59 socis i sòcies de treball i el mateix esperit cooperatiu que el va fer néixer en els rigors de la llarga nit franquista. De tot plegat, n’hem parlat amb en Txé Gasch i en Jordi Vidal, membres de segona i tercera generació del despatx i de l’actual Consell Rector.
Col·lectiu Ronda SCCL: quan el cooperativisme fa dret(s) David Fernàndez Declarat per l’ONU com Any Internacional del Cooperativisme, 2012 coincideix a casa nostra amb una altra data a retenir al tàlem de la memòria. Data destacada i fita insondable. 2012: 40è aniversari, onomàstica cooperativa, del Col· lectiu Ronda. Quatre dècades a peu dret. Història singular i particular, gairebé extraordinària, en el món de l’advocacia, que narra la còmplice fidelitat a si mateixos nascuda el 1972. Quan el grup impulsor conformat per Francesc Gallisà, Josep Maria Gasch, Angelina Hurios, Pep Manté, Jordi Pujol i Joan Lluís Jornet feia les primeres passes, diguem-ho així, d’un trajecte evitern: que comença i ja no acaba. Miracles utòpics, realitats cooperatives Del 1972 al 2012, mentre roben temps al temps per dinar al ‘Cafè de les 2’ i a tocar de la seu històrica de la cooperativa a la ronda Sant Pere de Barcelona, en Txé Gasch i en Jordi Vidal, membres del Consell Rector, ens atenen. Entremig, dues amanides, dues cerveses i un tallat. I una conversa tranquil·la. De seguida la primera pregunta primigènia, quasi obligada. Als 40, requisitòria indispensable, com s’ha aconseguit arribar? En Txé –fil de cadena materna, perquè naixia i creixia i s’alletava quan pare i mare impulsaven el Col·lectiu– mira per la finestra i desbrossa la retrospectiva: “de forma miraculosa, pot ser; el miracle n 10
cooperació catalana n
D.F.
real que bona gent, gent increïble, es reconeguessin els uns en els altres, es trobessin, s’apleguessin i juntes caminessin”. Hi aprofundeix: “gent decidida a fer quelcom diferent, a fer les coses d’altra manera, despreocupada d’interessos personals, compromesa amb allò comú”. Ho sintetitza: aquesta és la crònica “d’una generositat col· lectiva”, canalitzada i reeixida per “la capacitat de treball, de pensament, d’autoexigència professional i d’autogestió”. Una generositat carregada d’autenticitat i constància –l’estranya, potser miraculosa, capacitat de no defallir mai i no renunciar enlloc– que ha bastit finalment una experiència pionera i encara única a Catalunya. Aquella on l’exercici de l’advocacia –rara avis de la professió– es regeix pels principis de la cooperació social i en base a una manera alternativa d’associar-se i treballar. L'única cooperativa, núm 352 - Març 2012 n
en pràctica i dimensió, existent a casa nostra i que és referent arreu de l’Estat. En un projecte més que consolidat i avesat –cos col·lectiu, ànima cooperativa– a l’assessorament jurídic, laboral, social, ambiental i econòmic. I que amatent als canvis socials i a les noves injustícies, avui s’organitza en cinc grans àrees especialitzades. Salut i treball; Jurídic-Social; Laboral; Economia Social; i Serveis Generals. Rere les cinc àrees, els sis despatxos –Barcelona, Mataró, Cerdanyola, Granollers, Mollet i Rubí– i sobretot les 95 persones -63 dones i 32 homes– que fan possible que Col·lectiu Ronda bategui, respiri, camini. 59 socis i sòcies de treball. I encara més. Perquè arriben als 40 anys amb els deures i els reptes fets d’un relleu generacional consolidat. Bona gent de nou, gent increïble altre cop, que es segueix trobant per caminar plegada, enmig de les convulsions. Del cinquè
En Jordi i en Txé són membres de segona i tercera generació de la cooperativa.
Un equip que sí que es lleva a les sis del matí i ho dóna tot en el litigi permanent entre drets i Dret.
l’endeutament fa la resta, “alenant l’esclavatge i els silencis moderns” apuntala en Txé.
D.F.
any consecutiu de crisi. Projecte cooperatiu que segueixen destinant un fons de solidaritat -14.000 euros l’any passat- a diferents iniciatives socials, com ara el despatx d’advocats de Masaya (Nicaragua) amb els que estan agermanats. Solidesa jurídica que segueixen treballant a través d’un sistema d’abonaments –individuals o col·lectius– nascut de l’antiga ‘iguala’ cooperativa, l’aportació periòdica que procurava el suport mutu i la solidaritat. Enxarxament col·lectiu per a una tasca que es fa des de la suma de múltiples complicitats: membres de la FCTC, el Col·lectiu Ronda és soci fundador de la Xarxa d’Economia Solidària, de Coop57 o del Projecte Fiare, entre molts altres. Entre la crisi i les contrareformes Portes enfora i portes endins, la crisi que és el segon àmbit de reflexió que ocupa en temps d’atur desbocat. Intramurs del despatx, en Jordi ens recorda que el Col·lectiu Ronda acumula una trajectòria d’agregació permanent i creixement sostingut i sostenible. Portes enfora, però, la realitat –la realitat social– ja xiula
altres llenguatges: allau d’EROs i onada d’acomiadaments passant per la darrera reforma laboral. “Extremadament agressiva” segons el propi ministre d’Economia, exresponsable a l’estat espanyol de Lehman Brothers, la fallida de la qual va encetar la crisi financera la tardor del 2007. Agressivitat que tots dos advocats confirmen i que es denota en la mateixa exposició de motius d’una llei aprovada via decret. I on els calaixos de sastre legalitzats –com la “insuficiència sobrevinguda”– anuncien barres lliures i mals temps per a les conquestes socials i laborals forjades durant el segle XX. Tots dos, en Txé i en Jordi, fitant enfora mirant endins, assumeixen que “ens afectarà molt, que anul·larà drets i que simplificarà les relacions laborals i degradarà les condicions de treball”. Des d’allà d’on vénen, però, també viuen i veuen i malden pel fet que la cultura del món del treball ha canviat massa: la solidaritat s’ha anat esvaint, afeblint, esmicolant. I l’individualisme impera ara com a model dominant en l’entorn laboral. La trampa de
En Jordi i en Txé al despatx.
Cooperativisme jurídic de tercera generació Potser per això, la segona i tercera generació del Col·lectiu Ronda –per on han passat, tossudament compromeses, més de 300 persones en 40 anys– debat avui, reactualitza i reformula, els principis fundacionals de la cooperativa sorgits de la Crida de Bilbao de finals dels 70. Principis fonamentats en l’oposició a tota forma de discriminació i explotació, en la defensa de la democràcia política i econòmica, en la pròpia independència, en la força de la unitat i la solidaritat i en la fortalesa del cooperativisme i l’economia social com alternativa responsable, justa i solidària al món dels nostres dies. Txé sintètic: “el dilema és com aturar l’espoli: o revertim la crisi i aturem els turbulències financeres, la competitivitat ferotge i el model actual per voluntat conscient; o ho farem per imposició i potser quan sigui massa tard”. En aquest sentit, abordant la relació entre cooperativisme i món jurídic, en Txé recorda que la professió ha canviat molt i que el fet cooperatiu, ara per ara, és força aliè a un món de l’advocacia massificat i en creixement exponencial, que ha deixat enrere els temps on els advocats eren pocs i ben avinguts, en base a la confiança i l'honorabilitat. Altres temps que ja no hi són i valors perduts i esvaïts, que en Jordi Vidal aprofita per recordar-nos allò que el cooperativisme més li salvaguarda com a advocat: la pròpia independència. Un partit de futbol que encara dura Símil futbolístic, si el cooperativisme disputa avui contracorrent l’hegemonia del model socioeco-
núm 352 - Març 2012 n
cooperació catalana n
11 n
Les Nostres Cooperatives
D.F.
D.F.
nòmic vigent, es pot afirmar que ja disposem de la millor defensa sobre el terreny de joc. Malgrat els fraus de llei i els fora de jocs clamorosos, Ronda es sobretot equip i autodefensa. Els laterals es dónen, els centrals s’hi aboquen i els lliures s’esmercen per no deixar passa ni una. Mentre a la porteria, el bo d’en Pep Manté somriu. En un equip que sí que es lleva a les sis del matí i ho dóna tot en el litigi permanent entre drets i Dret. I Dretes, caldria afegir. En aquest partit que encara dura. On hi ronda la defensa cooperativa per driblar el que calgui. També driblar la deriva que deconstrueix l’arquitectura garant del constitucionalisme social de postguerra, construït sobre les cendres de l’horn 12
cooperació catalana n
ror de la guerra i la defensa dels drets humans fonamentals. Aquell paradigma que no negava drets, sinó que provava de garantir-los i blindar-los. I jugant encara en temps de descompte, en Txé, exàrbitre de futbol esdevingut ara jugador del partit real per la democràcia econòmica i social, recorda en veu baixa la propera petita victòria que anuncia que no sempre perdem. Enguany, 14.600 dies, 350.400 hores i 21 milions de minuts després de la fundació de Ronda el 1972, el despatx es traslladarà a la nova seu social del carrer Trafalgar, 50. Nova seu social de propietat, patrimoni comú i compra col·lectiva, fruit exclusiu però incloent del núm 352 - Març 2012 n
Mirall de present, cruïlla on es creuen el passat i el futur, aquest 2012 el cooperativisme fa ronda i fa dret.
mateix cooperativisme: l’adquisició de l’immoble la possibilita la irrepartibilitat dels beneficis, decidida en assemblea, que ha generat la cooperativa al llarg de la seva història. El testimoni heretat dels laboralistes del Ronda dels setanta –narrat al llibre “Advocats combatius i obrers rebels: el Col·lectiu Ronda i els conflictes laborals durant el franquisme i la transició” de l’editorial ECOS– que passarà ja a les generacions futures per anunciar els temps que vindran. Rondo cooperatiu i ronda de conclusions. Si és cert que sempre ens en sortim –i que el debat a resoldre és a quin preu– la sal i el pebre d’aquesta història rau en la constància de la consciència feta coherència. La crònica d’un antic compromís, arrelat a la nit dels temps i passat a la següent generació, que es segueix repetint dia rere dia en milers de gestos concrets. Quan tot comença i acaba sempre al mateix lloc: en nosaltres mateixes i en la fertilitat del retorn cooperatiu. Ara fa 40 anys, el llenguatge oficial titllava els advocats de Ronda de tranuitats, utòpics, ucrònics. Però la història de la generositat demostra avui que la justícia –no el Dret- és un plat sòlid que es cuina a foc lent. I sempre retorna. Quan es rep el que es dóna. Es recull el que s’ha llaurat. Es rep l’estima que has sabut donar sense demanar ni esperar res a canvi. Mirall de present, cruïlla on es creuen el passat i el futur, aquest 2012 el cooperativisme fa ronda i fa dret. I fa també 40 anys. Camí de Ronda. n
Entrevista
Pere Estany, assessor d’hortofruticultors, cerealistes i productors de llavors En Pere Estany va néixer a Sallent l’any 1947. Fill de pagesos, ha estat vinculat a l’agricultura i la producció de llavors i de fruita dolça durant tota la seva vida. Va estar deu anys treballant amb una multinacional de llavors (RAGT) que en el seu inici era una cooperativa. Arran d’aquesta experiència, es va decidir, juntament amb altres persones, a fundar la cooperativa Transalfals & La Vispesa. En l’actualitat, Transalfals està formada per dotze cooperatives de treball que aporten el total de la seva userda per transformar-la en granulat i paques deshidratades de primera qualitat. Montse Pallarès Ex-libris, SCCL En Pere es dedica també a l’as-
sessorament d’hortofructicultors, cerealistes i productors de llavors. Durant molts anys ha treballat amb el món dels híbrids, i avui parlem amb ell sobre els transgènics. Les crítiques contra els productes transgènics provenen, sobretot, del món de l’ecologia, però cada cop són més els moviments que estan en contra d’aquest tipus de llavors i d’aliments, a causa, no ja només dels perjudicis que poden ocasionar des d’un punt de vista de salut i ecològic, sinó també des de la visió que els organismes modificats genèticament destrueixen l’agricultura sostenible i, per tant, posen en perill la subsistència de milions de camperols i hipotequen les economies d’estats sencers. Els coneixements científics actuals no permeten de destriar els efectes i les conseqüències que poden tenir en el futur aquestes manipulacions ni quin és el risc de la interacció amb altres éssers vius. Abans de tot, ¿ens podries explicar què és un organisme modificat genèticament? ¿En què consisteix l’enginyeria genètica? O, dit d’una altra manera, ¿com s’aconsegueix un organisme
modificat genèticament? ¿Quina diferència hi ha entre aquest i, per exemple, una planta produïda a través d’empelts i d’híbrids? Un organisme modificat genèticament és aquell el material genètic del qual és manipulat en un laboratori on es dissenya o s’altera deliberadament una o diverses condicions, amb l’objectiu d’atorgar-li una característica específica. L’enginyeria genètica consisteix a crear un tipus de producte modificant-ne l’estructura original per tal d’aconseguir una utilitat determinada. Es fa amb tecnologia nuclear, làser, bombardeig de partícules, etcètera, etcètera. Una planta produïda a través d’un empelt aprofita les característiques del peu on es fa la unió, i la part empeltada guarda les propietats pròpies i sempre es pot tornar a emprar per multiplicar-la, ja que conserva les seves propietats i les pot transmetre quan s’ha desenvolupat. Els híbrids funcionen d’una altra manera, ja que en el seu cas se seleccionen les llavors adients per a fer un encreuament que aprofita totes les característiques que en els processos primaris s’han considerat favorables, i en l’encreuament final queden fixades. Una vegada s’obté la llavor híbrida, el producte que se n’obté la propera generació només
C.C.
servirà per a l’alimentació, ja que no es transfereixen totes les facultats genètiques obtingudes en el procés de selecció. En les plantes transgèniques s’obtenen els resultats que hem mencionat per als híbrids, però amb diversos avantatges. El procés és molt més ràpid, i les modificacions, més precises, ja que van directament a l’estructura genètica, i no cal esperar les reproduccions dels cicles biològics, que són núm 352 - Març 2012 n
cooperació catalana n
Pere Estany.
13 n
Entrevista
llargs; mentre que en els híbrids cal escollir plantes que tinguin les característiques adients, o bé, a força de multiplicacions, arribar a aconseguir la millora fins a arribar a la varietat que es desitja. Cal aclarir que és un procés que, quan el fa la natura amb els seus propis mitjans, pot tardar anys, inclús dècades, però amb un marge d’error molt més petit. L’any 1986, la multinacional Monsanto va crear la primera planta modificada genèticament. Des d’aleshores, l’increment dels conreus transgènics ha crescut arreu del món de manera exponencial. ¿Quins perills hi veus, en aquest creixement? ¿S’ha demostrat que els organismes modificats genèticament són perillosos per a la salut? ¿Se n’ha descartat la toxicitat? Monsanto va ser pionera en les llavors transgèniques, però també en va pagar les conseqüències, ja que va topar amb tots aquells organismes que hi estaven en contra, i també amb la problemàtica pròpia dels qui fan el primers passos en una matèria nova. Tot i amb això, avui totes les productores d’abast mundial tenen les seves varietats transgèniques. Una de les causes d’això és la voluntat de les empreses de no quedar-se enrere de la cursa i gaudir del prestigi que comporta ser capdavanter. Després, suposa espai agrícola que els permet dominar àmbits molt grans. I també hi ha un altre factor molt important, que és el rendiment econòmic d’aquestes llavors i que fa que els agricultors en demanin, i amb això s’aconsegueix que augmenti la demanda i, per tant, també la producció. I les multinacionals, encantades. El perill que això comporta és molt clar i està a l’abast de qualsevol analista: si les llavors autòctones van minvant, fins a l’extrem que puguin arribar a desaparèixer, quedaríem en mans d’aquests grans organismes mundials, que doblegarien la producció del cereal cap allà on els convingués. Crec que hi ha un organisme a Europa que s’encarrega de guardar en un lloc segur les llavors autòctones de les diferents zones del planeta per preservar-les de la desaparició. Pel que fa a la perillositat i les toxicin 14
cooperació catalana n
C.C.
tats, segons les dades de què disposo, només tenim les opinions dels organismes que s’oposen als productes transgènics. No hi ha cap entitat de prestigi que, de forma autònoma, s’hagi manifestat d’una manera contundent. Totes les manifestacions són sempre a través de terceres persones o d’entitats que, com he dit abans, hi estan en contra. Per als qui els defensen, tot són avantatges, i per als qui hi estan en contra, tot inconvenients. ¿Quants tipus de transgènics hi han? ¿On podem trobar-los en la nostra alimentació diària? Totes les plantes vives són susceptibles de modificació transgènica, fet pel qual qualsevol producte de consum pot tenir-la incorporada, però és d’obligat compliment que això s’especifiqui a l’etiqueta amb tota claredat. És clar que l’administració no sempre vetlla perquè això es compleixi de manera categòrica. Hi han aliments transgènics que estan autoritzats dins la UE. ¿Això vol dir que aquests transgènics són totalment segurs?, ¿o el fet que estiguin autoritzats no ens garanteix que no siguin perillosos? Tots els productes alimentaris que es produeixen a la UE estan obligats a complir la normativa que ha legislat el seu govern. Els límits legals fan que en un percentatge molt elevat siguin segurs, però no pas exempts de perill per als productes afegits que hi incorporin. En el cas dels transgènics passa el mateix: si respecten les núm 352 - Març 2012 n
condicions imposades, ja obtenen la llicència, però això no en garanteix pas la innocuïtat. A casa nostra, a Catalunya, es conrea la major part del blat de moro transgènic (el 90%) de tot l’Estat. ¿I Espanya és l’estat de la UE amb més proporció de terres de conreu d’organismes modificats genèticament? ¿Això a què es deu? ¿Han estat més febles, els governs espanyols, davant les pressions de les multinacionals?, ¿o és que són els més avançats del continent o els més ximples? No tinc informació contrastada, però els motius pels quals a Catalunya és on es fa més blat de moro transgènic és perquè l’explotació agrícola es més elevada que a la resta d’Espanya. S’intenta fer més d’una collita anual, fet pel qual les terres tenen més problemes de males herbes i d’insectes i altres condicions desfavorables. Per això, cultivar amb llavors transgèniques permet fer minvar aquests inconvenients amb un cost més reduït tant de pesticides com d’hores de feina. A Espanya, igual que a Catalunya, tota la producció de blat de moro transgènic està obligada a separar les partides híbrides de les transgèniques. Seguint aquesta trajectòria fins que s’arriba al consum, i els aliments que incorporen cereals d’aquest tipus ho han d’indicar a l’etiqueta; això és el que anomenem “traçabilitat”. Avui, tot el blat de moro que es produeix al país es consumeix aquí al cent per cent, i, a més, se n’importa dels
Fabrica de Transalfals & La Vispesa.
només el 3,5% està exempta de factors limitants. A tot estirar, tan sols una quarta part de la superfície cultivable del planeta és apta per al conreu alimentari. A la península Ibèrica, aquesta proporció se situa prop del 20%.
C.C.
Botiga de Pere Estany a Montsó (Osca).
Una cosa està clara: o vetllem per un futur saludable de l’agricultura i ens ho prenem seriosament, o la fam ens traurà la son de les orelles. Estats Units més que no pas de la UE. Podem sospitar que tot el que arriba dels Estats Units deu ser, lògicament, transgènic, i s’incorpora al de la pròpia collita. Com s’articula després l’elaboració del producte alimentari és una cosa de la qual no és fàcil que treure l’entrellat. D’altra banda, la pressió que exerceixen les multinacionals sobre el Govern per potenciar-ne el conreu són molt fortes. No obstant això, a l’administració del nostre país, mentre es compleixi la normativa i no en surti perjudicada, tot li va bé. Això comporta que no es faci la pressió que caldria fer per saber les veritables conseqüències de produir aliments amb base transgènica, i que el fet preocupi ben poc. Caldrà, com sempre, que hi hagi un daltabaix perquè surti a la llum la realitat que s’amaga o es desconeix sobre les conseqüències de treballar amb productes que desconeixem o tal vegada sobre els quals no tenim tota la informació que caldria. ¿A qui beneficia l’existència dels organismes modificats genèticament? ¿Podríem aconseguir una agricultura sostenible i suficient per a tots els habitants del planeta sense haver de recórrer a l’enginyeria genètica? Con ja he dit anteriorment, els grans productors del planeta no
fan res que no els reporti beneficis, fet pel qual ja sabem que són els beneficiats potencials d’aquesta enginyeria. Però és que, a més, al terreny on sembren la llavor modificada desapareix la possibilitat de posar-n’hi una d’altres característiques. I també es destrueix la llavor de la competència o l’autòctona, amb la qual cosa es van reduint les possibilitats de millorar i de mantenir un estoc suficient d’aquesta llavor per si un dia –si de manera estratègica les multinacionals tanquen l’aixeta– ens cagués disposar de reserves de llavors per cobrir les necessitats de la població mundial. Segons el criteri dels ecologistes, si es fes una bona estructuració a escala mundial que evités les especulacions i els interessos particulars i fes sembrar totes les terres del planeta –s’entén, és clar, sense castigar les reserves naturals– que són aptes per a produir aliments, l’augment de la producció de matèria primera en aliments seria espectacular. Però, segons la ZAEM, una entitat que es dedica a investigar el desenvolupament de l’agricultura, el clima i la pluviometria mundial, la quantitat de superfície mundial agrícola que posseeix les condicions òptimes per a acollir-hi qualsevol conreu és de l’1,8%, i núm 352 - Març 2012 n
¿Com veus el futur de l’agricultura a mitjà termini? Segons quines siguin les polítiques que s’adoptin en el futur, no quedarà altre remei que optar per l’enginyeria transgènica, sobretot si la desertització mundial continua creixent a la velocitat que ho fa en aquest moment. És molt difícil fer una avaluació sobre el futur de l’agricultura, ja que no hi ha cap organisme qualificat que es manifesti respecte a això i ningú no vol expressar-ne l’opinió. Els que sí que hi entenen un xic més i/o tenen més dades són els agents vinculats a la globalització, i això es top secret. Però una cosa està clara: o vetllem per un futur saludable de l’agricultura i ens ho prenem seriosament, o la fam ens traurà la son de les orelles. Espero que en el futur no quedi altre remei que estudiar en profunditat la resposta que és capaç de donar l’agricultura del planeta, i que, amb aquesta ben gestionada i tot procurant que el canvi climàtic no ens ho faci anat tot en orris, puguem alimentar tots els éssers humans de la Terra. En resum, i ja per acabar, vull dir que els transgènics són un pas necessari, però cal produir-ne de manera que resolguin les mancances que la natura sembla que tindrà en el futur: per reduir l’ús dels pesticides que contaminen, augmentar la producció, i aconseguir collites més rendibles amb menys quantitat d’aigua. Ara bé, queden determinades qüestions sense resposta: d’una banda, els efectes secundaris, i de l’altra, els projectes que vagin mes enllà de l’ètica i l’honradesa en el desenvolupament de les finalitats estratègiques, en l’agressivitat contra la societat i contra la natura. En una paraula, la manipulació dels transgènics es pot comparar amb la pólvora i l’energia nuclear, de les quals, segons en quines mans cauen, se’n fa un ús adequat o no. n cooperació catalana n
15 n
Premis FRG 2011 - 2n Premi Jacint Dunyó
Els roders: Les cooperatives més insòlites de Catalunya Aplegaven els qui manufacturaven rodells per a encerclar bótes, a la zona del Montseny i les Guilleries J. Víctor Gay i Frias
Si el visitant a Sant Hilari Sacalm
VÍCTOR GAY
demana informació per a trobar el Museu Guilleries, li diran: “A l’edifici de la cooperativa.” Situat a la bonica plaça del Doctor Robert, al centre del nucli urbà. Es tracta d’un singular immoble postmodernista, amb clares influències racionalistes. Per raó de l’adaptació museística, però, se n’han modificat alguns elements originals. Els treballs de rehabilitació daten del 1998. Cooperativa, ¿de quin ram o activitat econòmica? Aquesta vegada la resposta és sorprenent: “Era la seu de la cooperativa dels roders.” Qui eren el roders És ben probable que a les noves generacions de catalans, i fins i tot als residents al Montseny i les Guilleries, el mot “roders” no els digui gran cosa. Segons l’Enciclopèdia catalana, un rodell és un “feix de cèrcols de castanyer o d’avellaner per a fer bótes, lligats en forma rodona”. I un rodellaire o roder, un “boscater que fa rodells o cèrcols per a bótes”. La manufactura dels rodells era més complexa del que la seva aparent simplicitat pot induir a pensar. Es tractava d’una producció “natural”, ja que la matèria primera estava (i estaria ara en cas que es recuperés l’ofici) a l’abast als boscos de castanyers. Els roders desenvolupaven aquesta activitat singular en una clariana del bosc, situada generalment als entorns d’una masia, que rebia el nom d’“esteller” o “estaller” pel fet que s’hi feien estelles o s’hi tallava fusta o llenya. En primer lloc, calia conèixer bé els arbres i saber quin era el moment (i fins i tot la lluna) més adient per a n 16
cooperació catalana n
Penó de la cooperativa "La Unión Obrera", acompanyat d'eines emprades pels roders.
núm 352 - Març 2012 n
tallar-ne els tanys o cescles (sovint també anomenats “perxes”) més resistents i alhora més flexibles. Calia mantenir els tanys degudament humits per tal de poder forçar-los, sense que es trenquessin, a d’adaptar-se a les formes i mides adequades a cadascun dels cèrcols. Seguidament, calia xapar (‘obrir en dues parts mitjançant un tall llarg’) cada bastó o tany, allisar cadascuna de les dues meitats, lligar-les les unes amb les altres per formar el rodell, etc. Les mides dels rodells eren fixes per a cada classe de bóta o de contenidor d’altra mena (com ara barrils o cascos d’arengades) que calia encerclar, però també per a cadascun dels cèrcols de diversos diàmetres de cada part de la bóta. Com diu l’Enciclopèdia catalana, rebien diversos noms segons la llargada: “Roda (divuit parells de cèrcols de 20 pams), setzè (trenta parells de cèrcols de 16 pams), catorzè (trenta-
cinc parells de cèrcols de 14 pams), quarterola (cinquanta-tres parells de cèrcols d’11 pams), etc.” Fàcilment es pot intuir que l’ofici de roder o rodellaire (en els documents de la futura cooperativa figuren tots dos termes) s’havia d’aprendre sobre el terreny. Normalment era una tradició familiar, i els petits o grans secrets es mantenien i es transmetien, precisament, en aquest àmbit. Els “autònoms” s’associen Els primers documents que esmenten aquesta activitat, ja com a ofici especialitzat, daten del 1686, tot i que amb el nom genèric de “bosquerol”. No serà fins a principis del segle XVIII que ja es farà emprant també indistintament els termes “roder” o “rodellaire”. Els rodells es feien a bosc i es portaven a vila, on es lliuraven als majoristes. Per tant, en termes laborals d’avui, els rodellaires serien uns
treballadors “autònoms”. Venien la seva producció a tant la peça si eren de grans dimensions, i per dotzenes si eren de mides més petites. Aquesta situació de dependència dels majoristes va acabar provocant abusos per part d’aquests, i això va promoure la creació de cooperatives de roders. Però no va ser fins al 1892 que a Sant Hilari Sacalm es va fundar la Cooperativa La Unión Obrera. A Ossor, el 1900 es va impulsar la Cooperativa La Económica, igualment per iniciativa dels roders. Aquesta darrera cooperativa tenia seccions de consum, acció social d’ajut i de defensa del sector productiu. I també a Ossor, l’any següent es va constituir la Sociedad de Areros, aquesta només en defensa del sector, és a dir, sense altres activitats i seccions de caire social, que ja atenia l’altra cooperativa. Sant Hilari va esdevenir, a la primeria del segle XX, el cor de l’activitat econòmica forestal del Montseny i les Guilleries. Hi van tenir un paper cabdal els roders, la majoria del quals estaven aplegats en cooperatives. Una part notable de la producció de rodells de la cooperativa hilarienca es destinava a l’exportació. Certament, arreu d’Europa i Amèrica abundaven els boscos de castanyers, però allà l’ofici es perdia, mentre que restava present en aquesta part de Catalunya, en gran part mercès a l’acció cooperativista, que també tenia cura de garantir la continuïtat professional, considerada com una autèntica especialitat. Les cooperatives també eren molt sensibles pel que feia a la protecció dels castanyers. Aquest sentiment ecologista (que llavors s’expressava fent servir altres termes) valorava uns arbres que no tan sols oferien fusta, sinó que garantien la feina de present i de futur. Mancats de fusta de castanyer, els roders haurien hagut d’anar a l’atur, en expressió del nostre temps. Però els majoristes no volien renunciar a la pèrdua del seu poder en el mercat dels rodells. Al contrari, rebentaven preus en una clara acció de dúmping per provocar una crisi en les cooperatives. La tensió social va propiciar una gran vaga en el sector, que es va iniciar a la darreria del 1913 i que es va perllongar fins a l’estiu de l’any següent. Com que el gros de la producció procedia dels roders cooperativistes
V.G.
Actual seu del Museu de les Guilleries (Sant Hilari Sacalm), antiga cooperativa "La Unión Obrera".
(cent cinquanta a Ossor i més de doscents a Sant Hilari Sacalm), la vaga va condicionar, de retruc, la producció de bótes i el transport i l’exportació d’aquestes. També va provocar un augment de la producció de rodells de ferro, que, a la llarga, acabarien substituint els de castanyer. En aquell moment, però, els roders no van saber preveure aquest efecte, ja que la diferència de preu era del tot favorable als rodells de castanyer. Els rodells metàl·lics veritablement són més cars, però també és cert que la seva durada i la de les bótes i altres envasos que envolten, és força més llarga. Igualment, és molt més fàcil de moure les bótes fetes amb rodells metàl·lics que les fetes amb rodells de castanyer. L’esclat de la Gran Guerra, l’agost del 1914, amb la neutralitat espanyola, va dinamitzar l’activitat econòmica arreu de Catalunya. Tothom es va posar a la feina, i els roders cooperativistes, també. En els anys immediats no els van mancaran pas les comandes. Dels anys d’or al silenci Els cooperativistes no donaven l’abast. Els bons ingressos que tenien les cooperatives, els permetien incorporar un núm 352 - Març 2012 n
seguit de serveis socials sorprenents per a l’època i oferir-los als seus socis: subsidis per malaltia, accident laboral o defunció, ajuts per contreure matrimoni o pel naixement d’un fill, etc. Semblava que aquella bombolla continuaria inflant-se més i més (podem ben dir que la història, cíclicament, es repeteix). Certament, el final de la guerra, el 1918, va fer baixar l’activitat dels roders, però la força i l’eficàcia de les cooperatives va mantenir el control de preus i del mercat. Curiosament, els majoristes, els tradicionals competidors de les cooperatives, van minvar la seva activitat i van derivar vers altres tipus de produccions igualment relacionades amb el sector forestal, que encara avui dia és un dels més importants en l’economia del Montseny i les Guilleries. Probablement es van adonar que el control del mercat dels rodells restaria majoritàriament en mans dels cooperativistes. Aquella situació i una administració austera van permetre a la cooperativa de Sant Hilari Sacalm encomanar al reconegut arquitecte Manuel Gausà el projecte de la nova seu de l’entitat, que es va alçar al solar adquirit al centre de la vila hilariencooperació catalana n
17 n
Premis FRG 2011 - 2n Premi Jacint Dunyó
ca i que va ser inaugurat el 1924. La premsa catalana es va fer ressò de la festa d’obertura, tot qualificant-la de fita del moviment cooperativista. L’activitat del sector, que decididament es va concentrar en aquesta part de la comarca de la Selva, va fer créixer el nombre de cooperativistes. I la seu de l’encara anomenada Cooperativa La Unión Obrera, es va haver d’ampliar. L’any 1934, l’edifici va ser remodelat per poder atendre tots els associats. La segona festa d’obertura es va escaure en un entorn i un esperit republicans que s’identificaven amb el moviment cooperativista. La remodelació va incloure, entre altres equipaments i serveis, una magnífica sala d’actes construïda íntegrament amb fusta de castanyer, la primera matèria emprada pels roders. El nou cafè de la seu cooperativa va esdevenir un centre social i polític de referència de la població i d’aquella part de la comarca selvatana: va acollir actes polítics (especialment els de caràcter nacionalista) i va oferir tot un seguit d’activitats culturals obertes a tothom. L’esclat de la Guerra Civil va ser el principi de la fi dels roders. Els cooperativistes més joves van ser mobilitzats, i els més grans, van veure que la fusta de castanyer tenia prioritats militars que no tenien res a veure amb els rodells. Només es rebien comptades comandes dels destinats a cascos d’arengades... Però ben aviat tampoc no hi hauran arengades... L’avenç de les forces franquistes va aconsellar els membres de la junta de la cooperativa de restar a Sant Hilari Sacalm i fer desaparèixer la documentació que pogués comprometre els cooperativistes: llistes de socis, fotografies, llibres d’actes i de comptabilitat, i fins i tot el penó –que no es va recuperar fins al cap de seixanta anys, quan va aparèixer, amagat sota unes teules, en el decurs dels treballs de reforma de l’edifici per esdevenir Museu Guilleries. Acabada la Guerra Civil, l’activitat dels rodellaires va restar limitada a uns quants professionals que, en la soledat dels boscos, van continuar fent “la feina de tota la vida”. Però els rodells metàl·lics havien guanyat el mercat. Tal volta, entre les moltes n 18
cooperació catalana n
V.G.
V.G.
Foto dreta: Portada llibre de Registre de 1918 de Ls Unión Obrera. Foto esquerra: Detall comptabilitat de La Unión Obrera. V.G.
Sala d'actes de la Unión Obrera, actual Museu de les Guilleries.
pèrdues d’aquell conflicte tràgic, caldrà incloure l’ofici de roder, i també el de les seves cooperatives, com tantes altres. El franquisme no sentia gens de simpatia respecte de les cooperatives professionals del nostre país. Avui dia, en veure algun casc d’arengades, ens pot venir a la memòria aquella activitat singular i especialitzada que es va desenvolupar, almenys el decurs de tres segles, en el cor de Catalunya i que va viure els seus moments més esplèndids mercès al moviment cooperatiu. Un insòlit capítol cooperatiu de Catalunya Actualment resten pocs documents de la que probablement sigui la més insòlita de les cooperatives catalanes pel que fa a l’activitat que exercien els seus membres. Aquelles mesures de prevenció davant de les represàlies del vencedors de la Guerra Civil núm 352 - Març 2012 n
(¿hi han vencedors, en un conflicte d’aquesta mena?) van provocar la pèrdua irreversible de gran part del testimoni històric d’un aspecte singular del cooperativisme català. Això sí: els limitats testimonis escrits resten curosament conservats a l’arxiu del Museu i fins inclouen un carnet de soci cooperatiu, l’únic que hi ha a l’abast públic. Resta, també, aquella sala d’actes (actual sala polivalent del municipi) i la millor memòria d’aquella Sociedad de Areleros: en una vitrina, el sorprenent penó –sorprenent per la forma, rodona –, amb el colors vius totalment recuperats. I hi podem llegir el següent: “ELS RODERS. Tallar, esporgar, xapar, allisar... eren les feines que cada dia feien els roders a l’estaller, en una clariana del bosc. Aquesta bandera en fou el símbol i ens recorda l’esforç d’un dur ofici i la grandesa de la seva germanor i solidaritat.” n
Cooperativisme / Opinió
Cooperatives agràries amb secció de crèdit: passat, present i futur Lluís Roig Responsable de Seccions de Crèdit de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya President de l’Associació de les Seccions de Crèdit Des dels seus orígens, les seccions de
crèdit han esdevingut un mitjà específic de finançament de les cooperatives agràries i les han dotades d’un important avantatge competitiu. En un context de crisi econòmica global, les seccions de crèdit són imprescindibles, i aquesta no és una afirmació a l’atzar. Actualment, les seccions de crèdit som les úniques entitats que estem mantenint el finançament al sector agrari, mentre que les entitats financeres l’han reduït fins a un 11,2% només l’últim any i han convertit aquest sector en un dels més penalitzats en la concessió de préstecs, només superat per l’immobiliari. En el present escrit, aprofitem per recordar com i per què van sorgir aquestes seccions de les cooperatives, i quin marc legal les regula. També aportarem una visió de present, tot posant èmfasi en els aspectes essencials que ens han de servir per a afrontar el futur. Finalment, parlarem del paper estratègic de les seccions de crèdit i farem un reconeixement de l’esforç de les persones que són al capdavant d’aquestes cooperatives, com a principal raó de ser a mitjà i llarg termini. Un futur que, sens dubte, hem de sustentar sobre dos puntals essencials: la professionalització i les noves tecnologies. El passat Vides paral·leles de les caixes rurals i les seccions de crèdit de les cooperatives Les seccions de crèdit de les cooperatives agràries van sorgir per fer front a les necessitats de finançament de l’activitat de la mateixa cooperativa i de llurs socis que no cobrien ni els bancs ni les caixes d’estalvi. Des de la seva aparició a les cooperatives agràries al principi del segle XIX i fins l’any 1978, les caixes rurals i les seccions de crèdit desenvo-
luparen les mateixes funcions de finançament a l’entorn rural i sota la mateixa normativa. El Reial decret 2860/1978, de 3 de novembre, que regula les cooperatives amb secció de crèdit, en la seva disposició addicional primera, esmentava: “Les seccions de crèdit de les cooperatives existents en l’actualitat, així com les que es puguin crear en el futur segons el que es disposa a l’article 4.3 de la Llei, queden excloses de la regulació establerta en el present Reial decret, passant a regir-se exclusivament per les normes vigents a les cooperatives de què formen part. En cap cas podran acceptar dipòsits o imposicions de fons de tercers, ni realitzar operacions amb ells sota cap modalitat.” És a dir, que l’any 1978 les seccions de crèdit ja van deixar de ser considerades entitats financeres. Pràcticament en paral·lel, el Reial decret 2710/1978, de 16 de novembre, que desenvolupa la Llei de cooperatives, va prohibir la utilització de la denominació de caixa rural a les seccions de crèdit de les cooperatives. A més, va establir que la secció de crèdit no tindria personalitat jurídica independent, va limitar les operacions actives i passives al si de la mateixa cooperativa i per als socis i va prohibir l’acceptació de dipòsits de tercers. A partir d’aquest moment, es començava a albirar una diferenciació jurídica entre les caixes rurals –en el marc de les entitats financeres– i les seccions de crèdit –com una secció més de les cooperatives. Un any després, amb l’aprovació de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, la Generalitat de Catalunya va assolir les competències exclusives en matèria de cooperatives i va aprovar la Llei 4/1983, de 9 de març, de cooperatives de Catalunya. En l’article 86, establia que una de les finalitats
FCAC
de les cooperatives agràries era “l’establiment de seccions de crèdit per realitzar les funcions de les cooperatives d’aquesta naturalesa”. El marc conceptual de les seccions de crèdit continuava poc clarificador envers les caixes rurals, però amb la publicació de la Llei 1/1985, de 14 de gener, les seccions de crèdit de les cooperatives es van regular, per primera vegada, amb un text normatiu específic. En el moment que es va aprovar aquesta norma, hi havien a Catalunya 153 cooperatives amb secció de crèdit, en un moment en què una profunda crisi econòmica conduïa a la pràctica extinció de les caixes rurals amb seu a Catalunya. L’any 1998, només havien sobreviscut dues caixes rurals, enfront de les cent trenta cooperatives amb secció de crèdit. núm 352 - Març 2012 n
cooperació catalana n
19 n
Cooperativisme / Opinió FCAC
El present La meitat de les cooperatives grans tenen secció de crèdit Sobre el que han estat i sobre la realitat actual de les seccions de crèdit de les cooperatives no hi ha cap dubte. Les seccions de crèdit s’han consolidat com una secció més de la cooperativa, amb dues funcions ben definides: gestionar l’estalvi dels socis i dels socis col·laboradors, i facilitar finançament a la resta de seccions de la cooperativa i als mateixos socis. El desenvolupament d’aquestes funcions continua plenament vigent i reforçat enfront dels canvis que s’albiren en els propers anys, tot i l’heterogeneïtat que hi ha entre les cooperatives, sigui per volum de producció o per tipus de producte. És evident que ens trobem davant d’una situació complicada, de la qual tampoc no s’escapen moltes altres entitats, i que es concreta en dèficits de capitalització conseqüència de la utilització dels recursos de la secció de crèdit com a substitutius, manca d’equilibri entre la asimetria d’interessos dels grups que intervenen en una cooperativa amb secció de crèdit (socis productors vs socis dipositants, socis amb alta activitat cooperativitzada vs socis amb baixa activitat cooperativitzada, consell rector vs gestors, socis d’una secció vs socis d’una altra secció, treballadors vs administració, entre altres), dèficit del lideratge necessari per a afrontar canvis profunds, augment de l’individualisme entre els socis i racionalitat limitada a l’hora de prendre decisions. Malgrat aquestes febleses, la realitat és que el 50% de les cooperatives agràries catalanes amb una xifra de negoci superior als tres milions d’euros tenen oberta una secció de crèdit. Aquestes cooperatives i la seva gent contribueixen definitivament al manteniment del cooperativisme agrari a Catalunya. El futur Aquells que ens adaptem millor, en sortirem reforçats El sector agrari està en un procés de regressió constant al nostre país, com a la resta de països desenvolun 20
cooperació catalana n
pats, en benefici del sector industrial i de serveis. És una tendència de segles i que anirà a més, i les cooperatives agràries, per descomptat, no en quedem al marge. Podem tenir dubtes sobre les condicions en què desenvoluparem les nostres funcions, però en cap cas dubtem de la nostra continuïtat. La secció de crèdit aporta un avantatge competitiu a l’estructura financera de les cooperatives que cal preservar. Com la resta d’agents econòmics, vivim un període de la història que es caracteritza per la incertesa, però hem d’aprofitar l’avinentesa, ja que els qui millor sapiguem adaptar-nos al futur en sortirem reforçats. Som plenament conscients que, els propers anys, haurem de gestionar un entorn caracteritzat per l’envelliment de la població agrària, la concentració de l’activitat agrícola i l’augment de l’heterogeneïtat dels actors, canvis en el marc legal, concentració de les entitats financeres i el consegüent enduriment de les condicions financeres, avenços tecnològics, asimetria d’interessos entre el agents de les núm 352 - Març 2012 n
La realitat és que el 50% de les cooperatives agràries catalanes amb una xifra de negoci superior als tres milions d’euros tenen oberta una secció de crèdit.
cooperatives amb secció de crèdit i nous instruments de capitalització de les cooperatives, a més del paralitzant augment de les tasques administratives a què estem sotmesos. Al nostre parer i atesos els elements que acabem de descriure, el futur de les seccions de crèdit s’ha de sustentar sobre dos puntals sòlids. En primer lloc, és imprescindible la professionalització dels gestors de les cooperatives, com a conseqüència de la necessitat d’assolir unes dimensions econòmiques mínimes que garanteixin la competitivitat. D’altra banda, cal aprofitar les tecnologies de la informació (TI) per millorar la capacitat de gestió dels riscos de les seccions de crèdit, facilitar el seguiment del compliment normatiu, augmentar la productivitat i aconseguir una homogeneïtzació dels processos operatius. En aquesta tasca, comptem amb les persones que, dia rere dia, destinen el seu temps a satisfer, de la millor manera, les funcions que els són pròpies a les seccions de crèdit. Barcelona, 21 de febrer del 2012 n
Lluís Roig també és President de l'Associació de Seccions de Crèdit.
Història del Cooperativisme
El pensament cooperatiu d’en Joan Ventosa i Roig Fèlix Pardo
Joan Ventosa i Roig (Vilanova i la
Geltrú, 1883 - Mèxic, 1961) va ser un exemple de dedicació al cooperativisme, al voltant del qual va a anar construint el seu pensament econòmic, polític, jurídic, pedagògic i moral. Les seves idees no van néixer amb voluntat de sistema, com es fa palès en la seva escriptura fragmentària en articles i opuscles, ja que depenien dels reptes i les necessitats de la seva acció cooperativista, però el seu resultat ha estat un conjunt coherent amb els ideals cooperatius que consisteix en la praxi cooperativista diària, la qual cosa permet parlar d’ell com d’un dels principals teòrics del moviment cooperatiu català, espanyol i internacional. I cal dir que a casa nostra és potser el qui ha fet les contribucions teòriques més importants. Sense menystenir altres figures com ara dels de Joan Salas Anton (1854-1931) o Albert Pérez Baró (1902-1989), es pot documentar, a la vista dels seus escrits, que Ventosa i Roig és, entre els ideòlegs del cooperativisme a Catalunya, el qui va pensar d’una manera més integradora i més global tots els aspectes, problemes i reptes del cooperativisme del segle XX. El juliol de l’any passat, va fer cinquanta anys de la seva mort, quan en tenia setanta-vuit. Per commemorar aquest aniversari, el passat mes de novembre unes quantes entitats cooperativistes i fundacions li van un homenatge a la sala d’actes d’Abacus de Barcelona. Hi van intervenir Clàudia Pujol, Josep Casanoves i Ignasi Faura. Va cloure l’acte Xavier López, director general de Cooperatives i Societats Socials. D’aquest acte, recordo amb especial interès la intervenció d’Ignasi Faura, amb qui coincideixo en l’anàlisi del pensament coopera-
arxiu
tiu de Ventosa i Roig.1 Val a dir que aquest no ha estat l’únic homenatge que se li ha retut al nostre país. Cal recordar el cicle de conferències que, l’octubre del 1980, es va fer a la Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. I el 1983, rememorant el centenari del seu naixement, l’Ajuntament de Vilanova li va retre un altre homenatge i va editar una breu biografia seva, escrita per la seva filla Conxita, Petita història de Joan Ventosa i Roig. D’altra banda, la presentació de llibres sobre la seva vida i el seu pensament també foren homenatges, especialment l’Antologia cooperativista de Joan Ventosa i Roig,2 del 1980, i la biografia La humanitat d’un català
Joan Ventosa l'any 1959.
núm 352 - Març 2012 n
Ventosa i Roig és, entre els ideòlegs del cooperativisme a Catalunya, el qui va pensar d’una manera més integradora i més global tots els aspectes, problemes i reptes del cooperativisme del segle XX. exemplar, del 1983, totes dues obra de Jacint Dunyo i Clarà i editats per la Fundació Roca i Galès. Així mateix, es van celebrar altres actes amb motiu de la publicació de les seves autobiografies Memòries d’infantesa i de joventut, el 2002, i Notes de la nostra vida a Mèxic (1942-1956), el 2004, de gran utilitat per a conèixer el seu perfil ideològic, així com les circumstàncies familiars i històriques de la seva vida i obra. Finalment, cal recordar que a la seu de la Fundació Roca i Galès hi ha una important biblioteca dedicada al cooperativisme que porta el nom de l’il·lustre cooperativista.3 Des d’aquestes pàgines també volem retre-li un modest homenatge fent una aproximació crítica al seu pensament, el qual, segons el nostre parer, s’articula a l’entorn de quatre eixos: la democràcia econòmica, la legislació cooperativa, la cooperació escolar i l’ajuda mútua. L’eix central és la democràcia econòmica en la mesura que el fonament i l’activitat de les cooperatives és primordialment econòmic. I com més eficient sigui la seva organització sobre bases democràtiques i més bons siguin els seus resultats en la socialització de la riquesa, cooperació catalana n
21 n
Història del Cooperativisme
C.C.
Foto esquerra: Biblio grafia diversa de i entorns J. Ventosa. Foto dreta: Retrat de Joan Ventosa.
n 22
més a prop estarà el moviment cooperatiu d’assolir l’ideal de l’emancipació econòmica dels treballadors, i sobre aquesta base la justícia social i la llibertat individual. Segons l’opinió de Ventosa i Roig, les cooperatives no han de competir amb els partits polítics i els sindicats en la cerca de l’emancipació, la justícia i la llibertat. La seva tasca no és pas resoldre els conflictes socials entre el capital i el treball, i tampoc no ho és servir d’instrument dels sindicats en les millores de les condicions laborals dels assalariats contra l’explotació dels patrons. La cooperativa és una empresa que amb l’organització del treball sobre la base de la propietat col·lectiva, l’autogestió i la participació, i amb la supressió dels beneficis privats i de l’assalariat com a base de l’ajuda mútua i la solidaritat, configura el camí idoni vers el progrés social. És certament un camí lent, tranquil, però tan revolucionari com el sindicalisme de classe, l’anarquisme o el socialisme revolucionari en la substitució del capitalisme. En aquest sentit, Ventosa i Roig defensa la independència o neutralitat cooperativista, “que no vol dir altra cosa que actuar amb els propis mitjans sense subjecció a cap escola ni entitat política, cooperació catalana n
núm 352 - Març 2012 n
religiosa o filosòfica; independència indispensable si es vol donar al moviment la unitat i força necessàries” (pàg. 135). La lluita dels cooperadors no ha de ser política, sinó econòmica. No obstant això, els cooperadors no poden ser indiferents a les lluites polítiques que cerquen un efectiu estat democràtic i social perquè les cooperatives no poden existir al marge del disseny institucional d’un sistema social que no pugui garantir ni la democràcia econòmica, ni la justícia, ni la llibertat, en la mesura que aquestes fites són el fonament de la praxi cooperativa. Aquesta línia vermella que recorre el seu pensament cooperatiu es va fer palès en els diversos càrrecs que va ocupar amb diligència i perseverança, tant com a president de la Federació de Cooperatives de Catalunya (1922-1934) i de la Federación Nacional de Cooperativistas de España (1929-1934), com a membre del Comitè Central de l’Aliança Cooperativista Internacional (1924-1944). 4 El segon eix, subsidiari del primer, consisteix en la legislació cooperativa, a la cerca de la qual va consagrar bona part de la seva acció en els càrrecs ocupats dins el moviment cooperatiu català i espanyol, en la seva militància política a les files d’Esquerra
arxiu
Republicana de Catalunya, en l’activitat legislativa a les Corts espanyoles i al Parlament de Catalunya, i finalment en l’obra de govern a la Generalitat, car estava convençut de la necessitat d’establir un marc legal idoni pel desenvolupament del cooperativisme en legítima competència amb les societats mercantils, sobretot amb relació a les normes comptables, la disposició del capital social i el nombre de socis, així com per evitar la competència deslleial de les cooperatives espúries, sobretot amb relació a les finalitats socials i el règim fiscal. Va entendre de bell antuvi que la cooperativa, com qualsevol altra institució de funcionament democràtic, no pot existir ni créixer si les lleis de l’Estat no són justes i si els poders públics no es comporten d’una manera liberal, és a dir, no totalitària, respectant la llibertat dels individus i les iniciatives empresarials en igualtat d’oportunitats, sia amb les societats mercantils, sia amb les societats públiques. Per això, la seva reflexió i la seva doctrina jurídica va ser uns elements clau per a l’elaboració de la legislació cooperativa, i encara continuen sent vigenta. Certament, en les lleis que va concebre hi han els fonaments de l’economia social i cooperativa tal com
l’entenem actualment, tant pel que fa al cooperativisme de consum, de treball i de producció, com pel que fa al sindicalisme pagès i al mutualisme, un conjunt d’experiències que Ventosa i Roig integra per les seves sinergies emancipadores dels treballadors assalariats i transformadores del sistema social, i que dóna com a resultat un nou model econòmic que el mateix pensador arriba a denominar democràcia econòmica, tal com pensem avui en dia.5 De fet, col·laborà en la redacció del Projecte de llei de cooperatives d’Espanya, que havia estat presentat per l’Institut de Reformes Socials en temps de Primo de Rivera. Després de la proclamació de la Segona República el 14 d’abril del 1931, fou elegit diputat a Corts com a candidat per la província de Barcelona d’Esquerra Republicana de Catalunya, on esdevingué el president de la Comissió que reprendrà el Projecte de llei de cooperatives i que al cap de poc, al setembre del 1931, fou promulgada per les Corts. A més, fou conseller d’Economia i Agricultura en el darrer Govern de Macià (de l’octubre del 1933 al gener del 1934). El desembre d’aquell mateix any presentà al Parlament de Catalunya el Projecte de llei de bases de la cooperació per a cooperatives, mutualitats i sindicats agrícoles, del qual fou l’impulsor i l’ànima –en paraules d’Albert Pérez Baró. Poc després, la Llei de bases de la cooperació de Catalunya del febrer del 1934 i la Llei de cooperatives del març del mateix any foren promulgades pel Parlament de Catalunya. Després dels Fets de Maig del 1937 i fins a la fi de la Guerra Civil espanyola, el 1939, va representar Esquerra Republicana en el Consell d’Economia de Catalunya, a proposta de Companys, i va ser sent un dels components de la Comissió d’Aplicació del Decret de Col·lectivitzacions. I també va exercir el càrrec de secretari de la Junta General de Cooperació del Ministeri de Treball, a proposta de Negrín. El tercer eix vertebrador del seu pensament és paral·lel a l’eix
aBACUS
Un conjunt d’experiències que Ventosa i Roig integra per les seves sinergies emancipadores dels treballadors assalariats i transformadores del sistema social, i que dóna com a resultat un nou model econòmic que el mateix pensador arriba a denominar democràcia econòmica. Homenatge a Joan Ventosa el passat 22 de novembre, a la Sala Juli Vela d’Abacus cooperativa.
econòmic i representa el suplement cultural de la democràcia econòmica. Es tracta de la cooperació escolar. No és gens estrany que fins que no va desenvolupar les bases de l’economia cooperativa no dediqués la seva atenció a aquest assumpte, a banda de les circumstàncies de la seva vida. Certament, l’estudi de les cooperatives escolars és tardà en la seva trajectòria intel·lectual, ja que de fet comença en el seu exili a Mèxic l’any 1941; tot i que cal dir que va ser la seva principal ocupació fins a la mort, i va fer un treball molt meritori en la formació del professorat en la cooperació i en la implantació del cooperativisme a les escoles, principalment a les zones rurals. “Ell prou sabia –ens diu Dunyó i Clarà al proemi de l’Antologia cooperativista més amunt esmentada– que sense una educació cooperativista arrelada des de la joventut escolar és difícil de fer penetrar els principis de Rochdale en la majoria d’adults, marcats per la tara de l’individualisme i també de l’egoisme” (pàg. 12). El núm 352 - Març 2012 n
1944, s’incorporà a la Direcció General d’Ensenyament Superior de la Secretaria d’Educació Pública (equivalent a un Ministeri d’Educació), on exercí com a inspector tècnic i de l’administració de les Escoles Normals Rurals, on els futurs mestres rurals rebien, alhora, educació pedagògica i agrícola. I el 1948 ingressà al Departament d’Educació Cooperativa de la nova Direcció General d’Acció Social, on s’encarregà de l’ensenyament dels principis cooperatius a les escoles, de la formació dels mestres a les Escoles Normals Rurals i de la creació i assessorament de les cooperatives escolars. Els seus nombrosos escrits d’aquesta època es van publicar principalment a revistes cooperatives de Mèxic, el Brasil i l’Argentina, de manera que es va guanyar un bon prestigi entre els cooperadors d’arreu del món. A causa de la seva activitat pedagògica i divulgadora, el 1956 la Unesco li encarregà un estudi sobre les cooperatives escolars al món, que va tenir gran difusió i que fou publicat l’any següent cooperació catalana n
23 n
Història del Cooperativisme
Ventosa i Roig considera del tot falsa l’explicació del progrés social sobre la base de la competència i l’egoisme, la guerra i l’afany de riquesa.
Ventosa pronunciant un discurs al peu de la columna de la Independència, en la Diada Internacional del Cooperativisme a Mèxic el 1955.
amb el títol La cooperación escolar. Finalment, el quart eix, l’ajuda mútua, té un caràcter transversal en relació amb els altres. Ventosa i Roig manifesta ja en els seus primers escrits l’interès per dilucidar el concepte de “cooperació” a fi de justificar la necessitat, la universalitat i l’objectivitat de l’ideal cooperatiu, tal com es pot sentir a les primeres pàgines del seu primer opuscle que porta per títol Las cooperativas obreras, publicat el 1918. De bell antuvi considera, així doncs, un requisit indispensable per a la propagació de la cooperació la seva fonamentació teòrica, i en particular antropològica, com a tret definitori de la cultura humana, paradigma del treball i de les activitats econòmiques i màxima expressió dels ideals morals. En aquest sentit, s’oposa al liberalisme econòmic i al darwinisme social, així com a tota ideologia que defensi els drets del fort. Ventosa i Roig considera del tot falsa l’explicació del progrés social sobre la base de la competència i l’egoisme, la guerra i l’afany de riquesa. I també considera una impostura científica la pretensió dels economistes liberals de fixar unes lleis econòmiques immutables i harmòniques d’acord
amb aquesta condició natural de l’ésser humà. El concepte de cooperació, cal dir que és equivalent al d’ajuda mútua, una expressió que procedeix de Piotr Kropotkin, que la va utilitzar com a títol de la seva obra L’ajuda mútua, publicada el 1902, en la qual defensa la tesi que la lluita per l’existència enfront de l’hostilitat del medi condueix a l’ajuda mútua o cooperació, i no pas a la competència entre individus de la mateixa espècie com a principi bàsic de la selecció natural i l’èxit evolutiu de les espècies, incloent-hi la humana. Una tesi, convé subratllar-ho, que actualment consideren correcta els naturalistes, com ara Stephen Jay Gould en el seu llibre Brontosaurus y la nalga del ministro, del 1991. Per a Ventosa i Roig, sobre la base d’aquesta evidència, es pot demostrar la superioritat del cooperativisme sobre el capitalisme, ja que la cooperació és una realitat “sense que l’afany de lucre hi entri per res i sense que la falta de competència es tradueixi per un retrocés [en la vida i el progrés dels homes], demostrant d’una manera evident que és possible i fins fàcil esborrar de l’economia social les paraules guerra, negoci i competència” (pàg. 60-61). n
1. L’homenatge organitzat per Abacus va tenir lloc el 22 de desembre del 2011. El mateix dia es va publicar a Ara, Cooperatives un breu article meu titulat “Ventosa i Roig, un pensador cooperatiu”, que he desenvolupat en aquest escrit. 2. S eria d’agrair que aquesta Antologia cooperativista es torni a imprimir i tingui la difusió que es mereix, sobretot per compensar la dificultat de trobar els seus escrits, alguns dels quals mencionaré i citaré més avall per aquesta raó, tot fent referència a aquesta mateixa edició. 3. Agraeixo a la Núria Esteve de Dunyó la informació que em va facilitar per redactar aquest apunt històric sobre els homenatges a Ventosa i Roig. 4. L es relacions de Ventosa i Roig amb l’ACI han estat documentades per Cèsar Rodríguez Solà a “A propòsit d’un centenari. L’ACI i el cooperativisme català: L’exemple de Joan Ventosa i Roig”, Cooperació Catalana, núm. 169, juliol-agost del 1995. 5. A ixí, al llibre col·lectiu, coordinat per Antoni Comin i Luca Gervasoni, Democracia económica. Hacia una alternativa al capitalismo (Barcelona: Icaria, 2011), una edició ampliada de l’original publicat en català el 2009, i del qual vaig fer en aquesta mateixa revista una ressenya crítica (núm. 337, novembre del 2010, pàg. 26-27). n 24
cooperació catalana n
núm 352 - Març 2012 n
Pensem-hi
De les estranyes formes de la creació d’opinió Santos Hernández
Passen coses molt rares en aquest
món nostre. Fixem-nos-hi. Ens trobem, al conjunt d’Espanya, amb un partit, el PP, amb majoria absoluta. Total, aclaparadora. Sense pal· liatius. Tret d’un parell de raconets, l’estat espanyol vota PP. Ves. I, tanmateix, si no et conformes amb llegir els titulars dels diaris, i intentes de mirar-te una miqueta de més a prop les coses, et trobes amb realitats ben curioses. Resulta que el PP ha obtingut uns 10.830.000 vots. Déu n’hi do. Però és que l’any 2008, a les eleccions anteriors, en va obtenir 10.169.000. És a dir, que només amb un augment de menys de 700.000 vots, ha passat, de ser el segon partit, amb un 40% dels vots, a ser-ne el primer, amb menys del 45%, però amb majoria absoluta arreu arreu d’Espanya. Caram. Què ha passat aquí? L’explicació, numèricament parlant, és senzilla. Resulta que el PSOE (PSC inclòs, és clar), que l’any 2008 havia obtingut una mica més d’onze milions de vots, el 2011 no ha arribat a arreplegar-ne ni set. És a dir, que ha perdut, en tres anys, quatre milions de vots. Déu n’hi do, també. És veritat que aquest govern diguem-ne socialista ha governat molt malament. No ha fet cap política que pugui considerar-se veritablement d’esquerres, i la seva ignorància en l’àmbit de l’economia ha arribat a nivells ridículs. És que, home, sembla que a tot Espanya, per fer-ne ministres, no pugui trobar-s’hi ni economistes, ni organitzadors d’empreses. Ni comptables, vaja. No m’ho puc creure. Però, vejam: què ha fet el PP per aprofitar aquesta mala funció del govern del PSOE? Durant l’inacabable període electoral real, presentava idees per combatre el monstruós atur? Per obrir el camí del crèdit a la petita empresa? Per afavorir la millora de les infraestructures? No,
arxiu
en absolut. Els dirigents del PP es limitaven a dir que els dolents de la pel·lícula ho feien tot molt malament. I ells, tots calladets, esperaven que guanyarien per majoria absoluta, com així ha estat, i que després ja podrien, apa, fer el que més els vingués de gust. És possible, doncs, que amb això ja hi hagi prou per recaptar gairebé onze milions de vots? Jo ja comprenc que votin PP els patriotes espanyolistes –que n’hi ha a dojo, també a Catalunya, sí– que sospiren per tot allò de la “unidad de destino en lo universal”. Jo ja entenc que votin PP aquells que creuen que “basc” i “terrorista” són sinònims. Jo comprenc perfectament bé que voti PP tothom que se senti ofès pel fet que existeixi gent que se senti catalana. O gent que parli català, o bable, o èuscar. És lògic que voti PP qui es terroritza perquè dues persones amb preferències sexuals diferents de les seves vulguin, mira, casar-se correctament i davant de tothom. Tanmateix, de debò és possible que aquest conjunt de col·lectius pugui arribar a sumar, entre tots, a núm 352 - Març 2012 n
Espanya, gairebé onze milions de persones? I, de cop i volta, un dia d’aquests, en veure els titulars dels diaris, amb Rajoy i amb el ministre d’Economia dient que l’atur anava per a llarg i que encara augmentaria, si més no durant aquest any, he recordat una conversa que la meva filla havia escoltat fa vuit o nou mesos i que, en comunicar-nos-la a tots nosaltres, ens havia deixat absolutament esmaperduts. Havia sentit els paletes, gent jove tots ells, que treballaven a una casa en construcció en front d’on ella viu, que comentaven, amb tota seguretat i optimisme, aquest concepte: “Si ganan los del PP, el paro ésos en un mes lo arreglan.” Déu. Seria possible que hi hagués uns quants milions d’espanyols que poguessin creure una cosa així? No m’ho puc, no m’ho vull creure. I, per cert: l’abstenció del 2011 va ser de gairebé deu milions, i de més de nou la del 2008. Ben a prop de les xifres del partit guanyador de les respectives dues conteses. De debò no és possible aconseguir que aquesta immensa massa tingui un opinió, una qualsevol? n cooperació catalana n
25 n
Opinió
Al meu Josep Castaño Esteve Puigferrat Patró de la Fundació Roca i Galès Per recomanació del senyor Rigol,
ens vàrem trobar amb el director general de Cooperatives perquè ens expliqués què havíem de fer per crear una cooperativa: per fer que una empresa d’ebenisteria que fins aquell moment havia estat de caire familiar i el titular de la qual ara es retirava per l’edat, pogués tirar endavant en forma de cooperativa. En Josep Castaño ens va mostrar un manual i ens va dir: “Si seguiu aquest llibret, fent les variants que considereu oportunes, us trobareu que podreu inscriure la vostra cooperativa en el Registre corresponent sense cap dificultat. Us aconsello que intenteu fer-ho vosaltres mateixos sense l’ajuda de de cap gestor; i això, no tan sols
per l’estalvi que us suposarà, sinó també perquè, si ho feu entre tots, a més a més d’aprendre’n, us fareu la cooperativa molt més vostra.” I, efectivament, el vàrem creure i els nou membres fundadors vàrem superar la prova sense l’ajuda de cap gestor. Més endavant, en Castaño va ser el nostre punt de referència per a qualsevol cosa que afectés la nostra empresa. Anys després, el vaig tornar a trobar a la Fundació Roca i Galès, de la qual llavors em vaig assabentar que n’havia estat el primer gerent. Quan publicava algun llibre, hi feia els comentaris oportuns, que tant podien ser a favor com de vegades oposats. Aquest costum
el va practicar sempre, fins i tot al seu últim llibre, que es va publicar molt a prop del seu traspàs. Gràcies a la seva muller, el dia i l’hora acordats, vaig anar al seu domicili particular i vàrem discutir llargament sobre la seva obra. Ella em va contestar a tots els dubtes que li formulava per saber aquell comentari o aquella postura que ell defensava. L’autora del llibre biogràfic recentment publicat, ho ha tractat tot molt bé, quant a les referències que dóna. Ara bé, hi trobo a faltar bona part de les tasques que va fer els últims anys des de la mateixa Fundació Roca i Galès, presidida en aquell moment per la nostra estimada Núria Esteve i Rufié. n
“... I nc e rt e s s es , dubt es , pr oblemes ...?
Lluitem plegats!! · especialistes en cooperatives ·
• Planificació i Gestió Comptable • Declaració Impost de Societats • Estudis Econòmics de Viabilitat i Plantejament de futur • Control Pressupostari • D iagnòstic econòmics, financers i de sistemes de control de la Cooperativa • A ssistència de Membres de les Comissions de Vigilància i Juntes Rectores •C onsultes sobre problemàtica econòmica, comptable i fiscal
GONZALEZ & CIA AUDITORS A U D I T O R E S C E N S O R E S J U R A D O S D E C U E N TA S
• • • • •
Auditores de Comptes Anuals Auditories i Revisió dels Comptes Proyectes de Fusió i Escissió Auditoria de Gestió Informes especials
Pensem com tu. La feina,... ben feta. GIRONA 38 1º 1ª · 08010 BARCELONA • Telèfon 93 265 35 05 Fax 93 232 56 13 e-mail: gjjg@gonzalezauditors.com
Servei integral en Arts Gràfiques
Pre-Impressió · Impressió · Post-Impressió
CEVAGRAF, S.C.C.L. Praga, 22-24 · 08191 Rubí Pol. Ind. Cova Solera T. 93 586 11 45 · F. 93 586 11 46 cevagraf@cevagraf.coop www.cevagraf.coop
Opinió
Els cooperativistes i l’estat català Jaume Terribas Després de llegir l’article de l’amic
Santos Hernández del passat mes de desembre, vaig considerar oportú afegir-me a les seves opinions sobre la qüestió de l’Assemblea Nacional Catalana (en constitució), en bona part fent referència històrica a l’Assemblea de Catalunya dels anys setanta, la qual m’honoro d’haver viscut en directe. És per això que quaranta anys després sembla imprescindible i inajornable tenir consciència de la necessitat d’assolir un estat propi, mitjançant l’exercici del dret a l’autodeterminació dels pobles. La feina a fer és molta, i cal dir que, malgrat els pocs dies que manquen per a constituir formalment la nova Assemblea Nacional Catalana, des de l’endemà de celebrar-se, el 30 d’abril del 2011, al Palau de Congressos de Montjuïc de Barcelona, la Conferència Nacional per l’Estat Propi, els cent trenta membres (elegits pels mil cinc-cents ciutadans assistents) que integrem el Consell Permanent i els trenta que formen el Secretariat Provisional, ja estem treballant per la mobilització de tot el territori català. ¿Com? Doncs informant àmpliament i directament el ciutadans de totes les comarques dels objectius plantejats i dels fonaments socials, polítics i econòmics de la decisió presa el passat mes d’abril davant l’ofegament que l’espoliació fiscal espanyola està fent a Catalunya. Cada dia que passa és més urgent caminar decididament cap a la independència per convertir-nos en un nou estat dins Europa. Aquesta situació em fa venir a la memòria aquells anys vuitanta que ens van estimular a preparar la proposta de Llei de cooperatives de Catalunya, amb els entranyables amics (Auleda, Cortina, Pérez-Baró, Solé i d’altres que
Considero escaient fer una crida a tot el moviment cooperativista de Catalunya perquè doni suport al nou instrument que hem engegat i que és l’Assemblea Nacional Catalana.
ens han precedit), companys de la Fundació Roca i Galès, amb els quals actuàrem com a punta de llança per organitzar de vell nou el cooperativisme català. És amb aquest motiu que considero escaient fer una crida a tot el moviment cooperativista de Catalunya perquè doni suport al nou instrument que hem engegat i que és l’Assemblea Nacional Catalana. Ho faig precisament perquè té el mateix caràcter i principis que el cooperativisme, és a dir, democràtic, transversal i obert a totes les tendències, religions i ètnies sense distinció de cap mena. En una paraula, és una eina unitària de suport als nostres representants polítics (alcaldes, regidors i diputats) per mostrar-los que el poble català vol ser realment lliure, i que ells tenen el deure d’atendre’l.
No hi ha cap dubte que un estat propi és el que necessitem els cooperativistes per a créixer i desenvolupar-nos lliurement. Sense assolir aquest objectiu, Catalunya mai no podrà legislar nous sistemes de finançament; ni engegar les polítiques econòmiques que necessita, ni les d’habitatge; ni ordenar, una vegada per totes, les vies de comunicació i els transports que ens han de situar com un dels països més rics d’Europa. Els cooperativistes som gent lliure i esforçada que volem un país lliure, com abans del 1714. No és pas una tasca fàcil: poden ser dos o tres anys, però és possible si tothom hi contribueix amb la seva voluntat i esforç; si cadascú des del seu lloc dins la societat així ho demostra. Hem de confiar en el coratge de tots els cooperativistes, emprenedors experimentats, per contribuir a l’organització de les assemblees territorials de l’ANC a tots els pobles i ciutats de Catalunya, i així caminar junts cap a l’estat català. n
¿On som ara? El moviment encetat avança a molt bon ritme: els ajuntaments catalans que s’han sumat a la independència ja són més de dos-cents, i no podem oblidar la importància d’aquest fet per a aconseguir l’objectiu. núm 352 - Març 2012 n
cooperació catalana n
27 n
biblioteca/revistes
Elisenda Dunyó
BUTLLETÍ CPV Núm. 63. Febrer del 2012. Vic cpv@planadevic.cat www.planadevic.cat Revista informativa de la Cooperativa Plana de Vic. Aplaudim el nou format de la revista després de la seva recent transformació. De les “Notícies”, secció en què es reflecteixen les novetats i els actes realitzats, en destaquem dues: la dedicada a unes jornades tècniques d’assessorament agrari i la que parla de l’aposta que s’ha dut a terme en relació amb la renovació de l’alimentació animal a la cooperativa. L’article d’actualitat el titulen “Per què llencem 11.000 milions d’euros a l’any en aliments?”, i el basen en un informe fet per la FAO en el qual s’afirma que un terç dels aliments del món es llencen a les escombraries. L’article tècnic ens parla de la incidència de les matèries primeres en l’índex de conversió. L’escrit següent explica els passos que cal seguir per a comprar electricitat. A “Actualitat” hi han aquests títols: “CPV celebra la seva festa anual cuinant productes propis”, “Plana de Vic, present a la jornada del Grup Clade a Barcelona” i “Nova botiga Plana de Vic al barri de Gràcia de Barcelona”. El butlletí s’acaba amb un article titulat “Cooperativa 2.0”, en el qual el director de la cooperativa holandesa Agrifirm explica el com i perquè del desenvolupament de les cooperatives agràries. n
NEXE Quaderns d’Autogestió i Economia Cooperativa Núm. 29. Desembre del 2011 seira@fundacioseira.coop www.nexe.coop/nexe/ És l’últim número que hem rebut d’aquesta publicació semestral. En aquest cas, la revista inclou sis articles. En el primer, “Barreres d’accés al finançament de les empreses de l’economia social”, l’autor intenta facilitar l’acostament entre dos punts de vista molt diferents, el de l’inversor capitalista i el de l’emprenedor social. A “La finalitat del cooperativisme: la substitució del capitalisme” es proposa i es desenvolupa un intent d’obrir una nova via de transició del capitalisme a la democràcia econòmica. Un altre títol és “Apunts per al debat. Reptes de la societat i el tercer sector”. Un altre, “Territoris en transició: Un camí d’autoorganització a la societat”. A l’article següent, “Emprendre cooperativament, dels riscos als reptes”, es reflecteixen les opinions que van donar els diversos participants en una taula rodona sobre el tema que fa de títol de l’article. A “Manifest de constitució de RIPPES Europa”, es proposa substituir l’actual sistema patriarcal capitalista per un altre de més just, democràtic i sostenible. La revista es tanca amb l’interessant secció “Recomanacions”, que inclou bibliografia i pàgines web interessants. n
n 28
cooperació catalana n
núm 352 - Març 2012 n