Cooperaciocatalana 339

339

Gener 2011 • revista mensual Any 31è • PVP 3,00 € edita Fundació Roca i Galès

Jugar cooperant Les nostres cooperatives: Artijoc SCCL Entrevista: Perfecto Alonso, president de la FCTC

339

Gener 2011 • revista mesual • Any 31è edita Fundació Roca i Galès

sumari 4 / TORNAVEU

13 / ÍNDEX 2010

20/ PREMIS FRG 2010 – 1R PREMI APB

Mariano Leal, dissenyador de modes.

Cooperació Catalana. Índex per matèries de gener a desembre de 2010.

La importància del pati escolar.

Raquel Heras i Colàs L’article guanyador del Premi Albert Pérez-bastardas d’enguany valora i il·lustra la importància aducativa del pati escolar en aspectes medi ambientals i cooperatius.

5 / EDITORIAL

Jugant cooperant

17 / ENTREVISTA

6 / EL NOSTRE MÓN 10 / LES NOSTRES COOPERATIVES

Artijoc SCCL: aprendre jugant, jugar cooperant David Fernàndez La cooperativa especialitzada en joc cooperatiu i l’educació per la pau, manté la botiga-espai de joc El Gronxador, una àgora d’engrescament col·lectiu per gaudir del joc de la vida.

Perfecto Alonso, President de les Cooperatives de Treball.

Montse Pallarès El nou President de la Fctc ens explica els seus reptes de futur per a les cooperatives de treball i pel cooperativisme català.

17

10

20 25 / PENSEM-HI

Diaris en temps de crisi.

Santos Hernández 26 I 27 / BIBLIOTECA

Donació Retalls Elisenda Dunyó

crèdits

Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 - cc@rocagales.org - www.rocagales.org Coordinació Agnès Giner Consell de Redacció Miquel Corna, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Ma. Lluïsa Navarro, Joseba Polanco i Esteve Puigferrat. Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits. Foto portada: Ludoteca vertical. © Artijoc, sccl.

Wierink. Logotip 30 anys: Pau Segarra. Disseny, maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada EMAS) Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415.Amb el suport del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.

Aquesta revista ha estat impresa sobre paper certificat FSC i amb tintes provinents d’olis vegetals núm 339 - Gener 2011 n

cooperació catalana n

3n

Tornaveu

Un parell de preguntes (que en són tres) a Marino Leal García, (Barcelona,1951), dissenyador de modes i cooperativista

1 2 3 ¿Què li sembla atractiu del cooperativisme?

Vaig conèixer el cooperativisme a través de la cooperativa de serveis Institut Català de la Moda, i en destaco dos aspectes principals: per una banda, el treball i l’esforç conjunt per assolir objectius, i de l’altra, la democràcia participativa i la bona conciliació de la vida laboral i la familiar que la cooperativa, com a empresa, et pot deixar fer.

n4

cooperació catalana n

núm 339 - Gener 2011 n

¿Què no li convenç del cooperativisme?

El fet que moltes vegades socis de cooperatives anteposin l’interès individual per sobre del col·lectiu, de manera que desvirtuen l’esperit propi de la cooperativa.

¿Considera que l’economia cooperativa és una bona opció en l’actual context de crisi?

Per les experiències viscudes, crec que és la millor opció per a sortir al mercat i afermar-se com una empresa de futur i que consolida llocs de treball. En anys de crisi, podem dir en veu alta que les cooperatives són les empreses més resistents, ja que els mateixos socis treballadors senten aquesta com a seva, i això crea uns forts vincles entre treballador i cooperativa, que la fan més resistent.

editorial

Jugar cooperant

La quitxalla aprèn cooperativisme jugant. I la cooperativa Artijoc aplica el joc del cooperativisme en transformar-se, en crear coses noves, en l’adaptació al canvi, a les variacions del món real. Com l’article de la Raquel Heras, que ens insisteix sobre la necessitat de “naturalitzar” el pati escolar, de fer que l’entorn natural sigui conegut, de viure el món de debò, faci sol o plogui.

També l’entrevista a Perfecto Alonso, president de la Confederació de Cooperatives, ens

diu que experiència equival a aprenentatge, i que cal adaptació per a la creació i la consolidació de les empreses cooperatives.

I, per tal de parlar alhora de canvis i de consolidació, dues notícies recents. Xavier López, de Clade, ha estat anomenat Director General d’Economia Social i Cooperativa.

I la Federació de Cooperatives de Serveis ens ha donat a Cooperació Catalana un premi per celebrar els nostres primers trenta anys d’existència. n

LA COBERTA/ Els nens de la foto cooperen tot jugant. I, seriosos i dedicats, semblen pas-

sar-s’ho molt bé.

/ Foto: Ludoteca vertical a Vilanova del Camí © Atijoc, Sccl. núm 339 - Gener 2011 n

cooperació catalana n

5n

el nostre món

n6

Fòrum Social Pere Tarrés amb Jordi Basté

Ara Coop edita una guia de constitució de cooperatives

La Fundació Pere Tarrés va celebrar el dia 10 de desembre un dinar-col·loqui amb el periodista Jordi Basté, en el marc del seu Fòrum Social, un espai de reflexió que té per objectiu promoure el debat plural en temes d’acció social d’interès per al Tercer Sector.

Amb el títol del Mitjans de comunicació i tercer sector, aliances i desacords, va comptar amb una nombrosa assistència de representants d’entitats, associacions i fundacions del tercer Sector, es a dir de l’economia social. La presentació de l’acte i del ponent la va fer la Sra. Carme Figueras consellera del Consell Audiovisual de Catalunya i exconsellera de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya.

En Jordi Basté va centrar la seva ponència en com poden ajudar els mitjans de comunicació al tercer Sector, ja que segons ell i ha una desinformació, en la majoria dels mitjans de comunicació i del públic.

Actualment, la dinàmica periodística esta canviant, Internet és un eina poderosa però encara no se sap com evolucionarà, tampoc és clar si continuarà existint l’informatiu sobre paper. Vivim una època que sestà generant molta informació però és difícil d’interpretarla; avui una noticia por deixar de ser-ho per els diaris si s’ha publicat ja a Internet. El Tercer Sector fins ara no ha estat capaç de generar informació de rapidesa mediàtica que arribi als periodistes.

A la pregunta de com es pot potenciar aquet sector, Jordi Basté va afirmar que creant més comunicats, i sobre tot creant plataformes dins del mitjans de comunicació públics sobretot però també els privats. Valorà que en els últims anys s’ha guanyat consciència social i comprensió amb aquets àmbits, però estimà que encara queda molt camí per fer.

El ponent acabà la seva intervenció afirmant que s’ha de saber on és l’informació, investigar, procurar que l’informació sigui veraç. S’ha de canalitzar a través del Col·legi de Periodistes, posar professionals titulats i formats.

El col·loqui va acabar amb l’intervenció d’alguns dels assistents. n

En col·laboració amb el Departament de Treball, Ara Coop, Sccl acaba de publicar El manual de constitució de cooperatives, una eina pràctica d’orientació en el procés de constitució d’una cooperativa. Per primer cop es presenta una eina que compila tots els passos per fer realitat la creació de la cooperativa i aporta tots els documents i formularis necessaris en el procés.

El manual s’adreça a totes aquelles persones que assessoren en la creació d’empresa cooperativa i també a les persones emprenedores. Està disponible en versió digital al web d’Ara_Coop i també a totes les entitats que formen part de la Xarxa Inicia per a la creació d’empresa.

Des de la sol·licitud del nom de la cooperativa fins a la sol· licitud del CIF, són diversos els passos que han de seguir les persones interessades a crear una empresa cooperativa. La guia els detalla tots i, a més, incorpora les principals actualitzacions del procés, com ara el procediment Coop Express, que simplifica la creació d’una empresa cooperativa reduint significativament els temps d’inscripció al Registre de Cooperatives.

Consulteu la versió digital a la pàgina d’inici d’Ara Coop: www.aracoop.coop. n

cooperació catalana n

núm 339 - Gener 2011 n

Cooperació Catalana rep un guardó especial de Servicoop Arrel dels 30 anys de la seva publicació ininterrompuda, la revista Cooperació Catalana ha rebut recentment un guardó especial per la seva trajectòria en favor del cooperativisme català.

En el marc del Consell Rector extraordinari de Nadal de la Federació de Cooperatives de Serveis i de Cooperatives de Transportistes de Catalunya (Servicoop) celebrat el passat 21 de desembre en la seva seu social, es van lliurar els Premis i Guardons de l’any de Servicoop.

En l’edició d’enguany han concedit un guardó especial a la revista especialitzada en cooperativisme i economia social, Cooperació Catalana, en motiu del seu trentè aniversari i per la seva trajectòria en favor del cooperativisme català.

La cooperativa de l’any 2010 guardonada per Servicoop com a model a seguir ha estat Costa Brava Verd Hotel, Sccl per la seva tasca empresarial i de model de gestió, i, Roba Amiga, Sccl per la seva tasca social i per la creació de llocs de treball de les persones en risc d’exclusió social.

Aquests premis s’han anat lliurant durant els últims 18 anys a diverses cooperatives tant de serveis com de transportistes, en raó del seu creixement, de la seva tasca social, integració, etc. Han estat guardonades una cinquantena de cooperatives, que avui dia encara continuen funcionant i complint amb la seva tasca social i de creixement empresarial. L’origen d’aquests premis es remunta a l’any 1992, arrel del desè aniversari de Servicoop, moment en què el seu consell rector va decidir guardonar a les cooperatives més rellevants.

Els premis, lliurats pel president de Servicoop, Francesc Ramos, van ser recollits pels representants de les diverses entitats guardonades. Per la Fundació Roca i Galés, editora de Cooperació Catalana, va intervenir el Sr . Joan Josep Gonzalez, president, i per part de la cooperativa Roba Amiga, va intervenir el seu gerent, el Sr. Julio Álvarez. n

Xavier López, nou Director General d’Economia social i cooperativa El fins ara Director general del Grup Empresarial cooperatiu, Clade, Xavier López i García ha estat nomenat Director general d’Economia Social i Cooperativa i Treball autònom, per part del Conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena.

Aquesta Direcció general emmarcada dins la Secretaria d’Ocupació i Relacions laborals del nou macrodepartament d’Empresa i Ocupació, li correspon ordenar i gestionar les funcions en matèria d’economia cooperativa així com impulsar, promoure, fomentar i crear empreses amb finalitat d’autoocupació.

Xavier López García (Vilanova i la Geltrú, 1961) és Diplomat en el Programa de Direcció General d’Empreses (PDG) per IESE, i ha desenvolupat pràcticament tota la trajectòria professional al món del cooperativisme i l’economia social: el 1989 fundà l’empresa cooperativa Grup Qualitat en el sector immobiliari; del 1993 a 1999 va ser director gerent de la Federació de Cooperatives de Treball Associat de Catalunya; del 1999 a 2005 fou vicepresident de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i Secretari de la Confederación de Cooperativas de Trabajo Asociado de España; del 1999 a 2005 director de màrqueting i comunicació de Grup Qualitat.

Des de 2005 fins a l’actualitat impulsa i dirigeix el Grup Clade, primer grup empresarial cooperatiu de Catalunya. Des del grup Clade ha participat activament en el programa Partners d’ESADE de cooperació públicoprivada. També , fins ara, ha estat conseller de les cooperatives Abacus, Grup Qualitat i de CEPES (confederació empresarial espanyola d’economia social) i membre del consell general de CatalunyaCaixa.

El Departament d’Empresa i Ocupació - que recull competències dels antics departaments de Treball i del d’Innovació, Universitats i Empresa- a banda de l’economia social, les cooperatives i l’autoempresa, te també entre les seves competències: el comerç interior i l’artesania, el consum, el turisme, la indústria, la innovació, energia i mines; telecomunicacions i societat de la informació; internacionalització de l’empresa, relacions laborals i inspecció de treball, intermediació laboral i formació ocupacional. El nou Secretari General n’és l’Enric Colet. n

núm 339 - Gener 2011 n

cooperació catalana n

7n

el nostre món

Publicades les normes sobre els aspectes comptables de les cooperatives El BOE núm. 316 de 29 de desembre de 2010, publica les normes sobre els aspectes comptables de les cooperatives.

L’aprovació del nou Pla General de Comptabilitat exigeix inevitablement la modificació dels desenvolupaments reglamentaris del seu antecedent, el Pla de 1990, entre altres, de les normes comptables especials per raó del subjecte comptable i en particular les aprovades per a les societats cooperatives per Ordre ECO / 3614/2003, de 16 de desembre, per la qual s’aproven les normes sobre els aspectes comptables de les societats cooperatives.

L’objectiu de les normes que ara s’aproven és revisar les anteriors a la llum dels criteris inclosos en el nou Pla General de Comptabilitat, però considerant l’especialitat del règim substantiu de la societat cooperativa.

Podeu consultar el BOE a: www. boe.es. n

n8

cooperació catalana n

Les cooperatives agràries s’adrecen al nou conseller La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (Fcac) va felicitar Josep Maria Pelegrí pel seu nomenament com a conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, a través d’un comunicat de premsa el passat 28 de desembre, i on es demana que durant aquesta legislatura es concreti el compromís assolit amb el sector en el marc del Debat de Política Agrària fet al Parlament de Catalunya el passat 14 d’abril.

El president de la Fcac, Josep Pere Colat, posà de manifest en l’esmentat comunicat, l’interès per treballar estretament amb la Conselleria tot cercant polítiques agroalimentàries de futur que consolidin el sector i que donin valor a les produccions dels agricultors i ramaders.

Així mateix, és precís el compromís amb les cooperatives agràries com a eix econòmic bàsic en la vertebració del territori.

La FCAC és conscient que es tracta d’un moment complicat tant pel context general com en l’àmbit agroalimentari i, precisament per aquest motiu, manifesta que cal complir amb els compromisos assumits i fer front als reptes que es plantegen atenent a les necessitats del sector. n

núm 339 - Gener 2011 n

Outlet de Cusó tapissers Cusó Tapissers, és una cooperativa d’artesans professionals de la tapisseria, especialitzats en la restauració i la fabricació de mobles i complements entapissats per a espais molt personals, on es cerca una decoració diferenciadora i única que manté l’equilibri entre confort i disseny. La seva oferta va adreçada a professionals de l’interiorisme i instal·lacions amb un ampli catàleg de productes fets a mida i de serveis.

Ara liquiden el seu estoc, oferint als seus clients una selecció de mobles únics a preus molt especials, procedents de la seva exposició. Podeu provar i adquirir els seus mobles confortables, de qualitat artesana i amb plena garantia, a partir del dia 10 de gener, de dilluns a divendres en horari comercial de matins i tardes, al carrer Robrenyo, 52 de Barcelona.

Més informació al telèfon 934 903 450 o bé al seu nou web: www.cusotapissers.com. n

cooperatives de catalunya

L’Euroregió Mediterrània, un marc per a la internacionalització de les cooperatives Confederació de Cooperatives de Catalunya

El nostre moviment cooperatiu fa més de deu anys que va obrint les portes al mercat exterior per relacionar les cooperatives de Catalunya i les Illes Balears amb les del Llenguadoc-Rosselló i el MigdiaPirineus.

Impulsar l’activitat comercial de les cooperatives és un dels reptes que es consideren prioritaris, i orientar les cooperatives cap a la internacionalització n’és una conseqüència.

El món permanentment va canviant. En els últims anys, vendre els productes i serveis de les nostres empreses fora dels límits de l’Estat espanyol forma part del nou paradigma.

Les empreses, indistintament de la dimensió, han d’explorar seriosament les possibilitats de vendre els seus productes en l’àmbit de la Unió Europea, i per tant més enllà de les fronteres immediates. Des de la Confederació i les federacions de cooperatives es pretén establir i consolidar les relacions entre les cooperatives de banda i banda dels Pirineus; aquests territoris tan propers són, per a moltes cooperatives catalanes, els companys naturals en aquest viatge.

Depenent de les característiques del producte o servei, moltes empreses han de considerar els mercats més propers, independentment de l’Estat en què s’ubiquin; no podem perdre de vista que moltes de les nostres cooperatives venen els seus productes de manera normalitzada a Madrid, Andalusia, etc. i no s’han plantejat vendre’ls a Montpeller o Tolosa de Llenguadoc, llocs que no són pas més lluny. Els mateixos productes i serveis poden tenir condicions de comercialització

similars en un marc territorial més ampli, i així, de manera senzilla, podem augmentar el nostre mercat potencial i treballar amb la mateixa professionalitat amb què ho fem en el territori de l’Estat espanyol.

Cal cercar els suports necessaris per a dur això a la pràctica, fonamentalment els agents que ens han d’acompanyar en aquest viatge.

Però hem de considerar igualitàriament els diferents mercats que hi han en el nostre entorn més proper.

Si comercialitzem els nostres productes a dos-cents quilòmetres de distància de la seu de la nostra empresa, fem-ho en totes les direccions i explorem seriosament i professionalment, en aquest àmbit físic, les condicions de funcionament dels diferents mercats potencials que pot tenir el nostre producte.

Al començament de desembre del 2010, en el marc de la Fira de Coventis, es va fer una trobada a Montpeller entre organitzacions cooperatives de Catalunya, de les Illes i del Llenguadoc-Rosselló. I cal dir que en vam sortir ben animats per les bones relacions que van establir la desena de cooperatives catalanes que ens hi van acompanyar i per l’intercanvi d’experiències empresarials que s’hi va fer.

Pel 2011, la Confederació de Cooperatives de Catalunya, juntament amb les federacions, pretenem consolidar les relacions establertes, així com impulsar noves formes de col·laboració entre les cooperatives. La continuïtat té com a finalitat potenciar intercanvis comercials entre les dues bandes dels Pirineus, per tal que les cooperatives participants puguin veure

CCC

augmentada la seva facturació, a més d’adquirir coneixements sobre noves formes de desenvolupar l’activitat.

En aquests moments de reflexió sobre la planificació de la gestió de l’any 2011, animem les cooperatives perquè es plantegin de manera seriosa la necessitat d’internacionalitzar el seu mercat. Tanmateix, això implica que caldrà començar a posar els fonaments de les exigències que suposa la internacionalització, com ara el domini de la llengua o llengües en qüestió, el coneixement sobre qüestions legals, el funcionament del mercat quant a terminis de lliurament o condicions de pagament, la xarxa d’infraestructures i tecnologia, etc. Cada vegada els individus som més a prop, i de nosaltres dependrà aprofitar aquests moviments en el mercat. Hem de considerar amb convicció que a l’exterior de les empreses és on es troben les oportunitats de supervivència, tant en mercats interns com externs; moltes cooperatives tenen importants oportunitats; fem, doncs, un esforç per conèixer-les i treballar-les. n núm 339 - Gener 2011 n

cooperació catalana n

9n

Les Nostres Cooperatives

Nascuda el 1999 d’inquietuds pedagògiques i culturals, Artijoc SCCL és una cooperativa de treball que els darrers anys s’ha especialitzat en el joc cooperatiu i l’educació per la pau, i que, després d’haver passat durant onze anys per diverses experiències, avui i esbatussant-se amb la crisi, ha trobat un lloc –un joc– on viure i treballar. De tot plegat, n’hem parlat amb la Mireia i la Noe al carrer Sant Antoni de Mataró, on El Gronxador d’Artijoc, obert el novembre del 2009, aixopluga una experiència cooperativa que capgira el model dominant del lleure infantil. Passeu, vegeu i jugueu.

Artijoc SCCL: aprendre jugant, jugar cooperant David Fernàndez

Com si es tractés d’un joc, l’entre-

vista arrenca amb els participants asseguts en cadires infantils, arran de terra, que és com dir arran de realitat. Resten poques hores per a la Nit de Nadal i el moment esdevé oportú, tal vegada immillorable, per a parlar de jocs i qualitat del lleure, de consum compulsiu, o bé de coresponsabilitat social. I, sobretot, d’ofertes alternatives orientades a la transformació social de base i nascudes d’una proposta cooperativa en forma i fons. En forma perquè Artijoc és una cooperativa de treball nascuda el 1999 a Teià (Maresme), i en fons, perquè l’objecte que fa el nen subjecte és el joc cooperatiu en què s’han especialitzat.

Si cap joc no és mai neutre, si l’única pàtria és la infància i si tota història té un punt de partida, aquesta concretament neix ara fa onze anys, a l’entorn de les classes d’alfabetització d’adults immigrants al municipi de Teià. Per garantir aquelles classes, a les quals els nous catalans anaven amb la canalla, les impulsores d’Artijoc van crear una reeixida ludoteca amb el teixit social local –l’ONG Gram–, que aviat va virar cap als jocs d’arreu del món i el treball en la interculturalitat, i això de seguida va cridar l’atenció de les escoles locals. D’aquella proposta social van néixer els dubtes, els projectes i els esbossos per donar forma al que de seguida seria Artijoc SCCL. Des del primer moment, cooperativa. “¿Per què?”, els demanem. I, clar i

n 10

cooperació catalana n

En un sector que la globalització neoliberal també ha colpejat severament, cerquen la qualitat, la traçabilitat, la responsabilitat i el comerç just. català, la Mireia ens respon: “Per ideologia, per rebuig instintiu al model empresarial, piramidal, clàssic; i per apostar per un model democràtic, horitzontal, autogestionat”. La Noe, que era gestora cultural, diu ben bé el mateix: “Per tot allò que compensa del cooperativisme: tot és més portable i més humà, i la fórmula cooperativa és garant de drets socials; en el nostre cas, del de poder fer una conciliació real de la vida laboral i la familiar i del de poder exercir de mares”. Les dues cooperativistes saben de què parlen.

Són mares i treballadores. I tiren endavant, en temps de crisi, una cooperativa que, havent passat per diferents fases, actualment està especialitzada en la joguina de fusta, els jocs cooperatius i l’educació per la pau. Aquí hi han arribat després d’una dilatada trajectòria que ha anat modulant, definint i concretant l’Artijoc d’avui.

Particularment d’un any ençà, quan van obrir la botiga espai El Gronxador d’Artijoc, que condensa tota l’experiència acumulada. A còpia d’insistir, és clar: des dels primers passos vinculats a l’art i les exposicions, fins a una època intensa molt centrada en la intervenció al carrer i les escoles, passant per l’obertura i la clausura d’una botiga al barri de Sarrià, o fins núm 339 - Gener 2011 n

COOPERACIÓ CATALANA

a arribar un altre cop al Maresme que les acull; on van arribar, fent treball en xarxa, animades i convidades per la cooperativa cultural Arcàdia.

La crisi com a precipitador Corrien ja temps de crisi, de fonts eixutes i de vaques magres, i unes contractacions municipals quasi desaparegudes obligaven pràcticament a començar de zero. La realitat canviant incitava al canvi. “Això és com un morir-se i renéixer de nou constant”, diu la Noe. Reformulació i renovació, fidels a elles mateixes, que

es va galvanitzar a El Gronxador, que obria les portes, com a desafiament a la crisi, el no gaire llunyà novembre del 2009. En una aposta feta a mida per la localització i la proximitat, per centrar-se a Mataró i deixar de concórrer arreu del país; passant del treball d’oficina a l’experiència de botiga; i provant de construir un espai diferent, nou, necessari, en l’àmbit de les ludoteques i el lleure infantil.

El desafiament a la crisi de totes dues dones va esperonar-se, a més a més, des de diferents fronts i amb inesperades injeccions d’energia col·lectiva: mares i pares que es negaven a deixar que tanquessin –opció que van arribar a sospesar–, propietari de la finca que rebaixava el lloguer, i socis usuaris de la cooperativa que penjaven cartells. Al costat d’algunes dificultats insalvables i doloroses, com ara el fet de no poder mantenir, de moment, un tercer lloc de treball. I alhora converses amb la FCTC i amb l’Institut Municipal de Promoció Econòmica. En tot cas, “treball en xarxa: perquè diguin que no es pot sortir de la crisi”, assenyala la Mireia. I això que “teníem por i estàvem esporuguides”, recorda la Noe. Però la por, si l’aprofites, com canta Miquel Gil, es torna cerimònia.

I per això són aquí, el gener del 2011, amb una oferta de serveis culturals i educatius que abasta l’ampli espectre del disseny i l’organització d’activitats: tallers de tota mena, ludoteques, servei de préstec de jocs cooperatius, venda i construcció de jocs, intervencions artístiques i lloguer de haimes sahrauís, producció i guiatge d’exposicions o gestió de projectes educatius i formació no reglada.

El Gronxador, espai de joc cooperatiu Tot plegat, aplegat a El Gronxador.

L’espai polivalent que és alhora botiga, espai de joc i punt de trobada social. Un singular espai particular on es poden trobar més de setanta jocs i materials didàctics per a gaudir-los allà mateix o bé en servei de préstec, que ha esdevingut tot un banc de recursos de les múltiples possibilitats del lleure, i que dinamitza un espai de creació i experimentació de jocs cooperatius i d’arreu del món. L’espai de joc funciona per a socis, amb una quota per unitat familiar de 45 euros l’any que permet una vegada a la setmana gaudir de l’espai de joc –i tantes com es vulgui per un mòdic

COOPERACIÓ CATALANA

Foto: D’esquerra a dreta, la Mireia i la Noe d’Artijoc i en David, l’autor del reportatge.

Artijoc continua abocada a un futur de joc cooperatiu, a globalitzar els jocs d’arreu del món i a fomentar joguines compromeses en l’educació per la pau. preu– i accedir al lloguer setmanal de jocs per a endur-se a casa; i a això cal afegir-hi descomptes als tallers i a la botiga. Els qui no en són socis també poden llogar l’espai, però amb altres condicions i tarifes. I, si bé l’artèria vital principal d’Artijoc és El Gronxador, no defugen altres activitats i compromisos; com ara la ludoteca del mercat de la plaça de Cuba que dinamitzen cada cap de setmana; o els tallers que fan per a Intermón Oxfam o la Diputació de Barcelona, els programes educatius que ofereixen per a diversos ajuntaments del Maresme o les activitats extraescolars que fan a diferents escoles. La cartera de clients socials no és pas petita: han treballat per a més de cinquanta-vuit ajuntaments i conjuntament amb unes cinquanta entitats socials d’arreu del país, com ara el Casal d’Infants del Raval, l’Escola de Pau de la UAB o nombroses AMPAs. Hi ha un altre joc possible Hi han motius que expliquen aquest dinamisme: perquè com a espai de joc i com a botiga ofereix serveis i productes que, malauradament, són difícils de trobar. En un món on el joc infantil també ha acabat sucumbint a la mercantilització i la banalització, Artijoc és pionera en la promoció dels jocs cooperatius. “Jocs on tots guanyem o tots perdem, on no es fomenta una competitivitat basada en l’exclusió”, raona la Noe. “Jocs, també, inspirats en la pedagogia Waldorf, que no coarten la imaginació ni estipulen com s’ha de jugar: són jocs lliures on les regles es reinventen”, diu la

Mireia. I jocs també per a fomentar la creativitat artística i reforçar l’autonomia personal de l’infant. I jocs de taula també competitius, ja que, com afirma la Noé, “el joc competitiu de qualitat és molt interessant i ben necessari en molts moments per a desenvolupar agilitats i habilitats: espavila, et fa reaccionar, t’activa”. Es tracta, doncs, de poder jugar a tot; es tracta d’arribar a un equilibri per evitar que la playstation sigui la temptació més fàcil i l’únic recurs. I més encara quan el joc trenca barreres i fronteres i crea moments especials, sovint irrepetibles, d’absoluta complicitat maternofilial. Ho diuen, a més, des del seu particular i casolà departament d’R+D d’Artijoc: elles mateixes amb experiències amb els seus propis fills.

Aquesta opció per la diversificació consisteix a fer descobrir a pares i canalla el valor de descobrir, d’experimentar, de provar. Anys d’experiència donen la clau de volta: “Es tracta, sobretot, que puguin jugar a tot i que no es perdin res; el problema que cal evitar és que només juguin a la wii.”

I si l’objectiu és que la passin bé, la Noe, com sense voler-ho, certifica la certesa: el més important és compartir temps, estones i jocs amb els fills. El que volen nenes i nens, més que wii, és temps i atenció. Per això, contra la tendència generalitzada d’endossar el nen als animadors ludicoculturals, El Gronxador és el pol oposat als establiments de lleure dominants: requereix la presència, la implicació, la participació activa dels familiars de l’infant. Tot plegat, és clar, en la societat de l’estrès i les presses, que limita i malmet núm 339 - Gener 2011 n

cooperació catalana n

11 n

Les Nostres Cooperatives

també la qualitat de les relacions i els espais compartits entre pares i fills. I on, quan la crisi ens complica la vida, aquesta mena d’espais costen cada cop més de trobar. I és que en els plecs d’una societat que, enlluernada per l’embolcall, ha oblidat sovint el que és fonamental, Artijoc s’ha compromès també amb l’economia local catalana –Drac Miquel o el reeixit mòdul Max– i el jocs tradicionals, els de tota la vida.

Unes nines retallables produïdes artesanalment a Cardedeu, ratolinets fets per una iaia de Mataró, o nines Waldorf –que no tenen expressió fixa i on l’estat d’ànim el fixa l’infant–, al costat de vinils produïts a casa nostra. I el joc imprescindible, és clar: el vincle social, l’espai compartit, la plaça pública, el carrer, on passa de tot, com a símbol.

Parlant de futur Del present com és, passem al futur com l’albiren. Més que il·lusionades amb l’experiència curta però intensa d’El Gronxador, al febrer aniran a Nuremberg, a la fira de la joguina, on el mercat de la joguina pedagògica està més desenvolupat i on esperen contactar amb petits productors. En un sector que la globalització neoliberal també ha colpejat severament, cerquen la qualitat, la traçabilitat, la responsabilitat social: jocs i joguines fets en condicions justes i amb compromisos ambientals, com les d’origen germànic, amb fusta de boscos controlats i pintures ecològiques. I també de comerç just, que aconsegueixen a través de la cooperativa Alternativa 3, a l’aparador social de la joguina responsable que és Artijoc, que distribueix primeres marques com ara Haba, Selecta o Grimm’s. La Mireia aprofita per a riure per les butxaques dient: “He descobert que m’agrada ser botiguera: ajudar, sacsejar paràmetres, contribuir a noves experiències.”

Per acabar, forçades a escollir dos jocs cadascuna, la Mireia es queda amb

artijoc

artijoc

l’arc de Sant Martí polivalent i el mandala magnètic, mentre que la Noe opta per l’”Arbre Musical” i “El ball de les marietes”. Interrogades de nou pel valor del cooperativisme, afirmen que “cooperativa” significa, per sobre de qualsevol circumstància, equip i valors humans. Respecte a la crisi, insisteixen que les ha obligades a fer un gir social ben fèrtil, ja que, cercant la part bona de les males notícies, les ha espavilades. Creuen que aquesta crisi ha reforçat socialment el suport mutu, la solidaritat i la reciprocitat.

Valors que no haurien d’haver caigut mai en desús. “Personalment”, diu la Noe en veu baixa, “crec que la crisi té coses positives perquè obliga al canvi de valors, estimula actituds més enllà dels diners i acreix la cooperació social.” I quan els demanem quin és el seu secret, diuen que no n’hi ha. O si: “Creure-s’ho. Creure-s’ho i pencar. Si hi confies, rutlla. I tant, que rutlla.”

Després d’onze anys d’experiència, Artijoc, cooperativa sòcia de la FCTC i de Coop57, intercoopera actualment amb Entorn SCCL i cerca com

Artijoc és un gronxador: aquell lloc recuperat de la plaça pública on es reteixeixen relacions i pràctiques socials; un espai de trobada dinàmic, comú, en moviment; una àgora d’engrescament col·lectiu per a gaudir del joc de la vida. n 12

cooperació catalana n

núm 339 - Gener 2011 n

mai la preferent traçabilitat cooperativa i la intercooperació. Estan implicades en la futura fundació de cooperatives de Mataró i en contacte amb la cooperativa L’Albera per distribuir el seu cub de fusta per a nadons. O han parat orella als tallers de gènere de la cooperativa santsenca Fil a l’agulla. Artijoc, doncs, continua abocada a un futur de joc cooperatiu, a globalitzar els jocs d’arreu del món i a fomentar joguines compromeses en l’educació per la pau. Tot un joc cooperatiu esdevingut metàfora de futur, com ara el llapis cooperatiu que promouen i que només funciona amb l’esforç comú: un llapis gegant mogut per deu fils, on per a dibuixar alguna cosa cal, inevitablement, treballar en equip. O, tal vegada i en síntesi exacte, Artijoc és un gronxador: aquell lloc recuperat de la plaça pública on es reteixeixen relacions i pràctiques socials; un espai de trobada dinàmic, comú, en moviment; una àgora d’engrescament col·lectiu per a gaudir del joc de la vida. Que és com dir del joc del cooperativisme. De la certesa que diu que entre tots ho farem tot. I ens ho passarem millor. Ves quines coses. n www.artijoc.com elgronxadorsdartijoc.blogspot.com

cooperació catalana / índex 2010

Índex per matèries de gener a desembre 2010 Matèria Títol

Autor

Núm.

Mes

Secció

Pàg.

334

Juliol-agost

XXV JORNADES COOPERATIVISME

15

335

Setembre

XXV JORNADES COOPERATIVISME

22-25

Trenta anys de Cooperació Catalana Programa XXV Jornades sobre Cooperativisme: Trenta anys de la revista Cooperació Catalana

Cooperació Catalana

Trenta anys de la revista Cooperació Catalana.

UCE, 2010

Fernández, M. Amor

Un camí de trenta anys

Hernández, Santos

334

Juliol-agost

XXV JORNADES COOPERATIVISME

16

El nostre espai de llibertat

Madrià, Àngel

334

Juliol-agost

XXV JORNADES COOPERATIVISME

18

Nexe, Quaderns d’Autogestió i Economia Cooperativa: una eina d’importància estratègica

Via, Jordi

334

Juliol-agost

XXV JORNADES COOPERATIVISME

17

335

Setembre

RESSENYA

28-29

331

Abril

RESSENYA

27

Biografies de cooperativistes Vallès i Martí, Josep Maria. Josep Cabeza i Coll Cooperativistes Catalans, 15. Valls: 2009

Esteve, Núria

Bosch i Cuenca, Pere. Pere Dausà i Arxer Cooperativistes Catalans, 12. Valls: 2008

Pons Altés, Josep M.

Cooperativisme agrari Corma SCCL: Al jardí del cooperativisme agrari

Fernàndez, David

334

Juliol-agost

LES NOSTRES COOPERATIVES

10-12

Llet Nostra: Munyint l’I+D cooperatiu

Fernàndez, David

338

Desembre

LES NOSTRES COOPERATIVES

10-12

Continuar innovant amb respecte al medi natural

Ricolfe, Rafael

330

Març

Fernàndez, David

336

Octubre

LES NOSTRES COOPERATIVES

10-12

Fernàndez, David

337

Novembre

LES NOSTRES COOPERATIVES

10-12

Propera parada: Taxi cooperatiu

Fernàndez, David

328

Gener

LES NOSTRES COOPERATIVES

10-12

Fluid Elèctric de Camprodon: subministrament d’energia cooperativa

Fernàndez, David

330

Març

LES NOSTRES COOPERATIVES

11-13

La cooperativa de ferreters a la mida dels socis: CIFEC cooperativa

Pallarès, Montse

329

Febrer

LES NOSTRES COOPERATIVES

10-12

Projectae, la nova cultura de l’habitatge ja és aquí

Pallarès, Montse

335

Setembre

LES NOSTRES COOPERATIVES

10-12

Calandra de Vic: cooperativisme net i polit

Fernàndez, David

331

Abril

LES NOSTRES COOPERATIVES

10-12

Mol-Matric: la matriu del cooperativisme que vindrà

Fernàndez, David

332

Maig

LES NOSTRES COOPERATIVES

10-12

Creant SCCL: auscultant el futur, diagnosticant cooperativisme

Fernàndez, David

333

Juny

LES NOSTRES COOPERATIVES

10-12

Palà, Roger; Tantull, Anna

338

Desembre

PREMIS FRG 2010

23-25

Veredicte dels jurats dels Premis Fundació Roca i Galès 2010

Cooperació Catalana

338

Desembre

PREMIS FRG 2010

22

Congrés Internacional del CIRIEC a Berlín

Navarro, M. Lluïsa

334

Juliol-agost

COOPERATIVISME

24-25

Trenta anys de la revista Cooperació Catalana

Terribas, Jaume

336

Octubre

RESSENYA

26-27

Jornades d’Investigadors en Economia Social i Cooperativa del CIRIEC

Cabezuelo, José Juan

337

Novembre

ECONOMIA SOCIAL

13-14

Eina per a la gestió de persones: l’estudi de clima laboral

Pascual, Xavier

332

Maig

Perera, Ramon

334

Juliol-agost

COOPERATIVISME

14

Cooperativisme de consum Apindep Ronçana SCCL: Quan la lliçó és cooperativa Cooperativisme de consum i treball La Sargantana Badalonina: Sabor de barri i cooperativisme Cooperativisme de serveis

Cooperativisme de treball associat

Cooperativisme d’habitatge Habitar cooperant Cròniques d’actes

Economia cooperativa

EMPRESA COOPERATIVA

22

Economia social Les fundacions i el Protectorat: els eixos d’una relació profitosa

ECONOMIA SOCIAL

núm 339 - Gener 2011 n

cooperació catalana n

26-27 13 n

cooperació catalana / índex 2010

Matèria Autor

Títol

Núm.

Mes

Secció

Pàg.

Editorial Reviure

Cooperació Catalana

328

Gener

EDITORIAL

5

Evolució

Cooperació Catalana

329

Febrer

EDITORIAL

5

Energia cooperativa

Cooperació Catalana

330

Març

EDITORIAL

5

Idees imaginatives

Cooperació Catalana

331

Abril

EDITORIAL

5

Matriu cooperativa

Cooperació Catalana

332

Maig

EDITORIAL

5

Desitjos cooperatius

Cooperació Catalana

333

Juny

EDITORIAL

5

Jardins cooperatius

Cooperació Catalana

334

Juliol-agost

EDITORIAL

5

Projectant el cooperativisme

Cooperació Catalana

335

Setembre

EDITORIAL

5

Lliçons de la societat

Cooperació Catalana

336

Octubre

EDITORIAL

5

Illes cooperatives

Cooperació Catalana

337

Novembre

EDITORIAL

5

Habitar cooperant

Cooperació Catalana

338

Desembre

EDITORIAL

5

La crisi econòmica: instrument per a la creació d’oportunitats per al desenvolupament sostenible

Botet, Ramon

328

Gener

PREMIS FRG 2009-2N APB

20-24

Programa “De font en font, aprenem de l’aigua”

Pagespetit, Lluís; Batet, Dèlia

329

Febrer

SCEA

26-28

La Societat Catalana d’Educació Ambiental compleix vint-icinc anys

Vidal, Aitana

333

Juny

SCEA

13-14

La participació de joves en un procés internacional sobre compromisos amb el medi ambient al Brasil

Pomar, Ariadna

335

Setembre

SCEA

26-27

Educació ambiental

EROLA. Un projecte cooperatiu de la Fundació Vincles

Pagespetit, Lluís

336

Octubre

SCEA

28

Fòrum d’educació ambiental 2000+10

Bigas, Mariona

337

Novembre

SCEA

25

Ruiz, Olga

337

Novembre

EMPRESA COOPERATIVA

22-24

Miquel Àngel Oliva, director general d’Abacus Cooperativa

Cooperació Catalana

328

Gener

ENTREVISTA

17-19

Josep M. López Fumat, president de la FCEC

Pallarès, Montse

329

Febrer

ENTREVISTA

19-21

Núria Albet, sòcia del banc cooperatiu suec JAK

Gassiot, Raimon

330

Març

ENTREVISTA

19-21

Xavier Padullés i Antoni Pedrero, de la Cooperativa Obrera de Viviendas del Prat de Llobregat

Pallarès, Montse

331

Abril

ENTREVISTA

19-21

Josep M. Corbinos, director general de La Fageda, SCCL

Pallarès, Montse

332

Maig

ENTREVISTA

19-21

David Cos, president de l’Escola Sant Gervasi de Mollet del Vallès

Pallarès, Montse

333

Juny

ENTREVISTA

19-21

Jordi Pujol i Moix, expresident de Coop57

Pallarès, Montse

334

Juliol-agost

ENTREVISTA

21-23

Francisco Ramos, president de Servicoop

Pallarès, Montse

335

Setembre

ENTREVISTA

19-21

Jordi Porta, president d’Unescocat

Pallarès, Montse

336

Octubre

ENTREVISTA

19-21

Marcos Arruda, educador i economista brasiler, referent de l’economia solidària

García, Jordi

337

Novembre

ENTREVISTA

19-21

Roger Palà i Anna Tantull, guanyadors del 19è Premi Jacint Dunyó

Fernández, David

338

Desembre

ENTREVISTA

26-28

Felip Domènech, responsable d’aigua de la Unió de Pagesos

Pallarès, Montse

338

Desembre

ENTREVISTA

19-21

Pau Segarra, estudiant de disseny

Cooperació Catalana

328

Gener

TORNAVEU

4

Anna Arisa Argemí, directora d’ENTORN Grup Cooperatiu

Educació cooperativa Fa cinc anys que promovem la creació de cooperatives Entrevista

Entrevista breu Cooperació Catalana

329

Febrer

TORNAVEU

4

Yolanda Elipe López, psicòloga, i Mercè Bassas Gual, educadora Cooperació Catalana

330

Març

TORNAVEU

4

Núria Astals Elosegui, jubilada d’administrativa al tèxtil i d’ICD

Cooperació Catalana

331

Abril

TORNAVEU

4

Aitana Vidal Yago, biòloga i educadora ambiental

Cooperació Catalana

332

Maig

TORNAVEU

4

Xavier Bordera i Salvat, director d’EpcCooP

Cooperació Catalana

333

Juny

TORNAVEU

4

Pilar Porcel Omar, diplomada en treball social

Cooperació Catalana

334

Juliol-agost

TORNAVEU

4

Ariadna Suriol Rafecas, llicenciada en dret

Cooperació Catalana

335

Setembre

TORNAVEU

4

Susanna Monzonís, sociòloga i col·laboradora de Servicoop

Cooperació Catalana

336

Octubre

TORNAVEU

4

Josep Bonada i Sanjaume, en atur

Cooperació Catalana

337

Novembre

TORNAVEU

4

n 14

cooperació catalana n

núm 339 - Gener 2011 n

Matèria Títol

Autor

Rosa Tur i Fernández de Sevilla, tècnica en prevenció de riscos laborals

Núm.

Mes

Secció

Cooperació Catalana

338

Desembre

Taula d’experts sobre seccions de crèdit

Navarro, M. Lluïsa

329

Febrer

COOPERATIVISME

13-14

La nova normativa de les seccions de crèdit de les cooperatives agràries

Navarro, M. Lluïsa

331

Abril

ECONOMIA COOPERATIVA

13-14

Luna Barasoain, José Manuel

332

Maig

ECONOMIA COOPERATIVA

13-14

Llop, Maria

336

Octubre

GESTIÓ EMPRESA

13-14

Les cooperatives a Sants: Els anys del contrapoder obrer (1854-1939) [I]

Miró, Ivan i Dalmau, Marc

329

Febrer

PREMIS FRG 2009-2N PREMI JD

22-25

Les cooperatives a Sants: Els anys del contrapoder obrer (1854-1939) [i II]

Miró, Ivan i Dalmau, Marc

330

Març

PREMIS FRG 2009-2N PREMI JD

22-25

Les cooperatives ¿militars... o de militars?

Aymerich, Joan

331

Abril

COOPERATIVISME

22-26

Duch, Montserrat. Micaela Chalmeta. Cooperativistes Catalans, 13. Valls: 2009

Gabriel, Pere

332

Maig

RESSENYA

23-26

La Segona República (1931-1936), ¿època daurada del cooperativisme català?

Garner, Jason

332

Maig

HISTÒRIA DEL COOPERATIVISME

23-26

Les cooperatives d’electricitat

Aymerich, Joan

336

Octubre

HISTÒRIA DEL COOPERATIVISME

22-25

El cooperativisme a Castellvell del Camp

Suñé, Jordi

338

Desembre

HISTÒRIA DEL COOPERATIVISME

13-14

Cooperació Catalana

328

Gener

ÍNDEX MATÈRIES

13-16

TORNAVEU

Pàg.

4

Finançament cooperatiu

Fiscalitat i comptabilitat cooperatives Operacions vinculades Gestió empresa cooperativa A igual talent, igual oportunitats Història del cooperativisme

Índex matèries Índex matèries. Del gener al desembre del 2009 Opinió De gent vulgar i emprenyadora

Hernández, Santos

328

Gener

PENSEM-HI

25

El magatzem de porqueria

Hernández, Santos

329

Febrer

PENSEM-HI

29

Haití em fa mal

Hernández, Santos

330

Març

PENSEM-HI

30

Llaüt i violí de mà

Hernández, Santos

331

Abril

PENSEM-HI

28

Del carrer estant

Hernández, Santos

332

Maig

PENSEM-HI

27

Periodisme-ficció

Hernández, Santos

333

Juny

PENSEM-HI

29

Atur i coses així, sense importància

Hernández, Santos

334

Juliol-agost

PENSEM-HI

30

600.000 euros

Hernández, Santos

335

Setembre

PENSEM-HI

30

Empenta cultural

Hernández, Santos

336

Octubre

PENSEM-HI

29

Mitja dotzena de superhomes

Hernández, Santos

337

Novembre

PENSEM-HI

29

De mestres excepcionals

Hernández, Santos

338

Desembre

PENSEM-HI

30

Els residus nuclears

Puigferrat, Esteve

333

Juny

OPINIÓ

30

L’endemà

Puigferrat, Esteve

337

Novembre

OPINIÓ

28

Les trifulgues de la Mertxe. Capítol 1

Hernández, Santos

329

Febrer

EL SERIAL

15-18

Les trifulgues de la Mertxe. Capítol 2

Hernández, Santos

330

Març

EL SERIAL

15-18

Les trifulgues de la Mertxe. Capítol 3

Hernández, Santos

331

Abril

EL SERIAL

15-18

Les trifulgues de la Mertxe. Capítol 4

Hernández, Santos

332

Maig

EL SERIAL

15-18

Les trifulgues de la Mertxe. Capítol 5

Hernández, Santos

333

Juny

EL SERIAL

15-18

Les trifulgues de la Mertxe. Capítol 6

Hernández, Santos

334

Juliol-agost

EL SERIAL

15-18

Les trifulgues de la Mertxe. Capítol 7

Hernández, Santos

335

Setembre

EL SERIAL

15-18

Les trifulgues de la Mertxe. Capítol 8

Hernández, Santos

336

Octubre

EL SERIAL

15-18

Les trifulgues de la Mertxe. Capítol 9

Hernández, Santos

337

Novembre

EL SERIAL

15-18

Les trifulgues de la Mertxe. Capítol 10 i darrer

Hernández, Santos

338

Desembre

EL SERIAL

15-18

Pallarès, Montse

333

Juny

RESSENYA

27

Relat cooperatiu

Ressenya llibres Advocats combatius i obrers rebels. El Col·lectiu Ronda i els conflictes laborals durant el franquisme i la transició

núm 339 - Gener 2011 n

cooperació catalana n

15 n

cooperació catalana / índex 2010

Matèria Títol

Autor

Núm.

Mes

Secció

Pàg.

Suñé Morales, Jordi. Miquel Mestre Avinyó. Cooperativistes Catalans, 14. Valls: 2009

Thomàs, Joan Maria

334

Juliol-agost

RESSENYA

28-29

Comín, Antoni; Gervasoni, Luca. Democràcia econòmica.

Vers una alternativa al capitalisme. Barcelona: ECOS, 2009

Pardo, Félix

337

Novembre

RESSENYA

26-27

Ressenya revistes Banca Cooperativa, 44. Madrid: octubre del 2009

Dunyó, Elisenda

328

Gener

BIBLIOTECA/REVISTA

27

Opcions, 31. Barcelona: octubre-novembre del 2009

Dunyó, Elisenda

328

Gener

BIBLIOTECA/REVISTA

27

IRU-Courier, 2. Bonn: desembre del 2009

Dunyó, Elisenda

328

Gener

BIBLIOTECA/REVISTA

27

Nexe. Quaderns d’Autogestió i Economia Cooperativa, 25.

Barcelona: desembre del 2009

Dunyó, Elisenda

329

Febrer

BIBLIOTECA/REVISTA

31

Annals of Public and Cooperative Economics, 4.

Desembre del 2009

Dunyó, Elisenda

329

Febrer

BIBLIOTECA/REVISTA

31

Conjunt, 4. El Part de Llobregat: desembre 2009.

Dunyó, Elisenda

330

Març

BIBLIOTECA/REVISTA

31

Recma. Revue Internationale de l’Économie Sociale, 315.

París: febrer del 2010.

Dunyó, Elisenda

330

Març

BIBLIOTECA/REVISTA

31

AC. Agricultura y Cooperación, 296. València: gener del 2010

Dunyó, Elisenda

330

Març

BIBLIOTECA/REVISTA

31

Journal of Co-operative Studies, 42-3.

Manchester: desembre del 2009

Dunyó, Elisenda

331

Abril

BIBLIOTECA/REVISTES

31

B30. La Revista Econòmica del Vallès, 24. Sant Cugat del Vallès: març del 2010

Dunyó, Elisenda

331

Abril

BIBLIOTECA/REVISTA

31

Le Coopérateur, 2. Mocton: març-abril del 2010

Dunyó, Elisenda

332

Maig

BIBLIOTECA/REVISTES

31

Noticias de la Economia Pública, Social y Cooperativa.

CIDEC, 53. València: 2009

Dunyó, Elisenda

332

Maig

BIBLIOTECA/REVISTES

31

Recma. Revue Internationale de l’Économie Sociale, 316.

París: maig del 2010

Dunyó, Elisenda

333

Juny

BIBLIOTECA/REVISTES

31

Compartir. Revista del Cooperativisme Sanitari, 78.

Barcelona: abril-juny del 2010

Dunyó, Elisenda

333

Juny

BIBLIOTECA/REVISTES

31

Acaecer. Revista de la Asociación de Cooperativas Argentinas, 407. Buenos Aires: juny del 2010

Dunyó, Elisenda

334

Juliol-agost

BIBLIOTECA/REVISTES

31

Annals of Public and Cooperative Economics, 2. Juny del 2010

Dunyó, Elisenda

334

Juliol-agost

BIBLIOTECA/REVISTES

31

Empresa y Trabajo.coop. Madrid: maig-juny del 2010

Dunyó, Elisenda

334

Juliol-agost

BIBLIOTECA/REVISTES

31

El Cooperador Cooperatista, 1-9. Barcelona, agost-desembre del 1905

Dunyó, Elisenda

335

Setembre

BIBLIOTECA/REVISTES

31

Nexe. Quaderns d’Autogestió i Economia Cooperativa, 26.

Barcelona: juny del 2010

Dunyó, Elisenda

336

Octubre

BIBLIOTECA/REVISTES

31

Butlletí CPV. Cooperativa Plana de Vic. Vic: estiu del 2010

Dunyó, Elisenda

336

Octubre

BIBLIOTECA/REVISTES

31

Journal of Co-operatives Studies, 1. Liverpool: abril del 2010

Dunyó, Elisenda

337

Novembre

BIBLIOTECA/REVISTES

31

Revista de la Economía Pública, Social y Cooperativa, 67.

València: abril del 2010

Dunyó, Elisenda

337

Novembre

BIBLIOTECA/REVISTES

31

Punt Coop, 6. Barcelona: tardor del 2010

Dunyó, Elisenda

338

Desembre

BIBLIOTECA/REVISTES

31

Noticias de la Economía Pública, Social y Cooperativa, 54.

València: setembre del 2010

Dunyó, Elisenda

338

Desembre

BIBLIOTECA/REVISTES

31

Coop 57. Butlletí Informatiu, 18. Barcelona: setembre del 2010

Dunyó, Elisenda

338

Desembre

BIBLIOTECA/REVISTES

31

Puigferrat, Esteve

335

Setembre

COOPERATIVISME

13

Al voltant dels residus radioactius

Muntané, Enriqueta; Hernández, Santos

330

Març

MEDI AMBIENT

26-29

Les urbanitzacions, ¿benestar social o malestar social?

Vilà, Gemma

333

Juny

PREMIS FRG 2009 - 2N BENESTAR SOCIAL

22-25

Sostenibilitat cooperativa Noves perspectives de col·laboració de la indústria amb les cooperatives Sostenibilitat mediambiental

n 16

cooperació catalana n

núm 339 - Gener 2011 n

Entrevista

Perfecto Alonso Tejera va ser elegit president de la Federació de Cooperatives de Treball el 14 d’abril del 2010 i posteriorment, a finals d’abril també va assumir la presidència de la Confederació de Cooperatives de Catalunya. El nou consell rector, que Perfecto Alonso presideix, està format per setze cooperatives.

Perfecto Alonso és el responsable de l’àrea legal de la cooperativa Set-C, advocat de professió i expert en la resolució de conflictes intersocietaris i en elaboració d’estratègies de negociació de convenis col·lectius.

Entrevista a Perfecto Alonso, President de les Cooperatives de Treball Montse Pallarès Ex-libris, SCCL Ara ja fa uns quants mesos que vas ser elegit president de la Federació de Cooperatives de Catalunya. ¿Quins van ser els motius que et van empènyer a presentar-te al Consell Rector?

No va haver-hi cap motiu; en realitat va ser la resposta quan va sorgir la necessitat d’un relleu anticipat a la presidència de la Federació. Per tant, va ser l’adopció d’una postura davant d’un fet concret.

Teníem dues opcions: donar continuïtat al Consell Rector i que aquest acabés en mandat, o plantejar un nou mandat amb un Consell Rector renovat i legitimat per l’assemblea. La segona opció ens va semblar més encertada perquè oferia a la Federació la possibilitat d’encarar el futur amb energies renovades. Un Consell Rector que recull el repte de donar forma el Pla estratègic aprovat per l’assemblea el gener del 2010. ¿Hi ha cap altre motiu? ¿Alguna motivació personal?

Alguns de nosaltres venim del Consell Rector anterior i, per tant, ho considerem com una continuïtat de la nostra participació activa en el si de la Federació. Però també apostem per configurar un equip amb

la incorporació de noves persones i, per tant, de noves visions que enriqueixin la dinàmica del Consell Rector i que es tradueixin en el dia a dia de la Federació. ¿La motivació? Segurament és una barreja entre la responsabilitat, el repte i les ganes de seguir aportant una visió del cooperativisme i de la Federació. ¿Com afrontes el repte de ser president de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya? ¿Des d’un punt de vista personal? ¿Des d’un de vista de la teva cooperativa?

Doncs amb molta por (riu). Ja que una cosa és estar en segona línia, i una altra, ser el president de la Federació. ¿I la por per què és? Per la responsabilitat. Per la responsabilitat de liderar una il·lusió. I perquè la possibilitat de liderar una il·lusió d’un projecte i d’un col·lectiu, com som les cooperatives de treball, és una responsabilitat. I jugar amb això podem dir que és una responsabilitat que no pots fer incorrectament. S’afronta amb por, però amb moltíssima responsabilitat.

Creiem que arriba un moment –que és el que va fer que aquesta decisió s’imposi sobre les altres– que creiem que és el moment

COOPERACIÓ CATALANA

Assumim tot el projecte de la presidència anterior que és visibilitzar el cooperativisme davant de la societat des d’una opció positiva, propositiva i innovadora i trencant els estereotips existents d’un cooperativisme defensiu i ranci. núm 339 - Gener 2011 n

cooperació catalana n

17 n

Entrevista

La Federació no és pas una oficina, sinó la suma de totes les cooperatives, que els missatges i els conceptes no siguin excloents, sinó integradors, queda cada cooperativa se senti part d’un tot. d’una responsabilitat, com a mínim (i perdona l’expressió) “històrica”. Jo et diria que assumim tot el projecte de la presidència anterior, que va fer una gran aportació al moviment cooperatiu, i en concret al cooperativisme de treball, que és visibilitzar el cooperativisme davant de la societat des d’una opció positiva, propositiva i innovadora i trencant els estereotips existents d’un cooperativisme defensiu i ranci. I en aquest sentit, i només és un exemple, recollim el relleu amb orgull.

Recollim també el repte de donar al patrimoni cooperatiu gestionat per la Fundació Seira un ús estratègic per al cooperativisme de treball. Tenim la possibilitat, a través d’aquest patrimoni, de posar a l’abast de les cooperatives actuals i futures instruments que facilitin l’accés al finançament.

Per tant, tenim una enorme responsabilitat. I des del punt de vista personal això és una gran sort. És una sort poder participar en tants projectes i ser-ne protagonista, i poder compartir les il· lusions de tanta gent; de moltes cooperatives amb projectes de futur, i també compartir situacions difícils, que també es donen.

Per tant, des del punt de vista personal és una sort poder ser aquí per a poder compartir. I això és un enriquiment i un creixement personal que ja està donant fruits, pel que fa a comprensió de mi mateix.

I des del punt de vista de la meva cooperativa, la veritat és que nosaltres en certa manera venem temps.

Per tant, destinar temps a fora de la cooperativa és parar una de les màquines de producció. Això d’entrada suposa un esforç important per a la cooperativa. A causa de la meva menor dedicació, entre altres coses, s’ha hagut de reforçar alguna àrea del despatx per poder atendre amb normalitat els clients. n 18

cooperació catalana n

Bé, però si hi han coses que tu aprens, a la llarga també repercutiran en la cooperativa.

Nosaltres, com a cooperativa, estàvem en un moment que ja teníem un recorregut molt important, i el que podíem aprendre són valors humans, de relació, que en el nostre camp són importants, però cal no oblidar que el que els nostres clients ens demanen són bàsicament coneixements tècnics. De totes maneres, segur que aquesta experiència serà bona per a mi i per a la cooperativa. Tota experiència implica aprenentatge. ¿Quines són les coses que creus que pots aportar a la Federació des de la teva experiència tant professional com laboral? ¿Creus que hi ha alguna cosa diferent o especial que hi puguis aportar tu?

Sí, sí que ho crec. Si no, m’hauria quedat a casa. Però fixa-t’hi: les aportacions concretes no són tan fonamentals; vull dir que nosaltres tenim clar que ja tenim un full de ruta que és el Pla estratègic i que les nostres aportacions no són sobre quines coses s’han de fer, sinó sobre com es poden fer.

Quan parlem de com fer les coses volem dir que la Federació és un espai de diàleg, de debat i de creació de les cooperatives. Per tant, la nostra és una aportació cultural per transformar la manera de fer les coses. I us en posaré un exemple molt senzill. Quan parlem de la Federació, no ens referim al carrer Premià (a la seva seu i equip tècnic), sinó a totes les cooperatives, a les seves inquietuds i projectes i a la projecció col·lectiva d’aquestes inquietuds.

No som pas un equip unitari, sinó dinamitzador d’un projecte comú.

I aquesta és la nostra aportació i el nostre compromís. Som un equip que suma pràcticament un 25% del nombre dels socis que hi han núm 339 - Gener 2011 n

a les cooperatives, i una facturació de mes de 1.000 milions d’euros. Un equip que representa, sobretot, una determinada idea de futur; som gent de diferents àmbits però amb una determinada idea d’èxit.

El que volíem era un fer equip per poder portar a terme el projecte. ¿Què més vam voler fer? Som conscients que som un equip molt nou. A l’equip hi han membres joves que assumeixen el lideratge a la seva cooperativa i que aporten una visió de futur del cooperativisme. És important tenir a prop aquesta gent perquè ens empenyin a introduir els canvis necessaris.

D’altres aportem una llarga experiència en les nostres cooperatives, tot i que poca experiència en els òrgans de govern de la Federació. Una de les nostres actituds és intentar modificar el llenguatge de comunicació, fer que sigui proper a la realitat de les cooperatives i a les noves generacions, una comunicació transparent i fluida.

La comunicació ha d’existir, ha de ser tan normal com respirar.

I quan parles d’aquest tipus de llenguatge, ¿a què et refereixes?

A coses tan senzilles com el fet que la Federació no és pas una oficina, sinó la suma de totes les cooperatives, que els missatges i els conceptes no siguin excloents, sinó integradors, queda cada cooperativa se senti part d’un tot. ¿Des de la Federació de cooperatives s’ha de fer alguna cosa en aquests moments de crisi econòmica? ¿Alguna política? ¿Algun consell? ¿Quines penses que són les mesures que s’haurien de prendre des de la Federació de Cooperatives de Treball?

S’ha de fer no una cosa, sinó moltes coses, i en aquest moment, moltes més. El que s’ha de fer des de la Federació de Cooperatives de Treball en aquest moment és donar suport a tota la gent que treballa perquè puguin sortir-se’n.

De quina manera?

La Federació no pot tenir i no té una cartera de serveis, per atendre

COOPERACIÓ CATALANA

Foto: Perfecto Alonso és President de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i de la Confederació de Cooperatives de Catalunya.

La clau del nostre projecte és la incorporació de les diferents sensibilitats mitjançant la participació. des del punt de vista tècnic, cada una de les situacions. Hi ha la voluntat de rebre les necessitats, hi ha un diàleg i una possibilitat de construir un pla d’ajuda en funció dels nostres coneixements i de les nostres possibilitats.

Un dels punts forts del qual ens adonem actualment és que la crisi ens fa més immunes, ja que, per exemple, moltes de les cooperatives que fins ara mantenien certa distància amb els seus treballadors, en aquest moment afavoreixen la incorporació dels socis.

Això vol dir que hi ha capacitat de reacció i respostes des de les cooperatives. Potser també caldrà pensar entre tots com engegar els mecanismes que són propis de la cultura cooperativa.

Després, hem de fomentar la creació i la consolidació de cooperatives a través de tantes instàncies com sigui possible, donant a conèixer el moviment cooperatiu i els

valors cooperatius. Els eixos ens els marca el Pla estratègic: enfortir les cooperatives, crear empreses i ocupació, vertebrar una gran federació i incrementar la capacitat d’influència.

M’agradaria saber quina ha estat la teva impressió en incorporar-te a la presidència de la Federació de Cooperatives de Treball Catalunya, com valores la feina feta fins ara per l’antic Consell Rector, i quina és la teva idea del que hauria de ser la teva feina a partir d’ara.

Jo ja hi era, a l’antic Consell Rector. Per tant, les aportacions del procés anterior, tant els èxits com les errades, ja les coneixia.

I per tant participo de les coses bones i de les no tan bones. A l’equip actual ens toca agafar el relleu i des del nostre estil avançar en els grans objectius que tenim marcats en el Pla estratègic. I, per

la meva banda, fer de dinamitzador d’aquest equip i assumir les funcions que són pròpies d’una presidència. ¿Com ho faries per aglutinar tot el cooperativisme de treball de Catalunya sota la mateixa bandera? ¿Quins passos caldria fer perquè tots anessin a l’una?, ¿per conciliar les diferents sensibilitats i ideologies?

En principi, tot el cooperativisme està sota una mateixa bandera. I després, no farem res per aglutinar a tothom sota una mateixa sensibilitat, perquè el que volem és que cada sensibilitat pugui créixer. El nostre objectiu no és crear una via única de cooperativisme. El nostre objectiu és incorporar totes les diferents idees. La clau del nostre projecte és la incorporació de les diferents sensibilitats mitjançant la participació. n núm 339 - Gener 2011 n

cooperació catalana n

19 n

Premis FRG 2010 – 1R PREMI APB

La importància del pati escolar.

Com els patis escolars poden contribuir a l’educació ambiental Raquel Heras i Colàs

Hi han diversos autors del món anglosaxó que descriuen l’efecte que té en les persones el contacte continuat amb l’entorn natural durant la infantesa. A més dels nombrosos beneficis que repercuteixen en la salut, tant física com mental o espiritual, en l’àmbit de l’educació ambiental un cert nombre d’investigadors afirmen que les actituds positives cap al medi desenvolupades durant els primers anys de vida tendeixen a ser permanents i constitueixen un dels factors més importants en el desenvolupament del compromís ambiental.

Així doncs, diverses actituds de protecció i respecte a la natura les podem relacionar amb experiències positives viscudes durant la infància.

En el context escolar, i sobretot a l’educació infantil, hi trobem experiències de diferents països europeus relacionades amb això.

A tall d’exemple, podem esmentar les Waldkindergarten (escoles al bosc) que van sorgir a mitjans del segle passat a Dinamarca i que actualment estan molt esteses a Alemanya; o les Ur och skur skolor (escoles plogui o faci sol) de Suècia. Totes potencien el contacte directe amb la natura i les activitats a l’aire lliure com a mitjà per al desenvolupament dels infants.

La major part del dia la passen a l’aire lliure, faci el temps que faci. Això sí, ben equipats en cas de fred, pluja, vent o neu; i, a més a més, són ells mateixos els qui decideixen si volen sortir a fora o romandre a l’aula. Les activitats poden ser modificades, adaptades o intercanviades en funció de la predisposició i la motivació dels n 20

cooperació catalana n

www.mariusdomingo.com

Com més espais diferents creem al pati, més diversificarem i enriquirem les possibilitats del joc lliure, creatiu i cooperatiu.

infants. Val a dir que les escoles segueixen el currículum oficial pertinent, amb la particularitat d’adaptar-lo a les activitats a l’aire lliure com a base per al desenvolupament físic, mental, emocional i social. D’aquesta manera, la natura s’integra en la quotidianitat dels nens i és tractada amb cura i respecte. Tots aquests models educatius coincideixen a afirmar que l’educació en el medi propicia l’exercici saludable, fomenta el joc creatiu i cooperatiu, millora considerablement el rendiment escolar i l’autoestima i proporciona una més gran destresa en la resolució de conflictes, en el desenvolupament del pensament núm 339 - Gener 2011 n

crític i en la presa de decisions.

Altres arguments a favor de les activitats desenvolupades al medi es relacionen amb termes sorgits recentment i que fan referència a la manca de relació amb la natura, com ara l’ecofòbia –aversió a la natura– o el trastorn de dèficit de natura –nature deficit disorder– que l’autor nord-americà Richard Louv descriu al seu llibre Last child in the woods (L’últim nen als boscos) i en el qual afirma que, segons es desprèn de diversos estudis, la manca de contacte amb el medi natural pot provocar problemes d’atenció, augment de l’obesitat i depressions entre els joves.

A l’educació primària trobem que el projecte de pati ens permet treballar de manera globalitzada els eixos transversals de l’educació per a la ciutadania, l’educació ambiental i l’educació per a la salut, a més d’aspectes concrets de l’àrea del coneixement del medi natural, social i cultural.

Es tracta, doncs, de reconstruir el lligam amb la natura i integrar-la com a part fonamental en la formació dels nostres infants.

Com que no totes les escoles estan acostumades a fer sortides i moltes altres tenen dificultats per a accedir a entorns naturals, el fet d’omplir el pati de vegetació pot ser una bona solució. Aquesta opció té un clar referent en l’associació Learning Through Landscapes (Aprenentatge a Través del Paisatge) del Regne Unit, que des de l’any 1990 treballa per adequar els patis escolars amb l’objectiu que els infants en edat formativa puguin gaudir d’espais més rics i més saludables. D’experiències de transformar el pati, en trobem uns quants exemples a casa nostra, com veurem més avall.

La funció educativa de la transformació del pati i la relació amb l’educació ambiental El concepte d’educació ambiental evoluciona constantment i hi han diferents corrents o maneres d’entendre-la i practicar-la. Una de les idees que pren força en els últims anys és que aquesta educació no només ha de complir la funció de transmetre coneixements o adquirir habilitats cognitives, sinó també la de formar ciutadans que tinguin una comprensió àmplia de la realitat i estiguin capacitats per a prendre decisions i tenir una participació activa en la societat. Per tant, l’educació ambiental adquireix una dimensió social i política en què l’individu està capacitat per a l’acció.

R.E.

Si els nens els fem partícips del procés de transformació del pati tenint en compte les seves opinions respecte a com volen aquest espai exterior, contribuirem a assolir aquesta fita tan ambiciosa de l’educació ambiental. Això, però, requereix una metodologia adequada, ja que la visió del pati que tenen els infants sol ser diferent de la que tenim els adults.

Elements que ens passen desapercebuts poden ser importants per als més menuts, com ara una font, una zona humida del pati on sol haver-hi fang, un desnivell en el terreny, els avions que volen allà lluny, un formiguer, etc. La investigadora anglesa Alison Clark fa anys que treballa en aquesta qüestió i fa que els infants facin fotografies individualment del que per a ells és més important, i que les posin en comú i les comentin.

Paral·lelament, els mostra fotografies de diferents patis modèlics perquè les contrastin i arribin a prendre la decisió de com volen que sigui el seu pati. Aquesta transformació, evidentment, constitueix un treball cooperatiu en què participen la comunitat educativa i els agents relacionats amb el centre escolar. Ha d’estar acompanyada d’assessorament extern d’experts, i s’ha d’adaptar a un pressupost que es pot dimensionar en funció de la capacitat de col·laboració i implicació de les famílies i de les administracions locals i que, per tant, no cal que sigui desorbitat.

Alguns recursos per a enriquir aquest espai És evident que, com més espais diferents creem al pati, més diversificarem i enriquirem les núm 339 - Gener 2011 n

cooperació catalana n

21 n

Premis FRG 2010 – 1R PREMI APB

possibilitats del joc lliure, creatiu i cooperatiu. No agraden pas a tothom els esports competitius que fomenten certs patis d’educació primària, amb pistes cimentades de bàsquet o futbol i sense gaires alternatives més.

Sortosament, a Catalunya hi han iniciatives de canvi que podem agafar com a model. Són centres que han apostat pels patis amb intenció educativa i per fomentar la salut i el benestar dels nens, els mestres i els altres educadors que l’utilitzen. Un bon exemple el trobem en el programa “Recuperem els jardins escolars”, promogut per l’Equip d’Educació en Valors de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, del qual hi ha una publicació amb el mateix títol. En aquesta, hi trobem un capítol de recull d’experiències, amb solucions per a patis que, per exemple, són situats en terrats, o bé són patis interiors o, simplement, “patis durs”.

El fet de tenir vegetació al pati ens proporciona una gran varietat de colors, olors i formes, que ens immergeix en un ambient més relaxat, més acollidor i, en definitiva, més agradable. Els elements naturals que hi trobem –pedres, bastons, fulles, terra, aigua, bestioles, etc.– serveixen per a jugar i crear, per a tocar i explorar amb els cinc sentits. Tal com explica la mestra i experta en jardins escolars Carme Cols a la seva pàgina web (www.elsafareig.org), amb la plantació d’arbres i plantes enfiladisses, per exemple, creem diferents espais i ambients –uns de més recollits i íntims, i d’altres de més oberts–, controlem la llum i l’escalfor del sol, esmorteïm la força del vent o la fressa que ens arriba d’una carretera pròxima, o tapem un mur o una reixa. Els arbres de fulla caduca deixen una catifa de fulles idònia per a trepitjar-les i esmicolar-les, i també per a rastrejar i trobar-hi bestioles.

Cal tenir en compte que les plantes adaptades al clima mediterrani tenen pocs requeriments d’aigua i que, entre aquestes hi ha una gran varietat d’herbes i arbustos aromàtics i medicinals que ens poden n 22

cooperació catalana n

R.E.

R.E.

ser útils com a recursos educatius –per a elaborar colònies o saquets d’olor, per a fer infusions, etc. A més, si triem espècies que floreixen al llarg de les diferents estacions, podem aconseguir un pati ple de colors durant tot l’any.

Totes aquestes idees s’inspiren en l’obra de la pedagoga italiana Penny Ritscher El jardí dels secrets: Organitzar i viure els espais exteriors a les escoles (Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, 2003).

Moltes escoles també han optat per crear un hort ecològic al pati, una opció perfectament vàlida sempre que es fomenti un enfocament constructivista del projecte, és a dir, que inclogui la participació activa núm 339 - Gener 2011 n

dels alumnes en totes les seves fases. L’hort permet implicar els familiars i la comunitat i és un bon recurs per a treballar en contextos multiculturals.

El pati i el currículum Les accions per transformar el pati i les activitats posteriors que s’hi poden dur a terme, es poden relacionar fàcilment amb les directrius que marca el currículum del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. A l’educació primària trobem que el projecte de pati ens permet treballar de manera globalitzada els eixos transversals de l’educació per a la ciutadania –amb la participació,

R.E.

R.E.

En l’àmbit sanitari i en alguns països, sobretot anglosaxons, ja existeix l’ecoteràpia, la qual té com a objectiu principal facilitar la curació i assolir el benestar a través del treball i el contacte amb la natura.

la implicació en el projecte i el treball cooperatiu, per exemple–, l’educació ambiental –amb el foment d’actituds i accions que afavoreixin la relació amb el nostre entorn– i l’educació per a la salut –amb la promoció d’hàbits i comportaments saludables–, a més d’aspectes concrets de l’àrea del coneixement del medi natural, social i cultural.

Pel que fa al currículum del segon cicle de l’educació infantil (de tres a sis anys), ens adonem que tots els seus objectius són assolibles amb el treball a l’aire lliure i que totes les capacitats que planteja es poden treballar a l’exterior si podem disposar d’un “pati transformat”.

Reflexions finals És convenient reflexionar sobre els beneficis que ens pot procurar, com a individus i com a societat, el fet de naturalitzar els patis amb la implicació i la participació dels infants que “habiten” aquest espai. Dedicar temps i esforços a condicionar l’espai del pati per enriquir-lo és una necessitat que no podem eludir.

D’altra banda, cal destacar que els entorns naturals són ambients beneficiosos per a infants amb dificultats físiques o psíquiques i que aporten recursos molt útils per a treballar en situacions de multiculturalitat.

En un futur no gaire llunyà –que en determinats països ja és present–, el contacte amb el medi natural es

pot convertir en una teràpia, ja que ens trobem en una societat cada cop més tecnificada i que segueix la tendència d’alienar-se de la natura.

En l’àmbit sanitari i en alguns països, sobretot anglosaxons, ja existeix l’ecoteràpia, la qual té com a objectiu principal facilitar la curació i assolir el benestar a través del treball i el contacte amb la natura.

Naturalitzar els patis, doncs, és una eina de la qual podem disposar per a aconseguir un compromís més gran de les futures generacions amb el medi ambient. n

núm 339 - Gener 2011 n

cooperació catalana n

23 n

Col·lecció

Cooperativistes Catalans Altres títols de la col·lecció

15

1. GAVALDÀ, Antoni Josep M. Rendé i Ventosa

8. PLANA I GABERNET, Gabriel Josep Roca i Galès

2. ANGUERA, Pere Antoni Fabra Ribas

9. COMAS I CLOSAS, Francesc Leonei Soler i March

3. CASANOVES I PRAT, Josep Josep Lladó i Quintana

10. POMÉS, Jordi Salvador Pagès Inglada

4. JIMÉNEZ NAVARRO, Àngel Sants Boada i Calsada

11. AUDÍ, Pere - ORESANZ, Toni Joaquim Llorens Abelló

5. FERRER I GIRONÈS, Francesc Joan Tutau i Vergés

12. BOSH I CUENCA, Pere Pere Dausà i Arxer

6. VICEDO RIUS, Enric Enric d’Hostalric i Colomer

13. DUCH PLANA, Montserrat Micaela Chalmeta

7. GAVALDÀ, Antoni Benet Vigo i Trulls

14. SUÑÉ MORALES, Jordi Miquel Mestre i Avinyó

VaLLÉs i martÍ, Josep maria Josep cabeza i coll Col. Cooperativistes Catalans, 15 Ed. Fundació Roca i Galès amb Cossetània Edicions anunci REV cooperacio catalana.pdf

1

25/11/10

Servei integral en Arts Gràfiques

Pre-Impressió · Impressió · Post-Impressió

CEVAGRAF, S.C.C.L. Praga, 22-24 · 08191 Rubí Pol. Ind. Cova Solera T. 93 586 11 45 · F. 93 586 11 46 cevagraf@cevagraf.com www.cevagraf.com

09:28

Pensem-hi!

Diaris en temps de crisi Santos Hernández

Jo, quan surto del meu petit redol geogràfic, procuro llegir la premsa d’allà on em trobo. Vull dir que no se m’acut de buscar l’Avui a Paris, on potser em costaria una mica de trobar-lo, ni a Burgos, on probablement em costaria força. Aquest ja vell hàbit meu m’ha permès, em penso, de tenir una certa visió objectiva dels diaris que es fan i es desfan món endavant i, ben cert, dels que corren per la nostra atrafegada pell de brau. I goso dir-vos que la premsa diària espanyola és d’un nivell lamentable. Gairebé sempre cavernària, sempre centrada en el mirall únic de Madrid, i dominada per unes poques firmes concretes. Us prometo, quant a aquest últim punt, que, ja fa temps, en un viatge professional que em va obligar a estar cada dia en una ciutat diferent, en quatre successives capitals de província castellanes em vaig trobar, als respectius diaris, amb el mateix article. Suposo que l’autor, en redactar-lo, ja automàticament l’envia a la sèrie de diaris que el tenen contractat, amb la indicació només de la data de la respectiva publicació.

A Catalunya, la cosa està una mica millor, tranquil·litzem-nos.

Tanmateix, jo continuo somrient per sota el nas quan escolto que algú diu que El País és un diari “intel·lectual” i, sobretot, quan sento qualificar-lo de “català”. I, encara que ja sé que molta gent no compraria mai l’Avui perquè és un diari “de dretes” o, directament, “convergent”, us asseguro que no conec cap premsa diària que sigui capaç d’obrir les seves pàgines, contínuament, a tantes firmes de colors i ideologies tan diferents com les que hi apareixen, en aquest diari, de forma absolutament habitual. I, en fi, us ben prometo que diaris com l’Avui, El Punt, El nou 9 (encara

que no sigui ben bé un diari) o El Periódico són veritables meravelles comparats a tot el que es publica per Espanya. Fins i tot La Vanguardia, que és un diari que, per insípid, a mi em cau literalment de les mans, es troba colzes i colzes per damunt de la mitjana de la premsa espanyola.

Bé, doncs un dia d’aquests em trobo la notícia que els diaris espanyols demanen ajut, donada la situació de crisi en què es troben. Resulta que han tingut, durant l’any 2009, una baixa de la facturació per publicitat institucional del 50% i del 47% de la del conjunt de la publicitat, i que el total d’ingressos d’explotació ha baixat un 25,4%. I que, des de fa dos anys, existeix una petició, concreta i oficial, feta a l’Estat, d’ajudes econòmiques per al sector.

I ves el que són les coses: en aquest moment de crisi general i, pel que veig, excepcionalment fotut al capítol premsa escrita, resulta que a Catalunya, fa un parell escàs de mesos, ha aparegut un diari nou: es diu Ara. Totalment en català, i –m’ho podeu ben creure– ja decididament bo.

I amb una característica per a mi especialment interessant: ha estat creat per un grup cooperatiu.

Un grup cooperatiu, Cultura 03, que ja ha demostrat la seva capacitat per fer premsa tècnicament de categoria i, a més a més, per saber-la situar al mercat. Són els editors de revistes com Conèixer Catalunya i Sàpiens. Publicacions de gran qualitat intel·lectual i plàstica... i que han sabut trobar un públic. Vull dir que es venen, caram, detallet, no ens enganyem, de veritable importància.

Com pot endevinar-se pel conjunt d’aquest article, jo fa temps que sóc un lector habitual, encara que no exclusivament, de l’Avui. En aquest moment, vaig llegint, al-

ternativament, Avui i Ara. Alguna rara vegada, tots dos el mateix dia: m’interessa conèixer de debò aquesta esplèndida aventura d’un diari cooperatiu en català dintre del mercat del nostre món.

Sigueu tafaners, com jo: compreu-lo. Per moltes raons.

Necessitem premsa bona i en català. I, a més a més, ens hem d’alegrar del fet que, en temps de crisi, sigui, una vegada més, el cooperativisme qui s’arrisca, qui obre camins, qui recolza el país i l’economia real. n núm 339 - Gener 2011 n

cooperació catalana n

25 n

biblioteca/llibres

Donació de llibres

1.

Aproximació al futur de les relacions laborals en el segle XXI. Ponències. Barcelona: Foment de Treball Nacional. CTESC, 2003.

2.

Chaves, Rafael; Soler, Francisco. El Gobierno de las Cooperativas de Crédito en España.

València: CIRIEC-España, 2004.

3.

Directorio de Organizaciones y Agrupaciones de Productores Agrarios.Madrid: Ministerio de agricultura Pesca y Alimentación, 1995.

4.

Estrategias de innovación industrial y desarrollo económico en las ciudades intermedias de España. Bilbao: Fundación BBVA, 2010.

5.

Estudios jurídicos sobre economía social. Madrid, Barcelona: Marcial Pons, 2002.

6.

Goerlich, Francisco; Villar, Antonio.

Desigualdad y bienestar social. De la teoría a la práctica. Bilbao: Fundación BBVA, 2009.

7.

Las políticas de integración social de los inmigrantes en las comunidades autónomas españolas. Bilbao: Fundación BBVA, 2010.

9.

Mas Ivars, Matilde; Robledo Domínguez, Juan. Productividad. Una perspectiva internacional y sectorial. Bilbao: Fundación BBVA, 2010.

10.

Memòria Social 2008. Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya.

Barcelona: FCAC, 2009.

11.

Mirón Hernández, María del Mar. El derecho a la formación profesional de trabajador.

Madrid: CES, 2000.

12.

Revista de Debate sobre Economía Pública Social y Cooperativa, 11. València: CIRIEC-España, 1991.

13.

Sistema general de impuestos. Marco jurídicofiscal. Madrid: Instituto Superior de Estudios Empresariales, 1995.

14.

Thibault Aranda, Javier. El teletrabajo.

Madrid: CES, 2000.

15.

Torrent i Sellens, Joan. Innovación tecnològica, creixement econòmic i economia del coneixement. Barcelona: CTESC, 2004.

8.

Louis, R. Les coopérateurs et leur comptabilité cooperative. Ginebra: Bureau International de Travail, 1977.

BIBLIOTECA DE LA

Horari: dilluns i dimecres de 10 a 13h. dimarts i dijous de 16.30 a 19h.

Telèfon: 93 215 48 70 Fax: 93 487 32 83 a.e.: biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org n 26

cooperació catalana n

La Biblioteca de la Fundació Roca i Galès ha rebut recentment una extensa donació de llibres de temàtica cooperativista, economia social, medi ambient i altres, que ha incorporat als seus fons.

Tot i això, té un considerable romanent que posa a disposició de les persones i entitats que hi puguin estar interessades.

Cal convenir dia i hora amb la bibliotecària per venir a triar-los. núm 339 - Gener 2011 n

n La Biblioteca de la Fundació Roca Galès està al servei de totes aquelles persones que volen consultar temes referents a cooperativisme i economia social. n Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones i entitats que amb les seves donacions han contribuït a assolir els 5.000 exemplars que actualment la nostra biblioteca pot oferir als seus lectors. n Segueixen arribant nous llibres, i a fi d’obtenir l’espai necessari, hem cregut oportú fer una reestructuració de la biblioteca, retirant les obres de les quals disposem més d’un exemplar, i d’aquelles que no tracten específicament dels temes sobre els quals estem especialitzats. n Cada mes, la biblioteca de la Fundació Roca i Galès publicarà a Cooperació Catalana un llistat de quinze títols d’aquest tipus de material. n Aquests llibres podran ser obtinguts de forma gratuïta per qualsevol persona o entitat que hi estigui interessada. n Com obtenir aquests llibres: • Cal demanar-los per telèfon o per fax a la bibliotecària en horari de la biblioteca.

• Durant un període de trenta dies posteriors a la seva publicació.

• Els llibres s’hauran de recollir a la Fundació Roca i Galès i prèviament s’haurà d’omplir una fitxa amb les dades personals.

• En cap cas no es podrà fer un ús comercial del material obtingut.

• Les peticions seran ateses per rigorós ordre de comanda.

biblioteca/revistes

Elisenda Dunyó

ANNALS OF PUBLIC AND COOPERATIVE ECONOMICS. ANNALES DE L’ÉCONOMIE PUBLIQUE, SOCIALE ET COOPÉRATIVE

COMPARTIR

Núm. 4. Desembre del 2010. CIRIEC-Internacional.

Lieja

Revista del Cooperativisme Sanitari Núm. 80. Octubre-desembre del 2010. Barcelona

apce.ciriec@guest.ulg.ac.be www.ulg.ac.be/ciriec/

www.fundacionespriu.coop compartir@fundacionespriu.coop

Publicació en francès i anglès, editada per CIRIECInternacional. Comença amb un article d’introducció en què es fa referència al tema al qual es dedica aquest número: l’assistència domiciliària. A l’article “Els quasi-mercats en l’ajuda domiciliària: Una perspectiva europea” s’analitza el passat, el present i el futur de l’ajuda domiciliària. A “La governança per avaluació.

Els quasi-mercats en els serveis a domicili” s’exposa l’evolució que ha fet l’avaluació de la governança dels serveis a domicili a Europa i el paper creixent que té.

A l’estudi “Avaluació de la qualitat de serveis d’atenció social: Teoria i pràctica” s’analitza l’evolució recent al Regne Unit en els marcs teòric i pràctic, que s’utilitzen per a aquesta avaluació de qualitat. A “El cas dels sistemes de títols - serveis de Bèlgica” es fa una anàlisi empírica per mitjà de la qual es posa de manifest, que les organitzacions que tenen un objectiu social confirmat per una regulació tutelar són més eficients en molts aspectes que les que ofereixen un servei similar.

A l’últim article, “Un estudi comparatiu del repartiment de la presa de decisions: El camp dels serveis d’ajuda i assistència a les persones”, els autors analitzen les enquestes sobre residències d’avis i d’assistència, centres d’acolliment d’infants i residències per a disminuïts psíquics. Conclouen que a les entitats privades les decisions sempre les prenen la direcció i els propietaris, i sense tenir en compte els treballadors, els residents ni els familiars. n

Revista en llengua catalana editada per la Fundació Espriu.

En destaquem les pàgines centrals de la revista, que contenen un monogràfic sobre les jornades celebrades l’estiu passat a Washington DC. El títol: “Oportunitats cooperatives per a la sanitat als EUA”. Els articles reflecteixen el debat que hi ha hagut sobre la reforma sanitària impulsada pel president Obama. També es fa evident l’impacte que ha tingut la reforma sobre el cooperativisme sanitari als Estats Units.

S’hi analitzen també diferents experiències en el camp de cooperativisme i la salut. Reproduïm els títols dels articles del monogràfic, que ja ens aporten una primera informació del que posteriorment desenvolupen: “El somni americà”, “Les cooperatives en la «reforma Obama»”, “Oportunitats cooperatives per a la sanitat als EUA”. Aquests treballs constaten que, des de la crisi financera que es va encetar als Estats Units, cada vegada les cooperatives van agafant més importància dins l’economia americana. A l’article “Quin concepte tenen els nord-americans de les cooperatives?” es fa un breu recorregut pel cooperativisme a l’Amèrica Nord. Hi destaca la importància que ha tingut el cooperativisme per al desenvolupament de EUA. A “Les cooperatives: Un aspecte obviat de la vida diària nord-americana” s’afirma que un nord-americà mitjà està en contacte amb alguna cooperativa pràcticament a cada moment del dia, però també que pocs americans se n’adonen. A “Amb un matxet per la jungla legal” s’analitza la legislació de cooperatives i la reforma sanitària. Un altre article és “I ara ,que?: Noves iniciatives de l’IHCO i de les organitzacions americanes”.

A més del monogràfic, la revista té les seccions fixes de cada número: “Salut”, “Cooperativisme sanitari” i “Cultura”. n núm 339 - Gener 2011 n

cooperació catalana n

27 n