Cooperaciocatalana 325

8702-coop-325*

28/10/09

08:09

Pรกgina 1

8702-coop-325*

28/10/09

08:09

Página 2

Assessorament i gestió integral especialitzada en COOPERATIVES, FUNDACIONS i ENTITATS NO LUCRATIVES

• • • •

•

Comptabilitat, aplicació Pla Comptable, seccions, tancament, Comptes Anuals.

Obligacions tributàries, Declaracions periòdiques, Impost Societats, Requeriments, Inspeccions, etc.

Nòmines, Seguretat social, problemàtica laboral, sancions, acomiadaments, etc.

Temes socials, Assemblees, seccions, constitució i canvis en òrgans d’administració, mediació en situacions conflictives, etc.

Temes jurídics, contractes, adaptació estatuts, revisió de la gestió tributaria, regularització Registres: Cooperatives, Propietat, etc.

PROTECCIÓ DE DADES, Document de Seguretat, inscripció Agència Protecció de Dades

8702-coop-325*

28/10/09

08:09

Página 3

325 Editora Fundació Roca i Galès

Revista mensual - Any 30è Octubre 2009

SUMARI Tornaveu

Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 cc@rocagales.org www.rocagales.org Amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya i del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Coordinació Agnès Giner Consell de Redacció Josep Busquets, Miquel Corma, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Santos Hernández, Esteve Puigferrat i M. Lluïsa Navarro.

Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits.

Foto portada: Terrissaires de Breda, SCCL Disseny l’Apòstrof, SCCL Maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada ISO 9001, 14001 i EMAS)

Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415 Aquesta revista ha estat impresa sobre paper ecològic de 140/90 gr amb un procés de fabricació sense clor ni blanquejants òptics

Joana Juanola

4

Editorial

5

El foc lent del cooperativisme

Noticiari

6

Cooperatives de Catalunya El cooperativisme continua reforçant la comercialització Confederació de Cooperatives de Catalunya

10

Les Nostres Cooperatives

11

Terrissaires de Breda: el foc lent del cooperativisme David Fernandez

Entrevista Lluís Roig i Rovira Montse Pallarés

14

Història del Cooperativisme La Fundació Roca i Galès i les cooperatives de funcionaris Joan Aymerich i Cruells

17

SCEA ¿D’un sol ús? No, gràcies Albert Torras i Pérez

21

Pensem-hi De velles discussions entre demòcrates Santos Hernández

25

Biblioteca Donació Retalls Elisenda Dunyó

26 27

8702-coop-325*

28/10/09

08:09

Página 4

Un parell de preguntes (que en són tres) a

Tornaveu

Joana Juanola (Tortellà, 1943), religiosa franciscana missionera

¿Què li sembla atractiu del cooperativisme?

Segons el meu punt de vista comunitari, m’agrada que es puguin prestar serveis i que es realitzin les necessitats i aspiracions de tots el socis amb la seva participació interessada i activa. Suposo que cada treballador deu rebre el benefici proporcional a les seves activitats. Si és així, és diferent de les comunitats religioses: sigui quin sigui el treball de cada membre de la comunitat, tots els beneficis van a parar a uns fons comuns.

¿Què no la convenç del cooperativisme?

Que no ens arribés a transformar a tots en persones amb una idea uniforme i sectària. No deu ser el cas perquè, si és una organització democràtica, s’hi deuen poder presentar idees personals, es realitzin o no.

¿Optaria pel cooperativisme?

Trobo que el cooperativisme té un tipus d’organització empresarial que reforça la responsabilitat, la seriositat i el tracte humà i personalitzat que potser no es troben en altres organitzacions.

8702-coop-325*

28/10/09

08:09

Página 5

El foc lent del cooperativisme

Editorial

Els terrissaires de Breda, amb aquella saviesa del pagès que diu que les coses ben fetes ho son perquè han estat fetes amb calma i amb cura, ens parlen de les seves terrisses. Fetes sempre a foc lent.

També ens parlen de calma i de foc tranquil i lent els nostres amics, els transportistes i ciclistes de Trèvol, que celebren enguany els seus primers vint-i-cinc anys de funcionament, ells, dels que, quan van començar a treballar, hi va haver gent que deia que no resistirien ni una setmana.

També és foc tranquil i lent el que preparen tantes entitats nostres per fer front, en el futur, als problemes de la nostra societat. Entre les notícies d’aquest número podreu conèixer De Coop i Volta, un programa de promoció del cooperativisme dedicat al segon cicle d’ESO i Batxillerat. És una iniciativa, amb el suport de la Generalitat, de la cooperativa Aposta, Escola de Cooperativisme, que enfoca amb veritable visió de futur el món de la cooperació.

I és foc lent i constant la constància dels nostres pagesos en les seves seccions de crèdit, que surt en la nostra entrevista a Lluís Roig. I l’anàlisi i discussió des de la base, que apareixen en diversos punts de la revista, del nou projecte de Llei de Cooperatives.

I, per què no dir-ho?, també és font lent de cooperativisme la feina humil de la nostra Fundació –mireu-vos l’article de Joan Aymerich- durant els nostres trenta-tres anys d’existència.

Déu n’hi do.

8702-coop-325*

28/10/09

08:09

Página 6

6 Noticiari

Lliurament del Premi “La bicicleta, un transport a la ciutat” El passat dia 24 de Setembre en el marc de la Mostra d’Entitats de les Festes de la Mercè, es van lliurar els premis de la 10a. edició del Concurs de fotografia La bicicleta, un transport a la ciutat. Memorial Vicenç Bagan, que reivindica la bicicleta com a mitja de transport, organitzat per Missatgers Trèvol SCCL i Amics de la Bici, amb el suport de la Fundació Roca i Gales.

Entre les 167 obres rebudes, d’una gran qualitat artística, les premiades van ser: • 1er premi Vida rural d´Albert Porres • 2on premi Aparcabicis decorativo de Rafael Fernández • 3er premi De vuelta a casa d’Ana Segarra • Premi Jove On la poso d’Anna Solé Una selecció de les millors fotografies es van poder veure a la Plaça de

Catalunya de Barcelona durant les Festes de la Mercè , on el públic va poder votar la seva fotografia preferida i d’aquesta manera atorgar el Premi del public a Diario de un ci-

clista de Ignacio Adeva. Els organitzadors volen feliciten a tots el guanyadors. Per participar en la propera edició us podeu adreçar a www.amicsdelabici.org.

Balanç positiu de la Fira de Sant Miquel de Lleida La 55a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel i la 24a edició d’Eurofruit (Saló Internacional del Sector de la Fruita) van tancat les portes el passat dia 30 de setembre “superant un any difícil amb un balanç positiu”, segons va manifestar Àngel Ros, alcalde de Lleida i president del Patronat de la Fundació Fira de Lleida. Ros va dir que “el nivell de satisfacció d’expositors i visitants és alt, considerant la situació econòmica actual” i va destacar l’èxit de participació en les activitats tècniques desenvolupades en el marc de la fira”, amb un total de 5.583 participants (un 40% més que en l’edició del 2008).

El organitzadors del saló internacional, que enguany va rebre més de 180.000 visitants, van incidir també en les activitats innovadores que van tenir lloc durant la celebració de la fira, com el Congrés Gastronòmic Lleida Qualitat,

Núm.

325 322

organitzat pel Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida i el Mercat de Promoció i Venda Directa dels Productes Agraris de Proximitat, organitzat per la Unión de

Ramaders i Ramaders de Catalunya (Urapac-Upa).

La Fira de Sant Miquel i el saló Eurofruit es van an desenvolupar entre el 25 i el 29 de setembre a Lleida i enguany va comptar amb 336 expositors, una superfície neta d’exposició de 26.360 m2 i un ampli programa que incloïa 90 activitats paral·leles: 47 jornades tècniques, 6 reunions professionals, 5 exposicions i demostracions i 32 activitats relacionades amb el Congrés Gastronòmic Lleida Qualitat.

En el capítol d’activitats paral·leles en destacà la convocatòria del Premi del Llibre Agrari, dotat amb 6.000 euros. Amb un total de 33 obres presentades, el guardó va ser guanyat pel llibre La savia como índice de fertilización, escrit per Carlos Cadahía, Ivan Frutos i Enrique Eymar, professors de la Universitat Autónoma de Madrid.

8702-coop-325*

28/10/09

08:09

Página 7

Noticiari 7

Missatgers Trèvol Sccl celebra el seu 25è. Aniversari La missatgera o el missatger de Trèvol, tot pedalant amb la seva bici per qualsevol artèria de la ciutat, forma part del paisatge barceloní.

I això malgrat que, quan l’any 1984 va néixer aquesta cooperativa, les empreses rivals del sector de la missatgeria no li auguraven ni una setmana de vida. Després de 25 anys, Trèvol s’ha convertit en una de les companyies deganes del sector. En aquets moments Trèvol és una empresa consolidada que ofereix serveis de missatgeria, neteja i venda i distribució de productes ecològics i de comerç just, que gaudeix d’un ampli reconeixement per el seu compromís ecològic i social, i ha rebut una colla de premis.

La celebració de l’Aniversari començarà el dissabte 14 de novembre a les set de la tarda, amb el Oh! Benvinguts, passeu, passeu... 25e Aniversari Trèvol per reviure i compartir anècdotes, vivències i històries entre la gent que ha passat per la cooperativa al llarg d’aquests vint-i-cinc anys. Per aquest dia també han organitzat diferents actes a la Nau Ivanow (c. Hondures, 28-30 de Barcelona) per celebrar-ho com ara xerrades, tallers de cervesa, xo-

colatada, taller Associació Barnamil, exposició concurs Fotografia Vicenç Bagan, exposició Historia de Trèvol, degustació de productes ecològics i de comerç just, i molt més. I a la nit tindrà lloc el Concert 25e Aniversari Trèvol, emmarcat dins les festes de la Sagrera, als jardins d’Elx de Barcelona.

El dissabte següent, el dia 21 de novembre a les deu del matí tindrà

lloc la gimcana Joc sobre rodes pel Barri, emmarcada dins les festes de la Sagrera, una activitat de descoberta per el barri de la Sagrera, no competitiva, participativa, amb el fil conductor de la sosteniblitat, el comerç just i l’ecologia.

Podeu consultar el programa d’aniversari al seu web corporatiu: www.trevol.com.

Coceta celebra el seu VII Congrés a Barcelona Els dies 21 i 22 d’octubre, la Confederació Espanyola de Cooperatives de Treball Associat (COCETA) celebra el seu VII Congrés, on es reuniran 150 congressistes de tot el territori espanyol. La trobada, que se celebra cada 4 anys, és la reunió més important de les cooperatives de treball de tot Espanya.

A diferència d’altres fórmules empresarials, actualment les cooperatives són capaces de generar llocs de treball. L’índex d’ocupació ha augmentat, segons les dades del primer semestre de 2009, un 0,12%. Existeixen 18.785 cooperatives de treball a tot l’Estat, que donen feina a unes 300.000 persones (socis i treballadors per compte aliè). Concretament les cooperatives ocupen 1,64% del total de treballadors al país.

Coceta espera que el Ministre de Treball i Immigració,

Celestino Corbacho, inauguri el Congrés de Barcelona, juntament amb la presidenta de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC), Pepa Muñoz, i el president de COCETA, Juan Antonio Pedreño. Es preveu que la cloenda estigui a càrrec de la Secretaria General de Treball, Maravillas Rojo.

El Congrés comptarà amb una ponència impartida per l’ex ministre d’Indústria i Energia, president de l’Information Society Forum de Brusel.les, Joan Majó, amb el títol “Sortir de la crisi, noves activitats i nous treballs”. Durant el Congrés s’han organitzat un seguit de tallers sobre els temes que centraran el cooperativisme els propers quatre anys: models de gestió cooperativa, modificacions legislatives, i instruments per la dinamització i foment de les cooperatives de treball.

Núm.

325 322

8702-coop-325*

28/10/09

08:09

Página 8

8 Noticiari

EL PAPER DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ EN LA SOCIETAT CIVIL CATALANA

Amb aquest títol, la Fundació Pere Tarrés va organitzar el passat dia 2 d’octubre un dinar-conferència-col·loqui amb la directora de televisió de Catalunya, Mònica Terribas, en el marc del Fòrum Social Pere Tarrés.

Els organitzadors varen demostrar tenir molta experiència en organitzar actes semblants. Gràcies a això quan la presidència del col·loqui ja havia dinat, va permetre que la senyora Terribas pogués fer la seva dissertació.

Essent aquesta molt interessant i que no es va deixar cap tema al calaix, cosa que va permetre més tard un col·loqui molt distès i en el què tothom que va voler hi va dir la seva. Dels que varen fer preguntes eren la gran majoria per destacar mancances i per part de la senyora Terribas, amb tota la franquesa del món, els anava donant la raó o rebatent tot explicant la seva postura. Per la qual cosa va deixar clar que si la televisió pública catalana no prenia certes actituds que no esperéssim que ho fes la privada, i encara menys si s’aprova tal com està ara la futura Llei General de l’Audiovisual.

BIBLIOTECA ESPECIALITZADA EN COOPERATIVISME al vostre servei Horari:

dilluns i dimecres, de 10 a 13 h dimarts i dijous de 16 a 19 h

Aragó, 281, 1r 1a - 08009 Barcelona Tel. 932 154 870 - biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org Núm.

322

Va considerar que TV3 havia de ser molt curosa amb el llenguatge i els seus registres, si bé quan per exemple, es tracta del guió d’una sèrie, el lògic és que es parli com al carrer.

Ella no està gens d’acord amb les quotes de gènere, remarcant que les persones que en aquest moment te més properes en el seu equip es dona el cas que són dones i també que per altre banda, alguns programes del matí, tarda o vespre els porten bàsicament homes.

Creu però que mai han aconseguit el seu lloc a raó del gènere, sinó per la seva vàlua i capacitat professional i humana.

No fent-li cap por d’explicar els seus projectes si bé reconeixia que ningú li assegurava que abans de poder-los posar en marxa hi hagués el seu cessament.

No tothom vol sortir a la “tele”, n’hi ha que fent molt bona feina per exemple, Càritas, no els interessa pas aconseguir més clientela. Per part de la Fundació Roca i Galès, tampoc varem demanar sortir-hi sinó que, li varem demanar per fer-li una entrevista per la nostra revista Cooperació Catalana a publicar properament.

Esteve Puigferrat Patró de la Fundació Roca i Galès

8702-coop-325*

28/10/09

08:09

Página 9

Noticiari 9

Creació d’empreses cooperatives als instituts

Més de 2000 estudiants de 45 instituts de secundària de Catalunya coneixeran el cooperativisme en una iniciativa del Departament de Treball per difondre entre els joves models econòmics alternatius i sortir dels esquemes tradicionals en la creació d’empresa a Catalunya.

La primera edició del programa De Coop i Volta, impulsat per la Direcció General d’Economia Cooperativa - Generalitat de Catalunya i dinamitzat per Aposta, Escola de Cooperativisme, arrenca el 5 d’octubre i inclou tallers i un concurs al millor projecte cooperatiu. De Coop i Volta és un programa de promoció del cooperativisme adreçat als estudiants de segon cicle d’Eso i de Batxillerat que es basa en els principis i valors que fonamenten la cooperativa, un model d’empresa amb valors, moderna, amb projecció de futur i basada en les persones. A Catalunya, una de cada 5 persones està vinculada a una empresa d’economia cooperativa.

Entre el 5 i el 19 d’octubre els estudiants que participen a De Coop i Volta rebran un primer taller pràctic de sensibilització impartit per docents d’Aposta amb materials didàctics i pedagògics específics que quedaran a disposició dels professors d’institut.

En una segona fase del programa, els nois i noies presentaran un projecte final de cooperativa al concurs Fes Coop i guanya un portàtil que estarà dotat amb diversos premis. De Coop i Volta s’acabarà amb una festa de cloenda al Casal Juvenil de La Fontana (Gràcia) el proper 20 de novembre amb la presència de la consellera de Treball, Mar Serna.

El programa De Coop i Volta ha gaudit d’una àmplia acceptació entre els professors de secundària i batxillerat a tot Catalunya i preveu ampliar la seva cobertura en una propera segona edició.

Abacus reempren els Diàlegs al voltant de…

El dimarts 6 d’octubre va tenir lloc, a la Sala Juli Vela de Barcelona, el primer Diàleg d’aquesta temporada amb el títol: “Crisi capitalista i economia solidària”, que va partir de la premissa que la conjuntura actual pot esdevenir una oportunitat perquè l’economia social ofereixi una alternativa en la recerca de fórmules de producció, consum o finançament basades en el valor humà i allunyades del sistema capitalista.

Els ponents d’aquest primer encontre van ser: Jordi Garcia, de L’Apòstrof cooperativa; Oriol Amat, catedràtic de la UPF, economista i vicepresident de l’Accid; Javier Amezaga, conseller delegat i director general de Caprabo-Eroski; i, va ser moderat per Enric Balanzó, responsable de llibreria de no ficció d’Abacus cooperativa.

Amb aquest segon cicle de Diàlegs al voltant de... Abacus vol fer una reflexió sobre temes d’actualitat amb una perspectiva de futur cap a nous espais de societat. El cicle es troba contextualitzat al voltant dels valors de l’educació, la cultura i l’economia social, característiques intrínseques en la manera de fer de la cooperativa i amb els que,

dins del dia a dia, Abacus cooperativa es compromet amb la societat.

Els proper diàleg serà el dijous 22 d’octubre, a les 7 de la tarda a la sala Juli Vela (Còrsega, 269 de Barcelona) amb el títol: El llibre digital: una nova manera de llegir. Contarà amb la presència de: Ernest Folch, conseller delegat de 36L Books i editor d’Ara Llibres; Màrius Serra, escriptor i Carles Grau, director general de Microsoft a Catalunya, Balears, Comunitat Valenciana i Andorra. Moderarà l’acte, Mireia Domènech, cap de Comunicació del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts i membre del Consell de Consumidors d’Abacus cooperativa.

La resta de Diàlegs tindran lloc el dimarts 3 de novembre, a 2/4 de 7 de la tarda a la Sala Juli Vela sobre L’educació: una aposta de país, i el dimarts 15 de desembre, a les 7 de la tarda a la Sala Juli Vela sobre Consum responsable: les joguines o com gestionar interminables cartes als reis. Podeu consultar els ponents a l’apartat “Món Abacus” del seu web www.abacus.coop.

Núm.

325

8702-coop-325*

28/10/09

08:09

Página 10

10 Cooperatives de Catalunya

El cooperativisme continua reforçant la comercialització 30 cooperatives reben ja suport en l’àrea comercial gràcies a aquest programa impulsat per la Confederació, la Federació de Cooperatives de Treball i la Fundació Seira.

Després de sis mesos de funcionament, Avançar, el programa d’enfortiment de les cooperatives en l’àmbit comercial, ha incorporat 30 empreses de tots els sectors d’activitat. Per bé que encara és aviat per fer-ne una anàlisi en profunditat, ja s’han començat a entreveure alguns èxits, sobretot pel que fa al canvi d’actituds comercials que suposen, a mitjà termini, millores en el volum de vendes i que els tutors esperen que s’acabin consolidant fins a esdevenir veritables rutines en l’organització.

A partir d’octubre, 30 empreses més es podran incorporar a la metodologia Avançar, que compta amb el suport del Programa Innovadors del Servei d’Ocupació de Catalunya. A partir d’un primer seminari formatiu a l’espai d’IL3, l’Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona, organitzat conjuntament amb Aposta, cooperatives de tots els sectors i societats laborals prenen un primer contacte amb els continguts comercials que es desenvolupen al llarg de tota la implantació del programa.

“Ens hem adonat que, d’una banda, les cooperatives agraeixen molt les sessions formatives, que serveixen també com un espai d’interrelació i intercanvi entre diferents experiències empresarials”, explica Joseba Polanco, director de la Confederació de Cooperatives de Catalunya i coordinador del programa. “Ens hem trobat també que la majoria de responsables comercials es mostren positius amb el programa i agraeixen que les entitats repre-

Núm.

325

sentatives del cooperativisme i de les societats es preocupin per ajudar-les a millorar”, afirma.

El desenvolupament comercial és un element clau per a les cooperatives que s’inicien, i en aquesta tasca d’incorporar-les al programa ha estat essencial la col·laboració amb Ara_Coop. La crisi econòmica ha evidenciat també algunes mancances en aquest àmbit a empreses ja consolidades, que els responsables d’Avançar esperen que es puguin redreçar amb l’ajut de les tutories.

“Ens hem trobat amb unes empreses molt receptives, amb moltes ganes de millorar, i per a gratificació del sector, ens hem trobat també amb un bon grup d’empreses que ho feien molt bé”, explica Josep Maria Antona, responsable tècnic de l’empresa consultora vinculada al programa. “Generalment ens trobem que els cooperativistes i els socis de les societats laborals són uns excel·lents professionals, als quals els manca un domini de

les tècniques i mentalitat comercials, i això és el que cal anar incorporant”.

Joseba Polanco, per la seva banda, valora com una de les claus de l’èxit empresarial el desenvolupament d’aquesta àrea: “si fem un repàs de les organitzacions que han estat excel·lents en els últims anys en la incorporació dels nous models de gestió més democràtics i participatius, coincideix que aquestes destaquen també perquè han incorporat als equips persones amb actituds comercials”. Amb aquest convenciment, les entitats representatives, les federacions i la Confederació, estan treballant per reforçar aquest vessant comercial, com un dels eixos perquè les empreses d’economia cooperativa mantinguin els llocs de treball amb la qualitat i els principis que els són innats.

Confederació de Cooperatives de Catalunya

8702-coop-325*

28/10/09

08:09

Página 11

Les Nostres Cooperatives 11

Remenant cassoles, hem fet cap a la Central Cooperativa Terrissaires de Breda SCCL (la Selva), una cooperativa de serveis que aplega sis tallers ceramistes de tradició familiar, on treballen vint-i-cinc persones i que opera com a central de vendes i compres col·lectiva. De l’experiència, n’hem parlat amb en Josep Buxalleu, president de la cooperativa, i amb en Pere Bombí, comercial, sobre la crònica reeixida de com el cooperativisme ha salvat un ofici indissolublement lligat a la història de Breda. I al seu futur.

Terrissaires de Breda: el foc lent del cooperativisme

¿

La història sempre es repeteix? És ben possible. ¿La història pot ser diferent? Hi han fets concrets que ho avalen. “El cooperativisme ha salvat aquest ofici”, així de categòric, i tranquil alhora, s’expressa en Josep Buxalleu, president dels Terrissaires de Breda, una cooperativa de serveis nascuda el 1952. Furetejant en les informacions sobre el seu naixement, ràpidament s’entén que aquella unió d’artesans de tradició familiar canviés el curs de la història. Una fusió feta en un passat d’avantpassats en què tots els tallers excepte dos es van unir, per fer front, en uns temps difícils, a uns majoristes que només pretenien rebentar preus.

Una unió que va poder resoldre la comercialització dels productes en el mercat interior català, en l’estatal i en l’internacional. I aquell fet concret, que confirma que la unió fa la força, va salvar l’activitat de sis tallers i també l’ofici a la vila, que hi era la principal activitat artesanal-industrial. Els majoristes s’hi van resistir inicialment, però van haver d’abdicar aviat de les seves pretensions rapinyaires davant aquella unió tan forta.

En terra de terrissaires Una unió que aplegava la principal activitat econòmica de Breda, arre-

lada en cinc segles de professió i història, des del llunyà segle XVI. Documentada en les notes del 1583 d’un oller bredenc o en la fundació, el 1777, del Gremi d’Ollers. I ben actual avui, rere el pas del temps, en la Central Cooperativa que aplega avui els tallers Ceràmiques Bombi, Ceràmiques Josep Buxalleu Prat, Ceràmiques Jordi Planas, Ceràmiques Josep Rodà, Ceràmiques Andreu Sala Collet i Ceràmiques Antonio Roca Auladell. Sis tallers i vint-i-cinc treballadors especialitzats en la fabricació d’olles, cassoles i altres estris de cuina.

A cavall entre l’economia local, el negoci familiar i la petita empresa,

el cooperativisme ha donat una forma de gestió i de concepció col·lectiva de l’activitat econòmica. La cooperativa de serveis funciona fonamentalment com a central de vendes, a la recerca comuna de clients i nous nínxols de mercat, i també com a central de subministraments comuns. Compra i venda col·lectiva, doncs, i mancomunarse per vendre, per fabricar, per proveir-se. I també, fins i tot, un servei i xarxa de distribució propis. Com sempre, demanem què ha aportat el cooperativisme al procés i a l’experiència. I en Josep Buxalleu, que presideix la cooperativa, es mostra obert a l’afirmació taxativa i al matís imprescindiNúm.

325

8702-coop-325*

28/10/09

08:09

Página 12

12 Les Nostres Cooperatives

ble. En perspectiva, en perspectiva de passat, de present i de futur, manté que el cooperativisme va funcionar “com a salvació”, preservant l’ofici i lliurant-lo dels mals auguris. Va salvar l’ofici, i la prova fefaent és que “encara existim, gracies a la fórmula cooperativa; si no, ja hauríem plegat”. I avui, rebla convençut, “sis petits hem fet una cosa grandeta”.

Quan toca baixar als matisos, arriba el temps de balanços i balances de qualsevol història, on sempre es barregen bons moments amb situacions difícils i complicacions afegides. “Coses positives i negatives, de tot n’hi ha, a la cooperativa.” De les positives, la insistència en la pròpia existència, la continuï-

superfícies, de la producció en escala, del turisme i del consum de masses.

Lluny o a prop del Ventdelplà mediàtic que ha popularitzat Breda, la cooperativa de serveis segueix rutllant prou bé, amb reunions setmanals fora d’horari laboral entre els sis socis. Cooperativisme també com a militància voluntària, sense cap sou addicional, per poder garantir competitivitat amb qualitat i un futur en condicions. En Josep, en aquest sentit, defineix el projecte com el “d’una empresa acordió: estable però que a vegades s’expandeix i a vegades es contreu en funció de la demanda”. En una combinació que condensa l’herència i la transmissió d’una experièn-

d’instint de supervivència, de transformar-se i de diversificar, segurament. En Pere Bombí, que s’ocupa de les tasques comercials, manté que els canvis culturals i les modificacions dels hàbits de vida majoritaris han afectat l’activitat i han forçat nous plantejaments i nous reptes. Ve a dir-nos que, en la civilització de la pressa, hem oblidat cuinar a foc lent i, pel camí, hem perdut saber comunitari, saber de pagès també, condensat en segles d’olles, sabors i cassoles. En Pere ens trasllada aleshores que a la demanda clàssica de qualitat i tradició —“que encara existeix, que no es perdrà mai i que no deixarem perdre”— hi han hagut de sumar l’esmerçar-se per adaptar-se

tat de l’ofici, la dinamització de l’economia local, el futur amb Breda i des de Breda. De les negatives, fent retrospectiva, parla de les dificultats implícites derivades de la desigualtat entre els socis, que sempre va implicar reforçar la tolerància, la bona fe i l’acord mutu i posar la cooperativa per damunt de tot. Perquè adaptar l’activitat a la demanda del mercat, fer el salt del fer artesanal al fer industrial, mecanitzar processos o incorporar canvis de base tecnològica a sis tallers, implicava també ritmes desiguals que calia superar. Perquè, finalment, sempre calia carregar els tràilers a cada nova demanda. I això avui, en plena era de les grans

cia acumulada, amb l’adaptació i l’enriquiment que suposa la incorporació de noves tècniques que permeten assolir argiles idònies i obtenir productes de gran qualitat.

a unes noves tècniques de cocció intensament calorífiques i que van en detriment del fang. I als límits imposats, també, que suposa l’eclosió de la cuina ràpida i el menjar ràpid o fast-food.

Per això, en Pere radiografia el triple àmbit on treballen: el producte adreçat a la cuina i la llar (tradicional, clàssica o moderna) el producte pensat especialment per al sector hostaler i de la restauració, el producte dirigit al sector alimentari (fonamentalment, envasos per a precuinats o postres), i el producte de ceràmica artisticodecorativa.

Amb noves gammes i altres aplicacions i una activitat consolidada, això rai: a Catalunya, a Espanya,

Núm.

325

El futur de la terrissa Anant per feina, que és del que es tracta, els ceramistes i terrissaires bredencs s’han adaptat al segle XXI, complementant la terrissa tradicional amb l’obertura a nous sectors i a la fabricació en sèrie per al sector de l’alimentació i la restauració. Només el dia que ens reben surten del taller d’en Buxalleu vuit mil cassoles, moltes enllestides per viatjar cap a Panamà. ¿Com s’ho han fet? Triple fórmula

8702-coop-325*

28/10/09

08:09

Página 13

Les Nostres Cooperatives 13

pràcticament a tot Europa i a l’Amèrica Llatina. Lluny queda la memòria de port d’Arenys de Mar, allà on fa dècades la producció embarcava cap a Amèrica, però l’exportació segueix funcionant entre el massís del Montseny i el Montnegre que els acull.

Una exportació feta també, cal dirho, sent pioners en traçabilitat. La Central de Terrissaires —“jo diria que és l’única a l’Estat espanyol”, assenyala en Josep— és l’única que disposa d’un certificat ISO 9001/2000 de traçabilitat del producte per a la fabricació i comercialització d’especialitats artesanes en peces de fang per al foc i de productes ceràmics per a ús alimentari i de decoració. Com una mena de denominació d’origen: certificat de qualitat forjat per l’exigència del mercat, la demanda de garantia i el compromís amb la qualitat. I més encara. “¿Activitat ecològica? Més que activitat ecològica, tot i que també, fem producte natural”, diu en Pere. Es pren la matèria primera d’aquesta mateixa terra, i a la terra torna després.

¿I la crisi?

Preguntats per la crisi actual, en Pere respon que “la terrissa fa molts anys que viu en crisi, i aquesta ja veurem: ja veurem si ens la traiem de sobre, a veiam si ens rematem o aguantem. Si resistim aquesta escomesa, podrem seguir treballant incorporant nous can-

vis, noves gammes, nous colors, i cavalcant de nou entre la tradició i la modernitat, però sempre girant al voltant del fang”.

Tots dos, en Josep i en Pere, ens constaten la caiguda de la demanda interna i el col·lapse recessiu del consum. I tots dos creuen que superar la crisi passa també per la capacitat de resistència i, fonamentalment, per la recuperació de la confiança. Una confiança que creuen que és la clau de volta de tot plegat.

I en Josep hi afegeix un cert toc d’atenció al Govern respecte a les polítiques cap a l’estructura productiva. “Catalunya és petita, sempre ha estat de petita escala. Sembla com si hi hagués una sobrepresència i sobreatenció a les grans empreses.

No dic que no s’hagi de fer, dic que s’obliden de nosaltres, que som el motor i la font de riquesa del país; que sovint la classe política no sap valorar-nos, o que fins i tot, en alguns casos, ens desconeixen.” De raó no n’hi falta gaire. I de raó estadística, gens ni mica. Segons les darreres dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), de les 635.000 empreses catalanes, només 8.700 tenen més de cinquanta treballadors.

En la mateixa línia argumental i per ratificar-la, en Josep es refereix al passat remot i al futur present de Breda. Sense cap indústria, abans hi treballava tothom, ens diu. I hi insisteix: “Jo no he treballat mai vuit hores; aquí defensem un sou:

és això el que fem.” I fa vint-i-quatre anys que ho fa, seguint l’ofici de l’avi allà on terrissa i Breda són sinònims. Des d’aquest mapa de la memòria, i endinsant-nos en els budells de la crisi, en Josep pensa, raona i afirma:“El que passa és que hem viscut una època molt estressada. I cal aprendre més del foc lent. Relaxar-nos més i aprendre a fer més coses, són les lliçons que aprendrem d’aquest crisi.”

Potser també perquè una de les grans errades dels darrers anys ha estat, com diria Kundera, la lleugeresa amb què ens hem pres certes coses. En terra de terrissaires ho xiuxiuegen així, que el foc descontrolat i a tot drap tot ho crema. I al web de la Central Cooperativa Terrissaires de Breda s’hi pot llegir: “Molts són els avantatges que ens ofereix cuinar amb peces de fang: cocció lenta, uniforme i constant que permet que els sabors es potenciïn de manera natural. Qualsevol cuina que presumeixi d’elaborada tindrà les cassoles de fang com a utensili fonamental”. Potser és aquesta metàfora del foc lent, l’apologia de les coses ben fetes i fetes amb cura, la que condensa l’aportació del cooperativisme. Al mateix forn d’en Buxalleu de 1.040 graus on es forja la cocció sàvia de saber que les bones coses només quallen a foc lent. www.ceramicadebreda.com David Fernàndez Núm.

325

8702-coop-325*

28/10/09

08:09

Página 14

14 Entrevista

Lluís Roig i Rovira L’Assemblea General de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, celebrada el 14 de maig d’enguany, va ratificar en Lluís Roig i Rovira com a responsable de la branca de la secció de crèdit. En Lluís Roig és el gerent de la Cooperativa Agrícola de Sant Jaume dels Domenys i li ha tocat ocupar el càrrec en moments de canvi, tant pel que fa a la nova Llei de cooperatives, encara a debat, com pel que fa a les converses sobre la nova normativa que es vol aplicar a les seccions de crèdit des de la Conselleria d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya. Els reptes fonamentals que assumeix aquest nou lideratge són fer front a l’actual crisi econòmica i continuar sent un referent per a les cooperatives agràries en els àmbits del finançament i l’estructura social.

En aquests moments de crisi econòmica, ¿com es veu des del vostre sector la situació actual?

Amb la crisi econòmica, les entitats financeres s’han posat més agressives per captar recursos.

Nosaltres, evidentment, no hem entrat en aquest joc; però és clar que la crisi ens ha afectat; i hi

Núm.

325

han hagut davallades de dipòsit de les mateixes seccions de crèdit, perquè no podem competir amb les grans entitats financeres; amb tipus baixos com els que estem vivint ara, les seccions de crèdit tenen menys marge per poder viure. Perquè les seccions de crèdit són entitats que no co-

bren comissions, i els ingressos que tenen es deuen a préstecs que es fan als socis i a les mateixes cooperatives i a les inversions en altres entitats financeres. Estem vivint una situació una mica complicada.

Les seccions de crèdit de les diferents cooperatives agràries es no-

8702-coop-325*

28/10/09

08:09

Página 15

Entrevista 15

dreixen dels ingressos, de les collites dels nostres socis. Ara, la situació està malament i els ingressos han minvat molt, i això fa que els dipòsits de les seccions de crèdit no puguin augmentar; al contrari, fins i tot s’ha de recórrer als estalvis per fer front a les situacions actuals. Aquesta crisi, a més, ha provocat que, amb referència al finançament de les cooperatives, dels mateixos pagesos, la banca convencional hagi tancat les portes. Hi han molts projectes que, si ens haguéssim hagut de refiar de les caixes i els bancs, no s’haurien pogut dur a terme. En aquest sentit, les seccions de crèdit han tingut un pes molt important, perquè han donat resposta a les necessitats de finançament del sector, en la mesura de les seves possibilitats.

L’avantatge d’una secció de crèdit respecte a una entitat financera és que té més informació del soci, perquè tot el moviment del soci passa per la secció de crèdit, i la cooperativa ja sap fins on pot arribar aquest soci i de quina manera ajudar-lo. Si el soci va a una entitat financera convencional, hi trobarà un gran desconeixement del món agrari, un no tenir en compte les particularitats d’aquest sector.

En canvi, les seccions de crèdit poden adequar el producte molt més a les necessitats específiques del soci. És clar, doncs, que la crisi econòmica, com no podia ser d’altra manera, ha afectat i continua afectant les seccions de crèdit. Però ¿quins són els avantatges de l’existència de les seccions de crèdit a les cooperatives agràries?

Una de les diferències amb les entitats financeres tradicionals o convencionals és que les seccions de crèdit han tingut sempre una línia més regular, més estable, i han funcionat sempre en funció de les necessitats de les cooperatives i dels seus socis. A diferència de la banca, les seccions de crèdit no obren o tanquen l’aixeta a l’hora de donar préstecs en funció dels seus interessos.

En les seccions de crèdit, els interessos no poden ser, ni han de ser, com els de la banca, que és clarament especulativa. La finalitat de les seccions de crèdit és estar al costat, per donar suport, finançar els projectes de les cooperatives i dels mateixos socis. Ara la banca no ajuda ni tan sols els pagesos a qui els va bé, perquè la banca tota la vida ha estat perseguint amb els

seus productes i ara no en fa cas quan la gent més els necessita. El tarannà és diferent; nosaltres no especulem. ¿Com veieu el futur de les seccions de crèdit en aquest context de crisi global?

Si la cooperativa resisteix, la secció de crèdit resistirà. El problema és més què pot passar amb les cooperatives que no amb les seccions de crèdit. La secció de crèdit s’ha creat per donar servei al soci, i com més benefici tingui, millor; perquè això acabarà repercutint en el soci.

Cal intentar reduir costos, aguantar la crisi. En aquests temps, les cooperatives no poden tancar portes i marxar a un país on produir més barat; les cooperatives han d’aguantar com sigui, amb convenis, fusionant-se amb altres cooperatives, han d’enfortir-se d’alguna manera. I això també fa que la secció de crèdit sigui més viable, perquè es pot optimitzar; no és el mateix si hi ha cooperativa petita, perquè les despeses mínimes són les mateixes, i és millor que l’estructura, en aquest sentit, sigui més gran.

Ara, en l’actualitat, hi ha més intercooperació i també s’estan donant Núm.

325

8702-coop-325*

28/10/09

08:09

Página 16

16 Entrevista

més fusions entre cooperatives, tot i que de vegades algunes d’aquestes fusions costen de fer, ja que és difícil convèncer les juntes, o vèncer algunes resistències no només en l’aspecte econòmic, sinó també en el sentimental. Però al final se sap fer aquest pas, que toca fer, però que de vegades suposa una mica renunciar al que és un mateix.

En l’actualitat s’estan debatent la nova Llei de cooperatives i els possibles canvis en la normativa que afectaran les seccions de crèdits. ¿Quines conseqüències pot tenir la supressió del soci col·laborador per a les cooperatives agràries?

En aquest moment estem en un atzucac de canvi normatiu amb el Departament d’Economia i Finances. L’any 1985, es va fer una llei, molt semblant a la que també es va fer a València, que ja s’ha modificat altres vegades i que en l’actualitat s’està debatent. Hi han canvis significatius, com ara l’augment de les capitalitzacions o la limitació de la participació dels socis col·laboradors; i, com amb la nova llei de cooperatives, no sabem què Núm.

325

passarà amb la figura del soci col·laborador. El que sí que tenim clar és que, si fan desaparèixer el soci col·laborador, s’originarà un problema greu, perquè hi han nuclis on la cooperativa té una gran importància i el soci col·laborador hi participa de moltes maneres: hi va a buscar la benzina, els subministraments i altres productes. A més a més, a Catalunya, a hores d’ara hi ha vint-i-quatre seccions de crèdit que són ubicades en localitats que no posseeixen cap altra entitat financera, i si desapareix la figura del soci col·laborador, això pot crear un greu problema per a les cooperatives, les seccions de crèdit i les persones que participen dels seus avantatges. ¿Quina és la funció actual de les seccions de crèdit i com poden ajudar a combatre la crisi econòmica?

Les seccions de crèdit van néixer amb l’objectiu de donar serveis als socis i a la cooperativa, a cobrir les necessitats que, d’altra manera, les cooperatives no podien satisfer. En l’actualitat, les seccions de crèdit continuen estant al servei dels socis

i de les cooperatives, i la seva missió és fer més fàcil la tasca dels socis. Igualment, si les seccions de crèdit tenen beneficis, les cooperatives i els seus socis també se’n beneficiaran. Les seccions de crèdit són una eina no especulativa al servei del cooperativisme agrari a Catalunya.

Corre una brama al món de l’economia social sobre la creació d’un banc cooperatiu. ¿Com es veu, com s’analitza?

És una idea molt interessant i molt engrescadora. Però la qüestió del banc cooperatiu encara està a les beceroles. És veritat que hem estat en contacte amb gent i que hem assistit a xerrades i debats sobre el tema, però és una cosa que s’ha d’estudiar molt, i cal tenir molt clar que, quan es faci, haurà de ser una eina que pugui dur a terme totes les gestions competint amb la banca convencional. És una cosa que requereix molta feina i molta reflexió, i de moment no hi ha una posició definida.

Montse Pallarès Ex.libris, Sccl

8702-coop-325*

28/10/09

08:09

Página 17

Història del Cooperativisme 17

La Fundació Roca i Galès i les cooperatives de funcionaris Potser es preguntaran què té a veure una cosa amb l’altra. Si tenen l’amabilitat de seguir llegint, ho descobriran.

Antecedents En un article anterior vaig parlar de les cooperatives de funcionaris civils, militars i eclesiàsticsi que foren creades l’any 1920 mitjançant un Reial decret. Per als qui no n’estiguin informats, tan sols vull dirlos que va ser la primera vegada que a Espanya es dictava una llei específica per a les cooperatives, encara que es tractava d’unes entitats molt particulars, inicialment exclusives per a funcionaris de l’Estat i que, encara que molt desconegudes, varen ser el motiu perquè el Govern —en aquell moment sota la dictadura de Primo de Rivera— s’adonés de la importància del moviment cooperatiu i ordenés l’any 1924 la redacció d’un projecte de llei que, per diverses circumstàncies, no es va arribar a publicar com a Llei de cooperatives fins al 4 de juliol del 1931.

Aquestes cooperatives de funcionaris es varen anar estenent per tot el país durant vint anys, fins al 1938, però en implantar-se el règim del general Franco varen perdre les seves prerrogatives i varen quedar sotmeses a l’Obra Sindical de la Cooperación, com va succeir amb totes les altres entitats.ii En aquell moment se’n perd la pista.

En la nostra recerca, en vàrem trobar set que, com a cooperatives clàssiques de consum, encara existien l’any 1942, i sols una d’aquestes tenia la seu a Barcelona.

Es tractava de la Cooperativa Económica y Cultural para Funcionarios, una entitat formada principalment per funcionaris del cos de Policia, encara que també admetia altres funcionaris i socis particu-

Locals del carrer Ausiàs Marc, 16-18. Foto: Arxiu

lars, i que tenia els seus locals al carrer Ausiàs Marc, 16-18.iii Es tracta d’uns locals molt amplis i cèntrics, formats per una planta baixa, el soterrani i un gran entresolat.

Malgrat aquestes bones condicions, en començar la dècada del anys seixanta l’activitat que s’hi duia a terme era molt minsa.iv Des que es va acabar la guerra civil i durant més de vint-i-cinc anys (fins gairebé al final dels anys seixanta), el cooperativisme, inicialment perseguit, no es va poder desenvolupar.v L’aleshores vigent Ley de Cooperación, del 1942, que es va mantenir fins al 1978, dificultava molt la constitució de noves entitats, i, com deia un reconegut professor de la Universitat de Deusto,vi “les cooperatives que es constituïren ho feren al marge de la Llei o malgrat la Llei”.

A principis dels anys seixanta, el

delegat (per a Catalunya i les Balears) de la Cooperativa Económica y Cultural era en Joan Soler i Riber, reconegut geògraf i cooperador convençut. El seu germà Salvador, que fou un destacat dirigent de l’escoltisme català, al mateix temps era delegat de la Junta Rectora. Tots dos tenien un fort compromís amb el sentiment català. La presidència del Consell de l’entitat, com era obligat, l’exercia l’Excmo. General D. Antonio Fernández-Hidalgo Yáñez.

En aquelles mateixes dates, l’encara banquer Jordi Pujol, tenia un viu interès pel desenvolupament del cooperativisme a Catalunya, i des de la seva concepció global de l’economia catalana, volia refer aquest moviment que, com ja hem dit, havia quedat molt malmès en la postguerra. En Jordi Pujol i els germans Soler i Riber es coneixien Núm.

325

8702-coop-325*

28/10/09

08:09

Página 18

18 Història del Cooperativisme

bé feia les funcions bancàries pròpies d’una cooperativa de crèdit ordinària, que eren il·limitades.

Amb aquest grup ja format, el 1966 es constituí la Central Cooperativa, que era la de segon grau i encarregada de les compres en comú per a totes les entitats del grup. La seu social de la Central i de totes les altres es trobava al carrer Ausiàs Marc, que era inicialment, com ja hem esmentat, el de la cooperativa de funcionaris.

Les tres entitats utilitzaven un logotip molt semblant. El mateix símbol: un doble cercle omplert de color vermell i tres barres verticals negres sobre fons blanc en el cercle central. Al costat superior esquerre hi figurava el nom de l’entitat, i a l’inferior dret, el seu objecte o destí. Aquest logotip ja venia d’abans. En un document timbrat de la cooperativa de funcionaris, hi trobem el mateix logotip, però entre els dos cercles hi diu “Obra Sindical de Cooperación”. La part central queda amb les tres barres i sense cap text. En canvi, en

des de feia temps a causa de la seva participació en moviments catalanistes, i tots tres decidiren engegar un projecte per crear una cooperativa de segon grau que pogués ser l’aglutinant d’un conjunt d’entitats.

En aquest projecte hi varen convergir amb altres persones que, encara que amb diferents ideologies polítiques, també s’implicaren en la creació d’aquesta cooperativa de segon grau. A aquest grup també s’hi varen incorporar figures històriques del cooperativisme, com ara en Ramon Auleda, de la cooperativa Andreuenca; l’Albert Pérez Baró, reconegut historiador cooperativista; l’advocat Joaquim Maluquer, i altres representants de la nova ona, com ara el periodista Jacint Dunyó o el Sr. Brunet, de Sabadell.

Però per constituir una entitat de segon grau, l’any 1965, calia que n’existissin, almenys, tres de primer. Els promotors del projecte tenien com a base la cooperativa de funcionaris i varen crear una primera cooperativa d’habitatge amb el nom de Cooperativa de Viviendas para Funcionarios LAYE (el nom Laye venia de Laietana) i, també, al mateix temps, la Cooperativa Familiar LAYE, que era la de consum. Juntament amb aquestes, varen constituir una cooperativa de crèdit anomenada Crèdit i Estalvi de Barcelona (oficialment Crédito y Ahorro de Barcelona),vii recolzada per Banca Catalana, amb l’objectiu de finançar el circulant de les cooperatives de consum i, també, de la d’habitatge; és a dir, la tresoreria. A més, tam- Albert Pérez - Baró. Foto: Arxiu Núm.

325

el segell de goma estampat al final del document, el logotip és el que hem descrit al principi.

Poc després, també el PSC hi participà a través del seu braç pedagògic; l’Associació de Mestres Rosa Sensat, que dirigia la reconeguda Marta Mata, i que varen crear la cooperativa Abacus, especialitzada en material escolar, que, dirigida per Juli Vela, es va incorporar a la Central i fou finançada per la cooperativa de crèdit.

Amb data 3 de març del 1967, hi ha un document estès per en Joan Soler com a delegat per a Catalunya i Balears de la cooperativa de funcionaris, en el qual se certifica el nomenament de Jacint Dunyó i Claràviii com a interventor d’aquesta entitat i les facultats que se li atorguen d’acord amb el Reial decret del 21 de desembre del 1920, inclosa la facultat de “cobro de carpetas”. No sabem exactament el que volen dir aquestes paraules, però sí que recordem que el Decret establia que els interventors tenien dret a percebre el 5% del benefici net de cada entitat que controlessin. Suposem que es tractava d’això.

Malgrat aquest reconeixement, la senyora Núria Esteve, vídua del Sr. Dunyó, ens ha confirmat que el seu espòs no va percebre mai ni un sol cèntim per la seva col·laboració amb la cooperativa.

La marxa de la Central i les seves cooperatives Per les informacions que ens ha estat possible conèixer, podem dir que en un primer moment totes varen funcionar molt bé.

La Cooperativa de Viviendas para Funcionarios LAYE va edificar un considerable nombre d’edificis al barri d’Horta i també a l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona. Inicialment els habitatges i els locals

8702-coop-325*

28/10/09

08:09

Página 19

Història del Cooperativisme 19

es destinaren a arrendament.

Laye Familiar, la de consum, va esdevenir una cooperativa amb serveis molt amplis que anaven des d’alimentació, tèxtil, sabates, confecció home i dona (incloïa la confecció a mida), joguines, fotografia, articles esportius i perfumeria, fins a recanvis d’automòbil, assegurances i agència de viatges. Varen fer una profunda modernització dels locals, molt ben il·luminats, separant les diferents seccions i donant-los l’aspecte d’un gran magatzem.

Crèdit i Estalvi de Barcelona fou presidida, des de la seva constitució, el 1966, fins la seva liquidació,

deu anys més tard, per Joaquim Maluquer. Duent a terme totes les funcions pròpies d’un banc, donava servei a totes les entitats de la Central i a les que després s’hi varen adherir, així com a tots els seus socis com a particulars. L’any 1972, a més de l’oficina central del carrer Ausiàs Marc, en tenia tres escampades per Barcelona i una a Badalona.

Abacus, la darrera a formar part del grup, va començar com a secció independent als locals de la Laye Familiar. Avui, és l’única que queda d’aquell grup, i ocupa els locals del carrer Ausiàs Marc i té altres quinze sucursals escampades

per Barcelona i rodalia. També s’ha estès al País Valencià i té botigues a les diferents universitats catalanes.

A més de les entitats que inicialment constituïren la Central Cooperativa, en els primers anys se n’hi varen anar afegint d’altres, sigui associant-s’hi directament o com a col·laboradores. La Unió de Cooperadors de Mataró s’havia associat amb LAYE, tant en consum com en habitatge, i va construir trenta-cinc habitatges a Mataró.

Dintre del grup, s’associaren amb Cooperativa Familiar LAYE altres antigues entitats: Justícia i Pau (Pere IV, 228, al Poblenou), Vanguardia (baixada de la Plana, 10, a Horta), Formiga Martinenca (Mallorca, 280, al Clot) i Andreuenca (Rubén Darío, 58, a Sant Andreu).

Cal recordar que en aquella època els noms d’aquestes entitats s’escrivien en castellà. Els socis d’aquestes cooperatives podien comprar en la que volguessin.

La involució de la Central Cooperativa i el naixement de la Fundació Roca i Galès

Foto: Arxiu

Coincidint amb la crisi econòmica mundial del 1973, la cooperativa de crèdit va començar a tenir dificultats en el seu funcionament.

Malgrat que en els darrers temps va ser dirigida amb molta competència per en Josep Castells, un expert posat per Banca Catalana, sembla que l’administració de les cooperatives de base no va ser prou competent i es produïren pèrdues importants. Banca Catalana es va veure obligada a deixar de donar-hi suport, i això va portar a la dissolució de la Central Cooperativa a finals del 1975.

El liquidador de tot el complex cooperatiu fou en Josep Bustos, també posat per Banca Catalana, que, aprofitant els impediments legals que tenien els bancs per obrir sucursals o establir noves oficines, va transferir l’entitat de crèdit —que, com ja hem esmentat, tenia tres sucursals— al Banco de Navarra, que va comprar la llicència de la cooperativa per tal de poder ampliar Núm.

325

8702-coop-325*

28/10/09

08:09

Página 20

20 Història del Cooperativisme

les seves oficines a Barcelona i en va pagar 200 milions de pessetes (del 1975), uns diners que varen permetre liquidar tots els deutes de les altres cooperatives. La resta —uns 170 milions que varen quedar—, previ acord per unanimitat de l’Assemblea General de Socis, va ser destinada a formar el dot inicial del capital de l’actual Fundació Roca i Galès, dedicada a l’estudi i la promoció del cooperativisme, que fou constituïda l’any 1976 i que segueix amb la seva tasca trenta tres anys després.

Tots els impulsors del projecte eren coneixedors del cooperativisme i estaven convençuts de la seva eficàcia; eren persones competents, però potser no varen valorar prou les dificultats i entrebancs que la Ley de Cooperación posava en el funcionament de les cooperatives.

Per exemple, la formació del fons social, que constitueix el capital de maniobra de les entitats, depenia dels “márgenes de previsión”ix que havien de quedar fixats en els estatuts. Si es volia canviar el marge, calia modificar els estatuts. D’altra banda, era rigorosament prohibida la venda a tercers no socis. Al qui tingués una formació com a empresari, aquesta no li era vàlida per gestionar una cooperativa en aquelles circumstàncies.

Per aquestes raons, els promotors del projecte, encara que no varen assolir l’èxit que esperaven, continuaven creient en el cooperativisme i, sabent que en liquidar una cooperativa els fons restants —els no repartibles— han d’anar a parar a una altra entitat del mateix caire —sense ànim de lucre—, varen decidir unànimement crear una fundació que pogués continuar la divulgació i promoció del cooperativisme. Aquest és el naixement de la Fundació Roca i Galès.

Els locals del carrer Ausiàs Marc havien estat comprats per Banca Catalana, que els va llogar al Banco de Navarra. Però aquest banc també va patir la crisi bancària espanyola del començament del anys 1980, que va obligar el Banc d’Espanya a intervenir moltes entitats Núm.

325

Jacint Dunyó i Clarà. Foto: Arxiu

—situació que s’està tornant a produir actualment—, a les quals, no podent ser sanejades, no els va quedar altre remei que ser liquidades. El Banco de Navarra va desaparèixer, i els locals foren ocupats per la cooperativa Abacus, l’única que encara continua operativa d’aquella Central Cooperativa.

D’aquelles cooperatives d’habitatge, en varen quedar uns pisos i uns locals que estaven arrendats. Avui, aquests lloguers proporcionen els ingressos corrents que permeten el manteniment i l’expansió de la Fundació.

Espero que hagi quedat explicat el significat del títol que encapçala aquest article. Quan ens en vàrem assabentar, també ens quedàrem força sorpresos. No volem acabar sense agrair la informació que ens ha estat amablement facilitada per la senyora Núria Esteve, que ens ha mostrat documentació molt valuosa i ben conservada. I així mateix agraïm al senyor Joaquim Maluquer que ens facilités un fragment

del llibre que va publicarx en el qual explica part d’aquesta història, i també la seva amable resposta a les preguntes formulades.

Joan Aymerich i Cruells i. “Gairebé desconegudes, però molt importants: les cooperatives de funcionaris civils, militars i eclesiàstics”. Cooperació Catalana, 322 (juny del 2009). ii. Exceptuant-ne les cooperatives de militars. Aquests havien guanyat la guerra i esdevingueren “intocables”. iii. Actualment els ocupa la coneguda Cooperativa Abacus. iv. Mentre va existir el racionament d’aliments i els preus taxats dels tèxtils (suprimits tots dos el 1958), aquesta cooperativa va funcionar força bé, però en normalitzar-se el mercat la seva activitat va decaure. v. Vegeu l’article del mateix autor “L’època fosca de les cooperatives catalanes. 1939-1960”. Cooperació Catalana, 316 (desembre del 2008). vi. J.M. RIAZA BALLESTEROS. Cooperativas de producción.

Experiencia y futuro. Bilbao: Deusto, 1968. Pàg. 56. vii. Aquesta entitat fou constituïda d’acord amb la Llei de cooperatives del 2 de gener del 1942 i el seu Reglament de l’11 de novembre del 1943. Va ser autoritzada pel Ministeri de Treball mitjançant la Resolució del 28 de maig del 1966. Inscrita en el Registre de Cooperatives amb el numero 13527, autoritzada per l’Instituto de Crédito a Medio y Largo Plazo i inscrita en el Registro del Ministerio de Hacienda amb el número 17. viii. Membre fundador i primer patró de la Fundació Roca i Galès. Va morir el 1982. ix. Segons els articles 14 i 15 del vigent Reglament del 1943. El “margen” era la diferència entre cost i venda, però que havia d’estar fixada (invariable) en els estatuts. Això impedia adequar-se a les fluctuacions dels mercats i que les entitats poguessin incrementar el seu “fons social”. x. Joaquim MALUQUER. Memòria amb figures. Barcelona: Thassala, 1977

8702-coop-325*

28/10/09

08:09

Página 21

SCEA 21

¿D’un sol ús? No, gràcies

F

Fa uns quants anys, algú ens va proposar com a novetat alliberadora que les coses havien de tenir un sol ús. Com a símbol de modernitat, el que s’havia fet servir una vegada ja es podia llençar. No calia rentar els plats o les copes si n’hi havien de plàstic.

No calia portar cabàs si als supermercats i a les botigues et donaven una bossa nova per a cada compra. No calia posar estovalles si es podia posar un paper ni calia tornar els envasos a la botiga si cada cop n’hi havien de nous preparats per endur-se’ls a casa.

La publicitat i la comoditat s’han fet senyores de casa nostra fins al

punt que el país comença a tenir problemes seriosos per tractar les escombraries que genera. No volem abocadors (¿ni incineradores?) prop de casa, però en necessitem.

Alguns encara pensen que no paga la pena separar la brossa per reciclar-la, i segurament s’equivoquen.

La cultura d’un sòl ús ens pot portar conflictes i potser és el moment de trobar una nova cultura dels materials i dels residus, igual que hem canviat de mentalitat generant una nova cultura de l’aigua.

Des del punt de vista dels materials, tot, absolutament tot el que comprem i fem servir, acabarà sent una deixalla, un residu que caldrà

recollir selectivament i tractar perquè afecti com menys millor el medi ambient. I sembla fàcil adonar-se que, com més durin els objectes, més temps tardaran a ser residus i a omplir els abocadors disponibles. La veritat és que no trobo cap gràcia a un anunci de televisió en què sembla que canviar tota la decoració de la casa és més fàcil (o igual) que canviar de parella o de família. I així ens trobem els carrers plens de mobles de bona qualitat que han estat substituïts per articles de curta durada, o d’obsolescència programada, com diuen determinats experts.

Per invertir la tendència del consum d’un sòl ús, es poden coNúm.

325

8702-coop-325*

28/10/09

08:10

Página 22

22 SCEA

mençar a trobar iniciatives de tota mena. En podem veure algunes.

Fa més d’un any que hi ha engegada una iniciativa per reduir les bosses de nanses d’un sòl ús que es poden agafar gratuïtament als supermercats. Amb l’eslògan: “Catalunya, lliure de bosses de plàstic”, els grups ecologistes difonen aquest missatge que sembla prou entenedor. A escala de país no ens podem permetre fer servir cada any 2.343 milions de bosses d’aquesta mena, perquè hi han estudis que indiquen que la vida mitjana d’aquestes pot ser només d’uns 12 minuts. Caldrà trobar-hi una solució urgent. Hi han posicions a favor de fer pagar una taxa, mentre que d’altres defensen la prohibició de repartir-les gratuïtament.

L’Agència de Residus de Catalunya s’ha compromès a resoldre la qüestió en dos o tres anys.

Hi han, també, grups que s’organitzen de manera alternativa per comprar sense envasos a través de cooperatives de consum. En aquest sistema, el productor — normalment un pagès— només reparteix les seves mercaderies a l’engròs, i els clients han de portar els seus sistemes de transport: bosses reutilitzades, cabassos, cistells, carrets, bosses de roba, etc. El sisNúm.

325

tema ens recorda el comerç tradicional, però potser no passarà mai de ser minoritari.

Els mercats d’intercanvi són una iniciativa força recent a casa nostra. El funcionament és senzill. Es convoca una jornada d’intercanvi en un lloc determinat i cadascú pot portar-hi el que no fa servir i provar de canviar-ho per altres objectes o serveis que li facin falta. No hem de comprar coses noves ni llençar les que encara poden fer servei. Una bona manera de resoldre dos problemes en poc temps.

Encara no hi ha escrita una història completa dels mercats d’intercanvi, però potser el més antic és el del poble de Mieres, a la Garrotxa, que ja fa vint-i-tres anys que es fa.

En els darrers cinc anys, s’han començat a multiplicar a tot Catalunya. N’hi han que corresponen a iniciatives socials, com ara els del barri de Gràcia de Barcelona (quatre cops l’any, coincidint amb els canvis d’estació). N’hi han que tenen el suport del municipi, com ara els de Cornellà o el Prat de Llobregat.

Els noms, diversos, poden ser més o menys atractius: Fira del Trasto a Badalona, Mercat Boig a Bigues i Riells o Trocantoni al barri de Sant Antoni de Barcelona. I no ens oblidem dels centres escolars que in-

tercanvien llibres per Sant Jordi o tots els llibres de text entre les classes. Ara, alguns centres també han començat a fer mercats per intercanviar joguines, música, llibres o roba que ja no es fa servir.

Una variant d’aquests mercats són els de compravenda de segona mà. El funcionament és el mateix, però amb diners que fan d’intermediari. Aquest fet dóna una mica més de llibertat, ja que pots adqui-

8702-coop-325*

28/10/09

08:10

Página 23

SCEA 23

rir un objecte a una persona i vendre’n un de teu a una altra. Algunes associacions i alguns comerciants han vist una oportunitat de negoci i han obert botigues al públic, com ara Farcells, on es pot comprar roba, o Trocmil o la Trocante, on hi ha una mica de tot. Prop de Barcelona hi han més de quatre-centes botigues d’aquesta mena. A més d’aquests establiments permanents, es poden trobar mercats temporals organitzats per centres excursionistes (fires de l’esquí) o per botigues d’esport (Trocatlhon). Per als qui tinguin facilitat per moure’s per internet, es poden trobar webs de compravenda o d’intercanvi. Qualsevol idea és bona abans de llençar una cosa que funciona i pot fer servei.

Però encara podem trobar més iniciatives contra la generació de deixalles. ¿Què feien les nostres àvies i els nostres pares quan s’espatllaven els objectes? Els portaven a arreglar. A l’àrea metropolitana de Barcelona hi han més de mil quatre-cents establiments de reparació d’objectes personals i de la llar.

Millor que nou, 100% vell, és una frase que pot servir de resum i de recordatori. I, com que és difícil conèixer tots aquest serveis, hi ha un telèfon gratuït per fer-hi consul-

tes (935 069 566) i una sèrie de fullets que, per municipis o per barris, ens expliquen quins són els reparadors més propers. Els podem trobar en centres cívics, mercats, biblioteques, o bé descarregar-los d’internet (www.millorquenou.cat).

Amb els canvis vertiginosos de tecnologies i amb l’abaratiment dels costos de producció, ens hem trobat amb gent que prefereix comprar un objecte nou abans que ferlo reparar. De vegades potser surt més barat, és cert, però sempre hi ha la possibilitat que fem nosaltres mateixos la reparació per abaratir costos o per obtenir una peça única al món. Des de substituir la cremallera d’uns pantalons a canviar l’endoll de la torradora passant per donar un nou color a la tauleta de nit. I, si no sabem fer-ho, ens poden ajudar gratuïtament des de la iniciativa “Reparat, millor que nou”, de l’Entitat Metropolitana de Medi Ambient. Es tracta d’un local cèntric (Floridablanca, 132) de Barcelona on es poden trobar eines i professionals que ens orientaran sobre les reparacions que podrem fer amb les nostres mans.

S’hi pot anar simplement a resoldre un problema puntual (“aquest eixugacabells no funciona”) o ins-

criure’s a cursos monogràfics de fusteria, reparacions elèctriques, manteniment de bicicletes, etc.

Tot plegat es fa amb la intenció de fer més llarga la vida dels objectes que ja tenim, però potser val la pena que abans de comprar-los ens detinguem a pensar si els necessitem. I, si heu de fer regals, us suggerim la possibilitat de regalar serveis més que no pas objectes.

Un bon massatge, un viatge, una estona de companyia o un carnet de biblioteca són regals que diuen moltes coses positives de qui els fa i de qui els rep. Són regals immaterials fets amb afecte. Potser així podrem evitar situacions vergonyoses com ara trobar exposicions de coses que ens han regalat i que no volem ni sabem on posar.

I per acabar, un suggeriment. Si ens ofereixen productes d’un sòl ús, n’hi ha prou de somriure amablement i dir-ho ben clar: “No, gràcies.”

Albert Torras i Pérez Societat Catalana d’Educació Ambiental Més informació: www.millorquenou.cat www.ideesambaefecte.cat Núm.

325

8702-coop-325*

28/10/09

08:10

Pรกgina 24

8702-coop-325*

28/10/09

08:10

Página 25

Pensem-hi 25

De velles discussions entre demòcrates

L

es Jornades de Cooperativisme que la Fundació Roca i Galès ha organitzat enguany, una vegada més, dintre del programa de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent, han estat dedicades a l’estudi de les relacions entre el cooperativisme i el sindicalisme, que, com se’n deia a la presentació, han estat històricament les úniques estructures econòmiques dirigides a millorar l’existència de les classes treballadores. Avui, és cert que comença a aparèixer al món el que podria semblar una nova figura: el moviment que denominem “economia solidària”. Tanmateix, la veritat és que la gent cooperativista ens hi trobem molt còmodes, en ell, perquè els seus punts bàsics són els nostres. I em penso que els sindicats poden veure en aquestes noves estructures molts dels objectius de modificació del món que, des de sempre, han estat el fonament del sindicalisme.

Durant tot el curs de la història, les relacions entre cooperativisme i sindicalisme mai no han estat exemptes de crítiques mútues quant a les respectives maneres d’entendre la lluita del món treballador, de la gent humil. El sindicalisme ha fet retret al cooperativisme del fet que aquest es conformava sempre amb una acció limitada, dirigida únicament a fer front a una necessitat concreta d’un sector de persones reduït i, en conseqüència, de no lluitar per les necessitats del poble en conjunt, per la millora total de les circumstàncies de la humanitat. El cooperativisme, pel seu cantó, ha criticat al sindicalisme que aquest es limiti a una posició reivindicativa,

de millora de les condicions de la feina assalariada, sense estudiar mai la qüestió de la propietat real dels mitjans de producció i la possibilitat que aquesta sigui assumida per la mateixa gent treballadora.

També hi ha hagut sempre intents honestos i dignes de buscar formes per superar i reconduir aquesta oposició. Jo us parlaré només de la primera vegada que va aparèixer.

Va ser ja allà en el principi, l’any 1844, quan els Pioners de Rochdale van crear la seva cooperativa, la que tothom està més o menys disposat a acceptar com a primera. És bo de subratllar que entre les vinti-vuit persones que la van crear hi havia representants de molt diverses tendències socials i polítiques.

Hi havia comunistes, socialistes, abolicionistes de l’alcohol. Hi havia un sector que intentava aconseguir la creació d’una Carta del Poble que, en implantar la democràcia, arreglaria automàticament tots els problemes. I no hi havia cap grup que se’n digués sindicalista perquè en aquell moment les Trade Unions, que més tard arribarien a ser els poderosos sindicats britànics, estaven tan prohibides que constituïen veritablement un sector

de persones considerades fora de la llei, pràcticament malfactores.

El debat, doncs, per a la creació de la cooperativa de Rochdale, hem de suposar que va ser dur. Per sort per a tots nosaltres, es tractava d’un grup de debò demòcrata. Es veu que va ser el sector socialista qui va presentar la solució i qui va saber convèncer tothom de la conveniència d’adoptar-la com a decisió comuna. Es va decidir, finalment, que el just era acceptar que tothom continués lluitant, a la respectiva associació, pels objectius que li semblessin socialment convenients a llarg termini i en els grans àmbits. Però que, entretant, al món petit de la vida de cada dia, tothom treballaria, en unió amb la gent del taller, del barri, pels objectius que de moment semblaven al seu abast, petits sens dubte, però que tampoc ningú no vindria a fer-ne el regal si no se’ls guanyaven. I així va ser. Aquella gent petita, gairebé analfabeta i que passava gana, va adoptar una decisió petita, com ella, però que ningú no pot negar que també ha afectat les estructures del món. Tothom qui llegeixi habitualment aquesta revista n’és testimoni: nosaltres hem construït una mica d’aquest camí.

L’aposta continua oberta. Hem de lluitar per la nostra humil necessitat de cada dia i, alhora, per la consecució d’un món millor que no devem deixar de creure que és possible. Encara que, moltes vegades, costi. D’aconseguir i, fins i tot, de creure que sí, que és possible aconseguir-lo.

Santos Hernández Agost 2009 Núm.

325

8702-coop-325*

28/10/09

08:10

Página 26

26 Biblioteca/Llibres

Donació gratuïta de llibres N La Biblioteca de la Fundació Roca Galès està al servei de totes aquelles persones que volen consultar temes referents a cooperativisme i economia social.

N Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones i entitats que amb les seves donacions han contribuït a assolir els 5.000 exemplars que actualment la nostra biblioteca pot oferir als seus lectors.

N Segueixen arribant nous llibres, i a fi d’obtenir l’espai necessari, hem cregut oportú fer una reestructuració de la biblioteca, retirant les obres de les quals disposem més d’un exemplar, i d’aquelles que no tracten específicament dels temes sobre els quals estem especialitzats.

N Cada mes, la biblioteca de la Fundació Roca i Galès publicarà a Cooperació Catalana un llistat de quinze títols d’aquest tipus de material.

N Aquests llibres podran ser obtinguts de forma gratuïta per qualsevol persona o entitat que hi estigui interessada.

N Com obtenir aquests llibres: – Cal demanar-los per telèfon o per fax a la bibliotecària en horari de la biblioteca.

– Durant un període de trenta dies posteriors a la seva publicació.

– Els llibres s’hauran de recollir a la Fundació Roca i Galès i prèviament s’haurà d’omplir una fitxa amb les dades personals.

– En cap cas no es podrà fer un ús comercial del material obtingut.

– Les peticions seran ateses per rigorós ordre de comanda.

Núm.

325

1. AGUDO TRIGUEROS, Antonio. Mesotelioma pleural i exposició ambiental a l’amiant. Barcelona: CETESC, 2005.

2. BOSCH MEDA, Jordi. El problema de l’habitatge en la vellesa a Catalunya. Barcelona: CTESC, 2007.

3. Desarrollo local y emprendimiento de la economía social. Revista de Economía Pública Social y Cooperativa, 64. València: CIRIEC, 2009.

4. Economic Analysis of High Speed Rail in Europe. Bilbao: BBVA, 2009.

5. Estudi comparatiu dels sistemes penitenciaris europeus. Informe extraordinari. Barcelona: Síndic de Greuges de Catalunya, 2007.

6. GOERLINCH, Francisco J.; VILLAR, Antonio. Desigualdad y bienestar social. De la teoría a la práctica. Bilbao: BBVA, 2009.

7. Immigració i emprenedoria: De l’exclusió financera a la creació d’activitats generadores de riquesa. Barcelona: Fundació Un Sol Món, 2007.

8. Informe de conclusiones sobre buenas prácticas transferida ala s políticas generales en el marco de las actividades del Grupo Temático Nacional I. Equal, 2004.

9. Informe territorial de la província de Barcelona 2009. Barcelona: Cambra de Comerç de Barcelona, 2009.

10. Informe de síntesis sobre la economía social en España en el año 2000. València: CIRIEC-España, 2002.

11. La competitivitat de l’economia catalana. Barcelona: CTESC, 2004.

12. MAS IVARS, Matilde; CUCARELLA TORMO, Vicent. Series históricas de capital público en España y su distribución territorial (1900-2005).

Bilbao: Fundación BBVA, 2009.

13. Parc del Montnegre i el Corredor. Memòria 2007. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2008.

14. Quaderns Agraris, 31 (desembre). Barcelona: Institució Catalana d’Estudis Agraris, 2007.

15. Quaderns de Vilaniu. Miscel·lània de l’Alt Camp, 52 (novembre).

Valls: Institut d’Estudis Vallencs, 2007.

La Biblioteca de la Fundació Roca i Galès ha rebut recentment una extensa donació de llibres de temàtica cooperativista, economia social, medi ambient i altres, que ha incorporat als seus fons. Tot i això, té un considerable romanent que posa a disposició de les persones i entitats que hi puguin estar interessades. Cal convenir dia i hora amb la bibliotecària per venir a triar-los.

Biblioteca de la Horari: dilluns i dimecres de 10 a 13h. dimarts i dijous de 16.30 a 19h.

Telèfon 93 215 48 70 Fax 93 487 32 83 a.e.: biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org

8702-coop-325*

28/10/09

08:10

Página 27

Biblioteca/Revistes 27

Retalls

LE COOPÉRATEUR Pour prospérer ensemble Núm. 4. Setembre-octubre del 2009. Moncton (Canadà). www.theatlanticco-operator.coop subscriptions@theatlanticco-operator.coop Revista bimensual, publicada en llengua francesa. El format i el contingut són presentats a manera de noticiari, amb articles curts que en molts casos expliquen i exposen actes relacionats amb cooperatives. En aquest número, uns quants articles estan dedicats a les cooperatives de les illes Madeleine, sota el títol publicat a la portada: “El bon gust fresc de les illes Madeleine”. El textos ens mostren l’activitat i el funcionament de tres cooperatives agràries d’aquestes illes, on potencien el consum de productes locals i el respecte al medi ambient. A més del títol de portada, també hi trobem els articles següents: “Les dones en primer pla a l’agricultura i les cooperatives”. Ens parla del canvi de rol que han experimentat les dones en el món agrari en general. Abans eren només esposes i mares, i actualment en molts casos han passat a dirigir una granja intentant potenciar l’agricultura i trobant nous mètodes per millorar la producció. L’altre article que cal destacar és el que es titula “Alphonse Desjardins, el més gran cooperador canadenc” i que, a més de fer una breu descripció biogràfica de Desjardins, explica que per mitjà d’un concurs s’ha nomenat Desjardins el més gran cooperador canadenc.

COMPARTIR Revista del cooperativisme sanitari Núm. 75. Juliol-setembre del 2009. Fundació Espriu www.fundacionespriu.coop compartir@fundacionespriu.coop En aquest número, hi han els articles de les seccions ja habituals: “Salut”, “Cultura”, “Cooperativisme sanitari”.

En aquesta darrera, s’hi fan cabuda les últimes notícies relacionades amb la fundació o el cooperativisme. Heus aquí alguns dels títols que hi podem trobar: “Crònica de l’Assemblea General de SCIAS”, “El Parlament Europeu, amb les empreses d’Economia Social”, “Eudes De Freitas , nou president d’Unimed”. A “Cultura”, hi destaquem el monogràfic. La revista planteja com a tema el lligam entre la pobresa i la salut, retornant, com ens diu l’editorial, a una idea antiga molt arrelada entre nosaltres: la malaltia causa pobresa, i la pobresa fa perdre la salut.

El monogràfic inclou els títols següents: “Vides trencades: Pobresa i salut precària”, “Entrevista a Jaume Morató, director de l’equip mèdic del Raval Sud”, “¿Què és la convalescència per a una persona sense sostre? Quan el carrer mata” i “Entrevista a Salvador Busquets, director de la Fundació Arrels”.

NOTICIAS DE LA ECONOMÍA PÚBLICA, SOCIAL Y COOPERATIVA Núm. 52. Juny del 2009. València, CIDEC www.uv.es/cidec cidec@uv.es Revista en llengua castellana de periodicitat quadrimestral. Inclou les seccions habituals. A “Notícies” es fan ressò dels fets més destacables ocorreguts a les entitats relacionades amb el CIDEC, breus descripcions de presentacions

de cursos, jornades, aniversaris, etc. L’entrevista en aquest cas es fa al president de la Federació de Caixes Rurals i Cooperatives de Crèdit Valencianes. I hi ha articles relacionats amb la Federació i les empreses. El tema principal és “El paper del crèdit cooperatiu en el finançament de les empreses d’economia social” i engloba un seguit de treballs que corresponen a les ponències presentades al Seminari “Administració i direcció d’empreses i entitats sense ànim de lucre de l’economia social” que es va celebrar el juny del 2008.

Elisenda Dunyó Núm.

325

8702-coop-325*

28/10/09

08:10

Pรกgina 28