Cooperaciocatalana 348

348

Novembre 2011 • revista mensual Any 32è • PVP 3,00 € edita Fundació Roca i Galès

Intercooperació Les nostres cooperatives: Grup ECOS: sumar per multiplicar.

Entrevista: Iñaki Gonzalez. Director de Grup Clade.

348

Novembre 2011 • revista mensual • Any 32è edita Fundació Roca i Galès

sumari 4 / TORNAVEU

13 / ENTREVISTA

18 / COOPERATIVISME AL MÓN

Alexandro Lyra, Secretari general de la cooperativa Vall Pineda, Sccl.

Iñaki Gonzalez. Director de Grup Clade.

Montse Pallarès El nou Director del primer grup empresarial cooperatiu català ens parla del nou Pla estratègic 2011-13 i dels aspectes transversals d’un grup multisectorial com Clade.

Comença l’Any Internacional de les Cooperatives.

Olga Ruiz El sector cooperatiu mundial te una magnífica oportunitat de difondre el model d’empresa democràtica, sostenible i inclusiva amb la declaració de la ONU del 2012 com Any Internacional del Cooperativisme.

5 / EDITORIAL

Intercooperació.

6 / EL NOSTRE MÓN 9 / COOPERATIVES DE CATALUNYA

La Responsabilitat Social Empresarial en el paradigma econòmic actual.

Confederació de Cooperatives de Catalunya

13

18

10 / LES NOSTRES COOPERATIVES

Grup ECOS: sumar per multiplicar la intercooperació David Fernàndez Un reportatge sobre la recent constituïda cooperativa de segon grau concebuda com un espai de cooperació socioeconòmica amb la volutat de ser referent empresarial en l’economia social i solidària.

20 / MEDI AMBIENT 16 / COOPERATIVISME

Promoure el cooperativisme. Algunes pistes.

Joan Subirats

10

22 / OPINIÓ

L‘energia: entre el risc i l’esperança.

Ramon Garriga.

25 / PENSEM-HI

Clar i català, si us plau.

Santos Hernández.

16 crèdits

Tres anys amb la FEEA. Societat Catalana d’Educació Ambiental.

Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 - cc@rocagales.org - www.rocagales.org Coordinació Agnès Giner. Consell de Redacció Josep Busquets, Miquel Corna, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Ma. Lluïsa Navarro, Joseba Polanco i Esteve Puigferrat.

Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits. Foto portada: Fem pinya © Gil Domènech. Disseny, maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada EMAS) Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415.

27 / BIBLIOTECA

Retalls Elisenda Dunyó

Amb el suport de:

Aquesta revista ha estat impresa sobre paper certificat FSC® i amb tintes provinents d’olis vegetals núm 348 - Novembre 2011 n

cooperació catalana n

3n

Tornaveu

Un parell de preguntes (que en són tres) a Alexandro Lyra, (Sant Pere de Ribes, 1973), gestor de comptes clau, secretari general de Vall Pineda, Sccl.

1 2 3

¿Què et sembla atractiu del cooperativisme?

En el context actual, tenint en compte la crisi econòmica, el tancament de diverses empreses privades i el creixement del nombre d’aturats, jo diria que a hores d’ara el cooperativisme és una fórmula empresarial molt atractiva que hauria de ser potenciada pel fet que les cooperatives resisteixen millor els períodes econòmics amb turbulències. Per la seva naturalesa, els socis de cooperatives es plantegen alternatives al tancament de les seves emprestes. A més, el cooperativisme és una opció interessant per a la creació de noves empreses formades per aturats.

n4

cooperació catalana n

¿Què no et convenç del cooperativisme?

El que no em convenç o considero un inconvenient és el fet que les bases democràtiques i/o el seu gran nombre de membres, a vegades amb diferents punts de vista i interessos, poden dificultar o endarrerir la presa de decisions.

núm 348 - Novembre 2011 n

¿Com i quan vas sentir parlar per primera vegada del cooperativisme?

La meva primera experiència amb el cooperativisme va ser al principi dels anys vuitanta, quan era estudiant. I recordo que la meva mare es va unir a altres mares, i juntes, amb el suport de la directora del col·legi, varen crear una cooperativa escolar amb l’objectiu de reduir les despeses de material didàctic, uniformes etc. Però la cooperativa encara va anar més enllà i va aconseguir integrar pares, professors, alumnes i la comunitat local. L’experiència va ser un èxit, i feliçment aquesta cooperativa encara existeix.

editorial

Intercooperació

De la mà del sisè principi cooperatiu dedi-

quem una part important de la revista a la cooperació entre empreses cooperatives.

Aquest mes hem visitat Ecos grup cooperatiu, un nou espai intercooperatiu que de manera incipient te per objectiu ésser referent en cooperació socioeconòmica.

I amb el nou director de Grup Clade, el primer grup empresarial cooperatiu català parlem de transversalitat i multisectorialitat cooperativa.

També Joan Subirats reflexiona sobre el tret identitari de l’economia cooperativa, oposada a l’individualisme competitiu: la cooperació en la solidaritat, l’intercooperació que genera valor i béns comuns.

Intercooperació doncs com tret identitari d’una nova economia generadora de valor comú, cooperatiu i solidari en un moment on l’interès individual, la competitivat social i l’impersonalisme es perden en un carreró sense sortida, en una errada de sistema. n

LA COBERTA/ Mans d’una pinya castellera a mode d’al·legoria intercooperativa: construcció

de valor comú, suma esdevenint multiplicació. Propostes cooperatives per la construcció d’una economia basada en les persones. / Fem pinya © Gil Domènech. núm 348 - Novembre 2011 n

cooperació catalana n

5n

el nostre món

Acte de lliurament dels Acte solemne de commemoració del Premis Fundació Roca i 25è aniversari de CIRIEC-Espanya Galès 2011 El passat 24 d’octubre, el Centre Internacional d’Investigació i Informació sobre El proper 15 de desembre tindrà lloc l’acte de lliurament dels Premis Fundació Roca i Galès 2011 a la Sala d’Actes de la seva seu social de Barcelona (c. Aragó, 281, 2n 2a). La convocatòria inclou tres categories: el Premi Jacint Dunyó per a articles periodístics sobre cooperativisme, el Premi Albert Pérez-Bastardas per a articles sobre medi ambient o educació ambiental, i el Premi Benet Vigo per a articles sobre benestar social.

L’acte consistirà en la lectura dels veredictes dels tres jurats, amb el lliurament, en cadascuna de les categories, del premi de 650 euros al guanyador i el de 300 euros al finalista, i en unes breus intervencions dels guanyadors per explicar la seva motivació pel tema i la decisió de presentarse a la convocatòria. Finalment, s’oferirà una copa de xampany a tots els assistents. www.rocagales.org n

n6

cooperació catalana n

l’Economia Pública, Social i Cooperativa (CIRIEC-Espanya) va celebrar, a les instal·lacions del Jardí Botànic de València, l’acte commemoratiu del seu vint-icinquè aniversari. Aquest acte va congregar prop de dues-centes persones, entre representants de l’àmbit empresarial de l’economia pública, social i cooperativa espanyola i europea, professors universitaris, membres de les diferents seccions del CIRIEC-Internacional, i dirigents polítics i de les administracions públiques, així com responsables d’institucions universitàries.

La primera part de l’esdeveniment va comprendre una sessió inaugural, que va ser presidida per Esteban Morcillo, rector de la Universitat de València, i a continuació una conferència magistral a càrrec del professor Guy Quaden, històric dirigent del CIRIEC-Internacional sobre “Els problemes i desafiaments actuals de l’economia europea”. La segona part de l’acte es va desenvolupar amb diversos parlaments de persones vinculades al CIRIEC-Espanya en tots aquests anys. Es va presentar també el llibre sobre els vint-i-cinc anys de l’entitat i un número especial de la revista Notícies del CIDEC, recopilatori d’abundants fotografies de la trajectòria de l’organització, comentades una per una per persones rellevants en la història del CIRIEC. L’esdeveniment també va servir per fer un homenatge al professor Barea Tejeiro, soci fundador de la secció espanyola del CIRIEC i, durant tots aquests anys, president de la seva Comissió Científica.

El CIRIEC-Espanya, que és el centre d’investigació de referència al nostre país i a escala internacional en qüestions d’economia social i cooperativa, té la seu social a la Facultat d’Economia de la Universitat de València. És una de les quinze seccions nacionals del CIRIEC-Internacional, amb seu a Lieja (Bèlgica). Formen part de CIRIEC-Espanya les principals entitats representatives de l’economia social del país, juntament amb experts universitaris de nombroses universitats.

Entre els assoliments del CIRIEC-Espanya figuren la publicació d’estudis tan rellevants per al sector com ara el Llibre blanc de l’economia social a Espanya (1992), Els comptes satèl·lit de l’economia social (1997) o Grups empresarials de l’economia social (1998). Aquest mateix any 2011, ha presentat l’informe Les grans xifres de l’economia social a Espanya, així com Els comptes satèl·lit de l’economia social: cooperatives i mútues.

El CIRIEC-Espanya, ha liderat investigacions a escala internacional, com ara la realització del Manual europeu dels comptes satèl·lit de l’economia social (Comissió Europea, 2007) i l’estudi L’economia social a la Unió Europea (Comitè Econòmic i Social Europeu, 2008). Es l’editora de les revistes científiques CIRIEC-Espanya, Revista de Economía Pública, Social y Cooperativa i la CIRIEC-Espanya. Revista Jurídica de Economía Social y Cooperativa. n

núm 348 - Novembre 2011 n

Premis Abacus 2011, set anys de reconeixements Una altra tardor i una nova cita dels Premis Abacus, la setena edició d’una iniciativa que Abacus cooperativa va celebrar el 27 d’octubre amb l’acte de lliurament dels guardons. Uns guardons que des de l’any 2005 volen reconèixer i premiar la tasca i trajectòries de referència d’entitats i persones que han treballat per fomentar idees, projectes i debats al voltant de l’educació, la cultura i el cooperativisme/solidaritat, àmbits inherents a la cooperativa.

L’acte va tenir lloc a l’Auditori de la Fundació ONCE a Barcelona i va comptar amb la presència del secretari de Polítiques Educatives del departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Lluís Font; el delegat territorial de l’ONCE Catalunya, Xavier Grau; l’escriptora i representant del jurat, Gemma Lienas; i el president d’Abacus cooperativa, Àngel Mestres. Tots ells acompanyats dels socis i sòcies, amics i amigues, candidats i guanyadors de la nit.

La vetllada va transcórrer a ritme de la música interpretada per Sílvia Pérez Cruz, i de la mà de la periodista de TV3 Núria Solé, acompanyada de Gemma Lienas.

El Premi Abacus Cooperativisme va ser destinat a l’economista Arcadi Oliveres, on també hi havia com a finalistes la cooperativa de consum APINDEP i el projecte cooperatiu La Ciutat Invisible de Sants. Arcadi Oliveres, va destacar el paper del cooperativisme com a resposta a la creació d’ocupació i com a eina per facilitar l’accés dels joves al treball.

Per la seva banda, l’Escola de Pràctiques I de Lleida va rebre el Premi Abacus d’Educació i l’acompanyaren com a finalistes el projecte L’Auditori: Educa i l’Escola Joan XXIII de l’Hospitalet de Llobregat. Òmnium Cultural va rebre el Premi Abacus Cultura de mans de l’escriptora Gemma Lienas, que tenia com a finalistes Edicions 62 i l’Editorial Bromera. n

Esmorzars al voltant de la innovació La Fundació Seira organitza, en el marc del programa “Innovadors”, un cicle de quatre esmorzars col·loqui per reflexionar amb experts al voltant de la innovació de manera sistèmica en les empreses cooperatives i com contribuir a incorporar aquesta actitud de millora permanent.

El primer esmorzar es farà el 9 de novembre de 8.30 a 10.30 h a la seu de la Fundació Seira (c.

Premià, 15) i comptarà amb la presència d’Antoni Martínez, director general de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya.

Com que les places són limitades, podeu formalitzar la inscripció a: info@aposta.coop, o bé al telèfon 934 223 496. n

núm 348 - Novembre 2011 n

Una cooperativa protagonitza la novel·la La Querosenca Una cooperativa de treball associat és la protagonista de la segona novel·la de Marc Capdevila (Vic, 1966) La Querosenca, que veurà la llum aquest proper mes de novembre. Editada per Cossetània Edicions, serà presentada el proper 17 de novembre a la Sala d’Actes de la Fundació Roca i Galès, la qual ha col·laborat en l’edició.

La presentació de La Querosenca serà a càrrec de Fèlix Riera, director de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC), i comptarà amb la presència de l’autor, Marc Capdevila.

Sinopsi de la novel·la: Com en una torrentada d’estiu, la crisi s’endú riu avall l’empresa d’en Barnils, el més espavilat de tots els promotors de Barcelona. La família se li desmunta, els amics pateixen amnèsia sobtada, i el seu soci, el benvolgut Artís, se suïcida. L’atzar i els creditors el porten a refugiar-se a les Guilleries, un entorn on se sent com un peix fora de l’aigua. Des d’allà farà memòria dels disbarats comesos, i alhora els singulars vilatans li obriran les portes del seu món a través de La Querosenca, una cooperativa de treballadors que amaga uns fets obscurs del passat. n

cooperació catalana n

7n

La FCAC impulsa la innovació cooperativa

Homenatge a Joan Ventosa i Roig

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) lidera el projecte “Innovació cooperativa” amb l’objectiu d’impulsar l’activitat empresarial innovadora i generar ocupació estable en l’entorn cooperatiu.

El projecte –que compta amb la col·laboració de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, la Federació de Societats Laborals de Catalunya, la Fundació Seira i les cooperatives Aposta i Ara-Coop, i el finançament del Departament d’Empresa i Ocupació– es va presentar el 5 d’octubre. L’acte va comptar amb la presència de Xavier López, director general d’Economia Social i Cooperativa.

El projecte “Innovació cooperativa” es desenvolupa en quatre grans àmbits: “Fes Coop” (per motivar futurs emprenedors), “Suport a la nova activitat empresarial” (acompanyament de nous projectes), “Emprendre junts” (per impulsar l’emprenedoria en empreses consolidades) i “Capacitat per a innovar i orientar al canvi” (amb accions de comercialització, màrqueting i innovació).

Es preveu que participaran en la iniciativa unes tres mil persones, tres-centes empreses de diferents àmbits, vint-i-cinc ens locals de vint-i-quatre comarques i quaranta-nou instituts d’ensenyament secundari, entre altres entitats.

En el marc d’aquest projecte, la FCAC va organitzar, el dia 6 d’octubre, una Jornada sobre joint venture (inversió comercial conjunta) i exportació adreçada a les cooperatives agràries. En la sessió es van plantejar propostes de distribució, el pla de penetració en altres mercats i possibles aliances internacionals. També es va presentar el reeixit projecte cooperatiu –pioner a França– de la SCV “Les vignerons du Cap Leucate”. n

El proper 22 de novembre a les set de la tarda, a la Sala Juli Vela de l’establiment d’Abacus-Còrsega (c. Còrsega, 269) tindrà lloc un acte d’homenatge a Joan Ventosa i Roig en commemoració del cinquantè aniversari de la seva mort.

Convocat per Abacus Cooperativa, el Fòrum d’Economia Social, la Fundació Roca i Galès i la Federació de Cooperatives de Consumidors i d’Usuaris de Catalunya, l’acte serà moderat per la periodista i escriptora Clàudia Pujol, directora de la revista Sàpiens. L’acte comptarà amb les intervencions de Josep Casanovas, professor d’Història Contemporània de la Universitat de Vic, i Ignasi Faura, jurista i cooperativista. Presidirà l’acte Àngel Mestres, president d’Abacus Cooperativa, juntament amb Perfecto Alonso, president de la Confederació de Cooperatives de Catalunya.

Joan Ventosa i Roig (Vilanova i la Geltrú, 1883 - Mèxic, 1961) va dedicar el millor i el més gran temps de la seva vida a l’expansió del cooperativisme. L’any 1918, va publicar el seu primer opuscle, Las cooperativas obreras, en el qual ja va demostrar el seu gran fervor per aquest món. El 1922, va ser elegit president de la Federació de Cooperatives de Catalunya; una elecció que només representa l’inici de la llarga llista de responsabilitats que Joan Ventosa i Roig va arribar a adquirir dins el moviment cooperatiu català, espanyol i internacional. La seva actuació i el seu nom es troben vinculats a gairebé tots el congressos regionals, nacionals i internacionals des del 1920 fins al 1938. Entre el 1924 i el 1944, va ser membre del Comitè Central de l’Aliança Cooperativa Internacional (ICA).

Va col·laborar en la redacció de la Llei espanyola de cooperatives del 1931 i va ser l’ànima de la Llei de bases de la cooperació de Catalunya del 1934. A causa del seu càrrec a la Generalitat i pel fet de ser militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, en acabar la guerra civil es va haver d’exiliar primerament a França i després a Mèxic, país on va treballar abnegadament per la difusió del cooperativisme. n

n8

cooperació catalana n

núm 348 - Novembre 2011 n

COOPERATIVES DE CATALUNYA

La responsabilitat social empresarial en el paradigma econòmic actual Confederació de Cooperatives de Catalunya

Sovint la responsabilitat social empresarial (RSE) és vista com una càrrega afegida en la gestió quotidiana de l’empresa. Però aquest és un punt de partida erroni. En el nou paradigma que se’ns presenta, hi ha un seguit de mesures que les empreses han d’incorporar i que només poden respondre a una voluntat: “fer les coses ben fetes”.

L’emergència de la societat civil (consumidors o usuaris dels nostres productes/serveis), l’increment de la sensibilitat social, la globalització, la recerca d’oportunitats de qualitat, les preocupacions mediambientals, etc. només trobaran resposta en la mesura que les empreses i altres organitzacions incorporin l’RSE en la seva gestió integral i entenguin que, en l’activitat empresarial, cal fer les coses ben fetes en tot l’historial d’elaboració del producte o servei i, per tant, tenir una bona traçabilitat per a cadascun.

Definim les empreses cooperatives com el referent natural d’empresa socialment responsable. Això no és gratuït, ja que la configuració estructural, la cooperativa, porta implícits aquests valors de responsabilitat social.

Els cooperativistes, quan conjuguen a consciència els valors cooperatius a través dels set principis cooperatius, de fet desenvolupen les pautes mitjançant les quals impulsen la seva empresa; així és quan doten de sentit el cooperativisme com a model sostenible, i només així es pot entendre el model d’empresa cooperativa.

Malgrat tot, atès el canvi econòmic i social que a hores d’ara s’intenta construir, massa empreses deixen de banda la responsabilitat social, quan hauria de fer ben bé

el contrari. L’RSE ha de ser el mitjà per fer que aquest canvi incorpori comportaments responsables que garanteixin la sostenibilitat a llarg termini.

Cal tenir present que cada vegada ens trobarem amb més clients que consideraran necessari que les seves empreses proveïdores treballin amb criteris de responsabilitat social; per tant, no serà estrany que els clients ens demanin algun tipus de resposta respecte a això. Per aquest fet, la memòria de sostenibilitat serà un element imprescindible en la comunicació i negociació amb clients i proveïdors, i encara més per a les empreses cooperatives que gestionen recursos o serveis en l’àmbit publicoprivat. De fet, la Unió Europea, a través de les directives 2004/18/CE i 2004/17/ CE, autoritza les administracions públiques per fer servir el recurs d’introduir criteris socials i mediambientals en la selecció dels operadors econòmics. Per bé que aquestes directives haurien d’estar ja transposades a la legislació sobre la contractes del sector públic de l’Estat espanyol, les administracions disposen d’un altre seguit de mesures que ja permeten incorporar clàusules específiques en aquest sentit. De fet, la Generalitat de Catalunya té desenvolupada una guia específica per a la inclusió de clàusules contractuals de caràcter social.

Des del 2004, la Confederació de Cooperatives de Catalunya treballa en aquest context a fi de dotar les cooperatives d’uns factors i valors de competitivitat, que avui en dia són elementals, perquè puguin obtenir uns beneficis que, en el mercat actual, són necessaris: rennúm 348 - Novembre 2011 n

dibilitat, fidelització de la clientela, millorar l’accés al capital i als proveïdors financers, reducció de costos operatius, posicionament de la marca, capacitat d’influència, millora de l’ús dels recursos naturals, etc.

Cal dir, però, que la tasca de sensibilització, difusió i formació és del tot imprescindible; per això, cada any es fan seminaris, jornades o tallers sobres els aspectes que integren l’RSE: memòries de sostenibilitat, metodologia Rse. Coop, implantació de mesures de responsabilitat social, formació societària i directiva, etc. Aquestes actuacions representen un punt de partida que ens permetran, a mitjà termini, elaborar una diagnosi dels beneficis, quantitatius i qualitatius, que reporta la gestió socialment responsable a les empreses. n cooperació catalana n

9n

LES NOSTRES COOPERATIVES

El passat divendres 30 de setembre, es va constituir formalment com a cooperativa de segon grau, davant notari i a l’Hospitalet Llobregat, ECOS Grup Cooperatiu. Després de mesos de feina meditada i rere un pausat debat previ sorgit anys enrere en el si de la Xarxa d’Economia Solidària, vuit cooperatives han donat cos i forma a un nou espai intercooperatiu que promet tot el que fan els seus nodes. Espai de cooperació socioeconòmica que pretén crear un referent empresarial català de prestació de serveis en l’àmbit de l’economia social i solidària. De tot plegat, n’hem parlat amb en Jordi Via, soci d’Arç Cooperatiu i un dels impulsors del Grup que ens ha facilitat els elements que l’han fet possible.

Grup ECOS: sumar per multiplicar la intercooperació David Fernàndez

Hi han dies i hi han històries. I punts de partença que són alhora d’arribada. El passat divendres 30 de setembre, una notaria de l’Hospitalet de Llobregat va acollir vuit representants legals de vuit cooperatives. Ben acompanyats per en Jep Pedrosa, de la cooperativa Coop de Mà, les seves vuit signatures certificaven el naixement i constitució del grup cooperatiu ECOS, que és un acrònim més que evident del terme “economia solidària”. Un nou grup cooperatiu que pren el nom de la cooperativa d’idèntic nom que, creada el 2005 i embrió del nou grup, va dinamitzar –a través d’Ex-libris, El Tinter i L’Apòstrof– l’edició i publicació d’una línia editorial especialitzada en temàtiques directament vinculades a l’economia social i solidària catalana.

Sigui com sigui, desafiant el quart any de crisi i conjurant l’actual col·lapse socioeconòmic, la història explica que un matí del darrer dia de setembre del 2011 les cooperatives de treball Arç Corredoria d’Assegurances (serveis integrals d’assegurances), Barnaciber (serveis telemàtics), Etcs (intervenció, formació i investigació social en l’àmbit social i comunitari), Exlibris (servei integral d’edició i creació gràfica), L’Apòstrof (serveis de comunicació), Trèvol (missatgeria, neteja i distribució de productes de consum responsable), Cos (serveis de salut) i la cooperativa mixta de n 10

cooperació catalana n

treball i consum Arç Intercooperació Econòmica (consum responsable) van donar llum a la criatura.

Un part cooperatiu, amb maternitat compartida de vuit cooperatives d’acreditada trajectòria, i on cal afegir el suport decidit de la consultora social Complementum, una societat limitada dedicada a l’emprenedoria, el tercer sector i l’economia social.

Dimensionant la sinergia i la missió Una història de les bones: abans de començar totes juntes, ja apleguen noranta llocs de treball, disposen de 6.200 socis de consum, i l’any 2010 van tenir un volum de negoci de 6.500.000 euros. La seva constitució respon, obertament, a la voluntat de contribuir al creixement de l’economia social i solidària com a moviment social transformador i a millorar la viabilitat socioempresarial dels membres del grup cooperatiu. núm 348 - Novembre 2011 n

Constituïda com a cooperativa de segon grau, l’objecte social clar i precís és el “desenvolupament, sense ànim de lucre, d’activitats que contribueixin a l’impuls, consolidació i millora de l’activitat socioeconòmica dels seus socis i a l’extensió de l’economia social i solidària”. I la voluntat d’esdevenir un referent empresarial sòlid del sector en l’àmbit de la prestació de serveis que subordini la seva pràctica a la finalitat de l’economia alternativa que pregonen i, sobretot, que exerceixen: “proveir, de manera sostenible, les bases materials per al desenvolupament personal, social i ambiental de l’ésser humà”.

El Grup ECOS és ben conscient que l’economia solidària ja és present –avui, ara i ací – a totes i cadascuna de les fases del cicle econòmic: producció, distribució, consum i crèdit.

I que la relació entre les diferents etapes és un terreny perfectament adobat per a la intercooperació, per

a enfortir pràctiques comunes i per a fer-ho des d’una perspectiva holística. Nodes que enxarxen productors, consumidors i estalviadors i que creen mercats socials, un dels eixos fonamentals que inspira la creació del Grup. Un mercat social entès com els fluxos i intercanvis regulars de béns i serveis produïts, en un territori concret, sota criteris democràtics, igualitaris, ecològics i solidaris que permetin cobrir una part important de les necessitats reals.

Potser per aquest motiu les condicions per a formar part del Grup seran, entre d’altres, ser membres de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), fer el balanç social impulsat per aquesta i ser socis de Coop57, a més d’haver fet una aportació econòmica inicial de 2.000 euros al capital social i d’abonar una quota mínima mensual de manteniment depenent del volum econòmic de cada soci. La cooperativa, que es gestionarà des de l’espai de treball ECOS Serveis Generals, amb seu al carrer Tamarit de Barcelona, ja té concretada la proposta de prestació de serveis.

Serveis intercooperatius Perquè d’ara en endavant les cooperatives que integren ECOS Grup Cooperatiu ja podran accedir, des de la unió de les seves capacitats i sinergies, a serveis en àmbits ben diversos: financer, comercial, tecnològic, productiu o social. Serveis per al consum propi o adreçades a altres entitats de l’economia social interessades. Però

també, des d’un pensament estratègic conjunt, pràctiques mancomunades de solidaritat, reciprocitat i suport mutu. És el cas de l’àmbit financer, en què es podran abordar negociacions conjuntes amb les entitats financeres, accedir a fons d’inversió col·lectiva o fer avals encreuats. Però també de l’àmbit tecnològic i de les TIC, ja que el desenvolupament cibernètic revertirà en tots els socis en avenços compartits.

La filosofia que inspira tot això no és altra que la pròpia de l’economia social: construir des de l’arrel, a partir de la realitat “micro” o local, a través d’un procés –des de baix, des de dins – que vagi arribant progressivament i passi a passa als àmbits més globals i més “macros”.

Una pluja fina, en definitiva, que finalment ens deixi xops de cooperació social, com a expressió d’una genuïna autogestió i autodeterminació en l’àmbit econòmic.

Necessitat i oportunitat Recollint i requerint valoracions del nou projecte, truquem a en Jordi Garcia, membre fundador de la XES i soci de L’Apòstrof. I és, com sempre, ètic i sintètic: “La constitució d’ECOS és un pas necessari i alhora ben important.” Enceta el meló de les raons: “Primerament, perquè és clar que cal reforçar la intercooperació i unir-se, en l’actual conjuntura, per a fer front a aquesta crisi; fer-ho constituint grups cooperatius és una fórmula idònia, profundament fidel

a l’ADN dels principis cooperatius.”

“En segon lloc”, afegeix, “perquè calia i ens calia: fer un pas més, anar un cop més més enllà, constituir un GC clarament emmarcat en el cooperativisme transformador i l’economia solidària: participatiu, arrelat i que combini eficàcia i transformació”.

Rememorant els temps en què la XES va convocar un grup de debat sobre intercooperació i grups cooperatius, en Jordi Garcia destaca el fet “que el naixement s’hagi covat en el si de la Xarxa d’Economia Solidària, rere un debat fet a foc lent”. I subratlla que és “molt significatiu perquè reforça allò que vol ser la xarxa: un espai de debat obert i de formulació de discurs, però també un espai real d’intercooperació que vertebrés i enxarxés el sector; que la XES hi hagi ajudat és un bon símptoma, un valor afegit, de coherència; i això demostra que la XES predica i practica”.

Tardor del 2011: bones notícies, molt bones notícies, per a l’economia solidària i el moviment cooperativista català. Si és cert, en un context de crisi i com diu una vella dita palestina, “les millors solucions es troben en els carrerons sense sortida”; i el Grup ECOS arriba per quedar-s’hi.

Neix contra les circumstàncies, i llavors creix dins seu. I això, per demostrar que tota unió reforça, tota suma multiplica i tota solidaritat transforma. A nosaltres mateixos, en primera instància. I al nostre teixit productiu, i al nostre país després.

Que és del que es tracta. n núm 348 - Novembre 2011 n

cooperació catalana n

11 n

Les Nostres Cooperatives

Qui és qui al Grup ECOS Arç Serveis Integrals d’Assegurances, SCCL Corredoria d’assegurances, compromesa amb el desenvolupament de l’economia social i solidària i el mercat social, que promociona l’assegurança ètica i solidària. Per això treballa amb criteris de responsabilitat social.

Arç Intercooperació Econòmica, SCCL Cooperativa mixta de treball i consum que promou el consum responsable i el mercat social.

Ofereix serveis propis –serveis d’assegurances, estalvi ètic i cotxe compartit –, de botiga virtual de consum responsable i d’un complet catàleg d’altres serveis de mercat social.

Barnaciber, SCCL Ofereix assessorament i serveis telemàtics –registre de dominis, allotjament en servidor, creació de llocs web i comerç electrònic– amb l’objectiu de donar suport a les empreses i acompanyar-les en la seva incorporació a les noves tecnologies. Treballa en format cooperatiu per tal de fer més humana i accessible la societat tecnològica.

COS Cooperació i Salut, SCCL Projecte de salut col·lectiu, que parteix dels principis de cooperació i autogestió de la salut, compromès socialment i organitzat de manera transversal. Ofereix un model d’assistència de salut basant-se en una visió integrativa i cooperativa de diferents medicines i dedicant un gran esforç a impulsar la capacitat d’autogestió de la pròpia salut.

Estratègies Transformació Comunitària Sostenible, SCCL Cooperativa de treball i d’iniciativa social sense ànim de lucre, creada i sostinguda per un equip de persones amb experiència i inquietuds en els camps de la docència, la intervenció i la investigació socials.

Ex-libris, SCCL Cooperativa de treball que ofereix un servei integral d’edició i creació gràfica. Des de la idea inicial fins al producte acabat, coordinen i fan tot el procés per plasmar els projectes dels seus clients en qualsevol material comunicatiu i editorial.

L’Apòstrof, SCCL Empresa cooperativa de serveis de comunicació. Està formada per un equip de periodistes, dissenyadors, traductors i correctors, cadascun amb una llarga experiència professional en editorials, publicacions, estudis de disseny gràfic i docència.

Missatgers Trèvol, SCCL Cooperativa de treball dedicada al serveis de missatgeria, neteja i publicitat. És pionera a l’Estat espanyol del servei d’ecomissatgeria amb bicicleta. Aplica, en la seva tasca, el sistema cooperatiu amb sensibilitat ecològica. www.grupecos.coop

n 12

cooperació catalana n

núm 348 - Novembre 2011 n

Entrevista

Iñaki González, director del Grup Clade Iñaki González va ocupar la direcció general de CTF des de l’any 2007, des d’on va ser un dels líders del procés de fusió de les cooperatives CTF, EAS i Escaler per a la creació de Suara, la cooperativa més gran de Catalunya en el sector d’atenció a les persones, que està integrada en el Grup Clade. En l’actualitat, i des del febrer del 2011, l’Iñaki és el nou director del Grup Clade.

Ens trobem amb ell per parlar de la seva experiència al capdavant d’aquest grup cooperatiu, i de cooperativisme en general.

Montse Pallarès Ex-libris, SCCL Primer de tot, ara que ja han passat bastants més de cent dies des de la teva incorporació a la direcció del Grup Clade, ens agradaria saber com és la teva percepció del Grup des d’aquest lloc. Perquè tu ja formaves part del Grup, però ens imaginem que potser ara les coses des d’aquí les veus d’una altra manera.

Bé, no estic tan segur d’haver passat la prova dels cent dies. La incorporació a la direcció del Grup Clade va ser a finals de febrer del 2011, però fins a finals de juny he estat compartint la responsabilitat a Suara.

Per a mi Clade té un valor important, sens dubte. L’any 2007, quan em van oferir la direcció de CTF, jo estava a l’empresa mercantil, i quan va sorgir aquesta oportunitat, la veritat és que em va fer il·lusió des del punt de vista personal. Jo sóc basc i em vaig formar a la Universitat de Mondragón; per tant, després de quasi trenta anys de carrera professional, em sorgia un projecte que, en certa manera, tenia molt a veure amb tot el que havia viscut en la meva joventut.

Des de dins de CTF, vaig adonar-me de la importància que podia tenir i que ha tingut Clade en el desenvolupament dels nostres projectes cooperatius. Sense Clade no sé si podria existir el projecte d’una cooperativa com Suara tal com és en aquest moment. Clade va ser determinant perquè aquest projecte fos una realitat. Avui a Catalunya Suara

és una referència en l’assistència a les persones i, a sobre, és un model cooperatiu. Al seu moment vaig pensar que el Grup era important per a la meva cooperativa i per a mi professionalment. Per tant, aquesta aposta que vam fer la meva cooperativa i jo personalment ha estat ratificada en el compromís que des del primer dia tant la meva empresa com jo hem tingut envers el Grup.

Però això és pel que fa al meu punt de vista des de Suara. Un dels motius, així mateix, per a acceptar la direcció del Grup Clade és que em vaig trobar amb un projecte que coneixia, un projecte estratègic per a la meva cooperativa, i també el fet que crec que és fonamental l’aportació d’un grup cooperatiu com Clade per al teixit empresarial i cooperatiu de Catalunya. L’existència d’un grup cooperatiu d’aquestes característiques és un factor d’èxit per a les nostres cooperatives; per tant, des d’aquest punt de vista el grup és molt important.

L’octubre del 2010 es va aprovar un nou Pla estratègic 2011-2013 que tu et vas haver d’encarregar de tirar endavant a partir de la incorporació com a nou director del Grup el febrer del 2011. Un dels punts del Pla estratègic és fer créixer el Grup; suposo que des de diferents àmbits, en nombre de socis, en recursos financers, en ampliació de mercat, etc. I unes de les coses que em pregunto és

cooperació catalana

quina mena de socis busqueu, com els incorporeu, i si hi ha algun nou soci en perspectiva.

D’entrada, quan parlem de creixement, en el nostre Pla estratègic no es fa referència només al creixement en el sentit de tenir més socis, sinó que també ens referim a fer créixer les empreses del Grup. El que sí que és veritat és que el creixement forma núm 348 - Novembre 2011 n

cooperació catalana n

Iñaki González.

13 n

Entrevista

part de l’ADN de les empreses del Grup. I això s’ha d’acabar d’explicar, ja que no es tracta pas de créixer per créixer, sinó que s’han de conservar els valors cooperatius. De vegades en el món cooperatiu –amb valors com ara la democràcia, la participació o l’arrelament al territori– contraposem les dimensions, la mida d’una empresa cooperativa, amb els valors.

Jo penso que des del Grup Clade tenim experiències que ens demostren que això no ha de ser així. Un dels objectius, un dels nostres valors, és la permanència i la sostenibilitat, la competitivitat; i el creixement és una manera de donar resposta a aquest punt. Hem de respondre a la pregunta “¿què vull que sigui la meva empresa?”, i adonar-nos de quins factors són els que condicionen això que pot ser la nostra empresa. El creixement no s’ha de convertir en l’objectiu, sinó que és un mitjà per tal d’aconseguir el nostre objectiu principal, que és crear feina, crear riquesa, benestar social, un model d’economia. I això ho tenim claríssim, i penso que això és el que hem d’explicar.

I el Grup, el que ha de fer és ajudar les empreses a guanyar en grandària, però sense renunciar a ser cooperativa, i alhora contribuir a difondre el concepte i el model d’empresa cooperativa. Hi han exemples significatius d’empreses del Grup que han crescut, i la grandària les ha fetes més competitives i les ha convertides en una referència en el seu sector. Si no haguéssim seguit aquest camí, avui dia probablement no hi haurien empreses cooperatives d’aquesta magnitud. Perquè cal que les empreses cooperatives siguin competitives i perdurables en el temps, per a poder fer front als grups mercantils del mateix sector. Jo estic absolutament convençut que la mida d’una empresa cooperativa no li fa perdre els valors. Ara bé, també cal dir que no tot és dimensió, sinó que l’important és que les cooperatives tinguin un “model d’èxit” en el segment de mercat on treballen.

En segon lloc, nosaltres també volem créixer amb relació al nombre de socis. És una evidència que incorporar nous socis forma part del nostre objectiu. Els nostres possibles socis, d’entrada han de compartir uns van 14

cooperació catalana n

núm 348 - Novembre 2011 n

lors, han de participar d’uns objectius i han de tenir aquest ADN particular de les empreses del Grup Clade: l’excel·lència en la gestió, la creació d’ocupació de qualitat, un bon posicionament en el mercat, la voluntat de creixement, la competitivitat, el fet de ser poc conformistes i en certa manera intentar que l’empresa sigui una empresa de referència en el seu sector d’actuació. La incorporació de nous socis és un procés lent perquè implica un coneixement previ important de les persones, de les organitzacions, i cal confiança. I després de tot això és quan d’alguna manera ve la incorporació. Jo diria que el que ens farà créixer com a grup són totes aquestes coses. A hores d’ara sí que hi han contactes i possibles incorporacions de nous socis.

I pel que fa a l’expansió, ¿teniu pensat créixer fora de Catalunya?

Nosaltres tenim un model de creixement en què la cooperació és una de les premisses bàsiques de creixement del Grup. A partir d’aquí, és veritat que l’empresa catalana tendeix a estructurar-se en la internacionalització, en sortir de Catalunya, cada vegada més.

I jo penso que en aquest sentit el cooperativisme va una mica enrere de l’empresa ordinària. I això, en un moment com l’actual, és una feblesa del món cooperatiu. Sortir fora a buscar nous mercats és un repte del món cooperatiu en general i de les empreses del Grup Clade en particular. Si les empreses de fora vénen aquí a fer-nos la competència, jo penso que nosaltres hem de ser capaços d’anar fora i fer la competència a aquells que entren a casa nostra i que intenten “menjarse” una part de la nostra quota de mercat. Avui dia això és un repte important: serà un salt qualitatiu i quantitatiu. Perquè no és només una qüestió de dimensions, sinó també de posicionament de les empreses cooperatives, de competitivitat i de sostenibilitat en el futur. ¿Teniu algun objectiu concret, o no hi ha res del que es pugui parlar de moment?

De fet, quan fem aquest pas, donem suport a les empreses del Grup. Pri-

merament hi ha una part que s’ha de fer internament, sobre quina és la situació actual del mercat, quina és l’estratègia més adequada per a cada empresa; i el Grup ajuda en el procés de reflexió. I a partir d’aquí cada empresa ha d’aplicar, en el context del seu producte i del seu mercat, aquesta visió estratègica que el Grup elabora conjuntament.

Un dels punts del vostre pla estratègic és la qüestió del finançament. Captar finançament en aquests temps de crisi deu ser una cosa difícil.

Les empreses cooperatives no vivim en un món a part. Patim la situació actual com qualsevol altra empresa. El substantiu és “empresa”, i l’adjectiu, “cooperativa”; per tant, les diferències en aquest àmbit no són pas tantes. A partir d’aquí, evidentment, per la mateixa casuística nostra, per les característiques juridicopatrimonials de les empreses cooperatives, ens trobem amb més dificultats que les mercantils per a tenir accés al capital. Tenim unes certes limitacions vinculades al nombre de socis i al que aquests poden aportar. Històricament –i sent conscients d’aquesta feblesa– les cooperatives han reinvertit els beneficis en les mateixes cooperatives. I d’aquesta manera les han dotades d’una solvència patrimonial important; però de vegades, en determinats moments de creixement, no n’hi ha prou amb això. I a partir d’aquí el que fem des del Grup Clade és donar suport i treballar conjuntament les estratègies per trobar noves eines de finançament.

Per exemple, SICOOP. I, com en aquest exemple, continuarem treballant per aconseguir noves fórmules i nous recursos financers que ajudin a desenvolupar els nostres projectes empresarials. Com que treballem dotze empreses conjuntament, i posem en comú el coneixement, l’experiència i els projectes, sempre ens serà més fàcil aconseguir coses que si treballéssim separadament. ¿Quin paper té el Pla estratègic del Grup en el desenvolupament individual de les empreses que en formen part?

apostat per tenir molt clar que som una empresa de persones, que el capital és només un instrument, i no hem especulat mai. Jo penso que aquests valors avui s’estan posant en evidència. I farem tot el possible perquè el cooperativisme es reforci.

Un model d’empresa en el qual les noves generacions vegin que es poden obtenir projectes viables, competitius, amb un desenvolupament personal important, i amb valors que sempre posen les persones en primer lloc.

cooperació catalana

Parlem de finançament, d’innovació i sostenibilitat, de persones i de talent. La raó de ser del Grup són les sinergies que comporta. Compartim uns valors, un model de gestió semblant. Això fa que arribem més lluny i abans que si ho féssim separadament.

Jo no em puc posar a parlar amb els nostres socis de productes i mercats, ja que les empreses del Grup treballen productes i mercats diferents. Ara bé, la raó de ser del Grup cooperatiu, i de tot altre grup cooperatiu multisectorial com el nostre, està a treballar els aspectes transversals, que són comuns a qualsevol de nosaltres: parlem de marca, de finançament, de models de gestió, de polítiques, de formació, etc. Totes les nostres empreses treballen aquests punts. El grup pot incidir aquí, i cada empresa ha d’adaptar això a les seves necessitats concretes.

Una altra raó de ser del grup cooperatiu es fonamenta en l’àmbit estratègic, en l’intent d’assolir objectius que normalment són superiors als que assoliríem separadament.

Treballar en àrees en les quals tots tenim coses en comú, i que després cadascú aplicarà a la seva empresa. Si parlem de finançament, de talent, de lideratge, són conceptes comuns. I aquesta és la fortalesa del

Grup. I evidentment també hi han àrees sinèrgiques en què podem desenvolupar projectes empresarials conjunts, ja que són activitats complementàries. Reforçar els projectes comuns també és un dels objectius clars. A partir d’aquí és molt important col·laborar, cooperar i aprendre perquè, quan col·labores i aprens, a la vegada pots desenvolupar projectes que es posen en comú, o aplicar els coneixements que has adquirit durant les col·laboracions.

Iñaki González al balcó de la seu de Clade.

¿Hi ha alguna cosa que vulguis afegir sobre el Pla estratègic?

Cal reforçar allò que hem aconseguit i avançar. Per tant, hem de ser capdavanters en la gestió, tenir visió estratègica, apostar per la innovació i la sostenibilitat i creure en les persones. Penso que l’empresa cooperativa pot tenir una oportunitat, ja que la crisi genera oportunitats per al món cooperatiu.

Hi han persones que han estat ficades en una bombolla d’especulació i, quan les coses han anat malament, s’han adonat que eren un instrument al servei del capital.

Penso que les cooperatives, i les del Grup Clade en concret, no hem entrat mai en aquest model. Era molt fàcil entrar en determinades polítiques per guanyar diners. Però totes les cooperatives del Grup hem núm 348 - Novembre 2011 n

Després d’aquests set anys de camí, ¿els objectius del Grup Clade són els mateixos que quan es va crear el 2004? ¿O han canviat?

Penso que els objectius són els mateixos. Són perdurables en el temps. Els objectius continuen sent vàlids. Ara bé, lògicament hem anat creixent, i algunes coses han canviat. El pla estratègic el que fa és reformular-se per indicar com tirar endavant aquests objectius. A partir d’aquí, si nosaltres teníem un objectiu per desenvolupar actuacions per incrementar la presència pública, si parlàvem de compartir i promoure el model cooperatiu d’actuació econòmica en l’excel·lència –que és un dels objectius del Grup Clade–, els models de gestió en el temps van canviant. I l’estratègia en la gestió per desenvolupar projectes comuns, o per desenvolupar de manera progressiva formes de compromís econòmic, són objectius que ja s’han complert. Els objectius i els valors originaris del grup són tan vàlids avui com fa set anys: la marca, les eines de gestió, la qualitat de la gestió, els principis cooperatius, l’especificitat empresarial, la generació de nous projectes, el finançament, etc. Un primer nivell d’assoliment dels nostres objectius originals ja s’ha fet. Ara hem de continuar sent empreses líders i empreses punta en la gestió.

Hem començat a parlar de talent, de participació, de lideratge, de sostenibilitat, i per tant anem treballant amb nous objectius que en certa manera estan molt, molt relacionats amb l’objectiu inicial. La perdurabilitat sobre els objectius i els valors de l’inici hi és. I hi serà. n cooperació catalana n

15 n

cooperativisme

Promoure el cooperativisme.

Algunes pistes Joan Subirats IGOP-UAB La situació de crisi econòmica i de

canvi d’època obre noves oportunitats al món cooperatiu. A diferència del que molts pensen, sóc del parer que aquestes oportunitats del cooperativisme no estaran determinades per la capacitat d’amagar o de fer menys visibles els trets identitaris propis del cooperativisme i camuflar-se com una empresa més. Al revés, cal ser primer de tot cooperativistes, i simultàniament, però no pas abans, empreses eficients i ben organitzades. La ràpida evolució cap a escenaris econòmics i productius molt marcats per la mundialització dels intercanvis, a cavall del gran canvi tecnològic, i la capacitat de desvincular producció i enclavament territorial, ha desequilibrat les relacions entre poder econòmic i poder polític.

D’altra banda, és evident que el tipus d’economia que s’ha anat consolidant es basa en l’intercanvi competitiu, que tendeix a concentrar guanyadors i perdedors. I els dos bàndols es van distanciant a mesura que anem avançant en aquest segle. Tot plegat està fent replantejar els mateixos principis inspiradors del sistema econòmic, un sistema competitiu que genera individualisme i enfrontament. Una competitivitat que s’ha convertit en un principi absolut, autònom i amb existència pròpia. Hayek deia que la societat és un conjunt d’individus “que competeixen entre si per la possessió dels béns disponibles”, i d’aquesta manera exposava l’eix central de la racionalitat econòmica imperant. És precisament aquesta centralitat de la competitivitat la que situa a la cooperació i la solidaritat en l’altre pol de l’equació. Les persones no són éssers abstractes només moguts per una pretesa racionalitat econòmica. Les persones són éssers socials, cada cop més

n 16

cooperació catalana n

castellers de vilafranca

Els Castellers de Vilafranca carregant el tres de deu amb folre i manilles.

1 de novembre de 2011, diada de Tot Sants.

núm 348 - Novembre 2011 n

conscients de l’existència dels béns comuns com a conjunt de principis, regles, institucions i mitjans que permeten promoure i garantir l’existència de tots els membres d’una comunitat humana. El gran canvi que ha suposat internet a les nostres vides ha renovat el valor de compartir i cooperar per generar valor conjunt, per crear béns comuns, uns béns que no cal posseir per a poder fer servir i millorar. És en aquest context que els principis del cooperativisme assoleixen nous relleus. Els valors d’autoajuda, autoresponsabilitat, democràcia, igualtat, equitat i solidaritat prenen una dimensió rellevant i ens encaminen a formes de convivència molt allunyades de les que es desprenen d’aquesta “societat de mercat”, amb una economia cada cop més finançaritzada i impersonal, en la qual predomina l’interès individual i la competitivitat social. I és també significativa en el moments actuals la preocupació del cooperativisme per generar i assegurar ocupació de qualitat assumint un paper molt important en el desenvolupament local i la cohesió social.

Cal aprofitar el moment i reforçar les iniciatives públiques, socials i empresarials que busquin estendre l’entramat cooperatiu amb noves empreses i entitats, i reforçar les que ja funcionen. Per fer-ho, caldrà reforçar les polítiques públiques que ho permeten i incentiven. Polítiques que fins ara han estat, amb algunes excepcions, més aviat tímides i poc visibles. Les iniciatives del mateix sector han tingut una sort diversa, però cal insistir en els aspectes d’acompanyament en els moments inicials, multiplicar les oportunitats formatives, i vincular l’emprenedoria social a projectes cooperatius arrelats territorialment. Seria bo recollir experiències i fer mapes territorials en els quals es constatessin i es posessin en valor les innovacions que l’aproximació cooperativa i democràtica incorpora a les formes de convivència i regulació social, ja que en molts casos les vies de transformació social han de partir de realitats concretes i palpables, de vivències compartides.

Cal no oblidar que aquesta renovació i actualització del debat sobre l’economia social i cooperativa cal emmarcar-les en el procés d’accelerat

canvi d’època que travessem, en què molts dels elements estructuradors de la vida i de la convivència social pateixen transformacions molt profundes (treball, família, composició social, cicle de vida, etc.). Tot el que ajudi a articular les propostes cooperatives en els diversos aspectes vitals, en una perspectiva integral i arrelada territorialment, tindrà més possibilitats d’èxit social i de sostenibilitat econòmica.

Tot plegat ens porta a la urgent resituació de l’economia social i cooperativa en l’agenda dels poders públics i en les prioritats de les polítiques públiques. ¿Els emprenedors del sector tenen avui el mateix grau d’atenció que el que tenen els de l’economia convencional? ¿Disposen del mateix reconeixement, ajudes i interès del que disposen les grans i petites empreses privades? I, també, ¿acumula el sector capacitats semblants a les de les altres politiques públiques? ¿Es treballen les relacions entre polítiques socials, educatives, de salut, ambientals o d’habitatge i les capacitats i les potencialitats de l’economia social i cooperativa? Crec que cal reivindicar un canvi d’enfocament en aquesta qüestió, i una visió més intel·ligent i estratègica sobre el paper del sector en els canvis de paradigma i de democratització econòmica.

L’economia social i cooperativa no és un sector obsolet, tradicional ni perifèric. Expressa avui una altra manera de construir desenvolupament i de fer governança econòmica i social. El codi genètic del sector d’economia social i cooperativa transporta valors que són avui essencials per a combinar exigències econòmiques i socials, rendibilitats productives i d’inclusió i pertinença. I així ho expressen la posada en funcionament de moltes d’aquestes empreses i iniciatives. Cal, doncs, exigir que els rendiments del sector no se simplifiquin, i situar-los al mateix nivell d’aquells que bàsicament busquen rendibilitat i benefici propi. Es necessiten, doncs, projectes i programes específics que valorin el que té de propi el sector.

Iniciatives que possibilitin avançar, doncs, en polítiques públiques que reconeguin i impulsin el sector, i que ho facin de manera consistent

castellers de vilafranca

amb els valors del mateix sector, és a dir, de manera participativa i democràtica.

A més a més, tot el que ajudi a anar “enxarxant” el sector afavorirà la seva resiliència, la seva capacitat de mantenir-se fidel als principis i a allò que explica la seva existència, i al mateix temps, la capacitat de persistir amb la necessària flexibilitat per a adaptar-se als canvis. En aquest sentit, tot allò que afavoreixi la intercooperació serà molt positiu. És a dir, el que faciliti comprar, vendre i prestar mútuament, i promoure noves iniciatives econòmiques compartint els excedents, com per exemple les cooperatives de segon grau. La intercooperació pot manifestar-se en compres conjuntes, en caixes de crèdit, en projectes empresarials conjunts, en xarxes d’intercanvi de serveis, etc. I, més enllà d’això, cal anar avançant en la construcció de mercats socials com a espais conjunts d’intercanvis regulars de béns i serveis en un territori determinat, produïts amb criteris democràtics, igualitaris, ecològics i solidaris que busquen atendre les necessitats més significatives de les persones, entitats i empreses que participen en aquests mercats. En aquest sentit, l’existència d’internet facilita enormement aquesta possibilitat, que, d’altra banda, ja té precedents històrics importants a Catalunya en períodes tan complicats o més que els que ens ha tocat viure. Les possibilitats són moltes.

Cal generar l’impuls social i polític que ho faci possible. n núm 348 - Novembre 2011 n

cooperació catalana n

Esclat d’il·lusió dels Castellers de Vilafranca per haver carregat el tres de deu amb folre i manilles.

1 de novembre de 2011, diada de Tot Sants.

17 n

Cooperativisme al Món

Comença l’Any Internacional de les Cooperatives Olga Ruiz Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya

El dilluns 31 d’octubre, la seu de

les Nacions Unides a Nova York va ser l’escenari de la presentació oficial del 2012 com a Any Internacional de les Cooperatives. Aquest moment històric va ser protagonitzat pel president de l’Assemblea General de l’ONU, Nasser Abdulaziz Al-Nasser, que va destacar el paper catalitzador que tenen les cooperatives en la promoció d’un desenvolupament socialment inclusiu, així com la seva capacitat d’apoderar comunitats a través de la generació de llocs de treball i d’ingressos.

La inaudita cita va reunir, en nom del moviment cooperatiu, Pauline Green, presidenta de l’Aliança Cooperativa Internacional, així com més de cent presidents de cooperatives de tot el món, periodistes, representants de governs i membres d’organitzacions internacionals. Durant dos dies, l’edifici de les Nacions Unides va acollir rodes de premsa, taules rodones i conferències que subratllaven les diferents formes en les quals les cooperatives contribueixen a crear un món millor.

En la inauguració de la sessió plenària, Al‑Nasser va dir que les empreses organitzades a l’entorn dels principis cooperatius –autoajuda, democràcia, igualtat, equitat i solidaritat– redueixen la pobresa, creen llocs de treball i promouen la integració social, i que ho fan amb el ferm convenciment en els valors ètics de les portes obertes, l’honestedat, la responsabilitat social i la cura de l’altre. Les cooperatives ofereixen un model d’organització econòmica que és propietat dels seus membres i que reconcilia la lògica del mercat amb els imperatius de la inclusió social i la propietat,

n 18

cooperació catalana n

particularment rellevant en plena crisi global econòmica i financera.

Asha-Rose Migiro, vicesecretària General de l’ONU, va assenyalar que, mentre el món és testimoni d’un creixent descontentament públic com a resultat de la crisi financera i econòmica, la comunitat internacional pot aprendre del moviment cooperatiu, el qual, va dir, “és capaç d’equilibrar la viabilitat econòmica i la responsabilitat social”.

En nom del conjunt del moviment cooperatiu internacional, representat a l’Aliança Cooperativa Internacional, Pauline Green va insistir davant dels representants de governs i de les Nacions Unides que les cooperatives han de ser tractades de la mateixa manera que altres fórmules empresarials.

Per a Pauline Green, “les cooperatives són un model d’empresa seriós, sostenible i reeixit. Com a conseqüència, les cooperatinúm 348 - Novembre 2011 n

ves reclamen que el marc legal i financer específic de la cooperativa sigui acceptat i reconegut en les polítiques públiques. Segon, les cooperatives són empreses propietat dels seus membres, que les gestionen a partir de valors que estan integrats al nostre model; no són únicament una eina de màrqueting per a posar en un informe un cop l’any, sinó que defineixen la nostra identitat i formen part del nostre ADN. Les cooperatives reclamen que el seu model d’empresa es promogui al mateix nivell que el que és propietat d’accionistes. Tercer, el nostre model de gestió està basat en les persones. En una època en què moltes persones, especialment les més joves i més cruelment afectades per la recessió, són crítics respecte al model econòmic i polític que domina les seves vides, quan estan buscant una veu, a l’Àfrica del Nord, a Wall Street i a tot el món, i quan estan buscant un impacte, les

Les cooperatives ofereixen un model d’organització econòmica que és propietat dels seus membres i que reconcilia la lògica del mercat amb els imperatius de la inclusió social i la propietat, particularment rellevant en plena crisi global econòmica i financera. cooperatives no són només un model eficaç de gestió, són un model convincent”.

Durant l’Any Internacional, es faran esforços per ampliar la consciència pública sobre el paper de les cooperatives –en especial en relació amb el compliment de la reducció de la pobresa acordats a escala internacional i coneguts com els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM).

L’Any Internacional de les Cooperatives 2012 permetrà fomentar el creixement de les cooperatives a tot el món i enfortir-les a través de polítiques i marcs legals que en facilitin el creixement.

Gairebé mil milions de persones estan vinculades a cooperatives a tot el món. Les tres-centes cooperatives més grans del món generen 1,6 bilions de dòlars i operen en algunes de les indústries més competitives del món.

Malgrat això, es manté la necessitat de generar consciència sobre l’aportació i la significació de les cooperatives.

En el seu discurs a l’Assemblea General de l’ONU, l’exprimer ministre anglès Gordon Brown

va assenyalar que la dependència mútua és un tret a l’alça en la nostra societat, però va afegir que “s’ha de fer més que simplement parlar de la nostra interdependència. No és pas «anticompetència» el fet d’afirmar que sense cooperació la competència pot no ajudar-nos, sinó enfonsar-nos.

Al món, mil milions de persones ens han demostrat que el principi de la cooperació pot construir una economia millor”.

Les Nacions Unides ofereixen al moviment cooperatiu un gran regal amb aquesta declaració.

Tenim davant nostre una extraordinària oportunitat per a posar de manifest la valuosa aportació que fan les cooperatives a la societat i per a contribuir a fer sortir a la llum un dels secrets més ben guardats: les cooperatives són empreses sostenibles, basades en principis i en la propietat dels seus membres. I aquests tres elements les fan reeixides i resistents, capaces de superar crisis com les actuals. Les cooperatives aporten al món una revolucionària fórmula d’èxit que té els seus orígens en el segle XIX, i que

Interior de l’Assablea General de la ONU, a Nova York.

núm 348 - Novembre 2011 n

avui és un moviment global que garanteix el funcionament d’1,4 milions de cooperatives arreu del món i dóna feina a més de mil milions de persones des de l’Argentina fins a Austràlia.

Qualsevol negoci pot funcionar com una cooperativa, que és una forma prou flexible per a poderse adaptar a les necessitats dels seus membres. A tot el món hi han cooperatives en els sectors més diversos: la pesca, la cultura, l’alimentació, l’atenció a les persones, l’educació, la indústria, les finances ètiques, etc.

Però el cert és que les cooperatives no són només empreses. Són empreses que aporten un element positiu a la vida de les persones que en són membres i al seu entorn. Contribueixen a construir un món millor, tal com reconeix l’ONU amb la seva declaració.

I ho fan perquè són propietat dels seus membres, que prenen decisions de manera democràtica i reinverteixen els beneficis per fer créixer l’empresa i formar les persones que en formen part. La sostenibilitat i l’estabilitat del model cooperatiu es basen, en gran part, en una estructura totalment diferent de la de l’empresa.

Segons reconeixia la mateixa Pauline Green poc abans de viatjar a Nova York per a la presentació de l’Any Internacional, “el que és irònic amb relació a les cooperatives és que són a tot arreu. Són part de la vida diària de moltes persones, però fins que no t’atures i mires el seu impacte i la seva eficàcia no t’adones que el seu model basat en principis és el que les persones han anhelat i el que els governs necessiten per a donar suport i resoldre moltes de les crisis internacionals a què avui ens enfrontem.”

L’Any Internacional de les Cooperatives 2012 és el nostre moment.

Tenim dotze mesos ben bons per a donar a conèixer com, en el dia a dia, som capaços d’aportar una forma diferent de fer empresa que millora la vida de les persones que en són sòcies i la de les seves famílies, i també la de l’entorn. n

cooperació catalana n

19 n

Medi ambient

Tres anys amb la FEEA Societat Catalana d’Educació Ambiental

En el Llibre blanc de l’educació ambi-

Medi Rural i Marí) va començar a organitzar el Seminari d’Associacions d’EA, que al llarg del temps ha servit d’espai de reflexió i ha permès compartir experiències. I va ser en el Seminari del 1999 que va quedar constància formal d’un incipient interès de les associacions d’EA per unir-se, ja que es va crear una organització d’associacions d’EA. La futura Federació d’Entitats d’Educació Ambiental començava a gestar-se, ja que s’entenia la necessitat de debatre la possibilitat d’unir esforços en la consecució d’una sèrie d’objectius que eren troncals per a totes les associacions.

I va ser en el IV Seminari d’Associacions, que es va celebrar a Barcelona el 2003, organitzat per la Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA), quan l’embrió de la Federació va començar a prendre forma. Per primera vegada hi havia una proposta seriosa i estructurada per valorar la conveniència de crear una Federació d’Associacions d’EA. Malgrat això, les associacions no se sentien preparades per a fer aquest pas. Aquesta afirmació la pot corroborar la constatació que aquest Seminari es va centrar en l’estudi de la dinàmica de les associacions per tal de cercar respostes a l’escassa participació dels associats, o a l’alentiment en la creació de noves associacions.

Tot i això, el procés no estava en un punt mort, com ho demostra el fet que un any després, en el V Seminari, organitzat per la l’associació d’educadors ambientals de Castella i Lleó RED, s’afirmés que abans de crear una federació havíem de dotar-la de continguts i desenvolupar treballs “reals”. I no va ser fins a l’any 2007, en el VIII Seminari, celebrat a Santa Maria de Cayón (Cantàbria) i

ental a Espanya 1999 s’afirma que “hi han associacions i societats que agrupen els professionals de l’educació ambiental que tenen les finalitats principals següents: promoure una educació ambiental de qualitat, afavorir el reconeixement social de l’educació ambiental i dels educadors ambientals; servir de fòrum de trobada i de punt de referència; i afavorir el desenvolupament professional en aquest camp”.

Aquest és el reconeixement d’una tasca iniciada fa molts anys per associacions com ara la SCEA (Societat Catalana d’Educació Ambiental), que va néixer el 1985 per actuar col·lectivament com un conjunt d’educadors ambientals amb preocupacions i interessos comuns dins del camp de l’educació ambiental (EA).

Des d’aleshores, moltes associacions d’educació ambiental s’han anat consolidant, d’altres han patit processos de dissolució —que posteriorment han permès reprendre la creació d’una nova associació amb energies renovades—, i fins i tot avui algunes fan els seus primers passos. En general, es pot afirmar que els educadors ambientals del nostre país han entès la necessitat de treballar junts per consolidar l’educació ambiental com a instrument imprescindible en la presa de decisions polítiques i de gestió que afecten el medi ambient. Per això és imprescindible també reconèixer clarament la figura de l’educador ambiental superant concepcions esbiaixades que el vinculaven únicament al monitor d’activitats a l’aire lliure.

Paral·lelament a les iniciatives del món associatiu, el Centro Nacional de Educación Ambiental (CENEAM, que depèn del Ministeri de Medi Ambient i

n 20

cooperació catalana n

núm 348 - Novembre 2011 n

Es pot afirmar que els educadors ambientals del nostre país han entès la necessitat de treballar junts per consolidar l’educació ambiental com a instrument imprescindible en la presa de decisions polítiques i de gestió que afecten el medi ambient.

organitzat per l’Associació per a la Promoció de l’Educació Ambiental (APEA), que es van redactar els estatuts de la futura Federació d’Entitats d’Educació Ambiental (FEEA).

El 29 de març del 2008, es va constituir formalment, a Madrid, la FEEA, amb sis associacions com a sòcies fundadores: la Societat Balear d’Educació Ambiental (SBEA); la RED, Asociación de Educadores Ambientales de Castilla y León; la Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA); la Sociedade Galega de Educación Ambiental (SGEA); l’Asociación de Educación Ambiental y de Educadoras y Educadores Ambientales de la Comunidad de Madrid (AEA Madrid); i l’Associació Valenciana d’Educació Ambiental i Desenvolupament Sostenible (AVEADS).

El 8 de novembre del 2008 a Cuacos de Yuste (Extremadura), a la 1a Assemblea General de la FEEA, es van incorporar com a sòcies de número dues noves associacions: l’Asociación para la Promoción de la Educación Ambiental en Cantabria (APEA); i la Red Foro

SCEA

de Educación Ambiental en Extremadura (Red Foro EAEx).

I posteriorment, a la reunió celebrada l’octubre del 2009 a Alcalá de Henares, es va unir a la FEEA l’Asociación Andaluza de Educación Ambiental (ASAEA).

Des d’una visió externa, podria semblar que el procés de creació de la FEEA ha estat lent, però cal no oblidar la famosa faula de la tortuga i la llebre, en la qual aquesta última recrimina a la tortuga com es pot prendre la vida amb tanta calma i avançar tan a poc a poc. La resposta de la tortuga és molt clara: “El que importa no és el temps que tardes, sinó allò que has après quan arribes.”

El procés de creació de la FEEA pot arribar a ser el causant que l’entitat perduri en el temps, atès que ha sorgit després d’un procés de reflexió profunda, amb un alt grau de participació, amb la voluntat de beneficiar el col·lectiu i exempt d’interessos personals i de la precipitació que hauria pogut portar al fracàs del projecte.

Heus aquí uns quants dels objec-

tius que s’ha marcat la Federació: • P romoure i donar a conèixer l’educació ambiental.

• C ol·laborar amb les associacions sòcies per contribuir a l’assoliment dels seus objectius.

• R eclamar la incorporació de l’educació ambiental a totes les accions de política i gestió que tinguin efectes sobre el medi ambient.

Els que actualment representem la FEEA no oblidem que aquesta aglutina entitats que, al seu torn, representen centenars d’educadors ambientals; que la Federació adquireix sentit a través de les entitats que la integren i pot servir com a referent de totes per unir interessos i esforços; que les persones que actualment formem part de la Junta Directiva som perfectament conscients que no ho som a títol individual, sinó com a enllaços d’un moviment associatiu amb molts anys d’història; i que el nostre principal objectiu és el mateix que va fer que ens incorporéssim a les nostres respectives associacions:

la defensa de l’EA i el reconeixement dels educadors ambientals.

Les arrels han arrelat i continuen estenent-se. I ara ha arribat el moment, no pas d’esperar a collir els fruits del treball realitzat, sinó de continuar treballant en un projecte que il·lusiona molta gent.

Per això seria important aplicar aquella premissa que diu que “qui vol fer alguna cosa, troba el mitjà de fer-la; qui no, una excusa”. A la Federació hi han grups de treball molt actius, com ara el de Professionalització en Educació Ambiental, que representen perfectament aquest esperit.

Als educadors ambientals ja no ens poden fer passar amb raons perquè tenim les coses molt clares. I, des de les nostres respectives associacions, tenim l’obligació d’aportar la nostra experiència per contribuir a dignificar d’aquesta figura tan important en la societat actual: la de l’educador ambiental.

Per a més informació i contacte, podeu escriure a: feea@educadoresambientales.com. n núm 348 - Novembre 2011 n

cooperació catalana n

Membres de la FEEA.

21 n

Opinió

L’energia: entre el risc i l’esperança Ramon Garriga

La portada del número 343 de Coope-

ració Catalana em porta a parlar una mica d’on som i quins són o poden ser els camins del futur en una de les qüestions que més poden influir en les relacions internacionals els pròxims anys: l’energia.

En primer lloc, cal dir que l’energia és tan crucial perquè la nostra societat cada dia en necessita més.

Segons les prospeccions que fan diferents autoritats en la matèria, l’any 2050 el consum es pot multiplicar com a mínim per dos si es té en compte que són molts els països emergents que tenen consums molt per sota dels països que podem anomenar “desenvolupats”.

D’entrada, cal dir que la millor energia és la que no cal produir i, per tant, que l’estalvi és la millor font d’energia, estalvi que s’ha de prendre seriosament tant en l’àmbit domèstic com en l’industrial. Els estímuls a l’estalvi són, per això, el millor destí dels fons públics que es poden dedicar a l’energia. Cal canviar molts paradigmes, com, per exemple, considerar “emblemàtic” no pas l’edifici que crida l’atenció pel seu aspecte, sinó el que consumeix menys energia a igualtat de confort per als seus habitants. Cal aprofitar la llum i els corrents naturals d’aire en l’habitatge, cal canviar processos en la indústria, etc.

De tota manera, encara que n’estalviem tanta com puguem, ens cal energia per a viure.

Cal subratllar que actualment, en el consum d’energia primària (la que procedeix directament de la natura sense transformacions), uns països depenen d’altres. Per exemple, a Catalunya el petroli representa prop del 48% de les fonts d’energia, el gas natural el 25% i l’energia nuclear de fissió el 19%. Altres fonts representen un 5%. I, finalment, les energies renovables (hidràulica, biomassa, eòlica, solar tèrmica i fotovoltaica, biocombustibles, etc.) només en cobreixen el 3%.

No cal dir que els percentatges són

n 22

cooperació catalana n

arxiu

diferents en els països que, per exemple, tenen mines de carbó, o han desenvolupat més les energies renovables, o no han instal·lat centrals nuclears de fissió.

Cal dir, però, que el petroli, tot i que pràcticament ja ha estat abandonat per a la producció d’electricitat, encara és el combustible natural que més es fa servir, malgrat que les reserves de què disposem al planeta siguin com més va més limitades. El transport és el gran consumidor de petroli. Caldria, doncs, repensar-lo.

Caldria intensificar l’ús del tren per al transport de mercaderies, millorar el transport públic en detriment del vehicle particular, avançar en l’ús de vehicles de baix consum o híbrids o elèctrics, etc. I això encara cal considerar-ho com a més urgent si tenim en compte que el 60% del petroli que es consumeix (i també el 40% del gas) procedeix dels països de l’Orient Mitjà i del nord d’Àfrica i que, segons previsions de l’Agència Internacional de l’Energia, fins i tot abans dels moviments en favor de la democràcia que núm 348 - Novembre 2011 n

han portat un cert grau d’inestabilitat a aquests països, no s’era a temps de fer les inversions necessàries per a extreure tot el petroli de què disposar l’any 2035. I, si no s’hi era a temps en una situació diguem-ne estable, ens hem de preguntar qui farà inversions en les circumstàncies actuals. És cert que a mesura que els preus augmenten, es fan explotables recursos que no ho són a preus baixos, i que, per això, els percentatges de reserves varien; però les dels països abans esmentats continuaran sent bàsiques.

Si del consum d’energia primària passem al de qualsevol altra classe d’energia, fins i tot l’obtinguda per transformació, cal parlar de l’electricitat, que a Catalunya representa un total de prop del 23% del consum total d’energia. Se’n produeix en més del 45% per mitjà de la fissió nuclear (la mitjana als països de l’OCDE és del 20%) i en més del 37% mitjançant el gas, tant en cogeneració (en processos industrials que necessiten vapor es produeix aquest, i el sobrant

Panells solars.

s’usa per produir electricitat) com en centrals de cicle combinat (el gas, per combustió, mou una turbina de gas, i els gasos que es produeixen, encara molt calents, en una caldera convencional generen vapor, i aquest mou una altra turbina).

La participació de les energies renovables a Catalunya és encara molt petita, de prop del 10%, de la qual el major percentatge correspon a la hidràulica (la participació de les renovables per ús directe, sense passar per la conversió en electricitat, és de prop del 4%). A Espanya, la participació de la fissió nuclear en percentatge és més petita perquè hi ha carbó; la hidràulica és més potent, i la potència instal·lada en parcs eòlics és molt superior a la de Catalunya (del total de quasi 21.000 MW instal·lats a Espanya, Catalunya només en té 851).

El gas ha estat el gran recurs dels últims anys. Malgrat que les centrals de cicle combinat tenen un rendiment alt i, per tant, tot i que emeten CO2, ho fan en percentatges inferiors a altres tipus de centrals que consumeixen hidrocarburs, no deixen de ser una font de gasos d’efecte hivernacle i, a més, com que el gas és més útil que altres combustibles per a algun ús concret (el domèstic, per exemple), hi ha qui considera que cal anar-lo substituint.

A més, el gas procedeix de països que, o bé no són estables, o bé no tenen governs gaire amics dels nostres.

Recentment hi havia un corrent favorable a l’energia nuclear de fissió pel fet que no es té emissions de gasos d’efecte hivernacle. Ara bé, l’oposició popular a aquesta font d’energia, ara creixent després del desastre de Fukushima, i les fortes inversions necessàries acompanyades d’incertesa en la durada dels processos de construcció, s’ajunten al problema dels residus nuclears, de tal manera que es fa difícil pensar en aquesta font d’energia de cara al futur. Fins i tot no queda clar quina durada de vida es donarà a les centrals ara existents. Només a països on les inversions són públiques i les decisions poc democràtiques es pot pensar en un creixement de l’energia nuclear.

Sempre hi han excepcions (França, per exemple, té aquesta energia com a clarament majoritària), però en general pensem que és cert el què acabem d’assenyalar.

arxiu

Parc eòlic Serra de Rubió-Sant Martí de Tous.

Fins aquí, bàsicament hem enumerat riscos. ¿D’on procedeix l’esperança?

En primer lloc, com ja hem dit abans, d’un ús de l’energia que sigui racional i tingui la màxima eficiència. És a dir, de l’estalvi. I, en segon lloc, de l’ús cada vegada més generalitzat de les energies renovables. Totes dues solucions requereixen un impuls important de la recerca tecnològica i decisions polítiques valentes.

Ja hem parlat de la construcció i de l’estalvi a la indústria per mitjà de l’ús de les millors tècniques disponibles. Però això no és tot. Una de les característiques de la situació actual és que no es concentren tots els esforços en una sola direcció, sinó que hi han moltes línies paral·leles que han de convergir en la reducció del consum i de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Es treballa en la millora de l’eficiència de les plaques fotovoltaiques, en el desenvolupament de l’energia solar tèrmica, en la separació i confinament del CO2 que es produeix en la combustió d’hidrocarburs, en l’emmagatzematge d’energia per compensar les mancances de subministrament continuat de determinades energies renovables, en la racionalització dels consums per evitar els pics que obliguen a tenir més potència instal·lada de la que és necessària, en emprar diferents fonts d’energia en espais pròxims per evitar el transport a llarga distància amb les pèrdues associades, en la solució dels problemes encara existents en l’ús del cotxe elèctric o l’híbrid endollable, en la promoció de la geotèrmia, etc. Molts fronts oberts, però amb la convicció que de tots n’ha de sortir la solució global. núm 348 - Novembre 2011 n

Per això hem de tenir esperança.

No voldríem acabar sense fer un esment de la fusió nuclear (diferent de la fissió), encara que sigui pel fet que Barcelona és la seu de l’oficina de contractació europea per al projecte de l’International Thermonuclear Experimental Reactor (ITER) que es construeix a Cadaracha, al nord-oest de la ciutat occitana d’Ais de Provença.

La producció d’energia mitjançant la fusió nuclear es fonamenta en l’aprofitament de l’energia que genera la reacció que fan dos àtoms de pes atòmic molt petit quan s’uneixen per donar-ne un de més pesant. De fet, és la mateixa reacció que té lloc al Sol. Els àtoms que es fusionen són dos isòtops de l’hidrogen, el deuteri i el triti, i es converteixen en l’àtom del gas noble heli. Aquesta reacció té lloc a temperatures altíssimes, i perquè no es vegin afectades les estructures cal generar al voltant seu un camp magnètic molt intens que mantingui el plasma on té lloc la reacció allunyat de les estructures. El deuteri es troba en gran quantitat a l’aigua, i el triti es produeix al mateix reactor.

L’ITER és un experiment i, per tant, podria no funcionar. Si tot anés bé, però, tampoc no podem esperar l’explotació a escala industrial fins d’aquí a quaranta anys, ja que l’experiment començarà d’aquí a set o vuit; i una vegada en funcionament, després d’uns deu anys, i com a conseqüència dels resultats obtinguts, es començaran les unitats dites de demostració, i aquestes han de portar a les unitats industrials. És per això que estan plenament justificats tots els esforços tecnològics i econòmics que es van fent en els diversos camps abans esmentats. n cooperació catalana n

23 n

Col·lecció

Cooperativistes Catalans Altres títols de la col·lecció

17

GARAU ROLANDI, Miguel Joan Peiró i Belis

1. GAVALDÀ, Antoni Josep M. Rendé i Ventosa

9. COMAS I CLOSAS, Francesc Leonei Soler i March

2. ANGUERA, Pere Antoni Fabra Ribas

10. POMÉS, Jordi Salvador Pagès Inglada

3. CASANOVES I PRAT, Josep Josep Lladó i Quintana

11. AUDÍ, Pere - ORESANZ, Toni Joaquim Llorens Abelló

4. JIMÉNEZ NAVARRO, Àngel Sants Boada i Calsada

12. BOSH I CUENCA, Pere Pere Dausà i Arxer

5. FERRER I GIRONÈS, Francesc Joan Tutau i Vergés

13. DUCH PLANA, Montserrat Micaela Chalmeta

6. VICEDO RIUS, Enric Enric d’Hostalric i Colomer

14. SUÑÉ MORALES, Jordi Miquel Mestre i Avinyó

7. GAVALDÀ, Antoni Benet Vigo i Trulls

15. VALLÉS I MARTÍ, Josep Maria Josep Cabeza i Coll

8. PLANA I GABERNET, Gabriel Josep Roca i Galès

16. SERRANO I BLANQUER, Jordi Joan Salas Anton

Col. Cooperativistes Catalans, 17 Ed. Fundació Roca i Galès amb Cossetània Edicions

“... In ce r te s ses , dubtes , problemes ...?

Lluitem plegats!! · especialistes en cooperatives ·

• Planificació i Gestió Comptable • Declaració Impost de Societats • Estudis Econòmics de Viabilitat i Plantejament de futur • Control Pressupostari • D iagnòstic econòmics, financers i de sistemes de control de la Cooperativa • A ssistència de Membres de les Comissions de Vigilància i Juntes Rectores • C onsultes sobre problemàtica econòmica, comptable i fiscal GONZALEZ & CIA AUDITORS A U D I T O R E S C E N S O R E S J U R A D O S D E C U E N TA S

• • • • •

Auditores de Comptes Anuals Auditories i Revisió dels Comptes Proyectes de Fusió i Escissió Auditoria de Gestió Informes especials

Pensem com tu. La feina,... ben feta.

GIRONA 38 1º 1ª · 08010 BARCELONA • Telèfon 93 265 35 05 Fax 93 232 56 13 e-mail: gjjg@gonzalezauditors.com

Servei integral en Arts Gràfiques

Pre-Impressió · Impressió · Post-Impressió

CEVAGRAF, S.C.C.L. Praga, 22-24 · 08191 Rubí Pol. Ind. Cova Solera T. 93 586 11 45 · F. 93 586 11 46 cevagraf@cevagraf.com www.cevagraf.com Gestión de Calidad ISO 9001:2008 Sujeto a controles periódicos voluntarios

DE

KR A

ce

C e rtifi c a

ti o n

rtifi c a d o

Pensem-hi

Clar i català, si us plau Santos Hernández

Jo no crec –ni ho espero– que esteu d’acord amb tot el que diu i fa el nostre actual govern. Tampoc jo no n’estic, per què ens hauríem d’enganyar. Tanmateix, us demano que sigueu conscients d’un canvi que crec observar, als nostres actuals representants polítics, en la manera de presentar les coses.

Un canvi que a mi, si més no a falta de resultats tangibles i importants, em sembla extremament positiu.

Fixeu-vos-hi: se’ls entén. Quan parlen, se’ls entén.

Escolteu el senyor Francesc Homs, portantveu del govern, quan dóna compte, en una roda de premsa, de la recent reunió de l’executiu. Quan acabes d’escoltar les seves paraules, creus tenir una idea clara del què s’hi ha debatut i decidit. I això, tan poca cosa, al nostre món és important. N’estem tips, dels polítics als que escoltes un quart d’hora i has de preguntar-te, en acabar, de què han parlat i què n’han dit. Al senyor Homs se l’entén.

Després d’una recent intervenció, en seu parlamentària, del senyor Artur Mas, President de la Generalitat, alguns representants de l’oposició van qualificar el seu discurs de “buit”. Puc comprendre –i fins i tot compartir– que no estiguessin d’acord en molt, o en la totalitat, del seu contingut. Però cal escoltar amb les oïdes tancades pel tap del partidisme per no advertir la densitat i la claredat de tot el que deia el President. Quan parla de la relació entre Catalunya i Espanya, quan parla de la immersió lingüística, quan parla de les retallades pressupostàries, quan parla del corredor mediterrani, n’estiguis d’acord o no, al senyor Mas se l’entén.

Escolteu, o llegiu, les opinions del senyor Andreu Mas-Colell, Conseller d’Economia, quan es refereix al sistema de finançament vigent. O a la seva decisió de mantenir un dèficit que duplica el fixat per Madrid.

O a l’exigència de què ens paguin el deute del fons de competitivitat. O

al fet que les possibilitats del pacte fiscal dependran clarament de la composició, després de les properes eleccions, del Congrés dels Diputats de Madrid. Se l’entén, i molt bé, al senyor Mas-Colell.

El senyor Francesc Xavier Mena, Conseller d’Empresa i Ocupació, no parla gaire en públic. Tanmateix, quan ho fa, se l’entén. S’explica amb claredat quan diu que es vendran Spanair tan bon punt trobin un soci important que en compri prou accions. Quan comenta l’estafada perpetrada per la família RuizMateos. Quan puntualitza que, en aquesta estafada, Cacaolat, a Catalunya, és l’única empresa com-

arxiu

petitiva i amb futur, però que també haurà de tancar, per tal de pagar les pèrdues de les altres –”no valen un duro”– i la perdrem, nosaltres i els seus treballadors, si la seva venda és gestionada, amb l’expedient conjunt, a Madrid. I també parla molt clarament quan es refereix a les dificultats que tindran per trobar feina una part important de la gent que actualment és a l’atur, i de les dures possibilitats de futur que tenim per núm 348 - Novembre 2011 n

tal d’intentar de fer front a aquest assumpte. Caram si se l’entén, quan parla, al senyor Mena.

I és precisament amb referència a les declaracions del senyor Mena sobre l’atur quan podem observar una curiosa reacció de les forces polítiques. No ha gosat ningú discutir la realitat del problema que ell denuncia: en canvi, tot déu s’hi ha llençat a titllar les seves afirmacions de “poc polítiques”.

Diuen que fomenten el pessimisme, que desanimen la gent, que treuen confiança en l’acció del govern. Caram. Així que quan el poble, vostè i jo, diem que no es fiem dels polítics, que ens diuen el que volen, resulta que els polítics es queixen del fet que un d’ells ens digui el que ell creu que és la veritat. Cal mentir-nos, doncs, per ser un bon polític, ens diuen els polítics. Caram, sí, caram.

Un bon polític, doncs, és Rodríguez Zapatero quan diu el contrari del que ens sembla haver-li escoltat mesos, o dies, abans. Un bon polític és Pérez Rubalcaba quan critica avui les mesures preses, mesos abans, pel govern del qual ell formava part. Una bona política és Chacón quan sembla dir-nos que els sistema fiscal que té Catalunya avui és magnífic. Un bon polític és Blanco, que diu fomentar el corredor mediterrani i l’endemà firma amb el seu col·lega francès la petició a Europa per la construcció del que passa per Madrid. Un bon polític és Rajoy, que, ben cert, no diu res de res, convençut que guanyarà les eleccions i després podrà fer el que vulgui.

No, si us plau. Parlem amb claredat. Fins i tot quan el senyor Mas fa referència al defectuós castellà que hom parla a Espanya (i hi afegeixo jo: fins i tot al Congrés) o el senyor Duran fa l’al·lusió tavernària als andalusos que viuen del subsidi, jo prefereixo que em diguin el que pensen. Que ens n’assabentem.

Amb claredat, si us plau. n cooperació catalana n

25 n

contra la fam d’aquí La Fundació Banc dels Aliments de Barcelona, és una entitat benèfica independent i sense ànim de lucre que, des de l’any 1.987, lluita contra la fam d’AQUÍ. Durant el 2010 ha repartit gratuïtament 8.475 tones d’aliments consumibles en perfectes condicions, excedentaris o no, donats per 285 empreses del sector alimentari, entre 306 entitats receptores homologades que els han fet arribar a 103.995 persones d’AQUÍ que passen fam.

www.bancdelsaliments.org Carrer Motors, 122, 08040 Barcelona | Tel. 933.464.404 | Fax 933.466.903 Mercabarna: Longitudinal 2 - Transversal 14, 08040 Barcelona

biblioteca/revistes

Elisenda Dunyó

EMPRESA Y TRABAJO. COOP

ANNALS OF PUBLIC AND COOPERATIVE ECONOMICS ANNALES DE L’ÉCONOMIE PUBLIQUE, SOCIALE ET COOPÉRATIVE

Núm. 24. Setembre-octubre del 2011 COCETA. Madrid

Núm. 3. Setembre del 2011 CIRIEC. Lieja

prensa@coceta.coop www.empresaytrabajo.coop

apce.ciriec@guest.ulg.ac.be www.ciriec.ulg.ac.be

Publicació periòdica editada per la Confederació Espanyola de Cooperatives de Treball Associat, escrita tota en castellà menys la pàgina dedicada a Catalunya, que ho està en català. Conté un recull minuciós de notícies per seccions i per comunitats autònomes, més la secció d’opinió, la d’internacional i la de l’Estat espanyol. Aquest número inclou un dossier amb el títol “Grans temes del cooperativisme”. Concretament aquest està dedicat a les dones per tal de mostrar el procés que han seguit aquestes en el món del cooperativisme, especialment pel que fa al seu lideratge i desenvolupament en aquest camp. De les seccions, en destaquem uns quants títols. A “Internacional”: “L’Argentina es beneficia de la nova llei de fallida”, “Campanya per recollir històries cooperatives”, “Cooperatives, una resposta a l’economia europea sostenible”. A “Estat Espanyol”: “El cooperativisme de treball llança les seves propostes davant les eleccions generals”. La revista continua amb les notícies per seccions i per autonomies. La pàgina dedicada a Catalunya conté els articles següents: “Jocs cooperatius per a llogar i vendre”, que parla d’Artijoc, de Mataró; “Préstecs a joves cooperatives”; “Acció Solidària contra l’Atur i Fundació Seira dupliquen el fons de préstecs a cooperatives amb menys de cinc anys”; “Programat el primer MBA cooperatiu online”; “Micromecenatge col·lectiu al servei de les cooperatives”; “Actualitzada la guia d’iniciativa social amb vint-i-dues cooperatives”; “Recuperació del territori i inserció social a l’Alt Empordà”. A la secció “País Valencià”: “Les cooperatives segueixen aguantant la crisi millor que la resta d’empreses”, “El cooperativisme valencià reivindica més presència en el diàleg social”. A la secció “Euskadi” cal destacar l’article “Fagor Electrodomésticos es focalitza a l’exterior”. A la dedicada a les illes Balears cal remarcar la notícia de la recent creació de la Federació de Cooperatives de les Illes Balears. A la contraportada hi ha una entrevista a Maruja Torres; l’escriptora barcelonina opina entorn de les cooperatives, el cooperativisme i la seva repercussió en la societat. n

Revista quadrimestral publicada per CIRIEC Internacional. La majoria d’articles estan escrits en anglès, i algun, en francès. En aquest número hi han els sis textos següents: 1) “Mesures de valor econòmic del voluntariat: Conceptes, estimacions i full de ruta per al futur”, que examina tots el enfocaments alternatius i mostra una metodologia per a poder mesurar el valor econòmic de la tasca que fan els voluntaris; 2) “Examen de la motivació dels voluntaris a les cooperatives de crèdit: Informació per a la gestió dels recursos del voluntariat”, que es basa en una enquesta portada a terme a Irlanda del Nord per poder determinar si els voluntaris que treballen actualment a les cooperatives de crèdit d’aquell país estan motivats: bé pel simple fet de ser voluntaris, bé pel resultat de la seva activitat en aquest voluntariat (en l’altruisme i el compromís), o bé perquè la seva activitat en aquest camp fa augmentar el valor en el capital humà; 3) “L’impacte dels límits de l’empresa i dels constrenyiments financers sobre els costos: Els cas de les empreses municipals de distribució de l’electricitat”, que analitza dinou companyies municipals de distribució d’electricitat en un període de deu anys; 4) “Nota sobre l’efecte del benestar i del desig d’una política de transferència que indueixin a la desigualtat”, que presenta un quadre teòric per caracteritzar els efectes sobre el benestar; 5) “Privatització i resultats en el cas de les institucions financeres australianes”, que examina els resultats obtinguts després de la privatització d’entitats en el sector bancari i d’assegurances a Austràlia; i 6) “¿La política pressupostaria dificulta la inversió privada a Benin?”, un estudi que conclou que la política fiscal amb l’estoc permanent de capital privat i també del crèdit del sector privat, afavoreix la inversió privada; i que, en canvi, la formació del capital públic i de les despeses públiques dificulten aquest tipus d’inversió. n

núm 348 - Novembre 2011 n

cooperació catalana n

27 n