Issuu

9247-Cooperacio catalana 329ok

25/2/10

10:51

Pรกgina 1

9247-Cooperacio catalana 329ok

25/2/10

10:51

Pรกgina 2

9247-Cooperacio catalana 329ok

SUMARI

25/2/10

10:51

Página 3

4 / TORNAVEU

15 / EL SERIAL

Anna Arisa i Argemí, (Bigues, Vallès Oriental, 1973), directora d’ENTORN, Grup Cooperatiu

Les trifulgues de la Mertxe. Capítol I. Santos Hernández

5 / EDITORIAL

Evolució 6 / EL NOSTRE MÓN

L’article guanyador del 2n Premi Jacint Dunyó, que donada la seva extensió publiquem en dues tandes, rastreja la desmemòria a la recerca de la història de les institucions obreres i cooperatives del barri barceloní de Sants. En aquesta primera part narra el context en el que naixeran cooperatives emblemàtiques entre els anys 1887 i el 1939.

9 / COOPERATIVES DE CATALUNYA

Formar-se és avançar Confederació de Cooperatives de Catalunya 10 / LES NOSTRES COOPERATIVES

La cooperativa de ferreters a la mida dels socis: CIFEC cooperativa. Montse Pallarès

10 La cooperativa de ferreters nascuda fa vint-i-un anys amb l’objectiu d’aconseguir millors condicions pels proveïdors treballant col·lectivament, continua construint cooperació amb esperança malgrat la crisi del sector de la construcció. 13 / COOPERATIVISME

Taula d’experts sobre seccions de crèdit. Ma. Lluïsa Navarro Arrel de la disposició del govern que modifica el decret 280/2003 de regulació del funcionament de les seccions de crèdit, un grup d’experts debaten sobre el seu paper i futur, així com sobre l’estalvi rural, el paper del soci col·laborador i els coeficients entre d’altres.

CRÈDITS

26 / SCEA

Encetem el relat cooperatiu que es lliurarà a terminis, amb el primer capítol protagonitzat per la Mertxe. Podreu esperar-vos a llegir el segon capítol al proper número de Cooperació Catalana? En tenim seriosos dubtes.

Programa “De font en font, aprenem de l’aigua” Lluís pagespetit i Dèlia Batet

19 / ENTREVISTA

Miquel Àngel Oliva Josep Maria López Fumat Cooperació Catalana El president de la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya arriba al càrrec amb l’objectiu de reforçar els lligams cooperativistes entre les diferents escoles de la Federació i amb la voluntat d’encarar els nous reptes que l’escola catalana té avui dia. 22 / PREMIS FUNDACIÓ ROCA I GALÈS 2009 – 2N PREMI JACINT DUNYÓ

Les cooperatives a Sants: Els anys del contrapoder obrer (1854-1939) [I] Ivan Miró i Marc Dalmau

Una proposta didàctica d’educació ambiental per redescobrir el patrimoni i el valor social de les fonts i de l’aigua com a recurs. 29 / PENSEM-HI

El magatzem de porqueria Santos Hernández 30 i 31 / BIBLIOTECA

Donació Retalls Elisenda Dunyó

Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 - cc@rocagales.org - www.rocagales.org Coordinació Agnès Giner Consell de Redacció Miquel Corna, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Santos Hernández, Esteve Puigferrat i M. Lluïsa Navarro. Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits. Foto portada: “Croton a la neu”. © Dzain. Fotolia. Disseny, maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada EMAS) Dipòsit legal B22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415. Amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya i del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Aquesta revista ha estat impresa sobre paper certificat FSC i amb tintes provinents d’olis vegetals núm 329 - Febrer 2010

cooperació catalana

9247-Cooperacio catalana 329ok

25/2/10

10:51

Página 4

TORNAVEU

Un parell de preguntes (que són tres) a Anna Arisa i Argemí (Bigues, Vallès Oriental, 1973), Diplomada en Treball Social, des de fa un mes és la directora d’ENTORN, Grup Cooperatiu.

1 2 3 Què t’agrada del cooperativisme? Destacaria dos aspectes. Per una banda la potència de la proposta, que és històrica i revolucionària al mateix temps, que posa en qüestió algunes de les bases en les què es basa el model empresarial i econòmic que ens envolta. I per l’altra, que és molt aplicable, a qualsevol tipus d’activitat i per qualsevol tipus de persona.

cooperació catalana

núm 329 - Febrer 2010

Què no et convenç del cooperativisme? No és tant del cooperativisme, com de l’aplicació que en fem. I també potser dos aspectes. Un, el fet que sovint no som capaços d’aplicar-lo, ens guanya el pes d’allò conegut i incorporat. I l’altre, que a vegades, volent ser massa puristes, restringim els projectes empresarials a realitats amb una incidència molt petita. Hem d’aconseguir dotar-nos d’un model fonamentat i coherent amb les bases del cooperativisme i que al mateix temps sigui competitiu i de qualitat en els mercats.

Consideres que l’economia cooperativa és una bona fórmula pel sector dels serveis a les persones? Per què? Crec que sí que ho és, ja que es basa molt en les persones, aquesta és la seva força i en aquest sector les persones són la base. Un projecte amb professionals involucrats en la definició, la gestió i la producció ha de ser una magnífica base per a serveis de qualitat. En termes generals, crec que el futur es basa en la cooperació, entre persones, entre pobles i també entre empreses.

9247-Cooperacio catalana 329ok

25/2/10

10:51

Página 5

EDITORIAL

Evolució

El reportatge sobre la cooperativa CIFEC ja s’inicia subratllant la importància que Darwin donava a l’aspecte de l’evolució humana que inclou el compromís amb la societat, la necessitat de col·laborar amb les circumstàncies que aquesta, successivament, va presentant.

També ens parla d’aquest tema l’article sobre les cooperatives de Sants, mostrant-nos com el món obrer, i el món cooperatiu, han anat aquí adaptant-se als meandres de la història i de la societat, fins aconseguir a arribar a la creació d’un barri amb característiques socials veritablement pròpies.

Però la lluita per l’evolució, pel perfeccionament, enlloc es veu millor que estudiant-se el camí fet per les entitats de l’ensenyament. No deixeu de mirar-vos l’entrevista amb el president de la seva Federació de cooperatives. Tanmateix, nosaltres no volem acabar aquesta editorial sense fer-hi esment d’una nova faceta que afegim a la nostra celebració, que s’esdevé enguany, del 30è. aniversari de la nostra revista. En aquest número comencem la publicació d’un serial, que continuarem amb capítols mensuals. No en fem conyes. Potser amb aquesta iniciativa estem inaugurant un nou gènere literari: el “relat cooperatiu”. I potser, ves a saber, qualsevol dia d’aquests ens ho premien amb un Pulitzer. De molt més verdes en maduren.

LA COBERTA/ La imatge de la façana de la cooperativa L’Empar de l’Obrer, actual seu de la Con-

federació de Cooperatives de Catalunya i altres entitats del sector, evoca l’evolució del moviment cooperatiu fortament arrelat al barri de Sants de Barcelona. / Foto: L’Empar de l’Obrer (1913). Font: Arxius Històric de Sants, fons propi núm 329 - Febrer 2010

cooperació catalana

9247-Cooperacio catalana 329ok

25/2/10

10:51

Página 6

EL NOSTRE MÓN

Es presenta la biografia del cooperativista Josep Cabeza

XIII Fira de l’Oli de les Garrigues

El passat 23 de gener, a L’Espluga del Francolí (Conca de Barberà), es presentà l’obra de Josep M. Vallès sobre la vida i obra del cooperativista espluguí, Josep Cabeza i Coll (1871-1945), editat per Cossetània edicions i la Fundació Roca i Galès, dins la col·lecció Cooperativistes Catalans. L’acte es celebrà a la restaurada sala polivalent de l’antic hospital (segle XII) que els cooperativistes de la vila ompliren de gom a gom. Inicià els parlaments David Rovira, Alcalde de la vila, donant la benvinguda als assistents i valorant l’aportació d’un nou retall de l’historia de l’Espluga i de l’obra d’en Cabeza. Cedí la paraula al President de la Fundació Roca i Galès, entitat coeditora del llibre, el qual explicà l’interés del Patronat per l’edició de biografies i treballs que divulguen els valors del cooperativisme. Seguidament Antoni Gavaldà, director de la col·lecció Cooperativistes Catalans i professor d’Història de la Universitat Rovira i Virgili, manifestà la seva satisfacció per ser aquest llibre el 15è de la col·lecció, remarcant la importància de la difusió d’aquests treballs d’investigació sobre el coo-

La gastronomia i els productes amb distintiu de qualitat alimentària van marcar la 13a. edició del Saló de l’Oli Verge extra i la 47a edició de la Fira de les Garrigues, que es va celebrar del 29 al 31 de gener al Pavelló de l’Oli de les Borges Blanques. La Fira, que va apostar per la gastronomia i la qualitat alimentària amb l’objectiu de consolidar les Borges Blanques com la capital de l’oli verge de Catalunya, va comptar amb una superfície de 5.500 m2 d’exposició, va reunir més de 125 expositors i acollir 40 cooperatives i molins productors d’oli verge d’oliva arbequina, tot superant la xifra dels 60.000 visitants enregistrats l’any anterior. L’edició de la fira d’aquest any va tenir el lema Oli d’oliva i salut amb la idea de reivindicar la importància que té la dieta mediterrània per fomentar entre la població tot un seguit d’hàbits de la vida saludable en l’oli d’oliva verge és essencial en la prevenció del càncer de mama, aportant també beneficis cardiovasculars i actuant com a regulador del colesterol. En l’acte d’inauguració, la Consellera de salut Marina Geli va donar a conèixer els premis del concurs de l’Oli en la que es premia tres categories d’oli verge extra d’oliva arbequina: l’oli fruitat verd amarg, atorgat enguany a Agrolés; l’oli verd dolç, a la Cooperativa de Bellaguarda; i l’oli fruitat madur a Molí dels Troms. En aquesta desena edició del concurs s’havien presentat disset cooperatives i molins particulars, productes dels quals el jurat en va destacar la gran qualitat. Per a més informació: www.firaoli.com.

cooperació catalana

perativisme català i la tasca dels biografiats, exemple a seguir per aconseguir una millora econòmica i social. Núria Esteve i Rufié, patrona de Fundació Roca i Galès, presentà la biografia de Josep Cabeza, destacant-ne l’evolució ideològica, d’un home prominent i dirigent rellevant de la seva vila. Cabeza sabé superar tots els prejudicis per defensar l’associacionisme cooperatiu, fent-se soci del Sindicat Agrícola de l’Espluga i treballant al costar d’en Josep Maria Rendé, tot impulsant la construcció del Celler cooperatiu del poble, divulgant i promovent coneixements científics. Ajudaren a progressar la pagesia, millorar la producció del vi i una fertilització moderna de les vinyes, que va servir per crear riquesa per les comarques tarragonines. Per finalitzar, Josep Maria Vallès, l’autor, explicà la seva intensa tasca de recerca, aconseguint l’historia d’una època molt difícil políticament i social, que poc a poc anà transformant-se i avançant, gràcies a persones com el biografiat, que durant el primer terç del segle passat, foren pioners en la modernització del nostre país.

núm 329 - Febrer 2010

9247-Cooperacio catalana 329ok

25/2/10

Missatgeria amb vehicles elèctrics Els Ministres d’Indústria de la Unió Europea reunits el passat dimarts 9 de Febrer a Donosti, van proclamar la voluntat de donar impuls als vehicles elèctrics. La cooperativa Trèvol de Barcelona, compta ja amb cinc anys d’experiència treballant amb aquets vehicles: ofereix serveis de missatgeria i paqueteria amb vehicles elèctrics (furgoneta i moto). Junt amb les bicicletes representen una ferma aposta i compromís de la cooperativa Missatgers Trèvol per els transports no contaminants.

10:51

Página 7

Èxit del Fòrum Social Català 2010 Les dues jornades del FSCat 2010 que va tenir lloc a la Universitat de Barcelona el dissabte i diumenge, 30 i 31 de gener, van comptar amb més de 3.000 persones. Durant els dos dies es van organitzar més d’un centenar de seminaris i tallers, exposicions i altres activitats culturals amb un clar sentit reivindicatiu amb l’objectiu de plantejar alternatives a l’actual crisi del sistema capitalista amb les seves múltiples vessants. El FSCat 2010 es va clausurar el diumenge al migdia amb un dinar popular al claustre de la Universitat. Abans va tenir lloc una concorreguda Assemblea de Moviments Socials, on els moviments i col·lectius de Catalunya van exposar les seves reivindicacions i les accions que es portaran a terme durant aquest any. A l’Assemblea, van ser moltes les crides per la unitat del les accions dels diferents col·lectius i per fer un front comú davant les polítiques de la Unió Europea, que durant aquest semestre presideix l’estat espanyol. L’Assemblea es va concloure amb la lectura d’una declaració unitària que recull les principals denúncies i reivindicacions dels col·lectius que van participar i organitzar el FSCat 2010. A la declaració es fa també una crida per participar en la propera Assemblea que tindrà lloc el 13 de febrer a les 10 hores, a l’Ateneu la Torna (carrer Sant Pere Màrtir, 37, Barcelona). Podeu consultar el manifest, les properes reunions i informació vària del FSCat a: http://fscat.blog.pangea.org/.

núm 329 - Febrer 2010

Àngel Mestres assumeix la Presidència d’Abacus El fins ara president de la cooperativa, Raimón Ribera, i després de consultar-ho als membres del Consell Rector, ha decidit deixar la Presidència de la cooperativa Abacus per la dificultat que li suposa compatibilitzar la seva creixent activitat professional i docent amb la també cada dia més exigent activitat institucional que demanda una cooperativa rellevant com Abacus. El Consell Rector va considerar que el millor per a la cooperativa era acceptar la proposta i d’aquesta manera procedir al seu relleu amb tota normalitat institucional. En aquest sentit l’actual vicepresident Àngel Mestres, ha accedit a assumir les funcions derivades del càrrec de President. Aquest procediment, no afecta en l’activitat diària ni en els projectes de la cooperativa. El Consell Rector d’Abacus cooperativa valora molt positivament la tasca que ha dut a terme Raimón Ribera al capdavant de la cooperativa així com les aportacions que ha fet aquests dos anys. Més informació: www.abacus.coop.

cooperació catalana

9247-Cooperacio catalana 329ok

25/2/10

10:51

Página 8

EL NOSTRE MÓN

Degustació de productes cooperatius catalans a Frankfurt En el marc de la Campanya impliCA’T per promocionar el consum dels productes cooperatius catalans, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha participat el segon cap de setmana de febrer en la presentació de l’estand Artesania Catalunya a la fira Ambiente de Frankfurt. A l’acte, hi van assistir una cinquantena de personalitat polítiques alemanyes així com autoritats polítiques catalanes. En concret, la FCAC ha ofert una degustació de productes de les cooperatives Plana de Vic, Coselva, Camp de Cervià de les Garrigues, Celler Cooperatiu de Batea i Covides, que van participar a la iniciativa presentant els seus embotits, fruits secs, olives de les varietats arbequina i empeltre, oli d’oliva verge extra i cava brut. L’objectiu de l’estand Artesania Catalunya a la fira Ambiente era exposar, en un dels principals aparadors mundials, els productes resultants del projecte Oficis Singulars així com presentar una selecció de productes d’empreses artesanes catalanes rellevants. En aquest context, s’inclou la promoció d’aliments cooperatius, caracteritzats per la seva qualitat i l’arrelament al territori. Aquesta acció de la FCAC ha comptat amb el suport de Gastroteca.cat, portal depenent de la Direcció General de Comerç de la Generalitat, www.gastroteca.cat.

cooperació catalana

núm 329 - Febrer 2010

Educació a Gaza, llavor de pau: un any després Fa tot just un any, el Centre UNESCO de Catalunya – Unescocat endegava una campanya humanitària per donar suport al sistema educatiu a Gaza, amb la finalitat que el dret a l’educació dels infants i joves que viuen en aquest territori no quedés irremeiablement afectat pels dissortats esdeveniments bèl·lics que s’hi estaven produint. Sota el lema “Educació a Gaza, llavor de pau”, Unescocat ha coordinat una recollida de fons econòmics destinats a la reconstrucció d’edificis escolars, en coordinació amb l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats Palestins al Pròxim Orient (UNRWA), i a projectes de sensibilització a les universitats catalanes sobre l’educació en zones de conflicte. El passat 29 de gener Unescocat, juntament amb alguns dels donants d’aquesta campanya, va fer el lliurament simbòlic dels diners recollits a la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària de la Generalitat de Catalunya i va donar informació dels projectes a què es destinen. A l’acte van intervenir: Miquel Àngel Essomba, director d’Unescocat; David Minoves, director general de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària de la Generalitat de Catalunya; Diego Gómez, director de l’Escola Valenciana; i Jordi Castellsagué, director del CEIP Roser Capdevila de Polinyà. Més informació de la campanya: www.unescocat.org.

9247-Cooperacio catalana 329ok

25/2/10

10:51

Página 9

COOPERATIVES DE CATALUNYA

Formar-se és avançar Confederació de Cooperatives de Catalunya

En tota estratègia empresarial, la formació esdevé una peça clau per assolir l’èxit empresarial; en el cooperativisme, a més, la formació és un pilar fonamental per a l’exercici de la democràcia i, per això, cal considerar-la com a una obligació permanent. Les persones sòcies de l’empresa no han de deixar de formar-se, ja que és una necessitat motivada per adaptar-nos als nous temps, en què s’exigeixen nous coneixements i noves formes de conèixer per exercir les obligacions i els drets societaris. Tanmateix, les persones sòcies necessiten informació de la seva empresa i l’entorn proper per poder desenvolupar la seva tasca, per això, la formació és important per poder comprendre i rebre adequadament aquesta informació. En aquest context, des de la Confederació de Cooperatives de Catalunya considerem important que els plans de gestió de les empreses cooperatives incorporin plans formatius per a les persones sòcies i les treballadores. Això, cada vegada és més important, no només per assegurar-nos que l’equip humà respondrà amb eficàcia a les línies estratègiques de l’organització sinó també perquè l’empresa ha de proposar a les persones treballadores un itinerari formatiu que les enriqueixi i millori les seves habilitats i capacitats. En aquest sentit, esdevé més fàcil gestionar la retenció de talents i la transferència del coneixement i sobretot perquè l’empresa en surt enfortida per desenvolupar-se en els entorns exigents en què trobem actualment. La formació pràctica cooperativa ens permet adquirir una visió global de l’empresa i comprendre millor les relacions entre els òrgans de govern. En la situació actual de crisi econòmica a la que ens afrontem i, que es preveu llarga, se’ns exigeix reforçar la solidesa de les bases i per això cal apostar per la formació com a un

recurs més que ens permetrà sortir més preparats i professionalitzats d’aquesta situació. Per bé que des de la Confederació portem organitzant des de 2006 un Programa de Direcció d’Empreses Cooperatives a ESADE Business School, les empreses cooperatives i el col·lectiu d’agents vinculats a ’Economia Cooperativa disposen de varis agents que ofereixen formació qualificada. On pots formar-te?

L’escola de cooperativisme, APOSTA, treballa per ser un referent de coneixement i formació en els àmbits del cooperativisme i l’emprenedoria, la gestió empresarial, i el desenvolupament personal, i també per ser un agent important, conegut i reconegut al mercat en termes d’innovació, projecció i interès per la comunitat.

L’Escola pretén cobrir les necessitats reals de les persones tant des del vessant de la formació contínua en aspectes que es deriven de la pròpia activitat laboral, com mitjançant l’oferiment de formació específica en temes cooperatius i en gestió empresarial de forma totalment adaptada tant en continguts i en metodologia. Un exemple clar de les accions orientades al creixement és la consolidació del Postgrau en Economia Cooperativa, en què el mes d’abril d’enguany començarà la 4a edició i l’organitza Aposta conjuntament amb l’IGOP i l’UAB. Un altre exemple clar d’actuació per esdevenir un referent en la formació empresarial per a di-

rectius, és la creació d’una nova àrea formativa adreçada al desenvolupament directiu amb programes permanents de trobada i reflexió, i programes de formació específica. L’Escola de Pràctica Cooperativa, Epccoop, és una consultoria de formació continuada, focalitzada en les cooperatives de la Federació de Cooperatives de Serveis i de Cooperatives de Transportistes, i realitza serveis formatius, estudis sectorials i de difusió del cooperativisme. Per això, des de l’Escola es planifiquen les actuacions formatives a través de dues grans àrees: la consultoria i el desenvolupament de plans de formació i desplega la seva estratègia formativa desenvolupant programes de captació, manteniment i recuperació. D’entre la formació que realitza cal destacar els seminaris adreçats al col·lectiu de cooperatives i autònoms que realitzen l’activitat del transport amb l’objectiu de perfeccionar el coneixement del sector del transport. La Federació de Cooperatives Agràries, a través de l’Aula de Formació, ofereix un ampli ventall d’activitats formatives amb la finalitat de facilitar el reciclatge professional del col·lectiu de treballadors i de socis, així com garantir l’adaptació dels consells rectors a les noves formes de gestió, l’increment de la competitivitat empresarial i les severes exigències d’un mercat global. Principalment desenvolupa activitats formatives adreçades al col·lectiu agroalimentari cooperatiu, per això oferta una formació multidisciplinars que pretén donar resposta a les necessitats detectades per potenciar la cultura corporativa i l’eficàcia dels equips de treball en cada cas concret. núm 329 - Febrer 2010

cooperació catalana

APOSTA, SCCL C. Premià 15, 1ª planta 08014 Barcelona Tel. 93 318 81 62 Fax. 93 302 18 85 info@aposta.coop www.aposta.coop EPCCOOP ESCOLA DE PRÀCTICA COOPERATIVA Premià, 15 2ª planta 08014 · Barcelona Tel. 93 268 02 24 Fax. 93 268 16 99 info@epccoop.net www.epccoop.net

FCAC, AULA DE FORMACIÓ València, 1, subsòl 08015 Barcelona Tel: 932 260 369 fcac@fcac.coop Av. Tortosa, 2 Mercolleida, Of. 7-8 25005 Lleida Tel: 973 247 982 lleida@fcac.coop www.fcac.coop/ formacio/formacio.html

9247-Cooperacio catalana 329ok

25/2/10

10:51

Página 10

LES NOSTRES COOPERATIVES

La cooperativa de ferreters a la mida dels socis: CIFEC cooperativa CIFEC

Montse Pallarès Ex-Libris, Sccl

Vista d’ocell de les instalacions de CIFEC a Sant Esteve de Sesrovires

És ben probable que el mateix

Darwin, al començament dels seus treballs, no fos conscient de tota la importància i la generalitat del fenomen —la lluita per l’existència— al qual va recórrer buscant l’explicació d’una sèrie de fets, a saber: l’acumulació de desviacions del tipus primitiu en la formació de noves espècies. Però va comprendre que el terme que ell introduïa en la ciència perdria el sentit filosòfic exacte si era comprès exclusivament en un sentit estricte, com a lluita dels individus pels mitjans de subsistència. Per això, al començament mateix de la seva gran investigació sobre l’origen de les espècies va insistir que s’havia d’entendre “la lluita per l’existència en el seu sentit ampli i metafòric, és a dir, incloent-hi la dependència d’un ésser viu dels altres, i també —cosa que és bastant més important— no 10

cooperació catalana

només la vida de l’individu mateix, sinó també la possibilitat que deixi descendència. [...] Va mostrar que, en innombrables societats animals, la lluita per l’existència entre els individus d’aquestes societats desapareix completament i que en lloc de la lluita apareix la cooperació que condueix al desenvolupament de les facultats intel·lectuals i de les qualitats morals, i que assegura a aquesta espècie les millors oportunitats de viure i propagar-se”. (L’ajuda mútua, Kropotkin). CIFEC és una cooperativa de ferreters que té la seu a Catalunya però que també posseeix estabiments en diferents punts de la Península, com ara el País Basc, l’Aragó, les illes Balears, Navarra i Andorra. La cooperativa va néixer fa més de quaranta anys, l’any 1969, amb la fusió de dos grups de ferreters presents a Catalunya en aquella època, núm 329 - Febrer 2010

el grup Catalunya i el grup Ronda. L’objectiu de la unió dels dos grups era aconseguir millors condicions amb els proveïdors en treballar de manera col·lectiva. L’empresa començà tenint la seu al carrer Santiago Apòstol de l’Hospitalet de Llobregat, però uns quants anys després, el 1975, gràcies a l’augment del volum comercial i la incorporació de nou socis, CIFEC va haver d’obrir unes noves instal·lacions, amb una superfície de 4.500 m2, al carrer Amadeu Torner, també de l’Hospitalet. Durant tots aquests anys d’existència, una de les fites destacables de la cooperativa va ser la creació, l’any 1990, juntament amb deu països europeus més, del grup Ironside Internacional, i la creació de la marca pròpia del mateix nom, que ha propiciat un augment de vendes i de qualitat en un producte

25/2/10

10:51

Página 11

CIFEC

9247-Cooperacio catalana 329ok

Detall de la façana de la planta de CIFEC a Sant Esteve de Sesrovires

CIFEC és una cooperativa de ferreters que té la seu a Catalunya però que també posseeix establiments en diferents punts de la Península, com ara el País Basc, l’Aragó, les illes Balears, Navarra i Andorra fabricat especialment per CIFEC. L’any 1996, la cooperativa va traslladar la seva seu a Sant Esteve Sesrovires, amb l’objectiu de dotar l’empresa com a estructura i els seus socis de les millors instal·lacions i d’obtenir el terreny suficient per continuar amb el creixement. Gràcies a l’augment del nombre de socis i del volum de vendes, es feia imprescindible construir una nova planta que pogués cobrir les necessitats dels socis cooperativistes i dels clients de CIFEC. Així, es va implantar la instal·lació més gran i més moderna del sector a tot l’Estat espanyol, amb una superfície de 25.000 m2 i fent servir la tecnologia més capdavantera. Pocs mesos després de l’obertura, l’any 1997, de les noves instal·lacions i la nova seu a Sant Esteve Sesrovires, es va implantar el sistema de comunicacions informàtic CIFECOM, dissenyal especial-

ment per a CIFEC. Aquest sistema informàtic ja permetia un contacte directe entre la central i els diferents socis de CIFEC, de manera que ja es podien fer comandes automàticament i a temps real i així s’aconseguia una optimització no només dels recursos, sinó també de l’espai, del servei als socis i de la gestió del temps. Des de l’any 1997 i fins enguany, s’hi han anat fent millores, com ara la instal·lació de la radiofreqüència l’any 1998, en la més adequada gestió del magatzem, la creació d’un web comercial per mantenir encara més informats els socis i els clients, la implantació d’un nou sistema de magatzem automàtic, l’any 2001, per separar i preparar les comandes, l’any 2003, la implantació d’un programa informàtic de gestió integral, Navision, actualment de Microsoft, que permet tenir tota la informació de la cooperativa d’una manera núm 329 - Febrer 2010

totalment integrada, i l’any següent es va unificar tot el servei als socis, mitjançant un portal de negoci, no només amb la possibilitat de fer comandes, sinó també oferint un bon ventall de eines d’anàlisi i d’informació en línia. Durant tots els seus anys de funcionament, la cooperativa s’ha caracteritzat per dur a terme la seva feina de manera que sempre s’ha tingut en compte l’opinió dels ferreters que formen part de la cooperativa. La participació, a través del consell rector i de les assamblees, ha estat i és molt important, i les decisions significatives es prenen a l’assemblea general. CIFEC ha treballat sempre per la millora de les condicions dels seus socis i dels treballadors, perquè han sabut que unint esforços podien ser no només més competitius, sinó també més solidaris. És amb aquest esperit que CIFEC va treure al mercat, fa prop d’un any, una nova línia d’articles dedicats al reciclatge en l’àmbit de la llar. Aquests articles han servit i serveixen per millorar la recollida selectiva de residus: hi ha contenidors per separar residus, filtres per a la recollida de l’oli vegetal, etc. cooperació catalana

9247-Cooperacio catalana 329ok

25/2/10

10:51

Página 12

A dalt: Lliurament del guardó “Cooperativa de l’any 2009” a CIFEC, per part de Servicoop

Detall del magatzem automàtic per separar i preparar les comandes

CIFEC

LES NOSTRES COOPERATIVES

Els motius que expliquen l’èxit de la cooperativa en aquests darrers anys són diversos, però els podem resumir en dos àmbits; d’una banda, el nivell de cooperació entre els socis cooperativistes, que els ha fet forts en el mercat, no només pel que fa a competència amb d’altres empreses, sinó també perquè, gràcies al gran nivell de col·laboració, s’han pogut fer coses conjuntament (com ara les instal·lacions i la modernització de la planta de Sant Esteve Sesrovires) i créixer i aprendre coses els uns dels altres. En l’actualitat hi ha més de cent vuitanta establiments que formen part de CIFEC, i d’altra banda hi ha l’aposta contínua per les noves tecnologies intentant estar sempre a l’avantguarda pel que fa a la modernització. Una de les coses que posa de manifest el tarannà cooperatiu de CIFEC és Fergrup, on es demostra el seu afany per la cooperació. Fergrup és una coalició formada per CIFEC, COFAC, COINFER, COFEDAS, UNIFERSA, e Iruña, empreses dedicades al món de la ferreteria i el bricolatge, que s’han unit sota la iniciativa de CIFEC amb l’objectiu d’unificar

les compres —i, per tant, aconseguir millors preus que afavoreixen els clients de les diferents empreses— i posar en comú les diferents circumstàncies en què es troben. La voluntat d’aquesta aliança és marcar unes directrius de cooperació entre les diferents empreses per tal de poder establir criteris no només de fer una selecció dels productes i millorar l’atenció a les diferents botigues, sinó també de mantenir i augmentar la qualitat i l’atenció als clients i a les seves necessitats.

Precisament CIFEC ha rebut per aquesta iniciativa, juntament amb COFAC, el guardó de “Cooperativa de l’any 2009” que atorga la Federació de Cooperatives de Serveis i de Transportistes de Catalunya (Servicoop). En l’actualitat, tot i la crisi econòmica que travessa el sector de la construcció, CIFEC continua duent a terme la seva tasca, amb 115 establiments associats i 500 treballadors, amb l’esperança i l’objectiu de tirar endavant i continuar construint cooperació.

CIFEC va dur a terme una experiència relacionada amb el programa “Créixer” de la Generalitat que consistia a millorar el funcionament de la cooperativa mitjançant l’estudi i la comparativa de diversos establiments (dotze en total) que es van agafar com a mostra. Aquests establiments es van prestar de manera voluntària a la pràctica, amb l’objectiu de millorar aspectes del seu dia a dia. El projecte constava de diferents processos: un procés d’estudi, un procés d’anàlisi i la implantació de millores arran de les conclusions de l’estudi en els diferents establiments. Les millores es van aplicar en tres establiments dels dotze, amb molt bons resultats i una gran satisfacció per part dels socis i treballadors. El projecte no només s’ha fixat en barems quantitatius i qualitatius relacionats amb el funcionament de les botigues, l’atenció al client, la productivitat, la presentació, etc., sinó que també ha posat èmfasi en la participació i en la relació entre cooperativa i cooperativistes. L’objectiu del projecte era detectar les possibles accions necessàries per millorar la rutina dels establiments associats a CIFEC i promoure la participació dels socis i la relació entre la cooperativa i els cooperativistes.

cooperació catalana

núm 329 - Febrer 2010

9247-Cooperacio catalana 329ok

25/2/10

10:51

Página 13

COOPERATIVISME

Taula d’experts sobre seccions de crèdit El passat dilluns 30 de novembre, va tenir lloc a la seu de la Fundació Roca i Galès una taula d’experts sobre seccions de crèdit, amb la participació d’Àngel Balaguer i Josep Parcerisa, de les seccions de crèdit de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya; Miquel Corna, de la Federació de Cooperatives de Serveis i de Trasportistes de Catalunya; Josep Cot i Mireia Grau, assessors comptables; i Joan Josep Gonzàlez, Santos Hernández, M. Lluïsa Navarro, Rafael Ricolfe i Fermí Vives, membres del patronat de la Fundació Roca i Galès Ma. Lluïsa Navarro Assigem, SCCL

El motiu de la taula rodona era par-

lar d’una disposició del Govern català per la qual es modifica el Decret 280/2003, de 4 de novembre, de regulació del funcionament de les seccions de crèdit de les cooperatives i d’una Ordre per la qual es dicten les instruccions sobre informació econòmica i financera de les seccions de crèdit de les cooperatives. La taula rodona es va iniciar amb un canvi d’impressions sobre les seccions de crèdit de les cooperatives agràries que avui dia són les que compten amb secció de crèdit, malgrat que per llei en podrien tenir totes les cooperatives, siguin del sector que siguin. Situació de les seccions de crèdit Davant d’una acció de l’administració de canviar els paràmetres de la secció de crèdit, el debat es va centrar a demanar-se en quina situació estan aquestes seccions: hi han prop de 116 seccions de crèdit, i la majoria compleixen amb la seva funció. Es va comentar que, si l’administració comença a esverar-se, podria fer molt de mal. Als poblets que tenen una relació precària amb els bancs,

els veïns haurien de poder seguir tenint accés a les seccions de crèdit; perquè, si no, seria un perjudici per a tothom. Un altre dels temes de debat va ser per quin motiu s’han de reduir els drets dels socis col·laboradors. En aquest moments, un gran nombre de cooperatives de Tarragona, si no tinguessin secció de crèdit, anirien desapareixent a causa de les restriccions de crèdit que hi han avui dia.

Interessa a l’administració que hi hagi seccions de crèdit una mica potents? següent: ¿Interessa a l’administració que hi hagin seccions de crèdit una mica potents? El debat es va centrar en el fet la proposta que cal enfortir les seccions de crèdit i evitar que els diners surtin del sector agrari i de Catalunya, i que alhora reverteixin en el sector. Es va dir que sembla que a l’administració no hi doni gaire importància, a això, però que per al sector i l’agricultor sí que és important. Es tracta de veure què es pot fer per defensar les seccions de crèdit, segons l’ordenació legislativa que va sortint. Es va dir que hauria d’existir un òrgan financer cooperatiu, ja que en el fons el que fan les seccions de crèdit és portar els diners a les entitats bancàries tradicionals, de manera que el que s’està fent és donar suport a l’economia lucrativa.

L’estalvi rural La Llei del 1985 tenia com a filosofia ajudar financerament la cooperativa, el soci i fomentar l’estalvi rural del soci. Actualment, amb aquesta nova Ordre i Decret, sembla que hi hagi una convicció diferent. Les seccions de crèdit són meres administradores d’una tresoreria de les cooperatives, d’administrar els seus excedents financers, cosa que és molt diferent. Hi han seccions de crèdit que tenen excedents i n’hi han de deficitàries; les primeres haurien d’ajudar les segones, de manera que els socis vagin al menys possible a les entitats financeres convencionals. Una vegada llegit l’article i l’Ordre, la taula es va fer la pregunta

El fons de garantia Pel que es va comentar, la norma del fons de garantia de les seccions de crèdit, amb la legislació actual no es compleix. Això no es va connúm 329 - Febrer 2010

cooperació catalana

Página 14

ARXIU

10:51

Hauria d’existir un òrgan financer cooperatiu, ja que les seccions de crèdit porten els diners a les entitats bancàries tradicionals, de manera que donen suport a l’economia lucrativa siderar correcte, ja que s’hauria de garantir al soci aquest fons. Una altra qüestió seria que aquest fons de garantia fos garantit pel mateix col·lectiu del sector. Una altra qüestió que es va exposar és que l’administració no hauria de posar traves a les seccions de crèdit, ja que aquestes són vitals per als pagesos; tal com s’havia dit abans, perquè els diners no surtin de sector. Es va afirmar també que l’administració no té prou sensibilitat per les seccions de crèdit, i que tampoc no té en conte que és molt diferent el que passa als pobles que el que passa a les ciutats; sembla que l’administració no en fa diferència. Aquesta falta de sensibilitat fa que demani a les seccions de crèdit el mateix que demana a la resta d’entitats bancàries. El paper de les seccions crèdit Es va parlar també del paper de les seccions de crèdit a les cooperatives. Aquesta és una secció més de la cooperativa, però és una secció que per si mateixa no porta dèficit, encara que actualment estan treballant amb marges molt justos. La realitat està canviant; les cooperatives són moltes vegades més petites als pobles, i 14

cooperació catalana

això repercuteix en les seccions de crèdit. Aleshores, la pregunta és: ¿quin és el problema? ¿Que la cooperativa no tira, o bé és la secció de crèdit la que va malament? ¿Hi han més cooperatives amb pèrdues per les seves activitats que no pas seccions de crèdit amb pèrdua? ¿Són les cooperatives les que arrosseguen les seccions de crèdit? És molt difícil d’avaluar l’aportació de la secció de crèdit a la cooperativa, ja que en cada cooperativa pot ser diferent. Es va defensar, tanmateix, que han d’existir las seccions de crèdit a les cooperatives. Els coeficients Pel que fa a la qüestió dels coeficients, si s’aproven, moltes seccions de crèdit quedaran afectades. Fins ara el total del passiu exigible a les cooperatives no podia excedir més de dinou vegades els recursos propis, i ara es passa a onze vegades. Això pot significar que almenys una trentena de cooperatives en quedaran fora; algunes no ho compliran mai, i la resta necessita un període d’adaptació. Una de les propostes que es va fer és que es passi de dinou a quinze, i en quatre anys a onze. S’està a l’espera de la resolució. núm 329 - Febrer 2010

AGNÉS GINER

25/2/10

ARXIU

9247-Cooperacio catalana 329ok

El soci col·laborador A continuació es va parlar del soci col·laborador. No és fàcil generalitzar el perfil del soci, però el problema rau que són persones que poden fer una aportació d’un euro i ja són socis de la cooperativa i també de la secció de crèdit. És per això que en algun lloc s’han fet abusos dels col·laboradors. El soci excedent és el que aporta altres coses que la cooperativa necessita, a banda de la seva activitat agrària; i aquest sí que hauria de ser soci col·laborador. No és lògic que una persona que ha treballat tota la vida a la cooperativa o amb la cooperativa i es jubili, se li digui que porti els diners a la banca privada convencional. ¿Per què no pot ser soci col·laborador? ¿Perquè ja està jubilat? El que no han de ser els col·laboradors és majoria, però això no vol pas dir que s’hagin de frenar els socis col·laboradors. Hi va haver un debat molt extens sobre aquesta qüestió. Es va observar que els pagesos tenen ganes de pressionar l’administració. Una altra qüestió que es va comentar és la possibilitat d’ajuntar tots els diners, portar-los a una entitat bancària i revertir els interessos en els agricultors. Es va opinar sobre els pros i contres d’aquesta proposta. La sessió de treball es va acabar amb el compromís per part de tots els assistents de continuar debatent i treballant sobre el tema.

D’esquerra a dreta, Rafael Ricolle, Josep Parcerisa, Mireia Grau, Josep Cot, Fermi Vives, i d’esquema, Lluïsa Navarro

9247-Cooperacio catalana 329ok

25/2/10

10:51

Página 15

EL SERIAL

Les trifulgues de la Mertxe CAPÍTOL I Santos Hernández.

Fins els ovaris, n’estic, de coses com aquesta. Òndima, és que ja està bé! Tota una directora general d’un sector del grup Mondragón, amb una experiència professional i una personalitat que enlluernen, que ens bé a donar una conferència, i el matxito de torn, quan li fa la presentació prèvia, es considera obligat a informar-nos del fet importantíssim que és casada i té un fill. Ves quins ous. No ens ho han dit pas, si en tenen o no, de fills vull dir, els vuit homes que han participat en la resta de la jornada, no! Bé, cal dir que tampoc ens han informat d’aquests extrems quan ens han presentat a les altres tres dones que també hi han parlat, però, vaja... És que n’hi ha prou, amb que ho facin amb una només. Vostè imaginis que, un dia, un presentador digués. “Mirin, aquest senyor calb i amb bigoti que és a la meva esquerra i que ara els donarà una conferència sobre física quàntica, resulta que té tres nens rossets, d’allò més macos.” Em penso que, cares d’estupefacció a banda, l’auditori en massa es petaria de riure. És que se n’arrossegarien per terra, home. On s’és vist?

Manuel Reyes

Bé, tot això se m’ha escapat ara, per efecte de l’emprenyada que el fet m’ha produït, tot just començat l’acte. Tanmateix, us asseguro que a la crònica que n’he fet després, per a la publicació a la revista, he estat molt correcta i senzilleta, no patiu. M’hi he ajustat a les normes, que prou sabem tothom com han de ser aquestes gasetilles. A més a més, si li surto amb aquestes meditacions meves, l’Andreu se m’emprenyarà com una mona, ell, que està tan entestat en convèncer-me perquè vagi a la universitat, a estudiar Periodisme. A mi sí que em fa una certa gràcia aquesta idea, sí. Però també em fa molta mandra, la veritat. Es veu que cal estudiarse un grapat de coses difícils que després, a sobre, no et serveixen per a punyetera la cosa. I, a més a més, jo gosaria dir que ja sóc una miqueta gran per a aquests sidrals. Si hagués començat, posem-hi per cas, als disset anys, potser sí. Però ara, als meus vint-i-dos de ben repicats, no sé, no sé. Em penso que semblaria la mamà de totes les meves companyes. I dels meus companys! núm 329 - Febrer 2010

cooperació catalana

9247-Cooperacio catalana 329ok

25/2/10

10:51

Página 16

EL SERIAL

Au, ves! I ara! I, per cert, ara que parlo de mamàs: la meva, de mare, quan li he apuntat algun comentari de no res sobre l’assumpte d’aquests dubtes meus, d’això de si estudiar o no, m’ha llençat tota la cavalleria pel damunt. Que ves amb què surts tu ara, que quines bestieses, que el que hauries de fer és buscar-te d’una vegada un noi formal i treballador, i casar-te com Déu mana, i deixar-te de rucades, i que si tomba i que si gira. I, és clar, quan arribem a això del noi formal, l’únic que es pot fer amb la meva mare, i a tota velocitat, és recordar-te de la reunió de feina, importantíssima, que havies oblidat, i arrencar a córrer esperitada. Maretadedéussantíssima, quina creu. Bé, tot això ha començat per culpa precisament de l’Andreu. Com que diu que, amb vistes a la universitat –ell fa veure que ja dóna per fet que jo, tota obedient, m’hi apuntaré per al curs vinent- , convé anar-me donant feines de més nivell intel·lectual, ahir al matí se’m va despenjar amb un tranquil “Mertxe, demà hauries de baixar a Can Fanga, a cobrir una jornada de cooperativisme que es fa a la Universitat Pompeu Fabra.” M’ho va dir així, amb això del “Can Fanga” i tot, com si ell fos de pagès i això d’anar a Barcelona fos una gesta d’aquestes que cal fer només molt de tard en tard. I, home, l’Andreu sí que és d’Osona i sí que de jovenet va fangar al tros més d’una vegada, però d’això ja han passat molts anys, caram. I ara l’Andreu s’hi troba d’allò més bé aquí, enganxadet al costat mateix de la Universitat Vella. Mira, jo diria que és l’home, entre tots els que jo conec, que més s’assembla al prototip de l’intel·lectual una mica arcaic. La veritat és que jo me l’estimo molt, però encara em recordo del dia que li vaig comentar que l’edifici de la Universitat de Lletres de Barcelona era molt maco. Va semblar molt satisfet que jo me n’hagués adonat (“Ja dic jo que aquesta noia val”), però em va etzibar una conferència, així, improvisada, sobre l’Elies Rogent, i sobre la utilització de la llum i dels espais oberts en l’àmbit del modernisme català, que no vulgueu saber. Se’m van treure per sempre més les ganes de fer-li cap més comentari sobre arquitectura. Filla, quim plom! De tota manera, aquesta vegada no li vaig dir a l’Andreu res sobre això. Li vaig dir, això sí, que jo no en sabia res, de cooperativisme, i que no entenia per què s’havien de fer unes jornades sobre cooperativisme en una universitat i, a més a més, en una universitat tan moderna com diuen que és la Pompeu Fabra.

9247-Cooperacio catalana 329ok

25/2/10

10:51

Página 17

Les trifulgues de la Mertxe / 1

I consti que ha estat després, força anys després, que he après que es diu “cooperativa”, perquè aquells cooperativistes –que van ser, tot ha de dir-se, ben amables i simpàtics amb la noieta que era jo aleshores– en pronunciaven una cosa així com “comparativa”

Mai no ho hauria d’haver dit. Em va fulminar amb una mirada, i em va dir que prou que se’m notava, prou, que no en tenia ni idea, de cooperativisme. Que el cooperativisme era una molt important faceta de l’economia social, i que ara aquesta veritat ja començava a admetre’s, afortunadament, fins i tot al món universitari. Que aquestes jornades formaven part de les activitats de l’Institut de Formació Contínua d’aquesta universitat, i que eren muntades per la Fundació Ignasi Villalonga, que ha iniciat ja fa algun temps les seves activitats, però que aquestes jornades –sobre “L’economia cooperativa a l’Euram” - constituïen la seva primera activitat pública. I va acabar dominant-se, fent-me un d’aquests somriures amables que ell sap fer, i dient-me “Apa, ves, i ves amb compte que no se’t mengi cap dels fantasmes de jesuïtes que potser encara corren per allà”. No li vaig preguntar que redimonis volia dir amb aquesta última observació. Jo ja em conformava amb felicitar-me a mi mateixa per la sort de no haver-li explicat quin havia estat el meu primer contacte amb el cooperativisme. Va ser quan jo tenia tretze o catorze anys. El meu pare, que era un amant de l’excursionisme, del muntanyisme, de l’acampada, i de totes aquestes gaites, encara em portava amb ell a sortides que ell considerava senzilletes, “perquè la nena en vagi agafant el gust”. Pobre pare. Jo vaig trigar ja molt poc en desempallegar-me d’aquelles “sortidetes”, que, per dir-ho clar, eren l’hòstia. Com que, per sort, el meu pare, encara que molt especial i una mica bèstia, sempre ha estat un home respectuós i comprensiu amb els altres –i amb mi, més- , no vaig trigar gaire a deixar l’assumpte

molt clar. “Mira, papà: a mi ja m’agrada la muntanya, i la natura, i l’aire lliure, i totes aquestes coses tan maques. Però això de caminar i caminar, i cansar-me com una bèstia enfilant-me rostos amunt, passant fred o una calor brutal, la veritat, no. I això de dormir per terra, en una tenda de campanya que has de carretejar durant tota l’excursió, vaja, és que ni parlar-ne. A mi dóna’m el meu llitet. I, els diumenges, deixa’m sortir, vestideta tota mona, amb les amigues. O amb els amics, que també en tinc, i que no són aquesta mena de bàrbars musculosos que carretegen motxilles immenses muntanyes amunt i avall.” Bé, però tornem al que us estava dient. Resulta que, al final d’una d’aquelles meves últimes sortides muntanyenques, ja, com dic, de tornada i en no sé quin llogarret perdut al qual havíem d’agafar el cotxe de línia, vam anar a raure a una mena de bar tot rònec. Jo sospirava només per poder seure i prendre alguna cosa com ara un cacaolat calentó. Però vaig arribar a adonar-m’hi d’un futral de números escrits a mà al mirall, ple de cagades de mosques, que hi havia al darrere del taulell. El meu pare, confraternitzant somrient amb els pagesos que ens envoltaven, em va explicar que eren anotacions de la cooperativa de la comarca, i que indicaven les cotitzacions de la fruita seca. I consti que ha estat després, força anys després, que he après que es diu “cooperativa”, perquè aquells cooperativistes –que van ser, tot ha de dir-se, ben amables i simpàtics amb la noieta que era jo aleshores- en pronunciaven una cosa així com “comparativa”. Bé, doncs, és clar, he anat a aquesta jornada de cooperativisme tan diferent d’aquell que a mi se m’havia quedat al record. Resulta que “Euram” vol dir “Euroregió de l’Arc Mediterrani”, i que aquesta sessió estava dedicada a l’estudi de les possibilitats del cooperativisme i de la innovació en aquest Arc. Déu n’hi do. Em va agradar. És clar que, si més no aquesta vegada, més que representants de l’arc mediterrani, el que hi havia era exclusivament representants de la nostra part d’aquest arc: Catalunya, País Valencià i Illes Balears. Vaja, i parlant ben clar: Països Catalans, cosa que a mi no em molesta gens, molt al contrari. Ja he dit que hi havia una representant del País Basc, la directora de la secretaria general del grup Eroski, que actualment està molt ficat també a casa nostra, però la resta eren representants de cooperatives, d’unions, de federacions i confederacions de cooperatives, del Departament Internacional de la Petita i Mitjana Empresa. I un professor universitari. I la directora general d’Economia Cooperativa de la Genúm 329 - Febrer 2010

cooperació catalana

9247-Cooperacio catalana 329ok

25/2/10

10:51

Página 18

EL SERIAL

Vaig fixar-me en un noi que s’estava en un racó, sol, una mica apartat. Estava com un tren, el tio.

neralitat, que semblava tractar i ser tractada, entre tothom, com una amiga: tant, que, picada de curiositat, vaig tafanejar-hi una mica. I vaig assabentar-me que, malgrat la categoria del seu càrrec, tothom la considera “una veritable cooperativista”, perquè ho ha demostrat durant anys, abans de tenir cap càrrec públic, treballant dintre d’una cooperativa, que és com es demostren les coses. T’ho diuen així, amb tota la convicció del món. Es veu que això d’haver treballat en una cooperativa és molt important. Un últim i, al meu parer, interessant detall de la jornada. Amb l’excepció de la simpatiquíssima senyora basca, que ens va saludar en la nostra llengua i es va excusar, amb un somriure, per haver de presentar la seva ponència en castellà, tothom, a totes les intervencions i ponències, va parlar en català. En català, cadascú en la seva pròpia i respectiva variant idiomàtica. I a mi, que m’encanta sentir la nostra comuna llengua en totes les seves formes, em feia feliç sentir les cadències i els vocabularis valencians, lleidatans, balears, barcelonins, tot amb tota naturalitat i senzillesa. Quin gust. Jo havia imaginat que l’assistència estaria constituïda per gent d’una certa edat. I, dona, sí que hi havia una part de persones, així, una mica grandetes. Però no n’era la mitjana. Hi havia gent jove, oi tant. I més de quatre nois, caram, que déu n’hi do el goig que feien. Durant l’hora del cafè i les pastetes, l’ambient era agradable, distès. És aleshores que vaig poder fixar-me en això dels nois macos. A més a més, semblava que molta gent es coneixia, i es tractava amb simpatia. Vaig tornar a pensar en el pocavergonya del Jordi, que viu a Barcelona i em penso que sabia que jo venia a aquesta jornada, i que ja podia haver-me trucat perquè poguéssim haver sortit a fer un tomb a la tarda. Per cert. Quan estava pensant precisament en el Jordi, que és un bocamoll i que el bombin, vaig fixar-me en un noi que s’estava en un racó, sol, una mica apartat. Estava com un tren, el tio. No era ben bé un noi: entre trenta i trenta-cinc anys potser. Alt, potser un metre vuitanta, o una mica més. Elegant, molt ben vestit, amb senzillesa. Em va recordar un personatge d’una pel·lícula americana que vaig veure ja fa anys, i que era un as-

sassí a sou: un tirador de fusell amb això de la mira telescòpica, un tirador d’aquests que els paguen perquè no fallin mai. Era seré, fred, viril, maquíssim, com aquests executius que semblen dominar-ho tot. Recordo que, en veure la pel·lícula, vaig preguntar-me quan de temps trigaríem en veure’l de protagonista d’alguna altra. No ha estat així. O no la he vista jo, vaja, jo. L’hauria reconegut. Bé, doncs quan jo estava preguntant-me si amb alguna excusa i amb un somriure, em decidiria a acostar-m’hi, va desaparèixer. No sé com. Potser vaig distreure’m un instant, encara que m’estranya, perquè me’l tenia ben miradet. Em va quedar com un dubte de si havia arribat a somriure’m, molt lleument, ell. I vaig pensar en algun personatge d’una altra pel·lícula, aquesta alemanya: en algun dels àngels de la biblioteca de Himmel über Berlin. Em sembla que la versió espanyola es deia El cielo sobre Berlín. En fi: va desaparèixer, i el malparit del Jordi no va donar senyals de vida. Es veu que no era el meu dia de lligar. En canvi, mira, la crònica de la sessió que vaig escriure va agradar molt l’Andreu. “Molt bé, Mertxe, això funciona. El mes d’agost t’enviarem uns quants dies a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada, a donar-hi un cop d’ull, i a cobrir unes jornades de cooperativisme que organitza la Fundació Roca i Galès.” Més cooperativisme i una altra universitat? Caram. Però, vaja, la de Prada em penso que és tota una altra cosa. Si no lligo allí, vaja, és que mai. M’ho miro ara, i em faig creus de com aquell dia de l’Euram va marcar un punt tan concret de la meva vida. La veritat és que no vaig arribar a anar a aquelles jornades de Prada del 2008. A d’altres sí, és cert, però no pas a aquelles. No m’imaginava que arribaria a trobar-me tan a prop del cooperativisme, ni d’aquell misteriós cooperativista maco. Ni que no trigaria gaire en engegar a dida el pocasolta del Jordi. (Continuarà)

9247-Cooperacio catalana 329ok

25/2/10

10:51

Página 19

ENTREVISTA

Josep Maria López Fumat, actual president de la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya La Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya va néixer l’any 1979 en un àmbit polític i social en què la societat civil catalana (famílies i professors) buscava donar resposta a les mancances del sistema educatiu. En aquest context, la creació de cooperatives d’ensenyament es va veure com la millor opció, ja que tenia implícits els valors que aquesta societat defensava. En l’actualitat, les cooperatives d’ensenyament associades de Catalunya responen a tres tipologies: cooperatives de treball associat (de mestres) que representen el 78%; cooperatives de consum (de pares) que representen el 20%; i cooperatives mixtes (de pares i mestres) que representen el 2%. La Federació representa quaranta escoles cooperatives d’arreu del país. Josep Maria López Fumat és el nou president de la Federació i director de la Institució Montserrat de Barcelona, arriba al càrrec amb l’objectiu de reforçar els lligams cooperativistes entre les diferents escoles de la Federació i amb la voluntat d’encarar els nous reptes que l’escola catalana té avui dia.

¿Com vas arribar a la Federació? La meva història és llarga. Jo sóc a la Federació de Cooperatives d’Ensenyament des de l’any 1990. Des de fa molts anys he estat al Consell Rector de la Federació i he agafat la presidència amb un sentit de responsabilitat, perquè era dels més antics i tenia un coneixement més intern de les coses. És per això que m’hi vaig presentar; per això i per intentar tirar endavant tota una sèrie de coses interessants i necessàries, que millorin la Federació i que espero que siguin fructíferes.

FCEC

Montse Pallarés Ex-libris

¿Com veus la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya des que n’has esdevingut president? Quins són els reptes als quals t’enfrontes? En aquest moment les macroorganitzacions, les federacions, etc. dediquen molt de temps a la gestió de la seva mateixa estructura, el que núm 329 - Febrer 2010

cooperació catalana

25/2/10

serien les relacions institucionals, per exemple. D’aquesta manera, amb el dia a dia de les escoles, tinc la sensació que potser els valors del cooperativisme s’han quedat una mica oblidats. Per això cal treballar amb les escoles cooperatives i promoure activitats en què es promocioni el coopertivisme. Hem de continuar amb l’objectiu bàsic de mantenir, com fins ara, les relacions institucionals. Però, d’altra banda, també hem d’intentar portar de nou els valors del cooperativisme en el dia a dia de les escoles cooperatives. Aquest seria un repte molt important. En els darrers anys ha disminuït el nombre d’alumnes a les escoles cooperatives de Catalunya. ¿Això a què es deu? Això ha passat perquè ha baixat el nombre d’escoles cooperatives, perquè hi han cooperatives que han anat tancant. Les escoles cooperatives van néixer en un moment determinat, en un context concret d’interès social i de mestres que volien donar una resposta que no fos la religiosa i que no fos la pública, perquè en aquell moment l’escola pública estava molt malament. Però una vegada s’ha normalitzat la vida en aquest país, moltes escoles han hagut de tancar perquè també és difícil posar-te al dia en qüestió d’instal·lacions. Això suposa una inversió molt gran, i moltes escoles no han pogut fer-hi front; d’altres han tancat per altres necessitats. No hi ha la demanda que hi havia abans perquè la societat ha canviat i és evident que l’escola pública no és la que era abans. Quan hi vaig entrar, quasi unes cent cooperatives formaven part de la Federació, i ara només en queden unes quaranta, a banda d’algunes que no estan federades, però; i, com que des de l’administració no es facilita la creació de noves escoles cooperatives, perquè hi ha aquest principi que si hi ha escola pública en un territori no hi ha la necessitat d’obrir-ne més, doncs, clar, no es creen noves escoles. Actualment ens hem trobat molts casos en què el que passa és que hi ha escoles que eren de titulars que es jubilen i no hi ha continuïtat. 20

cooperació catalana

10:51

Página 20

FCEC

9247-Cooperacio catalana 329ok

¿Creus que els valors i la funció de l’escola cooperativa continuen sent vigents? Nosaltres creiem que sí. És veritat que avui dia en la majoria d’escoles ja es treballa el món dels valors, la cooperació, la qüestió ambiental, l’ajut als altres, la convivència... Tot això són coses universals que són molt interessants i que formen l’essència del cooperativisme. Quan tot això es dóna, a més a més, en una forma com és la cooperativa, que no té ànim de lucre, i això és fonamental pel que fa a la resposta social i empresarial, també és interessant que els treballadors d’aquestes cooperatives, que tenen una sèrie d’avantatnúm 329 - Febrer 2010

ges, i amb un bon sou, no tonguin la finalitat de fer diners. Aquestes coses, el conreu d’aquests valors, és una cosa que és molt més fàcil i molt més natural de fer des del cooperativisme; tot i els petits problemes que hi puguin haver, associats a la presa de decisions, per exemple; però també és una estructura democràtica, que t’ho obliga a parlar amb tothom, a negociar, a posar en comú els punts de vista. Ser una cooperativa és bo perquè t’obliga a democratitzar totes les decisions, perquè no té ànim de lucre, com ja he dit, i perquè et permet treballar amb una idea, assumir compromís i implicacions.

9247-Cooperacio catalana 329ok

25/2/10

10:51

Página 21

En teoria, hi han una sèrie de protocols marcats per l’administració, però la veritat és que no ofereixen gaires recursos i sempre s’ha de comptar amb la bona voluntat de l’escola i amb els recursos humans propis que hi vulguis posar. ¿Des del punt de vista de les vostres escoles com es viu la qüestió de la immigració? La immigració, com passa amb la resta de coses d’aquest país, depèn de la zona, del barri en què estiguis, de la ciutat que estiguis. Si estàs en un barri on no hi ha immigració, doncs, clar, no en tens. Si estàs en un barri que hi ha molta immigració, doncs sí. Per a nosaltres la immigració, com tot, no és viscuda com un problema; és un repte. I no només això, perquè, realment, és una aplicació directa dels valors de les cooperatives que t’he explicat abans. El que passa és que l’acolliment i l’educació s’han de fer de manera racional, i tots hem de pagar les nostres quotes de solidaritat. ¿Hi ha alguna política activa o algun protocol per a la rebuda de nouvinguts? En teoria, hi han una sèrie de protocols marcats per l’administració, però la veritat és que no ofereixen gaires recursos i sempre s’ha de comptar amb la bona voluntat de l’escola i amb els recursos humans propis que hi vulguis posar. Perquè de vegades no és el mateix que vinguin nens llatinoamericans, que entenen la llengua fàcilment, que nens xinesos, a qui nosaltres tampoc no podem entendre, perquè nosaltres no en sabem de xinès, i si no tens algú que conegui la llengua, la cosa es fa més difícil. Per tant, la dedicació i el temps és totalment diferent en cada cas. En aquest sentit, calen professionals d’orientació a les escoles, d’integració —i no tothom en té—, i psicòlegs —i totes les escoles no poden tenir tots aquests recursos. A la nostra escola, la Institució Montserrat, sí que hi fem un seguiment individual, aconseguim parelles lingüístiques per als nens nouvinguts, etc. ¿Com veieu l’escola globalment d’aquí a vint anys? L’escola és un bloc que no camina de pressa, que camina a poc a poc; tenim un tarannà més lent d’anar

fent, som persones d’hàbits de tota la vida, ens costa canviar. Hi hauran molts canvis en el pla tecnològic, i en l’humà, també. Tindrem a l’abast tota una sèrie de recursos, es tendirà a duplicar el personal i a fer que augmenti la ràtio entre professors i alumnes, i per tant hi haurà dintre de l’escola molta més gent. Això no té per què suposar una millora, però d’entrada tens molt més marge per fer coses diferents. I es millorarà en aquest sentit. Fa trenta-cinc anys que ets al món de l’ensenyament. Suposo que durant aquest temps deus haver vist molts canvis. ¿Penses que els alumnes d’ara són diferents dels d’abans? Els alumnes són molt diferents perquè la situació ho és; ara conviuen, a partir de primer i segon d’ESO, amb el canvi de la Llei d’educació, alumnes que estan interessats en l’estudi amb d’altres que no ho estan pas. Per això s’ha fet necessari anar adaptant el currículum. Abans, de coneixements potser se’n donaven molt més, però ara, potser de vida i de recursos se’n donen molt més en aquest moment. No és que siguin millors ni pitjors, sinó que són coses diferents. Jo sí que penso que els nens han canviat, que han canviat molt; però no pas perquè siguin millors o pitjors, sinó perquè aquests ara obren la boca i tenen tot el que volen, tenen de tot, i abans semblava que hi havien altres valors com l’esforç, que eren més importants; ara tot és més fàcil de fer, tot és més fàcil d’aconseguir. Els nens d’ara tenen més recursos; nosaltres de vegades tenim la mentalitat de com ens van educar a nosaltres, però les coses han canviat i ara es potencien altres coses. ¿Creus que els valors han canviat, o això no ho podem dir? No es pot dir. Les circumstàncies han canviat i els nens han canviat, sí, però els valors són els mateixos. En l’aspecte emocional els canvis són molt petits i els nens continuen sent nens, continuen sent iguals; núm 329 - Febrer 2010

les relacions entre ells són com abans, passen les mateixes coses. ¿Com ha evolucionat l’escola cooperativa en aquests anys? Les decisions col·lectives sempre són difícils. Les cooperatives de pares tenien un objectiu clar, que era donar un bon servei als seus fills. Les cooperatives de mestres o de treball associat han nascut amb el mateix objectiu d’oferir ensenyament de qualitat, però a banda hi ha la voluntat legítima d’accedir a un lloc de treball i col·lectivitzar la feina. I les cooperatives mixtes tenen, de vegades, objectiu i interessos diferents, i no sempre és fàcil posar-se d’acord. Però de moment s’està aconseguint. ¿Quins són els projectes actuals que teniu a la presidència de la Federació? Actualment hem detectat que hi ha poca relació entre les diferents escoles, entre nosaltres, com passa a molts altres llocs, i intentem potenciar aquesta relació entre les diferents cooperatives perquè es puguin trobar, i també entre el personal de les escoles, personal d’infantil, de primària i de secundària, per posar en comú diferents punts de vista, les situacions, per trobar solucions a problemes o realitats semblants, per enriquir-nos, en definitiva. També volem treballar més els valors del món cooperatiu, que totes les cooperatives presentin informes, que ens marquem uns objectius d’intercooperació i comunicació, entre les mateixes escoles i amb els alumnes; perquè de vegades el dia a dia de l’escola, la feina, impedeix de fer més coses que també són importants, que són bàsiques. Promoure la investigació sobre projectes cooperatius per veure quines coses podem millorar i de quina manera. L’objectiu, en definitiva, és que les cooperatives ens coneguem més, que siguem una xarxa, no només pel que fa a coneixement personal, sinó també quant a estructura i de tenir la mateixa meta. cooperació catalana

9247-Cooperacio catalana 329ok

25/2/10

10:51

Página 22

PREMIS FUNDACIÓ ROCA I GALÈS 2009 - 2N PREMI JACINT DUNYÓ

Les cooperatives a Sants: Els anys del contrapoder obrer (1854-1939) [I] Ivan Miró i Marc Dalmau La Ciutat Invisible, SCCL

Seguint els rastres... Existeixen intuïcions d’una altra societat viscuda per persones com nosaltres, ressons d’unes quotidianitats més marcades pel ritme de la necessitat, però vivificades per la realització del desig col·lectiu. Existeixen pistes que remeten a unes vides col·lectives, dignificades per la lluita contra l’adversari, humanitzades per l’ajuda mútua entre iguals. Malgrat les lloses de la desmemòria, existeixen rastres. No t’oblidis mai dels teus rastres...

La Cooperativa Obrera Model del Segle XX, a l’any 1934. L’edifici avui encara es conserva al carrer Violant d’Hongria amb Alcolea. Font: Arxiu Històric de Sants 22

cooperació catalana

núm 329 - Febrer 2010

Preludi: el Sants industrial Entre el 1840 i el 1890, el barri de Sants fou escenari d’un procés d’industrialització intensiu que comportà una important transformació urbana i social, que culminaria amb l’annexió a Barcelona el 1897. De poblet extramurs on predominaven les activitats agrícoles, manufactureres i comercials, es convertí —com altres municipis del pla de Barcelona— en un nucli industrial urbà amb milers de famílies proletàries.1 Malgrat els precedents d’indústries tèxtils anteriors, la definitiva empenta industrial arribà amb la introducció dels Tres Vapors. El primer a aterrar fou Joan Güell, l’any 1844, amb la construcció d’un modern vapor per a fabricar panes. Amb la fortuna amassada a la llavors colònia espanyola de Cuba, fundà Güell, Ramis, & Cia, coneguda popularment com a Vapor Vell. L’altre gran projecte fabril que acabà de definir la fesomia industrial i obrera de Sants fou La España Industrial, constituïda pels ger-

9247-Cooperacio catalana 329ok

25/2/10

mans Muntadas el 1847 i que començà a funcionar el 1849, arribant a ser la fàbrica tèxtil més important de la història social del barri. Els dos vapors, i les seves xemeneies, foren pols d’atracció per a noves indústries, tallers i magatzems, i el 1878 s’hi sumà una tercera fàbrica, Can Batlló. L’aposta de la burgesia industrial per aquest territori tingué com a contrapunt la creació d’un proletariat nombrós associat a les noves fàbriques. A l’entorn d’aquestes, s’inventaren nous barris, carrers i edificis, amb la funció d’allotjar les famílies treballadores, i això comportà també l’obertura de botigues, tallers i serveis.2 L’arribada dels vapors convertí l’antiga vila pagesa en un barri popular, amb un paisatge heterogeni format sobretot per obrers, però també per artesans, botiguers, assalariats diversos, petitburgesos i pagesos, on la segregació entre classes socials s’organitzava verticalment —dins un mateix edifici— i no pas per zones concretes.3 Una composició plural que entrellaçà el republicanisme catalanista i radical amb les opcions sindicals internacionalistes i llibertàries. Les màquines polítiques i socials que, a Sants, articularen la conflictivitat obrera vinculada a la industrialització. Primer fou el malestar... 23 de març del 1854. A Sants, tothom anomena Vapor Nou

10:51

Página 23

l’Espanya Industrial per a diferenciar-la del Vapor Vell, la fàbrica de panes amb que la família Güell havia iniciat la industrialització del barri. No obstant això, malgrat els gestos paternalistes dels Muntades, al Vapor Nou les condicions de treball són igualment dures. A les seccions de filatura, acabats i estampats, hi treballen 1.081 homes, 413 dones i 168 nens i nenes, que configuren la concentració proletària més gran de la indústria catalana. Fins que aquell dia de març a la secció de telers mecànics hi esclatà una espurna. En els darrers mesos, els obrers havien renegat en veu baixa d’unes jornades inacabables i pels salaris de fam. I s’acabà el silenci: una setmana de vaga, i la veu del malestar s’escampà per arreu. El conflicte es va organitzar i conduí a la primera vaga general del proletariat barceloní. Aquella expressió del malestar reforçà els i les obreres de Sants, que al juliol es van mobilitzar contra l’ús de les selfactines, una mecanització que és vista com l’intent dels patrons d’acabar amb la poca autonomia d’ofici i com una amenaça per als llocs de treball. A la seu de l’Espanya Industrial de la Barcelona vella, el contramestre de filats va morir en mans d’obrers. El Vapor Vell es va aturar durant mesos per vagues i tancaments patronals. Al Nou també s’hi proclamà la vaga, i es va generalitzar

Gravat de L’Espanya Industria. Aparegut en un catàleg en motiu del seu centenari (1847-1947). Font: Arxiu Històric de Sants

núm 329 - Febrer 2010

els motins: s’intentà incendiar els Vapors i diverses fàbriques de la Marina. La vaga acabà amb l’afusellament d’obrers, i el governador limità la implantació de les selfactines. Un any després, el 2 de juliol del 1855, es va declarar la vaga general a tot Catalunya, que ja era una lluita plena pel dret d’associació obrera. A Sants s’executà, a les portes del Vapor Vell, Josep Sol i Padrís, directiu de l’empresa i president de la Junta de Fàbriques. Són anys en què l’expressió del conflicte de classes és virulenta. Com el 1869, amb una nova tongada d’insurreccions, vinculades a la resistència contra els embarcaments d’obrers cap a Cuba. Són les revoltes de les quintes, amb epicentre a Gràcia i ramificacions a Sants. El 4 de març del 1870, es va sabotejar el sorteig de les lleves davant l’Ajuntament. Van esclatar avalots i es van aixecar barricades per tot el barri. Els amotinats entraren al consistori i hi cremaren mobles i documentació administrativa. L’alcalde, fugit, fou capturat a les Corts. Portat davant l’Ajuntament de Sants, va ser colpejat i cosit a trets, i el seu cadàver, llançat a la foguera. A la tarda hi van arribar columnes militars, davant una Espanya Industrial encerclada per barricades. La tropa emprengué l’assalt amb baionetes de les defenses obreres i van sufocar la insurrecció. Set soldats hi van morir, i cooperació catalana

9247-Cooperacio catalana 329ok

25/2/10

10:51

Página 24

també trenta obrers —alguns, executats sumàriament— i hi hagué un centenar de ferits. Després, l’autoorganització Els anys del malestar van precedir els anys d’arrelament sindical al barri. La Federació de les Tres Classes de Vapor impulsà llargues vagues als anys vuitanta. Ferran Alsina, director del Vapor Vell, patí un atemptat, i la força del sindicalisme va empènyer Güell a traslladar l’empresa, el 1891, a Santa Coloma de Cervelló. Quan el 1870 es fundà a Barcelona la federació regional espanyola de l’Associació Internacional de Treballadors, Sants —encara municipi independent— era la tercera federació local en nombre d’afiliats, rere Barcelona i Alcoi. Aquella realitat obrera tornaria a emergir en les dècades següents, com amb la vaga general del 1902 o durant la revolució del 1909: la Setmana Tràgica, o Gloriosa. Des del punt de vista organitzatiu, el teixit obrer es consolidava i augmentava el grau de coordinació. Naixia la primera estructura sindical sòlida a escala de Catalunya, la Federació Local de Societats Obreres de Barcelona - Solidaritat Obrera (1907), que posteriorment, el 1911, prendria caire estatal amb la formació de la CNT.

Fragment del «Plànol de Barcelona i rodalies: amb els projectes d’urbanització i reforma (1916)». Localització de les cooperatives de producció i de consum creades entre 1872 i 1936 als barris de Sants, Hostafrancs i La Bordeta. Autor: Lit. Oliver i Ripoll. Font: Cartoteca Digital de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, Adaptació: La Ciutat Invisible.

Cooperativa Obrera Model del Segle XX. Bressol d’una nova societat Fou fundada el 1901 per cinc socis de Sants: Jaume Laporta, Joaquim Domingo, Francesc Salvany, Àngel Terés i Jaume Terés. La seu inicial s’instal·là en una planta baixa del carrer de Sant Francesc, avui Cerdanyola. El 1904, es traslladà al carrer Rajolers, en un modest edifici de dues plantes. El 1908, eren tan escassos els recursos que ni era possible comprar una balança. Una nit s’hi calà foc, pels brasers encesos per a evitar que l’oli es congelés a les tines, i amb les 200 pessetes d’indemnització compraren la balança. El creixement arribà, i amb 145 associats i abastant qüestions com ara la salut, construïren un edifici propi en un solar de 500 m2. El nou local es situava al carrer Yolanda, avui Violant d’Hongria, i disposava de botiga, celler, carnisseria i un cafè amb un petit escenari, on es podien fer sopars per a cent cinquanta persones. S’inaugurà el maig del 1917, i no s’acabà de pagar fins a cinc anys després, quan ja hi havien 297 cooperativistes. L’any 1922, ampliaren els serveis mèdics per als socis, amb la Clínica del Doctor Llauradó, i consolidaren els fons de viduïtat, invalidesa, vellesa, cultura i escola. Integraren la Cooperativa d’Hostafrancs La Balança Econòmica, i en compraren l’edifici de l’aleshores carrer Sarrià, avui Rector Triadó. L’any 1927, la Model del Segle XX era la quarta cooperativa de consum més important de Catalunya, amb 550 socis i un consum de 1.240.000 pessetes anuals. Participava en la Federació Regional de Cooperatives de Catalunya, i en iniciatives per a reforçar l’autonomia en l’abastiment alimentari com ara la Unió de Cooperatives per a la Fabricació de Pastes de Sopa o la Societat de Farmàcies Cooperatives. Contribuí a fundar la Fusió de Cooperatives per a l’Aprofitament del Carbó, la Fàbrica de Gasoses i Sifons, i la Fusió de Compres de les Cooperatives de Sants. Oferia setmanalment activitats culturals (teatre o ball), s’implicava en l’organització de la Festa Major i s’hi organitzaven actes de les dones cooperativistes, com ara els promoguts per Micaela Chalmeta, membre de la Model i feminista. El 1936, organitzà vetllades en favor de les milícies antifeixistes. Finalment, la Cooperativa Obrera Model del Segle XX s’integrà, el 6 de setembre del 1936, en la Unió de Cooperadors de Barcelona, la fusió de 45 cooperatives barcelonines que aplegà deu mil famílies associades. Acabada la guerra, la “comissió liquidadora” feixista s’encarregà de destruir la Unió de Cooperadors. Avui el seu edifici encara perdura. 24

cooperació catalana

núm 329 - Febrer 2010

9247-Cooperacio catalana 329ok

25/2/10

10:51

Página 25

PREMIS FRG 09 - 2N PREMI JD

Barricades sobre el pont de la Riera de Magòria (1780). Gravat que mostra la duresa dels enfrontaments durant el motí contra les lleves de 1870. Al fons, les portes de la fàbrica de l’Esapanya Industrial Font: VVAA (2009) El anarcosindicalismo español: una historia en imágenes. Colectivo solidario, Madrid

1917, en la vaga general revolucionària convocada conjuntament entre UGT i CNT, els obrers de Sants hi tingueren un paper destacat. I el 1918, al local de l’Ateneu Racionalista del carrer Vallespir es celebrà el Congrés de Sants, en el qual es creà la fórmula dels sindicats únics, que substituirien les antigues organitzacions professionals, i que foren peces clau en l’èxit de la vaga de la Canadenca de l’any següent (1919), en la qual s’aconseguí arrencar la jornada de vuit hores. Ja als anys vint, en plena època del pistolerisme, al barri es van produir freqüents episodis de tiroteig entre els membres del sindicat lliure i els de l’únic, i es convertí en la zona on es produïren més assassinats de tota la ciutat, amb un total de trenta-cinc i amb la carretera de Sants al capdamunt de la llista en nombre de morts: deu víctimes mortals (PRADAS, 2003). Finalment, el 1936, durant el cop d’estat del juliol, columnes llibertàries de Sants s’enfrontaren amb els militars colpistes a la caserna de Lepanto. El malestar obrer i la seva consolidació organitzativa generà una altíssima confrontació amb l’adversari capitalista. També fou l’energia que parí un nou món.

L’articulació obrera d’una nova esfera pública i local Del 1854 al 1939, el barri de Sants podria ser projectat com una de les contraimatges nascudes a l’ombra del projecte burgès de la Gran Barcelona. Un barri obrer, amb formes de vida i sociabilitat pròpies. Un tipus de comunitats forjades físicament i socialment al voltant de les grans fàbriques, en el medi hostil de la industrialització. Davant la pauperització de les condicions de vida, els obrers saberen vehicular una de les poques armes de les quals disposaven: la unió d’esforços en el col·lectiu i l’autoorganització. S’hi propagaren ateneus, seus sindicals, centres socials, centres republicans, escoles racionalistes, cafès, etc. I també, és clar, cooperatives de producció i consum. Punts de trobada, espais lliures i relativament autònoms, camp obert per a la generació d’alternatives a l’ordre dominant. Llocs de trobada, de posada en comú, i també refugis, llocs segurs i estables. Teixint xarxes que s’estenien pels barris de tota la ciutat, es crearen les condicions de possibilitat — formes de protesta, capacitat logística i organitzativa— per a l’emer-

gència d’un contrapoder obrer polític, social i econòmic amb prou força per a desafiar el somni burgès d’una ciutat pacificada.4 Dels anys de malestar, en naixeren barris. I d’aquella hibridació, es gestaren meravelles socials autoproduïdes per obrers. Aquí entren en joc els rastres, endevinats pel que perviu de la realitat cooperativa d’aquells anys de tempesta social. Un edifici cooperatiu al carrer Premià, un altre d’abandonat al carrer Olzinelles. ¿Quines altres deurien haver existit? Arxius, fotografies de velles rajoleres i vidrieres, carnets, llibres d’actes en soterranis. Noves descobertes als carrers Alcolea i Galileu. Preguntes. ¿Quin pes quantitatiu tingueren en la dinàmica social? ¿Quin tipus de cooperativa predominava? ¿De consum, de producció? ¿Com es creaven? ¿Com funcionaven? ¿Qui en formava part? Troballa de monedes, cartilles de consum, cartells d’iniciatives culturals. ¿Practicaven la intercooperació entre elles? ¿Quin tipus d’activitats feien? ¿Fins on pogueren i saberen arribar? (Segueix al proper num. de Cooperació Catalana)

1. Si el 1844, abans de la instal·lació dels vapors, la població era de 3.229 habitants, el 1860 ja en tenia 7.984, i va arribar a 25.085 l’any 1897 (CARRERAS, 1980). La proximitat del port per l’entrada de carbó i l’arribada del ferrocarril el 1855 feren que Sants esdevingués un territori estratègic d’entrada a la ciutat i, per tant, d’atracció de la inversió de la burgesia industrial. 2. Com l’obertura d’un mercat a la plaça Osca cap al 1856 al Triangle de Sants, on vivien bàsicament obreres i obrers de l’Espanya Industrial. 3. Les plantes baixes, entresòls i principals eren ocupats per petitburgesos, fabricants minoristes, botiguers o comerciants; els pisos superiors eren llogats a les famílies obreres, i les habitacions més altes, sota terrat, a jornalers o obrers solters (ibídem, 2004: 100). 4. En barris com Sants es va gestar l’antagonisme entre la burgesia i el proletariat, els assalts d’un combat que conformaria la producció de la ciutat i la dinàmica de la lluita de classes barcelonina entre la Ciutat dels Prodigis i la Rosa de Foc. núm 329 - Febrer 2010

cooperació catalana

9247-Cooperacio catalana 329ok

25/2/10

10:51

Página 26

SCEA

Programa “De font en font, aprenem de l’aigua” SCEA

SCEA

Lluís Pagespetit i Dèlia Batet Societat Catalana d’Educació Ambiental

De què parlem i qui ho ha impulsat És una proposta didàctica d’educació ambiental per redescobrir el patrimoni i el valor social de les fonts i de l’aigua com a recurs. Des de temps remots, les fonts d’arreu han estat lloc de treball, reunió i motiu de lleure, trobada, alegria i festa. Mares i pares, nens i nenes marxaven càntir en mà cap a les deus més properes a buscar aigua per beure, cuinar i rentar. De vegades simplement sortien amb l’excusa de fer un passeig i berenar, envoltats d’un paratge singular, amb pollancres, freixes, verns, boixos, etc., d’herbes medicinals, flors silvestres de mil colors i olors, i rastres d’animals que s’hi acostaven per beure i remullar-se. Així doncs, des de sempre, les fonts i les persones han estat lligats amb un estret llaç que els ha fet dependre les unes de les altres i conviure plegades. És per això, també, que l’any 2006, del seminari del Pla de Formació 26

cooperació catalana

Permanent de Zona i el programa Escoles Verdes, en el qual participen representants de centres educatius de la Vall del Ges, Oris i el Bisaura, com ara els CEIPs Santa Maria de Besora, CEIP El Rocal, CEIP Segimon Comas, SES Bisaura, CEIP Vall del Ges, CEIP Lloriana, CEIP Josep M. Xandri, IES Cirvianum, Col·legi Sagrats Cors, CEIP Doctor Fortià Solà i l’Escola Rocaprevera, en va sorgir el projecte “De font en font, aprenem de l’aigua”. Es pot veure el treball inicial fet amb aquests centres a l’espai web del consorci de municipis, www.gesbisaura.cat. El programa actualment té el suport de la Societat Catalana d’Educació Ambiental, que alhora el lidera, i disposarà de l’espai web propi www.defontenfont.cat. La coordinació i realització tècnica és a càrrec de viladraueducació.com, d’altres entitats d’educació ambiental i de membres del Consell de Centres, segons el territori d’imnúm 329 - Febrer 2010

En ambdues fotos, alumnes de l’escola Sant Ramon de Valls

plantació, com ara Cel Rogent a les terres tarragonines. Segons on s’hagi estat portant a terme, ha rebut el suport de: Diputació de Barcelona; Consorci de Municipis Vall del Ges, Oris i Bisaura; ajuntaments de Ripoll, de Valls i d’Espinelves; Pla Educatiu d’Entorn a Valls; el CRP d’Osona, del Ripollès i de l’Alt Camp; el Consell Comarcal de l’Alt Camp i l’Obra Social Caixa de Tarragona, dins del programa “Tu ajudes”. Quins objectius pretén el programa Aquesta vol ser una proposta de voluntariat i d’educació ambiental amb l’impuls i el suport d’ajuntaments, entitats, associacions i mestres de centres educatius de primària i secundària. Una iniciativa orientada al treball comú i a la participació col·lectiva, a la presa de consciència de la importància del respecte i de la conservació de l’entorn, tant del medi natural com de la cultura popular que permeti, mit-

10:51

Página 27

SCEA

25/2/10

SCEA

9247-Cooperacio catalana 329ok

Esquerra: Participants del Casal d’estiu d’Espinelves Dreta: Larva de Salamandra

jançant l’experimentació directa, l’observació i la participació, aprendre i gaudir d’un entorn propi i proper, sovint oblidat i maltractat. Per això els objectius s’han concretat en: • Fer un treball de recerca a partir del plantejament de qüestions i problemes rellevants de l’entorn, mitjançant el treball cooperatiu a partir de l’experimentació i l’ús de diferents fonts d’informació. • Participar per fomentar el coneixement i el treball comú, la recerca i l’actuació en el propi entorn i la seva realitat. Prendre consciència de l’evolució del paisatge i l’ús del territori. • Viure les fonts com a valor social i l’aigua com a recurs. Potenciar, valorar i capacitar per actuar col·lectivament en la recerca de solucions a problemes ambientals. • Aprendre a observar i descriure la fauna i la flora. Comprendre la interacció d’aquestes amb el medi. • Reconèixer i aprendre les característiques fisicoquímiques i biològiques de l’aigua de la font. • Prendre consciència de la importància de la tradició i la cultura popular i valorar l’intercanvi d’experiències entre els diferents actors i membres de la comunitat educativa. Com es porta a terme Per portar a terme el programa cal que hi hagi la col·laboració entre

diferents òrgans i entitats. El grup de treball és obert i voluntari i està format pels mateixos participants i altres tècnics externs. El guiatge i la tutoria de les noves adhesions les coordina la Societat Catalana d’Educació Ambiental per mitjà del Consell de Centres, amb els educadors ambientals i amb la implicació de tècnics municipals locals. L’equip de treball elabora els documents didàctics a tall de guia i suport, adaptats als centres i a cada municipi. Fins ara s’han creat dues guies didàctiques, una per a educació primària i l’altra per a educació secundària, com a material didàctic d’orientació per preparar la sortida a la font i després fer-la. També s’ha elaborat una llibreta de camp per prendre nota i recollir la informació com a base del treball a l’aula. Es disposa també d’un dossier complementari que ajuda a completar i ampliar informació. Aquests materials són revisats anualment, i ara estan en fase d’adequació a la nova Llei d’educació. Cada escola o grup escull una o diverses fonts i ho comunica al grup de treball local. També s’escull un padrí o padrina, a qui els alumnes entrevisten. Aquest col·laborador és una persona propera i coneixedora de la realitat social de l’indret; per tant, ajuda a conèixer la seva història i alhora aporta informació escrita i gràfica de la font.

Des de temps remots, les fonts d’arreu han estat lloc de treball, reunió i motiu de lleure, trobada, alegria i festa. Mares i pares, nens i nenes marxaven càntir en mà cap a les deus més properes a buscar aigua per beure, cuinar i rentar. Després de fer el treball previ de recopilació d’informació general, es fa una sortida de camp durant el curs, en què es procedeix a la recollida de dades i mostres, sota el guiatge dels dossiers, que ens ajuden a conèixer l’entorn natural de la font. Aquesta tasca es complementa amb la possibilitat de fer una analítica de l’aigua més completa, sobretot a secundària, per part d’algun laboratori clínic o farmacèutic, o utilitzant el laboratori mateix del centre si les condicions ho permeten. Tota la informació recollida i elaborada es passa a la coordinació tècnica del programa, la SCEA, per ferne la corresponent sistematització i buidatge, per tal d’incorporar-la a l’espai web general de programa i, si escau, a la dels ajuntaments on pertanyen els centres. Aquesta feina, així com el manteniment del web, la realitza en Borja Pons, membre de l’equip de treball. És un espai d’intercanvi i de consulta de totes les experiències, amb la finalitat que pugui ser utilitzat també per altres docents i públic en general. Aquest espai a internet vol ser també lloc de consulta d’informacions complementàries sorgides del treball a la font, amb propostes de textos, músiques, jocs, etc. en núm 329 - Febrer 2010

cooperació catalana

9247-Cooperacio catalana 329ok

25/2/10

Grup de treball docents / SCEA Funcions: – Explicar/divulgar el programa – Guiatge i tutoria noves adhesions – Redacció/creació de documents específics – Revisió i adequació materials didàctics – Creació espai web general, xarxa telemàtica i complementació web

10:51

Página 28

AJUNTAMENT / MUNICIPI Regidoria d’Educació / Medi Ambient

CENTRES EDUCATIUS (Pla educatiu d’entorn, programes d’ambientalització, escoles verdes, A21 escolars, projectes compartits d’EA, Associacions, esplais, casals, etc.)

Altres entitats, institucions o persones

constant remodelació i obert a noves aportacions entorn de l’aigua i de les fonts. En aquest darrer curs Els centres de la Vall del Ges que van iniciar el projecte estan adherits també al programa Escoles Verdes, i aquest any 2009 han rebut el premi que atorga la Generalitat de Catalunya a la millor actuació singular d’educació ambiental. “De font en font” és un programa fruit del desig de fer un treball d’educació per a la sostenibilitat, marcadament transversal, per al coneixement i la capacitació vers la implicació en la preservació del territori. Les fonts del nostre terme són motiu de revalorització patrimonial, i la redescoberta del seu valor social i natural ens apropa també a la nova cultura de l’aigua. És una proposta curricular amb continuïtat i que fomenta la participació i el treball en xarxa entre centres educatius i entitats municipals. El programa de mica en mica va creixent amb els suports municipals i supramunicipals, amb la coordinació tècnica per part d’entitats d’educació ambiental. És un programa iniciat el curs 2005-2006 i que ara, amb quatre anys de vida, s’estén a altres municipis i centres educatius del país. Fins ara hi han participat en total vint-i-dos grups, vint-i-un centres escolars i el casal d’estiu del 28

cooperació catalana

És una proposta curricular amb continuïtat i que fomenta la participació i el treball en xarxa entre centres educatius i entitats municipals. municipi d’Espinelves a Osona. Els que s’hi han adherit aquest darrer curs són els la comarca de l’Alt Camp; Col·legi Mare de Déu de la Candela, Col·legi Lledó, CEIP La Riba, CEIP Sant Ramon, CEIP Rocabruna, CEIP Bernardí Toldrà, CEIP Baltasar Segú, CEIP Escola Enxaneta, IES Narcís Oller, IES Serra de Miramar i Col·legi Cor de Maria, i al Ripollès CEIP Joan Maragall, CEIP Tomàs Raguer, Col·legi Vedruna i Col·legi dels Salesians. Està en procés de redacció i creació d’un joc de gran format amb el mateix nom. Aquest recurs didàctic serà itinerant pels centres participants, amb la finalitat de complementar el treball i visualitzar amb la resta de companys del centre la participació al programa.

Una experiència al CEIP Mare de Déu de la Candela de Valls A l’ escola M. D. De la Candela i dins la programació anual, hem participat en el programa “De font en font”, dins de les propostes del Pla educatiu d’entorn (PEE) del municipi de Valls, amb els alumnes núm 329 - Febrer 2010

de cicle mitjà. Aquesta proposta educativa concorda amb els objectius del Pla i de l’àrea de coneixement del medi del cicle. Amb altres centres del municipi, ens hi hem engrescat, i val a dir que hem comptat amb la col·laboració dels tècnics municipals, el CRP i l’entitat d’EA Cel Rogent. És una proposta educativa sobre el territori i per al territori, en la qual les complicitats amb altres agents educatius, la col·laboració de la padrina de la font, la Maria Farré, els altres centres i el suport tècnic, ha estat una experiència gratificant vivencialment i pedagògicament, que ens ha portat a conèixer el patrimoni natural i social del medi proper, en el nostre cas la font de Sant Bernat. En la sortida a la font, la padrina ens ha explicat vivències i curiositats d’aquell indret, les sortides que ella hi feia i quan hi anaven més sovint. In situ i per grups, hem estudiat la flora de l’entorn, hem observat la fauna i els rastres dels animals i hem fet un estudi de l’aigua amb el pH, el cabal, etc. Hem treballat també els sentits i la percepció del que es sent i es viu en un moment de tranquil·litat i en un lloc idoni i proper a nosaltres. Perquè l’experiència sigui més enriquidora, hem confeccionat un dossier de camp per transmetre tota la informació que acumulàvem. Aquest material serà consultable a l’espai web que està creant el programa “De font en font”. Una bona feina, que calia exterioritzar explicar-nos-la entre els mateixos companys de l’escola i també intercanviant experiències amb els altres centres del municipi, cosa que va culminar amb una petita exposició de deu a quinze diapositives comentades per cada centre. Aquesta exposició ha itinerat el darrer trimestre del curs, per a cada un dels set centres participants del municipi i ha estat exposada a Sant Roc per a tota la societat vallenca. Per acabar-ho d’arrodonir, l’experiència ha sortit al Diari de Tarragona, i això ha servit perquè, pares, mares, comunitat educativa i la resta de població s’adonessin del valor d’aquest patrimoni de les fonts i l’aigua, a voltes tan poc valorat. Isabel, Mercè, Llorenç i Conxita CEIP Mare de Déu de la Candela de Valls

9247-Cooperacio catalana 329ok

25/2/10

10:51

Página 29

PENSEM-HI

El magatzem de porqueria Les discussions que s’estan suscitant sobre el lloc on ha de col·locarse el futur dipòsit de residus radioactius de l’estat espanyol hauria d’induir-nos, a tots plegats, a meditar sobre una sèrie de fets que, segons veig, no semblen haver estat prou meditats. I, a més a més, m’han induït a mi a fer alguna meditació personal complementària que, vista la seva lògica inutilitat, potser hauria ben bé pogut estalviar-me. Tanmateix, mira, “pensem-hi”, i parlem-ne. El primer aspecte a tenir en compte és que el govern espanyol –i a efectes pràctics, doncs, també tots nosaltres- va decantar-se, fa ja molts anys, per l’energia nuclear. Ens agradi o no, això és un fet. La producció d’aquesta energia dóna unes deixalles molt nocives, molt perilloses, i de molt llarga durada d’aquesta nocivitat i d’aquest perill. Això també és un fet, ens agradi o no. I també és un fet que alguna cosa ha de fer-se amb aquestes matèries, perquè la nocivitat i el perill continuaran existint. Encara que no ens agradi. En conseqüència, en un moment determinat, el govern espanyol, mitjançant el seu ministre d’Indústria, que en aquell moment es deia José Montilla, va decidir la creació d’aquest cementiri de residus nuclears. Han passat uns anys, i ara es decideix de posar en pràctica aquell acord. I el govern espanyol, que és l’únic organisme amb capacitat de decisió sobre on ha de situar-se aquest magatzem, decideix obrir un concurs per veure quins ajuntaments de l’estat voldrien tenir-lo dintre del territori local propi. Difícilment pot imaginar-se un sistema més honest i democràtic d’actuar. I resulta que deu o dotze ajuntaments en presenten candidatura. Els dirigents d’aquests ajuntaments consideren, s’e-

ARXIU

Santos Hernández

quivoquin o no, que els beneficis que l’Estat els ofereix compensen el perill que s’accepta. En alguns casos, aquest dirigents, en actuar així, ho fan fins i tot en contra de la decisió dels partits als quals, respectivament, pertanyen. Continuo subratllant la democràcia i la llibertat d’aquest capteniment. I la incontestable realitat dels fets. I ara passo a les meves personals elucubracions, tan fal·libles i discutibles com totes les meves. No m’ho acabo de creure, però potser sí que Convergència suspendrà de militància, com n’ha amenaçat, per desobediència a la línia del partit, aquells dels seus membres de l’ajuntament d’Ascó que han votat a favor de la petició del cementiri. Jo insisteixo en què no m’ho acabo de creure: seria democràticament dubtós. No és previsible, però, que el Partit Socialista de Catalunya suspengui de militància aquells dels seus membres d’Ascó que han votat a favor de la petició del cementiri, malgrat que el seu dirigent màxim, que es diu José Montilla i avui és

Xemeneia de la central nuclear d’Ascó

núm 329 - Febrer 2010

President de la Generalitat, hagi dit que ell no el vol a Catalunya: em penso que no seria democràtic. Crec que el govern espanyol finalment assignarà el cementiri de residus nuclears a l’ajuntament d’Ascó. Així consideraran que quedarà demostrat, una vegada més, la debilitat del govern de Catalunya –ells no decideixen- , la desunió entre les forces polítiques catalanes –sempre s’hi estan barallant- , i la realitat del fet que els catalans ens ho empassem tot, a tot estirar a canvi d’una petita quantitat de diners. Pura democràcia. Si cal, el PSOE votarà a favor d’aquesta decisió i, com sempre, inclosos els vots dels vint-i-cinc parlamentaris del PSC. Democràcia pura. I observeu que fins i tot si m’equivoco i el cementiri de residus nuclears no ve a Ascó, tot allò que dic sobre la nostra feblesa, la nostra desunió i la nostra capacitat d’empassar-nos-ho tot ja ha estat demostrat a hores d’ara! Ai las, la nostra manera d’aplicar la democràcia! cooperació catalana

9247-Cooperacio catalana 329ok

25/2/10

10:51

Página 30

BIBLIOTEQUES / LLIBRES

Donació gratuïta de llibres

1. ALONSO RODRIGO, Eva. Fiscalitat de cooperatives i societats laborals. Barcelona: IPFC, 2001. 2. Aspectes socials de les cooperatives agràries. Barcelona: Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, 1996. 3. Buenas prácticas de los proyectos de la Red Equal de igualdad de oportunidades de la Comunidad Valenciana. València: Generalitat Valenciana, 2005. 4. Discurso del consejero de trabajo sobre el empleo. Resoluciones. Vitoria-Gasteiz: Servicio Central de Publicaciones del Gobierno Vasco, 1996. 5. El análisis experimental de la ayuda al desarrollo. Bilbao: Fundación BBVA, 2008. 6. Estimation of Social Capital in the World. Bilbao: Fundación BBVA, 2008 (Documentos de Trabajo; 9). 7. HERRERO, Carmen; PINTO PREDES, José Luis. Capabilities and Opportunities in Health. Bilbao: BBVA, 2008 (Documentos de Trabajo; 10).

9. MIRÓN HERNÁNDEZ, M.ª del Mar. El derecho a la formación profesional del trabajador. Madrid: CES, 2000. 10. OLCINA,Gonzalo; CALABUIG, Vicente. Cultural Transmission and the Evolution of Trust and Reciprocity in the Labor Market. Bilbao: Fundación BBVA, 2008. 11. Pla català de formació de seguretat i salut laborals. Barcelona: CTESC, 2003. 12. Revista de Debate sobre Economía Pública Social y Cooperativa, 13. València: CIRIEC- España, 1993. 13. THIBAULT ARANDA, Javier. El teletrabajo. Análisis jurídico-laboral. Madrid: CES, 2000.

cooperació catalana

Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones i entitats que amb les seves donacions han contribuït a assolir els 5.000 exemplars que actualment la nostra biblioteca pot oferir als seus lectors.

Segueixen arribant nous llibres, i a fi d’obtenir l’espai necessari, hem cregut oportú fer una reestructuració de la biblioteca, retirant les obres de les quals disposem més d’un exemplar, i d’aquelles que no tracten específicament dels temes sobre els quals estem especialitzats.

Roca i Galès publicarà a Cooperació Catalana un llistat de quinze títols d’aquest tipus de material.

Aquests llibres podran ser obtinguts

15. Transparencia y sostenibilidad en las empresas de inserción aragonesas. Saragossa: Fundear, 2007.

BIBLIOTECA DE LA

lès està al servei de totes aquelles persones que volen consultar temes referents a cooperativisme i economia social.

Cada mes, la biblioteca de la Fundació

14. TORRENT I SELLENS, Joan. Innovació tecnològica, creixement econòmic i economia del coneixement. Barcelona: CTESC, 2004.

8. “Las cooperativas valencianas ante el mercado único” Revista de Debate sobre E pública Social y Cooperativa, 11. València: CIRIEC España,1991.

Horari: dilluns i dimecres de 10 a 13h. dimarts i dijous de 16.30 a 19h. Telèfon 93 215 48 70 Fax 93 487 32 83 a.e.: biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org

La Biblioteca de la Fundació Roca Ga-

La Biblioteca de la Fundació Roca i Galès ha rebut recentment una extensa donació de llibres de temàtica cooperativista, economia social, medi ambient i altres, que ha incorporat als seus fons. Tot i això, té un considerable romanent que posa a disposició de les persones i entitats que hi puguin estar interessades. Cal convenir dia i hora amb la bibliotecària per venir a triar-los. núm 329 - Febrer 2010

de forma gratuïta per qualsevol persona o entitat que hi estigui interessada.

Com obtenir aquests llibres: • Cal demanar-los per telèfon o per fax a la bibliotecària en horari de la biblioteca. • Durant un període de trenta dies posteriors a la seva publicació. • Els llibres s’hauran de recollir a la Fundació Roca i Galès i prèviament s’haurà d’omplir una fitxa amb les dades personals. • En cap cas no es podrà fer un ús comercial del material obtingut. • Les peticions seran ateses per rigorós ordre de comanda.

9247-Cooperacio catalana 329ok

25/2/10

10:51

Página 31

BIBLIOTECA/ REVISTES

Elisenda Dunyó

NEXE Quaderns d’Autogestió i Economia Cooperativa

Annals of Public and Cooperative Economics Annales de l’Économie Publique, Sociale et Coopérative

Núm. 25. Desembre del 2009. Barcelona CIRIEC Internacional. Núm. 4, desembre del 2009 seira@fundacioseira.coop www.fundacioseira.coop En aquest darrer número, hi trobem els articles següents: “L’economia social com a nou moviment social contemporani”, en el qual l’autor fa un estudi entorn de l’economia solidària. Arriba a la conclusió que aquest tipus d’economia és un moviment social que integra característiques tant del moviment obrer clàssic com dels nous moviments socials. També intenta respondre a la pregunta de si és possible identificar una pràctica econòmica col·lectiva com a nou moviment social. En l’article “Tendències en el tractament fiscal de les cooperatives” l’autora exposa les característiques de la regulació actual i fa una sèrie de recomanacions, com ara eliminar la tipologia de cooperatives especialment protegides i invocar principis constitucionals o finalitats i objectius del dret europeu, a l’hora de demanar règims o tractaments diferents per a les cooperatives. L’article “Una aliança cívica per la humanitat?Pensar i viure la crisi d’una altra forma” reprodueix la conferència que va pronunciar l’exconseller del Tribunal de Comptes de França el passat mes d’octubre. A “Debat sobre el marc regulador del cooperativisme” vuit cooperatives catalanes de diferents sectors proposen millores en el marc normatiu del cooperativisme. Parlen dels temes següents: els principis cooperatius, la figura del soci, el finançament, la gestió i el foment del cooperativisme. El segueix una entrevista a Joseba Azkarraga sota el títol “Oxigenar el pulmó cooperatiu”. L’entrevista següent es titula “Santiago Niño Becerra: el profeta incòmode” i tracta els temes de la caiguda del capitalisme i la transició cap un nou model econòmic. La revista finalitza amb les recomanacions bibliogràfiques i la presentació de tres pàgines web.

apce.ciriec@guest.ulg.ac.be www.ulg.ac.be/ciriec/ Revista publicada pel CIRIEC. Conté articles escrits alguns en llengua francesa i d’altres en anglès. En aquest número, hi trobem el contingut següent: “Assegurança pública captivitat i aversió al risc a la demanda d’assegurança de la sanitat privada”, “¿Quan un servei és un servei públic essencial?, “Obligacions i alternatives organitzatives”, “Obligacions i alternatives en els sistemes d’intercanvi monetari social”, en què es plantegen les alternatives organitzatives que fan referència als sistemes d’intercanvis monetaris socials, presentant un conjunt de possibilitats i les seves implicacions. Segueixen “Anàlisi del resultats, basats en les referències dels ciutadans: El cas del transport públic de Suècia”, Estructura del mercat bancari, creació i activitat de les empreses: Primers resultats per les cooperatives italianes”, en què s’analitza l’impacte de les diferències locals en la creació i l’activitat de les empreses, sobretot en les cooperatives, pel que fa a la competència bancària; es fan una anàlisi exhaustiva aplicada a partir d’una mostra de cooperatives i empreses italianes; en aquesta comparació es posa de manifest que les cooperatives es beneficien de manera més intensa de la competència bancària. L’últim article es titula “Límits a la competència i la regularització de l’electricitat en els mercats privatitzats”. El text avalua críticament les noves regles utilitzades, per fer front als problemes entorn de la privatització dels mercats de l’electricitat als països amb economies desenvolupades.

núm 329 - Febrer 2010

cooperació catalana

9247-Cooperacio catalana 329ok

25/2/10

10:51

Página 32

Col·lecció

Cooperativistes Catalans

15 VALLÈS I MARTÍ, Josep Maria Josep Cabeza i Coll Col. Cooperativistes Catalans, 15 Ed. Fundació Roca i Galès amb Cossetània Edicions

Altres títols de la col·lecció 1. GAVALDÀ, Antoni Josep M. Rendé i Ventosa

8. PLANA I GABERNET, Gabriel Josep Roca i Galès

2. ANGUERA, Pere Antoni Fabra Ribas

9. COMAS I CLOSAS, Francesc Leonci Soler i March

3. CASANOVES I PRAT, Josep Josep Lladó i Quintana

10. POMÉS, Jordi Salvador Pagès Inglada

4. JIMÉNEZ NAVARRO, Àngel Sants Boada i Calsada

11. AUDÍ, Pere - ORESANZ, Toni Joaquim Llorens Abelló

5. FERRER I GIRONÈS, Francesc Joan Tutau i Vergés

12. BOSH I CUENCA, Pere Pere Dausà i Arxer

6. VICEDO RIUS, Enric Enric d’Hostalric i Colomer

13. DUCH PLANA, Montserrat Micaela Chalmeta

7. GAVALDÀ, Antoni Benet Vigo i Trulls

14. SUÑÉ MORALES, Jordi Miquel Mestre i Avinyó