Cooperaciocatalana 343

343

Maig 2011 • revista mensual Any 31è • PVP 3,00 € edita Fundació Roca i Galès

Som energia Les nostres cooperatives: Som Energia, Sccl.

Entrevista: Xavier López, DG d’Economia social i Cooperativa.

343

Maig 2011 • revista mesual • Any 31è edita Fundació Roca i Galès

sumari 4 / TORNAVEU

Enric Cirici, empresari i enginyer químic jubilat.

5 / EDITORIAL

Som energia.

La conversa desgrana els objectius de la Direcció general, destacant la importància de la creació de grups cooperatius, de la competitivitat de les empreses cooperatives i la necessitat de promoure polítiques de foment del cooperativisme.

6 / EL NOSTRE MÓN

13

9 / COOPERATIVES DE CATALUNYA

El jovent, el futur de l’empresa cooperativa.

Cooperatives de Catalunya 10 / LES NOSTRES COOPERATIVES

19 / PREMIS FRG 2010 – 2N. PREMI BENET VIGO

Som Energia: cooperativisme sostenible per a democratitzar el sector energètic David Fernàndez Reportatge de la nova cooperativa de consum de distribució d’energia verda certificada procedent exclusivament de fonts renovables: un nou model energètic compromès, cooperatiu i alternatiu que respecta el territori i les generacions futures.

10 13 / ENTREVISTA

Xavier López, Director general d’Economia social i Cooperativa, i Treball autònom.

Montse Pallarès

crèdits

16

L’altre Montjuïc.

J. Victor Gay i Frias

19 16 / COOPERATIVISME

Aposta, la formació des del cooperativisme.

Jordi Picart i Barrot Cooperativa de segon grau que realitza accions formatives per al cooperativisme des del cooperativisme, i que ha establert amb el temps un itinerari competencial del soci. Compromesa amb la difusió del cooperativisme, Aposta impacta també en el món educatiu escolar, universitari i empresarial.

Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 - cc@rocagales.org - www.rocagales.org Coordinació Agnès Giner. Consell de Redacció Josep Busquets, Miquel Corna, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Ma. Lluïsa Navarro, Joseba Polanco i Esteve Puigferrat.

Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits. Foto portada: Estels de colors © Thor Jorgen - Fotolia. Logotip 30 anys: Pau Segarra. Disseny, maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada EMAS) Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415.

24 / PENSEM-HI

Patriotisme i coses així.

Santos Hernández 27 / BIBLIOTECA

Donació Retalls Elisenda Dunyó Amb el suport de:

Aquesta revista ha estat impresa sobre paper certificat FSC® i amb tintes provinents d’olis vegetals núm 343 - Maig 2011 n

cooperació catalana n

3n

Tornaveu

Un parell de preguntes (que en són tres) a Enric Cirici, (Barcelona, 1931), empresari i enginyer químic jubilat.

1 2 3 ¿Què et sembla atractiu del cooperativisme?

Em sembla una fórmula molt atractiva, perquè, com que és necessari un capital per a fer empresa, amb aquest sistema hi ha la possibilitat que quedi molt més repartit. I en teoria tots els cooperativistes hi poden treballar com a cosa pròpia. No totes són iguals, ja que en les de consum només es busca un benefici immediat, i això en ocasions han ensorrat la cooperativa.

n4

cooperació catalana n

núm 343 - Maig 2011 n

¿Què no et convenç del cooperativisme?

La filosofia em convenç del tot, però s’hi poden produir algunes situacions que no hi ajudin, com per exemple que no hi hagi un dirigent amb empenta i esperit empresarial. “Entre tots ho farem tot” pot ser un handicap. També si és massa gran i es lloguen empleats pot desvirtuar-se la cooperació i acabar sent una mena de societat amb patrons i assalariats.

¿Com i quan vas sentir a parlar per primer cop de cooperativisme? ¿Consideres que és una utopia?

Vaig conèixer de molt jove les cooperatives de consum de l’antic poble de Gràcia, i eren corporacions envellides i sense dinamisme. La filosofia m’agrada, però cal trobar la forma de tenir dirigents amb empenta empresarial, que han de tenir una certa durada, però no pas eternitat. I ha d’haver sistemes per a prevenir els defectes possibles.

editorial

Som energia

Fa una mica més d’un any publicàvem un reportatge de l’única cooperativa elèctrica catalana en funcionament : la Cooperativa Popular de Fluid Elèctric (Cooperació Catalana, 330 – març 2010). I fa una mica més de mig any vam insistir en el tema amb un article històric sobre les cooperatives elèctriques de la Catalunya dels anys 1920-39 (Cooperació Catalana, 336 – octubre 2010).

Tornem ara a insistir en el tema elèctric dedicant Les Nostres Cooperatives a la novíssima cooperativa de consum Som Energia.

Compromesa amb un nou model energètic cooperatiu, verd i alternatiu Som Energia neix amb potència encarant el repte de la democratització dels recursos energètics.

L’economia cooperativa irromp amb potència en un sector estratègic, de serveis bàsics d’on fins ara n’era desterrada (am la sola excepció de Camprodon). Som una energia eficient, sostenible i democràtica a considerar.

L’entrevista al DG d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom també fa referència a l’energia i potència de les empreses arrelades en la gestió democràtica i els principis de la cooperació. I sumem també l’energia dels més joves pel futur de l’empresa cooperativa, com ho fa l’Aliança Cooperativa Internacional dedicant-los la Diada Internacional de les Cooperatives d’enguany. Som energia que ens permet alçar el vol vers un futur més net, sostenible i democràtic. n

LA COBERTA/ Prenent el vol amb energia cooperativa, verda, alternativa i democràtica. /Foto: Estels de colors © Thor Jorgen - Fotolia núm 343 - Maig 2011 n

cooperació catalana n

5n

el nostre món

Neix Encís fruit de la fusió des les cooperatives Entorn i 6tell, de servei a les persones

Fira del cooperativisme al Prat de Llobregat

Les cooperatives d’iniciativa social ENTORN i 6tell han aprovat recentment un acord de fusió votat per unanimitat al 100% per tots els socis. Sota el nom de Serveis a les Persones Encís, esdevé la cooperativa catalana mixta de treball i de consum de servei a les persones més gran de Catalunya.

Sumades, les dues cooperatives compten amb 500 professionals, 34 socis de treball i facturen prop de 10M€.

L’estratègia de creixement d’Encís, amb seu social a Manresa (Bages), passa per doblar la seva facturació fins als 20M€ i per crear 500 nous llocs de treball, fins assolir una xifra total d’empleats -directes e indirectes- que voltarà el miler de treballadors, en tres anys.

La nova cooperativa, que a través de les seves seus a Barcelona i Manresa arribarà a tot el territori català, guanya fortalesa de gestió, organització, capacitat de resposta i d’inversió. Avalada per més de 20 anys d’experiència, neix amb l’objectiu d’ampliar i captar nous clients donant servei a 150.000 usuaris de Catalunya i les Illes Balears. Entre els seus serveis destaquen la gestió d’equipaments socials (casals de gent gran, biblioteques, projectes adreçats als joves o escoles bressol) i el desenvolupament de programes socioeducatius i culturals adreçats a les persones, l’Administració Pública, les empreses, les entitats de lleure i les associacions en general.

El dissabte 4 de juny el moviment cooperatiu i de l’economia social del Prat de Llobregat celebra una nova Fira del Cooperativisme.

La Fira del cooperativisme – impulsada des dels seus inicis per dues de les cooperatives més emblemàtiques del Prat: la Cooperativa Obrera de Viviendas i Ecoprat- s’ha consolidat com un espai de trobada del món cooperatiu i de l’economia social del territori, on compartir coneixements i intercanviar experiències.

Enguany, l’Àrea de promoció Econòmica i Comerç de l’Ajuntament del Prat de Llobregat, juntament amb les entitats del món cooperatiu i de l’economia social, organitzen aquest esdeveniment en el marc de la Taula del cooperativisme. Una activitat que forma part del Pla de dinamització de l’Economia Cooperativa del Prat de Llobregat (2010-2012) i que té per objectiu difondre el coneixement i els valors de l’economia cooperativa i social, donant-la a conèixer al públic emprenedor i promocionar la intercooperació entre les empreses del sector.

La Fira del cooperativisme esdevé un espai de trobada del moviment cooperatiu i de l’economia social del territori, un espai obert on les entitats hi poden estar presents amb un estand gratuït en el que promocionar els productes i serveis i donar-los a conèixer a la gent del Prat i resta d’empreses d’economia cooperativa i social. Per a reservar estand i obtenir més informació: 934 786 878, www.elprat.cat i www.cov-elprat.es. n

n6

cooperació catalana n

En el camp dels serveis a la infància preveu posicionar-se com el primer operador d’escoles bressol de Catalunya. La cooperativa també cerca ampliar els serveis que ofereix als seus socis de consum arribant a les més de 17.000 persones vinculades a les 180 entitats del Moviment Laic i Progressista.

Pel que fa als plans l’expansió en un termini de tres anys preveu traspassar fronteres a través d’aliances locals i projectes d’intercooperació amb operadors de Sud Amèrica.

El model empresarial d’Encís té la voluntat de contribuir a la transformació social a través de la gestió de projectes orientats a la millora de la qualitat de vida de les persones creant relacions de parteneriat amb les administracions públiques. La idiosincràsia d’Encís ve marcada perquè és una empresa d’iniciativa social i sense afany de lucre, i això li permet especialitzar-se en respondre a les necessitats socials des de la màxima qualitat, generant ocupació i riquesa allà on implementi els seus projectes, combinant els recursos dels diferents agents per obtenir els millors resultats amb una mínima despesa.

Anteriorment ambdues cooperatives tenien una aliança empresarial des de la qual gestionaven conjuntament diversos projectes com la gestió d’una escoleta a les Illes Balears.

Més info: www.encis.coop n núm 343 - Maig 2011 n

IV Congrés català de Comptabilitat i Direcció Organitzat per l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID), el Congrés tindrà lloc els propers dies 26 i 27 de maig en la seva quarta edició, al Campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Les conferències i les sessions de treball simultànies programades es centraran en el temes més actuals i importants sobre el tema. Es tracta d’una trobada de professionals, acadèmics, empreses i administració pública amb els objectius de presentar nous desenvolupaments en matèria comptable i direcció.

Amb l’objectiu de conèixer i impulsar la investigació i els grups de recerca, el Congrés pretén fomentar l’intercanvi d’idees i experiències entre el món empresarial i professional.

Informació, programa i inscripcions: www.accid.org/congres i al telèfon 935 421 47. n

CaixaGuissona aconsegueix un nou rècord de beneficis Un any més CAIXAGUISSONA es va desmarcar de la tònica general del sector financer espanyol, i va aconseguir millorar la seva xifra de benefici net de 2010 en un +4,37%, fins aconseguir els 3,15 milions d’euros, nou rècord en la història de l’entitat.

El creixement dels resultats, és conseqüència entre altres factors, de l’increment de l’activitat i dels volums gestionats per l’entitat.

En el tancament de 2010 CaixaGuissona gestionava en el seu balanç actius per valor de 349,5 milions d’euros, un +6,94% més que en la mateixa data de l’any anterior.

L’entitat va destacar especialment el creixement registrat en l’activitat creditícia. En un moment en què les restriccions de crèdit afecten a moltes empreses i famílies, CaixaGuissona va facilitar el 2010 als seus clients nous crèdits per import de 30,7 milions d’euros. Com a conseqüència d’això el saldo creditici net sobre clients va créixer un +5,35% respecte el 2009.

Pel que fa a les xifres de morositat CaixaGuissona va finalitzar el 2010 amb una ràtio de morositat d’un 1,31%, molt per sota dels percentatges de bancs (5,83%) i caixes d’estalvi (5,82%). La nul·la exposició de l’entitat a projectes núm 343 - Maig 2011 n

immobiliaris va resultar decisiva per explicar la contenció en l’evolució de la mora.

Un dels paràmetres més seguits en els últims mesos és la ràtio de solvència o capital principal (core capital). La nova normativa exigeix a l’entitat acreditar un nivell de solvència mínim del 8%. A 31 de desembre de 2010, el capital principal de CaixaGuissona era d’un 25,88%, la qual cosa situa a l’entitat al capdavant del sector financer espanyol.

CaixaGuissona va desenvolupar durant 2010 una important activitat comercial orientada a la captació de nou negoci de petites i mitjanes empreses, suportada principalment en el canal de banca electrònica i en la política de total absència de comissions per serveis. Aquesta campanya va permetre a l’entitat aconseguir un creixement d’un 14,23% interanual en aquest segment de clients.

Entre els projectes d’especial rellevància, l’entitat també va citar que en el passat exercici es va completar la migració de tot el parc de targetes de crèdit i dèbit al nou estàndard EMV (xip), i la renovació i ampliació de serveis del servei de banca electrònica GOL (www.caixaguissona.com).n

cooperació catalana n

7n

Ethica, el joc de les finances ètiques La cooperativa Barcelonya, presenta el joc de taula Ethica, un joc elaborat per vàries organitzacions europees dedicades a l’educació i les finances ètiques. Es tracta d’una eina pedagògica per aprendre sobre les implicacions socials i ambientals del sistema financer, dirigit a joves i adults a partir de 15 anys, en el que poden jugar de 6 a 27 jugadors/es.

El joc i el web seran disponibles a partir de juny en català, castellà, anglès, francès i polonès. Durant el mes de juny també oferiran seminaris de formació per a educadors/es i professors/es sobre com utilitzar el joc, a Madrid i a Barcelona.

Més informació a: www.ethica.co i www.barcelonya.com

3r Congrés Internacional d’Investigació en Economia Social del CIRIEC Entre els dies 6 i 8 d’abril, i amb un gran èxit de participació va tenir lloc a Valladolid el Tercer Congrés Internacional d’Investigació en Economia Social del CIRIEC, que va comptar amb la presència de 400 participants de 40 països, entre ells 300 experts acadèmics. El Congrés, organitzat per la secció espanyola del CIRIEC i de la mà del CIRIEC-Internacional, va comptar amb la col·laboració de la Xarxa Enuies, d’instituts i centres universitaris d’investigació en economia social, la Universitat de Valladolid i la Junta de Castilla i León.

Analitzar el paper que l’economia social pot exercir en un nou model de desenvolupament econòmic sostenible, tant per als països del Nord com del Sud, va ser l’objectiu d’aquest congrés científic.

En l’inaugural es va destacar el moment transcendental de l’economia social, a Espanya amb la recent aprovació de la Llei d’Economia Social i la presentació

d’importants informes que quantifiquen el sector al nostre país, i a nivell internacional amb el paper que està exercint a impulsar el desenvolupament dels més desfavorits, així com en les estratègies d’innovació i desenvolupament sostenible.

Durant el Congrés Akira Kurimoto, president de la comissió Científica de la ACI, com el representant del CIRIEC-Japó, Hajime Imamura, van destacar el rellevant paper que estan tenint molts organismes d’economia social en les operacions de rescat del seu país després del tsunami i posterior desastre nuclear.

Els Congressos Internacionals d’Investigadors en Economia Social són una iniciativa recent en el calendari del CIRIECInternacional. Tenen lloc cada dos anys, alternant-se amb els Congressos Internacionals del CIRIEC sobre economia pública, social i cooperativa, com el celebrat aquest any a Berlín o en 2008 a Sevilla. n

Assemblees de les Federacions de Cooperatives de Catalunya FEDERACIÓ DE COOPERATIVES D’HABITATGES DE CATALUNYA Dia: dijous 26 de maig Hora: 10h matí Lloc: seu Federació (Mallorca, 272. Barcelona) www.fedcoophabitcat.org

n8

cooperació catalana n

FEDERACIÓ DE COOPERATIVES DE TREBALL DE CATALUNYA Dia: dijous 2 de juny Hora: 17h.

Lloc: Consorci El Far (Barcelona) www.cooperativestreball.coop

núm 343 - Maig 2011 n

FEDERACIÓ DE COOPERATIVES AGRÀRIES DE CATALUNYA Dia: dijous 9 de juny Hora: 11h.

Lloc: Almenar (Lleida) www.fcac.coop

cooperatives de catalunya

El jovent, el futur de l’empresa cooperativa El Dia Internacional de les Cooperatives d’enguany se centrarà en el jovent com a força tractora de l’empresa cooperativa del futur. El tema es vincula amb l’Any Internacional del Jovent declarat per les Nacions Unides.

Confederació de Cooperatives de Catalunya

El proper mes de juliol tindrà lloc la vuitanta-novena edició del Dia Internacional de les Cooperatives de l’Aliança Cooperativa Internacional i la dissetena edició del Dia Internacional de les Cooperatives de les Nacions Unides que amb el lema «el jovent, el futur de l’empresa cooperativa» es vol posar de relleu com el model cooperatiu d’empresa ha de ser un model d’èxit pel col·lectiu de joves. Alhora, aquest esdeveniment mundial estarà vinculat amb l’Any Internacional de la Joventut, proclamat per les Nacions Unides per aquest 2011, i que pretén promoure el diàleg i la comprensió entre les generacions i els ideals de pau, el respecte dels drets humans i les llibertats i la solidaritat.

Reconeixent que les cooperatives s’estan convertint en un factor indispensable del desenvolupament econòmic i social, el Dia Internacional de les Cooperatives d’enguany centrarà els esforços perquè es promogui la participació del jovent en el moviment cooperatiu.

En el context econòmic actual en què s’aposta per un canvi de model productiu, per polítiques que promoguin la innovació i la formació,

per l’eficiència energètica... el jovent té un pes específic molt important en la configuració econòmica, social i política d’un futur proper.

En aquest marc, val a dir que en els entorns formatius, tant universitaris com escoles de negoci, en què el jovent hi està proper, el model cooperatiu sovint no forma part de la base curricular; això comporta l’omissió d’un model d’empresa com a forma d’emprenedoria o d’ocupació i, consegüentment, l’omissió d’oportunitats professionals i laborals pel col·lectiu de joves. En canvi, les cooperatives ofereixen oportunitats perquè els joves puguin donar resposta a les seves necessitats pràctiques i estratègiques; els proporcionen ocasions per adquirir experiència de treball professional, per continuar la seva educació i reforçar les seves capacitats, fomentar la participació i la democràcia en la presa de decisions o formar les seves pròpies cooperatives. Avui, a Catalunya hi ha més d’un milió de joves que són l’engranatge de les aspiracions d’un pròsper cicle econòmic, social i polític. Per consegüent, el model cooperatiu aposta perquè la població juvenil d’avui sigui part del cooperativisme de demà; i pugui contribuir a la construcció d’un millor model de producció més democràtic, participatiu i sostenible davant els canvis.

En virtut d’això, la plataforma catalana que representa a la majoria dels nostres joves , el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), té clar que, davant els nous reptes, el jovent juga un paper clau núm 343 - Maig 2011 n

Com és sabut, el 1994 les Nacions Unides (NU) va reconèixer i reafirmar que les cooperatives tenen un paper important a desenvolupar en la vida econòmica, social i cultural. Consegüentment, va proclamar Dia Internacional de les Cooperatives de les Nacions Unides el primer dissabte de juliol i se celebrà per primera vegada el 1995, any en què es commemorava el centenari de la creació de l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI). Per bé que l’ACI ve celebrant el Dia Internacional des de 1923, és a partir del reconeixement de les NU que ambdues organitzacions plantegen conjuntament el tema de celebració. Per a la seva banda, l’ACI elabora el manifest en què es posa de relleu la contribució del moviment cooperatiu en l’eix central escollit per a l’any.

en la configuració de les bases que han de regir el canvi. Ho deixen ben palès en la resolució de la XXXIII Assemblea General Ordinària celebrada el passat febrer a Barcelona en què reconeixen el paper de l’empresa cooperativa.

Amb això, la Confederació de Cooperatives de Catalunya es congratula que la població juvenil de Catalunya prengui força i notorietat en la construcció de la competitivitat de la nostra economia, en la construcció d’una base social forta i cohesionada, en la promoció d’un entorn més sostenible i just i que reconegui el model cooperatiu com a forma de fer empresa de futur; per això, des de la Confederació de Cooperatives de Catalunya es continuarà impulsant i promovent el desplegament del model cooperatiu entre el col·lectiu de joves. n cooperació catalana n

9n

LES NOSTRES COOPERATIVES

Nascuda el setembre del 2010, Som Energia és una novíssima cooperativa de consum sense ànim de lucre que ja aplega més de cinc-cents socis. El proper setembre començarà a comercialitzar a particulars i empreses energia verda certificada procedent exclusivament de fonts renovables. Han arribat per quedar-s’hi, amb la voluntat d’aplegar milers de persones en un nou model energètic compromès, cooperatiu i alternatiu que respecti el territori i les generacions futures. És per aquest motiu que ens hem endinsat en els detalls de la primera experiència cooperativa catalana del segle xxi que encara amb força el repte de democratitzar l’energia.

Som Energia: cooperativisme sostenible per a democratitzar el sector energètic David Fernàndez

Hi han passos petits que prefiguren

passes de gegant: canvis de cicle que comencen de sobte un dia concret.

Primers pedres que prefiguren la construcció d’una casa comuna: més justa, més ecològica, més solidària. És ben probable que aquest dia, en l’àmbit complex d’un sector energètic tan cabdal en l’actual model socioeconòmic, fos el passat 10 de desembre, el dia que a la Casa de Cultura de Girona es va formalitzar, amb l’assistència de gairebé cent cinquanta socis, l’acte fundacional de la cooperativa Som Energia. Amb tres eixos claus constitutius: la comercialització elèctrica —de caràcter immediat a partir del proper setembre—, la inversió sota criteris de desenvolupament local i sostenible en noves instal·lacions d’energies renovables —de plantes de biogàs, fotovoltaica, de biomassa o eòlica—,

n 10

cooperació catalana n

núm 343 - Maig 2011 n

i una neuràlgica pedagogia i educació ambiental per a neutralitzar el malbaratament energètic i reduir un consum sovint desbocat.

Tres eixos per a una nova cooperativa de consum, sense ànim de lucre, que té com a objectiu oferir energia 100% verda i renovable a casa nostra. I alerta, que no és pas poca cosa, això. Els zapatistes sempre diuen que un és tan gran com l’enemic contra qui lluita. David contra Goliat, doncs, en la defensa d’una energia de proximitat que tingui el mateix preu tarifari que l’ordinària i que ajudi a transformar casa nostra en un territori més sostenible i clarament respectuós amb el medi. I amb una fita clara per bandera: amb el temps, disposar de mecanismes de generació pròpia d’energia que ens facin avançar, com a societat, cap a un model autònom, menys dependent, més eficient i més ecològic. Més sobirà i més democràtic.

Origen i referències La iniciativa va néixer el novembre del 2009 quan un grup de persones, professors i estudiants, alumnes i exalumnes, de la Universitat de Girona van conjurar-se per reproduir experiències reeixides en altres indrets europeus i que es caracteritzaven per la participació directa dels ciutadans en el canvi de model

energètic. Amb el suport del programa PERPAL de la Generalitat de Catalunya, de la mateixa Universitat i del Parc Tecnològic de la UdG, es van fer els primers passos per refermar una decisió que ja estava presa: engegar el procés de creació de la primera cooperativa catalana de consum i producció d’energia verda. I de seguida, a través de la iniciativa 350.org, cercar les primeres persones, sempre imprescindibles, sempre necessàries, per a poder fer els primers passos. Que ja s’han fet.

A finals de l’abril de2011, Som Energia ja disposa de 627 socis de ple dret d’entre les més de 900 sol·licituds rebudes. El 2011: el primer any que Som Energia funcionarà plenament com a cooperativa amb l’objectiu d’assolir, a la tardor, el primer objectiu: esdevenir comercialitzadora d’electricitat el 100% renovable i arrencar amb els primers projectes de producció pròpia. El tercer eix, el vessant pedagògic i educatiu, ja ha començat a ser operatiu al web: amb una secció de consells per a la reducció i la racionalització dels usos quotidians d’energia àmpliament recomanable i que haurien d’estar, en aquests temps de crisi i canvi climàtic, a totes les llars.

Tota una aventura, gens temerària.

Som Energia combat, sobretot, un

SOM ENERGIA, SCCL

una cooperativa nascuda el 2005 que té més de 6.500 socis, tot i vendre l’energia verda un 25% més cara.

retard històric i ho fa des del cooperativisme. Perquè corrobora la seva aposta amb experiències europees que avalen del tot la iniciativa. Els seus membres ens recorden que les referències són ben sòlides al nord de la Unió Europea, on centenars de milers de persones són propietàries de cooperatives sense ànim de

Un canvi profund que serà senzill Si hi afegim que tot seran facilitats, les bones notícies continuen arribant. Perquè la implicació de persones i empreses en aquest projecte cooperatiu és materialitzable ben bé en un sol gest. Llars, empreses i administracions públiques ja poden col·laborar activament amb la l’extensió de la cooperativa presidida per Marc Roselló i vicepresidida per Gijsbert Huijink, professor de la Universitat de Girona. El canvi és profund, però senzill: l’únic gest és contractar els serveis de subministrament de la cooperativa, que oferirà preus similars als existents en un mercat energètic controlat per grans multinacionals. No hi ha canvi de comptador, ni sobrecostos, ni problemes. Aparentment, a la llar, no haurà canviat res. Però en realitat haurà canviat ben bé tot: saber que a casa teva o a la cooperativa l’energia que hi utilitzes és d’origen renovable, que cada quilowatt hora contractat està injectat a les xarxes de fonts renovables i que amb el nostre compromís anem canviant el món. De manera certificada. A vegades un sol gest ja és massa: i aquest és el cas. I més encara si

lucre que els proporcionen energia verda, produïda per molins de vent, plaques solars o plantes de biogàs.

Una energia generada exclusivament a través de fonts renovables, netes i sostenibles. Esmenten el cas flamenc d’Ecopower: deu anys de trajectòria, plantes pròpies i vint-i-cinc mil socis.

I també Enercoop a l’Estat francès: núm 343 - Maig 2011 n

cooperació catalana n

11 n

Les Nostres Cooperatives SOM ENERGIA, SCCL

tenim en compte que també s’hi podrà participar invertint en projectes de noves plantes, que tindran un retorn mínim del 4% d’interès. I més encara si valorem que el pla de les renovables del Govern espanyol s’acaba, i que Som Energia defensa la sobirania ciutadana i no vol dependre de governs que canvien o de grans empreses amb altres interessos. Independència energètica en tots els sentits.

Sobirania ciutadana i embranzida cooperativa “Ara és el moment; els ciutadans ens hem d’organitzar per no dependre de les grans companyies o governs; individualment no podem fer gaire; plegats, sí”, manté Gijsbert Huijink per tal d’aclarir-nos que Catalunya és un lloc immillorable per a les fonts renovables: “Tenim la tramuntana, boscos que generen tones de biomassa, explotacions agràries que poden alimentar de purins les plantes de biogàs, molts dies de sol a tot el territori; ho tenim tot de cara.” És del mateix parer Isaac Rodó, secretari de la cooperativa: “Si ens unim per demanar un canvi de model energètic, tindrem la força necessària per a aconseguir-ho.”

I és que la nova cooperativa té com a valors propis la participació i la implicació activa dels socis, la transparència i el control democràtic, la capil·laritat econòmica que els doti de poder financer i popular, l’autonomia i la independència, la intercooperació, l’educació i la informació i l’enfocament del projecte cap a les comunitats locals per contribuir a crear una economia veritablement sostenible. Respecte a l’opció cooperativa, Isaac Rodó és diàfan: ho van escollir per afavorir la participació cooperativa, per n 12

cooperació catalana n

principis democràtics, i per establir una relació d’iguals entre tots. I més encara. Hi afegeix: “Des dels inicis del projecte, la manera de treballar de l’equip va ser bàsicament així: seguint una estructura horitzontal, organitzada però sense jerarquies.”

També per la voluntat, societat en xarxa del futur, “d’intercooperar amb altres cooperatives, entitats, associacions i empreses, que és una cosa que fa tanta falta en l’actual sistema econòmic, deixant de banda els personalismes i els interessos propis de les grans empreses, cercant el benefici de tothom”.

La cooperativa, amb l’assemblea general com a màxim òrgan de govern i sota el principi “una persona, un vot” independentment de la quantitat econòmica aportada, s’organitza avui sobre la base del treball de sis comissions: “Comercialització”, “Projectes”, “Serveis energètics”, “Comunicació”, “Educació” i “Recursos”. No esperen més. Si escollir entre el mateix i el mateix no és mai una elecció, sinó una imposició, ells han escollit el camí més difícil, però el més genuí i transformador: crear alternatives.

La realitat sempre mana. Potser per això la gran nevada del 2010 o la mateixa MAT també concorren en el rerefons d’aquesta iniciativa pionera de distribució d’energia verda a casa nostra. La primera perquè va demostrar, particularment a les comarques gironines on ha nascut la iniciativa, el mal estat de la xarxa elèctrica de proximitat.

La segona, respecte a les grans infraestructures, perquè demostra, a parer de Som Energia, que “no estem d’acord en com s’ha decidit i gestionat el projecte de la MAT; som conscients de la necessitat d’unes línies i xarxes elèctriques de qualitat, ben enllaçades i amb el núm 343 - Maig 2011 n

SOM ENERGIA, SCCL

menor impacte al medi; una línia com la MAT, en cas de demostrarse’n la necessitat, sempre hauria de ser soterrada”.

Fet i fet, en el 25è aniversari de l’accident de Txernòbil o després del terrible accident de Fukushima, que ha tornat a posar a la palestra el risc de l’energia nuclear, Som Energia arriba a temps. Amb les millors notícies per al medi ambient, per al país i per al cooperativisme. Malgrat l’hostilitat d’un mercat energètic dominat per les grans corporacions, ja tenim a casa nostra una opció cooperativa, ètica, compromesa i que defensa un model local i de proximitat. Doncs sí: a partir del setembre podrem estar connectats a l’energia verda, alimentar i endollar cooperativament la nostra activitat i reaprendre un cop més com combatre el malbaratament i avançar en l’eficiència energètica. Som Energia. Són cooperativa. I han arribat per quedar-s’hi. En aquests temps dels elements comuns: l’imprescindible canvi de paradigma energètic arriba sota el guiatge del cooperativisme. Dos en un. I tots a l’una.

Amb energia cooperativa. n www.somenergia.cat Com fer-se’n soci • Pots participar-hi i tenir accés a l’energia renovable.

• Ajudaràs a desenvolupar una economia sostenible veritable i a millorar decididament el medi natural.

• Seràs copropietari igual que tots els altres socis, que tenen un vot d’idèntic valor.

• Un únic dipòsit recuperable de participació de tan sols 100 euros.

• Producció local d’energia sostenible.

• Transferència simple i sense esforç des del teu proveïdor actual.

• Menys dependència de les grans companyies energètiques.

Entrevista

Xavier López és, des de fa uns quants mesos, el nou Director General d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom. Està vinculat al cooperativisme des de fa més de vint anys, quan va engegar amb altres socis el projecte de Grup Qualitat (1989), que el portaria després a la Federació de Cooperatives de Treball Associat de Catalunya i al Grup Clade.

Entrevista a Xavier López, director general d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom Montse Pallarès Ex-libris, SCCL Abans de començar l’entrevista,

C.C.

parlem una mica sobre la situació de crisi actual, i el Director general s’interessa per la situació de la cooperativa d’aquesta entrevistadora i per la seva feina. La conversa trenca el gel abans de l’entrevista i confirma els comentaris sobre proximitat que en el món del cooperativisme es fan sobre ell des que ha accedit al càrrec. I l’entrevistadora es queda amb la grata sensació que es podran fer moltes coses en aquesta nova etapa. ¿Com vas rebre la notícia que eres el nou director general? ¿Tenies alguna idea? ¿Hi havies pensat alguna vegada, que acabaries a l’administració pública?

Doncs no. La meva trajectòria professional ha estat sempre en el món del cooperativisme. Vaig estar a la Federació de Cooperatives, vaig promoure el Grup Qualitat amb els meus companys i, finalment, els últims sis anys, he estat al Grup Clade. Des de principis del 2005 fins fa dos mesos. La meva vida anterior ha estat en el cooperativisme, i en el Grup Clade en concret. I la veritat és que ni pensava que estaria a l’administració, ni era una cosa que m’hagués passat mai pel cap.

I et pots preguntar: doncs si era una cosa que no t’havia passat mai pel cap, ¿per què ho has acceptat?

Bé, doncs suposo que perquè era el moment. El projecte del Grup Clade estava madur, i jo hi he estat un

quant temps, i m’ho van proposar i em va semblar que era interessant, i de moment n’estic molt content.

I estic afrontant aquesta etapa amb moltes ganes.

Fa poc temps que hi ets, però ja heu fet reunions amb gent i entitats del sector per parlar del Pla estratègic Sí, de trobades amb el sector n’hem fet moltes i en farem més. Escoltar la gent és bàsic. Difícilment pots desenvolupar una tasca en qualsevol àmbit si no estàs a prop dels clients, que diria aquell.

I ¿quins són els teus objectius com a director general?

Tenim una Direcció General que és prou àmplia perquè s’encarrega de tot l’assumpte de les cooperatives i l’economia social, que seria el nucli dur, però també s’ocupa del treball autònom i de la inserció i els centres especials de treball. Però a mi m’agrada dir que aquesta és una direcció general d’empresa, ja que és dins del Departament d’Empresa i Ocupació i amb un caràcter clarament empresarial. Si “empresa” és el substantiu i després hi ha l’adjectiu, i si l’adjectiu núm 343 - Maig 2011 n

cooperació catalana n

13 n

Entrevista

vol dir que hi ha diverses maneres de fer empresa, hi han les cooperatives, hi ha tot el treball autònom i emprenedor, hi han els centres especials, etc. I quan parles dels grans objectius, en el període actual, digues-li quadrienni, digues-li el que vulguis, mirant més enllà, el nostre gran objectiu és que totes aquestes empreses —totes les empreses del país, però aquestes també— es puguin desenvolupar en les millors condicions possibles. En un entorn que és i serà bastant hostil.

En un entorn que serà turbulent, en el qual hi hauran canvis, perquè no som pas en un oceà pacífic, ja que s’hi preveuen tempestes. I això demana fer molta feina i posar èmfasi en molts aspectes empresarials. Per tant, això suposa haver de redimensionar la cooperació, fer aliances, abordar aspectes financers, etc. No serà mai poc el que fem per poder navegar en aquest mar.

Quan has parlat d’“empresa” has dit que era un substantiu, i que “cooperativa” era un adjectiu. ¿Això ho vols matisar d’alguna manera?

No. Això ho crec profundament.

L’empresa és la unitat bàsica econòmica, i el que cal en aquest país és que hi hagin moltes empreses, i que siguin molt competitives, ja que no se m’acudeix cap altra manera de poder tenir l’estat del benestar que tenim que aquesta: que hi hagi activitat econòmica. Si no m’equivoco, un percentatge molt important dels impostos —potser gairebé el 100 % — provenen de les empreses. A llarg termini, si no hi han ingressos, difícilment podrà haverhi despesa. Per tant, jo no formulo la dicotomia empresa cooperativa versus empresa capitalista, com fan alguns, ja que una empresa és, per se, positiva i fantàstica. El que passa és que, a més del substantiu, tenim l’adjectiu: “empresa cooperativa”.

Perquè em sembla que hi han elements de l’empresa cooperativa que la fan —i això no és pas petulància— millor. ¿Per què ho penso?

Doncs perquè, si no, no estaria en el món de les cooperatives, faria una altra cosa. Aquesta és una cosa que m’agrada destacar: cal que no caiguem des del cooperativisme en n 14

cooperació catalana n

el maniqueisme de l’empresa capitalista i l’empresa cooperativa, i en el discurs que nosaltres som els millors. No. Tots som dins del paquet de les empreses. I els que som cooperativa diem que seguim un model que és millor, i és un element sobre el qual hem de posar èmfasi, i és que els elements propis del cooperativisme han de ser millors. No és pas que pel fet de ser cooperativa se sigui menys empresa; ni que si s’és molt empresa se sigui poc cooperativa. Les dues coses han d’anar en la mateixa línia, en el mateix sentit. Si creiem de veritat en la implicació de les persones, és evident que les persones implicades i compromeses amb la seva empresa faran millor la seva feina. I justament pels seus aspectes socials, ho han de fer encara millor empresarialment. ¿Creus que són sinònims cooperativisme i economia social?

Jo crec que no. El que passa és que separar les coses en compartiments estancs és una cosa que només succeeix en el món teòric. A l’hora de la veritat les coses no són blanques o negres, no totes les cooperatives són d’una manera ni les empreses d’una altra. I delimitar-ho és complicat.

Formalment, doncs sí: és veritat que el cooperativisme és una de les formes de l’economia social, forma part de l’economia social; però l’economia social és més àmplia. Quan parlem de l’economia social, també ens referim a les societats laborals i a les societats mercantils que tenen components de participació dels treballadors. De fet, el debat sobre què és economia social ha estat obert durant molts anys.

Ara, amb la nova Llei de l’economia social, potser el debat s’ha acabat.

La Llei d’economia social diu que l’economia social són aquestes famílies. T’agradarà menys o més, però en certa manera aquesta Llei trenca una discussió. Evidentment, es podrà continuar discutint. ¿Quines són les entitats de l’economia social? Òbviament, són les cooperatives, però també són més coses, com ara les SAL, els centres especials de treball, les mutualitats, i les fundacions i les associacions que tenen activitat econòmica.

núm 343 - Maig 2011 n

C.C.

Foto: Xavier Lopez, està vinculat al cooperativisme des de fa més de vint anys.

¿Economia social i economia solidària serien termes sinònims?

La veritat és que tenim una capacitat increïble per a idear coses noves, i això no ho tinc del tot clar. També s’havia començat a posar de moda parlar d’emprenedoria social, i hi ha elements que fan que el concepte sigui molt ampli. Quan parlem d’economia cooperativa, ens referim a coses molt diferents. Si hagués de definir una mica l’economia social, diria que són les entitats que per una banda es mouen perquè les seves motivacions no estan directament basades en el capital (també et diré una cosa, també hi ha moltes empreses que són mercantils i que poden actuar de la mateixa manera que una cooperativa, i que hi ha algunes cooperatives que no tenen en compte els principis del cooperativisme). Per una banda, doncs, hi han els aspectes legals i jurídics, i per una altra, els conceptes; i de vegades és complicat diferenciar aquestes dues coses. ¿Quin creus que és el model de cooperativa que hem de construir per tirar endavant?

Jo no crec que hi hagin models de cooperatives definits. Cadascú ha de seguir un model segons els seus criteris i, sobretot, atenent les circumstàncies i els mercats. El marge per decidir en el món de l’empresa

és molt petit: la majoria de coses ja et vénen determinades, i llavors sí que hi han unes petites coses en les quals sí que tens poder per a poder decidir, i està molt bé que sigui així, i ho has de fer, has de prendre decisions, encara que tenim poca capacitat per a fer-ho. El context econòmic i el context financer són els que tens. Els teus competidors i el teu mercat no el crees tu, sinó que et ve donat, i en funció d’això has de buscar el teu espai i el teu model de negoci. Però, com ja he dit, aquests contextos vénen ja bastant condicionats. I els models d’èxit són diferents en cada cas. Hi han empreses que diversificant tenen èxit, i hi han empreses que diversificant fracassen; hi han empreses que concentrant tenen èxit, i hi han empreses que concentrant fracassen. Aleshores ¿quina és l’estratègia bona? ¿Concentrar-se o diversificarse? ¿Quina és la millor estratègia? ¿Créixer o no créixer? Però és que créixer o no créixer, en realitat, no depèn de tu: depèn del teu segment.

Del model de negoci i del context en què estiguis.

Dit això, cal dir que Catalunya té un problema de dimensió empresarial, de massa crítica empresarial.

Caldria que hi haguessin més empreses. Cadascú ha de tenir la seva mida adequada en funció del seu volum de negoci, i el creixement no vol dir només créixer en volum i en facturació; es pot créixer en aliances i en cooperació, que és un dels nostres principis, un dels principis del cooperativisme; i hauria de ser natural desenvolupar-los i créixer practicant la cooperació i la intercooperació, digues-li com vulguis. A més a més, la cooperació és barata.

Si dues empreses volen fusionar-se o unir-se per créixer, els costos no són gaire alts. Només ha d’haver-hi la voluntat que això passi. ¿Podem dir que un dels models de creixement seria crear grups cooperatius o ajuntar-se per fer cooperatives més grans?

Doncs sí, la creació de grups cooperatius és un gran objectiu. La cooperació empresarial és molt important, entre els grans i els petits... Tothom ha d’entendre que

Si creiem de veritat en la implicació de les persones, és evident que les persones implicades i compromeses amb la seva empresa faran millor la seva feina. I justament pels seus aspectes socials, ho han de fer encara millor empresarialment. això d’anar sol pel món no pot ser, però a més a més és que ens ho estan ensenyant cada dia fins i tot les grans corporacions; que són molt grans, però que encara continuen fent aliances; i a més a més —jo diria— fins i tot fent aliances entre els mateixos competidors. Cal cooperar per competir; fins i tot els competidors poden cooperar. Doncs això encara és més important entre els que no són competidors i entre els que, a més a més, tenim uns valors comuns. És a dir, ¿l’objectiu de la cooperació quin és? La confiança, la transparència i la voluntat de les parts. Cooperem mútuament, ens tenim confiança, ho fem voluntàriament...

Sinó perquè La Fageda ha sabut ser competitiva i crear un producte de qualitat.

Quan parlem de competitivitat, si diem que hem de ser tots més competitius, ¿a la llarga no hi haurà gent que hi sortirà perdent?, ¿precisament els que no siguin tan competitius?

L’economia en què ens movem ens demana ser competitius. Si tu ofereixes uns productes o uns serveis determinats, hi ha d’haver algú disposat a pagar per ells. Aquí qui mana és el client, que decideix que et compra a tu i que no li compra a un altre. La competència també s’ha d’entendre des d’aquest punt de vista, ja que la competència també estimula la innovació. En teoria, en bona part, però no sempre, perquè el mercat no és perfecte i hi han deficiències, qui surt beneficiat de la competitivitat és el consumidor.

Però quan es parla de competència, moltes vegades s’oblida que hi han empreses de casa nostra que també deslocalitzen i que, a més de destruir llocs de treball, estableixen un tipus de competència amb el qual és difícil d’enfrontar-se. ¿Com ho veieu, vosaltres? ¿Penseu fer-hi alguna cosa?

Solucionar els problemes del món és molt complicat. Nosaltres el que hem d’intentar és contribuir que les empreses, i les cooperatives, estiguin en la millor posició possible.

Però hi han elements que són imponderables, i la nostra capacitat és nul·la per a poder-hi incidir. Fet que no vol dir, però, que no puguem fer coses en aquests àmbits.

Parles molt de competència, del fet que les cooperatives han de ser més competitives.

A veure, no és que les cooperatives hagin de ser més competitives, és que la competitivitat en els mercats no només no disminuirà en el futur, sinó que s’incrementarà pròximament. Així, tots els esforços que vagin encaminats a augmentar la nostra competitivitat són benvinguts. Només pel fet de ser cooperativa no serem més competitius. En determinats segments, el fet de ser cooperativa sí que pot ser un plus o un afegit. Sempre poso el mateix exemple perquè penso que és molt evident, que és el cas de La Fageda. La Fageda ven uns iogurts que són els millors del món; si més no, els seus clients estan disposats a pagar un 20% més que el del seu competidor, que té uns iogurts que són cars i molt bons. I la gent els compra. Però no els compra per la tasca social que fa La Fageda, perquè per a això els pots comprar una vegada, i aquesta és una cosa que suma, però que no és el motiu pel qual la gent compra els iogurts.

¿Creus que des del Govern s’han de promoure polítiques de foment del cooperativisme? ¿O no cal?

Jo crec que de polítiques del foment del cooperativisme n’hi han hagut; i ara hem de veure si són les adequades o no. I n’hem de dissenyar de noves.

Fins ara hem fet una sèrie de coses, i quan dic “fins ara”, vull dir en els darrers vint-i-cinc anys, i jo crec que sí, que calen polítiques de foment del cooperativisme. Ara bé, cal veure quines i de quina manera. Indiscutiblement calen aquestes polítiques. n núm 343 - Maig 2011 n

cooperació catalana n

15 n

COOPERATIVISME

Aposta, la formació des del cooperativisme Jordi Picart i Barrot, Responsable de programes d’Aposta SCCL

n 16

cooperació catalana n

ABC del Cooperativisme Introducció a la cooperativa

Ser soci de treball

Gestió social cooperativa Seguiment social cooperatiu

Formar en cooperativisme des d’una cooperativa Amb l’ànim de ser conseqüent, Aposta està constituïda com a cooperativa de segon grau, amb la particularitat que, al marge de les cooperatives que en són sòcies, ho són també els membres de l’equip tècnic de l’escola com a socis de treball. Set persones, sòcies o bé susceptibles d’esdevenir-ho en un moment no gaire llunyà, aporten al projecte la seva capacitat professional i alhora la il·lusió de sentir-se’l propi.

Aposta no disposa de professorat de plantilla. Amb l’esperit d’intercooperació que la caracnúm 343 - Maig 2011 n

teritza, l’escola actua en forma d’una xarxa de professionals amb la capacitat d’exercir la docència des del coneixement profund que els aporta la seva pràctica diària. Activitats i trobades diverses esdevenen eines al servei del coneixement mutu, l’alineament amb l’esperit de l’escola i la consciència de col·lectiu amb un projecte comú.

Consell Rector

Soci de treball

l’escola amb les paraules següents: “Contribuir al desenvolupament de persones i empreses amb l’adquisició i retenció de les capacitats i habilitats necessàries per tal de millorar la seva carrera professional i la seva posició al mercat, impulsant i garantint els principis del cooperativisme, i prenent com a eix la persona.”

En els seus inicis, doncs, Aposta, fidel a aquesta formulació, va orientar els esforços a estructurar, pautar i seqüenciar una proposta sobre el cooperativisme. Amb el temps, s’ha establert una mena d’itinerari competencial del soci, que inclou les diverses etapes que aquest recorre des del moment que es proposa la seva incorporació a la cooperativa fins que arriba a adquirir-hi el nivell màxim de responsabilitat com a membre del Consell Rector: Soci a prova

és una afirmació categòrica que podem sentir en múltiples contextos: en el marc de profundes anàlisis sobre la situació actual, en converses de cafè, debats sobre economia, taules rodones, ponències, etc.

Podria semblar que corren bons temps per a les escoles que tenim com a objectiu contribuir a l’enriquiment de les empreses per la via d’una oferta formativa rigorosa, eficaç i orientada de manera sistemàtica a les necessitats particulars de cada cooperativa i de cadascuna de les persones que en formen part.

I és cert que la formació és un actiu molt sensible (per bé que intangible) per a les empreses. El reciclatge continu i la millora de la capacitació són factors de competitivitat de primer ordre. Oimés si parlem d’empreses cooperatives, ja que l’orientació a la persona és a l’ADN mateix del model.

En un temps com l’actual, doncs, considerar la formació com una oportunitat sembla una opció intel·ligent, una manera d’agafar embranzida pensant en el moment que la corba tocarà fons i remuntarà, una estratègia per a avançar llocs en la nova línia de sortida que es dibuixa en un futur esperem que no gaire llunyà.

Aposta, formar en el cooperativisme des d’una cooperativa L’any 2004, es va reunir la Comissió de Formació de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i, conjuntament amb una colla de cooperatives sensibles a la importància de la formació, es va aprovar l’impuls d’un nou model d’escola que satisfés la necessitat d’accions formatives per al cooperativisme, des del cooperativisme.

Per a això, es va definir la missió de

Treballador

En temps de crisi, formació. Aquesta

Funcions i responsabilitats del Consell Rector (dos nivells)

Un portafolis extens, adaptable i versàtil Però l’escola no se centra exclusivament en la formació societària. Una aproximació coherent a la formació com a capital de les empreses requereix una perspectiva integradora de totes les necessitats, entre les quals cal comptar-hi les de caire tècnic, d’acord amb el sector i la missió de cada cooperativa. Per això, Aposta gestiona plans de formació integrals, tot intervenint en tant que entitat assessora externa en els processos de confecció del Pla, contribuint a la detecció de necessitats i la definició per competències, i implementant tot seguit les accions que se’n deriven.

D’aquesta manera, Aposta imparteix cursos en terrenys tan distints com ara l’atenció a les persones, l’edició gràfica o la manipulació en el sector del metall. I això és lògic si considerem el fet que les cooperatives sòcies tenen l’escola com a eina pròpia de formació. Però, a més a més i de retop, se’n deriva un benefici indirecte: per norma general, es procura que cada curs sigui impartit pel millor docent possible i, si pot ser, del mateix camp del cooperativisme. Més enllà d’un cert sentit de la competència que seria propi d’altres models empresarials, heus aquí un exemple clar d’intercooperació: un professional d’una cooperativa d’atenció a

les persones que imparteix coneixements a professionals d’una altra cooperativa del mateix sector.

De la mateixa manera que cada acció formativa es dissenya de manera específica per a la situació i l’entitat que la convoca, els mitjans també són definits amb criteris d’oportunitat i d’eficàcia. Quan la distància, la dispersió dels participants o els seus horaris són un inconvenient, Aposta disposa d’un campus moodle que permet la realització de cursos en línia.

I aquesta experiència s’ha traslladat a altres indrets de fora de Catalunya, en col·laboració amb entitats que disposen d’eines de formació susceptibles de fer arribar l’oferta d’Aposta a l’Estat espanyol, i fins i tot en un futur molt proper, a països llatinoamericans.

Els cursos bàsics sobre cooperativisme, que s’esmenten al gràfic, estan actualment a disposició de les persones interessades dins del catàleg de la Confederació Espanyola de Cooperatives de Treball Associat (COCETA), amb continguts d’Aposta i tutoració també realitzada des de la mateixa escola.

Aquests cursos s’inscriuen en el terreny de la formació d’oferta, aquella que no és planificada a petició d’un client concret, que no s’organitza pensant en un col·lectiu específic (normalment els socis i treballadors d’una cooperativa) ni respon a unes necessitats determinades. Ben al contrari, són accions formatives obertes a tothom que hi tingui interès i que s’hi inscrigui de manera individual.

El catàleg de formació d’oferta d’Aposta és volgudament oportunista: si deixem de banda els cursos de temàtica cooperativa que es convoquen amb una certa periodicitat, la programació oberta sempre té en compte necessitats concretes que genera la mateixa dinàmica social o federativa.

Per exemple, recentment s’ha treballat en l’organització de cursos sobre eines per a dinamitzar l’assemblea de la cooperativa, o sobre tancament i presentació de comptes anuals.

Tant en cursos d’oferta com de demanda, podria sorprendre les persones alienes a l’escola que entitats no cooperatives confiïn les seves accions de formació a Aposta. Això té encara una proporció reduïda, però en un lent

—i constant— creixement. És cert que sembla natural que entitats de promoció econòmica dependents d’administracions locals tinguin necessitats específiques respecte al seu client emprenedor o declaradament cooperatiu; no ho sembla tant que siguin empreses mercantils les que acudeixin a l’escola en cerca d’un discurs que fomenta la participació, la presa de decisions col·legiada, la solidaritat en el treball i la centralitat del treballador.

Però és un fet, i escatir-ne les causes és un exercici bastant interessant.

D’una banda, el discurs de la participació i el compromís és favorable a l’empresari en moments en què cal reclamar dels treballadors un esforç d’implicació per tirar l’empresa endavant; aquest argument pot semblar pervers, i hi ha qui diu que Aposta no hauria de jugar en aquests terrenys. Però és gratificant observar que l’engegada de processos d’aquest tipus a les empreses, tot i venir motivats per causes purament econòmiques, hi obre dinàmiques molt saludables.

D’altra banda, hi ha la tendència, actualment en expansió, a fomentar l’emprenedoria personal en el si de l’empresa mercantil. Els directius convençuts dels avantatges d’aquesta opció saben que, si volen formació en aquesta direcció, Aposta és la seva millor aliada.

Difusió del cooperativisme Tot i no estar enunciat en la seva declaració de missió, Aposta porta impresa en el seu caràcter la vocació de difusió i sensibilització del fet cooperatiu. I és que, com a eina pròpia de les cooperatives, el posicionament de l’escola passa necessàriament pel treball en pro de la imatge pública del Moviment cooperatiu.

Aquesta vocació s’expressa en diversos fronts: — Impacte en el món educatiu El nostre sistema educatiu disposa d’espais i de moments, previstos curricularment, per a l’estudi del món empresarial. Segurament, l’àrea d’economia i empresa de l’actual batxillerat n’és l’exemple més clar, però cal dir que també n’hi han nocions en els continguts de ciències socials que s’imparteixen a secundària, i fins i tot en l’àrea de coneixement del núm 343 - Maig 2011 n

medi de primària. Des de fa temps, s’ha constatat que els continguts relatius a cooperativisme no hi són presents o bé que hi són d’una manera escadussera.

Si analitzem el fenomen, podem arribar a una conclusió doble: d’una banda, els llibres de text obvien aquesta realitat, i de l’altra, els docents tenen uns coneixements limitats sobre la qüestió i no l’aborden per manca de confiança.

Amb la intenció de servir de contrapès, el 2009 Aposta va llançar un programa de difusió del cooperativisme als centres educatius de secundària obligatòria i batxillerat. Amb el nom de “De coop i volta” i l’ajut del Departament de Treball, formadors especialitzats van acudir als centres interessats per fer-hi un taller sobre la matèria. Els alumnes, després de realitzada l’activitat, podien participar en un concurs d’àmbit nacional presentant-hi el seu propi pla d’empresa cooperativa.

El programa va tenir una acollida molt favorable, i a hores d’ara està en fase de preparació el llançament de la seva segona edició, amb el nom de “Fes Coop”. S’ha previst que tots els instituts de Catalunya rebin la informació pertinent perquè puguin fer les activitats al començament del curs escolar 2011-2012.

— Presència en el món universitari Si la presència als instituts és dificultosa per al cooperativisme, podem dir pràcticament el mateix de les escoles de negocis i les facultats d’empresarials de les nostres universitats, amb honroses excepcions.

Per aquesta raó, els darrers anys Aposta ha fet seminaris de sensibilització a les universitats del Principat amb el títol “La cooperativa, una empresa democràtica per a tothom”. L’any 2010, es van fer vint-i-dos amb d’aquests actes, amb un total de 309 participants.

Tot i això, el cert és que cal un impacte més consistent i amb la vista posada no només a sensibilitzar la comunitat universitària. Cal orientar el benefici d’aquest esforç en la direcció del mateix moviment cooperatiu i de les entitats que li donen suport. És per això que fa cinc anys es va posar en funcionament un postgrau d’economia cooperativa en col·laboració amb l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) cooperació catalana n

17 n

COOPERATIVISME

APOSTA

de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb l’ajut de l’Institut per la Promoció i la Formació Cooperatives (IPFC) del Departament de Treball. En les quatre edicions realitzades fins ara s’ha comptat amb la participació d’una mitjana de vint-i-dos alumnes per any i s’ha consolidat un model eminentment pràctic que inclou, entre d’altres, un viatge final de descoberta d’un territori cooperatiu de l’Estat espanyol. El perfil dels participants en aquestes edicions del postgrau és el de persones compromeses amb les seves cooperatives i de tècnics de promoció i dinamització econòmica de les administracions locals.

En continuïtat lògica amb la iniciativa anterior, Aposta treballa en l’actualitat en la preparació d’un MBA conjuntament amb l’Institut de Formació Contínua (IL3) de la Universitat de Barcelona. Aquest màster s’impartirà a partir del curs 2011-2012 en modalitat de formació virtual i comporta una càrrega de seixanta ECTC (European Credit Transfer System), que equivalen a unes mil cinc-centes hores lectives.

També durant l’any 2010, Aposta va participar en la posada en funcionament i dinamització d’un portal que actua com a xarxa relacional entre la universitat i l’empresa cooperativa.

Es tracta d’una iniciativa emmarcada en la plataforma e-Catalunya i que persegueix un diàleg que tothom coincidirà a considerar normal —i necessari— si es tracta de la relació entre la universitat i el món empresarial, però que no és tan evident quan es tracta de l’empresa cooperativa.

Treball de recerca En col·laboració amb diverses universitats, però com a treballs n 18

cooperació catalana n

núm 343 - Maig 2011 n

amb entitat pròpia, Aposta participa en estudis i projectes relacionats amb la creació de coneixement en el camp que li és propi. El 2010, per exemple, es van publicar els estudis sobre polítiques públiques de creació de cooperatives i sobre les cooperatives al servei de les persones i el territori de l’entorn rural en col·laboració amb l’IGOP de la UAB, i també es va enllestir el projecte de recuperació i digitalització de l’Arxiu històric de cooperatives del Govern Civil de Barcelona.

Igualment, des de fa uns anys s’han anat elaborant un seguit de casos d’empresa cooperativa que a hores d’ara ja constitueixen un gruix important de recursos sobre la base de la realitat del sector. L’any 2010, se’n van elaborar un total de set, cadascun amb la seva documentació i un vídeo il·lustratiu.

Una escola en xarxa L’activitat diversa que ara comentem, no hauria estat possible portar-la a terme sense una implicació ferma de l’escola amb tots els agents susceptibles d’esdevenir aliats. Començant pel teixit federatiu del cooperativisme, amb el qual l’escola manté canals de participació i en el qual, lògicament, troba els seus usuaris naturals. La Federació de Cooperatives de Treball i Ara_Coop són socis d’Aposta i hi intervenen en la direcció estratègica. Però, independentment d’això, Aposta forma part del consell de redacció de la revista PuntCoop, per exemple. O, quan hi és convidada, participa en els debats i espais de reflexió que organitzen les diverses federacions (o la Confederació) i que ajuden a mantenir l’alineament de l’escola amb les successives

polítiques que impulsen.

En l’àmbit de l’administració pública, Aposta troba la seva interlocució natural en el Departament d’Empresa i Ocupació, i en concret a la Direcció General d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom. Però, a part d’això, on es fan accions d’impacte directe amb les persones emprenedores i els agents que els donen suport és en l’àmbit de l’administració local. Els tècnics dinamitzadors del territori, per exemple, coneixen molt bé el portafolis d’Aposta i saben que poden demanar-li la formació especialitzada que requereix la seva situació particular.

L’àmbit acadèmic és el tercer terreny on Aposta desplega les seves aliances. Una feina de formigueta, pacient i perllongada, ha permès construir la xarxa semiformal de relacions que en aquests moments té amb el món acadèmic, la qual cosa permet les iniciatives de generació de coneixement ja esmentades i les accions formatives de difusió a l’àmbit universitari.

I, per fi, qualsevol persona o entitat amb la qual sigui possible establir sinergies i que s’orienti al món cooperatiu i empresarial.

En un context de crisi, que ha generat arguments per ofegar iniciatives de la societat civil (algunes centenàries) en nom de la rendibilitat i la competitivitat, la temptació de bescantar el paper essencial que tenen les idees en l’àmbit empresarial és molt forta. Aposta considera que oferir a l’empresa cooperativa una formació que se centri en el fet mercantil per damunt del fonament cooperatiu no és pas el camí. I això, ni tan sols si la temàtica s’insereix en l’àmbit de la gestió crua. Hi han escoles que ho fan, vestint-ho de formació especialitzada d’alt nivell. I és que el fet d’oferir una formació cooperativa encaminada exclusivament a la gestió només l’assimilaria a la resta de models d’empresa. Fent un símil amb el sistema educatiu, hi han escoles que ofereixen coneixements i aptituds; doncs Aposta hi afegeix les actituds perquè el fet cooperatiu és indestriable dels seus principis i els seus valors. I no només en el contingut, sinó també en la metodologia: oferint espais on vivenciar-los, formem des del cooperativisme. I fins i tot a empreses que no són cooperatives. n

PREMIS FRG 2010 – 2N. PREMI BENET VIGO

L’altre Montjuïc J. Víctor Gay i Frias Si avui a Girona demaneu a algú on

ARXIU

viu i la resposta és: “A Montjuïc”, gairebé podeu estar segurs que es tracta d’una persona benestant. En efecte, els menys de dos mil habitants d’aquest barri o districte de la ciutat ocupen habitatges unifamiliars o bé pisos confortables. Si aquesta persona resident a Montjuïc ha nascut després del 1971, difícilment podrà recordar els altres més de dos mil gironins que ja havien viscut a l’actual “zona residencial extensiva”, qualificació urbanística vigent en el Montjuïc gironí.

Aquells primers residents ho feien en un espai que de residencial no en tenia res, ni tampoc d’extensiu; ara bé, d’intensiu potser sí.

Les semblances urbanístiques entre Girona i Barcelona Montjuïc a Girona té el mateix origen que a Barcelona: lloc del cementiri jueu. La seva situació estratègica dominant el pla urbà (a 219 m d’altitud) el convertia en un element defensiu clau. Construït el 1653, havia d’esdevenir determinant en la guerra de Successió i, encara més en la del Francès. La seva caiguda en mans napoleòniques, l’11 d’agost del 1809, decidiria, a mitjà termini, la capitulació de la ciutat assetjada. També la seva destrucció, fàcilment atribuïda als francesos, en realitat va ser provocada pels defensors en la seva retirada: “A poco de haber entrado la columna en la ciudad, una explosión terrible se produjo en el castillo: la mecha había prendido en la pólvora del depósito y la horrenda detonación que se producía agrietaba las murallas y bóvedas y hacía saltar en cascajos las paredes de los departamentos en que se guardaban las pólvoras y las municiones. Poco después los franceses se apoderaban de la ruinas de Montjuich.”1

Unes ruïnes del Ram de Guerra Després d’aquest desballestament, el conjunt del castell i fortificacions

del Montjuïc de Girona va ser mig refet pels francesos. Però aquests, quan se’n van retirar a la primeria del 1814, van tornar a demolir el que en restava per tal de fer impossible una posterior utilització militar.

Després s’imposà el silenci total a l’entorn d’aquelles ruïnes més o menys glorioses i que eren propietat de l’anomenat Ram de Guerra, una situació que es perllongaria més d’un segle.

Encara l’any 1929, Carles Rahola i Llorens va escriure: “Avui, en la plaça d’armes del castell i pels seus pendents i els seus voltants pasturen tranquil·lament, sota la llum rosada de la posta, els xais i les ovelles, i els pastors cerquen refugi, mentre la pluja cau o el vent es desferma, sota les voltes que se’n van a terra...”2 Sobtadament, després del conflicte civil, les ruïnes de Montjuïc de Girona tornen a poblar-se. Un poblament que pràcticament coincideix amb el que es viu a l’entorn del Montjuïc barceloní. L’origen d’aquest fenomen és el mateix: l’emigració.

Tan a prop i tan lluny Entre els estralls provocats per la Guerra Civil no es pot negligir el restabliment del pretès ordre social anterior al conflicte, especialment punyent al sud d’Espanya i, concretament, en les estructures agràries d’aquells territoris.

El recordat Alfons Carles Comín descriu amb tota cruesa aquella realitat: “Andalucía es tierra de latifundios, de grandes propiedades, cuya rentabilidad se halla muy lejos de sus posibilidades. Esto quiere decir que Andalucía es, ante todo, una tierra arrasada por el mal quehacer y la explotación social de latifundistas y caciques que han ido abortando el progreso que sus hombres buscaban.”3 Primerament en marxaven els homes, molts dels quals eren caps de família, i a mesura que l’estabilitat de la feina aconseguida ho permetia, els seguien els seus. L’aventura de l’emigració, encara que fos dins del mateix estat, no era gens fàcil.

Suposava el desarrelament de la terra ancestral: “Tendremos que emigrar, pues el trabajo que tenemos es núm 343 - Maig 2011 n

cooperació catalana n

Foto: Escultura de Domènec Fita retallant el cel de Montjuïc, Girona.

19 n

PREMIS FRG 2010 – 2N. PREMI BENET VIGO

ARXIU

Fotos: Vàries vistes del Castell de Montjuïc de Girona

ARXIU

ARXIU

n 20

cooperació catalana n

núm 343 - Maig 2011 n

el campo, con un sueldo muy poco remunerado; y si lo hubiese todo el tiempo, no podríamos quejarnos, pero aproximadamente se trabaja seis meses de los doce del año.

Nos vamos porque la necesidad es mayor que nuestros sentimientos, pero nos duele en el alma tener que dejar nuestra casa, nuestros pueblos, nuestra Andalucía tan querida, porque nos vio nacer, porque tenemos que dejarla para empezar una vida nueva, sólo con el propósito de ganar para vivir, aunque humildemente, algo más desahogado.”4 Certament, andalusos, extremenys i murcians ja a Catalunya troben feina els dotze mesos de l’any, però el concepte vivir humildemente, es va materialitzar en forma de barraques a llocs com ara el de Montjuïc, tant el de Barcelona com el de Girona.

Les primeres barraques... i la darrera “El nucli de barraques més antic promogut per als emigrants fou Montjuïc, des de la seva creació el 1946 [...]”5 ¿Per què Montjuïc?

Senzillament perquè la titularitat de l’anomenat Ram de Guerra era difusa, i també pel fet que, en restar dempeus una part de la fortificació, permetia disposar almenys d’un sòlid mur, i fins d’un sostre relativament segur. Els nouvinguts van trobar feina fàcilment a Girona (com a Barcelona), però l’habitatge era tota una altra història. “La ciutat de Girona era molt lluny del castell en tots sentits [...].”6 Però res no detura la vinguda d’aquells “altres gironins”: “La immigració andalusa havia començat a poblar —en condicions infrahumanes— la muntanya de Montjuïc [...].”7 El padró d’habitants de Montjuïc és del tot eloqüent: L’any 1950, hi figuren 74 habitatges (?) i 317 habitants; cinc anys després, 214 i 766, respectivament. El 1960, 204 (deu habitatges menys) i 855 persones, de les quals 91 ja havien nascut a Montjuïc. El cens del 1965 assenyala 342 habitatges i 1.575 habitants (220, nascuts a Montjuïc), i el del 1970, 315 i 2.010, respectivament.

El 24 de novembre del 1971, es va enderrocar el darrer habitatge bar-

ARXIU

Foto: Casa de l’actual

ARXIU

barri de Montjuïc de Girona.

ARXIU

Fotos: Dues imatges antigues del barri de barraques gironí de

raca del Montjuïc gironí. Feia cinc anys que un particular havia adquirit el conjunt de la muntanya...

Cap servei i passivitat municipal Les famílies procedents del sud d’Espanya van arribar discretament a Girona (no tant a Barcelona). Fins i tot van evitar fer la darrera etapa del seu llarg viatge amb tren per burlar els controls de la policia, que els podria fer retornar a les seves poblacions d’origen. Eren acollits per familiars o amics, amb els quals, almenys inicialment, compartien habitatge (és una manera de dir), i amb la col·laboració dels veïns construïen una nova barraca, de vegades

en el decurs d’una nit, també per flanquejar la norma que prohibia les noves edificacions, però que no enderrocava les existents.

L’Ajuntament de Girona no va portar l’aigua potable a Montjuïc fins l’any 1963 (quan ja feia disset anys de l’inici de l’anomenat “barraquisme”). L’any següent s’hi va instal·lar el primer telèfon (al Bar Manrique), i també uns tímids punts de llum al camí d’accés. El 1965, els residents i algun voluntari van fer arribar la xarxa d’aigua a l’interior del castell; fins aleshores calia rentar la roba al Ter, i l’aigua de boca la pujava un “servei” de mules... o a pes de braços.

Montjuïc.

núm 343 - Maig 2011 n

Viure a Montjuïc La majoria dels caps de casa tenien feina, fins molta feina, i precisament en el ram de la construcció, però no sempre els habitatges que els “barraquistes” aixecaven eren al seu abast, i no només per una qüestió de preu.

Hi havia un clar rebuig, tot i que no manifestat obertament, a llogar o vendre habitatges als residents de Montjuïc: “L’actitud de Girona davant dels immigrants ha estat la de la reticència, la marginació i l’oblit.”8 El 1969, al setmanari “Presència” es va escriure això: “No anem mai a Montjuïc, no entrem a la seva casa, mancada de llum i d’aigua, de mobles, i amb obertures a les parets [...] ens embrutiríem els peus amb el fang de Montjuïc si hi anéssim...” Certament, al Montjuïc de Girona hi havien barraques i fang (al de Barcelona, també), però els valors de convivència, sacrificis compartits, solidaritat, amistat i bona relació conferien als seus habitants un segell d’identitat que ha perdurat en el temps. La seva festa patronal, Sant Josep, la primera comunió dels infants, les celebracions del Nadal i els casaments... “Aquellas Navidades, todavía me hace feliz el recordarlas”, cooperació catalana n

21 n

PREMIS FRG 2010 – 2N. PREMI BENET VIGO

ARXIU

ens diu en Manuel Agudo. I l’Àngel Muñoz, d’Alcázar de San Juan: “Estoy orgulloso de haber vivido allí”. I en Luis Varela: “Me acuerdo cuando los vecinos trabajábamos los domingos haciendo la carretera hasta el castillo”.

Montjuïc sense barraques “La urbanització de la muntanya de Montjuïc ha estat una de les històries més lamentables del creixement de la ciutat.”9 L’Estat, a diferència de Barcelona, no va cedir el castell de Montjuïc al municipi.

El gener del 1965, en demanava 3.670.000 pessetes. La resposta municipal acabava amb aquestes paraules: “[...] en la actualidad y en atención al desarrollo general de las actividades y servicios municipales, no interesa a la corporación la compra de los indicados bienes por el valor ofrecido.”

Cada família resident en aquell moment a Montjuïc, si hagués abonat 16.666 pessetes, hauria pogut adquirir el castell i els seus voltants. El nou propietari en va pagar 5.250.000. No es va donar cap opció als “barraquistes”.

L’empresa tenia pressa per a urbanitzar, i el primer que calia fer era resoldre la situació de les famílies residents. En menys de quatre anys la iniciativa privada va aconseguir resoldre una situació que les institucions públiques no havien sabut fer en més de vint. Girona va perdre, n 22

cooperació catalana n

entre altres coses, l’oportunitat de convertir Montjuïc en autèntic parc.

Sembla que a Barcelona en van saber més.

Aquells primers de Montjuïc, avui Finalitzem com hem començat, és a dir, a Montjuïc. Carrers tranquils (un xic deteriorats), els xalets s’endevinen darrere les tanques, i els elements de seguretat són evidents, fins aparatosos.

El conjunt del castell ara és de propietat municipal, després que l’empresa urbanitzadora el va cedir.

Superfície: 62.902 m2, teòricament totalment netejats, juntament amb altres cessions menors; el silenci hi és total, i l’abandó, també. Als murs exteriors s’hi endevina encara el color blanc que domina el gris de la fortalesa: eren els punts que ocupaven les barraques. És arriscat entrar a l’interior del castell, malgrat que inclou un edifici anomenat “el Caserón”, que feia les funcions del que avui en diríem un “centre social”.

S’hi van celebrar oficis religiosos, hi funcionà la primera “tele” (entrada, una pesseta), i fins s’hi va posar un quadrilàter per a fer-hi entrenament de boxa. ¿On són avui dia i què fan aquells primers residents del Montjuïc de Girona? En cerca d’una resposta, anem fins al despatx oficial del Defensor del Ciutadà, que és situat a la part noble de l’edifici de l’Ajuntament. El seu titular ens rep núm 343 - Maig 2011 n

Foto: Catedral de Girona des de Montjuïc.

i, en repetir la pregunta, ens respon: “Les dificultats, els problemes i les penalitats d’aquells anys no van impedir que aquella gent i els seus fills hagin esdevingut, amb el temps, ciutadans gironins sense cap distinció dels altres.” La resposta ens mereix una confiança total.

En efecte, el Defensor del Ciutadà de Girona és el prestigiós advocat laboralista Ramon Llorente Varela.

La família formada per Baltasar Llorente i Josefa Varela, amb els seus fills Ramón, Salvador i Baltasar, van arribar a Girona procedents de Cadiar (Granada) el mes de gener del 1958. Es van instal·lar en una barraca de Montjuïc que compartien amb els avis i els oncles. Nou persones van viure durant nou mesos un habitacle barraca amb dues “habitacions” i una cuina. Després, Baltasar Llorente va comprar, per tres mil pessetes, un tros de túnel del castell a una família que se’n va anar a viure al barri de Vila-roja. Baltasar Llorente no va fer mai vacances. n 1. J oaquim Pla i Cargol. La Guerra de la Independencia en Gerona y sus comarcas. Girona: Dalmau Carles Pla, 1962.

2. Carles Rahola i Llorens. La ciutat de Girona. Barcelona: Barcino, 1929.

3. Carlos Alfonso Comín. Notícia de Andalucía. Madrid: Cuadernos para el Diálogo, 1970.

4. Antonio Burgos. Andalucía, Tercer Mundo? Madrid: Círculo de Lectores, 1972.

5. Narcís-Jordi Aragó i Masó, Just Casero, Jaume Guillamet i Pius Pujadas: Girona grisa i negra.

Barcelona: Edicions 62, 1972.

6. Josep Clarà. Introducció a la història de Girona. Salt: Edicions del Pèl, 1983.

7. Narcís-Jordi Aragó i Masó. Girona ara i sempre. Una crònica. Girona: Diputació de Girona, 1982.

8. Jaume Fabre. Girona entre quatre rius. Girona: Ajuntament de Girona, 1986.

9. Aragó i Masó, Casero, Guillamet i Pujadas, obra esmentada.

XXVI Jornades sobre cooperativisme

Universitat Catalana d’Estiu - Prada de Conflent, 18, 19 i 20 agost 2011

“Les cooperatives als territoris de parla catalana” Anàlisi de la realitat cooperativa i foment de la intercooperació a: L’Alguer, Catalunya Nord, Illes Balears, País Valencià, Franja de Ponent i Catalunya.

La història ens ha donat una llengua i una cultura comunes, és per això que tots ens identifiquem i actuem amb uns paràmetres no massa diferents.

Això és el que palesaran les jornades cooperatives, on ens trobarem per exposar els nostres coneixements i experiències amb l’activitat de l’economia social, de cadascú en el seu territori.

Desitgem una continuïtat en la intercooperació per aprendre nous reptes cooperatius, consolidant una Europa en pau, més pròspera i democràtica.

Més informació:

FUNDACIO ROCA I GALÈS Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona - Tel. 932 154 870 uce@rocagales.org

Pensem-hi

Patriotisme i coses així Santos Hernández Avui m’agradaria parlar-vos d’un

conegut meu. És jove –trenta-cinc anys, o potser una miqueta més.

Home intel·ligent, de cultura superior a la mitjana. M’imagino que ha de ser també una persona equilibrada, perquè té una vida professional i una vida familiar en la qual l’educació dels fills sembla ser-li molt important, i, alhora, sap compaginar aquestes facetes bàsiques amb la pràctica habitual, limitada, pacífica i tranquil·la, d’un esport violent i dur. Parla només castellà, fins i tot amb mi, que, com és natural, li parlo, com a tothom, sempre en català. Quan es refereix als triomfs del Barça utilitza la primera persona del plural, però em penso que es posaria a riure –o potser es molestaria i tot– si algú el qualifiqués de catalanista.

I, tanmateix, un dia d’aquests, li he escoltat expressar, en alta veu (en castellà, ben cert: la traducció és meva) i de forma amical i divertida, els conceptes següents: “Doncs jo ara em faré independentista econòmic. I aniré a les manifestacions amb una bandera independentista en la qual, en comptes de l’estrella, hi haurà el signe de l’euro.”

Doncs mira, Déu n’hi do. No em sembla gens ni mica malament, aquesta actitud. Em va recordar l’admiració que va experimentar un dels meus fills, que viu a Bèlgica, quan va assistir, fa potser tres o quatre anys, a una conferència que sobre el concepte de sobirania hi va donar en López Tena, al Centre Català de Brussel·les. “Va ser una sorpresa, pare! Tots els arguments que donava per subratllar la necessitat de la independència de Catalunya eren de tipus econòmic!”. El meu fill és un home apassionat, i en escriure’m això volia transmetre’m la sensació més important que havia rebut, però no fer-me una anàlisi estructurada de la conferència. El que compta és que aquella sessió li va donar un altre punt de vista, que a ell li va semblar molt important i que li va ajudar a meditar una sèrie

n 24

cooperació catalana n

d’aspectes dels seus sentiments que fins el moment no havia analitzat prou.

Perquè tothom deuria ser conscient que ser patriota no significa quedarse mirant una bandera i sentir com li cauen, galtes avall, les llàgrimes de l’emoció. Patriotisme significa sentir-se membre d’una col· lectivitat i, en conseqüència, desitjar el bé per a aquesta col·lectivitat. És a dir, el bé de la gent, dels homes i de les dones que la constitueixen, que tenen necessitats col·lectives pròpies, espirituals, culturals. I també econòmiques, oi tant, perquè si no podem disposar dels mitjans necessaris per satisfer aquestes, és molt difícil –potser impossible– que puguem satisfer les altres.

La balança fiscal catalana, finalment –a la fi!– publicada pel govern espanyol, però que feia tants anys que tants economistes catalans havien fet pública a Catalunya, ens mostra l’espoli del que som contínues víctimes. Ja fa molts anys que obres d’infraestructura aprovades als pressupostos estatals d’inversions, senzillament, no eren realitzades. Mai no hem pogut gestionar els nostres aeroports. Fa molts anys que existeixen contractes que prohibeixen que moltes nacions del món puguin instaurar vols internacionals que vagin directament a ciutats de l’estat espanyol que no siguin Madrid. Continuem sense tenir una xarxa de ferrocarrils que ens uneixi amb Europa (amb amplada de via europea, és clar). El corredor núm 343 - Maig 2011 n

mediterrani que uniria els Països Catalans amb Europa continua sent un somni (i es veu que encara poden decidir a Madrid que donaran prioritat a Saragossa). Recentment, el govern espanyol reconeix –que ja és barra– que ens deu cosa de mil quatre-cents milions d’euros del fons de competitivitat, però diu que no ens els pagarà, ves quins ous. Últimament s’ha parlat molt de la publicació al Financial Times, al New York Times i al International Herald Tribune d’articles que parlen de la situació financera de Catalunya, encara que no sembla que les ments rectores del govern espanyol se n’hagin assabentat gaire. I encara que després em prendré la llibertat de posar-vos-en la meva traducció, em permeto la coqueteria de copiar aquí l’original d’un paràgraf del text firmat per Raphael Minder al New York Times del 31-3-2011. Que no hi hagi dubtes. Diu així: “The problem (…) lies (…) with a national financing system that has left Catalonia contributing the equivalent of 10 percent of its G.D.P. to support poorer regions through taxes collected by the central government of Madrid.” I la meva traducció, tan fidel com he sabut, diu: “El problema resideix en un sistema estatal de finançament que deixa Catalunya contribuent amb l’equivalent d’un 10% del seu P.I.B. al suport a regions més pobres, mitjançant els impostos recaptats pel govern central de Madrid.”

I, a sobre, som insolidaris i lladres, ves. n

Col·lecció

Cooperativistes Catalans Altres títols de la col·lecció

16

SERRANO I BLANQUER, Jordi Joan Salas Anton

1. GAVALDÀ, Antoni Josep M. Rendé i Ventosa

9. COMAS I CLOSAS, Francesc Leonei Soler i March

2. ANGUERA, Pere Antoni Fabra Ribas

10. POMÉS, Jordi Salvador Pagès Inglada

3. CASANOVES I PRAT, Josep Josep Lladó i Quintana

11. AUDÍ, Pere - ORESANZ, Toni Joaquim Llorens Abelló

4. JIMÉNEZ NAVARRO, Àngel Sants Boada i Calsada

12. BOSH I CUENCA, Pere Pere Dausà i Arxer

5. FERRER I GIRONÈS, Francesc Joan Tutau i Vergés

13. DUCH PLANA, Montserrat Micaela Chalmeta

6. VICEDO RIUS, Enric Enric d’Hostalric i Colomer

14. SUÑÉ MORALES, Jordi Miquel Mestre i Avinyó

7. GAVALDÀ, Antoni Benet Vigo i Trulls

15. VALLÉS I MARTÍ, Josep Maria Josep Cabeza i Coll

8. PLANA I GABERNET, Gabriel Josep Roca i Galès

Col. Cooperativistes Catalans, 16 Ed. Fundació Roca i Galès amb Cossetània Edicions anunci REV cooperacio catalana.pdf

1

25/11/10

“... In ce r te s ses , dubtes , problemes ...?

Lluitem plegats!! · especialistes en cooperatives ·

• Planificació i Gestió Comptable • Declaració Impost de Societats • Estudis Econòmics de Viabilitat i Plantejament de futur • Control Pressupostari • D iagnòstic econòmics, financers i de sistemes de control de la Cooperativa • A ssistència de Membres de les Comissions de Vigilància i Juntes Rectores • C onsultes sobre problemàtica econòmica, comptable i fiscal

Servei integral en Arts Gràfiques

Pre-Impressió · Impressió · Post-Impressió

GONZALEZ & CIA AUDITORS A U D I T O R E S C E N S O R E S J U R A D O S D E C U E N TA S

• • • • •

Auditores de Comptes Anuals Auditories i Revisió dels Comptes Proyectes de Fusió i Escissió Auditoria de Gestió Informes especials

Pensem com tu. La feina,... ben feta.

GIRONA 38 1º 1ª · 08010 BARCELONA • Telèfon 93 265 35 05 Fax 93 232 56 13 e-mail: gjjg@gonzalezauditors.com

CEVAGRAF, S.C.C.L. Praga, 22-24 · 08191 Rubí Pol. Ind. Cova Solera T. 93 586 11 45 · F. 93 586 11 46 cevagraf@cevagraf.com www.cevagraf.com

09:28

biblioteca/llibres

Donació de llibres

1.

Agudo Trigueros, Antonio. Mesotelioma pleural i exposició ambiental a l’amiant. Barcelona: CTESC, 2005.

2.

André, Francisco J.; Cardenete, M. Alejandro; Romero, Carlos. Designin Public Policies. Bilbao: Fundación BBVA, 2010.

3.

Bosch Meda, Jordi. El problema de l’habitatge en la vellesa a Catalunya. Barcelona: CTESC, 2007.

8.

Dictàmens 2005. Barcelona: CESB, 2005.

9.

Martínez París, Josep Manuel. Expansió agrària i conflicte social al segle XVIII. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 2010.

10.

Microcrèdit social. Una avaluació d’impacte.

Barcelona: Fundació Caixa Catalunya, 2009.

11.

Normativa general 1984 Lagun-Aro.

4.

Cómo trabajar mejor juntos. Plartaforma de ONGs de Acción Social, 2003.

12.

Quesada Sánchez, Francisco Javier. Planes y fondos de pensiones: Estudio contable y financiero.

Madrid: Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas, 1989.

5.

IV Congreso Internacional de Ordenación del Territorio. Saragossa: CIOT, 2003.

13.

Nou pla general comptable per a cooperatives.

Barcelona: IPFC, 2009.

6.

Empleo, innovación e intercooperación en la economía social. Revista de la Economía Pública Social y Cooperativa. Núm. 67. València: CIRIEC-España, 2010.

14.

El país que tenim. Barcelona: Raval Edicions SLU, Pòrtic, 2010.

7.

Dictamen exploratori sobre les clàusules socials en els plecs de contractació pública. Dictamen 1/2006.

Barcelona: CESB, 2006.

15.

Quadre de comptes del nou PGC. Adaptat a les cooperatives. Barcelona: IPFC, 2009.

BIBLIOTECA DE LA

Horari: dilluns i dimecres de 10 a 13h. dimarts i dijous de 16.30 a 19h.

Telèfon: 93 215 48 70 Fax: 93 487 32 83 a.e.: biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org n 26

cooperació catalana n

La Biblioteca de la Fundació Roca i Galès ha rebut recentment una extensa donació de llibres de temàtica cooperativista, economia social, medi ambient i altres, que ha incorporat als seus fons.

Tot i això, té un considerable romanent que posa a disposició de les persones i entitats que hi puguin estar interessades.

Cal convenir dia i hora amb la bibliotecària per venir a triar-los. núm 343 - Maig 2011 n

n La Biblioteca de la Fundació Roca Galès està al servei de totes aquelles persones que volen consultar temes referents a cooperativisme i economia social. n Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones i entitats que amb les seves donacions han contribuït a assolir els 5.000 exemplars que actualment la nostra biblioteca pot oferir als seus lectors. n Segueixen arribant nous llibres, i a fi d’obtenir l’espai necessari, hem cregut oportú fer una reestructuració de la biblioteca, retirant les obres de les quals disposem més d’un exemplar, i d’aquelles que no tracten específicament dels temes sobre els quals estem especialitzats. n Cada mes, la biblioteca de la Fundació Roca i Galès publicarà a Cooperació Catalana un llistat de quinze títols d’aquest tipus de material. n Aquests llibres podran ser obtinguts de forma gratuïta per qualsevol persona o entitat que hi estigui interessada. n Com obtenir aquests llibres: • Cal demanar-los per telèfon o per fax a la bibliotecària en horari de la biblioteca.

• Durant un període de trenta dies posteriors a la seva publicació.

• Els llibres s’hauran de recollir a la Fundació Roca i Galès i prèviament s’haurà d’omplir una fitxa amb les dades personals.

• En cap cas no es podrà fer un ús comercial del material obtingut.

• Les peticions seran ateses per rigorós ordre de comanda.

biblioteca/revistes

Elisenda Dunyó

AGROACTIVITAT La revista de les cooperatives agràries de Catalunya Núm. 55. Març-abril del 2011 agroactivitat@fcac.coop www.fcac.coop Revista bimensual, en llengua catalana, editada per la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. En destaquem l’entrevista a Josep Maria Pelegrí, conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Remarquem la voluntat del conseller d’estar al costat del sector, tal com ho transmet en les seves afirmacions. També declara el paper fonamental que tenen les cooperatives en el teixit econòmic del sector agrari a Catalunya. A la secció “Qui és qui” es detallen el nous càrrecs, amb les fotografies corresponents, d’alguns membres del nou Govern (relacionats amb el sector) de la Generalitat de Catalunya. A la secció “Sector”, uns breus articles ens parlen del sector de l’oli d’oliva, de l’horta i de la fruita seca; i un altre, de la ramaderia, amb un text més extens dedicat al porcí. A “Opinió” l’autor tracta el preu del gasoil i de la producció de llet. El títol següent és: “Agricultura periurbana i cooperativisme”. A les pàgines centrals i de manera esquemàtica, es fa una síntesi de les línies d’ajut per a punts de venda cooperatius. També s’hi presenta l’Anuari socioeconòmic 2010 i s’aborda el tema escollit pels Debats Cooperatius: “La comercialització a debat”.

En parlen als tallers “Agrobotigues”, “Marca” i “Gran distribució”. La secció “Cooperatives” tracta de la cooperativa CEOLPE. Tot seguit hi ha una sèrie de notícies que fan referència a les cooperatives agràries. n

REVISTA DE LA ECONOMÍA PÚBLICA, SOCIAL Y COOPERATIVA CIRIEC-España El régimen fiscal de las sociedades cooperativas.

Núm. 69. Octubre del 2010. València ciriec@uv.es www.ciriec-revistaeconomia.es Revista quadrimestral escrita en llengua castellana.

Aquest número és un monogràfic dedicat a la fiscalitat de les cooperatives. En destaquem uns quants articles. El primer estudi fa una reflexió generalitzada sobre el règim tributari actual de les cooperatives i té com a objectiu principal poder identificar les qüestions bàsiques de la reforma. L’article que el segueix se centra a determinar els punts essencials que hauria de tenir el règim fiscal de cooperatives perquè fos compatible amb les previsions d’ajudes de l’Estat. El següent destaca la necessitat de valorar la conveniència i la viabilitat, juntament amb l’adequació al dret comunitari, tenint en compte els models fiscals existents i d’altres. Amb el títol “Perfils del règim fiscal italià de les cooperatives”, un altre article descriu algunes disposicions que normalment es consideren favorables a la normativa, com ara les que fan referència a la reserva indivisible i als retorns. L’article següent fa una anàlisi de l’afectació que tenen les cooperatives amb la nova regulació sobre operacions vinculades. A “La fiscalitat de les cooperatives sense ànim de lucre” l’autora presenta un nou model d’alternatiu, tot remarcant que la seva regularització al règim fiscal presenta deficiències.

Els títols restants són: “Tractament fiscal de la constitució de la Societat Cooperativa Europea i el trasllat al domicili social” i “Les aportacions obligatòries al capital social en la reforma comptable cooperativa”. En aquest últim, s’arriba a la conclusió que ha de ser la norma comptable la que s’ha d’adaptar al subjecte, i no pas a l’inrevés. La publicació acaba amb l’article “Les cooperatives d’habitatges i la seva relació immobiliària amb l’ajuntament a afectes de l’IVA”. n núm 343 - Maig 2011 n

cooperació catalana n

27 n

Premis Fundació Roca i Galès 2011 20è Premi Periodístic Jacint Dunyó, d’articles sobre cooperativisme

15è Premi Albert Pérez-Bastardas, d’articles sobre medi ambient i educació ambiental 4t Premi Benet Vigo, d’articles sobre benestar social

Es convoquen 3 modalitats per a articles que tractin sobre un dels temes següents: – Premi Periodístic Jacint Dunyó: articles sobre la teoria o la història del cooperativisme; així com d’experiències concretes relacionades amb el món cooperatiu, especialment les reeixides.

– Premi Albert Pérez-Bastardas: articles que contribueixin al coneixement i preservació del patrimoni natural i/o experiències d’educació ambiental.

– Premi Benet Vigo: articles que aportin iniciatives i experiències que promoguin o contribueixin a la construcció d’una societat més equitativa, igualitària i pacífica.

Bases • Els articles han de ser inèdits, escrits en català, i tenir una extensió total entre 9.000-15.000 caràcters amb espais.

• Es valorarà tant el contingut com el tractament periodístic dels articles.

• La dotació per a cada modalitat és de 650 €* per a l’article guanyador i de 300 € *, per al segon.

• S’han de presentar en suport informàtic (CD, DVD, USB) acompanyats d’una còpia impresa en paper, sense signar, que es lliurarà dins un sobre tancat. Cal adjuntar un altre sobre tancat que només portarà escrit a l’exterior el títol de l’article, el nom i la modalitat del premi a què opta. Dins d’aquest segon sobre, es posaran les dades personals de l’autor, el títol de l’article i el suport informàtic.

• Els articles també es podran presentar per correu electrònic a l’adreça: premis@rocagales.org, adjuntant-

hi dos arxius en format doc: un amb l’article sense signar i un altre, anomenat “dades+títol_article.doc”, que contindrà les dades de l’autor. El missatge ha d’anar sense signar i ha de posar el nom dels arxius que hi porta adjunts. Caldrà indicar en l’assumpte el nom i la modalitat del premi a què opta.

• El termini de presentació dels articles finalitza el 30 de setembre de 2011.

• El jurat el formaran: Premi Periodístic Jacint Dunyó: Núria Esteve, Rafael Ricolfe, Francesc Vila i Jordi Maluquer.

Premi Albert Pérez-Bastardas: Teresa Franquesa, Xavier Palos, Albert Torras i Lluïsa Navarro.

Premi d’articles sobre Benestar social: Fermí Vives, Enriqueta Muntané, Antoni Gavaldà i Jaume Fallada.

Actuarà com a secretària dels tres jurats: Agnès Giner, coordinadora de la revista Cooperació Catalana.

• Els veredictes dels Jurats es faran públics en el número de desembre de Cooperació Catalana.

• L’article guanyador, el segon i els treballs considerats finalistes, podran ser publicats a Cooperació Catalana i al web de la Fundació Roca i Galès, a partir de la publicació del veredicte. * Import net, una vegada deduïda la retenció de l’IRPF. JACINT DUNYÓ I CLARÀ (Barcelona, 1924 – 1982) Historiador, periodista i cooperativista, va ser des de l’ inici membre del Patronat de la Fundació Roca i Galès i el primer Director de la revista Cooperació Catalana.

ALBERT PÉREZ-BASTARDAS (Barcelona, 1953 – Stromboli, 1986)

Biòleg de formació i educador de vocació, dedicat a l’ensenyament, a la divulgació de les ciències naturals i a l’educació ambiental. Fou soci fundador de la Societat Catalana d’Educació Ambiental i va col·laborar amb la Fundació Roca i Galès Va morir durant una erupció del volcà Stromboli.

BENET VIGO I TRULLS (Roses, 1918)

Pagès entusiasta de la cooperació, cooperativista destacat especialment en el sector sanitari i gran defensor del benestar social com a eina de millora de la societat. Les seves reflexions han estat sovint publicades a la revista Cooperació Catalana.

FUNDACIÓ ROCA I GALÈS - Revista Cooperació Catalana

Aragó, 281, 1r 1a • 08009 Barcelona Tel. 932 154 870 Fax 934 873 283 cc@rocagales.org www.rocagales.org