Cooperaciocatalana 341

341

Març 2011 • revista mensual Any 31è • PVP 3,00 € edita Fundació Roca i Galès

De natura cooperativa Les nostres cooperatives: Productes i Serveis de la Vall de Camprodon Entrevista: Antoni Sansalvadó, President del Banc dels Aliments

341

Març 2011 • revista mesual • Any 31è edita Fundació Roca i Galès

sumari 4 / TORNAVEU

Selma Férriz, filòloga i Secretaria de Direcció de Deloitte.

posta obtinguda en l’actual context de crisi, i detalla els tres principis del Banc dels Aliments: gratuïtat, rigor i voluntariat.

21/ MÓN AGRARI

El món agrari a les terres de parla catalana.

Josep Santesmases

5 / EDITORIAL

De natura cooperativa

22 / HISTÒRIA DEL COOPERATIVSIME

Inici del moviment cooperatiu a Mataró.

Margarida Colomer

6 / EL NOSTRE MÓN

16

9 / cooperatives de catalunya

El tractament del capital social a les cooperatives.

Confederació de Cooperatives de Catalunya 10 / LES NOSTRES COOPERATIVES

Vall de Camprodon: on pastura el cooperativisme del s. XXI David Fernàndez Una aproximació a la cooperativa de Productes i Serveis de la Vall SSCL, que ve revolucionant la vall de Camprodon d’un any ençà.

10

13 16/ PREMIS FRG 2010 – 2N. PREMI JACINT DUNYÓ

¿El quibuts d’Israel i el kolkhoz de l’antiga URSS eren, o són, cooperatives?

Joan Aymerich i Cruells El guanyador del 2n Premi d’articles periodístics sobre cooperativisme analitza les característiques dels quibuts, moshav, sovkhoz i kolkhoz per tal d’esbrinar si són estrictament cooperatives o simplement comparteixen algunes característiques, sense ser-ho.

16 Antoni Sansalvadó, President del Banc dels Aliments.

Montse Pallarès Aquest enginyer i empresari ara jubilat, ens explica l’evolució i res-

crèdits

26/ PENSEM-HI

Nens i ordinadors.

Santos Hernández

13 / ENTREVISTA

25/ BIBLIOTECA

Retalls Elisenda Dunyó

Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 - cc@rocagales.org - www.rocagales.org Coordinació Agnès Giner Consell de Redacció Josep Busquets, Miquel Corna, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Ma. Lluïsa Navarro, Joseba Polanco i Esteve Puigferrat.

Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits. Foto portada: Tardor © Oriol Conesa. Logotip 30 anys: Pau Segarra. Disseny, maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada EMAS) Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415.Amb el suport del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.

Aquesta revista ha estat impresa sobre paper certificat FSC® i amb tintes provinents d’olis vegetals núm 341 - Març 2011 n

cooperació catalana n

3n

Tornaveu

Un parell de preguntes (que en són tres) a Selma Fèrriz Sánchez, (Barcelona, 1982), filòloga i secretària de Direcció de DELOITTE

1 2 3 ¿Què et sembla atractiu del cooperativisme?

Que és una organització democràtica i participativa la gestió de la qual es decideix entre tots els socis que la integren. A més a més, el cooperativisme promou valors ètics com ara la honestedat, la transparència, la responsabilitat social i el compromís amb les persones i el medi ambient.

n4

cooperació catalana n

núm 341 - Març 2011 n

¿Què no el convenç del cooperativisme?

El fet que alguns sectors cooperatius estiguin tancats i no hi deixin entrar ni participar els socis que poden aportar noves idees i treball.

¿Com i quan vas sentir parlar per primera vegada de cooperativisme? ¿Consideres que és un utopia?

Ja a l’escola compràvem a la cooperativa Abacus i me’n vaig fer sòcia de consum, i a través de la seva tasca vaig conèixer el que és el món cooperatiu. Crec que és una forma d’empresa de l’economia social que té molt futur. Un apunt final és que no és pas una utopia, sinó una realitat palpable.

editorial

De natura cooperativa

La cooperació en la promoció, producció i distribució dels productes locals així com en la gestió forestal i la gestió de les terres fan de la cooperativa protagonista del reportatge de Les Nostres Cooperatives, un ecosistema cooperatiu integral, apassionat i apassionant, de natura cooperativa de soca-rel, on el redós cooperatiu abriga la duresa de l’espai i del temps, de la geografia i la meteorologia.

També de natura cooperativa és la lluita contra la fam aquí, a casa nostra, tasca vigent i en creixement donada la conjuntura econòmica; evitar el malbaratament dels aliments en supermercats i restaurants és l’objectiu del Banc dels Aliments. En parlem amb Antoni Sansalvadó, el seu president.

L’article guanyador del Segon Premi Jacint Dunyó 2010 fa un repàs històric pels models de quibuts israelians i kolkhoz russos, que

tan interès van despertar els anys 50 i 70 del segle passat pel seu caràcter col·lectiu i de natura cooperativa. Sovint equiparades a aquestes donat que en comparteixen moltes semblances, l’autor considera com veritablement cooperatives els moshar a Israel i els soyuz de l’ex URSS, així com l’evolució dels antics kolkhoz i sovkhoz en el que actualment és Rússia, Armènia, Uzbequistà i les Repúbliques bàltiques.

Finalment, la recuperació de la història i experiència cooperativa, en aquest cas de Mataró, col·labora en la reivindicació del sistema de natura cooperativa com alternativa viable de cultura autogestionada, solidària, capaç de generar riquesa i proveir llocs de treball, en aquest moment de qüestionament del model econòmic i de producció. Podreu contrastarho en la secció d’Història cooperativa. n

LA COBERTA/ Reconeixem el lloc en el món de la natura cooperativa, integral i horitzontal,

sostenible i tossuda, còmplice i cohesionant, pasturant per la il·lusió i la passió del cooperativisme del segle vint-i-ú. / Foto: Tardor © Oriol Conesa núm 341 - Març 2011 n

cooperació catalana n

5n

el nostre món

Les grans xifres de l’economia social

8a. Fira de l’Oli i l’Espàrrec de la cooperativa de Godall

El Centre Internacional d’Investigació i Informació sobre l’Economia Pública, Social i Cooperativa (CIRIEC), amb el suport del Ministeri de Treball i Immigració i la Fundació ONCE, ha realitzat un estudi d’anàlisi dels sectors de mercat i no mercat de l’economia social a l’Estat espanyol. L’estudi, titulat Les Grans Xifres de l’Economia Social a Espanya, presenta les principals magnituds de les cooperatives pel que fa a nombre d’entitats, socis, llocs de treball directes i vendes de l’any 2008.

Durant la presentació de l’estudi, que va tenir lloc el passat dia 22 de febrer a Madrid, José Antonio Pedreño, president de la Confederació Empresarial Espanyola de l’Economia Social va afirmar: “Aquestes dades posen de manifest una realitat econòmica inqüestionable i imprescindible en el canvi de model productiu que es vol dur a terme a Espanya”.

Per la seva contribució a la creació de riquesa i presència en els mercats i en totes les branques de l’activitat econòmica, pel seu impacte en la generació i manteniment d’ocupació i per la seva capacitat associativa, les cooperatives constitueixen, sense cap dubte, la columna vertebral de l’economia social a Espanya.

Pel que fa a Catalunya, l’estudi afirma que existeixen 5.383 cooperatives, les quals representen un volum de vendes de 7,24 milions d’euros i ocupen a 58.086 persones. Aquestes organitzacions productores de mercat, presents en tots els sectors d’activitat, representen l’11,2% del volum de ventes del conjunt de les cooperatives en tot l’Estat. Segons les dades del CIRIEC Catalunya és la comunitat amb més cooperatives de l’Estat Espanyol, seguida per Andalusia i València. Pel que fa a l’ocupació generada, Andalusia, el País Basc i València lideren les xifres.

Consulteu l’estudi en versió pdf a: www.ciriec.es. n

L’agrícola i secció de crèdit de Godall, Sccl organitza els dies 11, 12 i 13 de març una fira dedicada a l’oli i l’espàrrec, per donar a conèixer el seu oli d’oliva així com la cultura, el comerç local i el poble. La inauguració és divendres 11 de març als locals i plaça de la Cooperativa - lloc que acollirà la fira tots tres dies- a càrrec del Sr. Jaume Antic, director del projecte “Oli i oliveres mil·lenàries del territori del Sènia”, de l’Associació Territori del Sènia, de la qual l’agrícola de Godall en forma part.

La cooperativa agrícola de Godall actualment recull una mitjana de 1.500 tones per campanya d’olives bàsicament del propi terme municipal essent les varietats més implantades la Morruda en un 40%, la Sevillenca en un 40& i la Farga en un 20%; això significa una mitjana de 500 tones d’oli per campanya i setanta mil litres envasats.

Comercialitza l’oli verge envasat amb el nom de Molí Clapises en envasos d’un, dos i cinc litres, mentre que l’oli Verge-Extra també es comercialitza en ampolles de vidre de mig i tres quarts de litre.

I, des de fa dues campanyes, comercialitzen Oli Verge Extra amb Denominació d’Origen Protegida Oli del Baix Ebre-Montsià sota la marca Lacrima Olea, en envasos de cinc, dos i tres quarts de litre.

Des del passat mes de novembre l’Agrícola de Godall en col· laboració amb l’Associació del Territori de Sènia va presentar un nou oli especial verge-extra de gran qualitat de la varietat Farga que s’extreu de les oliveres monumentals, sota el nom Lacrima Olea Mil· lenaria emparada també amb la DOP del Baix Ebre-Montsià.

La Fira de l’oli de Godall respon a la voluntat de donar a conèixer les virtuts nutritives, terapèutiques i culinàries d’aquests olis d’oliva com a element essencial de la dieta mediterrània, i, l’espàrrec, també típic de Godall, com a complement.

Més informació i programa a: www.olidegodall.es. n

n6

cooperació catalana n

núm 341 - Març 2011 n

Aprovat el Decret Celebració dels 25 El món agrari a les terres llei per adaptar la anys de COCETA de parla catalana La Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla CatalaLlei de cooperati- a València na, l’Institut Ramon Muntaner i la Fundació del Món de València ha sigut triada Rural, presenten l’exposició “El món agrari a les terres ves de Catalunya Lacomciutat a seu del primer dels actes de parla catalana”, que s’inaugurà el 2 de març a la Sala El govern de la Generalitat va aprovar el passat 15 de febrer la modificació de la Llei de Cooperatives mitjançant el Decret llei 1/2011 -publicat al DOGC 5820 de 17/02/2011- que, si bé ha de ser ratificat pel Parlament de Catalunya en un termini màxim de 30 dies, és vigent des de la data de la seva publicació al DOGC. Aquest Decret llei modifica diferents articles de la Llei de cooperatives arran l’entrada en vigor de les normes comptables de les cooperatives adaptades al nou Pla General de Comptabilitat segons les normes internacionals de comptabilitat (NIC 32).

La Confederació de Cooperatives de Catalunya, juntament amb les Federacions sectorials, està preparant un seguit de xerrades informatives en les quals s’explicaran més detalladament les modificacions normatives i les diferents alternatives a les quals poden optar les cooperatives.

Es preveu que aquestes xerrades es portin a terme en diferents poblacions, per tal de facilitar la participació de les cooperatives.

Podeu consultar el decret llei 1/2011, de 15 de febrer a: www.gencat.cat/dogc. n

commemoratius amb què la Confederació Espanyola de Cooperatives de Treball Associat (COCETA) celebrarà al llarg de 2011 el 25 aniversari de la seva creació.

La fundació de COCETA va tenir lloc a València en 1986 i, per això, s’ha triat aquesta mateixa ciutat per a celebrar enguany l’Assemblea General de l’entitat, que en aquesta ocasió revestirà un caràcter molt especial.

En aquest acte, que tindrà lloc el divendres, 4 de març, es donaran cita representants de les Unions i federacions de Cooperatives de treball de les diferents comunitats autònomes.

A l’estat espanyol hi ha actualment 17.600 empreses cooperatives de treball que generen 173.000 ocupacions directes. La Valenciana és la tercera Comunitat en nombre d’aquestes empreses i també en nombre de socis i treballadors. n

de les Cotxeres del Palau Robert (Pg. de Gràcia, 107) de Barcelona, on romandrà fins el dia 30 de març.

L’exposició, articulada en els àmbits de: els paisatges, els conreus, la ramaderia, l’home, la dona i la terra, el treball, les formes de vida i, present i futur, fa una mirada retrospectiva sobre l’activitat agrària des de finals del segle XIX fins al present, deixant la porta oberta a les perspectives de futur. Una visió transversal lligant cultura, recerca i difusió amb territori, pagesia, producció agrària i consum alimentari.

L’acte d’inauguració va ser presidit per l’Honorable Conseller Josep Maria Pelegrí acompanyat del director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, el Sr. Lluís Puig Gordi.

Aquesta exposició forma part d’un projecte iniciat fa dos anys, juntament amb la creació d’un banc d’imatges de més de 4.000 fotografies que seran consultables a Memòria Digital de Catalunya. Es tracta d’una memòria de paisatges sempre canviants, de conreus i de bestiar que han anat ocupant les nostres terres segons han estat les necessitats, les demandes del mercat i la rendibilitat econòmica. Memòria també de sistemes, coneixements i tècniques que homes i dones han aplicat en el conreu de la terra, de les formes de posseir-la, d’organitzar-se, de viure.

Trobareu més informació a les pàgines 21 – 22 d’aquest mateix exemplar, així com al web: www.irmu.org, www.ccepc.org i www.fmr.cat. n

núm 341 - Març 2011 n

cooperació catalana n

7n

el nostre món

Cooperativisme contra la crisi?

La Fageda ha creat 74 nou llocs de treball en tres anys

Editada per la Fundació Pere Ardiaca, amb la col· laboració de Projecte Democràcia Econòmica i el suport del Departament de Treball, la publicació va ser presentada el passat 25 de febrer a l’Ateneu Roig de Barcelona.

El llibre Cooperativisme contra la crisi? pretén començar a buscar respostes a les qüestions sobre la necessitat del cooperativisme, de quin cooperativisme i com avançar cap a la democràcia econòmica.

L’obra col·lectiva consta de sis articles: “Capitalisme, cooperativisme i decisions cooperatives”, “Cultures cooperatives, crisi i transformació social”, “Crear per sobreviure”, “El cooperativisme: una sortida contra la crisi?”, “Democràcia econòmica contra globalització i neoliberalisme” i, “Democràcia econòmica com concepte i com estratègia”, escrits respectivament per: Clemente Hernández de la Universitat d’Alacant; Jordi Pujol del Coop57; Jordi Suñé, historiador; CCOO; Félix Pardo, de Projecte democràcia Econòmica; i Michael R. Kräte, de la Universitat de Lancaster.

Emmarcada en el projecte Cooperar contra la crisi de la Fundació Pere Ardiaca, la publicació parteix del renovat interès per l’economia social de determinats sectors polítics i socials del de l’any 2009, punt àlgid de la crisi.

Procura transcendir de la visió oportunista del cooperativisme en temps de crisi, per la seva característica de matalàs social per esmorteir les errades de l’economia capitalista. I, contraposa la iniciativa que pot prendre el cooperativisme en sectors capdavanters i rendibles, reivindicant la cooperació com una finalitat en si mateixa pel potencial democràtic que conté, tant internament com socialment.

Més informació: www.fpereardiaca.org.n

La previsió de tancament pel 2010 de la cooperativa La Fageda presenta un augment de la facturació del 10% respecte l’exercici anterior, a falta de l’auditoria dels comptes i de la seva aprovació per l’assemblea general de socis de La Fageda, SCCL. La secció de iogurts i postres, que representa un 85% de la facturació ha crescut un 6,4%. La resta de la facturació es deu principalment a jardineria (+6%) i al taller d’objectes de regal (+54%). La puja més important, però, ve donada per la nova secció de gelats a la fàbrica de Badalona, que ha aconseguit vendre els 30.000 kg de gelats previstos.

La xifra d’inversions el 2010 va ser de 816.000 euros, dels quals prop de 60.000 en medi ambient. En el mateix període, La Fageda ha superat els 40.000 visitants a les seves instal·lacions de Santa Pau (la Garrotxa), 5.000 més que l’any anterior.

Durant el 2010 s’han creat 8 nous llocs de treball a La Fageda. Cal esmentar que paral·lelament La Fageda ha trobat feina a 17 persones amb discapacitat intel·lectual o trastorn mental en empreses de la Garrotxa, gràcies al Servei d’Integració a la Comunitat impulsat conjuntament amb el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa. Des del 2008, La Fageda ha creat un total de 50 llocs de treball a les seves instal·lacions i ha inserit 24 persones en empreses de l’entorn. D’aquests 74 nous llocs de treball, 55 corresponen a persones amb discapacitat intel·lectual o trastorn mental.

Actualment La Fageda dóna feina o ocupació a 278 persones, 162 de les quals pateixen discapacitat intel·lectual o malaltia mental crònica. D’altra banda la cooperativa gestiona serveis d’habitatge per a 58 dels seus treballadors.

La Fageda és cofundadora i forma part de Clade Grup Empresarial Cooperatiu i de l’associació de Centres Especials de Treball Sinergrup.

Més informació al seu lloc web: www.fageda.es. n

n8

cooperació catalana n

núm 341 - Març 2011 n

cooperatives de catalunya

El Tractament del capital social a les cooperatives L’aprovació del nou Pla General de Comptabilitat exigeix inevitablement la modificació dels desenvolupaments reglamentaris del seu antecedent, el Pla de 1990, i, entre altres, de les normes comptables per a les societats cooperatives , així com la Llei 18/2002, de cooperatives de Catalunya.

Confederació de Cooperatives de Catalunya Com a conseqüència del canvi normatiu introduït per la Intenational Accounting Standards Board, òrgan emissor de les NIFF, s’estableix, el 2007, una reforma comptable que estableix, que les aportacions a capital no poden considerar-se fons propi en la mesura que quan un soci o sòcia causa baixa se li ha de retornar el capital. En aquest context, s’estableixen successives pròrrogues que permeteren, fins el 31 de desembre de 2010, seguir considerant com a fons propis les aportacions a capital social.

El passat desembre, coincideix la finalització de l’esmentada pròrroga amb la publicació de l’ordre EHA/3360/2010, sobre l’adaptació del Nou Pla General Comptable a les cooperatives. En aquesta ordre s’estableixen els criteris particulars que han de seguir les cooperatives per comptabilitzar els fets econòmics que els són particulars, com ara: les aportacions a capital social, els fons obligatoris, la distribució de resultats, la valoració de les operacions efectuades amb socis i sòcies, la remuneració d’interessos...

D’entre les novetats, la més important segueix essent, al nostre entendre, la consideració d’exigibilitat de les aportacions a capital social. La importància rau no tan en les conseqüències directes per a les persones sòcies, sinó en la interpretació de la imatge que ofereix el balanç de les cooperatives davant de tercers. Per bé que el capital segueix responent davant tercers amb totes les garanties, en la mesura que és

retornable o gaudeix de remuneracions obligatòries, haurà de comptabilitzar-se com a exigible.

Considerem que això no tindrà cap rellevància per al 90% de les cooperatives, entre aquestes les de petita dimensió i les noves cooperatives.

Ara bé, algunes cooperatives grans, que tenen relacions habituals amb inversors i amb entitats financeres i de ràting, poden oferir, als qui analitzin els seus balanços, una imatge de solvència molt compromesa si no modifiquen les seves regles de funcionament.

Per possibilitar la solució d’aquest problema, s’ha modificat la Llei 18/2002 de cooperatives a través del Decret Llei 1/2011, el qual permetrà realitzar les modificacions estatutàries necessàries per mantenir els fons propis en el mateix nivell que tenien el 31 de desembre de 2010,permetent a les cooperativa que ho creguin convenient, modificar els seus estatus i comptabilitzar, com a fons propis, la totalitat o part de les aportacions dels socis. En cas que l’assemblea aprovi aquest canvi de criteri (decisió que es pot tornar a modificar a posteriori), aquestes aportacions perdran la consideració d’ automàticament reemborsables, atorgant al consell rector la potestat de refusar-ne el reemborsament.

Això no obstant, el moviment cooperatiu no es pot conformar amb l’actual situació que han provocat els criteris establerts en les normes internacionals de comptabilitat; criteris molt allunyats de la realitat cooperativa. Per això, des de la Confederació de Cooperatives de

Catalunya, exercirem tota la nostra influència, fonamentalment en l’ àmbit internacional, perquè aquesta interpretació es modifiqui, tot i que això comportarà uns anys.

Ara bé, mentrestant, les cooperatives necessiten un marc jurídic que els permeti mostrar a la societat la realitat plena de la seva solvència econòmica i és, en aquest sentit, molt benvingut el Decret Llei 1/2011, de modificació de la llei de cooperatives 18/2002, ja que les cooperatives, que ho considerin convenient, podran adaptar els estatuts i comptabilitzar, com a fons propis, el que per a la llei de cooperatives ja eren fons propis.Llegeix fonèticamenDiccionari - Mostra la informació detallada del diccionari n núm 341 - Març 2011 n

cooperació catalana n

9n

LES NOSTRES COOPERATIVES

Productes i Serveis de la Vall SCCL és una singular cooperativa de serveis que està revolucionant la Vall de Camprodon d’un any ençà. I no només la Vall: l’engrescadora aposta cooperativa, nascuda oficialment l’abril de 2010, corre, arreu, de boca a orella. Combinant sector primari, custòdia del territori i desenvolupament local rural, la iniciativa ha esdevingut un mirall on bona part del territori fita els traços d’un model socioeconòmic per a avui i, sobretot, per al demà que vindrà: sostenible, enxarxat, cohesionador, cooperador. De tot plegat i una mica més n’hem parlat amb l’Eva Martínez-Picó, gerent , sòcia i ànima de la cooperativa.

Vall de Camprodon: on pastura el cooperativisme del s. XXI David Fernàndez Tots els ulls et miren, deia la vella cançó. I la trobada demorada amb l’Eva, gerent de Productes i Serveis de la Vall SCCL, en pot donar bona fe. Altres compromisos desbordants –conferències, trobades, xerrades– anaven endarrerint la recerca d’un espai de qualitat per trobar-se.

Qualitat amb poc descans, però: acaba de tornar de quatre dies al Fòrum Gastronòmic de Girona que ha enllaçat amb dos dies més de la fira local camprodonina “Km.O”, de promoció i defensa del producte local.

Allí on comença l’aventura “Buff, començar va ser tot il·lusió”, afirma quan li preguntem on va arrencar tot. I cita Martí i Pol: “tot estava per fer i tot era possible”.

Abans dels després, abans de fer-ho real, les primeres bases s’havien solidificat rere anys de col·laboració sinèrgica entre l’associació de restauradors Cuines de la Vall i l’Associació de Criadors d’Eugues del Ripollès. Una relació fructífera que es va condensar en la recerca i promoció gastronòmica d’un producte estrella –la carn de poltre– que alhora feia bandera d’un territori i una cultura i insistia en la necessitat –feta virtut– de treballar plegats.

Entre aquella primera proposta i el 7 d’abril de 2010, s’havia reforçat i ampliat el suport mutu, el debat mancomunat, els esbossos de n 10

cooperació catalana n

cooperació catalana

futur, la primera idea de compartir una persona en tasques de gestió, la presentació del projecte a tots els ramaders i pagesos de la Vall.

Salpebrada amb una cinquena pota que demostra les possibilitats, poc explorades encara, de la cooperació amb els ens locals: la Mancomunitat de municipis de la Vall s’implica del tot, contracta un agent d’ocupació i desenvolupament local i esperona encara més el projecte. En la crònica d’un territori en moviment: en la mateixa direcció, que no sempre passa, i amb totes les complicitats.

I aixoplugat en una clau cooperativa. Cooperativa de la que els papers núm 341 - Març 2011 n

oficials –que mai expliquen tota la història– certifiquen que va néixer el darrer 7 d’abril: quan es constitueix oficialment la cooperativa Productes i Serveis de la Vall. Cooperativa de serveis integrada per Cuines de la Vall (14 restaurants), l’Associació de Criadors d’Eugues del Ripollès (54 criadors), la Cooperativa Ramadera de Molló (26 pagesos) i l’Associació de Defensa Forestal (ADF, que aplega tots els ramaders i municipis de la Vall).

Néixer i créixer i feina feta mai fa destorb, l’Eva recorda que el primer any, a punt de complir-se, ha passat volant: “sembla que va ser ahir”. D’aleshores ençà, hores

La Serra Cavallera, al cor del Ripollès.

cooperació catalana

i més hores, feinades i paperasses i implicacions i compromisos per posar fil a l’agulla al primer eix cooperatiu: la promoció, producció i distribució de producte agroalimentari local. Tot just porten cinc mesos fent-ho, però el seu mercat creix cada setmana.

“Per sort, tenim uns productes singulars de gran qualitat: carn de poltre, ànec de primera, la trumfa (patata de muntanya), formatges artesans, llonganisseta de pagès”.

Amb una cartera de clients volgudament limitada i clar: restauració, grans col·lectivitats, carnisseries i botigues alimentàries de proximitat.

Cooperativisme íntegre i integral Si el camí sempre es fa caminant; si cal mirar el cel mentre és mira a terra; el projecte cooperatiu té encara, a més, dos eixos pendents d’implementar. Per assolir futur. El segon, força embastat ja, arrencarà a 18 mesos vista: la comercialització d’estella per a calderes de biomassa provinent de la gestió forestal conjunta. La cura de 6000 hectàrees de terreny, de les quals 4.000 de bosc, pretén aturar la increïble aforestació que viu la Vall.

Un territori històricament abonat al conreu i la pastura que avui és tot bosc. Com a conseqüència de la caiguda del sector primari, de l’abandonament i dels canvis en l’estructura de la propietat, majoritàriament segona residència.

El tercer eix, que serà consecutiu del segon, és al cap de totes i totes,

perquè és el albira futur i sospira la supervivència de la vall: la gestió de terres. Gestió social que es vol fer d’acord amb els propietaris –que no fan ús de les terres i majoritàriament viuen fora– per cercar formules de cessió d’ús, de custòdia territorial, de recuperació de l’activitat i de vertebració socioeconòmica. Fórmula estudiada i predissenyada de cessió on la cooperativa recuperarà terres –“netejar-les, filar, fer mànigues de maneig, tanques, accessos, abeuradors”– per posar-les al mercat ramader a preu assequible. L’Eva raona a fons: “no només ho dic per la Vall de Camprodon o el Ripollès: Catalunya no es pot permetre perdre el sector agrari de muntanya, perquè és el que gestiona el territori de muntanya, que és el més difícil de gestionar”.

I continua reflexionant a viva veu: “teníem ben clar que el sector primari s’estava perdent i que, alhora, tenim dos sectors econòmics fonamentals: el turístic –clau–i un primari en declivi; la constatació òbvia era que sense primari no hi ha pas terciari i que sense primari mai no hi ha equilibri territorial enlloc”. De sortir-se’n col·lectivament contra aquest dilema de reptes –“tots ens sentíem amenaçats”, recorda– és on arrenca aquesta cooperativa de serveis, multisectorial, íntegre i integral, que aplega ja la unió i el mesclat de reunir restauradors i hotelers, criadors de cavall i pagesos, cultivadors de patates i carnissers, ADF’s i productors

Eva Martínez Picó, gerent i sòcia de la cooperativa de la Vall.

locals. Bona mostra és que a Productes i Serveis de la Vall ja s’han incorporat sis socis individuals: el president de l’Associació de Criadors d’Eugues –a títol personal, perquè continuar sent-hi al marge de les seves responsabilitats associatives–; un carnisser; un productor de formatges i un d’ànecs i un de lactis frescos. I la pròpia Eva. Cooperativa de serveis –membre de Servicoop, de Coop57 i de la Xarxa de Custòdia del Territori– ben polivalent, doncs. Transversal. Equivalent. Equilibrada. Que treballa ara en nous serveis per als socis –compra de gasoils, tramitació d’ajuts, gestoria de les declaracions agràries– i s’implica també, com pot, per promocionar altres sectors: l’elaborador i el comerç local, que també són clau a la Vall de Camprodon.

Associació i cooperació Quan li preguntem perquè van triar la fórmula cooperativa, la resposta és immediata. Ho van escollir obertament: “des d’un pla d’igualtat, era l’estructura més adequada per crear un marc empresarial horitzontal que ens facilites la vida a tots: la fórmula empresarial que més s’apropa a l’associacionisme”. I aleshores riu: “clar, barrejant el pitjor de totes dues realitats: un voluntariat que pot cremar, una activitat que pot tenir pèrdues”. I afegeix que no vol obviar tampoc una certesa tel·lúrica: “si en algun espai s’entén el cooperativisme, és al món agrari”. Aparent paradoxa poc paradoxal: mirar enrere per poder seguir endavant.

Tanmateix, en les tasques pendents, valora que han constituït i arrencat el projecte i de sobte s’han adonat que els falta encara rodatge cooperatiu, necessari per afrontar un creixement que cal gestionar bé. I com es fa? Raó de dona cooperativa, diu sense embuts: “amb carinyu”. I torna a riure. “Estima entesa”, aclareix, “com voluntat d’entendre’s, provant de posar tot el que les persones som capaces de posar: carinyu cap endins i cap enfora”.

Si cooperativisme són persones, l’Eva exposa una oberta apologia de l’agregació de les implicacions

núm 341 - Març 2011 n

cooperació catalana n

11 n

Les Nostres Cooperatives

sòlids i arrelats: “això tira perquè darrera hi ha una unió molt forta i ens aferrem a uns ideals molt compartits, sinó... és que seria impossible”.

ARNAU URGELL / ELRIPOLLES.INFO

La trumfa, la singular i reconoguda patata de muntanya de la Vall de Camprodon.

ARNAU URGELL / ELRIPOLLES.INFO

Fira “Km 0, Vall de Camprodon” del passat febrer, de promoció de productes locals.

personals. Agregació que acaba multiplicant la part i el tot. Clar; tots per un, un per totes. Bo i recordant que si la fórmula és important, més ho és el motor real de tot projecte: voluntats tossudes i idees fortes, les persones i la gent que s’hi deixen la pell.

I com cal seguir somrient, recorda que l’experiència s’ha entès més des de fora –on ha estat rebuda amb entusiasme desbordant pel moviment cooperatiu– que des de dins. “Si sabessin que hi ha dies que no dormo!” exclama. Per xiuxiuejar: “a un any vista, hem nascut, que és un gran què; a un any vista aquí seguim, un altra gran què; un any després, crec que estem posant les bases més sòlides possible per al futur”. Del fet de néixer al bell mig de l’huracà de la crisi, la n 12

cooperació catalana n

núm 341 - Març 2011 n

seva reflexió mereix ser anotada a la neurona col·lectiva: “en els moments de crisi es on es troben les millors solucions i d’on surten les millors iniciatives”. I apuntalant l’esperança, rebla una màxima de collita pròpia: “2010 va ser l’any del terror, 2011 serà l’any dels atrevits i els valents”.

De les reconstruccions. Ja que podem, vé a dir-nos, fem-ho ara i fem-ho bé: sinó nosaltres qui?

Sinó ara quan? Desbrossant, amb cura, totes les dificultats inherents, els entrebancs indesitjats o els imprevistos al detall i a l’engròs, que de tot n’hi ha.

Aquí segueixen, picant ferro fred, afrontant una quotidianitat que els posa a prova cada dia, defensant uns productes “que són els nostres fills i filles” i, sobretot, persistint des d’uns fonaments

La llavor de la democràcia que vindrà Requerida pel model cooperatiu que impulsen, que vertebra el territori, llaura futurs dignes i cohesiona la societat; constant que incorporen els principis de la sobirania alimentària proclamada pel moviment camperol internacional que és Via Campesina, li demanem obertament pel futur.

Democràcia del futur? S’atreveix molt i xiula més: “sovint penso que el cooperativisme és com un govern alternatiu, una república independent, un poble autònom que s’autoorganitza per manarse a si mateix; en l’orgull i la voluntat d’anar més lluny, contra la por i els riscos”. Potser és pot dir més alt: però no pas més clar.

Com quan diu: “quan comprem un enciam que arriba de 2.000 km lluny...s’estan destruint tantes coses pel camí...; una terra, un paisatge, un teixit, una cultura, una identitat...a un preu que no es pot calcular en diners”. Cooperativisme, doncs, com a conjura, a supervivència.

Batec cooperatiu que desafia la història i vindica un lloc al món, que quan el trobes el saps reconèixer. L’Eva comença a acabar: “saps que és el més xulo de la vida? Transmetre il·lusió; encendre-la en l’altre; fer que l’altre trobi la seva”. Emmudim.

I apareix Sartre: l’ésser humà és una passió útil, com el cooperativisme; la llibertat és el que fem amb allò que ens passa; i allò important no és el que han fet de nosaltres, sinó el que fem amb el que han fet de nosaltres. Sartre revisitat però, sobretot, davant una dona cooperativa, tossudament alçada, i a les portes d’un projecte que vitalitza i revitalitza la Vall, es fa ben difícil no parafrasejar, de cop i de nou, Eduardo Galeano: hi ha projectes que són com focs. Atien tant la vida que qui s’apropa, s’encén. n

Entrevista

L’any 1987, es va crear la Fundació Benèfica Banc dels Aliments, que és el primer banc d’aliments que s’ha constituït a l’Estat espanyol. El Banc dels Aliments és una fundació benèfica privada, independent i sense ànim de lucre, que té com a objectiu lluitar contra la fam d’aquí i evitar el malbaratament dels aliments que poden ser excedents en les cadenes de supermercats, en restaurants, etc. I que basa la seva activitat en la gratuïtat dels aliments que reben i en la distribució d’aquests mitjançant diferents entitats, que són les que atenen els destinataris finals.

Entrevista a Antoni Sansalvadó, president del Banc dels Aliments Montse Pallarès Ex-libris, SCCL

cooperació catalana

L’Antoni Sansalvadó n’és l’apassionat

president i ha vist com en els darrers anys se’ls multiplicava la feina.

Malgrat els temps difícils pels quals passem, considera que la crisi durà una conseqüència positiva: farà que la societat civil prengui consciència de la importància de col·laborar i de prendre part en els problemes que l’assetgen.

Antoni Sansalvadó col·labora amb el banc dels aliments des de fa vuit anys.

¿Com vas arribar fins a la presidència del Banc dels Aliments?

Sóc enginyer i he fet d’empresari tota la vida. Em vaig jubilar quan va arribar el moment de fer-ho; em vaig jubilar, però no pas retirar. La meva incorporació al Banc dels Aliments va tenir lloc ara fa uns vuit anys. En Manuel Raventós, aleshores president del Banc, em va demanar si podia entrar a formar part del patronat, perquè buscaven gent una mica més jove, més jove entre cometes, ja s’entén, i gent que també vingués del món empresarial. Primerament, doncs, vaig entrar a formar part del patronat, i després, ja com a president, vaig incrementar el meu temps de dedicació a l’entitat. El Banc és un projecte que apassiona. També pot ser que aquesta meva dedicació més gran estigués influïda pel fet que, quan et jubiles, sempre tens ganes de tornar una mica, en un sentit o un altre, tot el que has rebut, i participar en el Banc i implicar-me en la feina era una manera de fer-ho. És un motiu molt corrent en les persones jubilades, o en les que disposen de temps. El fet que núm 341 - Març 2011 n

hi entrés, però, també va tenir a veure amb els criteris empresarials, perquè de vegades sembla que quan parles d’empresa només es faci referència als diners o a l’interès econòmic, però no és només això. També hi han moltes més coses, molts d’altres interessos, com ara el fet de crear i donar treball, de ser eficients i adquirir compromisos, i tots aquests criteris, que jo conec per experiència, també són aplicables al Banc dels Aliments.

Ara hi dedico molt més temps que al començament. També és cert que el Banc ha crescut molt en els dos darrers anys, ja que hi han moltes més persones que necessiten assistència, a través de més entitats que els en donen, i nosaltres hi col·laboren cada vegada més.

De fet, el Banc dels Aliments és una institució que es va fundar fa vint-iquatre anys amb una missió concreta, que era evitar el malbaratament dels aliments. D’aliments se’n llencen molts, perquè n’hi han molts que es destrueixen encara que tinguin totes les condicions per a ser comestibles encara que no siguin comercialitzables, perquè els falten les etiquetes, perquè estan a punt de caducar o per mil altres motius. La filosofia del bancs d’aliments, a tot Europa, és que això s’aprofiti. Aquesta és una línia de buscar aprovisionament i fer-lo arribar a qui en necessita. Per tant, el Banc és un element d’aquesta cadena: recollir aliments, donar-los a entitats benèfiques perquè els puguin repartir, i cooperació catalana n

13 n

Entrevista

continuar. És clar que aquest procés és un procés en què l’eficàcia i l’eficència que puguis aplicar millora molt els resultats. Nosaltres tenim una unitat de mesura, que és el nombre d’aliments que recollim. En una empresa la mesura seria el balanç econòmic, els resultats econòmics; per a nosaltres, en canvi, ho són els aliments recaptats. Aquesta és la nostra mesura i ens estimula i ens fa prendre consciència que el treball que fem és útil. Potser d’aquesta manera, optimitzant els recursos que tenim, aplicant les coses que has anat aprenent, aplicant els criteris de l’empresa, obtenim millors resultats. ¿Quina ha estat l’evolució del Banc dels Aliments en els darrers anys?

En especial amb la crisi econòmica. ¿I quina ha estat la resposta que heu trobat a la societat?

La resposta de les persones i la de les empreses han estat molt positives: els ajuts i les col·laboracions s’han incrementat. Les empreses també passen la crisi i ajusten més les seves produccions, però Déu n’hi do el que ens segueixen aportant, i algunes incrementen les donacions. Hem ampliat el camp d’empreses, també, i ara ja no anem només a empreses grans, sinó que ens adrecem també a empreses més petites. Catalunya té una gran xarxa d’empreses petites i mitjanes del món agroalimentari, a les quals també hem anat a trucar a la porta, i cal dir que n’hem obtingut una bona resposta bastant bona. ¿Com hi aneu, a les empreses, a demanar-hi la col·laboració?

El Banc dels Aliments és ja una mica conegut, i quan vas a buscar a algú i li dius que véns del Banc dels Aliments, ja els sona d’alguna cosa. En realitat, el fet d’anar a buscar empreses perquè col·laborin amb nosaltres no deixa de ser una activitat comercial. Algunes empreses tenen excedents, i tu els expliques què fa el Banc i que l’alternativa que ells tenen amb els seus excedents és llençar-los en un abocador per destruir-los, i que això també els costa diners i preocupacions. I, en canvi, si els porten al Banc, seran aliments aprofitables, a banda que les empreses tindran una desgravació sobre allò que aporten, com aquell qui fa un donatiu a qualsevol institució reconeguda. Les n 14

cooperació catalana n

empreses també tenen desgravacions pel que aporten al Banc. Això ajuda a estimular aquestes donacions, encara que de vegades els costa i hem d’insistir-hi; però aquesta és la tasca d’un venedor, i també cal fer-la.

Però és cert que la responsabilitat social de les empreses, de la qual cada vegada es parla més, va fent que moltes empreses vegin altres coses. Ara han pres consciència que han de fer alguna cosa més per la societat, i que la poden fer. En diferents àmbits, des de l’àmbit cultural, des de l’àmbit de l’educació... han de fer coses que no són obligació, però que socialment són interessants, i una d’aquestes és ajudar amb els aliments. En certa manera nosaltres el que pretenem ser és l’ONG del sector agroalimentari.

Ara, la manera que tenim d’anar a buscar les empreses és trucar a porta freda de vegades, i en això sí que hem de dir que ens hi ajuda la difusió, el Banc necessita difusió. Les entitats que reben els aliments també en fan difusió i ens donen a conèixer. Va ser molt ser molt important la campanya de recaptació d’aliments que vam fer l’any passat, ja que la difusió als mitjans de comunicació va ser molt important per a obtenir èxit. Aquesta campanya també va fer que fóssim més coneguts, perquè es va fer també als supermercats, i ha estimulat molt la participació. Aquesta gran campanya de recaptació va estimular tant la solidaritat que hi ha gent que compren aliments i els passen al Banc dels Aliments.

D’aquesta campanya de recaptació, doncs, n’estem molt orgullosos, ja que hi va col·laborar moltíssima gent.

Perquè no va ser la campanya del Banc dels Aliments, sinó la dels ciutadans de Catalunya. Tots els ciutadans tenim la solidaritat a flor de pell, i moltes vegades només s’han de fer petites coses per posar-la en funcionament. Molta gent ens va trucar per veure què podien fer, com podien ajudar. Perquè sembla que tothom està només per les seves coses, que tothom va a la seva, però això no és cert, i aquí en tenim una bona prova, com altres entitats també poden comprovar, que no tothom té les orelles tapades.

Aquest any ha passat una cosa curiosa. Sense haver-ho demanat, en el període que va del novembre del 2010 i al febrer del 2011, una seixantena núm 341 - Març 2011 n

cooperació catalana

Antoni Sansalvadó, jubilat, considera que la seva dedicació respon a les ganes de tornar el que ha rebut.

empreses han trucat per dir-nos que havien fet recaptes d’aliments entre el seu personal, de manera espontània.

Aquesta espontaneïtat demostra que estimulant les persones s’aconsegueixen grans mostres de solidaritat.

També et volia preguntar sobre la qüestió dels voluntaris. Una de les riqueses del Banc dels Aliments és el vostre capital humà. ¿Com es gestiona la feina voluntària de més de cent persones? La majoria de voluntaris que teniu són gent jubilada o que disposa de temps i dedica les seves hores a col·laborar amb vosaltres. ¿Com aconseguiu engrescar la gent?

El Banc dels Aliments es basa en tres principis: la gratuïtat (res no es compra i res no es ven: tot el circuit és gratuït), el rigor (és a dir, nosaltres hem d’assegurar que allò que rebem no es comercialitzarà i que es trobarà la manera més adient de fer-ne una distribució justa) i el voluntariat. El Banc es basa en el voluntariat; tots els bancs, arreu d’Europa, ho fan; evidentment, tenim algunes persones assalariades, per a les feines de magatzem, sobretot; com que la majoria de voluntaris són

Disposen d’alguns as-

BANC ALIMENTS

salariats per a tasques logístiques i de magatzem.

El Banc dels Aliments es basa en tres principis: la gratuïtat, el rigor i el voluntariat: el Banc es basa en el voluntariat; tots els bancs, arreu d’Europa, ho fan. jubilats o prejubilats, algunes coses com ara portar carretons no les poden fer, ja que cal tenir carnet, etc. Però la proporció és de sis assalariats per a feines logístiques i de magatzem i alguns aspectes d’administració i, actualment, 112 voluntaris.

El voluntari adquireix el compromís que vindrà uns determinats dies la setmana en un horari concret, tot i que això pot ser flexible atenent les circumstàncies. Però sí que inculquem la cultura del compromís; no és allò de venir quan em va bé, sinó que es potencia aquesta consciència que la feina d’aquí s’ha de poder organitzar.

Perquè, com més organitzada està la feina millor es fan les coses. I això vol dir que es pot ajudar més gent. Però també som conscients que el voluntari ha de tenir una retribució, que no és econòmica, sinó que s’ha de sentir molt satisfet de la feina que fa. Ha de viure el projecte que fa, ja que totes les persones tenen motivacions individuals, les que siguin, però es tracta

de treballar en equip i de col·laborar a fer una societat millor. I aquesta és la retribució que reben les persones que participen en el projecte del Banc dels Aliments. No és, com ja he dit, una retribució econòmica, sinó una suma de factors que per a les persones voluntàries fa que, quan surten de casa per venir aquí, tinguin ganes de venir i de compartir el seu temps. De fet, hem augmentat molt el nombre de voluntaris, i en tenim en reserva, ja que ara no hi ha feina per a tots, però sempre va bé tenir-ne de més, perquè de vegades calen voluntaris per a un dia, per a accions concretes, o per a recaptacions determinades. El fet que el Banc dels Aliments sigui una entitat que es basa en el voluntariat enriqueix molt.

Amb l’increment de la crisi i de les dificultats de moltes persones, suposo que ara tindreu més feina que mai. ¿Com han reaccionat les persones que col·laboren amb vosaltres?

Amb la crisi les persones han reacnúm 341 - Març 2011 n

cionat de manera molt positiva; hi ha hagut un canvi evident: la gent cada cop és més conscient que cal fer coses i cada cop –potser alguns també perquè veuen persones properes en dificultats– la gent és més sensible a les necessitats dels altres.

Des de finals del 2008 fins ara, s’ha duplicat de 57.000 fins a 112.000 el nombre de persones als quals el Banc ajuda. Ara s’ha incorporat un perfil nou, que abans no existia en aquest àmbit: el dels aturats, i això és molt preocupant. Les perspectives, malgrat els avisos que diuen que la crisi s’acaba, són dolentes per als propers anys, perquè des que una economia comença a recuperar-se fins que això es reflecteix en la creació de nous llocs de treball passa un quant temps, i mentrestant haurem de continuar treballant. M’agradaria que un dia es pogués tancar el Banc dels Aliments, perquè això voldria dir que la seva feina ja no cal.

Per acabar i parlant de tot, ¿com us financeu?

Nosaltres busquem aliments, no pas diners. Però és evident que se’n necessiten per a poder obrir les portes. Aquest espai que tenim, per exemple, és cedit, després d’haver passat dificultats per a trobar un lloc adient, perquè ens cal la infraestructura d’una empresa logística, hem acabat aquí. I hi estem de manera gratuïta, gràcies a un acord que vam signar amb el Consorci de la Zona Franca i amb l’Ajuntament de Barcelona. També tenim alguna ajuda de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament, de l’empresa Catalana de Residus, d’unes quantes empreses que no són del sector agroalimentari i d’algunes persones, que ens donen uns quants diners, i si ens en sobren, comprem aliments. No hem comprat mai furgonetes, totes són regalades per empreses de rènting, etc. Afortunadament tots els conductors són voluntaris. Potser som una mica providencialistes, però com que no necessitem gaires diners, de moment ens en anem sortint.

El funcionament del Banc dels Aliments és com el d’una empresa normal, i la transparència és vital perquè aquesta fa que la confiança que rebem per part de la societat sigui clara. n cooperació catalana n

15 n

PREMIS FRG – 2N PREMI JACINT DUNYÓ 2010

¿El quibuts d’Israel i el kolkhoz de l’antiga URSS eren, o són, cooperatives?

Joan Aymerich i Cruells Aquests dos models d’entitat

productiva que ara han quedat una mica oblidats però que van despertar força interès entre els anys cinquanta i setanta del segle passat –en un moment en què a Espanya el cooperativisme havia quedat pràcticament anorreat pel fet d’estar inserit dins de l’Organización Sindical franquista–, sovint han estat considerats com a cooperatives, i cal reconèixer que sí que ho semblen. Però si els estudiem una mica, ens adonem que tenen moltes diferències amb el que avui, i aquí, entenem per cooperatives.

He formulat la pregunta del títol també en present perquè els quibuts encara existeixen, malgrat que la majoria han perdut el seu caràcter original agrícola i s’han convertit en societats industrials.1 Pel que fa als kolkhozos, cal dir que amb la desaparició de l’URSS també han desaparegut, tot i que d’una manera diferent segons l’exrepública soviètica de què es tracti.

Intentaré respondre a la pregunta formulada en el títol mitjançant la descripció i estudi d’aquests models de societat.

ARXIU AUTOR

Grup de camperoles al quibuts Ramat Rachel, fundat el 1926 aprop de Jerusalem.

El quibuts d’Israel Els quibuts constitueixen una experiència única basada en la ideologia sionista-socialista, i inspirada en les idees del retorn a la terra dels jueus escampats pel món i formulades per Aaron David Gordon, i també en les del sionisme2 socialista de Dov Ber Borojov. Gordon deia que un poble no podia ser lliure si no era capaç d’alimentar-se per si mateix. Era del parer que, abans de la formació d’un estat propi on tornar, la redempció del poble d’Israel passava per reprendre l’activitat agrícola. n 16

cooperació catalana n

núm 341 - Març 2011 n

Des de la seva segona diàspora, els jueus no s’havien dedicat mai a l’agricultura. En molts països d’Europa, els oficis agrícoles els havien estat prohibits, i als llocs on no els passava això, tampoc no es podien arrelar a la terra a causa de les freqüents expulsions de què eren objecte; i la terra, és clar, a diferència d’altres béns, no se la podien emportar.

Però ara les perspectives eren diferents: calia produir aliments per a viure, i inclús per a exportar,3 i necessàriament els futurs israelians haurien de ser agricultors.

El primer quibuts4 que es coneix es va establir a Palestina l’any 1909 amb el nom de Degania i el constituïen vint-i-vuit joves emigrants procedents de Rússia. Cal recordar que aleshores l’estat d’Israel5 no existia; el territori de Palestina pertanyia a l’Imperi turc des del 1517, i els permisos per a aixecar la més petita construcció o instal·lar-se en aquelles terres ermes calia demanar-los a Istanbul. Malgrat les

dificultats, el 1910, jueus d’altres procedències fundaren el quibuts de Merhavia al nord-est del país.

Aquests israelians “pioners” eren gent generalment molt pobre, la majoria expulsats de països europeus de l’Est, que arribaven a una terra inhòspita, pantanosa o desèrtica, sense comunicacions i plena de malària. Inicialment, el creixement del nombre de quibuts, així com el dels membres que els formaven, fou molt lent. Però, quan el 1922 es va atorgar definitivament el Mandat sobre el territori de Palestina a la Gran Bretanya, els britànics permeteren al principi –després el restringiren– l’assentament de nous emigrants en aquelles terres, encara que la Societat de Nacions (el precedent de la ONU actual) només els permetia establir-se a la banda de ponent del riu Jordà (una quarta part del territori), ja que la riba de llevant la reservava per a la creació del regne de Jordània.

Fins al 1939, es van produir tres grans arribades d’immigrants jueus.

Entre el 1919 i el 1923 en van arribar 35.000 procedents de l’URSS, que es van integrar en els quibuts existents o en crearen de nous i es dedicaren a la construcció de carreteres. Entre el 1924 i el 1932, en van entrar prop de 60.000, la majoria polonesos, que s’instal·laren especialment a les ciutats (Tel Aviv, Haifa i Jerusalem) per tal de dedicar-se al comerç o la petita indústria. I l’onada més gran es produí a partir del 1933, any en què més de 165.000 alemanys, fugint de la ARXIU AUTOR

persecució de Hitler, es repartiren pel territori i van participar en la modernització de l’agricultura, la indústria i la cultura. A partir del 1948, ja establert l’estat d’Israel, s’hi han anat incorporant jueus d’altres nacionalitats; però aquests han tingut ja poc a veure amb el desenvolupament dels quibuts,6 malgrat que aquesta institució ha servit per a acollir els nouvinguts i contribuir a la seva adaptació.

Des de la dècada dels 1990, a causa de la gran producció agrícola i la competència consegüent, la majoria dels quibuts es van reconvertir en empreses industrials,7 i els pocs que han quedat comparteixen la seva activitat amb el turisme rural.

Ara n’hi ha una nova modalitat: el quibuts urbà, que no és més que un habitatge, ubicat en una ciutat important, que és compartit pels joves originaris d’aquesta institució quan cursen estudis superiors. Els membres de la tercera generació ja no han volgut quedar-se al quibuts perquè no els agrada el model de vida comunitària.

La primera classe de Jardí d’infància al quibuts Degania, 1920.

El de l’esquerra és Moshe Dayan, famós general i ministre.

Què és un quibuts i com funciona El quibuts és una espècie de poblet agrícola que compleix tres funcions: és alhora una comuna, una empresa i un projecte de transformació social. Des del 1933, els quibuts estan regulats per la Pkudat Haagudot Hashitufiyot (Ordenança de societats cooperatives), que ha estat desenvolupada per diferents takanot o reglaments. L’objectiu d’aquesta entitat no és només la millora de l’economia del país, sinó també, lògicament, l’obtenció de beneficis per als seus membres.

Heus aquí la definició oficial que estableix aquesta ordenança del 1933: “El quibuts és una societat cooperativa de desenvolupament, on els seus membres viuen en comunitat, organitzada segons els principis de la propietat col·lectiva de tots els béns, del treball personal, de la igualtat i de la cooperació en els àmbits de la producció, el consum i l’educació.” A l’Enciclopèdia Judaica (1969), hi trobem una altra definició, en la qual ha desaparegut núm 341 - Març 2011 n

la consideració de “cooperativa”: “El quibuts és una comunitat col·lectiva voluntària, generalment agrícola, en la qual no existeix la propietat privada i que és responsable de totes les necessitats dels seus membres i les seves famílies.”

Les característiques dels quibuts són les següents: la propietat de la terra és de l’Estat –que els la lloga–, però la propietat dels mitjans de producció, instal·lacions i serveis és col·lectiva dels seus membres.

Absolutament tot és compartit.8 Entre els edificis on hi han els dormitoris, que són comunitaris, n’hi han uns per a homes solters i d’altres per a dones solteres; en canvi, els matrimonis tenen casetes per a compartir-les únicament amb els seus fills.9 Els menjadors també són comunitaris. Dins del quibuts no circulen els diners perquè tot ho paga la comunitat (manutenció, allotjament, vestit, educació i lleure). L’escola del quibuts és gratuïta i obligatòria fins als divuit anys. Tots tenen biblioteques, sales per a activitats lúdiques o d’esbarjo (música, teatre, cinema, etc.), i la majoria, camps d’esports i piscines.

Fins i tot en alguns s’hi han arribat a instal·lar discoteques.

El treball és propi i rotatori; no hi han tasques fixes, excepte en casos d’especialització. Cada dia el comitè de treball reparteix la feina en funció de les necessitats del moment.

També els serveis de cuina, menjador i bugaderia són rotatori. Els sous són igualitaris, independents de la feina, categoria o càrrec, però sí dependents del nombre de membres de la família o d’altres indicadors de les necessitats particulars de cadascú.10 Fins aquí he tractat d’explicar què són els quibuts. I ara em toca respondre a la pregunta formulada en el títol: ¿són cooperatives? Des del punt de vista legal, la llei d’Israel els considera com a tals. Han d’estar inscrits en un registre oficial. Calen un mínim de set persones per a constituir-los; tot i que un d’aquests membres, com a persona jurídica, pot ser un altre quibuts. La seva finalitat ha se ser legal. Als estatuts s’hi ha d’especificar la prohibició de repartir beneficis. S’estableix el principi cooperatiu “una persona, un vot”; si el membre en qüestió ha cooperació catalana n

17 n

PREMIS FRG – 2N PREMI JACINT DUNYÓ 2010

nascut al quibuts, adquireix el dret a vot en arribar a la majoria d’edat (divuit anys), però si hi ha ingressat posteriorment, ha de transcórrer un any des de la seva admissió a prova.

L’òrgan superior és l’Assemblea General, però la gestió del dia a dia està encomanada al mazkir, el secretari general elegit per l’Assemblea.

L’orientació religiosa del quibuts és secular cultural.11 Segueixen la cultura jueva, però no imposen la religió als seus membres. Fins la creació de l’estat d’Israel tenien l’obligació de formar part de la Haganah, unes milícies defensives creades el 1920 per protegir els quibuts dels atacs dels àrabs.12 Si comparem el quibuts amb la cooperativa “clàssica” o “ortodoxa” tal com l’entenem nosaltres, veurem que hi han moltes diferències. L’entrada és lliure, però està subjecta a un període de prova d’un any. No queda clar el dret de sortir de la comunitat, però sí l’obligació de viure-hi. No existeix la condició de soci, sinó la de membre d’una comunitat. Tampoc no hi han aportacions de capital. No existeixen els “retorns” cooperatius. I ja hem vist com es regula el dret de vot.

La conclusió que en podem treure és que el quibuts no és una veritable cooperativa, sinó una comunitat d’inspiració sionista, a mig camí entre el comunisme i el socialisme, molt probablement inspirada en les idees del socialista utòpic Charles Fourier.13

ARXIU AUTOR

Il·lustració del Kolkhoz Stalin al districte de Salks (Rostar), actual Rússia.

rativa. En els moments d’intensitat en les tasques agrícoles (sembra i collites), s’ajuden mútuament.

Tots perceben el sou en metàl·lic que fixa cada any l’Assemblea, i al final de l’exercici reben un retorn (si n’hi ha). Cada família té un habitatge propi. Dins del moshavim, hi han magatzems cooperatius on es paga amb diners. També disposen d’instal·lacions per a la cultura, la formació i el lleure dels socis.

Els socis fan aportacions per entrar-hi, i un cop admesos han de superar un temps de prova (un any o mig). Tots els membres adults d’una família tenen dret a vot. Estan governats per l’assemblea general, que es reuneix cada mes. Hi ha un consell rector que pren les decisions del dia a dia i proposa l’admissió de nous socis i de treballadors contractats, que poden arribar fins al 25%. Aquests treballadors també tenen dret a vot.

Els moshavim estan regulats per la mateixa llei que els quibuts, i les dues institucions pertanyen a la Histadruth (Federació Jueva del Treball, creada el 1920). Aquesta Federació va fundar el 1923 la gran cooperativa Hevrat Ovdim (Societat de Treballadors) com a cooperativa de treball i ajuda mútua, que engloba a quaranta-tres sindicats.

Té personalitat jurídica pròpia i és membre de l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI).14 Com ja he comentat, Israel ha passat de ser un país bàsicament agrícola a convertir-se en una potència industrial. Per aquesta raó els dos models cooperatius també

El Moshav, l’autèntica cooperativa d’Israel Encara que per a nosaltres poc conegudes, gairebé coincidents tant en el temps com geogràficament amb els quibuts, al territori de l’actual Israel es van crear unes altres entitats que sí que podem considerar com a veritables cooperatives.

Es tracta dels moshavim, un mot compost i en plural: moshav ovdim, que vol dir ‘poblet de treballadors’.

Són cooperatives, inicialment agrícoles, de caire familiar. Els socis són posseïdors d’un tros de terra (propietat de l’Estat) d’unes 4 o 5 hectàrees que treballen de manera comunitària, i utilitzen una maquinària que pertany a la coopen 18

cooperació catalana n

núm 341 - Març 2011 n

s’han transformat. La Histraduth aporta actualment el 24% del PIB, dóna feina al 20% de la població i controla el 80% del sector de transports públics, encara que el 45% dels treballadors són assalariats. Al mateix temps agrupa quatre associacions de consum, amb una quota de mercat del 20%.

En un primer moment, el fet de descobrir que el quibuts no és una cooperativa ens ha fet pensar que Israel no és un país cooperativista. Però, després de la informació obtinguda sobre els moshavim, ens hem adonat que el cooperativisme sí que hi està molt desenvolupat.

El sovkhoz i el kolkhoz de l’antiga URSS Encara que en el títol he col·locat en primer lloc el kolkhoz perquè és més conegut entre nosaltres, ara els estudiaré pel seu ordre cronològic.

Les dues paraules es refereixen a dos models diferents d’una mena de cooperatives agràries peculiars de l’època marxista i signifiquen ‘economia col·lectiva’. A Rússia, després d’un fracassat intent de crear cooperatives l’any 1865, el 1893 –malgrat la persecució dels tsars–15 ja hi havien cooperatives, tant de consum com agràries, que es coneixen amb el nom de soyuz.16 Aquestes noves entitats van néixer després de la revolució bolxevic del 1917. En plena revolució, mitjançant la Llei agrària del 26 d’octubre del 1917 el Govern bolxevic de la nova URSS es va apropiar totes les terres.

Val a dir que a Rússia hi havien grans latifundis17 que pertanyien

d’obra, per atreure més personal, es van construir unes casetes (de fusta) que aquests camperols podien llogar o comprar19 a preu mòdic, un import que els era descomptat del salari. A més a més, l’Estat els donava un tros de terra (10 o 15 àrees) que podien treballar pel seu compte, i vendre’n l’excedent produït; i se’ls permetia posseir una vaca, o dos porcs, o quatre cabres i unes quantes gallines. Axó sí, l’alimentació d’aquest bestiar era a càrrec dels seus amos.

J. AYMERICH

als nobles o a l’Església ortodoxa i que no estaven conreats, i si ho eestaven, el sistema era de caràcter feudal i anacrònic. En un primer moment, aquestes terres van ser repartides entre els camperols en qualitat de “posseïdors” o, més ben dit, usufructuaris, ja que el propietari real era l’Estat. Se’ls van donar lots de terra segons la superfície que cada família pogués conrear per si mateixa i amb la prohibició explícita de contractar altres persones.

He assenyalat en nota que les cooperatives agràries estaven força esteses per Rússia. Lenin –líder de la revolució i cap del Govern– era partidari del cooperativisme18 i va proposar la conservar-lo convertint cada soyuz en un sovkhoz. Per un Decret del 21 de novembre del 1918 es va establir el següent: “Les cooperatives no poden ser nacionalitzades ni es pot posar cap obstacle a la seva legitima activitat.”

En el període comprès entre el 1917 i el 1919, es van prendre mesures confiscadores i altament restrictives sobre l’activitat econòmica; fins i tot es va arribar a suprimir la moneda. En acabar la revolució, a finals de 1919, es va crear un organisme, la Nova Economia Política (NEP), que s’havia d’encarregar de controlar i planificar l’economia de tot l’URSS. El primer que va fer la NEP va ser

Venda directa de productes d’una cooperativa a l’Uzbekistà.

restituir la moneda i donar llibertat al petit comerç. Tan sols van quedar nacionalitzats els bancs, els transports, la gran indústria i la terra.

Durant aquests tres anys, malgrat el repartiment inicial de part de les terres, s’havia mantingut la figura del kulak, el pagès ric. Aquest havia arrendat les terres donades als petits camperols i els havia gairebé esclavitzats. L’Estat va perseguir aquests kulaks i, aprofitant les cooperatives agràries ja existents, el 1919 va crear el nou model conegut com a sovkhoz.

El sovkhoz gairebé no tenia res a veure amb una cooperativa. Era un organisme creat i controlat per l’Estat amb la finalitat de garantir el subministrament de productes a l’exèrcit i a les grans ciutats, i alhora assegurar-se la recaptació d’impostos que fins ara els kulaks evadien. Era l’Estat qui decidia els productes que calia conrear a cada sovkhoz.

Es tractava de grans extensions de terres que eren explotades sota la direcció d’uns tècnics controlats per membres del Partit Comunista.

Gaudien de tots els mitjans materials, encara que fins al 1922 no van rebre els primers tractors. Els treballadors eren assalariats que vivien en poblets propers a aquestes terres. Quan van necessitar més mà núm 341 - Març 2011 n

Els kolkhozos Les petites explotacions que encara quedaven en mans privades funcionaven de manera anàrquica quant a la producció i, a més a més, eren difícilment controlables pel que fa al pagament d’impostos. Tot aprofitant l’experiència cooperativa que ja hi havia al país, l’Estat va decidir, l’any 1928, crear una nova modalitat amb el nom de “kolkhoz”, i aquesta sí que era força semblant a una cooperativa, però sense arribar a poder considerar-la com a tal.

Aquesta entitat era més aviat un model d’autogestió. No hi havia quota d’ingrés per als socis, però l’aportació era la superfície de la terra que s’entregava al kolkhoz.

Els camperols estaven obligats a entrar-hi, però no en podien sortir lliurement. Hi havia una Assemblea General –cada soci, un vot–, que era la qui prenia les decisions sobre els productes que calia conrear, sobre les hores de treball20 i sobre els salaris. També decidia sobre la creació d’instal·lacions comunitàries: escoles, guarderies, biblioteques, espais de formació i lleure (teatre i música) i zones esportives. Per als qui no tenien habitatge, el sistema era igual al del sovkhoz: propietat o lloguer, i també se’ls reservava un tros de terra per al conreu familiar i perquè en poguessin vendre els excedents.21 Els socis solters s’allotjaven en dormitoris comunitaris, i la vida tothom la feia en els espais comuns.

La terra continuava sent de l’Estat, però les instal·lacions i la maquinària pertanyien al kolkhoz. Era molt important tenir un bon fons de reserva per a cobrir els anys de males collites o comprar llavors, adobs o maquinària. Si necessitaven un cooperació catalana n

19 n

PREMIS FRG – 2N PREMI JACINT DUNYÓ 2010 ARXIU

Quibuts modern.

crèdit, l’Estat els en donava; però, a diferència del sovkhoz, que pel fet de ser estatal es considerava un ajut a fons perdut que no calia tornar, el kolkhoz l’havia d’amortitzar i pagar-ne els interessos. D’altra banda, si s’obtenien bons beneficis, un cop cobert el fons de reserva, es podien repartir entre els socis (excedents o retorns) i també apujar els salaris.22 Els sovkhozos disposaven de bones i extenses terres escollides per tenir una producció planificada i dirigida per l’Estat, que era el comprador dels seus productes. En canvi, dins dels kolkhozos, com que era una agrupació obligatòria d’antigues cooperatives agràries i pagesos independents, hi havia tota classe de terrenys, de diferents extensions i ubicacions. Això va propiciar que ben aviat hi haguessin uns kolkhozos rics i uns altres de pobres.

Cadascú havia de considerar quin producte podia conrear d’acord amb la qualitat de la terra i el clima del seu territori. Alguns kolkhozos pobres es van poder integrar amb altres de rics, però altres van desaparèixer.

Quan l’any 1991 es va dissoldre l’URSS i va desaparèixer el sistema comunista per retornar al capitalisme (més o menys, segons l’exrepública) aquests models que hem explicat es van acabar pràcticament de sobte. M’ha estat molt difícil trobar informació que pogués ser contrastada. Els meus escrits adreçats al Consolat i l’Ambaixada de Rússia no han rebut resposta. Les informacions sobre l’URSS les he obtingudes principalment de publicacions d’autors francesos,23 professors n 20

cooperació catalana n

d’universitat que van conèixer els dos models en viatges que, com a convidats, van fer a aquells països en l’època comunista. Una resposta ben diferent de les atencions que vaig rebre per part de les autoritats diplomàtiques d’Israel, que em van facilitar tota mena d’informació i contactes. Des d’aquí, els manifesto el meu agraïment.

Pel que he pogut saber, preguntant a ciutadans russos i per alguns viatges que he pogut fer a antigues repúbliques de l’URSS, a Rússia la majoria de kolkhozos es van convertir en veritables cooperatives, i també ho va fer algun sovkhoz. La resta, l’Estat les va vendre a propietaris privats o a grans empreses.

A l’Uzbekistan, es van convertir en cooperatives clàssiques, encara que allà la terra continua pertanyent a l’Estat i, per tant, els cobra un lloguer. Estan força esteses i són molt actives, malgrat que la majoria d’elements materials que tenen encara són de l’època soviètica. A Armènia, també la majoria es van reconvertir en cooperatives; l’Estat els va vendre les terres a bon preu i són molt actives. A les Repúbliques Bàltiques (Lituània, Letònia i Estònia), l’Estat va vendre les terres a particulars o empreses, però s’han format algunes cooperatives.

Amb aquest estudi he intentat descriure uns models que, vistos des d’aquí, ens semblaven unes cooperatives molt avançades però, com hem pogut comprovar, en realitat no ho eren, ja que no complien la major part dels requisits necessaris per a rebre aquesta consideració. n núm 341 - Març 2011 n

1. Actualment, el 65% del personal són treballadors contractats.

2. El Moviment Sionista (Sió vol dir ‘Jerusalem’, incloent-hi tota la terra d’Israel) va ser fundat per Theodor Herzl a Basilea l’any 1897 amb la idea d’organitzar el retorn de tots els jueus a la seva antiga terra d’Israel coincidint amb la sagnant persecució que patien en aquell moment els dels països de l’Est europeu.

3. La producció agrícola dels quibuts, especialment de cítrics, va constituir, gairebé des del començament, una important font de divises per al nou Estat d’Israel.

4. Inicialment l’anomenaren kvutzà (‘grup’), però aviat canviaren aquest nom pel de “quibuts”, que en hebreu és kibbutz (‘comunitat’).

5. Creat per un Mandat de les Nacions Unides (ONU), fou proclamat el 14 de maig del 1948. Immediatament va començar la primera guerra amb els àrabs (Palestina, Síria, Líban i Egipte).

6. L’any 1940, hi havien 82 quibuts, amb 26.550 membres. El 1950, amb l’arribada de nous emigrants, n’eren 214, amb 67.550 membres, i el 1998, 269 (i ja no tots agrícoles), amb 116.500 membres.

7. Pràcticament el 90% del total. El més famós és el de Jatzerim, per la seva tecnologia en aparells de reg.

8. En les primeres èpoques, es compartia fins i tot la roba interior, que s’entregava neta als magatzems. També era obligació compartir els obsequis que rebés algun membre.

9. Fins al 1970, els fills romanien interns durant la setmana en una guarderia o escola, i tan sols estaven amb els pares el dissabte per tal de poder celebrar la festa del sàbat.

10. Durant molts anys es va aplicar el principi anarquista “de cadascú segons les seves capacitats i a cadascú segons les seves necessitats”.

11. Malgrat aquesta llibertat, es calcula que un 10% de quibuts estan formats per jueus ortodoxos.

12. Encara que oficialment dissoltes quan es va crear l’exèrcit d’Israel el 1948, han col·laborat en les diferents guerres i avui encara existeixen, amb la funció de protegir els nous colons.

13. Charles Fourier (1772-1837) forma part dels anomenats “socialistes utòpics”. Va crear unes comunitats de caire cooperatiu, conegudes com a “falansteris”, que agrupaven cent famílies que vivien en un territori on disposaven d’habitatge, escoles, teatres, etc., i també de magatzems cooperatius i centres de producció amb treball rotatori. Un dels seus deixebles, André Godin, el 1859 va dur a la pràctica un d’aquests falansteris, que va durar fins al 1968, any en què es va transformar en societat anònima formada pels treballadors.

14. Per aquest fet, els quibuts també estan reconeguts per l’ACI, malgrat no ser cooperatives ortodoxes.

15. Segons les dades que aporta René Dumont a Koljós, sovjós o el problemático comunismo (Barcelona: Seix Barral, 1966), l’any 1912 hi havien a Rússia 5.500 cooperatives de consum i 400 d’agrícoles.

16. Curiosament, aquest nom de “Soyuz” es va donar a la primera càpsula que l’URSS va enviar a l’espai.

17. Segons les dades obtingudes, es calcula una superfície d’uns 150 milions d’hectàrees.

18. En un discurs davant del Consell d’Economia Nacional, l’11 de novembre del 1918 va dir: “Les cooperatives són, de tot el regim capitalista, l’únic organisme bo i que és necessari conservar, però conservar-les imprescindiblement al preu que sigui.” En un altre moment dirà: “La cooperació és l’expressió més exacta d’un poble lliure. Els pobles esclaus no cooperen; obeeixen.”

19. En aquella època, no es podien comprar habitatges a les ciutats; no era permesa la propietat privada. En canvi, aquestes casetes se les podien vendre quan volguessin perquè estaven considerades legalment com a “béns de consum”, i el que era propietat de l’Estat eren els “béns de producció”, com ara les terres.

20. Entre tots els documents i autors consultats, m’ha estat impossible saber-ho, però sembla que eren unes trenta-cinc setmanals.

21. Aquests excedents es venien, des del 1930, en dos mercats “kolkhozians” oberts a Moscou amb gran èxit, ja que la gent preferia no anar als magatzems oficials, sinó pagar els productes una mica més cars perquè aquests eren més frescos.

22. És una paradoxa, però dins del sistema comunista, el kolkhos era l’única empresa que, a més de ser de caire capitalista, podia repartir beneficis entre els seus socis.

23. René Daumont, Jean Gaumont i André Gide (premi Nobel de Literatura i nebot de Charles Gide, reconegut cooperativista). Tots coincideixen a dir que no es fiaven dels informes que els donaven.

món rural

El món agrari a les terres de parla catalana Josep Santesmases i Ollé President de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana Vicepresident segon de l’Institut Ramon Muntaner

Disseny del plafó dedicat als paisatges de l’exposició “El món agrari a les terres de parla catalana”.

La Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, l’Institut Ramon Muntaner i la Fundació del Món Rural van presentar el dia 2 de març al Palau Robert de Barcelona els resultats del projecte “El món agrari a les terres de parla catalana” amb dues parts diferenciades i alhora complementàries.

La primera consisteix en un banc d’imatges –unes quatre mil– procedents d’uns cent cinquanta fons documentals que s’han avingut a col·laborar cedint fotografies escanejades, documentades a partir de les dades conegudes. Aquest important fons serà consultable a Memòria Digital de Catalunya, que és un repositori cooperatiu en el qual es poden consultar, en accés obert, col·leccions digitalitzades de revistes catalanes antigues, fotografies, mapes, cartells, ex-libris, etc. relacionats amb Catalunya. La procedència de les imatges recollides del món agrari és molt diversa, des de centres i instituts d’estudis a associacions i entitats de tota mena, cooperatives, ajuntaments, museus, arxius públics i privats i

fons particulars. Totes les aportacions han estat voluntàries. A diferència d’altres fons fotogràfics que tenen l’origen en un autor, un col·leccionista o un arxiu, el banc d’imatges “El món agrari a les terres de parla catalana” s’ha constituït a partir de la col·laboració desinteressada, gairebé cooperativa, dels propietaris, dipositaris o curadors de les imatges. Un fons molt divers tant per les distintes temàtiques que genera l’activitat agrària, com per la procedència territorial o pel període en què foren fetes les fotografies. La importància rau a haver aconseguit un fons temàtic d’interès social, a còpia d’anar extraient moltes imatges de l’oblit, la desconeixença o la poca divulgació. Un interès social obtingut a partir d’una participació desinteressada que, des de la particularitat del lloc d’origen, ha anat construint un bon patrimoni col·lectiu d’informació gràfica de l’activitat agrària passada i present. Imatges en les quals sovint hi emergeixen personatges anònims o coneguts només familiarment o localment, homes i dones que han núm 341 - Març 2011 n

treballat durament la terra que hem heretat.

La segona part del projecte s’ha concretat en una exposició produïda amb la voluntat de generar un llarg recorregut itinerant per tots els territoris de parla catalana, d’un mínim de tres anys. Per tant, produïda també amb la voluntat de fer rendible la inversió obtinguda de fons públics i privats. L’exposició està formada per dotze plafons de gran format, fàcilment desmuntables, amb els apartats següents: presentació; els paisatges; els conreus; la ramaderia; l’home, la dona i la terra; el treball; les formes de vida; present i futur. L’àmbit de les formes de vida inclou, entre altres aspectes, el cooperativisme i el sindicalisme agraris.

Però ¿per què fer una exposició dedicada al món agrari? La voluntat de les entitats promotores i realitzadores del projecte ha estat propiciar el coneixement divulgatiu, fotogràfic sobretot, de l’activitat agrària al llarg de més d’un segle, des de finals del xix fins al present.

Memòria dels paisatges sempre canviants i dels conreus i el bestiar que han anat ocupant les nostres terres segons han estat les necessitats, les demandes del mercat i la rendibilitat econòmica. Memòria també dels sistemes, coneixements i tècniques que homes i dones han aplicat en el conreu la terra, de les formes de posseir-la, de les condicions contractuals de cessió per a conrear-les.

L’activitat agrària ha comportat unes maneres de viure, d’organitzar-se, de ser i estar en aquest món, tant en el treball, com en la vida familiar o en la festa. És en la dependència dels factors climàtics, en l’adversitat de gelades, sequeres, pedregades, ventades o aiguats que cooperació catalana n

21 n

món rural

posen en perill les collites, on cal cercar-hi, per exemple, la celebració de festes religioses sota advocacions considerades protectores. La de Sant Antoni i la de Sant Isidre en serien exemples generalitzats arreu del territori.

A finals del segle xix i començaments del xx, s’anaren articulant i estenent territorialment sistemes d’organització social com el cooperativisme, per concentrar l’eficàcia en la producció i l’empara davant la desprotecció individual de les vendes. Sense la realitat del cooperativisme no entendríem una part importantíssima de la història del sector agrari del segle xx.

El cooperativisme adoptà des del primer moment la voluntat de modernitzar les tècniques de conreu i els sistemes de transformació dels productes. També va tenir un paper clau en la defensa i la protecció dels seus associats davant les adversitats personals o davant les males collites. I ha intentat, amb més o menys fortuna, obtenir preus acceptables davant un mercat procliu a retribuir la producció agrària amb preus baixos i abusius. Ha generat, amb diversitat de propostes, sistemes de promoció de la venda de proximitat dels seus productes amb l’objectiu d’aportar valor afegit i més rendiment a les explotacions agràries.

El sindicalisme agrari ha estat una peça clau de la pagesia. Quan les circumstàncies polítiques no ho han impedit, en la representació democràtica del sector ha servit per a defensar, negociar i reivindicar unes condicions de vida acceptables a partir d’un rendiment econòmic raonat de la terra, i també per a prestar serveis de gestió, informació i guiatge de la pagesia.

Totes aquestes coses i moltes altres han quedat reflectides a l’exposició.

Tot plegat s’ha pensat i s’ha produït com la mirada d’un procés obert des del passat cap al futur, mai com un bloc històric tancat. En el fons, l’objectiu del projecte és sensibilitzar tota la societat, a partir de la realitat viscuda, de la memòria fotogràfica, donar entenent que la continuïtat del sector agrari en unes condicions de rendibilitat raonades és cosa de tots. Ens hi va la pron 22

cooperació catalana n

MUSEU VIDA RURAL-COOPERATIVA ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Temps de verema al celler cooperatiu de l’Espluga de Francolí, obra de l’arquitecte Pere Domènec i Roure.

Estand dels vins del Sindicat Agrícola de Vila-rodona a la Fira de Mostres de BarceARXIU SANTESMASES-RABADÀ

El banc d’imatges s’ha constituït a partir de la col·laboració desinteressada, gairebé cooperativa, dels propietaris, dipositaris o curadors de les imatges.

ducció agrària de proximitat que qualsevol país modern i intel·ligent hauria de considerar estratègica. I ens hi va la conservació del territori i dels bellíssims paisatges que genera l’activitat agrària. Per tot això, és evident que calen menys dinàmiques especulatives i més revitalització de l’economia social.

Inicialment es preveu que l’exposició serà present al llarg del núm 341 - Març 2011 n

2011 a Barcelona, Sabadell, Móra la Nova, Andorra, la Seu d’Urgell, Prada, Elna, Lleida, l’Espluga de Francolí, etc. A Prada de Conflent hi serà durant la celebració de la Universitat Catalana d’Estiu, tot vinculant l’exposició a les Jornades de Cooperativisme de la Fundació Roca i Galès, a la qual agraïm la seva col·laboració en el projecte. n

lona. Ca. 1930.

Història del Cooperativisme

Inici del moviment cooperatiu a Mataró Margarida Colomer i Rovira Historiadora

En el marc d’una crisi estructural ar-

reu del planeta, que ha convertit les xifres macroeconòmiques del fracàs del sistema capitalista en milions de tragèdies personals i familiars, és el moment d’insistir en el concepte de canvi de model econòmic i de producció. Aquest canvi ha de venir des de diversos sectors, amb un esforç important per implantar un model capaç de generar riquesa i de proveir llocs de treball. Ha de ser un model en qual els ciutadans puguin participar del repartiment d’aquesta riquesa en igualtat de condicions. El sistema cooperatiu pot ser una alternativa viable i un espai en el qual es pot crear una cultura autogestionària de solidaritat i de saber compartir. Una manera de col·laborar-hi pot ser recuperant la història i l’experiència de diferents cooperatives al nostre país.

Breu història del cooperativisme a Mataró durant el segle XIX Mataró és una ciutat industrial, i com a tal, les primeres manifestacions orgàniques del cooperativisme modern apareixen a mitjans del segle XIX. Aquestes manifestacions van paral·leles a la industrialització i al naixement del capitalisme industrial, ja que les condicions de treball de la classe obrera queden

El sistema cooperatiu pot ser una alternativa viable i un espai en el qual es pot crear una cultura autogestionària de solidaritat i de saber compartir.

Cooperativa La Obrera Mataromense. Fons Museu Génere de Punt de Mataró. Fundació Jaume Vilaseca.

sotmeses als interessos del capital i, per tant, els treballadors són explotats sense cap dret laboral i cap llei que els empari.

Catalunya, i en particular les ciutats industrialitzades, entre les quals hi ha Mataró, visqueren de prop l’arrelament de la cooperació en una època de conflictes entre el capital i el treball que ocasionaren unes greus crisis socials. En un primer moment, el moviment cooperatiu avançà junt amb el moviment obrer per aconseguir una llei que autoritzés el dret d’associació pròpiament obrera. Una de les primeres formes d’organització de la classe obrera foren les societats de resistència o bé caixes de resistència.

Els conflictes socials i les dificultats econòmiques a Mataró al llarg del segle XIX eren constants. El moviment obrer s’organitzarà molt aviat, perquè el 1840 hi hagué el primer sindicat obrer: la Societat de Mútua Protecció de Mataró, els fundadors de la qual foren republicans. Durant el bienni progressista 1856-1858, es constituí la Societat de Teixits amb núm 341 - Març 2011 n

Volant, dirigida per Maurici Roca.

El 1855, hi hagué la primera vaga general, que durà una setmana, i en la qual es demanava una reducció de la jornada de treball i el dret a associar-se amb el crit: “¡Associació o mort!” Hi hagué una repressió ben dura. El 1860, començà a funcionar la Societat de Resistència que donaria lloc a la Cooperativa Obrera Mataronense. El 1870, es fundà el sindicat Les Tres Classes de Vapor, que tenia una revista com a portaveu de les seves idees i activitats; els seus associats estaven vinculats al republicanisme. El 1886, es creà l’Agrupació Socialista, i l’agost de 1888 es creà la UGT a Mataró.1 En aquest marc d’associacionisme obrer a la ciutat, el moviment cooperatiu hi va tenir un paper important. El seu arrelament va tenir lloc perquè ja hi havia una voluntat associativa que les classes obreres i populars havien après a practicar durant els anys 1850, 1860 i 1870. És així com les cooperatives s’introdueixen al nostre país, a Mataró en particular, i com seran acceptades com una forma més d’associació. Els difusors cabdals dels principis cooperativistes foren Fernando Garrido al Principat i Eduard Pérez i Pujol al País Valencià.2 Durant aquest període, a Mataró es tenen notícies de diverses cooperatives de producció, com ara La Obrera Mataronense (1864-1899), de filats i teixits, considerada capdavantera del moviment cooperatiu al nostre país.

També hi ha La Marítima (18651867), de pescadors; La Llavaneres (1870-1936), la Constructora Mataronense (1877) i la Cooperativa del Forn del Vidre (1922).

Totes aquestes cooperatives es basaven en els principis del moviment cooperatiu modern que estaven marcats pel que establiren els pioners de Rochadle el 1844: control democràtic, no tenir afany de lucre, neutralitat política, religiosa, etc., cooperació catalana n

23 n

Història del Cooperativisme

arxiu

lliure adhesió, repartiment del benefici i educació.

Les cooperatives de producció, abans esmentades, generalment es crearen per ajudar en recuperació de les crisis cícliques del mateix sistema, que generava atur obrer. Una de les formes foren les Societats de Resistència, que proporcionaven suport econòmic per a subsistir, però paral·lelament sorgí la necessitat d’organitzar-se per instaurar un procés de producció en el qual els treballadors controlessin tant la producció, el mercat, com l’aspecte laboral i financer d’aquest projecte.

El que fou més important era la forma autogestionària del sistema productiu. Tots els treballadors decidiren el salari que calia cobrar. Els uns, segons les especialitzacions, i d’altres, per un salari igual per a tothom. Els beneficis no anaven a parar a les mans dels capitalistes, sinó que eren gestionats de manera democràtica per tots els cooperadors. Al principi els beneficis es repartien de manera equitativa, però aviat s’adonaren que era millor invertir-los en nova maquinària i nous productes per millorar la producció. Una vegada això ja estava acceptat, en lloc d’augmentar el salari o bé repartir beneficis, es va decidir oferir serveis. Els serveis que es van prioritzar foren els drets al n 24

cooperació catalana n

cobrament del salari quan s’estava malalt, el dret a tenir un metge de manera gratuïta, assegurança d’accidents... i així un llarg etcètera.

Fins i tot es van inaugurar escoles nocturnes per als socis i escoles per als seus fills. Una de les bases del cooperativisme era combatre l’analfabetisme de la classe treballadora. L’aspecte que es va fer més present en el procés de les empreses cooperativistes és que les que es procuraren persones formades per

núm 341 - Març 2011 n

Mataró des del mar.

Pintura de Lluís Esplugues, 1872.

Pioners del cooperativisme mataroní.

Fons particular autora.

a portar la gerència i l’aspecte tècnic de la fabricació, aquestes tingueren més recursos per a superar les crisis econòmiques; les altres aviat es quedaren pel camí.

Després de la revolució del setembre del 1868, es va poder establir la llibertat d’associació i les cooperatives pogueren funcionar sense obstacles legals. Fou decretada la llibertat de crear associacions, amb l’obligació, però, que totes fossin registrades oficialment. Aquesta llei

afavorí que comencés a proliferar un bon nombre de cooperatives. A Mataró, en els vint anys immediats a la Llei d’associacions, sorgiren gairebé més d’una dotzena de cooperatives, totes dins la branca del consum.

Les cooperatives de consum van sorgir arran de les cooperatives de producció i com un servei més als seus socis, però també en naixeren unes quantes amb esperit cooperatiu i independents de tota cooperativa. Les més conegudes són La Tahona (1907), La Protectora Mataronense (1904), La Portorriqueña (1890), l’Economat del Centre Federalista Radical (1913), La Mataronense (1870), El Progreso (1900), la Farmàcia Cooperativa Popular (1904), L’Obrera de Sant Jaume (1904), La Estrella Mataronense (1907), La Humanitària Mataronense (1908), la Cooperativa de Serveis Sanitaris de l’Aliança Mataronina (1910) i La Benèfica (1916).3 Algunes d’aquestes cooperatives de consum el 1927 es van unir en la Unió de Cooperatives de Mataró.

Era una tendència general cap a la millor integració del moviment cooperatiu de consum. En primer lloc, es van fusionar La Protectora Mataronense, La Marítima, La Portorriqueña i l’Economat del Centre Federalista Republicà. Més endavant, el 1932, es fusionaren l’Estrella i La Mataronense per donar lloc a l’Estrella Mataronense, que el 1936, juntament amb La Llavaneres, ingressaran a la Unió de Cooperatives.

El moviment cooperatiu a Mataró té molta importància no només per la creació d’empreses cooperatives, sinó també per la seva tasca educativa i cultural a la ciutat. El segle XIX, a Mataró els dirigents del cooperativisme foren republicans i no només vetllaren per les condicions laborals del treballador, sinó que també, tal com indicaven els

pioners de Rochadle, procuraren cultivar l’educació i l’escolaritat.

A la segona midat del segle XIX, a Mataró hi havien quatre escoles laiques: l’Escola del Centre Republicà d’Instrucció Pública (1868), l’Escola de la Cooperativa Obrera Mataronense (1875), l’Escola de l’Ateneu Mataronés de la Classe Obrera (1880) i l’Escola Gutenberg (?). Totes es basaven en els principis racionalistes de l’Escola Moderna.

A l’escola de l’Obrera Mataronense hi havien com a mestres per a les noies l’Agustina i la Pepeta Moreu, i els mestres dels nois eren l’Antoni Llargués, en Josep Espinal i en Salvador Llanas.4 En el camp cultural, es cultivava el teatre, les corals i l’excursionisme i es feien diversos actes amb conferències que tractaven temes relacionats amb la ciència, les humanitats, la pedagogia i la política. El moviment cooperatiu, lluny de l’esperit capitalista del “campi qui pugui”, crea un espai de cultura i solidaritat obert a tota la població.

El republicanisme a Mataró fou un corrent polític amb personatges rellevants i que van tenir un pes específic tant en la revolució del 1968 com en les posteriors convocatòries electorals com a regidors a l’Ajuntament de la ciutat. Per tant, era un moviment compromès amb el cooperativisme com a model de producció, i a la vegada amb el progrés social i polític de la ciutat.

Al començament del segle XX, el socialisme va entrar dins l’escenari mataroní i va ser un competidor electoral, però a la vegada també es van trobar en l’organització de les cooperatives de consum, en l’Ateneu i en les escoles racionalistes.

Cal no oblidar el corrent anarcosindicalista, que, lluny de competir electoralment, també va col·laborar en la instauració del moviment cooperatiu mataroní, molt especialment en la Cooperativa del Forn del Vidre.

Llibreta de soci de la U.C.M. Fons particular autora.

La Història de les cooperatives al segle XX arrenca amb les bases generacionals de les que van sorgir al segle XIX. Hi hauran fusions i noves cooperatives, però això ja serà matèria per a un altre article. Amb tot, el moviment cooperatiu a Mataró ha estat un referent en l’economia social de l’àmbit català, i actualment hi ha voluntat de tornar-ho a ser. n

1. Margarida Colomer. Cooperativisme i moviment obrer. L’exemple de la Cooperativa del Vidre de Mataró. 1920-1944. Patronat Municipal de Cultura de Mataró i Editorial Alta Fulla, 1986. Pàg. 20-22.

2. M. Colomer, obra citada, pàg. 33-34.

3. Ramon Salicrú. Assaig de cooperativisme, Mataró 1864-1939. Tesina UB, 1973. Full d’Unió de Cooperadors en l’any del seu cinquantenari.

4. Jordi Pomés i Vives i Maria Rodríguez i Calleja. L’Obrera Mataronense. Premi Iluro 1996, pàg. 86-91. M. Colomer. Josep Abril i Argemí.

Aproximació al republicanisme a Mataró. Ed. XXI Sessió d’Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria i Patronat Municipal de Cultura de Mataró, 2005. Pàg. 119-139. núm 341 - Març 2011 n

cooperació catalana n

25 n

Pensem-hi

Infants a l’ordinador Santos Hernández Molt sovint escolto comentaris

admirats sobre com els infants són capaços d’utilitzar la maquinària de les noves tecnologies. Tothom es fa creus de veure com qualsevol mocoset de sis anys pot posar en marxa un ordinador o un televisor, o col·locar un vídeo a la maquineta adient. Els adults, cofois d’aquestes habilitats de les seves criatures, es pregunten com pot ser. I la resposta, adonem-nos-en, és aquesta: és que és molt fàcil.

Puntualitzem: mai ningú no ha vingut a dir-me que la seva nena d’onze anys hagi dissenyat un petit programa informàtic, ni que el seu germanet de vuit sàpiga escriure al Word una redacció de vint línies sense faltes d’ortografia. No. S’admiren de veure’ls capaços, tan petits, de connectar la maquineta.

Doncs jo trobo que hauria de ser molt imbècil una criatura que no s’adonés del fet que, només que pitjant amb un ditet un botó determinat, comencen a sortir per allà tot de colorets i de figuretes. Ja està bé! Que es pensen que els nens són burros? És com aquell que s’estranyava del fet que els nens de França sabessin, ja des de ben petitons, parlar francès. La nostra prole ha nascut en un món farcit de màquines. N’estan envoltats, pertot. Polsen un dels cinquanta interruptors que hi ha per casa, i s’encén el llum a aquella habitació. I n’hi ha un altre, de botó, que engega la calefacció. I un altre que encén el foc de la cuina. I tots saben que amb un cop de pedal –cal que sigui ben fort, això sí– es posa en marxa una moto. No en mancaria sinó. És clar que l’electricitat, i el gas, i la moto, presenten perills que vostè ha de procurar controlar. I que si vostè permet que el seu reconsagrat petit vagi pitjant botons alegrement a l’ordinador o al televisor, s’exposa a què les maquinetes li quedin més o menys inútils durant una temporada. I és que, les criatures, no, no en saben, d’utilitzar les noves tecnologies. El n 26

cooperació catalana n

núm 341 - Març 2011 n

És com aquell que s’estranyava del fet que els nens de França sabessin, ja des de ben petitons, parlar francès.

que passa és que parlen francès. El seu francès.

De fet, els passa el mateix que a nosaltres, els més o menys adults.

Tampoc nosaltres no sabem informàtica. En som usuaris, i gràcies, i coneixem una mica dels dos o tres programes que cadascú de nosaltres respectivament utilitza de forma habitual. Amb l’excepció d’uns quants tècnics –ben poquets, fixem-noshi–, la gent no sabem res d’ordinadors. Els utilitzem, ve-t’ho aquí, perquè és fàcil. I preferim ignorar, per exemple, que si no apliquem les normes de la gramàtica, cometrem les mateixes faltes –de sintaxi, d’ortografia– si escrivim amb un or-

dinador, o amb un telèfon d’aquests de butxaca, que si ho fem amb estilogràfica. ¿Algú continua preguntant-se per què la gent llegim poc i, en canvi, veiem moltes pel·lícules i moltíssima televisió? És que és molt més fàcil. És que resulta que l’esforç intel·lectual que requereix la lectura d’un llibre és molt superior al de posar-se a veure una pel·lícula o un d’aquests programes televisius amb tot de públic al plató. Ens passa el mateix que als nens, que tan bon punt és engegada la pantalleta de “la tele”, s’hi queden embadalits.

Hipnotitzats. Estupiditzats.

Vaja, ja us ho dic: exactament igual que nosaltres. n

biblioteca/revistes

Elisenda Dunyó

NEXE

RECMA

Quaderns d’Autogestió i Economia Cooperativa Núm. 27. Desembre del 2011. Barcelona

Revue International de l’Économie Sociale Núm. 319. Gener del 1011. París

www.nexe.coop seira@fundacioseira.coop

www.recma.org recma@recma.org

Revista semestral, publicada per la fundació Seira i la Confederació de Cooperatives de Catalunya. Al primer article, “La importància de comptar amb els immigrants dins el cooperativisme i l’economia solidària”, el president d’una cooperativa madrilenya ens parla dels avantatges que poden aportar els immigrants a les cooperatives i proposa crear-ne de mixtes amb immigrants i autòctons. A “Cooperatives de treball: ¿un nínxol en el capitalisme o un camí més enllà?” l’autor, un sociòleg dels Estats Units, considera el cooperativisme un dels elements de transformació emancipadora. A “Cooperatives que es reprodueixen” l’autor analitza la generació de noves cooperatives a partir d’una de ja existent, assenyala factors que poden promoure-la i en mostra diversos exemples. A “La coproducció de polítiques socials al Quebec: El cas de l’economia social” s’explica l’evolució de l’economia social en aquesta ciutat del Canadà, i com i per què ha adquirit tanta importància. L’autor de l’article “Per l’economia cooperativa i la sobirania alimentària: Plataforma rural” reflexiona al voltant de diversos punts que van ser tractats a l’últim Fórum Rural i la Plataforma Rural. L’article “Michel Dupoirieux: «L’objectiu és crear una comunitat d’emprenedors socials»” és una entrevista al director de la Union Régionale des Scop du Languedoc-Roussillon, que defineix l’emprenedoria social i tot el que fa referència al tema. La publicació acaba amb recomanacions bibliogràfiques. n

Revista trimestral, en llengua francesa. L’editorial introdueix el tema que es desenvolupa exhaustivament a l’interior. El primer títol és: “¿S’han desplaçat les fronteres de l’economia social? A la secció “Temps Forts” s’inclou un seguit d’articles breus amb els titulars següents: “Les noves formes de solidaritat en un món en canvi”, “Identitats, plusvàlues i compromisos de l’economia social i solidària” i un breu resum de les Jornades d’Economia 2010. A l’article “Les cooperatives en circuits curts” es parla de les que ofereixen productes de proximitat i que estableixen una nova relació entre productors i cooperatives. Un altre títol és: “Característiques de la direcció de les empreses de l’ESS. La tercera edició del mes de l’ESS”. A l’apartat “Breu” se’ns posa al dia sobre les notícies del camp de l’economia social, la cooperació, les associacions i les mútues. Inclou una pàgina amb l’Agenda, i seguidament la secció dedicada a l’economia social en moviment, amb els quatre articles següents: “L’enfocament de les empreses socials europees i americanes: Una perspectiva comparativa”, “La nova frontera de l’economia social i solidària: ¿L’interès general?”, “¿Quina és la qualitat de la feina que hi ha en l’economia social i solidària?·, “La cerca del dret: Enfocament de la instauració d’una representació del personal en una cooperativa d’activitats i de treball”. A l’apartat “L’economia social al món” s’inclou el títol següent: “Empreses socials i empresaris a la Gran Bretanya”. La publicació finalitza amb les pàgines de bibliografia i la secció “Abstracts”, que són breus resums en llengua anglesa dels cinc articles principals de la revista. n

núm 341 - Març 2011 n

cooperació catalana n

27 n

Joan Baptista Salas Anton (Sabadell, 1854-1931) va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona. Republicà i Socialista, va jugar un doble rol en la creació i l’organització del moviment cooperativista català: com a activista i responsable del cooperativisme, i ideòleg i propagador de les idees cooperativistes. Va tirar endavant cooperatives de tota mena, de consum, de producció de segon grau, farmàcies cooperatives, centrals de compres, al mateix temps de creava o dirigia diaris i revistes, i participava en la vida política que el portaria a ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona o Diputat a Corts pel districte de Sabadell. Una personalitat complexa amb crisis polítiques que el van dur a una llarga estada a Londres i un final controvertit de la seva vida fan de Salas un persobatge polièdric.

Es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre

Joan Salas Anton

de Jordi Serrano i Blanquer L’acte tindrà lloc dijous 17 de març, a 2/4 de 8 del vespre, a la sala Segarra de l’Ateneu Barcelonès (C/ Canuda, 6. Barcelona).

La presentació anirà a càrrec d’Àngel Duarte, catedràtic d’Historia contemporània de la Universitat de Girona.

Barcelona, març de 2011

anunci REV cooperacio catalana.pdf

1

25/11/10

“... In ce r te s ses , dubtes , problemes ...?

Lluitem plegats!! · especialistes en cooperatives ·

• Planificació i Gestió Comptable • Declaració Impost de Societats • Estudis Econòmics de Viabilitat i Plantejament de futur • Control Pressupostari • D iagnòstic econòmics, financers i de sistemes de control de la Cooperativa • A ssistència de Membres de les Comissions de Vigilància i Juntes Rectores • C onsultes sobre problemàtica econòmica, comptable i fiscal

Servei integral en Arts Gràfiques

Pre-Impressió · Impressió · Post-Impressió

GONZALEZ & CIA AUDITORS A U D I T O R E S C E N S O R E S J U R A D O S D E C U E N TA S

• • • • •

Auditores de Comptes Anuals Auditories i Revisió dels Comptes Proyectes de Fusió i Escissió Auditoria de Gestió Informes especials

Pensem com tu. La feina,... ben feta.

GIRONA 38 1º 1ª · 08010 BARCELONA • Telèfon 93 265 35 05 Fax 93 232 56 13 e-mail: gjjg@gonzalezauditors.com

CEVAGRAF, S.C.C.L. Praga, 22-24 · 08191 Rubí Pol. Ind. Cova Solera T. 93 586 11 45 · F. 93 586 11 46 cevagraf@cevagraf.com www.cevagraf.com

09:28