Cooperaciocatalana 324

8527-coop-324

22/9/09

12:20

Página 1

Setembre 2009 • revista mensual • any 30è • PVP 2,50 € • edita Fundació Roca i Galès

Fusta Cooperativa

324

8527-coop-324

22/9/09

12:20

Página 2

Assessorament i gestió integral especialitzada en COOPERATIVES, FUNDACIONS i ENTITATS NO LUCRATIVES

• • • • •

Comptabilitat, aplicació Pla Comptable, seccions, tancament, Comptes Anuals.

Obligacions tributàries, Declaracions periòdiques, Impost Societats, Requeriments, Inspeccions, etc.

Nòmines, Seguretat social, problemàtica laboral, sancions, acomiadaments, etc.

Temes socials, Assemblees, seccions, constitució i canvis en òrgans d’administració, mediació en situacions conflictives, etc.

Temes jurídics, contractes, adaptació estatuts, revisió de la gestió tributaria, regularització Registres: Cooperatives, Propietat, etc.

PROTECCIÓ DE DADES, Document de Seguretat, inscripció Agència Protecció de Dades ASSIGEM Serveis Empresarials, Sccl Girona, 38, 1r 2a - 08010 Barcelona Tel. 932 652 285 - Fax 932 325 613

8527-coop-324

22/9/09

12:20

Página 3

324 Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 cc@rocagales.org www.rocagales.org Amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya i del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Coordinació Agnès Giner Consell de Redacció Josep Busquets, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Santos Hernández, Esteve Puigferrat i M. Lluïsa Navarro.

Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits.

Foto portada: Agnès Giner Disseny l’Apòstrof, SCCL Maquetació i impressió El Tinter, SAL

Revista mensual - Any 30è Setembre 2009

SUMARI Tornaveu

4

Anna Girabent Farrés

Editorial

5

Noticiari

6

Les Nostres Cooperatives

10

L’Albera SCCL, la fusta massissa del cooperativisme David Fernandez

Entrevista

13

Debat sobre les alternatives a la crisi Revista Nexe i Montse Pallarès

XXIV Jornades sobre Cooperativisme

16

El cooperativisme i el sindicalisme: Una oportunitat davant la crisi M. Amor Fernández

Economia Cooperativa

20

Treballar en una cooperativa industrial Germinal Belis i Peiró

Cooperativisme al món

23

Cooperativisme a l’Índia M. Lluïsa Navarro Revert

Opinió

24

La vigència dels valors cooperatius Joan Lluís Pérez-Francesch

(empresa certificada ISO 9001, 14001 i EMAS)

Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415 Aquesta revista ha estat impresa sobre paper ecològic de 140/90 gr amb un procés de fabricació sense clor ni blanquejants òptics

Pensem-hi

25

Una samarreta com la meva Santos Hernández

Biblioteca Donació Retalls Elisenda Dunyó

26 27

8527-coop-324

22/9/09

12:20

Página 4

Un parell de preguntes (que en són tres) a Anna Girabent Farrés (Sant Vicenç de Torelló, 1970). Actualment es dedica, junt amb el seu marit, a la gastronomia al restaurant El Racó d’Escòcia, a Borgonyà (Osona). Participa en temes cooperatius, des de l’any 1992, col·laborant en la gestió de diverses cooperatives i impulsant la constitució de moltes altres.

Tornaveu

1. ¿Què valores positivament del cooperativisme?

Del món cooperatiu jo en destacaria una paraula en majúscules, la PARTICIPACIÓ, paraula que actualment està en boca de molts, però de la qual no sempre se’n fa un bon ús. Recordem el baix índex de participació de les passades eleccions europees del 7 de juny d’enguany. Personalment, crec que en democràcia l’abstenció no és una opció vàlida. El món cooperatiu, això ens ho ensenya des dels seus inicis, ja que el seu tret bàsic i fonamental és la participació de tots els socis en la presa de decisions, i en la gestió d’aquestes, fent-se coresponsables de tot, i sent així un valor afegit per a la mateixa cooperativa.

També valoro positivament el fet que, una vegada has conegut els seus valors de col·laboració, participació i integració de tot l’equip humà, aquests t’impregnen i els apliques a totes les facetes de la teva vida.

2. ¿Què no et convenç del cooperativisme? ¿Com pot millorar el cooperativisme el món actual?

Com de tots els sistemes, no em convenç la seva perversió. M’explico, en el món competitiu en què vivim actualment moltes persones creen cooperatives només per aprofitar-se dels beneficis fiscals que aquests suposen, però llavors les deixen inactives quant a l’essència dels seus principis.

Si ho tornem a comparar amb la democràcia, hi ha moltes societats que s’autoanomenen democràtiques, però que en realitat no funcionen com a tals. Els nostres polítics es queixen de la baixa participació i de l’allunyament que hi ha entre la classe política i la societat civil. Però ¿s’han plantejat, de veritat, buscar-hi solucions? Per mi, en aquest cas la queixa per si sola tampoc és una opció vàlida. ¿I si ens proposéssim funcionar i actuar com a veritables cooperatives, com a veritables democràcies? A les cooperatives els socis tenen l’opció d’opinar i ser escoltats. ¿I si es creés un vot anomenat, per exemple, “vot opinió”, mitjançant el qual les persones poguessin expressar-se i ser escoltades i se’ls tornés resposta? Potser al món del segle XIX amb la democràcia representativa ja n’hi havia prou, però ¿al del segle XXI també? Penso que si es prioritzés la democràcia participativa per damunt de la representativa, aconseguiríem més participació i implicació de les persones en la nostra societat.

3. ¿Consideres que una altra economia és possible?

Fer un altre món és possible, fer una altra democràcia és possible i fer una altra economia és possible, però perquè així sigui comença a ser urgent i molt necessari tornar a tenir referents, recuperar i actualitzar valors com els cooperatius, o com els que ens van ensenyar els nostres pares i els nostres avis. Valors i referents que entre tots hem ignorat i menyspreat, però que si no recuperem, difícilment podrem sortir d’aquesta crisi global en la qual estem tots immersos

8527-coop-324

22/9/09

12:20

Página 5

Editorial

Fusta cooperativa A la gent d’aquesta revista ens agrada la fusta. Algun de nosaltres, fins i tot, hi ha treballat força. Potser per això, la cooperativa L’Albera ens és especialment simpàtica. Però la veritat és que ens agrada especialment per la fusta cooperativa que apareix en la seva activitat, pel seu suport a l’ensenyament, pel seu esforç conscient per treballar amb altres cooperatives, amb altres entitats de l’economia solidària, que és la nostra, la de la gent petita com nosaltres. I, per cert: ¿us adoneu que ens diuen que l’únic aspecte que els afecta, de tota la crisi actual, és l’actitud insolidària de restricció creditícia de la banca normal?

També ens parlen de fusta cooperativa i solidària els textos d’Enric Tello i de Jordi Via a la V Jornada de la XES, la crònica de la XXIV Jornada sobre Cooperativisme de la Fundació Roca i Galès a la Universitat Catalana d’Estiu, i l’article de Joan Lluís Pérez-Francesch al voltant de la II Trobada Universitat/Cooperatives de la Setmana d’Economia Solidària.

I, finalment, l’article de M. Lluísa Navarro ens mostra com la fusta cooperativa pot influir, fins i tot, en la producció i la comercialització de la llet a l’Índia.

Déu n’hi do.

8527-coop-324

22/9/09

12:20

Página 6

6 Noticiari

Sistemes financers alternatius a l’Escola d’Estiu d’ATTAC En el marc de la 7a. Escola d’Estiu d’ATTAC – el moviment global que demana el control de les transaccions financeres internacionals –, Ramon Pascual, coordinador de Coop57 va explicar l’experiència de la seva cooperativa amb la ponència “Sistemes financers alternatius”.

La setena edició de l’Escola d’Estiu d’ATTAC d’enguany es va celebrar al Centre Cultural La Casa Elizalde de Barcelona del 29 de juny al 3 de juliol amb l’entrada lliure i gratuïta, sota el lema “Construïnt alternatives”. L’acte inaugural, que va tenir lloc el 25 de juny per la tarda, va comptar amb la conferència del socioleg i filòsof Sami Naïr Què fer enfront la crisi?. La cloenda va ser el dia 3 de juliol amb la conferència del filòsof Francisco Fernández Buey, Idees per a sortir d’una crisi de civilització. Al llarg dels cinc dies de l’escola d’estiu

d’ATTAC, es desenvoluparen 16 ponències més i unes conclusions, que giraren entorn la crisi de l’habitatge, energies renovables, la sobirania alimentaria, canvi de mo-

del econòmic, decreixement, o unes mirades als processos de canvi al Paraguai, Equador, Veneçuela i Bolívia.

BIBLIOTECA ESPECIALITZADA EN COOPERATIVISME al vostre servei Horari juliol i agost:

dilluns a dijous, de 9 a 14 h TANCAT del 7 al 14 d’agost (inclosos)

Aragó, 281, 1r 1a - 08009 Barcelona Tel. 932 154 870 - biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org Núm.

321 322

8527-coop-324

22/9/09

12:20

Página 7

Noticiari 7

Es presenta la biografia de Miquel Mestre a Torredembarra L’acte, que va comptar amb una nombrosa assistència, va tenir lloc el 10 de juliol a les vuit del vespre a la sala de plens de l’Ajuntament de Torredembarra.

El llibre, escrit per Jordi Suñé, ha estat publicat per la Fundació Roca Galès i Cossetània Edicions dins la Col·lecció Cooperativistes Catalans. El professor de la Universitat Rovira i Virgili Joan Maria Thomàs va ser l’encarregat de presentar el llibre i de ressaltar-ne les seves principals aportacions. Va cloure l’acte l’alcalde de la Vila, el senyor Daniel Masagué. La presentació va comptar amb la col·laboració de l’Ajuntament de Torredembarra, el Patronat Municipal de Cultura i el Centre d’Estudis Sinibald de Mas. Miquel Mestre (Mont-Roig del Camp 1890 - Barcelona 1976), líder obrer durant la dècada de 1910, va ser un dels impulsors del cooperativisme de consum a es comarques tarragonines durant la dècada següent. A partir de 1934, va presidir la Federació de Cooperatives de Catalunya i la Federación Nacional de Cooperativas de España. També va presidir la Confederació de Cooperatives de Catalunya (1936) i el Consell Superior de la Cooperació (1938). Va ser Director General de Proveïments de la Generalitat de Catalunya (1937), membre del Consell d’Economia (1937), adjunt del Director General de Abastecimientos de la República (1938) i membre del Consell Directiu de la Caixa de Crèdit Industrial de Catalunya (1938).

Va exercir un paper molt important en la defensa del moviment cooperatiu en el context revolucionari de la Guerra Civil (1936-1939). Va escriure articles i va pronunciar nombrosos discursos i conferències.

Jordi Suñé Morales (Torredembarra, 1975), mestre i llicenciat en antropologia social i cultural a la Univer-

sitat Rovira i Virgili, també ha publicat també els llibres: Miquel Mestre Avinyó i el cooperativisme a Torredembarra (III Beca Manuel Crehuet, 2005), i La Torredembarra republicana i federal. El Centre republicà Democràtic Federal (2008). L’any 2006 va guanyar el XV Premi Periodístic Jacint Dunyó amb l’article El cooperativsime i els primers dies de la guerra civil.

D’altra banda, el proper 18 de setembre a les vuit del vespre a la Biblioteca Municipal (plaça de la Sardana s/n) de Roda de Barà tindrà lloc una altra presentació d’aquesta biografia de Miquel Mestre, de la mà de d’un membre de També hi som-Associació Republicana de Roda de Barà i de l’autor del llibre, Jordi Suñé.

Adeu a Pep Manté L’històric advocat laboralista i soci fundador de Col·lectiu Ronda (Mataró 1943) va morir el passat 20 d’agost després d’una llarga i dolorosa malaltia. En Pep Manté ha estat, tal com en fan referència en David Fernàndez i la Carme Díaz al setmanari Directa: llavor de l’altre país possible i depositari de l’altra història i de gairebé totes les lluites. Esperança fèrtil dels dies que vindran, altaveu dels sense veu, culé sense cura o saxofonista. [...]Décades al peu del canó, deixant-se la pell a la pista de la lluita: des dels sumaríssims del franquisme, fins als primers insubmisos, els primers i darrers combats contra la llei d’estrange-

ria o a la primera línia del cooperativisme. Soci fundador i un dels pilars imprescindible de la cooperativa laboralista que és el Col·lectiu Ronda; lluitador mataroní i maratonià per la llibertat i defensor inesgotable de la classe treballadora.

L’acte de comiat va tenir lloc el dia 21 d’agost a Can Fulló (Òrrius), la casa pairal del Col·lectiu Ronda, amb la presència de centenars d’amics i amigues, inclosa l’Agrupació Musical del Maresme que el va acomiadar amb un emotiu “Paquito el chocolatero”. Dedicat sempre al cooperativisme perviurà sempre en el record de tots el cooperativistes.

Núm.

321 322

8527-coop-324

22/9/09

12:20

Página 8

8 Noticiari

El món agrari a les terres de parla catalana La Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (www.ccepc.org), l’Institut Ramon Muntaner (www.irmu.org) i la Fundació Món Rural (www.fmr.cat), han endegat un projecte de llarg recorregut i envergadura a l’entorn de l’activitat agrària, des de l’aparició de la imatge fotogràfica fins a l’actualitat, en el marc territorial de les terres de parla catalana. Un projecte estructurat en dues parts diferenciades. Amb la primera es pretén crear un potent banc d’imatges que serà visible a «Memòria Digital de Catalunya», a partir de les aportacions territorials vingudes des dels centres d’estudis, arxius, cooperatives, sindicats i particulars, amb les corresponents fitxes documentals que il·lustrin les imatges.

El banc serà consultable temàtica i geogràficament.

La segona part consistirà en una exposició amb voluntat de fer un circuit itinerant el més ampli possible pel territori amb el propòsit

d’explicar l’extraordinària diversitat agrària dels Països Catalans en els paisatges, en els conreus, en les formes de vida i de propiciar informació i debat a l’entorn d’un sector, l’agrari, que per la funció que juga hauria de tenir condició d’estratègic. Una de les parts del projecte estarà destinada a contemplar l’important paper que ha tingut el

sistema cooperatiu en les formes d’organització del treball, de la producció, de la transformació i de la comercialització.

En aquests moments s’ha iniciat la campanya de recollida de fotografies. Per qualsevol aportació podeu adreçar-vos a les entitats organitzadores.

Digitalització dels fons documentals del cooperativisme català El dimecres 1 de juliol, en el marc de la 1a. Setmana de l’Economia Cooperativa, va tenir lloc la Presentació del projecte de digitalització dels fons documentals del cooperativisme, amb una taula rodona composta per Santiago Esteban, director de l’Institut per a la Promoció i la Formació Cooperatives, Josep Fernàndez, cap dels Fons Històrics de l’Arxiu Nacional de Catalunya, el professor d’història contemporània de la UAB, Andreu Mayayo i el President de la Fundació Roca i Galès, Joan Josep Gonzàlez.

El Projecte de digitalització dels fons documentals del cooperativisme neix a partir del conveni de col·laboració signat el juliol de 2008, per la Fundació Roca i Galès, l’Arxiu Nacional de Catalunya (Departament de Cultura) i l’Institut per a la Promoció i la Formació Cooperatives (Departament de Treball) per a la descripció i la digitaNúm.

322

lització dels fons documentals del cooperativisme català, començant per la descripció i digitalització dels arxius de cooperatives catalanes aplegats i conservats per la Fundació Roca i Galès. Aquestes actuacions s’han adreçat a conservar, identificar, descriure i difondre telemàticament aquests fons.

Actualment ja es pot consultar el fons procedent de la Cooperativa La Flor de Maig, a través de l’accés directe de la pàgina d’inici del web de la Fundació Roca i Galès (www.rocagales.org) o bé des del web de l’Institut per a la Promoció i la Formació Cooperatives (accedir-hi a través del web Departament de Treball, a www.gencat.cat, anant a l’apartat “Economia Cooperativa”).

El fons procedent de la Sociedad Obrera de Ahorro y Consumo La Flor de Mayo, popularment coneguda com La Flor de Maig, abasta cronològicament del 14 de maig de

1908 al 20 de gener de 1948 i te un volum de 119 unitats documentals, repartides en 56 documents en paper i 63 fotografies en blanc i negre, que representen un total de 2.489 imatges.

Properament hi figuraran els fons de les cooperatives La Dignidad i El Reloj, que actualment ja estàn descrits i digitalitzats, i posteriorment el de la Unión Cooperatista Barcelones, actualment en fase de descripció. Els fons també inclouen les revistes i butlletins d’aquestes cooperatives i d’altres entitats destacades del cooperativisme del segle passat.

8527-coop-324

22/9/09

12:20

Pรกgina 9

8527-coop-324

22/9/09

12:20

Página 10

10 Les Nostres Cooperatives

Nascuda el 1982 de l’evolució de dos tallers ocupacionals, amb nou socis de treball i profundament arrelada a la Badalona que la va veure néixer, la cooperativa de treball L’Albera ha construït, en els deu darrers anys, el mobiliari infantil de més de dues-centes escoles bressol a casa nostra. Dedicada a l’assessorament, el disseny, la fabricació i el manteniment de mobiliari per a espais educatius de 0 a 6 anys, hem parlat de la seva tasca i activitat amb en Domi Muñoz i la Susanna Cubells, socis de la cooperativa, sobre la mida exacta del cooperativisme que fabriquen.

L’Albera SCCL, la fusta massissa del cooperativisme

E

n Domi i la Susanna ens reben, atrafegats, un 1 de setembre, enmig dels rigors del directe de lliurar i instal·lar els equipaments per a cinc escoles bressol. Cada cooperativa té una història i un temps propi. I a L’Albera, invariablement, tot just abans que comenci el calendari escolar, l’agost és el mes àlgid de feines, feinades i demandes.

Si mirem la història d’aquesta cooperativa badalonina, la seva acta de naixement prové del procés de confluència de dos tallers ocupacionals als inicis de la dècada dels vuitanta. L’un, ubicat al carrer Llibertat número 25 de Gràcia, adreçat a persones discapacitades i promogut per la Fundació Pere Mitjans i del qual provenen persones implicades directament avui en la cooperativa, com ara l’Àlex o el Carlitos. L’altre, un taller ocupacional de fusteria de Badalona, propietat del pare d’un dels socis i que és la seu social històrica de la cooperativa. I, com que qui perd els orígens perd la identitat, no han deixat mai de banda la relació amb el taller ocupacional gracienc, que avui es dedica a la informàtica i el disseny en el mateix àmbit d’inserció laboral.

D’aquella cruïlla sinèrgica entre tots dos centres van sortir la decisió d’avançar cap a la fusteria especialitzada en escoles bressol.

Núm.

324

Que se n’han sortit ho avalen els cinc centres de treball que mantenen oberts i actius a l’entorn del carrer Ramon Casanova de la Badalona que els acull.

Dos salts endavant Per arribar-hi, com sempre, un trajecte de llarg recorregut i més d’un punt d’inflexió. Un, el previ, quan el 1999 es van constituir formalment com a cooperativa amb la missió “d’oferir a les escoles d’etapa infantil un mobiliari adient, útil i variat a cada funció; un mobiliari segur i de qualitat, amb un estil propi que potenciï la creativitat i la motivació dels infants”, inspirats en la frase de Bernard Aucouturier “l’infant no juga per aprendre, sinó que aprèn perquè juga”. L’Albera ja està integrada avui per nou socis i set treballadors, dels quals onze són oficials de primera de fusteria-ebanisteria.

Però per anar encara més lluny, com en qualsevol procés de maduració, van haver de fer dos salts endavant més. El primer, el 2001, quan van fer el primer equipament integral en una escola bressol, una feina que va encetar l’etapa de creixement i l’ampliació dels socis de treball. I el segon, el 2003, quan aquest ampliació dels socis de treball es consuma, es concreta i se solidifica per arribar avui a una dimensió humana de fórmula cooperativa: un equip humà compacte i

compenetrat, en què cadascú és responsable de productes concrets i, alhora, de l’esdevenir general de la cooperativa. Potser perquè a L’Albera són ben fidels als principis fundacionals del cooperativisme: presa de decisió col·lectiva, recerca del màxim consens, assemblea com a espai neuràlgic de la vida cooperativa i autogestió econòmica.

I proactius també en la construcció d’una economia social cada cop més enxarxada i revifada. Fet i fet, les assegurances les contracten a través d’Arç Cooperativa; la prevenció de riscos laborals la desenvolupa Sepra SCCL: l’assessorament el deixen en mans del col·lectiu Ronda; el web ha estat

8527-coop-324

22/9/09

12:20

Página 11

Les Nostres Cooperatives 11

cosa de ComCom; i part dels serveis financers són atesos des de Coop57, del qual formen part del Consell Rector des del passat juliol. Membres de primera hora la FCTC, provinents de la FACTA, també són socis de Locksy, una associació de pedagogs nascuda en un orfenat de Budapest amb la qual mantenen estrets vincles de col·laboració. I en aquesta dimensió comunitària mai perduda, també cal incorporar les visites d’escolars de P3, des de les illes Balears, o les tasques de reciclatge del mobiliari vell que retiren, que intenten recol·locar en altres espais. I, en la part personal però transferible i coneguda, cal afirmar també l’activisme social dels socis de treball, actius en els moviments socials emergents de les darreres dècades.

Pedagogia mobiliària i sostenible El compromís d’aquesta cooperativa amb la qualitat del producte s’arrela, a més, en una concepció pedagògica respecte al creixement dels més menuts, en què és cabdal un procés de creació que té en compte la comprensió que l’infant va fent del món que l’envolta, explora les possibilitats psicomotrius de les quals poden gaudir i potencia l’ergonomia, l’estètica i la perdurabilitat en el temps. És a dir, pensar i repensar el moble dues vegades abans de començar. Tot plegat, per reforçar i facilitar la tasca didàctica dels educadors i educadores i contribuir a alleugerir els seus esforços físics.

En aquest sentit, destaca la relació quasi íntima amb Rosa Vidiella i Badell, educadora especialitzada i pe-

dagoga, assessora de noves construccions i equipaments per a la infància, que investiga i cerca la funcionalitat per als interessos de tota mena que requereix la canalla: emocionals, biològics, psicomotors, d’interrelació amb l’entorn. I, fusta a fusta, assolint noves dimensions guanyades al temps a còpia d’experiència acumulada: fa anys que no només fabriquen, sinó que acompanyen els responsables educatius en el procés creatiu i creador, a l’hora de concebre i organitzar els espais, per aportar les millors solucions i assegurar la màxima qualitat. Un mobiliari amb el valor afegit que li ha sabut donar L’Albera: durabilitat i rendibilitat; economia i garantia; qualitat cooperativa i acompanyament còmplice.

Així mateix, la responsabilitat és social amb els infants (seguint totes les normatives europees i estatals de seguretat), però ho és també, decididament, ambiental i ecològica. L’Albera exigeix sempre els certificats de conformitat de la Cadena de Custòdia dels Productes Forestals i els requisits del Consell Mundial per a la Manipulació Forestal (FSC) per a totes les fustes massisses que li són proveïdes.

Fusta massissa per garantir la qualitat de les primeres matèries i, per tant, del producte final, que té una garantia de deu anys. Fusta massissa certificada que, amb vernís ecològic inclòs, és 100% reciclable

Núm.

324

8527-coop-324

22/9/09

12:20

Página 12

12 Les Nostres Cooperatives

la vida cooperativa de L’Albera. Local i arrelada.

El cooperativisme i L’Albera

quan s’esgota el cicle útil. I per això defugen i bandegen conscientment l’aglomerat i els seus components tòxics i nocius.

Activitat, crisi i creixement Avui L’Albera centra la seva activitat en tres segments fonamentals: l’equipament d’escoles bressol, el mobiliari d’exterior i altres productes derivats (com ara el reeixit dau per a menuts), que tenen com a principal client l’administració pública catalana (fonamentalment a les comarques de Barcelona i Girona), però també a les illes Balears. Vint-i-set anys, doncs, d’experiència, recerca i col·laboració fèrtil amb pedagogs i educadors, per oferir una resposta conjunta a les necessitats infantils. Anys de feina acumulada que, en l’àmbit dels equipament exteriors repensats per compartir sensacions i experimentar moviments en llibertat, els han dut a ampliar l’oferta: del disseny han passat a l’assessorament, passant pel manteniment i la restauració i consolidant un ampli catàleg de terres amortidors i estructures de joc a mida. Tot plegat, amb un gamma de productes enriquida amb el pas del temps, fruit i conseqüència del contacte directe amb els responsables dels centres educatius, de l’observació continuada de la cura que mereixen els més petits i de l’experiència acumulada com a fusters i fusteres.

Interpel·lats, però, sobre la dimensió de la crisi i els impactes que suporten, afirmen que només han notat la crisi pel tracte dispensat per les entitats financeres convencionals. No pas per altres factors.

Per ara, no han patit pas una caiguda de la demanda, ni restriccions, ni retallades: els únics efecNúm.

324

tes col·laterals han estat les limitacions, traves i problemes imposats per les entitats financeres sobre línies financeres que ja tenien obertes. Sobretot perquè el cicle de producció —provisió de mercaderia, fabricació, emmagatzematge, lliurament i instal·lació— i el circuit financer de la cooperativa són de llarga durada i dilatats en el temps. I sempre calen mecanismes de finançament de llarg termini.

Respecte al futur, en Domi, defensor del cooperativisme com a alternativa social en els temps de la còlera econòmica, sí que defensa, però, un model de creixement amb límits clars, sostingut i gens avesat al créixer per créixer. Prefereixen consolidar tota la feina feta i, en el seu cas, créixer horitzontalment. Per exemple, promovent la viabilitat de la cooperativa andalusa Almenara Equipamientos, d’Arcos de la Frontera, constituïda per un antic soci de L’Albera i que treballa quasi íntegrament per a la cooperativa badalonina. Per exemple, sabent amb precisió quins són els límits autoconscients del propi creixement.

Per exemple, com qualsevol cicle, sabent que ara tiren endavant per la fase àlgida de la construcció d’escoles bressol, que algun dia minvarà i caldrà, aleshores, cercar nous àmbits i explorar altres nínxols. Per la Susanna, en el mateix debat sobre models de creixement que interpel·la permanentment el cooperativisme i el seu futur, cal no oblidar mai ni menystenir el desenvolupament econòmic i l’arrelament local: “Podríem unificar els cinc tallers en una nau, però aquí ens quedem i aquí ens volem quedar. Som també sabor de barri.” Sabor de barri cooperatiu entre els barris badalonins d’Artigas i Sant Roc: així és

Endinsant-nos en els budells del cooperativisme, els demanem finalment que sintetitzin en poques paraules una experiència que ja porta quasi tres dècades a peu de taller. En Domi esbossa, sospesadament, a poc a poc i paraula a paraula: “Il·lusió, quotidianitat, treball manual vorejant l’artesania a voltes i l’autogestió”. La Susanna, responsable de les tasques de comptabilitat, se centra en la indefugible i imprescindible dimensió humana: “Tot entre tots, parlant-ho tot al detall i amb un respecte i valoració de la situació i aportació personal de cadascú, que és el que ens enriqueix i ens projecta”.

Per tots dos socis, en Domi (soci des del 2003) i la Susanna (sòcia des de l’abril), el cooperativisme ha estat un canvi radical. En Domi, que prové del treball assalariat en una multinacional com Telefónica, perquè ha trobat “un aprenentatge continu i de vida que ens ha acabat convertint, finalment, en bons gestors”. I per a la Susanna, que va deixar l’antic treball tècnic en una ONG, “és, sobretot, un projecte de futur”.

Qui ho sap. Quan el 1994 Fukuyama tan barroerament va anunciar la fi de la història i la victòria aclaparadora del neoliberalisme, una dita zapatista proclamada des de les serralades del sud-est mexicà retornava el dret inalienable a l’esperança anunciant: “Un és tan gran com l’enemic que ha escollit per lluitar, i tan petit com gran és la por que li tingui.” Potser d’aquella llavor de futur, arrelada en l’esperança d’un món on càpiguen tots els mons i totes les persones, neix i s’expandeix el cooperativisme escollit per L’Albera. Sòlid, estable, segur i durador com el seu mobiliari. Cooperativisme massís, d’una sola peça, com la fusta que treballen. Gran en cura i pedagogia.

Sense por i sense complexos. www.albera.coop David Fernàndez

8527-coop-324

22/9/09

12:20

Página 13

Entrevista 13

Debat sobre les alternatives a la crisi Aquestes reflexions sobre com fer front a la crisi i sobre les respostes des de l’economia social i solidària es van fer durant el debat que va tenir lloc a la V Jornada de la Xarxa d’Economia Solidària, que se celebrà el febrer del 2009.

Enric Tello és investigador econòmic i mediambiental de la Universitat de Barcelona. Jordi Via és soci d’Arç Cooperativa i participa activament a la Xarxa d’Economia Solidària (XES).

El sistema

ENRIC TELLO: —El model de creixement del segle XX va arribar a tocar sostre en la dècada dels setanta. Després, la reacció neoliberal va intentar superar aquest sostre. I més tard la globalització ha consistit a exportar aquest model on encara no hi havia una saturació dels mercats: a l’Àsia, sobretot a la Xina. Al mateix temps, també s’ha registrat un augment important de les desigualtats. ¿Com es pot explicar tanta especulació? En primer lloc, per la desigualtat. Si creem un món on la renda es distribueix desigualment, hi ha molts diners que s’acumulen en poques mans. Aquestes mans inverteixen, però no consumeixen. Així, hi ha

un grup de persones que tenen el problema d’on col·locar els seus diners. I els que tenen diners, ¿per què els col·loquen en els castells de cartes financers en comptes de fer-ho en coses productives? Aquí és on trobem les alternatives, però al capitalisme neoliberal no li interessen. Les alternatives passen per canviar el model energètic, tot desenvolupant les energies renovables: renovar els recursos, augmentar l’eficiència en la gestió de l’aigua, millorar la mobilitat i una llarga llista d’altres coses que es poden millorar. Tot això, però, el capitalisme neoliberal no ho farà pas. Aquesta crisi no és fàcil de superar; no crec que ens remuntem fins d’aquí dos o tres anys. En

la millor de les hipòtesis, ens mourem en una espiral de deflació/inflació, i per això sovint es compara la situació actual amb la depressió dels anys trenta. Ara, però, hi ha una novetat: en poc temps es produeixen els dos tipus de crisis que fins ara explicàvem als alumnes d’economia: un estancament en inflació i l’espiral deflació/depressió. Als anys trenta, el model econòmic fordista no estava exhaurit. En canvi, al principi del segle XXI hi ha escassetat de petroli, comencem a patir els efectes del canvi climàtic i es produeix una saturació dels productes de consum. Fins ara, l’OCDE sempre s’havia pogut expandir a altres estats.

Núm.

324

8527-coop-324

22/9/09

12:20

Página 14

14 Entrevista

JORDI VIA: —Som davant una inevitable crisi sistèmica que solament es començarà a resoldre quan s’avanci simultàniament en la construcció de quatre punts. En primer lloc, cal una gran reforma intel·lectual i moral que fonamenti un nou estil de vida, una nova economia i una nova cultura orientades cap a la construcció d’una civilització més justa i solidària. En segon lloc, cal un nou sistema monetari i financer que no requereixi un elevat creixement de la producció i el consum per sostenir-se i en el qual el diner es deixi de crear com a crèdit i recuperi la credibilitat i les seves funcions (unitat de mesura, instrument de canvi, reserva de valor, coordinació en el temps de les decisions dels diferents agents econòmics, articulació d’estalvi i crèdit, etc.). En tercer lloc, cal una nova matriu energètica, ambientalment sostenible. I, finalment, cal construir un nou ordre institucional, jurídic i polític que doni estabilitat i garanteixi la permanència de les tres condicions anteriors. ¿Què es pot fer?

ENRIC TELLO: —Les respostes les podem trobar en tres dimensions. En primer lloc, cal trobar un programa mínim de canvi global que pugui compartir molta gent a curt termini. Per exemple, el World Watch Institute (WWI), un organisme gens sospitós de ser radical, en el seu Informe sobre l’estat del món del 2008, va afirmar que som en el moment de la tercera revolució industrial verda. Aquests canvis consisteixen a passar del creixement al desenvolupament humà, fomentar la millora del benestar més enllà de les xifres del PIB, fer la transició energètica cap a les energies renovables, promoure la redistribució real de la riquesa, promoure la generalització de les cures, protegir els sistemes ambientals i ajustar la biosfera amb el model econòmic, tot respectant el principi de precaució. Amb tot això no n’hi ha prou, però són coses que poden arribar a compartir molta gent. En segon lloc, cal experimentar amb una raNúm.

324

dicalitat més gran. El WWI no diu qui aplicarà totes les mesures anteriors. Hem de pensar com seria un món millor, sense reeditar vells vicis, ni avantguardes il·luminades que ja ho saben tot. Necessitem gent compromesa amb l’experimentació i anar cap a canvis radicals. Allò que es predica és el que es practica. Actualment, ja hi han persones que estan treballant en tot això. Així, el WWI posava com a exemple la gent de la masia ocupada de Can Masdéu, dient que estan preparats per al gran col·lapse. I els casos de la XES i la Xarxa pel Decreixement són un viver d’experiències per avançar amb més radicalitat que les recomanacions del WWI. Tot plegat, per fer realitat altres móns possibles. En tercer lloc, entre un programa de reformes mínimes urgents i aquesta línia en l’horitzó que s’ha d’anar eixamplant des de l’experimentació, hi ha una tasca intermèdia que anomeno “pràctica comunitària local”. Això podria fer avançar sectors més amplis que petits nuclis més radicals, com ara els pobles i ciutats en transició i la democràcia participativa. Tot això ens faria avançar i sembla raonable.

De fet, és el que ja s’està promovent des dels moviments socials.

i responsabilitat social. Considerem el treball com a espai de transformació. No reduïm el nostre treball a un salari, i en la nostra pràctica no reduïm el salari al consum. Per configurar pràctiques d’economia solidària, és cabdal resituar l’ésser humà com a element central, en lloc del capital. Recuperem el valor d’ús per sobre del valor de canvi.

Facilitem les lògiques de la reproducció de la vida. Llavors, el procés d’elaboració de béns i serveis ha de ser coherent amb totes les lògiques anteriors. Així, les pràctiques d’economia solidària es desenvolupen en espais a escala humana, on les energies transformadores són factibles perquè permeten una presència real de les persones i on els participants no perden protagonisme en el desenvolupament de les seves iniciatives gràcies a l’aplicació del principi de subsidiarietat. La pràctica de l’economia social i solidària contribueix a reduir la disjuntiva entre reforma i revolució. És una experiència radical, ja que porta a la pràctica processos reversibles: reformistes i revolucionaris. Per ferho, no té la necessitat d’assolir el poder polític, i això permet generar energies que potser no existirien d’una altra manera.

JORDI VIA: —Des de l’economia solidària, la crisi es mostra també com una oportunitat per créixer, com un moment propici perquè la societat ens replantegem els objectius de l’economia, així com per continuar experimentant noves formes d’entendre l’empresa i l’economia. […] L’economia solidària és un conjunt de pràctiques i projectes de transformació social pels valors que posa en pràctica: ajuda mútua, autogestió, democràcia econòmica, equitat

Canvi de models

ENRIC TELLO: —Quan es van veure els avantatges de les energies alternatives, es deia que crearien llocs de treball. I això estava bé, perquè l’atur creixia. Però tot això, si ens ho mirem a través dels ulls de l’economia financera, representa un problema. Els inversors privats fugen de comprometre’s en activitats intensives de treball; per ells, la rendibilitat és igual a reduir la massa salarial, que representa un cost. El

8527-coop-324

22/9/09

12:20

Página 15

Entrevista 15

El futur ja és aquí

fereix l’estabilitat al creixement. Pel que fa al paper de les polítiques públiques i l’Estat, actualment sobreviuen experiències a contracorrent, com ara la XES. Tornem a sentir parlar d’un New Deal o un retorn al keynesianisme. Pot ser que s’arribi a una mena de pacte verd, però que ofereixi més del mateix. Ja fa temps que hi ha gent que ha proposat un capitalisme verd: potser funcionaria, però crec que és molt improbable. De fet, però, una part d’aquest camí és compartit. Per exemple, canviar el sistema d’impostos i introduir taxes verdes també serveix per avançar cap al cooperativisme ecològic. Seria compatible amb les reformes verdes keynesianes; en tot cas el perill fóra que es quedessin massa curtes. Seria un primer canvi important per tal que, més endavant, un seguit d’experiències més radicals poguessin guanyar massa crítica. En aquest sentit, és molt rellevant l’actuació local a escala territorial humana: un avenç en comunitat de petites experiències basades en la democràcia participativa i en agendes 21 reals. L’escala mundial és important, però primer cal que arrelin les petites experiències a escala local per una raó essencial: en l’escala local és on hi ha tothom.

L’administració local és més propera i és on es poden experimentar noves formes participatives i deliberatives de democràcia, i fer emergir els recursos necessaris per dur a terme aquest canvi. Per això és important fer els deures en aquesta matèria. Si cau tot el sistema financer, llavors hi ha una possibilitat real de col·lapse i de reaccions de pànic. En aquest context, el treball a escala de ciutats i pobles és important per treure el millor que tenen les persones.

ENRIC TELLO: —És possible esbossar un socialisme alternatiu factible, no estalinista ni doctrinari, i que apunti cap al cooperativisme.

Qualsevol alternativa basada en formes no capitalistes (cooperatives, economia social i solidària, artesanat, explotacions familiars, etc.) té el denominador comú que pre-

JORDI VIA: —L’economia solidària afavoreix la construcció de democràcia econòmica entesa com a procés d’autoorganització i autodeterminació social. L’hem de considerar, doncs, com a part d’un moviment més ampli de radicalització democràtica, que inclou també la

model de creació de llocs de treball és bo, però requereix més treball humà i menys energies fòssils. Així, tot depèn dels ulls amb què t’ho mires. I és clar que el neoliberalisme no vol anar per aquest camí. Si tot ho monetaritzem, queda clar que el capitalisme ha guanyat la batalla, i de bon tros. Fins i tot la Xina, veient que no pot vèncer el capitalisme, s’ha unit al seu enemic i ha transformat un sistema socialista en una cursa pel creixement econòmic.

Precisament, per això ens cal canviar el model.

JORDI VIA: —L’any 1995, en la presentació d’un dels seus llibres, l’economista xilè Manfred Max-Neef va dir que el sistema esclataria arran d’una d’aquestes dues crisis: financera o ecològica. Ell es va decantar per la primera opció i va afirmar que, quan arribés la crisi, l’economia solidària hauria d’haver construït una xarxa d’alternatives transformadores. La creació d’un mercat social representa la trobada de diferents grups socials interessats pel consum conscient i crític amb tots els col·lectius que produeixen aquests béns i serveis. Aquest mercat social es pot crear de nou o bé reapropiant-se d’una part del mercat convencional i reconvertintlo perquè sigui autodependent i capaç de promoure alternatives.

democràcia participativa, la democràcia ambiental i el dret a decidir. […] Sens dubte, un dels aspectes importants és la formació, que ha de girar a l’entorn de quatre eixos. Un ha de ser formar-nos per millorar la qualitat dels productes i serveis oferts per cada empresa de l’economia solidària. Un segon eix formatiu ha de ser de caràcter sociopolític; es tracta d’afavorir la generació de visions globals i crítiques que facilitin l’adaptació de cada experiència concreta a estratègies com la que hem esmentat sobre el mercat social. Un tercer eix consisteix a formar en la gestió cooperativa integral per tal d’assegurar la transversalitat cooperativa i no caure en el parany de pensar que hi han tècniques de gestió ideològicament neutres. Finalment, cal formar-nos també en l’aplicació d’eines que visualitzin l’aportació tant de les experiències concretes com de l’economia solidària en conjunt, com ara el balanç social i l’auditoria social. En l’àmbit del finançament, s’ha de vincular la importància de l’economia social i solidària amb les finances ètiques i solidàries, amb eines com Fets i Coop 57. […] D’altra banda, hi ha un altre instrument important que té a veure amb els espais de comunicació, on cal desplegar dinàmiques per donar-se a conèixer mútuament les experiències. En aquest sentit, hi han eines de comunicació que ja funcionen, com ara Cooperació Catalana, la col·lecció de llibres IcàriaNordan i Nexe, que cal desenvolupar-les més. Després, en un segon pla, hi han dues publicacions dels moviments socials que són absolutament imprescindibles: Illacrua i Directa. Cal mantenir i augmentar la presència de l’economia solidària com a proposta alternativa. Finalment, respecte als mitjans convencionals, el repte consisteix a situar l’economia solidària com a referent ètic, destacant les bones pràctiques i presentant dades agregades del sector.

Revista Nexe i Montse Pallarès, d’Ex-libris Núm.

324

8527-coop-324

22/9/09

12:20

Página 16

16 xxiv Jornades sobre Cooperativisme

XXIV Jornades sobre Cooperativisme a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada, 20, 21 i 22 d’agost

El cooperativisme i el sindicalisme: Una oportunitat davant la crisi

E

ns trobem una vegada més a les Jornades, aquest cop sobre cooperativisme i sindicalisme i sobre l’estreta relació que han tingut a casa nostra podríem dir des dels seus inicis.

Fins al punt que les paraules sindicat i cooperativa eren sinònimes.

Per encetar les Jornades, va donar la benvinguda a tothom Santos Hernández, patró de la Fundació Roca i Galès. I, entre altres coses, ens va recordar que els socis de Rochdale (1844), tot i tenir diferents ideologies, varen saber adoptar una idea comuna perquè eren demòcrates.

El primer ponent va ser Andreu Mayayo, professor d’Història de la Universitat de Barcelona, que va exposar que a casa nostra l’organització sindical i la creació de societats cooperatives van significar passar de la protesta a la proposta, de les societats en defensa del lloc i les condicions de treball a la creació d’organitzacions democràtiques que alhora que pretenien millorar les condicions de vida pregonaven un altre model social basat en la fraternitat en comptes de l’afany de lucre. La Llei d’associacions (1887) i la Llei de sindicats (1906) van facilitar la creació de sindicats i cooperatives. Catalunya ha estat un país de sindicalisme i cooperativisme. Un país que és més de caixes i caixes agràries que de bancs. I que deunidó la gent que s’hi ha esforçat molt per aconseguir la societat d’ara.

El segon va ser Josep Santesmases, president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, i va tractar de la força de peNúm.

324

Foto: Agnès Giner

D’esquerra a dreta: Santos Hernández, Josep Santesmases, Andreu Mayayo i Josep Casanovas, durant la taula rodona del dia 20 d’agost al matí.

netració del cooperativisme agrari a les parts del territori on la vinya era el conreu majoritari. Va parlar del celler com a factor clau per entendre la potencialitat de la força cooperativa. Va insistir en un altre factor decisiu que cal tenir present: la bipolarització ideològica i política dels sindicats agrícoles en un mateix poble. El món local es va articular a través del cooperativisme, però tenyit d’unes pertinences ideològiques, fins i tot en els aspectes lúdics.

L’últim ponent del matí va ser Josep Casanovas, professor d’Història Contemporània de la Universitat de Vic. El seu tema va ser cooperativisme i sindicalisme en l’àmbit industrial i comercial. Va afirmar que a Catalunya s’ha presentat el sindicalisme i el cooperativisme de consum com dues vies enfrontades. Sovint això és més

teòric que real. Va dir que, tot i que es van produir certes tensions pel fet de no compartir la mateixa idea d’emancipació social, el cooperativisme de consum i el sindicalisme obrer formaven part d’un mateix “entramat” associatiu, el del món obrer i, que compartien els mateixos socis, militants i també alguns dirigents. Va assegurar que a Osona, amb una important indústria al voltant del Ter, hi va haver un gran desenvolupament cooperativista de consum durant la Segona República, que és el millor moment per estudiar les relacions entre les cooperatives de consum i els sindicats obrers.

Amb Santos Hernández com a moderador del col·loqui, es va comentar que les institucions feien el sord davant les protestes de la gent, es va preguntar a qui cal adreçar-se per solucionar problemes del món

8527-coop-324

22/9/09

12:20

Página 17

xxiv Jornades sobre Cooperativisme 17

Foto: Agnès Giner

agrari, i també si el vot ponderat és un perill o no, i quina hauria de ser la resposta de les cooperatives davant els espavilats que arrenden les terres a les multinacionals. Es va posa sobre la taula la qüestió del banc de terres. Es va parla de la descapitalització de les estructures cooperatives. es va comenta que catalunya és un país de caixes i seccions de crèdit. I també es va subratllar que La Caixa utilitza diners per fer regals al rei d’Espanya.

A la tarda del mateix dia 20, vam veure la pel·lícula The take. Filmada pels periodistes canadencs Avi Lewis i Naomi Klein, s’hi mostra l’ocupació pels obrers de la fàbrica Forja San Martín, i la constitució de la cooperativa, el procés de la qual va necessitar dos anys. S’hi parla també de dues altres empreses: Bruckman, de confecció, i Zanón, de paviments ceràmics, que havien seguit un procés semblant.

El col·loqui sobre la pel·lícula el va moderar Xavier Palos.

El matí del divendres 21, es va fer una taula rodona sobre diverses cooperatives.

Santos Hernández va parlar de l’ocupació pels obrers de l’empresa Alà, que van constituir la cooperativa Mol-Matric, i de com van impedir que se’ls emportessin la maquinària, com aconseguiren que el traspàs del local fos l’equivalent del que se’ls devia, i de com formant piquets informatius van aconseguir que no es presentés ningú a la subhasta del local. Van rebre l’assessorament del col·lectiu Ronda. Havent començat el 1981, el 1996 van estalviar per comprar terrenys nous en els quals van construir una nova nau al cap de tres anys. I van destinar l’1% dels beneficis a projectes de solidaritat.

Tot seguit, Xavier Palos va parlar de Trèvol, empresa que va néixer el novembre del 1984 a causa de la precarietat del sector, quan els treballadors eren considerats autònoms i no pas assalariats. Van fer una lluita sindical per demanar, entre altres coses, l’afiliació a la Seguretat Social. Com a resultat, van haver-hi acomiadaments, i el 1985

D’esquerra a dreta: Enriqueta Muntané, Santos Hernández, Xavier Palos i Joan Salvador Vernet, durant la taula rodona del dia 21 d’agost al matí.

es va crear de la cooperativa de treball associat. L’àrea de treball està repartida en missatgeria, neteja i distribució comercial. Tenen la qualificació ISO 2000. La seva gent té pensament sindical i, l’afiliació es reparteix entre diversos sindicats.

Han entrat al gremi de missatgeria, i també a la patronal, tot i que els costa actuar com a empresaris.

Joan Salvador Vernet va parlar del boom dels anys vuitanta. Va explicar que els problemes amb les multinacionals i els intermediaris van fer que es demanés un crèdit a la Secció de Crèdit del Masroig per poder comprar plançons i proporcionar-ne als pagesos. Després es va constituir la Cooperativa de Serveis Agraris Priorat, dedicada a ajudar els pagesos en totes les seves necessitats. Tot seguit van comprar maquinària per poder-la llogar als pagesos a preu raonable. Fan ser-

veis per guiar vinya, i ara es dediquen a posar rec. Treballen amb adob orgànic ecològic, del qual fan analítica prèvia. Els primers quatre anys treballaven gratis, i ara cobren per temps treballat. Treballen a Catalunya, a Castelló i també a França. Tenen el reconeixement de les institucions de la comarca.

Durant el col·loqui, van parlar Enriqueta Muntané, Fermí Vives, Carme Simó, Jordi Martí i Esteve Puigferrat, i el va tancar el moderador Xavier Palos dient que ell és en una cooperativa perquè vol ser feliç, i per tal de no separar el treball d’allò que ell li agrada fer. I va afegir que estem transformant la manera d’entendre l’economia, la manera de viure, i això, ell creu que ha de lligar-ho també amb el sindicalisme.

Acabada la feina del matí, i totalment fora del programa previst, va fer una petita explicació de les seNúm.

324

8527-coop-324

22/9/09

12:20

Página 18

18 xxiv Jornades sobre Cooperativisme

Foto: Agnès Giner

D’esquerra a dreta: Jordi Martí, Xavier Becerra, Xavier Palos i Jordi Jiménez, durant la taula rodona del dia 21 d’agost a la tarda.

ves activitats el vicepresident de la Cooperativa de Bages del Rosselló, que havia estat invitat per Fermí Vives i Francesc Vernet, patrons de la Fundació.

A la tarda, hi havia convocada una taula rodona de representants sindicals. Va arribar abans, però, la notícia de la mort de Pep Manté, un dels fundadors del Col·lectiu Ronda. Això va fer que Pep Riera, que havia de representar la Unió de Pagesos, ens demanés telefònicament de fer la seva intervenció l’endemà, per tal de poder assistir al comiat de l’amic. D’aquesta manera vindrien junts, doncs, directament des de la cerimònia, ell i en Joan Lluís Jornet, també un amic de sempre, que ha de fer l’última ponència.

Va iniciar la taula Xavier Becerra, de CCOO, que va aportar una visió generalista del fet cooperatiu. Va afirmar que la crisi és internacional, financera i provocada per la política especulativa; que els llocs de treball perduts a Espanya són 178.000, i a Catalunya, 35.000, i que necessitem una sortida vàlida per la crisi. Fa referència a la tradició cooperativa d’abans de la guerra, i en aquest moment de crisi creu que el cooperativisme és una oportunitat.

Jordi Martí va explicar que CGT és una empresa que té assalariats i que és el resultat de la reforma del que era la CNT dels anys cinquanNúm.

324

ta; que són anticapitalistes i assemblearis, i tenen relació molt directa amb cooperatives de consum; i que han ajudat a formar tres cooperatives, de les quals l’única que funciona és d’hostaleria.

Jordi Jiménez també va dir que provenen de la CNT. Va valorar l’autogestió com a estalvi de temps i de treball. Va afirmar que cal relacionar sindicats i cooperatives, crear un teixit social alternatiu que es pugui retroalimentar. Integrar-se en projectes que ja funcionin. Va parlar de les últimes incorporacions dels companys de Banesto. I va explicar que els treballadors de l’Editorial Bruguera van ser assessorats pel col·lectiu Ronda. Col·laboren

amb Coop. 57 i altres grups d’economia solidària. Formen part de la Coordinadora Unitària Sindical de Catalunya. També a Astúries, Galícia, Aragó, Canàries i el País Basc.

Prenen part, també, en la creació d’espais de formació.

Va moderar el col·loqui Enriqueta Muntané, patrona de la Fundació.

Santos Hernández va dir que els sindicats s’havien presentat en un pla de crítica al cooperativisme i d’autocomplaença, com si ells no haguessin de millorar res. Jordi Martí va respondre que en formacions anarcosindicalistes es defensa el cooperativisme. Becerra va dir que cal guanyar la confiança de la gent, que CCOO té vincles amb cooperatives i també una cooperativa d’habitatges. I també que al Magrib aconsella cooperatives en muntatge.

Jordi Jiménez va afirmar que dins el sindicalisme alternatiu hi han dues tendències: a) mantenir el que es té; b) aconseguir noves fites; que hi han espais comuns per treballar amb les cooperatives: assessorament davant d’un expedient de crisi; espai de formació, i borsa de treball. Va sortir la qüestió que els sindicats facin de vigilants perquè es creïn empreses amb dignitat, pensant en els sindicats francesos, que aconseguiren ja fa anys el que aquí no s’ha guanyat encara.

Es va parlar de l’interès del Govern a especular amb terrenys i de la manca d’interès a defensar els llocs de treball.

Foto: Agnès Giner

Alumnes de les XXIV Jornades sobre Cooperativisme.

8527-coop-324

22/9/09

12:20

Página 19

xxiv Jornades sobre Cooperativisme 19

Foto: Agnès Giner

D’esquerra a dreta: Jaume Fallada i Pep Riera, el dissabte 22 al matí.

L’Enriqueta va dir que l’endemà hi havia una mobilització del Sindicat Agrari, i llavors es va demanar a les cooperatives que demà cooperatives i sindicats vagin tots a l’una.

I arribem al dissabte 22. Pep Riera, de la Unió de Pagesos, va afirmar que la pagesia ha intentat respondre a la crisi; que és un cos amb dues potes: la sindical i la cooperativa. Va dir que la crisi que es pateix és estructural i que per fer-hi front s’haurien de prendre moltes mesures. Va parlar del banc de terres. Va dir que caldria dinamitar la política agrària de Brussel·les, ja que conté un munt de mesures no meditades, que no tenen en compte les especificitats; que ens manca el sindicalisme articulat europeu, i també un grup de pressió social independent; que hi ha una política agroindustrial que es dedica a rebentar preus al món, com ara Freixenet als EUA. Va afirmar que s’ha de reclamar amb contundència, perquè, si no hi ha força, se’ns seguiran rifant. Creu en la complicitat entre sindicat i cooperativa, i reclama més la complicitat de la gent de ciutat. Va dir que el fet de no intervenir políticament vol dir deixar el joc en mans del contrari, i que el temps és important.

En el col·loqui, moderat per en Jaume Fallada, patró de la Fundació Roca i Galès, es va parlar del malbaratament de les subvencions, de la complicitat que hi hauria d’haver entre els urbanites i els pa-

gesos; de l’interès de l’administració perquè sindicats i cooperatives no caminin junts; de la necessitat que les cooperatives comprin les terres que queden lliures, i de moltes coses més.

Tot seguit va ser Joan Lluís Jornet, membre del col·lectiu Ronda, l’encarregat de presentar l’última ponència. Va dir que tenim inserits a l’ADN la sociabilitat i el cooperativisme, i que això fa possible la supervivència de l’espècie; que no nega ningú que la democràcia sigui el millor, però que sense igualtat i solidaritat no n’hi ha, de democràcia, i que neoliberalisme no concorda amb democràcia; que la

limitació del sindicalisme actual és que és el fruit del pacte amb el capitalisme; que, a canvi de la millora de les condicions laborals, s’accepta no discutir la propietat de l’empresa; que la crisi no és econòmica solament, sinó també ecològica; que els humans ens hem de plantejar com produïm i com estalviem; que el capitalisme ha mostrat la seva incapacitat per cobrir les necessitats de la gent, ja que hi han persones que viuen amb menys de dos dòlars diaris; que, vist això, és aconsellable abandonar i oferir una via nova; i que el cooperativisme n’és una part important.

Encetat el torn de preguntes, Jornet va dir que el treballador ha de conjuminar els interessos de la cooperativa i els personals; que a les grans cooperatives hi ha de participar tothom; que cadascú a la seva àrea de treball és responsable i amo de les seves decisions, i que el consell rector queda per a les grans decisions; i que és bo que el poder sigui exercit per tothom.

Finalment, Joan Josep González, president de la Fundació Roca i Galès, ens va dirigir un curt comiat, a tall de cloenda.

I, després d’això, vam començar ja a pensar en les Jornades de l’any vinent. A reveure.

M. Amor Fernández

Foto: Agnès Giner

D’esquerra de dreta: jaume Fallada i Joan Lluís Jornet, el dissabte dia 22 d’agost al matí.

Núm.

324

8527-coop-324

22/9/09

12:20

Página 20

20 Economia Cooperativa

El passat dia 1 d’agost va morir Germinal Belis i Peiró (Mataró, 1932-2009), entusiasta col·laborador de la revista Cooperació Catalana. Nebot de Joan Peiró i Belis –líder anarquista i fervent cooperativista–, en Germinal Belis va dedicar tota la seva vida laboral a la cooperativa Cristalleries de Mataró, coneguda popularment com el Forn del Vidre. Home de fermes arrels cooperativistes tenia com a base de les seves conviccions la cooperació, la solidaritat, la igualtat i la justícia socials i l’emancipació obrera.

També va ser un apassionat assistent a les Jornades sobre Cooperativisme que organitza cada any la Fundació Roca i Galès a Prada de Conflent, i a d’altres activitats tant de la Fundació com del món cooperativista.

Publiquem a continuació a mode de senzill homenatge, un text que va escriure pels Premis Fundació Roca i Galès 2008, encara inèdit, on repassa la seva vida laboral al Forn del Vidre, sempre compromès amb els principis i valors cooperatius.

Treballar en una cooperativa industrial

E

ra jovencell, encara no tenia quinze anys, i em va arribar l’hora d’anar a treballar, ja que calia ajudar la mare a afrontar els problemes econòmics de mantenir la casa, i heus aquí que vaig anar a treballar on quasi era obligat d’anar, per raons de la història familiar: al Forn del Vidre de Mataró, de nom Cristalleries de Mataró, Societat Cooperativa.

Vaig treballar-hi tota la vida laboral, des del desembre del 1946 fins al març del 1997, un total de cinquanta anys i tres mesos, i en cap moment em va pesar el fer-ho, malgrat les situacions viscudes, algunes bastant difícils de pair, sobretot en els darrers dotze anys, en què vaig gaudir de la qualificació d’administrador general.

Tot plegat, perquè des del principi el treballar al Forn del Vidre — que és com es coneixia vulgarment l’empresa vidriera— era una acceptació en tots els ordres, tant de treball com els socials que distingien aquesta cooperativa industrial, avui encara viva i en marxa, en la qual havien treballat els meus Núm.

324

antecessors i de la qual, quan hi vaig començar, també la meva mare encara n’era treballadora.

Aquesta empresa era constituïda per dos ens, una empresa industrial del ram del vidre, d’una part, i una societat cooperativa, de l’altra, que treballava i actuava d’acord amb els principis solidaris de la cooperació i del cooperativisme com a pal de paller, cosa que feia molt passadores totes les obligacions, tant industrials com socials, que s’havien de dur a bon terme. Sempre recordaré que, quan jo encara no treballava i veia i sentia els qui ja ho feien, i no precisament en una cooperativa, m’espantaven al sentir-los queixar-se com ho feien, de l’explotació a què estaven sotmesos, i jo temia que, quan m’arribes l’hora a mi, a veure si també seria objecte d’aquest tractament explotador.

Doncs no; vaig tenir la sort d’anar a treballar a una cooperativa industrial de treball associat, on treballar s’havia de fer com a tot arreu, força i bé, però on el tracte era social, solidari i correcte en tots els sentits, com a norma, tot i que segurament —perquè som humans— hi va ha-

8527-coop-324

22/9/09

12:20

Página 21

Història del Cooperativisme 21

ver alguna excepció dissortada—; però generalment el tracte era el correcte; la qual cosa no volia pas dir que tot estava acceptat; no, al contrari: érem potser més exigents amb un treball en què la qualitat del que es produïa era extremament revisada i controlada i s’exigia en aquest sentit el màxim, ja que l’èxit inicial del Forn del Vidre de Mataró s’inicià amb la qualitat indiscutible dels seus productes, que en forjaren l’anomenada, no tan sols de l’empresa, sinó també dels vidriers manuals del començament, que eren reconeguts arreu del món del vidre; eren els temps dels vidriers manuals, avui dissortadament ja acabats del tot.

Ja des de els seus inicis, Cristalleries de Mataró, SC s’organitzà com dos ens: un era una fàbrica de vidre per a la il·luminació, que s’havia de tractar com el que era, una indústria vidriera; i l’altre, una societat cooperativa, amb uns princi-

pis socials i solidaris de cooperació i un pal de paller dit cooperativisme que la feia funcionar com a tal, fruit del pensament dels qui en foren iniciadors i fundadors: en Josep Ros Serra principalment, i el seu company Pau Pi i Escalas, als quals anys més tard, adequar estatutàriament l’encert d’en Joan Peiró Belis, que en fou durant uns anys dirigent —director de fàbrica— i que va contribuir extraordinàriament, pels seus coneixements del moviment obrer, a orientar el camí a seguir.

Aquesta cooperativa industrial que s’inicià el setembre del 1919, quan

encara no existia cap llei que la protegís com a tal —la Llei de cooperació industrial data del 1934—, ho féu com a Forn del Vidre Josep Ros Serra, però a la mort d’aquest el 1933, la seva filla i hereva Fraternitat Ros Ballesteros en fou la continuadora; però, com que sempre havia compartit amb el seu pare la idea i els principis cooperativistes, tant bon punt la Llei de cooperació industrial va estar vigent —el 1934— féu lliurament a la Societat Cooperativa Cristalleries de Mataró, Cooperativa Obrera, l’herència rebuda del seu pare.

Tot plegat, instituí legalment aques-

Núm.

324

8527-coop-324

22/9/09

12:20

Página 22

22 Història del Cooperativisme

ta cooperativa industrial, avui encara viva i treballant com un exemple de l’esforç del cooperativisme industrial després de suportar anys de lluita i de difícil subsistència, malgrat els apoderaments del 1940 per part del govern franquista, a l’acabament de la guerra civil i que duraren fins al 1952, any en què oficialment els fou lliurada de nou l’empresa industrial als cooperadors, que en tot temps i malgrat les circumstàncies l’havien mantinguda viva mitjançant el seu treball diari a pesar de les circumstàncies adverses.

L’esforç que tot això va comportar era fruit de la ideologia i dels pals de paller forjats amb ella a través dels anys de creació i desenvolupament de l’ideal cooperativista que la ideologia dels fundadors fou capaç d’imbuir, pel seu exemple, als qui els seguiren, per la fermesa de les seves creences cooperativistes, solidàries i socials que els envoltaven, herència dels fundadors i fruit de l’esforç sense parió portat terme en totes les circumstàncies difícils per tal de seguir tirar endavant contra tot i contra tots.

Gràcies a tot això, avui aquesta cooperativa industrial del vidre en-

Núm.

324

cara és viva, i tot plegat des del 1919, quasi noranta anys de vida i esforç en tots els ordres, ja que com a indústria vidriera ha hagut de canviar de productes produïts, per tal d’adaptar-se als mercats en què ha hagut de treballar per tal de sortir-se’n.

Tot i això, ha anat tirant endavant, sempre treballant fort, perquè s’ha d’entendre que les cooperatives industrials han de treballar sempre més i més bé que les empreses patronals, ja que la qualitat dels seus productes ha de ser necessàriament la virtut que les distingeixi de les altres.

Avui els productes ja són uns altres, més variats dintre del ram del vidre, però el principi de la qualitat llur ha de ser constant malgrat els noranta anys ja quasi de vida industrial, ja que aquesta condició és el pal de paller indestructible que ha de mantenir l’esforç que des del primer dia ha condicionat el seu èxit i ha valorat l’esforç de treball i enginy dels cooperadors industrials de Cristalleries de Mataró, SC. No ha estat pas fàcil aquest camí de sirga, per les moltes circumstàncies adverses que s’han hagut de suportar, esquivar, lluitar i fins i tot

pagar amb esforços inoïts per tal de tirar endavant, per moltes i diferents causes, externes i sobretot internes, les més difícils de fer comprendre als mateixos cooperadors.

Però en definitiva és la lluita que s’ha de resoldre dia a dia si volem sobreviure als embats que els mercats imposen, que la qualitat reclama i que el mateix treball exigeix per tal d’arribar com cal a la meta.

Però la Cooperativa de Mataró, Cristalleries de Mataró, SC, tot un símbol per a la ciutat, per al món del treball i per al cooperativisme industrial, és aquí, és viva i real des de fa quasi noranta anys, a pesar de totes les circumstàncies que ha hagut de suportar, tots els esforços duts a terme i tot el treball que això els ha exigit i que esperem que continuï subsistint, en clara demostració al món del treball que el Cooperativisme Industrial no és un somni, sinó una realitat possible si s’hi aporta tot el que cal.

Que així sigui, creixi i prosperi en benefici de la idea cooperativista i de tots aquells que lluiten pel seu desenvolupament.

Germinal Belis i Peiró

8527-coop-324

22/9/09

12:20

Página 23

Cooperativisme al món 23

Cooperativisme a l’Índia

E

n un viatge recent que vaig fer a l’Índia, em va arribar a les mans informació d’una cooperativa lletera que procuro exposar a continuació.

Es tracta d’Amul Dairy Cooperative, que funciona des del 1946 i que ha ajudat a la transformació de l’Índia, ja que és es una de las cooperatives lleteres amb més producció del país. La va fundar el Dr. Vergese Kurien amb l’objectiu principal de mantenir las cooperatives lleteres en mans privades.

Actualment, Amul Dairy és present a més de deu mil pobles a través de cooperatives, que juntes venen diàriament al mercat més de deu milions de litres de llet. Aquesta cooperativa ha transformat el procés productiu de milions de petites granges fent-los utilitzar sistemes automàtics que els permeten guanyar temps i qualitat amb controls. També han renovat tot el procés de pagament, que els ha beneficiat amb un pagament molt més immediat que el d’abans.

D’altra banda, la cooperativa ha desenvolupat el test de qualitat amb màquines, que ha fet que avui sigui una cosa molt més transparent, i a més a més aquest procés el duen a terme només dones, cosa que ha millorat la imatge de les dones a l’Índia.

El cas de la cooperativa Amul Dairy ha servit d’exemple i ha suposat la integració econòmica d’una part molt important de l’Índia.

Els principis bàsics que ha tingut en compte són els següents: una estructura de tres nivells en què els propietaris són els productors; una administració professional que respon davant directoris controlats pels productors; el dret de acomiadar i contractar personal; el dret de fixar els preus al productor i al consumidor, i el dret de presentar declaració de tancament.

Gujarat té la Federació de Cooperatives de Màrqueting de Llet a l’Índia, que és una de les organitza-

cions de productes alimentaris més importants del país, i també una de les cooperatives de llet més grans.

Diverses dades d’aquesta Federació Membres 13 districtes cooperatius de productors de llet Membres productors 2.700.000 Societats de pobles 13.141 Capacitat productiva de llet 10.210.000 de litres al dia Producció el 2007-2008 2,69 bilions de litres Capacitat de transport de llet 626.000.000 de tones al dia Pinso per al bestiar 3.090.000.000 de tones al dia Volum de vendes el 2007-2008 1.325.000.000 de dòlars (1994-1995: 355.000.000)

obert noves vies entre els productors de les zones rurals remotes i els consumidors urbans.

S’ha reduït la pobresa. Un 60% dels beneficiaris són agricultors marginals, de petita escala.

El consum de llet per càpita ha augmentat de 107 g/hab. el 1970 a 193 g/hab. el 1994.

Tal com s’ha indicat, les dones han estat les més beneficiades, ja que s’han format mes de sis mil cooperatives lleteres administrades per dones.

Els diners generats per la indústria lletera s’ha utilitzat perquè els nens no abandonin l’escola i tinguin més oportunitats de continuar els estudis.

M. Lluïsa Navarro Revert Assigem, Sccl

La llista de productes és molt variada, ja que va des de pans amb mantega, pastilles de mantega, formatges pasteuritzats o no, pizzes amb formatge, púdings amb diferents gustos, llets en pols, llets per a infants, llet fresca, iogurts, xocolates, etc.

Conclusió El projecte de comercialització ha estat allò que més ha ajudat els petits propietaris a obtenir els beneficis més importants, ja que ha Núm.

324

8527-coop-324

22/9/09

12:20

Página 24

24 Opinió

La vigència dels valors cooperatius

V

aig assistir a diversos actes de la Setmana de l’Economia Cooperativa que es va fer a Barcelona a començaments del passat mes de juliol. Va ser una experiència gratificant observar la vigència i la força dels ideals cooperatius a la nostra societat, particularment en una època de crisi econòmica i de valors. En especial, vaig assistir a la II Trobada Universitats/Cooperatives, en la qual es va debatre sobre la conveniència de connectar el món de les cooperatives amb l’educació universitària. Es va discutir sobre la conveniència d’explicar el fet cooperatiu i de contribuir amb la universitat a un coneixement més profund del que signifiquen les cooperatives a la societat catalana actual.

Certament, cal programar cursos, seminaris, màsters i tot tipus d’estudis entorn de l’empresa cooperativa i els valors humans que aquesta traspua. M’interessa destacar ara aquest darrer aspecte, el dels valors humans. Avui, davant els valors imperants del consumisme i la competència ferotge sense respecte a res ni a ningú, enfront d’una societat que es rendeix davant l’esforç per tal de cercar vinculacions estables, cal gaudir de la intel·ligència necessària per cercar vincles sòlids, profundament humans, com els que aporta l’experiència cooperativa. Cal aprofitar la crisi econòmica per cercar nous lligams humans i noves actituds, tot lluitant perquè siguin més presents a la societat actual. Es podria passar d’una economia de mercat, massa sovint guiada els darrers anys pel guany ràpid i especulatiu, a una economia més humana, més a la mida de les persones.

Els valors cooperatius, en la mesura què son humans, es podem considerar previs a l’economia i al Núm.

324

mercat, per abastar així tota una preocupació jurídica, econòmica i política. El principi que defenso es podria expressar de la manera següent: Cooperar (més) en lloc de competir (només). La vida en xarxa, la nova globalització, les tecnologies de la comunicació i de la informació, el llenguatge positiu de la construcció del nosaltres en tots els ordres, haurien de ser els motors d’un autèntic canvi en les condicions de vida. El diàleg com a mètode per arribar a acords, com s’esdevé en el marc autèntic de l’esperit cooperatiu.

La promoció dels valors cooperatius es manifesta de manera destacada en l’anomenada “responsabilitat social corporativa”. L’empresa, a banda de prosperar juntament amb els seus membres, ha de ser conscient del seu paper en l’entorn del qual sorgeix i al qual ha de servir. Aquesta és una responsabilitat de tota empresa, sigui cooperativa o no, però penso que el món cooperatiu i en general tot allò que s’anomena “economia social” hi ha de ser especialment sensible. Els qui ens dediquem a la universitat i estem preocupats per la societat que ens envolta voldríem contribuir a aquesta tasca, perquè la universitat també ha de tornar a la societat allò que aquesta li dóna. Conjuntament, universitats i cooperatives podem analitzar amb més rigor i coneixement de causa el paper que ens pertoca en la societat catalana del segle XXI. D’altra banda, el llenguatge cooperatiu és molt convenient avui per tal de superar demagògies, imposicions, improperis, de persones i col·lectius. Es parla fins i tot de “federalisme cooperatiu” com una manera d’organitzar col·lectivitats humanes. I, en l’àmbit educatiu, l’“aprenentatge cooperatiu” es fonamenta a posar en comú, deliberar, per tal d’assolir objectius do-

cents, a partir del lliure coneixement de la matèria.

En aquests supòsits i d’altres que es poden donar, els valors cooperatius són expressió de la creativitat i de la llibertat d’iniciativa de les persones; posen èmfasi en el treball en equip; en la humilitat com a actitud respectuosa amb els altres, i en el reconeixement de la igualtat real a partir de constatar el paper de cadascú en un col·lectiu.

Joan Lluís Pérez-Francesch Professor de Dret Constitucional Universitat Autònoma de Barcelona

8527-coop-324

22/9/09

12:20

Página 25

Pensem-hi 25

Una samarreta com la meva

M

’ho explicava el meu fill Santos. Ell s’hi estava passejant amb un amic, a mig matí del dia 13 de setembre, per la riera d’Arenys de Munt, quan, tot d’un plegat, va veure, només, una determinada samarreta. Em diu que el crit se li va escapar així, de cop: “Una samarreta com la meva!” I, immediatament, se’n va adonar, i va afegir-hi: “Cony! Si és el meu pare!”

Doncs sí. No ens havíem dit l’un a l’altre que hi aniríem, però així ens vam trobar, el matí del 13 de setembre, a Arenys de Munt. Amb la mateixa samarreta. Una senzilla samarreta negra, que, en lletres blanques, diu Make no mistake: I’m catalan and so I’m not spanish.

El text podria traduir-se així: “No us equivoqueu: jo sóc català i, en conseqüència, no sóc espanyol.” I aquestes samarretes tenen una petita història.

En Santos me l’havia regalat, temps abans, en no sé quina festa familiar. N’havia comprat alguna més.

Si més no, una per a ell i una altra per a l’Ivan. Un parell de dies després, li en vaig demanar informació i, mitjançant els serveis de “www.productesdelaterra.com”, jo vaig comprar-ne també algunes.

Per a la Ma. Amor –que era al meu costat a Arenys de Munt aquest 13 de setembre- , per al Marc, i no recordo si per a algú més.

I ara comença l’altra història. Resulta que el MAPA., (Moviment Arenyenc per a l’Autodeterminació), una associació situada a Arenys de Munt, vila del Maresma d’uns vuit mil habitants, ha tingut la pensada de convocar una consulta popular per saber si a la gent de la seva població li agradaria, o no, que Catalunya fos un estat independent. Maredeuetasantíssima, la que han organitzat a Espanya!

El govern, a través de la Fiscalía del Estado, ha presentat un recurs en contra, i una jutgessa n’ha prohibit a l’ajuntament qualsevol mena de col·laboració. El partit Falange Española ha organitzat una manifestació, també, és clar, en contra, per al mateix dia, que ha estat autoritzada per la nostra preciosa Conselleria d’Interior. I, quan aquesta, veient l’atzagaiada que havia comès, ha dit que la manifestació hauria de fer-se una setmana més tard, el Consejo Superior de Justicia de Cataluña ha decidit que no, que els falangistes tenien dret a fer-la el mateix dia 13. I l’excels Mariano Rajoy, cap de l’oposició de l’estat, ha exigit, el vespre del dia 13, que el president del govern doni explicacions pel fet d’haver permès aquesta consulta, que es veu que atempta contra totes les essències d’España i de la democràcia.

Bé. Escric aquest article el dia 14.

Ahir Arenys de Munt ha tingut molt més de vuit mil habitants, i ha estat una festa. Ha votat el 41’01 % de la població, i el resul-

tat ha estat d’un 96’33 % a favor del “Sí”. A mi em sembla, què voleu que us digui, com sempre, que la participació ha estat molt petita, i em sap molt de greu. Però sé de si més no dues persones arenyenques, d’una certa edat, que, ja dies abans, confessaven que no anirien a votar, que els feia por. Tanmateix, els falangistes assistents a la manifestació, en una plaça reservada i en dos petits autocars, tot controlat i protegit pels Mossos d’Esquadra, han estat exactament setanta-dos.

I, per tot Arenys de Munt, el dia 13 de setembre del 2009, jo, i molta gent com jo, que no estàvem al cens d’Arenys, ens hi passejàvem, sense autorització de ningú, senzillament perquè volíem ser-hi, donar suport a aquella consulta. I cridar, si ens venia de gust, “Dig-nitat! In-de-pen-dèn-ci-a!”, i cantar Els segadors pel carrer.

I tothom tenia dret, n’estic segur, a lluir una samarreta com la meva.

Santos Hernández.

Setembre del 2009.

Núm.

324

8527-coop-324

22/9/09

12:20

Página 26

26 Biblioteca/Llibres

Donació gratuïta de llibres ◆ La Biblioteca de la Fundació Roca Galès està al servei de totes aquelles persones que volen consultar temes referents a cooperativisme i economia social. ◆ Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones i entitats que amb les seves donacions han contribuït a assolir els 5.000 exemplars que actualment la nostra biblioteca pot oferir als seus lectors. ◆ Segueixen arribant nous llibres, i a fi d’obtenir l’espai necessari, hem cregut oportú fer una reestructuració de la biblioteca, retirant les obres de les quals disposem més d’un exemplar, i d’aquelles que no tracten específicament dels temes sobre els quals estem especialitzats. ◆ Cada mes, la biblioteca de la Fundació Roca i Galès publicarà a Cooperació Catalana un llistat de quinze títols d’aquest tipus de material. ◆ Aquests llibres podran ser obtinguts de forma gratuïta per qualsevol persona o entitat que hi estigui interessada. ◆ Com obtenir aquests llibres: – Cal demanar-los per telèfon o per fax a la bibliotecària en horari de la biblioteca.

– Durant un període de trenta dies posteriors a la seva publicació.

– Els llibres s’hauran de recollir a la Fundació Roca i Galès i prèviament s’haurà d’omplir una fitxa amb les dades personals.

– En cap cas no es podrà fer un ús comercial del material obtingut.

– Les peticions seran ateses per rigorós ordre de comanda.

Núm.

324

1. EVANS , Archival A. Hours of work in industrialised countries. Ginebra: International Labour Office, 1975.

2. La auditoría social y economía solidaria. Barcelona: Fundació Deixalles, 2004.

3. La comercializació del peix fresc: Alternatives de futur. Palamós: Universitat de Girona i Ajuntament de Palamós, 2002.

4. La estrategia europea de empleo. Madrid: Consejo Económico y Social, 2001.

5. La igualdad de trato en el empleo. Guía práctica. Fundación ONCE, 2007.

6. Las geografías compartidas. Identidad, conflicto, diversidad, globalización. Revista de Occidente. Núms. 266-267. Madrid, 2003.

7. “Fábrica y ciudad”. Sociología del Trabajo. Madrid: Queimada, 1981 (Cuadernos; 5).

8. FINA SANGLAS, Lluís. Mercado de trabajo y políticas de empleo. Madrid: CES, 2001.

9. Informe de buenas prácticas para la implantación de cláusulas sociales. Fondo Social Europeo, 2007.

10. KÉRÉVER, André. La inflación, hoy. Barcelona: Nova Terra. 1965.

11. Metodología para la identificación y el análisis de buenas prácticas en las actuaciones cofinanciadas por el Fondo Social Europeo. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, 2006.

12. Nota d’Economia. Revista d’Economia Catalana i del Sector Públic, 69-70. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2001.

13. Manual de contabilidad y costos. Mèxic: Limusa, 1979.

14. Roba Amiga. Set anys vestint xarxa. Barcelona: Fundació Un Sol Món, 2008.

15. Une Chine rurale “responsabilisée”. París: Collège Coopératif, 1985.

La Biblioteca de la Fundació Roca i Galès ha rebut recentment una extensa donació de llibres de temàtica cooperativista, economia social, medi ambient i altres, que ha incorporat als seus fons. Tot i això, té un considerable romanent que posa a disposició de les persones i entitats que hi puguin estar interessades. Cal convenir dia i hora amb la bibliotecària per venir a triar-los.

Biblioteca de la Horari: dilluns i dimecres de 10 a 13h. dimarts i dijous de 16.30 a 19h.

Telèfon 93 215 48 70 Fax 93 487 32 83 a.e.: biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org

8527-coop-324

22/9/09

12:20

Página 27

Biblioteca/Revistes 27

Retalls

NEXE. Quaderns d’Autogestió i Economia Cooperativa Núm. 24. Juny del 2009. Barcelona seira@fundacioseira.coop www.fundacioseira.coop www.cooperativescatalunya.coop Nova etapa de Nexe, ara coeditada per la Fundació Seira i la Confederació de Cooperatives de Catalunya. Hi ha un nou canvi de maquetació, amb menys pàgines, i també de contingut, i amb un equilibri més igualitari entre els articles generals i els més centrats en el sector cooperatiu.

El primer article es titula “Crisi, mercat i una «altra economia»” i l’autor hi fa una anàlisi des d’una perspectiva diferent de l’habitual de la crisi financera actual.

L’article “Com aprofundir la participació en les cooperatives de treball. Sis propostes i un requisit” proposa la manera per poder aconseguir que els treballadors de les cooperatives tinguin una participació més gran. També inclou sis propostes de gestió.

Segueixen els articles següents: “Discursos i pràctiques: La dimensió dels valors de la intercooperació”, “Novetats en la regulació de les cooperatives”, “En el moviment de cooperar i emprendre: Experiències italianes d’empreses socials”, “Repensar l’alternativa de la crisi”, “Antoni Comín: L’hora del socialisme dels ciutadans”.

La revista acaba amb la secció “Recomanacions”, en la qual proposen quatre llibres i pàgines web, amb les ressenyes de cadascuna.

Annals of Public and Cooperative Economics. Annales de l’Économie Publique, Sociale et Coopérative.

CIRIEC Internacional Núm. 3. Setembre del 2009. Lieja www.ciriec.com apce.ciriec@guest.ulg.ac.be Revista en llengua anglesa, editada pel CIRIEC Internacional. En reproduïm part del sumari: “¿Reinventar la roda? Les cooperatives africanes en un entorn econòmic liberalitzat”, un article que analitza el desenvolupament econòmic a l’Àfrica, que està dividit, segons els autors, en dues etapes importants: l’era del control de l’Estat i la de la liberalització. La primera va durar fins al començament dels anys noranta i va ser la de l’origen de les cooperatives al continent i del seu creixement significatiu. Els autors distingeixen un model cooperatiu unificat, un model d’economia social, un model de moviment social, un model de productors i un model indígena.

Els altres articles són els següents: “Despeses d’ofertes conjuntes, govern i mercats públics: El cas del projecte de carreteres”, “Economia vertical i horitzontal en el sector de l’electricitat, un enfocament integrat”, “Regulació del preu del minorista i l’opció de diferir/ajornar”, “Conflictes d’interessos en el si dels consells de direcció dels hospitals sense ànim de lucre. Teoria i pràctica”.

Triodos Magazine Núm. 111. Estiu del 2009. Brussel·les www.triodos.be info@triodos.be Revista en llengua francesa editada per Banque Triodos. En reproduïm el sumari: A “Cultura i salut” s’inclou un article sobre instru-

ments musicals i un altre sobre teatre. A “Economia social”, “Propeller: La innovació social dins la lògica de mercat”. A “Natura i medi ambient”, “Belvas: Una xocolata belga... i sostenible” i “Sealease: Cap a una navegació més verda”.

Elisenda Dunyó Núm.

324

8527-coop-324

22/9/09

12:21

Pรกgina 28