Cooperaciocatalana 344

344

Juny 2011 • revista mensual Any 31è • PVP 3,00 € edita Fundació Roca i Galès

Vincle cooperatiu Les nostres cooperatives: Costa Brava Verd Hotels SCCL Entrevista: José Manuel Ardiaca, Director general d’Atlantis.

344

Juny 2011 • revista mesual • Any 31è edita Fundació Roca i Galès

sumari 4 / TORNAVEU

13 / ENTREVISTA

20 / OPINIÓ

Sefa Amell Comas, empresària jubilada, activista cultural i escriptora.

José Manuel Ardiaca, Director general d’Atlantis.

Montse Pallarès Xerrada que enfatitza el model assegurador diferent de Grup Atlantis, construït sobre els principis de l’economia social i solidària, mutualistes, amb productes socialment responsables, cobertures àmplies i un serveis de qualitat.

Quan busques una cosa...

Esteve Puigferrat

5 / EDITORIAL

Vincle cooperatiu.

6 / EL NOSTRE MÓN 9 / COOPERATIVES DE CATALUNYA

Polítiques actives d’ocupació a les cooperatives.

Cooperatives de Catalunya 10 / LES NOSTRES COOPERATIVES

Costa Brava Verd Hotels SCCL: quan el vincle cooperatiu és la qualitat.

David Fernàndez

10 Reportatge sobre la cooperativa de serveis que integra més de 90 hotels familiars de totes les comarques gironines, de la Costa Brava fins als Pirineus. Una experiència reeixida i precursora per fomentar i singularitzar allotjaments de petita dimensió, preu competitiu i alta qualitat en un sector tan estratègic de l’economia catalana com el turisme.

crèdits

23 / RESSENYA

Joan Salas Anton Àngel Duarte

23

16 / COOPERATIVISME

La formació a les cooperatives agràries.

Mercè Pasqual i Llop Partint de la màxima Ningú pot aprendre per tu, l’equip de formació de la Fcac aposta per la capacitat d’aprendre continuament com una prioritat. Programen dissenys, itineraris i activitats de formació, tant presencials com a distància, a partir de la fórmula cooperativa encarats a donar resposta a les necessitats de les empreses cooperatives, els seus associats i les empreses d’economia social en l’àmbit de les persones.

24 / PENSEM-HI

Ens pensem que som déus.

Santos Hernández

24

16 27 / BIBLIOTECA

Donació Retalls Elisenda Dunyó

Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 - cc@rocagales.org - www.rocagales.org Coordinació Agnès Giner. Consell de Redacció Josep Busquets, Miquel Corna, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Ma. Lluïsa Navarro, Joseba Polanco i Esteve Puigferrat.

Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits. Foto portada: Aigües cristallines © Najwa. Logotip 30 anys: Pau Segarra. Disseny, maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada EMAS) Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415.

Amb el suport de:

Aquesta revista ha estat impresa sobre paper certificat FSC® i amb tintes provinents d’olis vegetals núm 344 - Juny 2011 n

cooperació catalana n

3n

Tornaveu

Un parell de preguntes (que en són tres) a Sefa Amell Comas, (Barcelona, 1939), empresària jubilada, activista cultural i escriptora

1 2 3 ¿Què et sembla atractiu del cooperativisme?

Sempre m’ha semblat que esperonava la iniciativa d’un grup que, posant-se d’acord i formant un conjunt, gran o petit, tiraven endavant una idea, que normalment portava un cert grau de novetat afegit. Els beneficis quedaven distribuïts d’una manera lineal i tothom era retribuït justament.

n4

cooperació catalana n

núm 344 - Juny 2011 n

¿Què no et convenç del cooperativisme?

Intueixo que és molt possible que el grup inicial, al qual s’hi poden afegir més persones, pot esdevenir un niu de raons quan els interessos es ramifiquen, ja que no es preveu que hi hagi una direcció clara, sinó que els acords es prenen per consens. De vegades aquest sistema, que en el paper pot semblar bo, a la pràctica es pot tornar un impediment i un fre. Això, en grups petits o no tan petits.

En les grans cooperatives, les relacions estan més codificades i són més impersonals.

¿Com i quan vas sentir parlar per primera vegada de cooperativisme? ¿Consideres que és una utopia?

Fa molts anys se’n parlava més que no pas ara, de cooperativisme. Em sembla que en l’actual situació de precarietat laboral la idea cooperativista pot esdevenir una eina molt important per a crear ocupació. Això sí, cal tenir una idea ben treballada i comptar amb unes persones amb tremp per a tirar-la endavant amb il·lusió. Com en tot, si es creu en una utopia, finalment s’aconsegueix. En aquest cas, ens ho demostra la gran quantitat de cooperatives existents.

editorial

Vincle cooperatiu

De la suma de petits a través del vincle de la cooperació en resulta la multiplicació, com exemplifica el reportatge sobre una cooperativa de serveis de petits hotels que han apostat per la qualitat i l’arrelament social i econòmic.

El vincle basat en la cooperació inspirat en els principis mutualistes i de l’economia social també és el que l’asseguradora Atlantis

ofereix de manera alternativa als seus clients: benestar, responsabilitat social i qualitat.

Els plans, itineraris i activitats de formació de fórmula cooperativa, un vincle que la Federació de Cooperatives Agràries manté amb les seves cooperatives sòcies, és també un vincle cooperatiu.

Vincle basat en la cooperació on l’addició de molts petits esdevé producte. n

LA COBERTA/ Imatge de transparència i responsabilitat econòmica, social i ambiental del

vincle cooperatiu. /Foto: Aigües cristallines © Najwa núm 344 - Juny 2011 n

cooperació catalana n

5n

el nostre món

Caixa d’Enginyers i Fundació Seira finançaran projectes de recerca, innovació i emprenedoria cooperativa

Roba Amiga, un dels projectes d’emprenedoria social més prometedors

Cevagraf Sccl aconsegueix la certificació ISO 9001:2008 de Qualitat

Ramon Ferrer Canela, president de la cooperativa de crèdit Caixa d’Enginyers, i Perfecto Alonso Tejera, president de la Fundació Seira, han subscrit un conveni de col·laboració amb l’objectiu de promoure el finançament de l’economia social i cooperativa a Catalunya.

Mitjançant aquest conveni, Caixa d’Enginyers oferirà els seus serveis i contribuirà a atendre les necessitats financeres de les cooperatives associades a la Federació de Cooperatives de Catalunya, entitat que juntament amb Ecotècnia sccl va constituir la Fundació Seira l’any 2008. La finalitat principal de Seira és donar suport i promocionar el cooperativisme, especialment en l’àmbit del treball associat.

La col·laboració entre Caixa d’Enginyers i la Fundació Seira es concreta en l’àmbit de la recerca i la innovació, l’emprenedoria cooperativa i l’estímul de la intercooperació.

El president de Caixa d’Enginyers destaca que “l’actual crisi econòmica evidencia que cal promoure una economia més propera a les necessitats reals de la gent”.

En aquest sentit, Ferrer considera que “els projectes cooperativistes presenten una forta resistència en els moments de crisi gràcies als seus valors de solidaritat, eficiència i estratègia basada en el llarg termini”.

Mitjançant el conveni signat, Caixa d’Enginyers i la Fundació Seira es comprometen també a impulsar un congrés sobre finances cooperatives. Ramon Ferrer afirma que “els projectes cooperatius pateixen un desavantatge evident en comparació amb altres tipologies societàries en el moment de cercar instruments de finançament alternatius”. n

Momentum Project, una iniciativa d’Esade i BBVA dirigida a promoure l’emprenedoria social a nivell de l’Estat espanyol, ha seleccionat la cooperativa de serveis Roba Amiga com un dels projectes d’emprenedoria social més prometedors de l’estat. Per aconseguir aquest propòsit Momentum compta amb dues línies de treball: el desenvolupament d’un programa per consolidar i augmentar l’impacte d’aquests projectes d’emprenedoria social i la creació d’un ecosistema de recolzament al emprenedor social.

El Comitè Científic de Momentum Project ha seleccionat als 10 projectes d’emprenedoria social que accediran a la formació especialitzada de Esade i al assessorament de BBVA. Roba Amiga és una cooperativa de serveis formada per entitats sense afany de lucre dedicades a la inserció sociolaboral de persones en risc d’exclusió, mitjançant la reutilització de roba en bon estat. Més info: www.robaamiga.cat. n

Cevagraf és una cooperativa de treball associat que desenvolupa la seva activitat dins el sector de les Arts Gràfiques. Situada a la població de Rubí, amb una plantilla de 48 treballadors, dels quals 44 són socis, aquest any 2011 celebra el seu 25è aniversari.

Dins el seu esperit de millora continuada i la seva constant evolució,la cooperativa Cevagraf ha implantat el sistema de Gestió de la Qualitat ISO 9001:2008 en els processos de gestió i de producció, i ha rebut, en data 2 de maig, de la mà de Dekra Certification SL, la certificació corresponent.

Per Cevagraf, i en les paraules del seu vicepresident i responsable de Qualitat, Joan Miquel Serres, “aquesta certificació és fruit de l’esforç de tots els socis i treballadors, que han fet possible assolir aquesta fita, i que significa una revolució interna, en quant a la transparència i l’eficàcia en la gestió dels processos, que ens està impulsant amb força cap al futur”. n

n6

cooperació catalana n

núm 344 - Juny 2011 n

José Juan Cabezuelo, periodista del CIRIEC, premi Pepe Miquel 2011 al Treball Periodístic La Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana ha concedit al periodista José Juan Cabezuelo Menadas, redactor cap d’Actualitat de l’Observatori Español de l’Economia Social, el Premi Pepe Miquel 2011 al Treball Periodístic que concedeix la Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana.

El lliurament del premi tindrà lloc el proper 14 de juny a València.

El Premi Pepe Miquel al Treball Periodístic s’atorga anualment a professionals o mitjans de comunicació la labor dels quals o trajectòria ressalta l’activitat i els principis del cooperativisme, principalment a la Comunitat Valenciana. Per al president de CIRIEC-Espanya, el catedràtic de la Universitat de València José Luis Monzón, la concessió d’aquest premi es tracta d’una excel·lent notícia, ja que suposa el reconeixement exprés a la labor d’un periodista que aporta valor afegit d’informació i professionalitat als projectes de difusió del cooperativisme i l’economia social que des de fa anys duem a terme des de *CIRIEC-Espanya.

El jurat, format per destacats representants del món cooperatiu, universitari, polític i cultural, i la presidència del qual d’honor l’ostenta el president de la Generalitat Valenciana, ha destacat de Cabezuelo la seva sensibilitat per difondre el cooperativisme com a model econòmic, així com la profunditat amb què aborda el tractament de la informació relativa a l’economia social valenciana. També ha valorat la difusió de continguts on-line de l’entorn cooperatiu a les xarxes socials Facebook i Twitter i en portals multimèdia.

A més de ser redactor del butlletí electrònic d’actualitat de l’Observatori Español de l’Economia Social, José Juan Cabezuelo redacta des de fa 12 anys la revista Notícies de l’economia pública, social i cooperativa, també guardonada amb el premi Pepe Miquel el 2007. Participa en l’Observatori Iberoamericà de l’Ocupació i l’Economia Social i Cooperativa (OIBESCOOP), promogut en 2008 per la Universitat de València i en el Butlletí electrònic del Mutualisme i l’Economia Social, iniciativa de la Fundació Divina Pastora. Cooperació Catalana aplaudeix la iniciativa i felicita al company i amic José Juan. n

Manifest de suport a #acampadabcn i #democraciarealya de Cooperatives de Treball La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya va expressar mitjançant la publicació d’un manifest el passat 24 de maig, el seu suport als milers de persones que formen part de #acampadabcn i la resta d’espais del país mobilitzats per exigir, de forma pacífica, democràcia real.

Des de la Federació es reclama que les autoritats públiques respectin les manifestacions, concentracions i acampades ciutadanes i que no hi posin cap altre fi que el que els mateixos acampats indignats decideixin. Consideren que les protestes són un reflex d’un malestar social creixent davant una greu crisi econòmica i d’un sistema polític que mostra moltes dificultats per a respondre satisfactòriament les demandes ciutadanes.

Des de la Federació se sumem a les reivindicacions dels ciutadans i les ciutadanes que creuen en un model econòmic basat en les persones. Convençuts que les persones són essencialment cooperatives, creiem en una societat que reflecteixi la nostra diversitat social i política i donem suport a les acampades que reclamen democràcia real.

Podeu llegir el manifest a: www.cooperativestreball.coop. n

núm 344 - Juny 2011 n

cooperació catalana n

7n

[Coop57 2011] una trobada que durarà anys Amb motiu del 15è aniversari esdevingut l’any passat, Barcelona acollirà el proper octubre la Trobada Estatal de Coop57, un espai social per reflexionar sobre el futur de les finances ètiques, solidàries i cooperatives.

15 anys, que són 5.475 dies,i més de 600 projectes socials finançats, són suficient per a celebrar l’haver construït una petita experiència col·lectiva i comunitària de finances ètiques i solidàries. Per aquesta raó, totes les seccions territorials i la pròpia Assemblea General de Coop57 celebraran la 1a Trobada Estatal de Coop57, a les Cotxeres de Sants de Barcelona els propers 22 i 23 d’octubre. Una trobada que pretén fer retrospectiva dels darrers anys i la projecció cap els propers 15.

La motivació principal a banda de la necessària reflexió sobre el camí transcorregut i el que encara queda per recórrer, és cercar noves respostes per a: què entenem avui per finances ètiques i quin paper hi ha de desenvolupar Coop57?, què implica el treball en xarxa?, quin caràcter transformador té el moviment per una economia social i solidària? Tot això sense obviar la futura orientació estratègica de Coop57 o l’aprofundiment en els mecanismes de participació, transparència i democràcia directa de totes les persones i entitats que fan possible que Coop57 sigui una realitat.

Atents a les necessàries millores en l’àmbit de la comunicació, per avançar ampliant la base i xarxa socials; pendents de les llavors que ens fan avançar cap a un model socioeconòmic, ètic i social, sostenible i solidari.

També entre les raons per a la reflexió destaquen l’actualització dels principis i valors fundacionals i fonamentals de Coop57, la posada al dia del seu paper com a doble estri de les finances ètiques i alhora de la transformació i social i els reptes directes que tot creixement implica. I també, la seva contribució present i futura a l’edificació d’un sistema integral de finances ètiques i les possibilitats poc explorades encara de reforçar la intercooperació i la construcció de mercat social. La Trobada està concebuda com un procés: procés de debat i reflexió col·lectiva que es produirà durant tot l’any a totes les seccions.

Més info: www.coop57.coop n

Preocupació de les Cooperatives pels efectes de la crisi alimentària alemanya Per a les cooperatives agràries , és inadmissible la irresponsabilitat i la incompetència de les autoritats alemanyes amb els protocols de seguretat que passen els productes d’alimentació.

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) es va reunir el dia 1 de juny, amb el conseller d’Agricultura, Josep M. Pelegrí, al Parlament de Catalunya, per analitzar els danys provocats en el sector hortofructícola català arran de la crisi alimentària d’Alemanya i demanar al Govern català que exigeixi, a la Unió Europea, la compensació pels danys i perjudicis provocats al sector.

Per al responsable de fruita i horta de la FCAC, Ramon Sarroca, “amb tots els protocols de seguretat alimentària a què se sotmeten els productes, és inadmissible la irresponsabilitat i la incompetència de les autoritats alemanyes, que incomprensiblement han provocat un estat d’alarma i la consegüent crisi en els sectors de fruita i horta espanyols i, per addició, també en els catalans”.

Així mateix, Sarroca destaca la “profunda preocupació del sector”, que no podrà avaluar amb precisió les pèrdues fins que es pugui valorar l’evolució dels mercats en els pròxims dies. n

Assemblees de les Federacions de Cooperatives de Catalunya FEDERACIÓ DE COOPERATIVES D’ENSENYAMENT DE CATALUNYA Dia: dimecres 15 de juny Hora: 11:30h Lloc: seu Federació Riera Sant Miquel, 68. Barcelona www.agrescat.cat

n8

cooperació catalana n

FEDERACIÓ DE COOPERATIVES DE CONSUMidors DE CATALUNYA Dia: dilluns 20 de juny Hora: tarda Lloc: seu Federació Premià, 15. Barcelona cooperativesdeconsum@fccuc.coop

núm 344 - Juny 2011 n

FEDERACIÓ DE COOPERATIVES DE SERVEIS I DE TRANSPORTISTES DE CATALUNYA Dia: dimecres 29 de juny Hora: 18h Lloc: seu Federació Premià, 15. Barcelona www.servicoop.org

cooperatives de catalunya

Polítiques actives d’ocupació a les cooperatives Confederació de Cooperatives de Catalunya

Els qui pensem que el sistema

cooperatiu és un pilar fonamental –juntament amb d’altres– per a construir una nova economia, promovem amb entusiasme que les possibilitats que comporta el nostre sistema d’organització econòmica tingui influència en les polítiques actives d’ocupació que s’han de posar en curs al llarg d’aquests anys.

Hem de fer front al futur amb responsabilitat, il·lusió, confiança i seguretat perquè els esforços que ja es fan, i els que s’hagin de continuar fent, donin els fruits que la nostra societat necessita.

Des de les estructures representatives intentem aconseguir que les aportacions del sector cooperatiu en particular i de l’economia social en general siguin considerades en la definició de les estratègies i els plans anuals de les polítiques d’ocupació.

Igualment, demanem que es facin esforços continuats per fomentar la creació d’empreses cooperatives, que s’incentivi la creació d’ocupació en aquestes i que a les existents se les ajudi a incrementar la competitivitat, l’eficàcia i l’eficiència.

L’administració pública ha de promoure la creació de noves empreses i també, seguint el mandat estatutari, les diverses formes de participació a l’empresa; i ha de fomentar, per tant, mitjançant una legislació adequada, les societats cooperatives.

Es tracta de posar a l’abast de les empreses instruments que permetin millorar la competitivitat i mesures que les ajudin a ser més eficients.

A continuació, fem una bateria de propostes centrades en les empreses de base col·lectiva, participativa

i democràtica i orientades a la creació d’ocupació, a la consolidació d’empreses existents, així com a la formació empresarial cooperativa.

– Per facilitar la creació i posada en marxa de noves empreses: • Possibilitar instruments i organitzacions que facilitin el procés de creació.

• Habilitar instruments que permetin l’accés al finançament i que alleugin la càrrega financera actual.

• Desenvolupar nous models de cooperatives que ajudin les persones emprenedores mitjançant modificacions en la legislació.

• Promoure mesures d’acompanyament i assessorament tècnic als projectes durant els primers anys de vida empresarial.

• Promoure la formació de la cultura empresarial cooperativa a les empreses de nova creació.

• Incorporar ajuts econòmics directes i graduals, segons els llocs de treball creats i les aportacions de capital fetes pels socis, per consolidar les cooperatives de nova creació. Especialment per a les que ocupin o integrin socis procedents de col·lectius amb més dificultat d’inserció en el mercat laboral.

• Promoure la desaparició de càrregues econòmiques a la nova cooperativa que procedeixi d’una empresa fallida.

• Promoure incentius fiscals a l’estalvi que s’aporta com a capital a la nova empresa cooperativa.

– Facilitar la consolidació de les cooperatives existents: Promoure el relleu generacional mitjançant la incorporació de nous socis.

Promoure incentius fiscals a l’estalvi per a les noves aportacions de capital.

Facilitar ajuts econòmics directes per a la incorporació de socis, especialment els que provinguin de col·lectius amb més grans dificultats d’inserció laboral.

Incentivar l’accés de les cooperatives a les polítiques empresarials, de caràcter general, que promoguin la internacionalització de l’empresa i la innovació.

– Promoure un marc d’incentius econòmics i fiscals que fomenti la concentració d’empreses cooperatives mitjançant les diferents fórmules d’intercooperació: cooperativa de serveis, de segon grau, grup cooperatiu, fusió d’empreses, etc.

– Afavorir l’accés a la formació empresarial cooperativa.

– Incorporar la formació empresarial cooperativa en els programes de formació ocupacional, formació professional i formació universitària.

Aquestes mesures i d’altres de similars, han de ser un catalitzador que mobilitzi, de manera organitzada i coherent, les necessitats de les persones i les empreses amb l’objectiu de millorar la situació econòmica en què estem immersos. A més a més, cal promoure, a través de les empreses cooperatives, un nou model productiu i un nou model de funcionament empresarial que és més proper a la ciutadania, ja que, tant en la seva faceta de consum com en la de treball, el cooperativisme garanteix que aquestes estructures empresarials s’integrin com a pròpies i, consegüentment, les persones es responsabilitzin de la seva viabilitat i el seu futur. n núm 344 - Juny 2011 n

cooperació catalana n

9n

LES NOSTRES COOPERATIVES

Constituïda el 2000, Costa Brava Verd Hotels SCCL és una cooperativa de serveis que integra una cadena de més de noranta hotels familiars de totes les comarques gironines, de la Costa Brava i fins als Pirineus. Amb quaranta-sis socis propietaris, ha esdevingut una experiència reeixida i precursora per fomentar i singularitzar el allotjaments de petita dimensió, preu competitiu i alta qualitat en un sector tan estratègic de l’economia catalana com ho és el del turisme. Amb seu social a la carretera de Girona a Palamós, al terme municipal de Vall-llobrega, hem parlat amb en Martí Sabrià, gerent de la cooperativa, d’aquesta petita gran aposta per la qualitat.

Costa Brava Verd Hotels SCCL: quan el vincle cooperatiu és la qualitat David Fernàndez

Si la bona confitura sempre és al pot petit, l’experiència de cooperativisme de serveis que arrelà a l’Empordà l’any 2000 i s’ha anant estenent a totes les comarques gironines des d’aleshores és la crònica viva que la unió fa la força. Costa Brava Verd Hotels SCCL: la història cooperativa que torna a narrar i demostrar que molts de petits sempre fan suma i que tota agregació i cooperació acaba sent finalment multiplicació.

I més encara si es valora que en el fons de la proposta hi ha la defensa d’un turisme de qualitat, significat i revaloritzat, que s’arrela al país sobre la base de la realitat concreta de més de noranta petits hotels de base familiar que conformen l’oferta de la cooperativa.

Fet i fet, això és la faula dels petits que s’ajunten i se’n surten... feta realitat. Un cop més. En aquest cas, com a resultat de la fusió, l’any 2000, de les cadenes d’hotels independents Costa Brava Centre Hotels i Blau Verd Hotels, que aplegaven 59 hotels i 6.000 llits. Avui, però, ja són més de noranta establiments –cinquanta socis de ple dret de la cooperativa–, fruit de la creació el 2003 de la línia Petits Grans Hotels de Catalunya. Tres marques, doncs, que allotgen tres cadenes tipològiques específiques: Costa Brava arran de mar, cales i platges; Blau n 10

cooperació catalana n

núm 344 - Juny 2011 n

Verd a la zona d’interior, de rius, muntanya i ciutats importants de comarca; i Petits Grans Hotels de Catalunya, que agrupa establiments familiars allunyats de nuclis urbans, en entorns no massificats i que es caracteritzen per l’encant i el tracte de proximitat en espais amb menys de quinze habitacions.

l’arrelament al territori que dóna l’economia familiar i la vertebració d’un model sostenible que endinsa l’oferta en els continguts ambientals, culturals i gastronòmics que defineixen la Costa Brava, l’Empordà o els Pirineus. Allà on la qualitat és alhora vincle i identitat: adhesió voluntària a una forma molt con-

En qualsevol dels tres casos, tots els hotels “es caracteritzen per un perfil comú en què destaca l’ambient familiar, la qualitat dels serveis, una excel·lent oferta gastronòmica i una ubicació geogràfica en uns entorns altament atractius”. I és que les tres marques gironines –si bé Petits Grans Hotels ja creix arreu del territori català– excel·leixen per una ubicació geogràfica estratègica,

creta, responsable i respectuosa, d’entendre el turisme, el descans o la restauració.

Missió: garantir la presència als mercats emissors Davant un mercat globalitzat, operat per grans companyies amb pràctiques agressives, el fet de tenir presència als principals mercats emissors nacionals, estatals i in-

e. dunyó

ternacionals era un element cabdal que semblava impossible d’obtenir.

Però Costa Brava Verd Hotels l’ha aconseguit després d’entestar-se i insistir-hi. Abans de començar, la fita plantejada era poder superar les dificultats evidents, el permanent dèficit d’accés dels petits establiments, per ser visibles al “mercat”.

La cooperativa, que ha posat al mapa tota la gamma dels petits hotels independents associats, ha trobat la seva raó i el seu èxit en aquesta cruïlla: penetrar en el mercat de la comercialització per superar els murs insalvables que tenia cada establiment, de manera aïllada, per a poder fer-se present.

Martí Sabrià, gerent de la cooperativa, estableix un paral·lelisme de base cibernètica per traslladar-nos el fet d’haver-ho assolit: “A internet, «petit hotel català» ja està posicionat al cercador Google: existeix”.

També com a expressió d’un model sostenible i conscient de turisme actiu en què la defensa de la petita dimensió en entorns semirurals ha trobat la base d’una reconeguda qualitat i un èxit consolidat. Més encara quan han sabut diferenciarse d’un model, encara dominant en determinades zones del litoral mediterrani –particularment el llevant espanyol– on els models turístics buits, recreatius i artificials, de car-

c.c.

tró pedra, ciment i oferta limitada s’havien assentat de mala manera.

Vector qualitat i equació proximitat, doncs, tot apostant per un arrelament social, econòmic i ambiental en la marca Catalunya –i Barcelona– que ha vivificat una aposta cooperativa que rutlla. Això ho demostra el fet que Costa Brava Verd Hotels sigui avui líder en la venda de productes de turisme actiu i que hagi bastit un eficaç departament receptiu, que ja canalitza les peticions generades als mercats emissors i facilita la compra anticipada –amb una fórmula intensiva en l’ús d’internet– no només de l’allotjament, sinó de totes les activitats associades. Entre els productes més reeixits es poden esmentar “L’Empordà, sense maletes”, el senderisme de “A peu pel Ripollès”, el cicloturisme de “L’Empordà en bicicleta” o el circuit cultural “El Triangle Dalinià”.

l’activitat quotidiana de l’hostaleria i la restauració de les comarques gironines. Dinamitza i facilita el subministrament de productes i presta als seus socis serveis altament especialitzats de gestió, compres, comunicacions o gestió i assessorament fiscal i laboral. El departament de cooperativisme de consum disposa avui de més de noranta proveïdors que ofereixen un ampli ventall de productes i serveis a tots els associats: de productes alimentaris a begudes, de productes de neteja a materials de construcció, de mobiliari a serveis informàtics o manteniment de piscines.

Des del 2002, a través d’un entramat de societats limitades (SL) creades a aquest efecte, també ofereix serveis específics d’assessorament immobiliari per a usos turístics –a través d’Empordà Gestió–, suport en comunicació i disseny gràfic –a través de Codi Comunicació– o programes de gestió integrada relatius a qualitat, prevenció de riscos laborals o medi ambient –a través de Q-Global. Una sèrie de SL que complementen i alimenten la xarxa hotelera de suport. I que serveixen alhora per obrir-se als establiments que, tot i que compleixen els requisits, no són encara socis de cap de les cooperatives però tenen garantit l’accés als serveis de l’entitat.

Sectorial de cooperativisme de consum Aquest aposta comuna es vincula també amb una altra experiència cooperativa existent des del 1986: Costa Brava Centre SCCL. Amb estructura jurídica independent i creada el 1986 com una entitat paral·lela de la Unió d’Associacions d’Hostaleria, Costa Brava Centre concentra un cooperativisme de consum i serveis fonamental per a núm 344 - Juny 2011 n

cooperació catalana n

11 n

Les Nostres Cooperatives

D’aquests serveis especialitzats comuns (laborals, fiscals, de gestió, de millora tecnològica, de qualitat), que en altres escenaris multiplicarien costos, cal destacar els orientats a la millora permanent en la qualitat de l’allotjament, els serveis oferts i la informació. Però també en l’organització empresarial, l’ambient laboral, els resultats econòmics, la selecció de matèries primeres, la millora en infraestructures o l’optimització dels processos productius. O l’impuls de jornades informatives; la darrera, celebrada a finals de març, va abordar l’eficiència energètica i les eines per a racionalitzar el consum, i va acostar als establiments els avantatges de l’energia solar, l’ús de la biomassa, la il·luminació de baix consum o la promoció de les auditories energètiques.

Futur, crisi, models A la pregunta sobre l’impacte de la crisi, Martí Sabrià respon amb dosis de realitat: el sector, és clar, se n’ha ressentit. “L’hosteleria i la restauració som una despesa no bàsica en l’economia familiar que es compta sempre entre les primeres que se sacrifiquen i que va minvant des de l’esclat de la crisi”, ens explica.

Per contra, ens recorda que alhora són “optimistes de mena; si no, no seríem on som: sabem que ens en sortirem de l’única manera possible: arromangant-nos”. I insisteix: “Els nostres hotels formen part de l’economia familiar, una tipologia empresarial molt nostra que disposa d’una acreditada i elevada capacitat de lluita i resistència.” Ho rebla gràficament: “Els propietaris han passat de fer gestió a tornar als fogons o a la sala també.” I hi aprofundeix: “Les estructures familiars –amb una mitjana de cinc o sis treballadors en edificis que són de n 12

cooperació catalana n

patrimoni propi i sovint habitatge habitual– saben readaptar-se a les noves exigències, deixar-s’hi la pell un cop més i abordar la complexitat de la crisi.”

Per a Sabrià, aquets fets ens han demostrat, els darrers anys, que “per fer front a la crisi cal més coneixement, més preparació, més capacitació, més aprendre a remuntar”.

“Ens fa més forts, en la lògica de conèixer més per gestionar millor”, conclou. Potser per aquest motiu neuràlgic, el passat gener van rebre el Premi a la Cooperativa de l’any 2011 que atorgat Servicoop, la Federació de Cooperatives de Serveis i Cooperatives de Transportistes de Catalunya. La Federació va voler destacar la seva gestió, la missió co-

Fet i fet, això és la faula dels petits que s’ajunten i se’n surten... feta realitat.

Membres, també, de la Unió d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de la Costa Brava Centre, nascuda el 2002 de la unió de totes les associacions existents a la comarca des de finals de la dècada dels setanta, la cooperativa guardonada ha fet bandera, en plena era del consum compulsiu, irracional i sovint devastador, de la defensa aferrissada d’un model turístic propi, sòlid i sostenible. Assentat al territori i al país, i bastit en nodes petits i pròxims que conformen aquesta xarxa de noranta establiments que, cooperant entre ells, constitueixen arxiu

operativa de garantir la participació en línia i homogènia dels quarantasis hotels associats, i l’important equip humà que ha impulsat la comunicació i la promoció de les tres marques, així com la creació de productes de turisme actiu de qualitat i la seva corresponent comercialització. núm 344 - Juny 2011 n

un patrimoni comú i donen forma i fons a un model propi. Arrelat en la feina ben feta, l’entorn natural, una gastronomia local universal i una defensa de la cultura del petit format, que és la seva millor targeta de presentació. En un cooperativisme que anuncia que qualitat és proximitat. n

Entrevista

El Grup Atlantis està construït sobre els principis de l’economia social i solidària i té entre els seus objectius la voluntat de contribuir a la construcció d’un món millor des de l’àmbit de les assegurances.

José Manuel Ardiaca, Director general d’Atlantis Montse Pallarès Ex-libris, SCCL

Atlantis posa en pràctica un model

assegurador diferent, inspirat en principis mutualistes i d’economia social, i d’aquesta manera ofereix una alternativa a l’assegurança tradicional, tot assegurant, per sobre de tot, el benestar dels seus clients, amb productes socialment responsables, cobertures àmplies i un servei de qualitat.

L’empresa és filial de tres grups asseguradors de l’àmbit de l’economia social europea, que presten els seus serveis a prop de 14 milions de clients: les mútues franceses MAIF i MACIF i el grup italià UGF Assicurazioni. Des de fa molts anys, treballa creant xarxes i sinergies amb diferents entitats del sector de l’economia social, no només a Catalunya, sinó arreu de l’Estat i a Europa.

Col·labora amb els sindicats CCOO i UGT, amb la cooperativa Abacus, amb la corredoria ARÇ, amb la Confederació Espanyola de Empresaris de l’Economia Social (CEPES), amb Associació Europea d’Asseguradors de l’Economia Social (EURESA), constituïda com a eina operativa, de cooperació i de mutualització, amb EURECOS Immobiliària, etc.

José Manuel Ardiaca, que ha treballat tota la vida en el món de les companyies d’assegurances, des dels seus anys d’estudiant a la Universitat de Barcelona, quan compaginava feina, classes i nits d’estudi, i que porta més de deu anys a Atlantis, n’és el director general. Lydia Rizos, secretària general d’Atlantis

C.C.

i representant del Grup a CEPES, també ens acompanya en aquesta entrevista.

José Manuel, tu fa molts anys que estàs en el món de les companyies asseguradores i en diferents empreses. ¿Creus que hi han diferències substancials entre les asseguradores, diguem-ne, tradicionals i Atlantis, que està vinculada a l’economia social?

La veritat és que sí que hi ha una mica de diferència en la visió de les assegurances si agafes una perspectiva o una altra. Encara que el que també és cert és que

el concepte d’assegurança és el mateix, sigui des de l’economia capitalista o des de l’economia social, és a dir, “jo cobro de molts i reparteixo entre els pocs que han tingut un accident”. El començament de l’activitat de l’assegurança és mutualista. Els principis de les asseguradores són solidaris i neixen amb aquesta idea de cobrir les pèrdues que algú pugui tenir.

Tota aquesta idea comença amb el Renaixement, i després amb els vaixells que s’enviaven a l’Índia. I aquest és el principi d’empreses com ara Lloyds, i també el de totes les societats d’assegurances. La núm 344 - Juny 2011 n

cooperació catalana n

Foto: José Manuel Ardiaca i Lydia Rizos durant l’entrevista.

13 n

Entrevista

C.C.

base és ben senzilla: els diners de tothom han de servir per a pal·liar els accidents d’uns quants. Els diners de molts, per a ajudar a pocs.

La gran diferència d’avui entre una societat capitalista i d’una de l’economia social és l’objectiu empresarial: fer només negoci o mantenir el principi de solidaritat dels seus associats. Moltes d’aquestes mútues, que podrien haver continuat sent entitats de l’economia social, s’han convertit en negocis i s’han allunyat dels seus orígens en convertir-se en societats amb una gestió real molt diferents dels seus principis fundadors. En aquest sentit, Atlantis és una mica una contradicció, entre cometes, perquè tenim la forma de societat anònima, però els nostres accionistes (mutualistes francesos, cooperativistes italians, Abacus, Comissions Obreres, UGT) ens recorden de manera constant quins són els principis de l’economia social i de la solidaritat i quina ha de ser la nostra forma de comportarnos. En aquest sentit, pertanyem tant o més a l’economia social que no pas altres companyies, encara que no siguem una mútua. Sens dubte, des de la meva percepció, sí que canvia bastant la manera de treballar. En una companyia d’assegurança capitalista els objectius n 14

cooperació catalana n

són els beneficis de la companyia; en canvi, a Atlantis hi han també altres objectius més socials i et trobes sempre amb la necessitat de conciliar beneficis, si pots. Perquè es tracta de mantenir una empresa sostenible a llarg termini, i les necessitats dels assegurats i dels clients, i que el principi de solidaritat i les necessitats dels assegurats estiguin sempre presents. Fer conciliar totes aquestes coses no és pas fàcil, i penso que cada vegada més es fa més difícil treballar amb aquest principi de solidaritat perquè ens anem tornant més i més individualistes. De manera personal, la gent pensa: “Bé, si jo no tinc accidents amb el cotxe, o si no em passa res a la llar, ¿per què he de pagar jo les coses que els passen als altres?” ¿Diríeu que el tipus de producte que ofereix Atlantis és diferents dels productes que ofereixen les altres asseguradores que no formen part de l’economia social?

José Manuel: El producte de base és molt semblant. Nosaltres treballem sobretot amb particulars, i hi ha una sèrie de productes gairebé obligatoris, com ara l’assegurança del cotxe o la de la llar, que són bastant iguals. Després hi podem afegir petites coses, des del punt de núm 344 - Juny 2011 n

Atlantis posa en pràctica un model assegurador diferent, inspirat en principis mutualistes i d’economia social, i d’aquesta manera ofereix una alternativa a l’assegurança tradicional.

vista ecològic o social o des d’altres àmbits; ara bé, la capacitat que això sigui viscut com una cosa valorada per la majoria dels clients no és fàcil. Perquè molt sovint, massa sovint, et trobes amb que la tria de l’assegurança es redueix a una sola pregunta: “¿Quant?”

Lydia: Dintre de la realitat del món de les assegurances, costa molt diferenciar-se, mostrar diferències tangibles perquè la gent, els clients, vegin veritables avantatges, sobretot tenint en compte que una primera gran preocupació és el preu. Sí, Atlantis ofereix productes responsables, però quan llancem al mercat una nova garantia, com ara la cobertura dels panells solars en la nostra assegurança de la llar, encara que puguem ser dels primers a posar això al mercat, al cap de tres o sis mesos ja totes les companyies ho incorporen en les seves ofertes.

Llavors l’avantatge i la diferència els perds. Una diferència, un valor afegit, un servei tangible i innovador és el fons de solidaritat que oferim als nostres assegurats. Es tracta d’un instrument que permet oferir una ajuda específica, fora del marc contractual. El fons de solidaritat és una cosa molt particular d’Atlantis i consisteix que, quan l’assegurat té una dificultat econòmica derivada d’un sinistre i aquesta dificultat no

queda resolta amb la cobertura de les garanties contractades, nosaltres oferim una altra via, ens fem càrrec de la situació i li oferim un ajut econòmic. És una intervenció solidària al servei dels nostres clients. És una cosa concreta i diferent, però que tampoc no ens aporta més clients, perquè normalment ningú contracta una assegurança pel fet que hi hagi un fons de solidaritat. Mostrar la nostra diferència és la lluita que tenim a Atlantis; veure-la i voler participarhi no és una conseqüència evident.

Saber que la companyia està vinculada a l’economia social per se ja és un fet diferencial, per tot el que vol dir aquest posicionament.

José Manuel: Davant la pregunta “¿quant?” es fa difícil fer arribar la idea que també és important la política d’inversions o les relacions amb els treballadors. En aquest mercat en què ens ha tocat viure és “poc important” que les nostres inversions es concentrin a Espanya, a Catalunya, que siguin obligacions públiques o que els nostres centres telefònics es trobin al país, amb gent que té unes condicions de treball homologades. Tot això no es veu: els clients, els assegurats no ho veuen; però, en canvi, això són costos. Moltes vegades, quan parles de la competència, del que fan i del que no fan, hi ha molta dificultat per a explicar-ho.

Ara bé, estem segurs que hem de persistir i hem de ser capaços d’explicar-nos millor. Sempre hi ha un ventall de la població a la qual aquestes coses sí que els interessa. I gent que creuen en aquest tipus d’economia, però encara són una petita minoria. I tenim col· laboradors, gent com ara Abacus o una organització de defensa del consumidors que ens ajuden a fer aquest camí. Aquesta organització de defensa dels consumidors treballa molt amb nosaltres i ens recomana moltíssimes vegades; aprenem com potenciar la millor relació qualitat-preu; ells treballen desinteressadament i ens ajuden molt a millorar. Ells es miren els productes des del punt de vista del consumidor i ens diuen com poden millorar i com serien millors les

C.C.

coses que oferim. I nosaltres, la veritat és que hem incorporat moltes millores, i de vegades això ens ha pogut suposar un cost afegit, però apliquem aquestes millores perquè considerem que és de justícia. Perquè volem donar una protecció real a les persones.

I, per acabar, en aquests temps en què la crisi econòmica afecta les vides de moltes persones, ¿Atlantis ha pres alguna mesura especial?

Lydia: Davant el creixement de la taxa d’atur, fa més o menys dos anys, vam pensar de crear, d’elaborar, una nova garantia per a poder oferir als nostres assegurats. Llavors vam incorporar una cobertura de protecció de pagaments que cobreix les despeses de les persones que pateixen una pèrdua o reducció dels ingressos, tot garantint el pagament de les seves assegurances.

Aquesta nova cobertura es va pensar arran de l’anàlisi de la nova situació. L’objectiu va ser donar-li algun tipus de solució i cobrir les noves situacions que es presentaven.

L’anàlisi es va fer conjuntament amb els nostres socis col· laboradors, MAIF, MACIF, Abacus, CCOO, l’UGT, la Corredoria Arç.

Finalment, avui oferim una cobertura gratuïta de protecció de pagament per pèrdua d’ingressos amb la núm 344 - Juny 2011 n

Volem donar una protecció real a les persones. contractació d’una pòlissa de particulars (automòbil, llar, accident, vida risc individual). També cal dir que en aquests moments en què és més important que mai mostrar-se amb transparència, Atlantis ha estat la primera entitat asseguradora que ha obtingut, l’any passat, el segell que certifica que compleix criteris d’orientació ètica, solidaris i de responsabilitat social. L’associació Finançament Ètic i Solidari (FETS), impulsora del segell Ethical and Solidarity Based Insurance (Ethsi), ens ha atorgat aquest segell després de superar el procés de registre. L’Ethsi és un distintiu que mostra una garantia dels productes certificats i té en compte els aspectes relacionats amb un comportament ètic de l’organització: la responsabilitat social, la inversió socialment responsable, i altres paràmetres com ara el mutualisme, la transparència i la vinculació a l’economia social.

Entre altres coses, es una manera de poder facilitar als futurs clients una eina per a escollir la entitat i els productes que més s’ajustin als seus valors en funció d’uns paràmetres objectius. n cooperació catalana n

15 n

COOPERATIVISME

La formació a les Cooperatives Agràries Mercè Pasqual i Lllop Cap de Promoció de la Formació i Recursos humans de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya Personal i intransferible: Ningú no pot aprendre per tu. Aquesta màxima és present a tot l’equip gestor de formació de FCAC, ja que la capacitat d’innovar depèn de la capacitat d’aprendre de forma continuada. Amb el temps, els objectius i les maneres de fer de les empreses cooperatives han anat variant, i, per tant, la formació s’ha adequat a les necessitats del sector i s’hi ha anticipat. Avui les cooperatives reconeixen la importància del coneixement com a recurs clau per a donar resposta a la complexitat dels problemes empresarials, per a agafar el tren de la tecnologia, per a intensificar la velocitat dels canvis, per a fer front a la globalització i a la rivalitat dels mercats.

Les cooperatives agràries estan implicades en la formació. Això és un compromís i una prioritat, i així ho reconeixen els estatuts socials de les cooperatives i de la mateixa FCAC. El reciclatge professional està vinculat estratègicament a les nostres societats. És evident que només amb professionals més capacitats podrem fer progressar l’economia cooperativa amb criteris d’eficàcia empresarial.

Reconeixem la capacitació de treballadors, socis i juntes rectores com a factor clau de futur i de progrés.

Dins d’aquest entorn, les empreses requereixen un model d’aprenentatge que els permeti aprofitar de manera conscient el talent de les persones i dels equips, com també de l’entorn, els sistemes i els processos… I això, a qualsevol punt de la cadena, des del productor fins al consumidor.

El model que defensem integra els següents elements per a l’aprenentatge organitzacional de les cooperatives: – Orienta proactivament el canvi, n 16

cooperació catalana n

Reconeixem la capacitació de treballadors, socis i juntes rectores com a factor clau de futur i de progrés. amb la cerca conscient de la transformació.

– Genera, i no únicament adapta.

– Promou el canvi de mentalitats i actituds de les persones.

– Implica tots els elements de l’organització, cultura, sistemes i estructures.

– Afavoreix l’aprenentatge de persones i equips.

– Integra les funcions de fer i pensar a tots els nivells.

– Considera l’empresa cooperativa com un sistema obert i influent.

Els factors condicionants per aquest aprenentatge són: 1. El compromís ferm i conscient de tots els agents.

2. Els comportaments i mecanismes d’aprenentatge a tots els nivells.

Per assolir aquestes fites, cal tenir present alguns aspectes com ara els següents: – La responsabilitat personal sobre el futur, és a dir, unes actituds proactives.

– L’habilitat de qüestionar-se i d’aprendre a crear per evolucionar.

– La visió sistèmica, tot analitzant les interrelacions causa-efecte.

– La capacitat de treballar en equips com a eix fonamental per a l’aprenentatge organitzacional.

– Els processos d’elaboració de visions compartides.

– La capacitat d’aprendre de l’experiència i dels errors.

–El desenvolupament de la creativitat per generar nou coneixement. núm 344 - Juny 2011 n

Algunes dades: • La FCAC, a través del seu servei de recursos humans i formació, orienta i assessora les cooperatives.

• És present a les cooperatives de tot el territori de Catalunya; i les actuacions s’orienten a tots els col·lectius que les conformen: socis, treballadors, quadres directius i dirigents.

• L’any 1991 es van enviar els primers missatges a les cooperatives per invertir en la formació de les persones com a mesura estratègica per preparar socis i treballadors, i també es fan els primers contactes amb les administracions.

• L’any 1992, esdevé centre col·laborador del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i estableix el primer conveni amb el Ministeri d’Agricultura i el Fons Social Europeu a través de la Confederació de Cooperatives Agràries d’Espanya.

• L’any 1994, elabora el primer pla estratègic per a aquesta àrea de treball de FCAC. • L’any 1995, accedeix als fons del Forcem per als treballadors.

• L’any 1996, es constitueix el Grup Específic de Formació amb l’objectiu de contribuir a l’eficàcia del programa formatiu i promoure, organitzar i orientar la formació cooperativa, tècnica i empresarial dels socis i membres de base.

• En els darrers tres anys, han facilitat la formació a 258 cooperatives, i han portat a terme 610 cursos presencials i 220 a distància.

• Un total de 11.243 alumnes li han confiat els seus projectes de present i futur.

• Ha apostat per un catàleg ampli per donar màxima cobertura als seus clients. Hi ha més de cent especialitats presencials i a distància. Algunes d’aquestes responen a itineraris formatius i permeten accedir a crèdits universitaris.

• Ha signat convenis amb la UOC, la UDL, la URV, la UPC i la UB, amb les quals té diverses activitats de projectes formatius i d’innovació.

• Representa les cooperatives de Catalunya a les taules del DAAM, Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya i CEPES. • És impulsora –o col·laboradora– de projectes i estudis que incideixen en la millora de la formació.

• Està acreditada per la UNE-EN-ISO 9001:2000 des de l’any 2002.

fcac

Els serveis de l’àrea de recursos humans i formació Mitjançant els plans de formació a les empreses, contribuïm a detectar i donar resposta a les necessitats de les cooperatives, dels seus associats i d’entitats d’economia social en l’àmbit de les persones.

Per fer-ho, treballem per i amb les cooperatives acompanyant-les en la identificació del talent necessari per a tirar endavant els seus plans formatius, alineats amb els projectes estratègics.

Col·laborem braç amb braç amb les entitats que ens encarreguen projectes formatius, tot afegint-hi el nostre saber fer (know-how) que arrenca de la recollida i anàlisi de les necessitats específiques de cada demanda tenint en compte les característiques de la seva organització (activitat productiva, territori, cultura d’empresa, etc.).

A partir d’aquí, adaptem les necessitats en forma de proposta/projecte per continuar treballant amb els objectius que volem aconseguir, i amb els productes i els resultats que esperem obtenir.

Els plans, itineraris i activitats de formació es programen a partir de la fórmula cooperativa, tenint en compte de manera integral els diferents àmbits vinculats a la producció, la gestió empresarial, l’emprenedoria, el desenvolupament rural, les habilitats personals i la sostenibilitat respecte al medi ambient.

L’equip de consultors –formadors homologats per la FCAC– i el cos tècnic i administratiu treballem amb els clients en la creació i adaptació dels dissenys, tot seleccionant i combinant diferents metodologies, adaptades, flexibles i innovadores amb l’esperit de servei i professionalització.

El nostre objectiu, des de l’àmbit de formació, és ajudar a fer la feina més fàcil a tots els professionals que integren l’espai cooperatiu, tot cooperant amb la descoberta de noves vies de negoci, connectant l’empresa amb el futur i fent-la visible al mercat.

Per portar a terme tot això, assessorem, gestionem i tramitem recursos per al finançament de les activitats formatives, amb les administracions públiques locals, autonòmiques, estatals i europees, així com altres recursos adreçats directament a les empreses (beques, línies d’ajut a l’abast, com ara el sistema de bonificació, etc.).

Els diversos àmbits de formació Per apropar i facilitar la formació a totes les cooperatives, oferim dues modalitats d’impartició: 1. P resencial: la formació s’imparteix a les instal·lacions de la mateixa cooperativa.

2. Distància i aprenentatge electrònic (e-learning): les activitats són flexibles, es realitzen mitjançant les TIC, i l’alumne núm 344 - Juny 2011 n

Treballem per i amb les cooperatives acompanyant-les en la identificació del talent necessari per a tirar endavant els seus plans formatius, alineats amb els projectes estratègics. es pot connectar en qualsevol moment per accedir a la matèria del curs.

Formació genèrica, transversal i específica – Desenvolupament administratiu.

– Desenvolupament directiu.

– Recursos humans.

– Desenvolupament rural.

– Empresa i economia social.

– Economia i finances.

– Màrqueting i vendes.

– Comunicació 2.0.

– Gestió de la qualitat i mediambiental.

– Informàtica.

– Idiomes.

– Gestió agrària.

– Producció.

Formació obligatòria – Producció integrada.

– Producció agrària ecològica.

– Manipulació de productes fitosanitaris bàsic.

– Manipulació de productes fitosanitaris qualificat.

– Manipulació de productes fitosanitaris nivells especials.

– Benestar animal.

– Prevenció de riscos laborals bàsic.

– Prevenció de riscos laborals específic del lloc de treball.

– Primers auxilis.

– Emergències.

– Prevenció d’accidents en conducció de carretons.

– Manipulació d’aliments.

– Manteniment d’instal·lacions de risc de legionel·la.

Formació amb certificació – Màster en Gestió i Auditoria Ambiental: Universitat de Lleó.

– Màster universitari en Prevenció de Riscos Laborals: Universitat d’Alcalá.

– First Certificate in English: Universitat de Cambrigde. cooperació catalana n

17 n

COOPERATIVISME

Formació privada i a mida Els agents de les cooperatives cada vegada requereixen una formació de caire més tècnic, més especialitzat i menys convencional que estimuli el talent,* que no s’ajusta ni a la nostra oferta formativa, ni al finançament de què disposem. És per aquest motiu que també oferim el disseny de programes personalitzats i la recerca curosa dels consultors més adients que ens permet garantir una avaluació satisfactòria dels nostres clients.

Els formadors i experts són un fet destacat i altament valorat de la nostra oferta. A hores d’ara, tenim 532 professors homologats, que es caracteritzen per tenir els coneixements i l’experiència necessaris de la matèria a impartir, disposar de les tècniques didàctiques i pedagògiques per a garantir l’aprenentatge que contribueixin a afavorir experiències d’aprendre fent i a reforçar el bagatge professional dels alumnes en empreses i institucions.

A manera de resum, podem afirmar el següent: – Amb l’elaboració i redacció del pla de formació, les capacitats de les persones es posen en relació amb els objectius estratègics de l’entitat, la qual cosa permet planificar, sistematitzar i donar resposta als compromisos d’empresa.

– Amb la gestió per competències s’aconsegueix evolucionar amb un model que ens permet que cada treballador faci la seva tasca amb el millor resultat possible. Les competències professionals són els comportaments i conductes que de manera observable ens permeten diferenciar els bons treballadors dels que necessiten millorar, tot tenint en compte els trets personals, el lloc de treball i les característiques de cada organització.

– En el capítol dels plans estratègics,

fcac

el servei de la FCAC atén la necessitat creixent de les cooperatives del sector agroalimentari que decideixen planificar estratègicament per escollir els productes que cal oferir oferir i els clients que cal atendre; per assolir-ho, cal que defineixin les polítiques i la cultura d’empresa, que s’entrenin en les habilitats per actuar davant dels canvis, i que incrementin la professionalització per tal de millorar la competitivitat i els resultats econòmics.

– P el que fa als cursos d’emprenedo-

* talent: conjunt d’habilitats, coneixements i actituds que té un professio-

nal i que aporta o pot aportar valor diferencial a l’empresa.

Talent = capacitats + compromís + acció.

n 18

cooperació catalana n

núm 344 - Juny 2011 n

ria que es promouen conjuntament amb el DAAM, es formen joves empresaris i emprenedors: els líders que seran la garantia del relleu generacional a les cooperatives. És una formació d’alt nivell que entrena habilitats personals, dota de continguts de gestió economicoempresarial, reforça la tecnologia de producció i tutora un pla d’empresa.

– L es propostes d’intercanvi i intercooperació faciliten la generació de nous projectes de comercialització i negoci. n

XXVI Jornades sobre cooperativisme

Universitat Catalana d’Estiu - Prada de Conflent, 18, 19 i 20 agost 2011

“Les cooperatives als territoris de parla catalana” Anàlisi de la realitat cooperativa i foment de la intercooperació a: L’Alguer, Catalunya Nord, Illes Balears, País Valencià, Franja de Ponent i Catalunya.

La història ens ha donat una llengua i una cultura comunes, és per això que tots ens identifiquem i actuem amb uns paràmetres no massa diferents. Això és el que palesaran les jornades cooperatives, on ens trobarem per exposar els nostres coneixements i experiències amb l’activitat de l’economia social, de cadascú en el seu territori.

Desitgem una continuïtat en la intercooperació per aprendre nous reptes cooperatius, consolidant una Europa en pau, més pròspera i democràtica.

Més informació:

FUNDACIO ROCA I GALÈS Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 932 154 870 uce@rocagales.org

anunci REV cooperacio catalana.pdf

1

25/11/10

“... In ce r te s ses , dubtes , problemes ...?

Lluitem plegats!! · especialistes en cooperatives ·

• Planificació i Gestió Comptable • Declaració Impost de Societats • Estudis Econòmics de Viabilitat i Plantejament de futur • Control Pressupostari • D iagnòstic econòmics, financers i de sistemes de control de la Cooperativa • A ssistència de Membres de les Comissions de Vigilància i Juntes Rectores • C onsultes sobre problemàtica econòmica, comptable i fiscal

Servei integral en Arts Gràfiques

Pre-Impressió · Impressió · Post-Impressió

GONZALEZ & CIA AUDITORS A U D I T O R E S C E N S O R E S J U R A D O S D E C U E N TA S

• • • • •

Auditores de Comptes Anuals Auditories i Revisió dels Comptes Proyectes de Fusió i Escissió Auditoria de Gestió Informes especials

Pensem com tu. La feina,... ben feta.

GIRONA 38 1º 1ª · 08010 BARCELONA • Telèfon 93 265 35 05 Fax 93 232 56 13 e-mail: gjjg@gonzalezauditors.com

CEVAGRAF, S.C.C.L. Praga, 22-24 · 08191 Rubí Pol. Ind. Cova Solera T. 93 586 11 45 · F. 93 586 11 46 cevagraf@cevagraf.com www.cevagraf.com

09:28

Opinió

Quan busques una cosa, en surt una altra de prou interessant per a donar-hi preferència Esteve Puigferrat fcmppo

Integrar col·lectius de persones que, després d’haver rebut una teràpia, necessiten tornar a sentir-se útils a la societat fent-los responsables del seu dia a dia i ajudant-los a trobar una feina.

n 20

cooperació catalana n

núm 344 - Juny 2011 n

Fa més de trenta anys, vaig dema-

nar a un xicot que fes una gestió amb una persona per aconseguir que aquesta acollís per uns quants mesos una senyora que ho necessitava. El noi, per error, va parlar amb una altra persona que no hi tenia res a veure –només compartien el nom–, la qual es va oferir voluntàriament a acollir la recomanada. I no va saber mai que no era a ella a qui volíem demanar aquell favor. Però sempre més li vam agrair la seva generositat.

La setmana passada em vaig trobar amb una situació similar que em va fer recordar aquesta anècdota. Quan intentava aconseguir informació per a un reportatge sobre cooperatives que farem més endavant, vaig “aterrar” amb uns bons amics de la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona (FCMPPO) que fan una tasca molt lloable en l’àmbit del benestar social que desconeixia.

El projecte havia de ser explicat. ¿Quina és aquesta tasca? Integrar col·lectius de persones que, després d’haver rebut una teràpia, necessiten tornar a sentir-se útils a la societat fent-los responsables del seu dia a dia i ajudant-los a trobar una feina.

Dit així, la cosa sembla fàcil.

Però de la teoria a la pràctica hi ha l’esforç de moltes persones que han hagut de fer i refer una vegada i una altra aquella idea per fer-la viable en positiu i útil per a la persona afectada.

La branca d’inserció laboral és la més nova d’aquesta entitat arrelada a la comarca d’Osona des de fa trenta-tres anys, segons m’informa l’Eli Piñol, tècnica de comunicació de la Fundació. I

cal afegir-hi que també és l’àrea més condicionada per l’estigma social que pateixen els col·lectius de persones amb malaltia mental i amb problemes de drogodependències. Per a poder treballar, moltes d’elles necessiten aprendre de nou o tornar a agafar uns hàbits de treball que han perdut.

Aquest “entrenament” es fa des del Servei Prelaboral mitjançant diferents tallers, un dels quals està dedicat a l’horticultura.

En aquest mòdul fan diferents tasques de cura i manteniment de tres horts: un situat a l’entorn del Seminari de Vic, un altre a les Hortes de Can Sanglas del Museu Industrial del Ter (MIT) de Manlleu, i un tercer a l’espai de Can Casassas de Vic. La intenció és aprofitar els recursos i avantatges que aquesta activitat pot tenir des de la perspectiva d’un procés d’inserció sociolaboral. Mercè Generó, gerent de l’entitat, explica que, abans d’engegar el Servei Prelaboral pels volts del 2007, es van visitar altres centres similars per conèixer de primera mà quins tallers d’aprenentatge d’hàbits laborals oferien. I en veure que en alguns la tasca principal consistia a pintar i tornar a pintar repetidament la mateixa paret, va tenir molt clar que aquesta no podia ser pas la via.

Un cop superat aquest procés d’aprenentatge, l’objectiu és que trobin feina en una empresa ordinària. Però no totes les persones ho aconsegueixen. En alguns casos, són vinculades primerament a un centre de treball protegit, com ara el Centre Especial de Treball (CET) Areté, que la FCMPPO gestiona a Malla.

Per ara, l’activitat principal d’aquesta empresa és la fabricació d’articles per a l’agricultura ecològica i la jardineria a partir de palets de fusta de rebuig. És a dir, que recuperen peces de fusta que ja no serveixen per a fabricar nous articles, i d’aquesta manera contribueixen a una gestió sostenible del medi ambient.

Actualment l’empresa està formada per quinze treballadors, dotze dels quals pateixen una disminució derivada de malaltia mental.

fcmppo

L’activitat principal d’aquesta empresa és la fabricació d’articles per a l’agricultura ecològica i la jardineria a partir de palets de fusta de rebuig.

El producte estrella del centre són les taules de conreu domèstiques adaptades al reconegut mètode de cultiu Gaspar Caballero de Segovia: estan fabricades seguint uns paràmetres ecològics i amb unes dimensions reduïdes. Aquestes taules gaudeixen d’una gran demana, ja que cada cop està més de moda plantar i cultivar hortalisses per a l’autoconsum.

De la nostra nació, Areté és l’únic centre que comercialitza per a tot l’estat les taules de conreu adaptades a aquest sistema i tots els

seus complements. També en fabrica d’adaptades a persones amb mobilitat reduïda, i així afavoreix la igualtat d’oportunitats per a totes les persones. Així mateix, l’empresa fabrica compostadors, tanques per a jardí i jardineres a mida, i recentment ha impulsat un servei de distribució de material publicitari i bustiada amb la contractació de quatre nous professionals. Per conèixer amb més detall la tasca de la FCMPPO, es poden visitar els webs cmppo. cat i fundacioarete.cat. n

núm 344 - Juny 2011 n

cooperació catalana n

21 n

QUI TÉ FAM, TÉ FAM ARA Ajuda’ns a AJUDAR-LOS amb la teva donació d’aliments

La Fundació Banc dels Aliments de Barcelona, és una entitat benèfica independent i sense ànim de lucre que, des de l’any 1.987, lluita contra la fam d’AQUÍ. Durant el 2010 ha repartit gratuïtament 8.200 tones d’aliments consumibles en perfectes condicions, excedentaris o no, donats per 420 empreses del sector alimentari, entre 306 entitats receptores homologades que els han fet arribar a 103.744 persones d’AQUÍ que passen fam.

Lluitem ARA contra la fam d’AQUÍ

Carrer Motors, 122, 08040 Barcelona | Tel. 933.464.404 | Fax 933.466.903 | info@bancdelsaliments.org www.bancdelsaliments.org | Mercabarna: Longitudinal 2 - Transversal 14, 08040 Barcelona

ressenya

Joan Salas Anton, el cooperativista republicà Àngel Duarte Catedràtic d’Historia contemporània de la UdG

Sobre alguns noms de la nostra història ha caigut la llosa de l’oblit. Es tracta de personatges que, al seu moment, foren decisius en els camps de la política, la cultura o la vida social. Són, però, figures que no lliguen prou amb el relat que ha acabat sent hegemònic a propòsit del passat de Catalunya i d’Espanya. És el cas de Joan Salas Anton, una de les personalitats més importants del cooperativisme a finals de segle XIX i inicis del XX i, alhora, un dels republicans més destacats de casa nostra.

Afortunadament ha tingut lloc la convergència de dues voluntats per, en aquest cas, derruir l’estructura de silenci que envoltava el sabadellenc Salas Anton. Per una banda, la de la col·lecció de biografies de cooperativistes catalans que tira endavant, amb tant d’encert, la Fundació Roca i Galès.

De l’altra, la que s’expressà des de fa anys per part de l’historiador i, com en el cas del nostre biografiat, activista social Jordi Serrano.

Serrano reconstrueix, primer de tot, un llinatge de fabricants pertanyents a la burgesia revolucionària en els temps de construcció de l’estat i la societat liberals. Un llinatge que emparentà, sobretot a partir de l’enllaç de la mare

viuda amb Tomàs Viladot, amb el republicanisme i que, d’aquí endavant, ens porta al moll de l’os d’un espai cultural clau en la Catalunya contemporània. Salas Antón és un membre central del món de rebels i insatisfets amb els destins del seu país que, en la dècada dels 1880, va prendre el relleu als prohoms fundacionals de la democràcia republicana i del socialisme hispànic.

Un món en què es barrejaven maçoneria, obrerisme, lliure pensament, pacifisme, etc. Un espai, en definitiva, que contribuí a la definició d’una cultura política i social d’esquerra; d’una esquerra estrictament opositora en temps de Restauració, però capaç de crear dues coses cabdals: espais (lògies, cercles, biblioteques, cooperatives) i pràctiques (de relació, de mobilització, d’acció col·lectiva).

Salas Anton fou d’aquells individus que can decidir que calia eixamplar els límits d’allò que era política. En una doble dimensió: pel que fa a l’agenda (és a dir, no deixar en mans d’altri el decidir què era política i què no ho era) i pel que fa als actors. Fer aquest exercici et feia assumir tasques de direcció a l’Ateneu Barcelonès, on es va presentar el llibre fa unes quantes setmanes: el 1889 el trobarem a la Junta. Però no és menys cert que el fet de contribuir a conformar aquest espai de dissens i rebel·lia podia fer que les autoritats et consideressin un perillós anarquista i que et tractessin, a tu mateix o a la teva senyora si no et trobaven a casa, amb escassa consideració. És un espai, escrivia en les ratlles precedents, que transformà la política.

Aquesta no va canviar –com ens hem entestat a assenyalar– el 1901. Va encetar la transformació entre el 1890 i el 1893 gràcies al suport que Nicolás Salmerón va trobar al districte dels Afores en gent com Salas i, a través d’ell, en les cooperatives de teixidors i en les societats corals, en els sectors populars i en les classes mitjanes cansades de tuteles. núm 344 - Juny 2011 n

Aquest espai popular i progressista tenia la concreció més generosa en l’impuls cooperatiu, tant de societats de producció i de consum, com pel que fa a iniciatives escolars laiques. Més enllà del món escolar, Serrano s’endinsa, per clarificar-la, en la tasca cooperativa al capdavant de la Sabadellenca o en el si de l’Aliança Cooperativa Internacional. Perquè Salas Anton fou un líder del cooperativisme europeu. El cooperativisme passà a ser, d’aquesta manera, l’expressió més acabada de la trajectòria saliana. Un terreny de confluència de les empreses d’emancipació a les quals fèiem referència més amunt. La cooperativa, amb periòdic i biblioteca, ens apropa a una societat civil sorgida de l’esforç d’artesans i obrers qualificats, de les pràctiques de solidaritat horitzontal de treballadors de tota mena per tal de dotar-se de locals, serveis, espais, activitats, etc.

Serrano no eludeix –¿per què hauria de fer-ho?– els aspectes més problemàtics en el posicionament públic de Salas.

Ni la seva proximitat al lerrouxisme –o a la púrria, com els agradava dir als regionalistes–, ni les seves intervencions el 1916 al Congrés de Diputats, com a representant electe del districte de Sabadell, ni la seva cooperació amb la Dictadura primoriverista. No són exactament ombres; són, més aviat, opcions d’una època en la qual hagué de defensar la solidaritat essencial amb la tasca cooperativa dels miners de Torredonjimeno, sostenir des de l’Ajuntament barceloní els cooperativistes impulsors de les Farmàcies Populars o procurar el desplegament d’una política d’habitatges barats per a les classes desheretades.

El llibre, molt ben escrit, i com sempre esplèndidament editat per Cossetània, és una peça més en la inserció plena del cooperativisme en el lloc que li correspon de la historia social i política catalana, i, a més a més, recupera Salas Anton per a la història del cooperativisme. n cooperació catalana n

23 n

Col·lecció

Cooperativistes Catalans

16

SERRANO I BLANQUER, Jordi Joan Salas Anton Col. Cooperativistes Catalans, 16 Ed. Fundació Roca i Galès amb Cossetània Edicions

Altres títols de la col·lecció 1. GAVALDÀ, Antoni Josep M. Rendé i Ventosa

9. COMAS I CLOSAS, Francesc Leonei Soler i March

2. ANGUERA, Pere Antoni Fabra Ribas

10. POMÉS, Jordi Salvador Pagès Inglada

3. CASANOVES I PRAT, Josep Josep Lladó i Quintana

11. AUDÍ, Pere - ORESANZ, Toni Joaquim Llorens Abelló

4. JIMÉNEZ NAVARRO, Àngel Sants Boada i Calsada

12. BOSH I CUENCA, Pere Pere Dausà i Arxer

5. FERRER I GIRONÈS, Francesc Joan Tutau i Vergés

13. DUCH PLANA, Montserrat Micaela Chalmeta

6. VICEDO RIUS, Enric Enric d’Hostalric i Colomer

14. SUÑÉ MORALES, Jordi Miquel Mestre i Avinyó

7. GAVALDÀ, Antoni Benet Vigo i Trulls

15. VALLÉS I MARTÍ, Josep Maria Josep Cabeza i Coll

8. PLANA I GABERNET, Gabriel Josep Roca i Galès

Pensem-hi

Ens pensem que som déus Santos Hernández Em costa posar-me a escriure sobre el problema de la indústria nuclear. ¿Què en puc dir jo quan la realitat, sempre tan bèstia, ens mostra tot (¿tot?) el que va passant dia a dia a Fukushima? ¿Què puc dir jo sobre Fukushima avui, sobre Txernòbil el 1986, sobre Three Mile Island (Harrisburg) el 1979? ¿Què puc dir-vos jo sobre Windscale, el primer accident nuclear, l’any 1957? ¿Què sobre Goiània el 1987? ¿Què sobre Vandellòs, tan a prop nostre, inutilitzat definitivament ja l’any 1990? ¿Què puc dir-vos jo que no hagi estat dit ja, fins i tot als nostres senzills diaris d’aquests dies?

Permeteu-me, ja que jo em sento tan inútil, que faci meves les paraules de José Luis Sampedro. Durant una entrevista molt recent, aquest gran escriptor i pensador deia que aquesta terrible tragèdia que ara viu el Japó, i que no sabem encara quin serà el radi que veritablement abastarà, és el resultat del fet que els nostres dirigents, arreu del món, estan inspirats per dues idees bàsiques, totes dues que a mi em semblen molt estranyes. La primera, que la tècnica pot aconseguir-ho tot. I, la segona, que l’home és un ésser fet a la imatge de Déu. I, és clar, “ens pensem que som déus, i fem allò que no podem fer: allò que si fóssim racionals, no ens caldria fer”. Adonem-nos-en: ens diu que, per tal de no fer les monstruoses atzagaiades que la nostra civilització perpetra cada dia, no ens caldria ser déus: en tindríem prou de ser éssers racionals. Éssers racionals. ¡Déu meu! Ja no vull parlar del ministre d’un país força civilitzat i desenvolupat que gosa dir que “tenir por de les nuclears és com tenir por dels eclipsis”. Aquest senyor, deixem-lo de banda perquè no crec que tingui curació possible (encara que, puntualitzem-ho, continua sent ministre del mateix país).

Però, ¿i tots aquests, grossos i petits, que encara avui ens diuen que les nuclears són segures, que hi estan previstos tots els riscos possibles? ¿Que no saben llegir? ¿Que estan

ARXIU

bojos? Doncs jo no ho sé, però fa tres mesos Espanya havia decidit ampliar el període d’utilització de les centrals que hi ha al seu territori, Alemanya preveia donar una nova expansió a la seva indústria nuclear, el Japó havia aprovat la construcció de catorze nous reactors. Ara tothom diu que fa marxa enrere, és clar. Però ¿com és que fa tres mesos no vèiem la rea­ litat? Fa un parell de setmanes vaig llegir que l’extensa zona, al voltant de Txernòbil, a la qual és prohibit d’acostar-se, equival a l’extensió de cinc Catalunyes. Ni m’he molestat a comprovar la dada. És que m’és igual si en comptes de cinc es tracta només de quatre, o de tres, o d’una Catalunya. Això és veritat des de fa anys, i els dirigents ho saben, o haurien de saber-ho. ¿Què significa això ara, quan parlem d’un país amb tan poca extensió superficial com el Japó? ¿No és possible veure l’infern que pot ser el Japó demà a la tarda, si no ho és ja avui? És clar, jo també he sentit aquella profunda veritat que qualsevol analfabet gosa expressar públicament: “Home, és que si no vols energia nuclear, haurem de tornar a utilitzar espelmes.” Doncs mira: resulta que un senyor, Josep Puig, professor d’Energia a la Universitat Autònoma de Barcelona, ens diu que la nuclear representa només el 2% de l’energia que es consumeix al món. Que Dinamarca i Àustria funcionen exclusinúm 344 - Juny 2011 n

vament amb energies renovables.

Que l’energia nuclear és una ruïna econòmica i que és perillosíssima.

I que “seria assenyat tancar urgentment Ascó i Vandellós”.

Més encara: conservo des de fa més d’un any l’entrevista que al programa televisiu Àgora van fer, el 29 de març del 2010, al senyor Antoni Lloret, doctor en Ciències Físiques per la Sorbona, especialista en física nuclear i energies renovables, i que ha estat director del Centre Nacional de Recerca Científica de França.

Aquest senyor, parlant del problema de les deixalles radioactives, diu que no hi ha avui cap tècnica que pugui solucionar aquest problema. Diu que el que s’ha de fer és tancar les centrals nuclears i deixar-hi, allí, sense tocar-les, les deixalles, durant “els centenars o qui sap si milers d’anys que continuaran sent perilloses”.

Que Espanya exporta energia nuclear a França, Portugal i el Marroc, i que, si s’hi dediqués, podria apanyar-seles molt bé mitjançant únicament la utilització de fonts d’energies alternatives. I –fixem-nos-hi, el març del 2010– que ell havia escrit un article, que no li va publicar cap diari, en el qual deia que no hi havia cap tecnologia humana que garantís que no pogués produir-se en qualsevol moment un “accident major”, potser fins i tot per causa de circumstàncies naturals. I esmentava, explícitament, la possibilitat d’un terratrèmol. n cooperació catalana n

25 n

biblioteca/llibres

Donació de llibres

1.

Aldomà, Ignasi. Amb el permís de Barcelona.

L’altra societat urbana. Lleida: Pagès Editors, 1999.

8.

Las políticas de integración social de los inmigrantes en las comunidades autónomas españolas. Bilbao: Fundación BBVA, 2010.

2.

Casas, Joan B.; Crespo Patricia. L’Euram: centre o perifèria? Una perspectiva econòmica. València: Institut d’Economia i Empresa Ignasi Villalonga ,2009.

9.

“El régimen fiscal de las sociedades cooperativas”. Revista de la Economía Pública Social y Cooperativa, núm. 69. València: CIRIEC-España, 2010.

3.

Decrecimiento Sotenible. Ecología Política, núm.

35. Barcelona: Icaria.

10.

Sánchez, Esther. Feminitzar el poder.

Barcelona: Fundació Josep Irla, 2010.

4.

Les empreses d’inserció a Espanya. Observatori de la Inclusió Social, núm. 2. Barcelona: Fundació Un Sol Món, 2007.

11.

El stock de capital en viviendas en España y su distribución territorial (1990-2007). Bilbao: Fundación BBVA, 2009.

5.

L’harmonització fiscal a la CEE. Barcelona: Patronat Català Pro Europa, 1989 (Documents de Treball; 19).

12.

Trabajo, temporalidad y empresas de trabajo temporal en España. Madrid: AGETT, 2001.

6.

Manual per a la identificació i avaluació de riscos laborals. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2005.

7.

Mas Ivars, Matilde; Robledo Domínguez, Juan C. Productividad. Una prespectiva internacional y sectorial. Bilbao: Fundación BBVA, 2010.

13.

“Transparencia, información y gestión eficiente en la economía social”. Revista de la Economía Pública Social y Cooperativa, núm. 57.

València: CIRIEC- España, 2007.

14.

Trentín, Bruno. Canvis i transformacions.

Barcelona: CTESC, 2005.

15.

Viñes Fiestas, Helena. La responsabilitat empresarial: una resposta rendible. Barcelona: CTESC, 2005.

BIBLIOTECA DE LA

Horari: dilluns i dimecres de 10 a 13h. dimarts i dijous de 16.30 a 19h.

Telèfon: 93 215 48 70 Fax: 93 487 32 83 a.e.: biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org

La Biblioteca de la Fundació Roca i Galès ha rebut recentment una extensa donació de llibres de temàtica cooperativista, economia social, medi ambient i altres, que ha incorporat als seus fons.

Tot i això, té un considerable romanent que posa a disposició de les persones i entitats que hi puguin estar interessades.

Cal convenir dia i hora amb la bibliotecària per venir a triar-los.

n La Biblioteca de la Fundació Roca Galès està al servei de totes aquelles persones que volen consultar temes referents a cooperativisme i economia social. n Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones i entitats que amb les seves donacions han contribuït a assolir els 5.000 exemplars que actualment la nostra biblioteca pot oferir als seus lectors. n Segueixen arribant nous llibres, i a fi d’obtenir l’espai necessari, hem cregut oportú fer una reestructuració de la biblioteca, retirant les obres de les quals disposem més d’un exemplar, i d’aquelles que no tracten específicament dels temes sobre els quals estem especialitzats. n Cada mes, la biblioteca de la Fundació Roca i Galès publicarà a Cooperació Catalana un llistat de quinze títols d’aquest tipus de material. n Aquests llibres podran ser obtinguts de forma gratuïta per qualsevol persona o entitat que hi estigui interessada. n Com obtenir aquests llibres: • Cal demanar-los per telèfon o per fax a la bibliotecària en horari de la biblioteca.

• Durant un període de trenta dies posteriors a la seva publicació.

• Els llibres s’hauran de recollir a la Fundació Roca i Galès i prèviament s’haurà d’omplir una fitxa amb les dades personals.

• En cap cas no es podrà fer un ús comercial del material obtingut.

• Les peticions seran ateses per rigorós ordre de comanda.

biblioteca/revistes

Elisenda Dunyó

IRU Courier

LE COOPÉRATEUR

Núm. 1. Març del 2011 Bonn

La voix du mouvement coopératif au Canada atlantique Núm. 2. Març-abril del 2011 Moncton

www.iru.de iru@raiffeisen.de

www.theatlanticco-operator.coop suscriptions@theatlanticco-operator.coop

Amb aquest número la revista estrena un nou disseny de, tot intentant, com es diu a l’editorial, modernitzar-la i fer-la mes atractiva. Cal indicar que la versió impresa és un resum d’una versió electrònica completa.

Hi trobem un informe de l’última assemblea general de la Unió Internacional Raiffeisen (IRU) a París, que inclou el discurs de nomenament del nou president de la IRU. A la sessió “Article de fons”, hi ha el títol: “Friedrich Wilhelm Raiffeisen i els ajuts estatals”, en què s’analitza el comportament pràctic que va tenir Raiffeisen quan va ser alcalde. La seva fe cristiana i el desig de millorar les condicions socials el va portar a lluitar per aconseguir ajuts per poder disminuir les carències econòmiques de la gent sense recursos. S’hi exposen dos exemples i es remarquen els punts més destacats del llibre que va escriure, que tracta sobre les associacions de caixes de crèdit. Aquest llibre va ser concebut com una important guia pràctica per a la direcció i creació de cooperatives. Seguidament hi ha la secció “Al món”, que s’enceta amb l’article “Cera, invertir en el benestar i la prosperitat”, en el qual s’interrelaciona aquesta cooperativa amb la base dels postulats de Raiffeisen. Una cooperativa amb gairebé mig milions de socis i que treballa constantment per projectes socials i reforça les bases d’un grup financer sòlid. I seguidament hi ha el text “La Unió Central de les Cooperatives de Crèdit de Turquia”. El president de la Junta Directiva d’aquesta Unió informa de les seves experiències i activitats en el sector cooperatiu. n

Revista bimensual editada, en el mateix número, en llengua anglesa i en llengua francesa. En el sumari hi han els títols següents: l’“Editorial” amb l’encapçalament: “El retrobament de Paul-Émile Légére”. El segueix l’article “Paul-Émile Légère, a punt per a agafar la batuta de Coop.

Atlantique”, amb una petita entrevista al final. A “Retrat d’una cooperativa” hi ha l’article “La cooperativa Northumberland, molt més que una lleteria”. A la secció de “Entrevista”, amb el titular “¡El verdader treball de cooperació!”, el gerent d’una cooperativa de Nova Escòcia és qui respon a les preguntes. A les pàgines següents es dóna a conèixer alguns del candidats que es presenten a les eleccions del Consell d’Administració de Coop. Atlantique.

“El treball d’EduNova: Atreure als estudiants i els contractes de formació a l’estranger”, “Fer una ruta conjunta: Una cooperativa de cotxe compartit fa la seva entrada a les Maritimes”. Presenten aquest cas com un exemple de cooperativa que pot emprendre camí gràcies al finançament obtingut per l’IDC, un programa del Govern del Canadà.

Inclou un requadre amb les cinc cooperatives que han obtingut aquest finançament gràcies a Iniciative du Dévolppement Coopératif, amb un breu apunt dels projectes. A la secció “Regional”: “La col·laboració entre apicultors: una recepta dolça”. I, després, “La Coopérative de Sussex celebra el seu 170è aniversari: La més antiga societat agrícola del món veu la seva història reflectida en un llibre”.

A “Medi Ambient”: “Diners a l’aire”. Continuen amb la descripció del lliurament de Premis de Coop. Atlantique a gerents de les botigues. Tot seguit hi han receptes culinàries, un article en què es parla del cultiu urbà i la secció: “L’última paraula”, que tanca la publicació. n

núm 344 - Juny 2011 n

cooperació catalana n

27 n

Premis Fundació Roca i Galès 2011 20è Premi Periodístic Jacint Dunyó, d’articles sobre cooperativisme

15è Premi Albert Pérez-Bastardas, d’articles sobre medi ambient i educació ambiental 4t Premi Benet Vigo, d’articles sobre benestar social

Es convoquen 3 modalitats per a articles que tractin sobre un dels temes següents: – Premi Periodístic Jacint Dunyó: articles sobre la teoria o la història del cooperativisme; així com d’experiències concretes relacionades amb el món cooperatiu, especialment les reeixides.

– Premi Albert Pérez-Bastardas: articles que contribueixin al coneixement i preservació del patrimoni natural i/o experiències d’educació ambiental.

– Premi Benet Vigo: articles que aportin iniciatives i experiències que promoguin o contribueixin a la construcció d’una societat més equitativa, igualitària i pacífica.

Bases • Els articles han de ser inèdits, escrits en català, i tenir una extensió total entre 9.000-15.000 caràcters amb espais.

• Es valorarà tant el contingut com el tractament periodístic dels articles.

• La dotació per a cada modalitat és de 650 €* per a l’article guanyador i de 300 € *, per al segon.

• S’han de presentar en suport informàtic (CD, DVD, USB) acompanyats d’una còpia impresa en paper, sense signar, que es lliurarà dins un sobre tancat. Cal adjuntar un altre sobre tancat que només portarà escrit a l’exterior el títol de l’article, el nom i la modalitat del premi a què opta. Dins d’aquest segon sobre, es posaran les dades personals de l’autor, el títol de l’article i el suport informàtic.

• Els articles també es podran presentar per correu electrònic a l’adreça: premis@rocagales.org, adjuntant-

hi dos arxius en format doc: un amb l’article sense signar i un altre, anomenat “dades+títol_article.doc”, que contindrà les dades de l’autor. El missatge ha d’anar sense signar i ha de posar el nom dels arxius que hi porta adjunts. Caldrà indicar en l’assumpte el nom i la modalitat del premi a què opta.

• El termini de presentació dels articles finalitza el 30 de setembre de 2011.

• El jurat el formaran: Premi Periodístic Jacint Dunyó: Núria Esteve, Rafael Ricolfe, Francesc Vila i Jordi Maluquer.

Premi Albert Pérez-Bastardas: Teresa Franquesa, Xavier Palos, Albert Torras i Lluïsa Navarro.

Premi d’articles sobre Benestar social: Fermí Vives, Enriqueta Muntané, Antoni Gavaldà i Jaume Fallada.

Actuarà com a secretària dels tres jurats: Agnès Giner, coordinadora de la revista Cooperació Catalana.

• Els veredictes dels Jurats es faran públics en el número de desembre de Cooperació Catalana.

• L’article guanyador, el segon i els treballs considerats finalistes, podran ser publicats a Cooperació Catalana i al web de la Fundació Roca i Galès, a partir de la publicació del veredicte. * Import net, una vegada deduïda la retenció de l’IRPF. JACINT DUNYÓ I CLARÀ (Barcelona, 1924 – 1982) Historiador, periodista i cooperativista, va ser des de l’ inici membre del Patronat de la Fundació Roca i Galès i el primer Director de la revista Cooperació Catalana.

ALBERT PÉREZ-BASTARDAS (Barcelona, 1953 – Stromboli, 1986)

Biòleg de formació i educador de vocació, dedicat a l’ensenyament, a la divulgació de les ciències naturals i a l’educació ambiental. Fou soci fundador de la Societat Catalana d’Educació Ambiental i va col·laborar amb la Fundació Roca i Galès.

BENET VIGO I TRULLS (Roses, 1918)

Pagès entusiasta de la cooperació, cooperativista destacat especialment en el sector sanitari i gran defensor del benestar social com a eina de millora de la societat. Les seves reflexions han estat sovint publicades a la revista Cooperació Catalana.

FUNDACIÓ ROCA I GALÈS - Revista Cooperació Catalana

Aragó, 281, 1r 1a • 08009 Barcelona Tel. 932 154 870 Fax 934 873 283 cc@rocagales.org www.rocagales.org