335
Setembre 2010 • revista mensual Any 31è • PVP 3,00 € edita Fundació Roca i Galès
Projectant el cooperativisme Les nostres cooperatives: Projectae, la nova cultura de l’habitatge ja és aquí Entrevista: Francisco Ramos, president de Servicoop
335
Setembre 2010 • revista mesual • Any 31è edita Fundació Roca i Galès
sumari 4 / TORNAVEU
13 / COOPERATIVISME
26 / SCEA
Ariadna Suriol Rafecas, llicenciada en dret
Noves perspectives de col·laboració de la indústria amb les cooperatives Esteve Puigferrat
La participació de joves en un procés internacional sobre compromisos amb el medi ambient al Brasil. Ariadna Pomar
5 / EDITORIAL
Projectant el cooperativisme
15 / EL SERIAL
26
Les trifulgues de la Mertxe. Capítol VII Santos Hernández
6 / EL NOSTRE MÓN 9/ COOPERATIVES DE CATALUNYA
Iniciant la planificació del 2011. Confederació de Cooperatives de Catalunya
9 10 / LES NOSTRES COOPERATIVES
Projectae, la nova cultura de l’habitatge ja és aquí. Montse Pallarès Des de fa dos anys aquesta cooperativa de serveis cobreix tot el procés immobiliari des del compromís amb una nova cultura de l’habitatge on prevalguin les necessitats de les persones, lluny de les lleis del mercat capitalista.
10
crèdits
19/ ENTREVISTA
Francisco Ramos Montse Pallarès El nou president de la Federació de Cooperatives de Serveis i de Cooperatives de Transportistes de Catalunya ens explica els principals reptes del seu càrrec, especialment la fusió amb la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. 22 / XXV JORNADES SOBRE COOPERATIVISME
30 anys de la revista Cooperació Catalana Ma. Amor Fernández Crònica de les Jornades d’enguany, celebrades a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent, dedicades al trentè aniversari de la revista Cooperació Catalana, amb la participació de moltes altres altres revistes.
22
28 / RESSENYA
Josep Cabeza i Coll Núria Esteve 30 / PENSEM-HI
600.000 euros Santos Hernández 31/ BIBLIOTECA
Retalls Elisenda Dunyó
Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 - cc@rocagales.org - www.rocagales.org Coordinació Agnès Giner Consell de Redacció Miquel Corna, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Santos Hernández, Joseba Polanco, Esteve Puigferrat i Ma. Lluïsa Navarro. Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits. Foto portada: © Sebastian Duda - Fotolia. Logotip 30 anys: Pau Segarra. Disseny, maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada EMAS) Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415. Amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya i del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Aquesta revista ha estat impresa sobre paper certificat FSC i amb tintes provinents d’olis vegetals núm 335 - Setembre 2010 n
cooperació catalana n
3n
Tornaveu
Un parell de preguntes (que són tres) a Ariadna Suriol Rafecas (Barcelona, 1987), llicenciada en dret i empleada de notaria
1 2 3 ¿Què li sembla atractiu del cooperativisme? La capacitat d’unir persones de manera voluntària per tal de poder satisfer unes necessitats i uns fins econòmics i socials comuns, mitjançant una empresa que es basa en principis com ara la propietat conjunta i la gestió democràtica d’aquesta.
n4
cooperació catalana n
núm 335 - Setembre 2010 n
¿Què no el convenç del cooperativisme? La tendència al canvi d’estructura empresarial que sol donar-se en el moment en què té lloc la maximització de beneficis. És poc habitual trobar grans empreses cooperatives, ja que les cooperatives solen tenir una producció limitada. Això es podria interpretar com una tendència a la capitalització de l’empresa cooperativa en el moment en què el volum de producció i beneficis d’aquesta augmenta.
¿Què en pensa de la intercooperació? La intercooperació, crec que és un terme que ha d’estar present en el món cooperatiu. Per a assolir reptes i ampliar els horitzons de la cooperativa, és imprescindible treballar de manera col·lectiva per tal de créixer conjuntament en els diferents sectors. Si aquests diferents sectors cooperatius comparteixen les eines, serà més fàcil construir una estructura cooperativa més sòlida i reconeguda.
editorial
Projectant el cooperativisme Les Jornades que enguany hem organitzat a la Universitat Catalana d’Estiu sobre els primers trenta anys de la nostra revista, han estat molt importants per a nosaltres en aquest número, és clar. Hi hem parlat de moltes revistes més, però en totes ells hi havia uns trets comuns: totes eren al servei del nostre poble i, en cada diversa època, eren un projecte de futur. Serra d’Or, Cavall Fort, Avenç. Avui, per exemple, l’esplèndid projecte, tan dintre del món cooperatiu, del Grup Cultura 03 i de totes les seves revistes, que tantes vegades han estat mencionades durant les Jornades. I Opcions, i Illacrua, i tantes més. I la secció “Retalls” la dediquem a un dels primers projectes editorials cooperatius a casa nostra: El Cooperador Cooperatista, de l’any 1905.
Però no us parlem només de revistes. Mireuvos el projecte de la cooperativa Projectae, que ens diu que la crisi immobiliària ens demostra que “cal canviar el món”, i que ens parla d’idees “refrescants i innovadores”. Mireu com la Confederació ens subratlla allò que tots els cooperativistes sabem: que ara hem de començar a planificar l’any 2011. Mireu com dues federacions continuen estudiant la manera de fer-ne una de sola, més forta i millor. Més projectes: ja sabem que catorze caixes valencianes han constituït el grup Cajas Rurales del Mediterràneo. Però, a més a més, la Caixa Rural Balear i la Cajamar, d’Andalusia, acaben d’aprovar la seva unió en una entitat nova. I no ens oblidem dels projectes dels joves. Llegiu-vos amb calma l’article de la SCEA, d’allà al Brasil. n
LA COBERTA/ Les eines pròpies dels dissenyadors, arquitectes, constructors i decoradors ens ajuden a simbolitzar el nostre compromís quotidià amb la projecció del cooperativisme / Foto: © Sebastian Duda - Fotolia.
núm 335 - Setembre 2010 n
cooperació catalana n
5n
el nostre món
Saragossa acollirà les XIII Jornades d’Investigadors en economia social i cooperativa Aquest esdeveniment organitzat periòdicament pel CIRIEC-Espanya, amb l’objectiu de reunir experts acadèmics en economia social amb representants del sector i de les administracions públiques, per a debatre les qüestions claus que els afecten, se celebrarà els propers 21 i 22 d’octubre a Saragossa. Amb el lema: L’economia social: un model de desenvolupament sostenible i una alternativa per a la sortida a la crisi, en aquesta ocasió les jornades s’organitzen amb la col·laboració del Grup d’Estudis Socials i Econòmics del tercer Sector (GESES) de la Universitat de Saragossa. Edició rere edició aquestes jornades han esdevingut un fòrum de trobada essencial per a tots aquells que investiguen, estudien i treballen en el sector de l’economia social. La darrera celebrada a Múrcia el mes de juny de l’any passat va reunir a més de 150 participants. Més informació, programa i inscripció a www.ciriec.es. n n6
cooperació catalana n
Constitució del La cooperativa de Maials grup CRM de inaugura el molí d’oli més cooperatives de gran de Lleida crèdit valencianes El passat 22 de juliol, la cooperativa de Maials va inauEl passat 14 de juny a la seu dels Serveis Centrals de Ruralcaja a la ciutat de València, es va signar el contracte de constitució del Grup Cajas Rurales del Mediterráneo (CRM), integrat per 14 caixes rurals del País Valencià. El grup CRM sumarà 618 oficines, un equip humà de 2.538 persones i uns actius totals de 12.000 milions d’euros. CRM operarà com un grup cooperatiu amb el catàleg unificat de productes, un sistema de gestió de clients i una sistemàtica comercial consensuada entre les entitats integrants. Concretament, juntament amb Ruralcaja que encapçala el grup, formen part del grup cooperatiu CRM, Caixa Rural de Torrent, Crèdit Valencia, Caixaltea, Caixa Rural de Burriana, Caixa Callosa d’en Sarrià, Caixa Rural de Nules, Caixa Rural Alqueries, Caixa Rural de Cheste, Caixa Rural Alginet, Caixa Rural Vilavella, Caixa Rural Almenara, Caixa Rural Xilxes i Caixa Rural Vilafamés. El director general del grup cooperatiu, Juan Antonio Gisbert, no descarta noves integracions al grup ja que al País Valencià encara hi ha petites cooperatives de crèdit independents. n núm 335 - Setembre 2010 n
gurar les noves instal·lacions del molí d’oli més gran de les terres de Lleida. El conseller d’Agricultura, Joaquim Llena, va presidir-ne l’acte. Les instal·lacions són fruit de l’acord d’intercooperació de 4 cooperatives de les comarques del Segrià i de les Garrigues: Camp Foment Maialenc (Maials) -que aporta el major volum d’olives i socis-, l’Agrícola d’Almatret, Camp de Cogul i Camp de Granyena de les Garrigues. El molí d’oli, que pot funcionar ininterrompudament durant les 24 hores, té capacitat per a uns 350.000 quilos d’olives diaris. Al cap de l’any, en aquest molí es poden arribar a molturar uns 9 milions de quilos d’olives, que equivalen a l’elaboració d’uns 2 milions de quilos d’oli verge extra. Es tracta, sens dubte, del molí d’oli més gran de les terres de Lleida, que incorpora també altres novetats com una caldera de cremat ecològica que permet eliminar totalment la utilització de gasoil en el procés de cremar el pinyolet de l’oliva. A més, es tracta del primer molí de les comarques lleidatanes que disposa d’un sistema de doble pesatge, de manera que es poden fer 2 descàrregues d’oliva al mateix temps. L’objectiu és agilitar el procés de descàrrega als socis i facilitar la molturat de les olives en el mínim temps des que es cullen al camp per tal de garantir la màxima qualitat de l’oli. Les instal·lacions de Maials també disposen de 2 grans zones d’emmagatzematge, una amb capacitat per a un milió de quilos d’oli i l’altra, per a 500.000 quilos, i d’una envasadora amb capacitat per a 2.500 litres/hora. En total, les instal·lacions ocupen una superfície de 4.500 metres quadrats i han suposat una inversió d’uns 2 milions d’euros. Entre les quatre cooperatives, sumen uns 1.100 socis. n
Habitatge Social de la Usoc, Sccl presidirà en funcions les cooperatives d’Habitatges El passat 14 de juliol, el Sr. Pere Esteve Sala va deixar de presidir el Consell Rector de la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya (Fchc), segons un breu comunicat emès per la direcció d’aquesta. En el decurs de la reunió de Consell rector de la Federació, celebrada el mateix 14 de juliol, es va nomenar la Presidència en funcions, a la cooperativa que fins aleshores cobria la Vicepresidència, Habitatge Social de la Usoc, Sccl. El seu representant, Francisco Giménez Bautista, presidirà la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya amb les facultats que li són conferides pels estatuts socials i els acords del Consell rector, fins la celebració de la propera Assemblea general Extraordinària en la que s’elegirà el càrrec a la Presidència. n
Iran organitza una Els vins de Conferència Internacional Nulles celebren sobre Cooperatives el 90è aniversari amb nova imatge La primera Conferència Internacional sobre Cooperatives, Capacitats socials, econòmiques i culturals, se celebrarà a l’illa de Kish (Golf Pèrsic, Iran) els dies 16 i 17 d’abril de 2011. L’objectiu principal d’aquesta conferència és oferir als participants una oportunitat única per intercanviar idees i experiències sobre els enfocaments metodològics avançats, els models d’èxit i les últimes conclusions de les investigacions, per tal d’impulsar la cooperació a nivell internacional. Un altre objectiu principal és introduir les capacitats de les cooperatives de la comunitat internacional a través de models reeixits de cooperació de l’Iran, així com proporcionar una plataforma per a la interacció eficaç entre les cooperatives de tot el món. L’amfitrió de la conferència és el Ministeri de Cooperatives d’Iran, en col·laboració amb l’Aliança Cooperativa Internacional, i diverses universitats iranianes: Universitat de Leiden, la Universitat de Teheran, de la Universitat Shahid Beheshti, de la Universitat de Allameh Tabatabaei, Universitat Islàmica Azad, entre d’altres. La conferència també te com objectiu promoure les cooperatives en els diferents països; identificar i introduir les capacitats socials, econòmiques i culturals de les cooperatives; encoratjar la competència lleial i segura entre les cooperatives per tal d’estimular el seu desenvolupament; introduir amb èxit un model potencial de les cooperatives en termes de mètodes, procediments i eines de gestió a nivell internacional amb l’objectiu d’ajudar a altres cooperatives a millorar; i, revisar els resultats de les recerques recents en l’àmbit de la cooperació, per millorar la transferència de coneixements i proporcionar un marc per a una cooperació basada en el coneixement el seu estat. Més informació: www.icci2011.ir n
núm 335 - Setembre 2010 n
Aquest mes de setembre, la Cooperativa Sant Isidre de Nulles celebrarà l’entrada de la que serà la seva norantena verema. I és per aquest motiu que la Vinícola d’aquesta petita població ho ha volgut commemorar renovant la imatge dels seus vins i caves. El producte estrella que presenta la Vinícola de Nulles és l’Adernats XC, un cava Gran Reserva creat especialment per aquesta ocasió. Aquest excel·lent cava s’obté a partir d’una sola varietat autòctona de raïm, 100% xarel·lo, provinent de les vinyes més velles de la zona. El disseny de l’ampolla de l’Adernats XC és de línies magnificents, recordant la majestuositat de l’edifici del celler que el prestigiós arquitecte César Martinell va construir el 1919. Concretament, ha estat aquesta bellesa arquitectònica del segle passat la que ha inspirat la línia d’imatge del nou etiquetatge de vins i caves nullencs, que triomfen en el mercat per la seva gran qualitat i avalats amb diferents premis nacionals i internacionals. Aquesta nova línia pretén combinar la modernitat i modernisme dins la mateixa imatge, una imatge dinàmica, fresca i actual. n
cooperació catalana n
7n
el nostre món
El cooperativisme a Catalunya a l’alça L’evolució de les dades de les cooperatives existents a Catalunya constaten una tendència a l’alça en els darrers tres anys segons un article publicat al periòdic digital La Malla el passat 6 d’agost. L’article de La Malla destaca que en els primers cinc mesos de l’any, de gener a maig, s’han creat 62 cooperatives a Catalunya. Apunta que segons la Confederació de Cooperatives de Catalunya, aquesta xifra és un 35% superior als primers cinc mesos de l’any passat. També resenya que el president de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, Miquel Miró, va explicar a lamalla.cat que “les cooperatives estan resistint millor” aquesta conjuntura de crisi. Des de la Direcció d’Economia Cooperativa del Departament de Treball, Mireia Franch també apuntà a lamalla.cat i, en aquesta línia, que en l’economia cooperativa s’han destruït menys llocs de treball. L’article també quantifica que any 2008 es van crear 99 cooperatives a tot Catalunya, segons dades del Departament de Treball. Destaca que el 2009, la xifra era bastant més superior creant-se així 144 noves cooperatives. Segons dades d’aquest mateix Departament, des del mes de gener i fins el mes de maig d’aquest any se n’han creat 62 a tot Catalunya. Segons la Confederació de Cooperatives de Catalunya, aquestes dades constatarien la tendència a l’alça donat que aquesta xifra de 62 noves cooperatives seria un 35% superior al mateix període de l’any passat. Així, per lamalla.cat i segons la Confederació de Cooperatives, és per això que aquestes dades consoliden el creixement continuat en la creació d’aquest tipus d’empresa iniciat a finals del 2008 i l’interès per aquesta fórmula “que situa les persones per sobre del capital”. n
n8
cooperació catalana n
núm 335 - Setembre 2010 n
Les assemblees de Caixa Rural Balears i Cajamar aproven la seva fusió Les assemblees generals de Caixa Rural Balears i Cajamar Caixa Rural, reunides el 19 d’agost amb caràcter extraordinari a Palma de Mallorca i Almeria, van donar la seva aprovació a la proposta de fusió presentada pels consells rectors de les dues entitats. L’acord va ser adoptat després de conèixer i debatre els informes presentats i efectuar la corresponent votació per part dels socis assistents. Caixa Rural Balears aportarà un volum de negoci de més de 1.000 milions d’euros, actius totals per import de 633 milions d’euros, 29 oficines, 135 empleats i 33.000 clients. L’entitat compta amb més de 14.000 socis, dels quals 12.300 són particulars i 1.700 empreses. La fusió es planteja en l’actual escenari de reestructuració del sistema financer espanyol, davant del qual des d’ambdues entitats es coincideix en la necessitat de dissenyar i impulsar noves aliances estratègiques que contribueixin a reforçar la seva posició competitiva a Espanya. Es tracta de dues caixes rurals plenament complementàries, ja que no hi ha solapament d’oficines ni de llocs de treball en el seu actual estructura territorial. En aquest sentit, els actuals serveis centrals de Caixa Rural Balears passaran a convertir-se en la seu institucional i de negoci de Cajamar a les illes. La fusió de Caixa Rural Balears i Cajamar elevarà la seva xarxa comercial a 994 oficines, amb 5.158 empleats, 690.000 socis i més de 2,3 milions de clients a Andalusia, Astúries, Aragó, Illes Balears, Cantàbria, CastillaLa Manxa, Castilla y León, Catalunya, Madrid, País Valencià i de Múrcia, així com a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. n
cooperatives de catalunya
Iniciant la planificació del 2011 Confederació de Cooperatives de Catalunya
El model de gestió de les empreses
cooperatives ens exigeix que durant el setembre comencem a preparar el pla de gestió del exercici 2011 que, una vegada aprovat, ens servirà per començar a treballar la continuïtat del projecte empresarial des de l’1 de gener. Durant el mes de setembre, la gestió empresarial de la cooperativa ens exigeix un intens treball a dos nivells: vetllar per l’acompliment dels objectius que ens vam plantejar per a l’any 2010 i començar a pensar en els objectius a assolir durant l’any 2011. El pla de gestió recull els objectius i compromisos que ens hem fixat per a l’any i és el document de referència per avaluar permanentment que la nostra diagnosi sigui l’adequada i que els mitjans destinats funcionin adequadament. Es tracta d’un document imprescindible, tant per a les persones amb responsabilitats executives com per a les integrants en el Consell Rector i l’Assemblea General. En l’actualitat, establir objectius per al proper exercici no és una tasca fàcil atesa la situació econòmica de crisi. No obstant això, aquest context no ha d’impedir que ens esforcem en planificar, ja que és important preveure els possibles escenaris que haurem de fer front. Aquesta planificació l’iniciarem valorant 3 aspectes: els productes o serveis que desenvolupem, els mercats en què operem i la cartera de clients actual. Reflexionarem sobre la capacitat de supervivència dels clients i sobre la possibilitat de trobar-ne de nous, analitzarem com ha evolucionat la competència i quines són les seves condicions actuals. Cal tenir present que la situació de crisi en molts sectors serà llarga. Les diferents administracions públiques han exhaurit la capacitat d’intervenció en la demanda i tenen uns nivells d’endeutament que en molts casos és insostenible; encara que mai seran organitzacions insolvents, continuaran retardant pagaments. Tanmateix, és d’esperar que els
sectors més pròspers siguin els que es troben en mercats d’exportació, amb productes innovadors i de valor afegit o bé els relacionats amb el turisme. Per bé que es preveu que el sector del turisme millorarà, enguany pot ser bo per reprendre les inversions que es van aturar al principi de la crisi a fi d’atendre les creixents exigències i demandes del turisme quant a infraestructura, gastronomia, serveis d’atenció personal i serveis culturals. A partir de la situació que trobem en el mercat, haurem de desenvolupar la resta d’àmbits (compres, processos productius, inversions, persones, despeses generals) i en molts casos haurem de seguir ajustant costos; evitant la incorporació dels que el mercat no valori i no estigui disposat a pagar. Caldrà que posem en marxa mesures per millorar els productes o serveis, per repensar la manera de fer el producte o servei, per seguir promovent la flexibilitat i polivalència de les persones de la cooperativa. En aquest sentit, la formació seguirà essent un element determinant. Paral·lelament, establirem una previsió de resultats per a l’any 2011 i veurem quin impacte té al balanç. És a dir, sabrem si podem garantir la continuïtat de la cooperativa.
Es preveu un 2011 difícil, però no serà un any impossible. Les cooperatives tenim molts recursos per desenvolupar i és en aquests moment on la creativitat de les persones i la capacitat de sacrifici esdevenen un element essencial per mantenir els llocs de treball. La recompensa d’aquest treball serà gran, l’empresa estarà en unes bones condicions per afrontar els mercats que satisfacin les seves necessitats i la condueixen cap a la viabilitat i, consegüentment, proporcionaran satisfacció i èxit a les persones vinculades en el projecte empresarial. En aquest context de crisi, la responsabilitat de les empreses que estiguin en sectors de creixement és major ja que, si escau, podran donar resposta als sectors que s’han reduït dràsticament els darrers anys. Tot això, sense oblidar que estem en un món en què no val qualsevol cosa, cal mantenir els nivells de responsabilitat social assolits, en els anys anteriors a la manifestació de la crisi, i aconseguir que les empreses es desenvolupin sota paràmetres de sostenibilitat social, econòmica i mediambiental. Un gran repte que mereix la pena perquè la recompensa serà gran tant a nivell individual com col·lectiu. n núm 335 - Setembre 2010 n
cooperació catalana n
9n
Les Nostres Cooperatives
Projectae, la nova cultura de l’habitatge ja és aquí Montse Pallarés Ex-Libris, sccl
Orígens Projectae és una cooperativa de serveis que va néixer l’any 2008. Està integrada per un grup d’empreses i professionals que, treballant des de diferents àmbits i disciplines, cobreixen totes les necessitats relacionades amb qualsevol procés immobiliari, des de la producció d’habitatges, oficines o qualsevol altres tipus d’equipament, fins a les tasques prèvies (planejament, gestió urbanística, etc.) i les conseqüències que se’n deriven. Els cinc socis fundadors (dos arquitectes, un informàtic i dues persones que es dediquen a la publicitat i el disseny gràfic) havien treballat junts abans de la formació de la cooperativa. Havien col·laborat ens alguns projectes i, quan va arribar la crisi, es van veure en l’obligació de racionalitzar la despesa i de crear uns serveis centrals. Però aviat es van adonar que amb això no n’hi ha prou. Pot semblar un contrasentit, però és immersos de ple en la crisi immobiliària que van veure més clar que es pot canviar el món i que cal fer-ho perquè determinades coses funcionin. El sistema immobiliari amb el que ens trobàvem l’any 2008, com que el que hi ha ara, era un sistema antiquat, decimonònic, que no funcionava, que no tenia res a veure amb la societat actual o amb la societat que voldríem que fos; i no tenia sentit continuar fent les coses de la mateixa manera que fins aleshores perquè, ja es veia, aquella manera de fer no havia funcionat. Així doncs, es va acabar dissenyant un projecte molt més interdisciplinari, amb una visió molt més global. Després de reunions, debats i converses sublims, a Projectae van arribar a la conclusió que el que tocava era canviar el món, justament en uns moments en què el n 10
cooperació catalana n
ARXIU
que intentaven era sobreviure. Però aquesta primera aliança per a racionalitzar la despesa i els recursos va portar de seguida al descobriment que només amb això no n’hi havia prou, que aquesta no era pas la clau, que amb aquestes mesures, necessàries però insuficients, l’únic que es feia era ajornar el moment de núm 335 - Setembre 2010 n
la mort; perquè allargaven la vida, però ¿per a fer què? El que calia era cercar un fonament, trobar el fons del problema i intentar posar-hi remei anant a les causes reals. I aquest nou posicionament, això és, atrevir-se a plantejar una manera totalment diferent de procedir en el mercat immobiliari, no es podia
ARXIU
fer des d’un punt de vista resistencial, sinó des de l’acció i la presa de consciència i la voluntat activa de canvi. I va arribar un moment en què es van dir que potser la revolució pendent era aquesta. Així doncs, els orígens de Projectae s’han d’anar a buscar en la coincidència de la greu crisi econòmica (financera i de valors, i en aquest cas concret, immobiliària) que ens afecta amb la voluntat d’un grup de persones de fer-hi front des del convenciment que és necessària una altra cultura de l’habitatge. La idea de combatre la crisi, de subvertir l’ordre del mercat immobiliari actual, de posar en contacte gent de diferents àmbits i disciplines i de crear un front comú per a cooperar i construir coses noves, ha donat els seus fruits de manera ràpida. Perquè és evident que en companyia no només es pot arribar més lluny, sinó també abraçar més coses. Objectius Davant del convenciment que després d’aquesta ensulsiada les coses no tornaran a ser com abans, cal començar a construir el futur de manera immediata. Els objectius de Projectae s’han d’entendre en aquest sentit, en la voluntat de propiciar les condicions adients per a desenvolupar i dur a terme de manera conscient una nova cultura de l’habitatge en què prevalguin les necessitats de les persones i en què no s’obeeixi
COOPERACIÓ CATALANA
de manera cega a les lleis del mercat capitalista. El fet que ara passem per una època de vaques magres afavoreix que les iniciatives com aquesta, alternatives, diferents, hi tinguin cabuda. El canvi radical és, com sempre, i com Pere Pugés posa de manifest, descobrir que és quan es destil·la la idea que s’arriba a l’essència, que en aquest cas concret consisteix a adonar-se que l’habitatge ha d’estar a l’abast de la gent i de les seves necessitats reals. Si en l’actualitat més del 50% dels ingressos es dediquen a pagar l’habitatge, ¿on queda la llibertat? Cal subvertir l’ordre de les coses i donar un tomb als paràmetres actuals del mercat immobiliari. Si es rebaixa el preu de l’habitatge, tindrem més llibertat perquè disposarem dels nostres diners per a fer altres coses i no serem esclaus de les nostres hipoteques o dels nostres lloguers. Des dels primers debats fundacionals, Projectae ha tingut molt clar que la teoria sense la praxi no serveix de gaire. Cal teoritzar, cal tenir molt clar des d’on es parteix i on es vol arribar, però el camí és el més important. Quan Projectae s’ha posat a dissenyar el camí és quan ha pres consciència del seu veritable potencial. El canvi radical, doncs, és descobrir, encara que sembli una cosa ben fàcil d’esbrinar, que el producte que es fa ha d’estar a l’abast de la gent i ha de respondre a les seves necessitats.
Foto dreta: Pere Pugés, soci de Projectae, Sccl
L’engegada Tenint aquestes coses clares, el primer plantejament de la cooperativa fou saber no tan sols quines són les necessitats respecte a l’habitatge, sinó també què desitja la gent, quin és el seu habitatge somiat. A partir d’aquí es va fer un estudi per a esbrinar quines són les coses i els espais que estan disposats a compartir les persones pel que fa als seus habitatges. I en van sorgir idees refrescants i innovadores dins les quals va volar la imaginació. A Projectae tenen clar que donar respostes a les inquietuds de la gent sobre l’habitatge és la feina dels professionals. La pedra de toc és aquest estudi, en què es posa de manifest de manera ben clara que hi han no només necessitats i possibilitats diferents, sinó també filosofies vitals
Els cinc socis fundadors (dos arquitectes, un informàtic i dues persones que es dediquen a la publicitat i el disseny gràfic) havien treballat junts abans de la formació de la cooperativa núm 335 - Setembre 2010 n
cooperació catalana n
11 n
Les Nostres Cooperatives
diverses. Així sorgeixen quatre productes: • L’habitatge bàsic per als qui marxen de casa: els joves que es volen emancipar dels pares; o fins i tot determinades persones més grans que, per circumstàncies diverses, necessiten viure de nou soles, com ara les que se separen de la parella. • Un segon habitatge està destinat als qui han decidit muntar una família. En aquest cas, els espais comuns han d’estar pensats per a les famílies que tenen fills, tant per als pares com per als infants. • El tercer habitatge, el plus, que ha esdevingut un segell distintiu, està pensat per a un segment cada cop més important de la població: la gent que ja no tenen fills al seu càrrec i que tenen salut i més temps que mai. Són persones que necessiten un espai petit per a la privacitat, per a la vida en solitari o en parella, i que estan disposades a compartir moltes més coses. • I per fi, l’habitatge assistit, que no són pas residències per a la tercera edat, sinó habitatges on es disposa d’espais privats perquè els seus ocupants volen mantenir la privacitat fins al límit, i això no es pot fer en una residència com les que coneixem actualment. Des de Projectae també tenen clar que tot això s’ha d’organitzar des de la societat civil i des dels professionals que s’hi dediquen. Cal acabar amb la mentalitat de la subvenció, de l’ajut públic. Perquè cal fer-se conscients que això era insostenible, i no només des d’un punt de vista econòmic, sinó també des de la perspectiva de la pròpia vida, perquè pot ser frustrant el fet de dependre d’un altre, que limita molt la llibertat. És evident que no tothom té les mateixes possibilitats, i per això cal que hi hagi de tot. Però sempre amb la voluntat de reduir al màxim l’habitatge subvencionat. La voluntat de Projectae és, doncs, establir els fonaments i els valors per a la creació d’una nova cultura de l’habitatge que abraci diferents àmbits: la sostenibilitat, però no només ecològica sinó també econòmica, l’eficiència dels edificis —que compartiran espais comuns en n 12
cooperació catalana n
funció de les necessitats i les particularitats dels seus habitants—, de la tinença diferent dels habitatges —que pot variar també en funció dels ocupants—, etc. Com diuen ells mateixos: “El conjunt d’aquestes propostes busca reduir sensiblement el cost final de producció dels nous habitatges, alhora que introdueixen criteris de sostenibilitat i eficiència que van més enllà dels canvis en els sistemes constructius o en els materials emprats. De moment, i per començar, ens cal un canvi de mentalitat a tots i cadascú de nosaltres, i un canvi radical en les polítiques de sòl i d’habitatge de la nostra administració pública.” L’actualitat Mentre creixia el debat entorn dels objectius de la cooperativa, també creixia la cooperativa mateixa. Les diferents persones i empreses que conformen Projectae van decidir formar una cooperativa de serveis perquè era el model en què se sentien més còmodes i reconegudes. El grup impulsor va créixer amb la incorporació d’altres professionals i empreses del mateix sector, i també dels àmbits de la publicitat i la imatge, de sistemes informàtics, del màrqueting i de la comunicació. Del grup inicial van passar a convidar tota la gent que volia entrar-hi o col·laborar-hi, i això també els portà a una reflexió que està present entre els professionals liberals. Hi ha, d’una banda, la voluntat de no perdre la identitat ni la independència, i de l’altra, la necessitat d’altra gent de poder tirar endavant els projectes i la voluntat de compartir i cooperar. Un dels elements clau de la cooperativa és que, a més a més, al llarg de tot el procés de reflexió i engegada del projecte s’ha debatut molt sobre el futur del professional liberal. La conclusió, òbvia des de fa molt de temps, és que és un tipus de professional que, tot i estar avesat a treballar de manera autònoma i independent, ja fa molt de temps que no pot anar sol per la vida, que per a tirar endavant la seva activitat necessita cada cop més la col· laboració de molts altres professionúm 335 - Setembre 2010 n
ARXIU
nals, probablement també liberals, també acostumats a anar sols per la vida, però amb els quals ja fa molt de temps que no hi va. S’ha fet més evident que mai que, quan un arquitecte vol fer un projecte, li cal comptar amb la intervenció d’altres professionals. És per això que Projectae és una cooperativa de serveis, perquè això els permet posseir una estructura orgànica comuna, però també deixa llibertat als diferents professionals que en formen part. La cooperativa de serveis permet que les diferents persones componen Projectae puguin continuar amb la seva autonomia i independència per a gestionar la seva feina, i afavoreix la participació i la col·laboració de manera democràtica i igualitària. I, sobretot, permet oferir els serveis directament a l’usuari, deixant de banda els intermediaris, que, com s’ha demostrat, no són necessaris, ans al contrari, per a l’assoliment de les fites fixades. D’aquesta manera, el servei és més ràpid i directe i es treballa pensant en funció de l’usuari, que esdevé el veritable client, ja que serà ell qui farà ús de l’habitatge. Aquesta nova manera de treballar no tan sols afavoreix la col·laboració entre diferents professionals cadascun dels quals fa la seva feina específica però amb un objectiu comú a tots per tal d’optimitzar els recursos i crear xarxa, sinó que també abarateix els costos. Projectae té una gran voluntat de canvi i esperit transformador i gaudeix, des de l’exercici de la feina dels seus professionals, de la capacitat per a incidir en la societat i en la cultura (nova) de l’habitatge. n
COOPERATIVISME
Noves perspectives de col·laboració de la indústria amb les cooperatives Esteve Puiferrat
En el número 311, de l’abril passat, hi havia el reportatge dedicat a la bugaderia Calandra SCCL. Aquest número es va repartir en el 28è Congrés Internacional del CIRIEC, que es va celebrar a Berlín els dies 16, 17, 18 i 19 de maig i del qual es va informar en el número doble del juliol i l’agost, amb un escrit molt detallat a càrrec de la patrona Maria Lluïsa Navarro. En un Congrés bastant —per no dir ni molt ni massa— pessimista, l’únic punt optimista va ser, precisament, el del reportatge de la Calandra. Comentant-ho amb els nostres bons amics de València, entre els quals hi havia en José Juan Cabezuelo, vàrem arribar a la conclusió que valdria la pena que aquest assumpte es portés a les XIII Jornades d’Investigadors en Economia Social i Cooperativa CIRIEC-Espanya, que tindran lloc a Saragossa els propers dies 21 i 22 d’octubre. Quan parlem de cooperatives, una constant és sempre abordar la qüestió de la formació i la difusió de la filosofia cooperativista i de quina manera fer-la arribar a tots els nivells d’ensenyament, principalment, a la universitat. La bugaderia Calandra aporta un nou concepte, que és el de la col·laboració de la indústria en el desenvolupament com a empresa d’una cooperativa. Una indústria punta quant a la fabricació de maquinària destinada a la bugaderia industrial que té el seu mercat, no solament a la nostra nació, Catalunya, sinó també a la resta del territori espanyol. Igual que en altres setanta països, els principals dels quals són: els EUA, Dubai, Algèria, Cuba, el Regne Unit, França, Jamaica, Sud-àfrica, Alemanya i la República Dominicana. Tota màquina de bugaderia, en el moment que se’n té fet el proto-
tip, s’instal·la a l’empresa, amb la qual s’estableix un conveni perquè aquesta maquinària d’última generació passi la prova definitiva treballant com a prototip per a la Calandra. De vegades aquestes proves poden durar mesos i fins i tot anys, ja que no es comercialitza cap màquina fins que no se n’hagin corregit totes les desviacions. Calandra treballa amb maquinària molt avançada. Si s’hi detecta alguna anomalia, els mateixos operaris de la indústria que ha fabricat el prototip es cuiden de solucionar immediatament (moltes vegades a fora de les hores de treball per no entorpir el bon funcionament de la bugaderia). Aquesta cooperativa la varen formar pares o altres familiars de persones que tenien algun grau de discapacitat, i això fa que, estatutàriament, els socis treballadors tinguin alguna mancança psíquica o física. La junta de govern la formen persones procedents d’aquest col· lectiu, i també, naturalment, representants dels socis treballadors. El gerent és una persona contractada per la cooperativa i és responsable
Foto: a l’esquerra, l’autor durant una visita a Calandra, Sccl.
de la bona marxa d’aquesta com a empresa. Des que es va constituir, l’any 1986, fins ara, els socis no s’han repartit entre ells cap benefici, sinó que tot l’excedent l’han dedicat a l’ampliació de l’empresa. Gràcies a aquesta política, unes instal·lacions que van començar amb 120 m2 han passat a tenir-ne 5.600. Això li ha permès a la cooperativa, a més de ser competitiva com la que més dintre l’àmbit de la bugaderia, obtenir uns resultats molt bons durant l’exercici del 2009, millors que el dels anys precedents. Quan hi vàrem fer la visita a l’abril passat, havien desmuntat una plegadora perquè n’esperaven una de nova que havia d’arribar procedent d’una indústria francesa associada a l’empresa de maquinària de Vic. Mentre érem allà, va arribar aquesta màquina, que varen començar a col·locar al seu lloc. La informació donada era que la nova màquina (prototip) faria amb el mateix temps un 33% més de feina, i que es podria fer funcionar amb dues persones quan la que havien retirat en necessitava tres. n COOPERACIÓ CATALANA
núm 335 - Setembre 2010 n
cooperació catalana n
13 n
El serial
Les trifulgues de la Mertxe
capítol VII
Tothom havia aprés la lliçó del dia abans, i tot déu havia esmorzat abans de l’hora de la trobada. Fins i tot l’equip que havia fet el torn de guàrdia, i que havia decidit seguir l’opinió expressada pel pare a la primera reunió: cap consumició a Can Puig. Havien acordat que en Pere s’hi quedava una estona tot sol, i, com que la Nati havia portat de casa magdalenes i un termos gran buit, ella i la Maria havien sortit a omplir-lo de cafè al bar més proper. I cal dir que tothom era al lloc de la cita a tres quarts de nou. No es pot dir que entre els defectes del nostre poble s’hi compti l’excessiva puntualitat, però aquesta vegada es veu que tothom era molt conscient de la importància de la situació. La que va arribar primer, però, fins i tot abans que haguessin tornat la dues buscadores de cafè, va ser la Núria. Amb una terrible cara de cansament, com si no hagués aclucat els ulls en tota la nit. Va acceptar amb un somriure la tassa de cafè amb llet que li va oferir la Nati, però no va voler explicar res. Ni una sola paraula fins que no van ser les nou en punt, per si de cas es decidia a venir també el carallot del maître, que als tres quarts era l’únic que hi faltava. Finalment no s’hi va presentar, és clar, i amb això va obligar-nos a fer un quart d’hora d’espera innecessària, el malparit. - Mertxe, compte amb aquest vocabulari, que després ja saps què diu la teva mare. - Va, Núria, no siguis emprenyadora. I mira que ja són les nou, dona. Comencem, tal com tu has dit que faríem.
Manuel Reyes
Santos Hernández
Les trifulguesde la Mertxe / 7
El serial
Quan se li va escapar que, fet i fet, els treballadors sempre tenen les de perdre, es veu que la dona les li va etzibar de tal calibre com per fer envermellir un advocat d’aquests -que n’hi ha- especialitzats en desnonaments de velletes. - Som-hi, sí, comencem. Mireu, començo per dir-vos que no és que jo avui no hagi dormit, però la veritat és que he dormit molt poc. Ahir a la nit, ben bé a les onze o quarts de dotze, em va telefonar en Puig. Segons la Núria ens ho anava explicant, jo, i suposo que tothom, començàvem a preguntar-nos com aquesta trucada podia afectar la situació general. Jo m’imagino que aquella conversa telefònica va ser un número. Es veu que l’home se sentia avergonyit, no només per la deshonestedat que havia iniciat, sinó també per l’estupidesa que havia mostrat en tot plegat. Resulta que a la dona li havia dit, no gaires dies abans, senzillament, que tancava el restaurant, que pagaria als treballadors unes indemnitzacions justes i correctes, i que tot es faria sense cap mena de problema. Ella, habituada a viure sempre sense dificultats econòmiques, mai no s’havia preocupat gaire pels negocis del marit, i es va limitar a comentar que quina pena, amb la il·lusió que a ell li havia fet sempre això de regentar un restaurant tan maco. Però la nit de l’intent fracassat d’espoli, quan en Puig va arribar a casa a les tantes, humiliat, frustrat, sense saber que fer i amb la sensació que el món li queia al damunt, va haver d’explicar a la dona quina era la veritable situació. I es va trobar amb que la seva Queralt, tan tranquil·leta sempre, tenia molt ben posat tot el que s’ha de tenir, inclòs el cervell. –”I ara! Però tu què t’has pensat que som nosaltres? On s’és vist? Fer-li aquesta putada a aquesta gent, alguns dels quals fa anys que treballen per a nosaltres! I, a sobre, com pots n 16
cooperació catalana n
núm 335 - Setembre 2010 n
Les trifulguesde la Mertxe / 7
El serial
L’Andreu va parlar molta estona, de cooperativisme, de cooperatives, d’organització d’empreses. És bo de saber que existeixen empreses on els treballadors són els propietaris. On es treballa en benefici dels treballadors, i no per produir dividends per a un patró que es pensa que en justícia en té tot el dret, perquè és ell el propietari de tot.
pensar-te que això pugui fer-se així, quan a tu et doni la gana i sense cap dificultat? És que potser no hi ha lleis en aquest país?” Quan el pobre marit va intentar explicar-li que, dona, les lleis d’aquest país permeten moltes interpretacions i moltes coses, i se li va escapar que, fet i fet, els treballadors sempre tenen les de perdre, es veu que la dona les li va etzibar de tal calibre com per fer envermellir un advocat d’aquests -que n’hi ha- especialitzats en desnonaments de velletes. - Ja veus com se t’ha plantat avui la Núria, que sempre ha estat una treballadora de tota confiança, i que en deu saber un niu, de tot d’assumptes legals! I, escolta’m, tu ets capaç de deixar al carrer la Núria, que, tu m’ho has dit mil vegades, era qui de debò portava l’empresa? Total, que l’home havia quedat mig mort de vergonya. Després, l’endemà, una mica més tranquils, van estudiar la situació amb més calma, i havien decidit de trucat la Núria, per tal de veure com es podia, i fins a quin punt, arreglar l’afer. - Em van semblar molt atribolats, tots dos, la veritat. I, d’altra banda, aquesta nova actitud d’en Puig -que, que quedi clar, em sembla molt més lògica en ell que la que havia adoptat últimament-... - Oi que sí, Núria? Si no semblava ell... - No, Rita, és veritat, no ho semblava. Estava molt estrany. Però és que els problemes que tenia al damunt eren seriosos. Us anava a dir que aquesta nova actitud era molt important en relació a la reunió d’avui, que, és clar, jo vaig dir-li que ja la teníem concertada. Així que quan em va preguntar si es podien veure amb mi abans, és a dir, anit, vaig dir-li que sí. I se’m van presentar a casa, tots dos, i hem estat parlant fins a les quatre de la matinada. I quan se n’han anat jo m’he quedat donant voltes a l’assumpte. Total, que he dormit potser un parell d’hores. - Vaja, que més val que no et posem torn de guàrdia aquest vespre... - No, si us plau, avui, més val que no –va riure–. A més, no tinc el cap gaire clar, i he pensat unes quantes coses que convé que les maduri una mica més. El
que sí que és important que us digui, ja ara mateix, és que en Puig em sembla sincer. Està penedit de debò, i crec que el fet de haver hagut d’explicar-li tot a la dona, i, en conseqüència, ara poder parlar-ne amb tranquil·litat amb ella -que, entre parèntesis, és tota una senyora- , l’ha ajudat força. En Joan no és home de guardar secrets ni d’empassar-se les preocupacions ell tot sol. - Núria –la va interrompre l’Andreu–: aquesta nova actitud d’en Puig és molt important, oi tant. Però hi ha una pregunta bàsica a fer. Amb aquest tarannà o amb l’anterior, ha de tancar el negoci, sí o no? - Ell no sap com apanyar-se-les, i jo em penso que el restaurant no pot funcionar tal com ell ho tenia enfocat. Però ara crec que tenim moltes més possibilitats de tirar endavant que les que hi veia ahir. I em sembla més clar l’assumpte de la cooperativa. Crec que ara valdria la pena que ens parlessis tu una mica de tot això de salvar una empresa mitjançant la seva conversió en una cooperativa de treballadors. Tots n’aprendríem, i jo intentaria veure si tot plegat encaixa amb les idees noves que aquesta matinada em penso que he començat a entrellucar. L’Andreu va parlar molta estona, de cooperativisme, de cooperatives, d’organització d’empreses. Li encanta parlar, de qualsevol de les coses -moltes- que l’interessen de debò, i ho fa bé. Va contestar pacientment moltes preguntes, va aclarir conceptes, ens va explicar alguna tafaneria que potser als cooperativistes de debò no els hauria agradat d’escoltar. I quan, ben a prop de les dues del mig dia, vam donar per acabada la reunió -n’estàvem tots ben cansats- , molts de nosaltres, si potser no ens consideràvem capacitats per donar una conferència sobre cooperativisme, sí que ja ens sentíem en territori amic. És bo de saber que existeixen empreses on els treballadors són els propietaris. On es treballa en benefici dels treballadors, i no per produir dividends per a un patró que es pensa que en justícia en té tot el dret, perquè és ell el propietari de tot. Un aspecte que l’Andreu ens va subratllar, i que a mi en un primer moment va sobtar-me, és que si l’amo estava decidit a tancar l’empresa, calia fer aquest tancament núm 335 - Setembre 2010 n
cooperació catalana n
17 n
Les trifulguesde la Mertxe / 7
El serial
amb tots els ets i uts, i de seguida. Presentar un “expedient de regulació d’ocupació” (un ERO, que en diuen) que signifiqui un veritable acomiadament general, amb les indemnitzacions legals actuals abans que qualsevol canvi en la legislació les rebaixi. Tanmateix, sobretot, el que importa és garantir la inclusió, quan abans millor, en la percepció del subsidi d’atur. En el nostre cas, no tant per cobrar-lo al mes, sinó per poder-se acollir a la seva capitalització, que consisteix en cobrar en una sola vegada totes les mensualitats del subsidi a les què hom té dret. És una possibilitat que s’ofereix, precisament, als treballadors que desitgen crear una cooperativa, i l’import que cobren de l’atur els serveix per fer a la cooperativa l’aportació obligatòria, necessària per a la seva constitució. El problema, quan s’inicia una cooperativa en aquestes condicions, és el de què passa durant el temps que es triga en fer-hi tots els tràmits legals i, després, en cobrar aquest subsidi. Què passa amb l’empresa cooperativa que vol crear tota aquesta gent acomiadada? De què n 18
cooperació catalana n
núm 335 - Setembre 2010 n
viu aquest col·lectiu durant el temps que es triga en, de debò, cobrar el subsidi d’atur? - Andreu –vaig preguntar–: en el nostre cas, i tenint en compte que l’empresa està materialment funcionant, podria legalment acceptar-se que la cooperativa en constitució comencés ja a actuar, abans de tenir acabats tots aquests requisits legals? L’Andreu va dubtar un moment. La Núria va intervenir: “Mireu: aquesta és una de les idees que tinc i que no he meditat prou. Si us sembla, deixeu-m’ho per a la reunió de demà. Únicament, si us plau, Ramon, Josep, una pregunta que no m’heu de contestar ara: vosaltres que, com a cambrers del restaurant –va somriure– , secció de luxe, coneixeu millor que cap de nosaltres les característiques dels plats que servim, penseu -ja em contestareu demà- en la possibilitat de fer ràpidament un inventari dels queviures que tenim als congeladors. Un inventari de debò, de matèries en existència. No del que ens han costat, que això ja ho sé per la comptabilitat. Vull dir que em digueu, de manera aproximada, “Hi ha Tantes unitats de Tal cosa. “M’explico?” En Josep va dirigir-se al Ramon: “Què et sembla? Fem tu i jo el torn d’avui, i hi donem un cop d’ull, tot just com a primera aproximació?” “Òndia, Pep, em va molt malament aquesta nit! Perdona-m’ho, no hi comptava! Però vinc una estona a la tarda, a mirar-nos per sobre tot això, i a última hora, al vespre, porto una mica de sopar per als qui s’hi quedin”. La Dolors, sempre sorneguera, s’anticipà a tothom per salvar la situació: “Va, ja m’hi quedo jo avui, i portaré alguna cosa de casa aquesta tarda, i cuino per al Josep i per a mi. Però tu, Ramon, porta’ns unes cervesetes. Quan et vingui bé, a qualsevol hora, eh, fillet?, que no t’esgarrem aquest assumptet tan important que segur que tens.” En Ramon es va limitar a respondre: “Senyora Dolors, és vostè un sol de dona. De quina marca prefereix la cervesa?” Un parell o tres de veus van dir alhora: “Moritz, home, Moritz. Com pots tenir-hi dubtes?” L’Andreu, amb aquell domini, tan seu, de les situacions, encara va tenir temps per afegir-hi un lapidari: “Home, ja que ens decidim, com escau, per la Moritz, demaneu-ne Epidor!” - Home, Andreu, és que és molt forta! - Doncs per això mateix, per això –va rebatre la Dolors–. Que no és molt més fort tot el que ens estem empassant aquests dies? (Continuarà)
Entrevista
Francisco Ramos, que treballa a la cooperativa de transportistes Beton Mixer i que fins ara era vicepresident de la Federació de Cooperatives de Serveis i Cooperatives de Transportistes de Catalunya, el 4 d’abril en va ser nomenat president en funcions i el 27 de maig va ser elegit per a aquest càrrec per l’Assemblea General.
Entrevista a Francisco Ramos Montse Pallarés Ex-Libris, sccl Ara fa uns quants mesos que vas ser elegit president de la Federació de Cooperatives de Serveis i Cooperatives de Transportistes de Catalunya. ¿Quins van ser els motius que et van empènyer a presentar-te al Consell Rector? La responsabilitat davant un repte que creia que havia d’afrontar.
sóc dels qui pensen que cal no córrer, que cal fer bé les coses. De gent preparada per a fer-ho n’hi ha, i aquesta mateixa gent és aquella amb la qual podrem posar una data. Personalment m’agradaria que això s’esdevingués a finals d’aquest any o, com a més tard, a mitjans de l’any vinent, el 2011.
¿Quines són les coses que creus que pots aportar com a president a la Federació des de la teva experiència tant professional com laboral? ¿I per què? Les coses que hi puc aportar són l’interès, les ganes, la voluntat, l’esforç i l’experiència, que, com es diu vulgarment, sempre és un grau.
¿Com afrontes, doncs, aquest nou repte, el de ser president de la Federació? En el moment actual fa falta esforç, compromís, força... És molt difícil definir-ho, però sóc conscient que cal ajudar, dintre de les possibilitats, els socis de la Federació, resoldre inquietuds, dubtes, etc.
COOPERACIÓ CATALANA
¿Com veus la feina que cal fer per a assolir la fusió amb la Federació de Cooperatives de Treball? Aquest procés pot ser summament interessant. I molt productiu tant per a Serveis com per a Treball. Es tracta de fer compatibles les dues federacions i també la diferència entre els interessos dels nostres associats i els dels seus. És un repte meravellós. ¿Quins són els motius que us mouen a la fusió? ¿Quins penses que seran els avantatges? ¿I els inconvenients? Tot i que poden haver-hi algunes diferències entre la Federació de Serveis i Transportistes i altres branques cooperatives, la realitat és que en els moments actuals hi han unes grans similituds. Els avantatges sempre han de superar els inconvenients, i en aquests moments el més intel·ligent és arribar a acords que s’adaptin a les dues formes cooperatives. Personalment, núm 335 - Setembre 2010 n
cooperació catalana n
19 n
Entrevista ARXIU
Tot i que poden haverhi algunes diferències entre la Federació de Serveis i Transportistes i altres branques cooperatives, la realitat és que en els moments actuals hi han unes grans similituds. Personalment, sóc dels qui pensen que cal no córrer, que cal fer bé les coses. Perquè crec veritablement que la unió de la gent fa possible allò que sembla impossible; i, avui per avui, el sistema cooperatiu és socialment el més antic i el més avançat. En aquests moments de crisi econòmica hi han moltes coses són qüestionades. ¿Quines penses
que són les mesures que s’haurien de prendre des de la Federació de Cooperatives de Serveis i Cooperatives de Transportistes de Catalunya? La Federació no pot prendre mesures directament, però sí que pot aconsellar amb la voluntat d’intentar, amb el seu assessorament, ajudar els socis a prendre noves decisions, com ara agrupar cooperatives, sobretot els transportistes i les petites empreses del mateix sector, a fi de poder resistir en aquests moments de dificultat. Obrir nous mercats, tant de producció com de distribució fora de l’àmbit autonòmic i estatal. Des de la Federació fa anys que promovem la internacionalització en diverses missions empresarials. Cal promoure més encara la intercooperació entre totes les branques cooperatives. Els nostres equips tècnics estan oberts a les propostes que els nostres associats facin per fomentar la seva activitat econòmica i la creació de nous llocs de treball, i això passa
per la constitució de noves cooperatives de serveis i transportistes que agrupin els petits comerciants, professionals i autònoms en centrals de compres i serveis sota la fórmula cooperativa. Relacionat amb la pregunta anterior, ¿quins creus que són els avantatges de formar part de l’economia cooperativa enfront de l’economia capitalista? ¿I els inconvenients? L’economia cooperativa és més democràtica que l’economia capitalista, distribueix millor la riquesa de l’empresa, fa que la gent se senti propietària d’aquesta; hi preval l’esperit d’ajudar, de col·laborar, de sacrificar-se; és com si miressin més pels seus beneficis dient: “Cuida la cooperativa perquè així cuides la teva família”. ¿Els inconvenients? Pot ser que l’esperit cooperatiu d’alguns socis es vegi minvat per l’interès propi sobre l’interès col· lectiu, i aquest és un dels punts febles pels quals poden passar les cooperatives.
COOPERACIÓ CATALANA
¿Quina ha estat la teva impressió en incorporar-te a la presidència de la Federació? ¿Com valores la feina feta fins ara per l’antic Consell Rector? ¿Quina és la teva idea del que hauria de ser la teva feina a partir d’ara. He sentit alegria en ser nomenat, en ser honrat amb aquesta decisió, ja que és molta responsabilitat davant un estament que crec què és molt important, i també davant els associats, als quals els he d’agrair el seu suport. Em sento molt orgullós i intentaré fer-ho tan bé com sàpiga i pugui. Amb referència als membres de l’antic Consell Rector, vull dir que els he d’agrair l’impagable esforç i sacrifici que han fet posant els seus coneixements i experiència al servei de SERVICOOP. I, òbviament, també dono les gràcies a l’Equip Tècnic de la Federació, que són els qui dia a dia treballen perquè la feina es faci ben feta. I la feina a partir d’ara serà d’anar adaptant-nos a la situació actual, intentar assolir la fusió amb la Fe-
deració de Cooperatives de Treball mirant de respectar tant com es pugui els interessos, les formes, les peculiaritats i les maneres de fer de tothom per tal de portar a bon fi els projectes comuns. Una de les meves il·lusions és guanyar en socis, ja que, en ser més grans, podrem assolir objectius als quals avui per avui no hi hem arribat encara. ¿Com s’ha de fer per a aglutinar les diferents sensibilitats, ideologies i punts de vista del cooperativisme de serveis i transportistes i de treball de Catalunya? Com he dit des del principi, aquest és el repte, ja que de sensibilitats, ideologies i punts de vista diversos n’hi han a les dues federacions. És normal que siguin diferents, però amb respecte es pot arribar allà on vulguis. Quan s’ha de fer una fusió com aquesta, que és molt complexa, tothom hi ha de posar seny i bona fe i cedir en algunes coses, ja que sempre, en certa manera, quan adaptes
alguna cosa nova, pot ser que, encara que d’entrada grinyoli una mica, si la greixes bé, l’adaptació acaba sent bona. ¿Hi ha alguna altra cosa que t’agradaria afegir? Només que em poso a disposició de la gent durant tot el temps que estigui al càrrec i que agraeixo als actuals membres del Consell Rector l’esforç, la dedicació i l’altruisme que els ha guiats fins a aquests moments tan crítics. Moltes gràcies. n
L’economia cooperativa és més democràtica que l’economia capitalista, distribueix millor la riquesa de l’empresa, fa que la gent se senti propietària d’aquesta.
núm 335 - Setembre 2010 n
cooperació catalana n
21 n
XXV Jornades sobre Cooperativisme
30 anys de la revista Cooperació Catalana Universitat Catalana d’Estiu, 2010 Ma. Amor Fernándezt
Enguany, Cooperació Catalana, la nostra revista, ha fet trenta anys, i ho hem volgut celebrar amb cinc ponències, una taula rodona i un llibre.
Primera ponència: “Un camí de trenta anys” En Santos Hernández, patró de la Fundació, ens va fer fer un passeig per aquest camí per resumir-nos una mica de la seva història. Ens va explicar quin buit va omplir la revista, ja que des del 1938 no hi havia cap publicació sobre cooperativisme. El número zero de Cooperació Catalana, compost de vuit pàgines en blanc i negre, va aparèixer el juliol del 1980 amb l’objectiu de fer conèixer els principis del cooperativisme i de l’economia solidària, de ser un nexe d’unió entre cooperatives, i de contribuir a la recuperació de la memòria històrica. Per tal d’afavorir l’aparició de periodistes, el 1991 es va crear el Premi Jacint Dunyó per a articles sobre cooperativisme, el 1996 el Pérez Bastardes per al foment del medi ambient, i el 2008 el Benet Vigo per a articles dedicats al benestar social. Podem considerar la revista, tal com es deia als primers números, com un pont sobre el silenci dels anys. Però ja no estem sols. Per a alegria nostra, d’aquells temps ençà han anat apareixent altres magnífiques revistes cooperatives. Segona ponència: “Creació de revistes no especialitzades en cooperativisme” Va ser també en Santos Hernández qui ens en va parlar. Va subratllar que Cooperació Catalana és precurson 22
cooperació catalana n
ra i al servei explícit de Catalunya, i que totes les altres revistes tenen facetes de precursores i totes han estat creades al servei del nostre poble. Serra d’Or va aparèixer l’any 1955, en substitució d’altres publicacions anteriors de l’Abadia de Montserrat. Cal no oblidar que les revistes en català eren prohibides des del 1939. Han escrit en aquesta revista els millors escriptors en llengua catalana, i han format part del seu consell de redacció personatges com ara Joan Triadú, Octavi Saltor o Jordi Sarsanedas. L’any 1991, i també sota l’aixopluc de l’Església catòlica (en aquest cas el Bisbat de Vic), es va iniciar Cavall Fort, revista en català per a nois i noies. Tots els col·laboradors s’estrenaven en un ofici que desconeixien, el d’escriure per a infants. El primer número ens diuen que era “esquifit, desvalgut i gairebé sense color”. Però en van fer deu mil exemplars, i únicament per subscripció. Avui van pel número 1154, amb trenta-sis pàgines a tot color. Hi han aparegut textos de magnífics escriptors i portades dels millors pintors. Traduïen al català, tot i ser prohibit, tebeos estrangers. I van crear personatges nostres moderns. Durant vint anys, des del 1967 fins al 1987, Cavall Fort va organitzar cicles de teatre (dos cada any) pera a nois i noies, sota la direcció de Martí Olaya. Hi va haver una revista Avenç entre el 1881 i el 1893. L’actual Avenç existeix des del 1977, quan tot just es començaven a autoritzar les revistes en català. Es va dedicar a la divulgació i l’anàlisi de la nostra història. L’any 1984 va aparèixer El Temps, núm 335 - Setembre 2010 n
Podem considerar la revista, tal com es deia als primers números, com un pont sobre el silenci dels anys. Però ja no estem sols. Per a alegria nostra, d’aquells temps ençà han anat apareixent altres magnífiques revistes cooperatives. revista setmanal d’informació general, editada a València, que va avui pel número 1362. N’és l’editor Eliseu Climent, cap visible d’Acció Cultural del País Valencià. Illacrua s’interessa pels moviments transformadors de la societat: és antimilitarista, independentista i ecologista. El Grup Cultura 03 és un grup cooperatiu que té l’objectiu de crear una veritable indústria cultural. Està constituït per sis entitats, una de les quals, Sàpiens Publicacions, edita les revistes següents: Descobrir Catalunya (des del 1988). Reeixidíssima. En mirar-te-la, et vénen ganes d’anar a tots els llocs que et presenta. Cuina (des del 2001). Coherent amb el nostre cooperativisme. És ecologista, parla del nostre país, de la nostra història, dels productes de la nostra terra, dels nostres vins. Sàpiens. Després de l’èxit de Descobrir i de Cuina, s’animen a editar Sàpiens. Hi fan anàlisi de la història. La gent la compra; es ven molt bé. Time Out (des del 2008, quaranta anys després de la seva germana de Londres). Totalment en català. Magnífica guia d’activitats i espec-
COOPERACIÓ CATALANA
tacles. Bons articles, crítica seriosa. Sense relació amb el grup anterior, Bonart surt des del 1999. Explica què es fa en el món de l’art als Països Catalans i, sense aprofundir-hi tant, a Espanya i al món. Tot en català. La part literària s’acompanya de traducció al castellà. El Tatano, revista per a infants de menys de vuit anys, va començar l’any 1990 com a encartament o suplement trimestral de Cavall Fort. El 2005 es va convertir en publicació independent. Opcions és una guia per facilitar el consum responsable i conscient que va aparèixer l’any 2002. En cada número analitzen un article o grup d’articles. Tercera ponència: “Creació de revistes especialitzades en cooperació i economia solidària” En Jordi Via ens va parlar de la revista Nexe. Ens va explicar que aquesta es va organitzar en dos consells, un d’editorial i un de redacció, en els quals treballaven membres de les dues federacions de treball que hi havien aleshores. Això va fer que es coneguessin millor, que veiessin que tenien més coses en comú de les que es pensaven, i que acabessin, més tard, unint-se en una sola Federació de Treball. L’estiu del 1997, en va sortir el número zero, amb la idea de fer-ne dos a l’any. I ara ja van pel número 26. Han aconseguit consolidar econòmicament el projecte. A més del format paper, avui el número complet
COOPERACIÓ CATALANA
Foto esquerra: Santos Hernández durant la seva exposició
Foto dreta: Acte de presentació del llibre recull. Xavier Palos a l’esquerra i Jaume Terribas a la dreta.
està penjat a Internet. Des de fa un any, una segona etapa en positiu ha estat possible gràcies a la posada en funcionament de la Fundació Seida, que gestiona els fons de la cooperativa Ecotècnia (deu milions d’euros), transferits al món cooperatiu. S’ha aconseguit una més gran professionalització del consell de redacció. Tot seguit es va fer un col·loqui que va ser moderat per l’Enriqueta Muntané, patrona de la Fundació Roca i Galès. Quarta ponència: “Model català de fer revistes” L’Àngel Madrià, vicepresident de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català, ens va fer una esplèndida lliçó magistral, fent-nos pensar en el futur dels mitjans, en si seran de pagament o gratuïts, en per quina informació estem disposats a pagar, en si haurà de ser en suport paper o en xarxa, i en si hi haurà compatibilitat entre els mitjans a la xarxa i els convencionals. Ell considera que el que busquem en la informació dels diaris és la interpretació subjectiva, ja que la mera informació ja la sabem per altres camins. I que la gent està disposada a pagar per aquesta interpretació, per una firma. Ens va explicar que l’Associació va néixer el 1983, amb deu revistes associades, i que actualment n’aplega cent quaranta. Va afirmar que Catalunya és un país de revistes i que no núm 335 - Setembre 2010 n
ens adonem de la força que aquestes tenen a casa nostra. Va esmentar un reguitzell d’esplèndides revistes que avui s’editen a Catalunya, i va acabar comentant-nos el text que va dir en unes jornades de revistes en català amb gent d’Europa, i que és un poema de Martí i Pol titulat “Ara mateix”. Durant el col·loqui, que va ser moderat per Jaume Fallada, patró de la Fundació Roca i Galès, van sorgir diverses qüestions molt interessants, com ara l’afirmació que l’important d’una revista és el contingut i no pas el disseny, o la necessitat que la informació subjectiva no caigui en la tendenciositat. I també va comentar el fet que la pertinença a l’APPEC ajuda a la distribució, ja que avui no hi ha cap distribuïdor a Catalunya que vulgui distribuir revistes en català. Cinquena ponència: “Com fem, cada mes, Cooperació Catalana” L’Agnès Giner, coordinadora de la Fundació Roca i Galès, ens va presentar aquesta ponència, amb la col·laboració d’en David Fernàndez. Abans d’entrar en matèria, ens va parlar de la història de la revista, del seu naixement el 1980. Ens va dir que se’n fa un tiratge de 2.300 exemplars, que surt cada mes, que avui té trenta-dues pàgines, i que es finança per subscripcions i per l’aportació de la Fundació. A continuació ens va explicar l’estructura de la revista, esmentant totes les seccions i el tema que traccooperació catalana n
23 n
COOPERACIÓ CATALANA
COOPERACIÓ CATALANA
ta cadascuna. I, tot seguit, allò que esperàvem amb moltes ganes: com es fa la revista cada mes. Es comença fent el que se’n diu “la graella” —el contingut—, que és a càrrec del consell de redacció, que està constituït per alguns patrons de la Fundació, uns quants professionals de diferents cooperatives que hi col· laboren, i la coordinadora de la revista. En cada reunió es treballa per anar omplint de continguts tres graelles, les de tres números successius. Una part de la revista (“Les nostres cooperatives” i “L’entrevista” ) normalment l’elaboren periodistes professionals; i la resta són aportacions voluntàries. L’Agnès va comentar que de vegades ella, la coordinadora, no té altre remei que empaitar la gent perquè li tinguin la feina a temps. A més a més, cal trobar les fotografies adients, procurant que tinguin una resolució mínima de 300 ppp (punts per polzada). Abans de portar els textos a corregir, cal controlar-ne la llargada i escurçar-los si convé. Cal també mirar les notes a peu de pàgina i assegurar-se que tots els articles tinguin entradeta i destacats, i si no en tenen, posar-ne. Si es baixen fotos d’internet, es procura que siguin de les que no s’han de pagar. n 24
cooperació catalana n
Cal repassar el que torna el dissenyador que maqueta, per tal que tot estigui bé. I vigilar, sobretot, el que s’havia de corregir, i mirar-se bé els destacats i els peus de foto. Una vegada fetes les correccions, es tornen a enviar al maquetador. Normalment se solen fer dues galerades. Però tampoc no és tan extraordinari que algun cop s’hagin d’enviar fins a quatre vegades. L’editorial es redacta quan tots els escrits estan corregits. Quan han estat fetes totes les correccions, es fa l’edició en PDF definitiva, s’envia als gestors de la web perquè en facin la publicació digital, i després se’n fa l’edició en paper. En David Fernàndez ens diu que el 90% de les notícies ja les donen les agències, i que per a ell és molt important fer periodisme de carrer. És, més que una feina, una escola. Ell es decanta per fer un reportatge passant-se les hores que calguin en una cooperativa, que és un àmbit particular, en un procés de seguiment. El periodisme ha de tenir l’ADN de la cooperació social, ha de ser útil. Cal fer periodisme social. Creu en el rigor i en la veracitat. Creu que l’espai cooperatiu hauria de ser més visualitzat, que èticament encara hauria de tenir més projecció. núm 335 - Setembre 2010 n
El col·loqui el va moderar en Santos Hernández.
Foto esquerra:
Taula rodona sobre revistes cooperatives En Jordi Via, membre del consell editorial de Punt Coop, ens va explicar que aquesta revista va orientada a la unificació d’esforços al servei del conjunt del cooperativisme del país, i que els seus objectius són idèntics als de Cooperació Catalana. Trimestral, amb dos mil exemplars en paper. De dos mesos ençà hi és també en format electrònic. El disseny està fet per Ara Llibres. En José Juan Cabezuelo ens va dir que Noticias del CIDEC té aixopluc en un espai cedit per la Biblioteca de la Universitat de València. Fa investigació i difusió. S’hi troben notícies de l’economia pública social i cooperativa. Tenen el suport de la Generalitat Valenciana i l’ajuda del CIRIEC. És una revista independent, i pretén establir comunicació entre els professionals del sector i la universitat. La revista ja té vint anys, surt cada sis mesos i té una tirada
durant la seva
Agnès Giner i David Fernandez exposició. Foto dreta: Àngel Madrià, parlant del model català de fer revistes.
Catalunya és un país de revistes i no ens adonem de la força que aquestes tenen a casa nostra.
COOPERACIÓ CATALANA
COOPERACIÓ CATALANA
És un deure del moviment cooperatiu potenciar la relació amb l’ACI, i perquè això sigui possible necessitem un estat propi. Foto esquerra: D’esquerra a dreta: Jordi Vives, Jaume Fallada, Esteve Puigferrat, David Fernández, Jose Juan Cabezuelo i Jordi Vila, durant la Taula Rodona. Foto dreta: Jordi Via parlant de Nexe.
de dos mil exemplars. Tenen una web on publiquen notícies importants d’actualitat. En David Fernàndez ens va explicar que el Butlletí de Coop57 va néixer amb una funció interna, com a necessitat de transparència, d’informar els socis de com es gestionen els diners dipositats. Se’n fan dos mil exemplars. També surt a la web. En Jaume Fallada ens va parlar del Boletín de Agrolés, de la cooperativa de segon grau d’Agrolés. Tenen quaranta-dues cooperatives associades a Lleida, l’Aragó, la Rioja i Navarra. En principi es volia fer la revista bilingüe, però no es van decidir a fer front a l’augment de cost que això els representava. Surt cada tres mesos. Conté comptes trimestrals, campanyes de preus i novetats de produccions, i s’envia a cada soci. En Jordi Vives ens va presentar Agroactivitat, que és la revista de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, que agrupa duescentes cinquanta cooperatives agràries, amb més de setanta-cinc
mil socis. És bimestral, té trentadues pàgines i se’n fan vint mil exemplars. Durant el col·loqui corresponent, que va dirigir l’Esteve Puigferrat, es va parlar de la publicitat a les nostres revistes i de la utilització de les diverses llengües de l’Estat espanyol. Presentació del llibre 30 anys amb les nostres cooperatives En Xavier Palos, patró de la Fundació Roca i Galès, ens va fer una breu introducció del presentador del llibre, en Jaume Terribas, que va ser el primer president de la Fundació i promotor de la revista Cooperació Catalana. Aquest va lloar el resultat homogeni en la creació del llibre que presentava, però sobretot ens va parlar de la creació d’estructures cooperatives. Va afirmar que és un deure del moviment cooperatiu potenciar la relació amb l’ACI, i que perquè això sigui possible necessitem un estat propi. Va insistir que cal pressionar el Govern. Necessitem instruments per a influir sobre les estructures internacionals. Va dir que el món cooperatiu té dues mancances que cal solucionar: l’ensenyament i el finançament; que el finançament cooperatiu no es pot deixar a les mans del sistema financer habitual; núm 335 - Setembre 2010 n
i que el cooperativisme s’hauria d’introduir a l’ensenyament reglat, sobretot a secundària, i que hauria d’haver-hi una més bona connexió amb les universitats, en economia i en sociologia. També va comentar que caldria augmentar el coneixement que tenen els ciutadans sobre el cooperativisme, almenys amb un programa de televisió setmanal, i que això ho ha de fer una estructura prou potent (com ara les federacions o la Confederació de Cooperatives), juntament amb la Corporació d’RT a Catalunya. Va suggerir que aquest paper l’assumís el Grup Cultura 03, que el formen gent del món cooperatiu capacitada per a fer guions i similars. Va afirmar que és important la qüestió de la divulgació, i que la realitat d’un territori cal que la conegui tothom. Finalment, en Joan Josep González, president de la Fundació Roca i Galès, ens dirigeix unes paraules de cloenda. Ens diu que la vocació dels qui van posar en funcionament la revista segueix viva, que hi ha molta feina per fer i que amb aquesta eina podem ajudar el món cooperatiu i la societat en general. I que amb aquest esperit ens retrobarem l’any que ve a la Universitat Catalana d’Estiu. Doncs això: fins a l’any vinent a la UCE. n cooperació catalana n
25 n
scea
La participació de joves en un procés internacional sobre compromisos amb el medi ambient al Brasil Ariadna Pomar Scea Del 5 al 10 de juny, Luziana (Brasília)
va ser l’epicentre d’una trobada de veus, colors, idees i energies diferents. Prop de cinquanta-tres països dels cinc continents van participar a la CONFINT, la Conferència Internacional per a Infants i Joves sobre Medi Ambient “Cuidem el planeta”, la ruta final d’un procés que afecta milions de persones de tot el món i en el qual els nois i noies amb les seves idees, propostes i somnis han estat els principals protagonistes. Durant aquests cinc dies d’intenses jornades i activitats, prop de quatre-cents joves van poder intercanviar les experiències que portaven des dels seus països per a millorar i transformar l’estat actual del planeta. Fent servir el seu propi llenguatge, van parlar dels projectes que hi han engegats a les seves escoles, i de les responsabilitats i accions que en la majoria de casos ja feia temps que havien assumit individualment per a cuidar el nostre planeta. A més a més, van poder participar en tallers temàtics sobre canvi climàtic, residus, aigua, energia i “educomunicació”, entre d’altres. Amb l’ajuda de més de vuitanta facilitadors vinguts de tots els països participants, i basant-se en els principis de “jove escull jove”, “jove educa jove” i “una generació aprèn de l’altra”, els delegats de la CONFINT van elaborar una carta que recollia nou responsabilitats i les necessàries accions per a assumir-les. Una carta que transcendeix les cultures, les llengües, els passats conflictius i el ressentiment entre nacions; una crida a
n 26
cooperació catalana n
SCEA
la reflexió de la humanitat sobre el nostre estil de vida a la Terra, la nostra llar que hem de cuidar. La Carta es pot trobar a: http://carta. vamoscuidardoplaneta.net/es/. Un centenar d’adults acompanyants, compromesos en els processos nacionals i especialistes en temes de medi ambient, van tenir també les seves jornades d’intercanvi, debat i reflexió. Com a complement de totes aquestes activitats, va haverhi un espai per a l’àmbit europeu en el qual Espanya, Itàlia, Alemanya, França, la República Txeca, Portugal, i també Rússia, Turquia i Geòrgia, van redactar un missatge europeu comú: “Per un manifest europeu «Cuidem el planeta»”, disnúm 335 - Setembre 2010 n
ponible a: http://confint-europe. net/index.php?category/Contribution-des-jeunes&navlang=es. Aquest ha partit del treball fet al Seminari europeu que es va celebrar virtualment un mes abans. La Carta de Responsabilitats dels joves del món “Cuidem el planeta” va ser expressada també en el llenguatge universal de la música, a través de la Carta musical de responsabilitats, que va ser composta per un delegat de cada país participant i que es va interpretar amb cordes, percussions, vent i veus amb la mirada posada en un futur en què els joves hi tenen molt a dir. Tot i això, la CONFINT va ser
SCEA SCEA
La CONFINT va ser alguna cosa més que un simple intercanvi formal. Va ser també el conjunt de vetllades d’un festival cultural en què el món s’expressava a través del ball, el cant i altres formes d’expressió.
alguna cosa més que un simple intercanvi formal en els tallers i els espais de debat definits. Va ser també el conjunt de vetllades d’un festival cultural en què el món s’expressava a través del ball, el cant i altres formes d’expressió, entre les quals hi van haver ballades en grans rotllanes formades per facilitadors, acompanyants i delegats, una mostra de vídeos de diferents realitats, i bonics moments de convivència i integració. La Conferència va ser el punt culminant dels processos nacionals, amb l’objectiu de fer un pas per al procés
internacional, de composició ben diversa però amb responsabilitats comunes. I ara, quan llegim la Carta de responsabilitats nascudes d’aquest procés i comprenem que aquest no té pas un final, afirmem amb convicció que la CONFINT ha renascut. I això ho ha fet especialment a través de la comunitat virtual creada i animada pels joves delegats de tot el món, i també del compromís de cadascun d’emportar-se als seus països les responsabilitats assumides, particularment la d’aconseguir que les autoritats locals, regionals i nacionals subscriguin aquesta Carta. La Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA) continuarà treballant dins aquest procés, molt probablement amb l’elaboració d’un material didàctic sobre responsabilitats i accions entorn del canvi climàtic per als centres de secundària, i amb la creació d’un espai web interactiu. D’altra banda, s’ha proposat fer una trobada amb els centres participants al final de setembre, i ja es mira cap a la propera fita: “Rio més Vint” l’any 2012. n
SCEA
SCEA
núm 335 - Setembre 2010 n
cooperació catalana n
27 n
Ressenya
Josep Cabeza i Coll, de Josep M. Vallès Núria Esteve i Rufié
Mentre era batlle, començà a interessarse pel cooperativisme, amb motiu de la iniciativa de Josep Maria Rendé de construir un celler cooperatiu.
La biografia de Josep Cabeza i Coll
és una aportació més a Cooperativistes Catalans, la col·lecció que ens posa a l’abast el coneixement de tantes persones que han contribuït a la construcció d’una societat més justa i equitativa. Josep Cabeza, malgrat ser un dirigent destacat, va ser un home molt honest i discret, segons podem constatar amb la lectura d’aquesta biografia, admirablement documentada per Josep M. Vallès. Aquesta doble qualitat a vegades és difícil de trobar en persones nascudes en el si d’una família preeminent, com ho n 28
cooperació catalana n
era la seva, i en un poble molt dividit políticament, amb dos bàndols enfrontats, com ho era l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà) a la primeria del segle xx. A més d’aquests aspectes personals, convé destacar també la seva evolució ideològica. Als vint-i-tres anys, l’any 1894, es va llicenciar en Farmàcia per la Universitat de Barcelona, però la seva professió no la va exercir mai a l’Espluga, a la farmàcia del Centre, propietat dels Cabeza. En canvi, sí que ho va fer de més gran, a Mataró, l’any 1924, quan es casà amb Joana Camin, d’aquella ciutat. Però els núm 335 - Setembre 2010 n
seus coneixements científics, mentre visqué, foren molt profitosos per a la pagesia de l’Espluga i els pobles de l’entorn, específicament durant l’època en què estigué vinculat a la Secció Vinícola del Sindicat Agrícola. Els seus articles i les conferències que va pronunciar a la comarca van ajudar a introduir noves tècniques agrícoles, més cura de la higiene en el procés d’elaboració de vi i uns procediments moderns per al cultiu de la vinya. Tot plegat va beneficiar generosament la nostra pagesia i encara avui ens serveix. Josep Cabeza i Coll, segons explica ell mateix, quan, l’any 1900, va morir el seu pare, es va veure obligat a anar a viure a la casa pairal de l’Espluga de Francolí per tal d’ocupar-se del patrimoni familiar com a hereu, i així continuar la tasca del seu pare, replantant de vinya americana les seves terres desbastades per la fil·loxera. Durant la primera dècada del segle xx, fou un prohom al seu poble; va promoure la Sociedad de Defensa Mútua de la Propiedad; i també el trobem com a secretari de la Cambra Agrícola Oficial, i exercint com a regidor de l’Ajuntament des del 1904 fins al 1909. El seu comportament ens mostra una persona sensible i defensora de les millores que necessitava el poble. El maig de l’any 1912, va ser elegit alcalde. A l’estiu del 1912, mentre era batlle, començà a interessar-se pel cooperativisme, amb motiu de la iniciativa de Josep Maria Rendé de construir un celler cooperatiu. Heus aquí un relat fet per ell mateix, l’any 1924, i que J. M. Vallès reprodueix a la biografia: “En Rendé un dia sol·licità una entrevista amb mi, i
ARXIU
en la conversa manifestà desitjos de construir un Celler Cooperatiu, però digué que calia, per a emprendre una obra de tanta importància, comptar amb la meva cooperació. I junts, i amb l’ajuda de Miquel de la masia i altres companys, emprenguérem l’obra que tan beneficiosos resultats està donant.” Les relacions entre els dos antics amics últimament havien estat tenses i distants, però la bona fe i l’acostament de Rendé donaren bons fruits, i començà una sincera amistat i col·laboració. Per a entendre-ho millor, heus aquí un escrit de Cabeza del juny del 1925 que es reprodueix a la biografia: “Per raons de família, de desconeixement de lo que era la política, me trobí en el bàndol contrari al del meu amic de la infància, en Rendé. El combatí ferotgement, sobretot quan va fundar el nostre Sindicat Agrícola, que jo creguí una maniobra política per a fer-se una plataforma electoral. Passaren els anys, i el modest sindicat d’en Rendé creixia, escampant el bé entre els pagesos del poble i desterrant la usura, que desgraciadament estava molt estesa, sense intervenir en la política, de la qual en Rendé se n’apartava tot lo possible.” Tal com sabem, el debut d’en Cabeza en el cooperativisme començà durant una reunió, al Sindicat Agrícola, sobre la creació del Celler, a l’agost del 1912. Hi participà activament, i en la seva exposició va destacar la importància de l’associacionisme per a aconseguir la construcció del celler cooperatiu, ja que pràcticament i científicament representava una gran millora en l’elaboració del most, per a obtenir un vi de més qualitat, que beneficiaria tots els socis. A partir d’aquell moment, la seva trajectòria dins el cooperativisme fou notòria i brillant, malgrat la seva
Foto: Celler de l’Espluga de Francolí. L. Roisin.
Ens cal a tots saber reconèixer i valorar la lluita portada a terme per aquests homes i dones que promogueren moviments socials, que anaven alliberant la societat de males polítiques i de dogmes mal entesos. Aquests pioners hagueren de combatre els detractors de la llibertat, de la igualtat i de la fraternitat.
naturalesa discreta, la qual es va descobrint amb la lectura del llibre. Tan sols cal afegir que sempre col· laborà desinteressadament en tot el que se li demanava, i que participà activament i amb entusiasme en els diversos càrrecs que ocupà. Si he qualificat Josep Cabeza d’honest és pel fet que sabé rectificar la seva postura d’home preeminent —compromès al principi en la defensa de propietaris i hisendats— per a passar a ser solidari i altruista amb tots els seus convilatans. En posar-se al costat de Rendé, demostrà una valentia i una fermesa poc freqüents i un compromís sincer de treballar per unes institucions socials. Començà per a ell una nova etapa vital, una nova visió de la societat, una transformació del seu antic ideari; els valors del cooperativisme foren els seus. Aquest és el missatge engrescador que ens deixà, per tal que aprenguem a rectificar quan calgui, sense pors, canviant si és necessari la direcció del camí emprès. I aquesta gran lliçó l’aprenem gràcies a Josep Maria Vallès, que ha fet un treball d’investigació exhaustiu per a reconstruir la història de Cabeza. Josep Cabeza també sofrí i tingué desenganys, com tothom, però no defallí, i acabà bé la seva feina i es va retirar de mica en mica, com era la seva manera d’actuar, sense estralls, deixant les seves tasques en mans de persones serioses que continuarien treballant pels ideals cooperativistes. Durant molt de temps va continuar escrivint articles educatius ben entenedors, molt útils per a la pagesia, especialment sobre com tractar les vinyes, que era la seva dèria. I com a mestre ensenúm 335 - Setembre 2010 n
nyava a transformar terres empobrides en terrenys productius. El 23 de març del 1930, durant la reunió del Consell de la Junta Directiva, de la Federació Agrícola de la Conca de Barberà, Josep Cabeza s’acomiadà com a president del Consell. Van acabar per a ell divuit anys d’intens treball i d’una gran lluita com a cooperador espluguí. La creació al nostre país de sindicats agrícoles i caixes rurals, de cooperatives de consum d’associacions mútues i d’altres associacions socials durant les primeries del segle passat per homes com ara Cabeza, Rendé i tants altres, fou el començament d’una nova època, sobretot al món rural, que va començar a sortir de la pobresa i la ignorància. Ens cal a tots saber reconèixer i valorar la lluita portada a terme per aquests homes i dones que promogueren moviments socials, que anaven alliberant la societat de males polítiques i de dogmes mal entesos. Aquests pioners hagueren de combatre els detractors de la llibertat, de la igualtat i de la fraternitat. Avui, quan ja hem superat molts prejudicis i podem gaudir de més prosperitat, exercim la nostra llibertat, malgrat les dificultats que encara trobem. Però hem de reconèixer que vivim en un país molt diferent del dels nostres avis. n VALLÈS I MARTI, Josep M. Josep Cabeza i Coll Barcelona-Valls: Fundacio Roca i Gales – Cossetania, 2009 (Cooperativistes Catalans, 15), 93 pag. cooperació catalana n
29 n
Pensem-hi!
600.000 euros Santos Hernández ARXIU
A mi, el món del futbol no és cosa que m’interessi gaire. Confesso, això sí, que, des de fa tres o quatre anys, noto en mi, amb sorpresa i estranyada admiració, unes certes tendències culers que, paraula, mai no havia experimentat. En fi, ningú no és perfecte, i estic segur que la meva gent no m’ho té molt en compte i m’ho perdona. Així que, repeteixo, el futbol no és res que em preocupi de manera especial. Tampoc no em sento directament gens interessat per les gestes de cap dels equips que el practiquen. No és la primera vegada que dic que jo no puc sentirme representat per una vintena de milionaris semianalfabets. Quant a aquesta última característica, jo faré totes les excepcions que vostès m’exigeixin que faci, però no em negarà ningú que el nivell intel· lectual d’aquests déus dels estadis no és, en general, digne d’excessiva reverència. El que sí que és digne de reverència, i fins i tot de sacralització, és el volum dels seus emoluments. I el dels suplements que, de tard en tard, els hi cauen. I precisament una d’aquestes partides extra -”primes”, crec que en diuen- és el que m’ha invitat a escriure aquest article. n 30
cooperació catalana n
He llegit als diaris -als diaris normals i corrents, i, en conseqüència, entenc que és notícia que tothom coneix i accepta com a cosa normal- que cadascun dels senyors que ha participat a la recent victòria de la selecció de l’estat espanyol en un campionat mundial de futbol ha cobrat una prima de siscents mil euros. Òndima. Com que a molts encara ens costa de valorar les xifres grosses si les expressem en euros, em permeto de subratllar que aquest import equival a uns cent milions de les antigues pessetes. Cent milions per barba. Déu n’hi do. Es veu que els afortunats éssers que constitueixen aquest gloriós col·lectiu són una trentena de persones. Així que, a més del gavadal de diners (viatges, hotels, dietes, etc.) que costa al país la participació en un certamen d’aquestes característiques, la Federación Española de Fútbol -és a dir, vostè i jo, no ens enganyem- pagarà a aquests trenta senyors un total de divuit milions (18.000.000) d’euros, o, vaja, tres mil milions (3.000.000.000) de pessetes). Si en comptes de trenta persones són només vint-i-cinc, o vint, faci’m vostè, si us plau, les rectificacions pertinents. A mi les xifres resultants em semblaran exactament igual d’obscenes. Amb motiu d’aquesta victòria, núm 335 - Setembre 2010 n
aquests dies hem tingut ocasió de llegir frases com ara “el orgullo de ser español”, una expressió tan irracional com, per exemple, “l’orgull de ser argentí”, o alemany, o congolès, o català, tant se val. Per uns partits de futbol. I milers de persones han sortit al carrer, o han escrit textos vibrants, o han trencat coses, per tal d’exterioritzar la seva esclatant alegria. Per uns partits de futbol. Milers de persones. Tanmateix, resulta que, segons les estadístiques, l’atur al conjunt de l’estat espanyol arriba a un percentatge del 20%. És a dir, que, d’aquests milers de persones que victorejaven aquests herois, potser dues de cada deu no tenien feina. Però se sentien plenes d’alegria. Que bé. I jo em pregunto: encara que tota aquesta gent se sentís tan feliç, aquests tres mil milions de pessetes, de debò no podien gastar-se de cap manera més útil? Posats a analitzar les despeses estatals, també podia rebaixar-se el pressupost del Ministerio de Defensa, és clar. Però el futbol i el fet de poder jugar a soldadets són assumptes que ningú no qüestiona, es veu. Per cert. He llegit en algun lloc que les primes de l’equip espanyol eren més altes que les de qualsevol dels altres equips participants. Ves per on. n
biblioteca/revistes
Elisenda Dunyó
Excepcionalment i per tal de donar a conèixer als nostres lectors l’existència d’exemplars de les revistes històriques que tenim a la biblioteca, fem una breu ressenya del primer número de la publicació El Cooperador Cooperatista. És una bona manera de conèixer en quina situació estava llavors el món cooperatiu. L’any 1800, amb el títol Revista Cooperativa Catalana, es va editar aquesta primera publicació cooperativista de Catalunya, amb la finalitat de ser un mitjà per a donar ressò periòdicament al tema cooperatiu. L’any 1905, la revista passà a ser quinzenal amb un nou títol: El Cooperador Cooperatista, i més endavant es va dir El Cooperativista.
EL COOPERADOR COOPERATISTA Núm. 1-9, agost-desembre del 1905. Barcelona Revista quinzenal escrita en llengua castellana. Era el mitjà d’expressió de la Federación de Cooperativas de Catalunya y Baleares. N’era el director Juan Salas Antón. Com una mostra de les qüestions que preocupaven els cooperadors d’aquells moments, fem una ressenya el número 1 de la publicació. El primer article i el més extens és el que signa la redacció amb el títol: “D’on venim i on anem”. Enceten el text amb un breu resum de l’evolució que ha sofert la publicació durant els anys de la seva existència i tot seguit expliquen el que ha de ser, en teoria i a la pràctica, el cooperativisme. Amb un llenguatge molt enrevessat —propi de l’època—, volien il·lustrar el que era i volien que fos el cooperativisme. A manera d’exemple, reproduïm, literalment en castellà,
dos fragments de l’article, per tal d’evidenciar com expressaven les seves idees: “[...] Hace medio siglo que se vienen anunciando esas apocalípticas transformaciones, arguyendo sus apóstoles que sólo aquellas convulsiones pueden acabar con el dolor que roe las entrañas del cuerpo social, siendo meros cataplasmas los otros procedimientos tales como la cooperación; [...] Procedimientos tales como la cooperación han aliviado ya y aun extinguido no pocos dolores, han enjugado muchas lágrimas, han dignificado, ennoblecido y arrancado de las garras de la más espantosa miseria a millones de seres humanos.” L’article següent es titula “Per bon camí”. L’autor —com diu el títol— creu que la publicació serà un bon mitjà per a aconseguir arribar a les fites per les quals lluitaven. El següent, que és escrit per una dona —cosa poc freqüent en aquells anys— i es titula “El camí de la felicitat”, de manera filosòfica esperona els lectors a cercar l’abundància i la comoditat per a tothom
i afirma que la persona que treballa és realment qui té el poder. Tot seguit hi ha un article titulat “¿Com es resoldrà el problema obrer?”, en què s’analitzen els problemes de la classe obrera i es dóna com a única solució per no ser vençuda el cooperativisme ajudat pel mutualisme. La publicació continua amb tres petits textos sense signar, un dels quals es recomana a les cooperatives que utilitzin més el servei de les vendes a l’engròs. Després hi ha un text d’informació general dels canvis que ha sofert la publicació: el fet que havia passat a ser quinzenal, la tirada de 4.000 exemplars, els redactors que formen part de l’equip, el preu de subscripcions, etc.; s’especifiquen de manera detallada tots els canvis portats terme en la nova etapa. La publicació s’acaba amb una nota del sector comercial i mitja pàgina d’anuncis. Tots els articles i notes estan separats per dues línies que emmarquen unes frases filosòfiques de grans pensadors i preceptes orientals, norma que repetiran en alguns dels números posteriors. n núm 335 - Setembre 2010 n
cooperació catalana n
31 n