Cooperaciocatalana 323

8384-coop-323

29/7/09

13:03

Página 1

Juliol-agost 2009 • revista mensual • any 30è • PVP 2,50 € • edita Fundació Roca i Galès

323

Universitat de Prada

8384-coop-323

29/7/09

13:03

Página 2

Assessorament i gestió integral especialitzada en COOPERATIVES, FUNDACIONS i ENTITATS NO LUCRATIVES

• • • • •

Comptabilitat, aplicació Pla Comptable, seccions, tancament, Comptes Anuals. Obligacions tributàries, Declaracions periòdiques, Impost Societats, Requeriments, Inspeccions, etc. Nòmines, Seguretat social, problemàtica laboral, sancions, acomiadaments, etc. Temes socials, Assemblees, seccions, constitució i canvis en òrgans d’administració, mediació en situacions conflictives, etc. Temes jurídics, contractes, adaptació estatuts, revisió de la gestió tributaria, regularització Registres: Cooperatives, Propietat, etc.

PROTECCIÓ DE DADES, Document de Seguretat, inscripció Agència Protecció de Dades ASSIGEM Serveis Empresarials, Sccl Girona, 38, 1r 2a - 08010 Barcelona Tel. 932 652 285 - Fax 932 325 613

8384-coop-323

29/7/09

13:03

Página 3

323 Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 cc@rocagales.org www.rocagales.org Amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya i del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Coordinació Agnès Giner Consell de Redacció Josep Busquets, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Santos Hernández, Esteve Puigferrat i M. Lluïsa Navarro. Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits. Foto portada: Agnès Giner Disseny l’Apòstrof, SCCL Maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada ISO 9001, 14001 i EMAS)

Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415 Aquesta revista ha estat impresa sobre paper ecològic de 140/90 gr amb un procés de fabricació sense clor ni blanquejants òptics

Revista mensual - Any 30è Juliol-Agost 2009

SUMARI Tornaveu

4

Clara Delgado Salcedo

Editorial

5

Noticiari

6

Les Nostres Cooperatives

10

Cooperativisme a cop de clic i disseny a cop de traç David Fernandez

XXIV Jornades sobre Cooperativisme Programa 2009 Orígens del sindicalisme i del cooperativisme Andreu Mayayo i Artal Cooperativisme de consum i sindicalisme obrer Josep Casanovas i Prat L’univers cooperatiu en el món vitivinícola del primer terç del segle XX. Josep Santesmases i Ollé Unes breus reflexions sobre cooperativisme i sindicalisme Joan Lluís Jornet

13 14

Entrevista

17

14

15 16

Pep Eiera Montse Pallarès

Història del cooperativisme

20

Acció Cooperatista Catalana: La cooperació catalana a l’exili Joan Garner

Pensem-hi

25

Carpetes de la UCE Santos Hernández

Biblioteca Donació Retalls Elisenda Dunyó

26 27

8384-coop-323

29/7/09

13:03

Página 4

Un parell de preguntes (que en són quatre) a Clara Delgado Salcedo (Santo Domingo - República Dominicana, 1954), estudis d’administració i direcció d’empreses i administradora de Cusó Tapissers, SCCL ¿Què et sembla atractiu del cooperativisme? El més interessant és que el cooperativisme va més enllà de la societat de capital, ja que el valor el tenen les persones, i no pas els diners que aportin. El principi demòcrata d’“una persona, un vot” reflecteix aquest fet. I la diferència respecte a

Tornaveu

altres tipus de societat és que els socis amb la seva participació marquen el camí pel qual volen anar. El cooperativisme és de caire econòmic i social, defensa els interessos del col·lectiu per davant dels individuals, posa en pràctica la lliure adhesió, l’accés a la informació, la formació i la capacitació, la cooperació i la sensibilitat per fomentar una economia sostenible i equilibrada i la participació per aconseguir-la.

¿Què no et convenç del cooperativisme? Com en qualsevol altre àmbit, el punt més conflictiu som les persones, ja que de vegades ens manca generositat i no és fàcil que tothom comprengui el doble paper de treballador i empresari.

¿Com i quan vas sentir parlar de cooperativisme? L’any 1982, llegint La Vanguardia vaig descobrir que La Caixa feia cursos de tècniques cooperativistes sota la direcció de Tulio Rosembuj. Va ser una troballa molt interessant, i vaig descobrir una altra manera de fer empresa, més social i humana.

¿Creus que l’economia cooperativa és l’economia del futur? ¿Per què? És l’economia del futur. Sense cap dubte. L’economia cooperativa és molt més propera a les persones, més justa i mes demòcrata, encara que se n’ha de fer una gran tasca de divulgació. Ha de ser present a la formació professional i universitària, i cal adequar les lleis per facilitar la creació d’aquest tipus de societat. Ara és més evident que les cooperatives són una forma interessant de creació d’empresa i treball, els socis treballadors estan molt implicats en la bona marxa de l’empresa i en el manteniment dels llocs de feina. L’actual sistema econòmic s’ha de corregir, perquè permet moltes desigualtats, maltracta el més feble i deixa fer amb molta màniga ampla usurers i cobdiciosos sense escrúpols ni moral. Els senyors que governen cal que posin fil a l’agulla i treballin de valent amb fets i sense paraules buides. La credibilitat dels governants està molt malmesa, i la gent està tipa de tants abusos.

8384-coop-323

29/7/09

13:03

Página 5

Editorial

Universitat de Prada Una vegada més, quaranta-un anys després de la seva primera edició, la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent obre les seves portes i mostra una part de la cultura que constitueix els Països Catalans. I una vegada més, des de fa vint-i-quatre anys, la Fundació Roca i Galès organitza, en el si d’aquesta universitat, unes Jornades sobre el nostre cooperativisme. El tema d’aquestes jornades d’enguany és l’anàlisi de les relacions entre cooperativisme i sindicalisme, en el curs de la història i, també, davant la situació econòmica i social d’avui. Naturalment, aquest número de la nostra revista ve marcat per la importància que donem a aquest estudi. Llegiu-vos amb atenció els esquemes previs de les respectives ponències, que ens han estat enviats pels quatre ponents que ens hi han de parlar. Però no us perdéssiu l’entrevista a en Pep Riera, de la Unió de Pagesos, que, entre d’altres coses, també toca, i ben de prop, l’assumpte.

8384-coop-323

29/7/09

13:03

Página 6

6 Noticiari

Sants celebra el Dia del Cooperativisme Impulsat pel projecte de promoció cooperativa al barri de Sants, Barri Cooperatiu, la celebració de la 87 edició del Dia Internacional del Cooperativisme va ser l’ocasió de visibilitzar les cooperatives del barri i oferir una visió de la història cooperativa de Sants, alhora que es reivindicava la vigència d’un model empresarial que a Catalunya dóna feina a més de 40.000 persones. Durant tot el dissabte 4 de juliol, els visitants a la Fira de Cooperatives van poder observar una mostra de la diversitat de les empreses cooperatives, com PimPam Films, Teteria Malea, La Ciutat Invisible, Albera, Gestpreven, Net-Neteja, Cusó Tapissers, Germinal, Món Verd, El Tatanet, Abacus, així com els representants d’entitats del cooperativisme: Ara_Coop, Aposta, Escola de Cooperativisme, Grup Clade, la Fundació Seira, la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris, la Federació de Cooperatives de Serveis i Transportistes, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i la Confederació de Cooperatives de Catalunya. Barri Cooperatiu va tenir especial interès a mostrar que les cooperatives actuals tenen una història comuna al barri i fruit d’un exhaustiu treball de recerca i disseny van presentar una exposició històrica rememorant els orígens del cooperativisme al barri. “Les cooperatives han fet història” es va poder visitar a Les Cotxeres de Sants i durant els

propers dos mesos s’instal·larà a la Biblioteca Vapor Vell de Sants. Les activitats del 87è Dia internacional del Cooperativisme van oferir als més petits un espai per jugar amb jocs cooperatius, pensats per fomentar el treball i l’esforç conjunt. La matinal infantil, amb khaïma saharaui inclosa, va ser organitzada per Artijoc, Sccl. A més,

les activitats del Dia Internacional van comptar amb tallers, vídeofòrum i un concert de cloenda. El Barri Cooperatiu és un projecte de promoció de cooperatives al barri de Sants impulsat conjuntament per La Ciutat Invisible, sccl i la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

Conferència mundial d’investigació en economia social

Amb el títol de L’economia social en un món que enfronta la crisi global tindrà lloc a Östeksund ( Jämtland, Suècia), els dies 1 i 2 d’octubre d’enguany. Organitzada per l’Institut Suec per l’Economia Social (Ciriec EscandiNúm. 321 322

navia), la Mid Sweden University, el Ciriec Internacional i la Plataforma per l’Economia Social a la regió Mid-Sweden, la 2a. Conferència Mundial d’Investigadors en Economia social constarà de dues sessions plenàries, quatre sessions amb vuit tallers paral·lels i panells de presentacions. Les àrees tractades seran relacionades amb l’eco-

nomia social i l’emprenedoratge, el capital social, la creació d’ocupació sostenible socialment, medi ambiental i econòmica, i, les noves polítiques de desenvolupament d’un nou model nòrdic d’economia social, entre d’altres. Informació i inscripcions: http://socek.es

8384-coop-323

29/7/09

13:03

Página 7

Noticiari 7

Telecsal celebra el seu 25è. Aniversari a l’Auditori El passat dia 25 de maig Telecsal, Noves Tècniques Elèctriques, Sal, va celebrar els seus 25 anys d’existència amb els seus socis i amics, amb un concert privat de l’Orquestra Simfònica del Vallès a l’Auditori de Barcelona, i un còctel-sopar al Foyer del mateix auditori. Telecsal, constituïda el 9 de març de 1984, és una empresa capdavantera en l’àmbit de l’electricitat industrial, amb vint-i-cinc anys d’experiència en el projecte i execució d’instal·lacions d’alta i baixa tensió, el disseny d’equipaments electrònics i l’aplicació de microprocessadors. El seu àmbit d’actuació s’estén a totes les branques de la indústria, especialment els sectors que treballen amb processos continus. L’acte de celebració del 25è aniver-

sari va comptar amb la presència d’uns nombrosíssim públic format per socis, treballadors, clients i una àmplia representació del sector cooperatiu. Va comptar amb parlaments del President del Consell d’Administració de Telecsal, el Sr. Pere Ollé; del President del Grup Empresarial Cooperatiu Clade, el Sr.

Miquel Àngel Oliva; i, de la Consellera de Treball, la Sra. Mar Serna. També es va comptar amb la presència de la Directora general d’Economia Cooperativa, la Sra. Mireia Franch, del President del CTESC, el Sr. Josep Ma. Rañé i de la Sra. Maravillas Rojo, actual Secretaria general d’Empleo, entre d’altres.

Entorn convida als seus treballadors a fer-se socis Des de gener de 2009, la cooperativa Entorn ha posat en marxa una política activa d’incorporació de socis i sòcies adreçada als 350 treballadors de l’empresa. El pla, dissenyat conjuntament amb Aposta, busca incrementar el compromís dels assalariats amb l’ideari, les persones, les organitzacions del Moviment Laic i Progressista i els companys i companyes de la cooperativa, amb el lema Fes Entorn. La campanya que de moment ha

aconseguit doblar la quantitat de persones sòcies, preveu una completa formació sobre la cooperativa preparada per Aposta. El pla preveu que tots els treballadors amb implicacions iguals o superiors a 25 hores/setmana segueixin aquest curs. Fes Entorn ha editat materials específics de promoció (fullets, pòsters, postals i, properament, un butlletí informatiu). Entorn és una cooperativa mixta de consum i treball sense afany de

lucre, amb més de 20 anys d’experiència en el desenvolupament i gestió de projectes educatius i d’intervenció comunitària.

Núm. 321 322

8384-coop-323

29/7/09

13:03

Página 8

8 Noticiari

XII JORNADES D’INVESTIGADORS EN ECONOMIA SOCIAL I COOPERATIVA

Múrcia i la seva gent varen acollir aquestes jornades els dies 24, 25 i 26 de juny de 2009, de les que en conservarem molt bon record. Les Jornades van començar el dia 24 de juny; la Fundació Roca i Galès va assistir a l’Assemblea General com a membre de ple dret del CIRIEC - Espanya. Després d ‘aquest acte en el que es varen seguir totes les pautes obligades segons consta en els seus Estatuts, es va renovar la Junta; si bé va tornar a ser elegit com a President el nostre benvolgut José Luís Monzón Campos. Inaugurades les Jornades, es va seguir el programa previst amb una puntualitat bastant envejable, en molt bona part gràcies a la diligència del Sr. Rafael Chaves Avila coordinador de les jornades, el que és d‘agrair, destacant la taula rodona amb assistència de la Sra. Rosalia Alonso, Directora de la Càtedra d’Economia Social de la Universitat de Múrcia. Els dies 25 i 26, dedicats a diferents tallers paral·lels, que feien impossible poder assistir a tots, sí que ens va permetre en els que hi varem ser com a oients, constatar la gran qualitat dels presentadors. Fent una conclusió d‘aquests dies, la part més enriquidora és veure com cada vegada més, el món acadèmic universitari s ‘interessa

per l ‘economia social, en especial per les Cooperatives i Mutualitats, cosa que abans era una veritable excepció. Aquesta vegada els representants, tant de Catalunya com de Galícia i d’Euskadi, conjuntament amb la resta d’Espanya majoritàriament eren professors universitaris molt sensibilitzats per fer arribar al seu alumnat aquests coneixements. Quant als convidats que procedien d’Amèrica: Mèxic, Costa Rica, etc. També varen donar-nos la seva visió de com aquesta actual crisi està afectant als països de Centre Amèrica, no quedant-se només parlant d ‘un país determinat, sinó presentant-nos el gràfics dels moviments social del conjunt de tots ells. Una de les coses que aquell divendres el ponent ens va ressaltar, és que s ‘havia aconseguit finalment que independentment del terme econòmic, tenien tots ells, en aquell moment, uns governants que havien sortit democràticament elegits per les urnes i no com era per costum que moltes vegades havien estat imposats per la força. Llàstima, això era un divendres, i el dilluns tenim la notícia del aldarulls colpistes d’Hondures...

Esteve Puigferrat i Aguilar Patró de la Fundació Roca i Galès

BIBLIOTECA ESPECIALITZADA EN COOPERATIVISME al vostre servei Horari juliol i agost:

dilluns a dijous, de 9 a 14 h TANCAT del 7 al 14 d’agost (inclosos)

Aragó, 281, 1r 1a - 08009 Barcelona Tel. 932 154 870 - biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org

Núm. 322

8384-coop-323

29/7/09

13:03

Pรกgina 9

8384-coop-323

29/7/09

13:03

Página 10

10 Les Nostres Cooperatives

La cooperativa Clic Traç de Mataró, dedicada al disseny gràfic i la comunicació visual, complirà l’any vinent quinze anys de trajectòria. Lluny sembla quedar el 1995, les primeres webs arcaiques o la composició de fotolits. Quinze anys, 5.475 dies després, en què el desenvolupament vertiginós de les noves tecnologies i la consolidació del projecte cooperatiu l’han convertida, integrada per sis socis, en l’estudi de disseny gràfic de referència que és i en el qual qualitat, equip humà i professionalitat condensen una reeixida experiència cooperativa. De tot plegat, n’hem parlat amb en Joan Jubany, dissenyador gràfic, i la Laura Albets, responsable d’administració i comptabilitat.

Cooperativisme a cop de clic i disseny a cop de traç

B

en bé quinze anys i molts canvis. De la “pedaçaria general” de fer de tot en un petit espai a voltes impracticable, al salt de consolidar l’estudi de disseny en tot un edifici cooperatiu al bell mig de la plaça de l’Ajuntament de la capital del Maresme. Entremig, exactament, més de cinc mil dies. És la història de Clic Traç, SCCL.

Núm. 323

Nascuda inicialment com a branca especialitzada en serveis gràfics al si de la cooperativa Datum, també mataronina i dedicada als serveis informàtics, aviat va haver d’aprendre a emprendre el vol. L’espai físic de treball —un raconet de despatx—, que s’empetitia per moments, la incorporació de nous socis o el creixement de l’activitat els va dur a esdevenir Clic Traç. Cooperativa des de la primera pas-

sa. “Això restava clar i era una qüestió de principis”, afirma en Joan Jubany. “Teníem molt clar que volíem una organització democràtica i avançar cap a models igualitaris; el model d’empresa mercantil capitalista no convencia a ningú i ens motivava l’autoorganització cooperativa en comptes de treballar per a altri.” Cal dir que el bagatge cooperatiu de la comarca hi ajudava. “El cooperativisme no era pas nou per a nosaltres, no ens era pas desconegut; és patrimoni, amb una forta presència, de tota la comarca.” L’amistat amb en Pep Manté i els vincles amb el teixit cooperatiu, i l’acompanyament del Col·lectiu Ronda amb un primer contacte amb David Santacana, que va passar el relleu a l’Oriol Bota, el seu assessor de capçalera, van fer la resta per posar la primera llavor fèrtil. Com en tot naixement, com en tot creixement, a l’ordre del dia hi cabien —hi caben encara, afortunadament— les gestions de les contradiccions i de les dificultats de creure en allò que fas. Fent retrospectiva, no eviten de riure quan recorden la incorporació de la Laura en tasques de comptabilitat i administració. Els estranyava haver de contractar algú que no fes disseny gràfic. Els costava assumir-ho. Avui, sense embuts, és unànime el record quan assumeixen que automàticament van descobrir que havien fet la millor inversió feta mai per Clic Traç. “Els dissenyadors aporten disseny, i la gestió, gestió: el model anterior era inoperatiu. I la resposta òptima sempre és saber generar equips on cadascú aporti allò que sap fer millor.” Riuen també quan l’aposta per una cooperativa els venia definida per un treballador que no volia esdevenir-ne soci: “El problema us l’heu buscat vosaltres. Jo tinc tots els avantatges de la cooperativa, el mateix salari, i no haig d’aportar-hi capital, ¡ni resistir assemblees ni consells rectors!” D’aleshores ençà, només simbòlicament, el sou del soci i el del treballador difereix mínimament en una cooperativa on l’escala salarial és igualitària i tothom cobra el mateix.

8384-coop-323

29/7/09

13:03

Página 11

Les Nostres Cooperatives 11

Un model de creixement propi ¿Com s’ho han fet? En Joan i la Laura són precisos: “Hi ha altres models de creixement, però el nostre l’hem bastit a còpia de consolidar passos petits i graó a graó, i no avançar si l’avenç anterior no està consolidat. Passos petits, pas ferm, gens de pressa i molta prudència.” No obsedir-se tant per un gran salari, sinó pels altres valors que no tenen preu: la qualitat de vida, la realització personal, la qualitat professional. Creixement lent però sòlid basat en el treball en equip i en una concepció diferent del treball i l’economia. Canvis i avenços, doncs, consolidats de mica en mica. De dos informàtics i un dissenyador inicials a quatre dissenyadors, un il·lustrador (“tot un fitxatge que complementa a la perfecció el disseny informàtic”, mantenen) i una comptable que conformen avui la cooperativa. D’un despatxet instal·lat en una planta sencera de l’edifici cooperatiu que al número 31 del Carreró ha acollit de dalt a baix diversos projectes cooperativistes: des de la taverna Atzucac, que obre portes a la planta baixa, fins a Innova o Produccions El Callao. De la primera pedra a l’edifici sencer, que es diu aviat. De sous minsos i quasi imperceptibles a retribucions que ja superen el llindar de la dignitat en un model cooperatiu d’empresa que s’enfondeix en la qualitat de vida molt més enllà del sou: la realització personal, els horaris justos, la conciliació de la feina amb la vida familiar, i el respecte i la promoció de les inquietuds personals de cadascun dels socis. Cobertura i disseny cooperatiu,

també, per als canvis profunds en els processos de vida de cadascú: tots van començar solters i “sense compromís” i ara són pares. I, com el vol dels ocells migratoris quan enfilen nous camins per fer llargues travessies, en el treball en equip sempre hi ha la pulsió de qui tira del carro. I, també com en el vol dels ocells migratoris —sempre en equip, volant disposats en forma de V, amb rotació permanent i solidària per marcar el ritme—, l’esperit de l’equip humà de Clic Traç es va anar ampliant de mica en mica amb l’Albert, que apujava el llistó de la qualitat en el disseny i que obria delegació a Barcelona; amb en Teo, que incorporava reeixidament la il·lustració; o amb la Teresa, que arrodonia un equip que ha après a treballar en equip. Noves i velles lliçons del treball comú i col·lectiu que afirmen que a Clic Traç segueixen encertant-la perquè creuen que “la virtut no és pas no equivocar-te, és aprendre dels errors i corregir-los perquè no tornin a passar”. Aprendre, avançar, créixer és això: ni més ni menys.

Disseny cooperatiu i missatge social responsable Especialitzats en la creació d’imatge corporativa, en el desenvolupament de campanyes promocionals i en la realització de disseny editorial integral en coordinació amb professionals especialitzats, Clic Traç aporta, també i sobretot, valors socials al disseny i una fórmula combinada reeixida: tracte humà i qualitat professional. En un món on la publicitat arrasa, on l’aparença suggestiva massa so-

vint és frau, el concepte cooperatiu de disseny és antagònic. Diferencial. Social. No aposten per dissenys capdavanters ni trencadors, però no menystenen tampoc la creativitat. Assumeixen a fons que som al món de la implosió de la imatge, de la visualitat, de la percepció via ulls. Troben, amb raó, que han acabat fent didàctica i pedagogia a entitats, cooperatives i fundacions, per evidenciar-los la importància de la imatge: amb aquella màxima que rebla que un bon disseny no significa pas un bon producte o bon servei, però que un bon servei o producte requereix necessàriament una bona imatge o pot esguerrar-se. Amb tota la complicitat que dóna la qualitat humana i professional, és en aquesta tasca de suport on ells estan entestats, lluny dels embolcalls sovint superflus del món del disseny. Entestats a transmetre qualitat, comunicar transparència i visualitat i, sobretot, dissenyar endreçadament. Al missatge clar, social i responsable, hi contribueix també decididament el perfil majoritari dels clients: entitats socials, cooperatives, administracions públiques o fundacions. “Les males experiències han estat sempre amb empreses privades a tots els nivells: exigència desbocada, prepotència i fins i tot morositat”, puntualitza sense embuts la Laura. En aquests quasi quinze anys també els ha canviat, alhora, el medi i el suport de treball. En una aposta ambiental que també els ha guiats des del primer dia, han passat de les demandes intensives en paper a l’expansió de les noves tecnologies. “Ja no tan noves”, riu en Joan, Núm. 323

8384-coop-323

29/7/09

13:03

Página 12

12 Les Nostres Cooperatives

Programari lliure per al cooperativisme “quan estan fondament socialitzades i el dia que caigui internet se’ns atura el país”. Noves tecnologies, doncs, combinades, com sempre, amb el disseny gràfic i la il·lustració, com ho demostren a la perfecció els webs de la cooperativa Cusó Tapissers, d’Arç Cooperativa o de Coop57, que són marca clara de la casa: claredat, bon gust i endreçament. O, sense anar més lluny, el seu propi anunci a la nova revista Punt.coop: el més atractiu i entenedor i alhora el que més crida l’atenció amb simpatia i empatia.

Retrospectiva de quinze anys És clar que sintetitzar aquests quinze anys amb mirada llarga no és pas fàcil. Massa quotidianitats viscudes a fons. Per la Laura, “la diferència és bestial i positiva en tots els sentits; jo desconeixia el model cooperatiu i, mira, no tornaria a treballar en un lloc que no fos una cooperativa”. La priorització i consideració cap a la qualitat de vida dels socis és allò que la duu a mostrar-se tan categòrica. Pel Joan, tanmateix, el paradigma és la vida mateixa: “Ens hem fet grans i hem crescut amb la cooperativa. De mica en mica. Com a la vida. No arribes de cop a l’adultesa. I hem passat de l’adolescència a la maduresa, aprenent, a força d’errar, fins a tenir un projecte sòlidament consolidat. I saber també que una cooperativa no deixa de ser una empresa que ha de rutllar i, com tota empresa, ha d’obtenir beneficis. Democràticament, en equip i amb responsabilitat, això rai.” Quan els preguntes pel futur dels propers quinze anys, tarden ben poc a afirmar categòrics que l’objectiu és mantenir la qualitat i començar a pensar a preparar el relleu, amb la voluntat de créixer en qualitat més que en quantitat. “Encara som joves, però hem de començar a pensar a incorporar noves generacions, i ara comencem a pensar-hi”, diu en Joan. A l’obligatòria pregunta sobre com viuen l’actual escenari de crisi i el tancament de les aixetes financeres, tots dos afirmen que tot just Núm. 323

ara comencen a notar una relativa caiguda de la demanda. Motiu: que és ara quan les entitats i cooperatives estan aplicant els pressupostos retallats del 2009. Però, tot i això, bona nova, no han hagut de prendre cap mesura extraordinària.

Aprofitar la crisi Tenen clar que, si tenen una mica de temps, s’abocaran a la formació, a aquella “posada al dia” sempre pendent que les tasques quotidianes sempre ofeguen. O com en el cas del Xevi, en excedència per desenvolupar les seves inquietuds artístiques en el món del teatre, en una cooperativa on tots els socis —cooperativistes dins i fora de la feina— tenen compromisos socials, veïnals o comunitaris en què també aporten els seus coneixements professionals. Respecte a la crisi, però, fins i tot hi ha espai per a l’anècdota. L’entitat financera habitual els acaba de concedir una línia de risc. Quan van anar a cal notari a enllestir els papers, aquest els va suggerir: “Nois, aneu a celebrar-ho amb un bon dinar, perquè jo, que sóc notari, us puc certificar que això no passa, que aquestes línies ja no es donen avui en dia.” I aleshores recorden, quinze anys enrere, el primer cop que van anar al banc: els miraven amb cara estranya quan deien que eren cooperativa. Cooperativa membre de la FCTC, sòcia de Coop57 i una de les impulsores de Mataró Cooperatives, enrere queden també, com en tota història viscuda a fons, temps per recordar la pila d’anècdotes que s’acumulen. Com ara l’autèntica galeria infinita de personatges que desfilaren pels primers anys de la cooperativa (fins bruixes, diuen), quan s’abocaven a les petites feines per a impremtes en l’aventura humana que també és el cooperativisme. O com el record d’en Bartomeu Cruells, un humanista dels d’abans, de fonda formació. Un il·lustrat que els va reconnectar amb el sud dels Països Catalans — quan els va capficar en el disseny de la marca de l’Ajuntament de Paterna—, que els duia taronges o que di-

Clic Traç hi és també rere la primera nadala cibernètica de l’Ajuntament de Barcelona, sent també pionera per intensificar l’aposta per altres usos i formats amb criteris ecològics. Adaptació i innovació, doncs, aplicades al disseny electrònic i les noves tecnologies, davant la implosió d’internet com a nova porta al món de qualsevol projecte. Bregats en Pantone, formats, webs i imatges, en Joan recorda que treballar les primeres webs va ser “picar pedra”. “Vam veure la llum i, amb la descoberta sota el braç, la vàrem fer veure. Però va costar.” Ara, des de Clic Traç aposten decididament pel programari lliure a través de Joomla, un programari de gestió de continguts, desenvolupat de manera comunitària i altruista, que ha esdevingut “l’antítesi del programari privatiu, amb llicències de pagament i que només enriqueix una elit”. L’aposta pel programari lliure, a més, ha anat acompanyat de l’alliberament de certes càrregues feixugues: “Abans els webs eren d’elaboració artesanal, en llenguatge html pur i dur, amb hores de feinada i dies sencers de tasques mecàniques de manteniment. Ara fem webs amb editora que són lliurades al client «claus en mà» a punt per actualitzar-les quan calgui i de seguida. I s’agraeix: així ens podem dedicar a allò que ens agrada i sabem fer: dissenyar la imatge d’idees i projectes.” I continuem parlant i reflexionant sobre com el cooperativisme català ha abordat de manera desigual el paper que internet i les noves xarxes socials poden aportar, com a oportunitat i com a repte, per avançar en la visualització cibernètica del bagatge cooperatiu a casa nostra. www.clictrac.coop rectament els va implicar en la gesta de treballar la imatge i el disseny de la Biennal d’Arquitectura del Vallès, una de les feines de les quals estan més orgullosos i satisfets. En Cruells, que va marxar massa d’hora i quan no li tocava en una trobada d’afeccionats als “dos cavalls”, forma part també del patrimoni humà de la cooperativa i de la seva història, feta de persones molt concretes, que sempre hi són al darrere. Com a Clic Traç: l’Albert, en Teo, en Xevi, la Teresa, en Joan i la Laura. Entre taronges, “dos cavalls” i ordinadors, ¿per què no? Fet i fet, cooperativa és també i sobretot això: vides quotidianes compartides. David Fernandez

8384-coop-323

29/7/09

13:03

Pรกgina 13

8384-coop-323

29/7/09

13:04

Página 14

14 XXIV Jornades sobre Cooperativisme

Orígens del sindicalisme i del cooperativisme El sindicalisme i el cooperativisme són fills del liberalisme polític, del desenvolupament del capitalisme i de la necessitat de crear organitzacions col·lectives democràtiques en defensa i millora de les condicions de vida de les classes populars. L’estructuració de l’Estat liberal afavorirà la creació d’associacions independents de l’església i dels poders establerts trencant la concepció interclassista i jerarquitzada de caràcter gremial i religiosa. A casa nostra, més enllà d’algunes experiències reeixides i del parèntesi del sexenni democràtic (1868-1874), la Llei d’associacions de 1887 (i en el cas del cooperativisme agrari, la Llei de sindicats de l’any 1906) facilitarà la creació de sindicats i cooperatives. La concentració fabril urbana i la crisi agrària de les darreries del segle XIX van esperonar el naixement i consolidació de múltiples i diverses societats populars, obreres, menestrals, pageses... A cops es difícil destriar el sindicat de la cooperativa (no cal dir-ho en l’àmbit agrari, on es va copiar i traduir la legislació francesa, que regulava el cooperativisme, amb el concepte de Sindicats Agrícoles), així com del mutualisme o de les diverses tipologies de cooperatives de consum, producció, treball... De fet, tot sovint una mateixa entitat és moltes coses alhora o successivament. L’organització sindical i la creació de societats cooperatives va significar passar de la protesta a la proposta, de les societats bàsicament de defensa del lloc i les condicions de treball a la creació d’organitzacions col·lectives democràtiques amb la voluntat de millorar les condicions de vida alhora que pregonaven un altre model social basat en la fraternitat en comptes de l’afany de lucre. De models cooperatius, però, hi ha hagut de molts tipus i sovint confrontats, de la mateixa manera que les complicitats entre el sindicalisme revolucionari i el cooperativisme no sempre han estat presents. Pels revolucionaris, el cooperativisme no qüestionava l’estructura de propietat i el manteniment de la divisió classista de la societat. El cooperativisme va néixer l’any 1844 a la Gran Bretanya (Rochdale 1844) i cinquanta anys després es creava l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI), una poderosa organització internacional, sense fronteres, que aplegava milions de cooperativistes. Els catalans també hi érem presents i de forma destacada perquè Catalunya, convé recordar-ho i subratllar-ho, ha estat un país de sindicats i de cooperatives. Andreu Mayayo i Artal Professor d’Història contemporània de la Universitat de Barcelona

Cooperativisme de consum i sindicalisme obrer Fins no fa gaires anys, la història del moviment obrer a Catalunya havia deixat molt de banda el cooperativisme de consum i, en canvi, donava una gairebé total preeminència al sindicalisme obrer. Aquest oblit sovint es fonamentava en la creença que el cooperativisme era una forma d’associacionisme obrer secundari dins de les àrees industrials catalanes, amb grans límits des del punt de vista quantitatiu i també en relació amb les seves propostes de transformació social. Una anàlisi més pròxima a la realitat, feta sobretot a partir de la història local, ens demostra que aquesta visió de subordinació del cooperativisme de consum respecte al sindicalisme obrer no és certa, sinó que les dues formes d’associacionisme han tingut un paper fonamental en la història del moviment obrer a Catalunya. A les àrees industrials catalanes, en el passat, les cooperatives de consum i els sindicats obrers compartien una mateixa base social, la dels treballadors assalariats de les fàbriques. En ser dues organitzacions especialitzades en àmbits diferents, el de l’alimentació i altres necessitats bàsiques d’una banda, i el del treball i les relacions laborals de l’altra, les possibilitats de col·laboració entre el cooperativisme de conNúm. 323

8384-coop-323

29/7/09

13:04

Página 15

XXIV Jornades sobre Cooperativisme 15

sum i el sindicalisme obrer van ser molt àmplies. L’anàlisi històrica ens mostra que, al costat d’algunes tensions provocades pel fet de no compartir la mateixa estratègia d’emancipació social, el cooperativisme de consum i el sindicalisme obrer formaven part d’un mateix entramat associatiu, el del món obrer, en què cada una d’aquestes classes d’associacions s’especialitzava en el seu àmbit, però que compartien els mateixos socis, militants i també alguns dirigents. Personalment, des de fa anys, hem estudiat la història del cooperativisme de consum a la comarca d’Osona, amb una important àrea industrial situada al voltant del riu Ter. Osona és una comarca on hi va haver un gran desenvolupament del cooperativisme de consum durant els anys de la Segona República, i per això és un àmbit ideal per conèixer més detalladament les relacions entre les cooperatives de consum i els sindicats obrers. Josep Casanovas i Prat Professor d’Història Contemporània de la Universitat de Vic

L’univers cooperatiu en el món vitivinícola del primer terç del segle XX. Alguns exemples de les comarques meridionals catalanes. A partir de la darreria del segle XIX, i més acusadament de la primera i segona dècades del XX, el cooperativisme agrari es va anar estenent amb força per les comarques meridionals de Catalunya. És més que notable la força de penetració a les parts de territori on la vinya era el conreu majoritari. El celler és un factor clau per entendre la potencialitat de la força cooperativa, de les inversions necessàries per a la transformació i l’estiba de la producció. No es tracta d’un simple magatzem, sinó d’una estructura constructiva molt més important, molt més costosa, molt més difícil d’administrar. El celler dóna una força i una consistència extraordinàries al cooperativisme. El valor econòmic de les inversions lliga, compromet i dóna consistència. En un bon conjunt de cooperatives agràries —societats i sindicats agrícoles—, sobretot de poblacions de les comarques del Camp de Tarragona i la Conca de Barberà, cal tenir present un altre factor decisiu: la bipolarització ideològica i política dels sindicats agrícoles en un mateix poble. Els republicans i els conservadors, els de les esquerres i els de les dretes, els dels rics i els dels pobres. Un esquema que allí on es dóna ho configura tot. La vida econòmica, la política, la vida social. Un altre element significatiu és aquest darrer: la sociabilitat lúdica entorn dels sindicats agrícoles. Ser d’un lloc o de l’altre, ser d’uns o dels altres, fins a l’extrem de ser possible qualificar les famílies i les persones segons la seva associació a un o altre sindicat, o segons on tinguessin establertes les relacions sociorecreatives en el cas de la menestralia. Les societats agrícoles, els sindicats agrícoles, són els qui proporcionen l’espai lúdic als seus associats, el cafè i la sala del ball que serveix també per a altres activitats: teatre, cinema, mítings, conferències, etc. El món local s’articula a través del cooperativisme, en les seves virtuts, però tenyit també d’unes pertinences ideològiques, d’unes realitats socials que determinen en cada població models personalitzats que van més enllà de la simple estructuració cooperativa. Josep Santesmases i Ollé President Centres d’Estudis de Parla Catalana Núm. 323

8384-coop-323

29/7/09

13:04

Página 16

16 XXIV Jornades sobre Cooperativisme

Unes breus reflexions sobre cooperativisme i sindicalisme Parteixo de la base que el ser humà és per naturalesa social, cooperatiu i està en constant evolució. Si haguéssim de dibuixar una gràfica d’aquesta evolució, potser la millor forma de fer-ho seria una espiral concèntrica, cònica i accelerada. Aquesta acceleració ha fet que en els dos últims segles els canvis hagin estat brutals; molt més intensos i quantiosos que en la resta de la història de la humanitat. I és just en aquests dos segles en què han nascut i s’han desenvolupat el sindicalisme i el cooperativisme. Tres punts d’aquesta evolució han estat: els avenços tecnològics, la globalització i la difusió del coneixement. Com actuen el sindicalisme i el cooperativisme en aquest context de transformació i canvi constants? D’entrada, cal recordar el paper fonamental que els sindicats, com organitzacions de classe, han tingut en la conquesta de la majoria de drets que tenen reconeguts els treballadors. Però avui veiem com els sindicats, almenys els majoritaris, s’han incorporat al sistema i formen part del mateix esdevenint insustituibles. Són una peça important del propi sistema capitalista. D’alguna manera això estava escrit al seu ADN constitutiu. És a dir, els sindicats, el dret a fundar-los i desenvolupar-los, forma part del pacte social que es fa entre la burgesia i el proletariat. Però això, ja suposa que no es discutirà de qui és l’empresa, què és el que s’hi fabrica i com es fa. Per tant, limitaran les seves reivindicacions bàsicament a millorar les retribucions i les condicions de treball; queda fora de l’àmbit de la seva actuació, la potestat d’organitzar la fàbrica. Malgrat la quantitat i qualitat dels canvis que han succeït en el món de l’empresa, aquesta continua tenint una organització piramidal; el poder de l’empresari ni tan sols es posa en dubte i s’exerceix d’una manera del tot dictatorial. Hi ha mil exemples sobre aquesta qüestió. Aquesta situació es complica de manera especial amb la globalització. (Veure quadre). L’interès dels treballadors d’un estat queda contraposat a l’interès dels treballadors d’un altre estat. (Cal recordar el cas de Seat amb motiu de la fabricació del nou model d’Audi). D’altra banda, els sistemes d’apropiació per part del capital sobre la plusvàlua que es genera treballant, han evolucionat i s’han estès tant que no sembla viable combatre’ls en el reduït àmbit de la prestació laboral, que és el territori que els sindicats han triat per a la seva actuació. El cooperativisme també neix de la necessitat de poder menjar i sobreviure de la classe treballadora (Rochdale 1845). No obstant, no pot limitar les seves potencialitats a aquesta primera necessitat o objectiu. Per desplegar el seu potencial transformador cal que es proclami com alternativa, si no, al sistema total, si, al sistema econòmic i financer.. Però això no ha estat ni està sempre així. És més, a la història del cooperativisme hi ha capítols negres que expliquen com la cooperativa ha estat usada per explotar més als treballadors que la formen. Així doncs, hi ha unes característiques comunes a l’origen de les dues institucions que busquen aconseguir unes millors condicions de vida per als treballadors. Les dues, però, tenen els perills esmentats. Malgrat aquestes comunes característiques, resulta excepcional que les dues caminin juntes. Exemples d’aquest caminar són les cooperatives de vivendes promogudes des dels sindicats. He de dir que aquesta experiència l’he vist desplegar amb tota la seva força i amb una forta càrrega ideològica al Brasil pel sindicat CUT. D’altres vegades, és un procés on l’un va davant de l’altre, almenys, cronològicament. És dir, una lluita obrera i sindical acaba amb l’apropiació dels béns de producció per part dels treballadors de manera legal i foragitant a l’empresari, inicien un procés d’autogestió de l’empresa, i la transformen en una cooperativa. En aquest moment, constitució de la cooperativa, s’acaba la relació amb el sindicat i en molts casos, ja no hi haurà cap més relació. En d’altres, s’implantarà el sindicat en el si de la cooperativa, i això, desgraciadament, moltes vegades serà font de conflictes i tensions. No obstant tots aquests clarobscurs, cal pensar que en el moment de crisi que vivim en què cada dia hi ha més persones que veuen clar que el sistema no pot funcionar, que és inviable i no té futur, s’obren oportunitats de treball per fer un món més democràtic, tot recordant que democràcia no és sols llibertat, que ho és, sinó també, i per desgràcia ho oblidem, igualtat i solidaritat. I això, com dèiem a l’inici en raó de ser l’ésser humà social i cooperatiu, farà que ens sentim millor, doncs, a la fi, estarem actuant d’acord amb la nostra pròpia naturalesa. Joan Lluís Jornet Col·lectiu Ronda Núm. 323

8384-coop-323

29/7/09

13:04

Página 17

Entrevista 17

Entrevista a Pep Riera Pep Riera és un pagès de Mataró. Durant més de vint-i-cinc anys va ser el coordinador d’Unió de Pagesos, que ajudà a fundar. En l’actualitat continua alineantse al costat del cooperativisme i el sindicalisme a favor de la sobirania alimentària i de la justícia territorial.

M’agradaria que em donessis la teva opinió obre el sindicalisme i el cooperativisme, i que m’expliquessis com has viscut tu aquesta relació.

Alguns de la meva generació, uns de més grans i d’altres de més joves, al final del franquisme vam intentar recuperar un model que havia tingut molta força, molta implantació, a Catalunya i que anava a cavall del sindicalisme i el cooperativisme. De fet, sabíem ja, aleshores, sobretot relacionat amb la generació dels nostres pares i dels nostres avis, que els sindicats agrícoles feien funció de cooperativa; encara ara, aquí, al Maresme, o als camps de Tarragona, la cooperativa s’anomena el sindicat. L’explicació és que s’acollien a una Ley de Sindicatos Agrícolas, i curiosament els castellans o els madrilenys agafen una paraula catalana, sindicat, que ve de l’organització dels remences al segle XV i que avui s’utilitza mundialment. Molta gent es pensa que els sindicats són els sindicats obrers; també hi ha els sindicats pagesos, i aquest és l’origen

de la paraula que al segle XIX es fa servir per anomenar els sindicats obrers. Aquí, al Maresme, hi havia un sindicat a cada poble; per tant, això ho vaig mamar quan això ja era l’organització franquista —la Hermandad de Labradores y Ganaderos. Però jo sabia pel pare, i per l’avi, que no, que allò eren les cooperatives, els sindicats que havien constituït ells molt abans de la guerra, i que després, en perdre la guerra, no a tot arreu, però sí aquí, a la província de Barcelona, es van barrejar, en el que devia ser una operació pactada entre cacics franquistes i el governador civil, perquè el seu àmbit coincideix amb els límits de la província. Els patrimonis dels sindicats agrícoles d’abans de la guerra es van separar del sindicat vertical, de la Hermandad de Labradores y Ganaderos, que era el sindicat obligatori; però aquí no, aquí es va barrejar i aquí es donava el cas que la Hermandad, a la vegada que feia paperassa i repartia productes subvencionats, feia els serveis cooperatius.

Vam aprendre al començament del sindicat —de la Unió de Pagesos—, a finals del franquisme i començaments de la transició democràtica, que havíem de recuperar un model sindical independent, i no com a grup de pressió, sinó com a organització cent per cent reivindicativa, i de representació especial, i que no havíem de barrejar-ho; tot i que s’havia fet abans de la guerra, no havíem de barrejar-ho amb l’activitat econòmica —amb el rerefons social, evidentment—; havia de ser l’espai propi de les cooperatives. Vam insistir molt a no barrejar aquests dos espais, que eren totalment compatibles, i vam tenir clar que es podia ser del sindicat per a les qüestions reivindicatives, i de la cooperativa per a les qüestions econòmiques. Continuo pensant que aquest repartiment de papers és perfectament vàlid i que necessitem un sindicalisme fort. ¿Quin seria l’ideal?, ¿què t’agradaria veure a tu?

Per mi, el model sindical representat per la Unió de Pagesos i definit com un sindicat unitari, independent i democràtic, és un model cent per cent vàlid. ¿Per què? Perquè vol dir independència respecte dels partits polítics i dels grups de pressió econòmics, i per tant unitari i democràtic. I funciona democràticament. Pot ser unitari en el sentit d’integrar pagesos de diferents pensaments polítics, evidentment amb una mínima sensibilitat social i progressista. Durant molts anys hem demostrat que això era possible, que la UdP representava aquestes diferents sensibilitats, perquè el que ens unia era el nexe de reivindicacions socials, per la millora de les condicions de treball i de vida de la pagesia. Pel que fa al cooperativisme, qualsevol Núm. 323

8384-coop-323

29/7/09

13:04

Página 18

18 Entrevista

cosa que es faci des de les instàncies del poder per reforçar el model cooperatiu em sembla que serà una feina ben feta, tot i que el fet que la cooperativa funcioni o no funcioni dependrà, evidentment, dels seus socis i dels seus òrgans de govern. Des de les institucions es pot passar del cooperativisme o es poden fer unes polítiques orientades sempre a donar protagonisme i representativitat i, sobretot, poder econòmic a les cooperatives. Entre les cooperatives agràries, ¿n’hi ha cap que per a tu sigui representativa?

Sí, n’hi ha una aquí, al Maresme, Corma, que és una cooperativa nova; així com la majoria de cooperatives vénen de molt lluny, aquesta, no. Corma és una cooperativa petita en socis, prop dels trenta-cinc, però té un avantatge, i és que són gent molt conscienciada i molt motivada. Això és el que la fa forta per aguantar fins i tot les crisis que està passant el seu sector, el sector de la planta ornamental. Aquesta crisi endèmica del sector agrari és una crisi estructural que fa molts anys que dura. És una crisi que s’hauria de resoldre a partir d’una bona política agrària, no la de Brussel·les, que ja la tenim, sinó a partir d’una política nacional, dissenyada, consensuada i pactada a escala de Catalunya, per resoldre els problemes estructurals que tenim a Catalunya, que ben poc tenen a veure amb els de Galícia, els d’Andalusia o els d’Euskadi, i en aquest moment aquesta política agrària nacional no existeix. ¿No ha existit en els darrers trenta anys?

Hi hagut intents de pactar la política agrària amb el conseller de torn. Però ara em fa l’efecte que no tenim ni conseller d’Agricultura ni Departament d’Agricultura, perquè s’haurien de fer moltes coses i no s’estan fent. De vegades el que sembla és que hi ha una manca d’interès per part de molts governs pel territori en general, ¿oi?

Sí, és clar, perquè no es tracta úniNúm. 323

cament de la política agrària, o de les mesures estructurals per modernitzar l’agricultura, tot i que també. A partir de la modernització, el que fas és fixar pagesos en el territori, i al darrere hi ha l’agricultura no només en el vessant productiu, que ja és prou important, perquè és una activitat econòmica, sinó que a més hi ha una gent escampada pel territori, que el cuida, que el cuidem, i que fem, sense voler, perquè s’ha fet tota la vida, la prevenció d’incendis forestals, perquè cuides els camins, perquè tens basses d’aigua, etc. En definitiva, cal un territori ocupat, per pagesos i per molta més gent, perquè un territori viu vol dir uns pobles vius, on hi ha gent: els pagesos, el mestre, el farmacèutic; amb equipaments i serveis perquè la gent s’hi trobi bé i tingui cobertes les necessitats bàsiques. Evidentment, si hi ha activitat econòmica, si hi ha pagesia, és més fàcil que hi hagi serveis que puguin servir a aquesta pagesia. El nostre és un sector primari, però és un sector que desenvolupa altres sectors, i això és el que fa la impressió que no es té en compte des de l’administració. Veig la propaganda en contra dels incendis forestals; fa anys, el meu pare em deia que no n’havia vist mai cap, i ell era de Vallgorguina. Aleshores hi havia molta més massa forestal i el bosc estava molt més ocupat que ara. Però la solució era precisament l’ocupació i l’explotació del bosc. Per tant, es podrien fer moltes coses mantenint pagesos al territori. Però no hi ha cap mena d’interès a fer-ho. En l’actualitat és una qüestió de protagonisme polític: d’anar a tallar les cintes, d’inaugurar parcs d’helicòpters, coses d’aquestes que a mi em treuen de polleguera, perquè sé que mantenint pagesos en el territori aquestes despeses es podrien estalviar en bona mesura. Les cooperatives de productes ecològics s’estan posant de moda. ¿Com ho veieu vosaltres?, ¿com ho veus tu?

Això és el futur. Però tampoc no hi ha una política decidida per fomen-

tar la producció ecològica lligada al consum. M’adono que cada vegada hi ha més gent sensibilitzada amb el tema de l’alimentació i partidària de gastar-se una miqueta més en producte ecològic: hortalisses, fruita i carn. Si la producció ecològica ha d’anar a segons quins canals de distribució, es desnaturalitza o arriba molt cara; per això cal promocionar la venda directa o a través de petites cooperatives; no cal que siguin gaire grans, i treure una mica de sobrepreu. També hi han cooperatives de consumidors que van a buscar el producte ecològic.

És clar, si hi haguessin cooperatives de consum, com teníem abans de la guerra, com la Unió de Cooperadors a Mataró, ja tindríem l’intermediari, l’interlocutor; però, com que això no hi és, es complica més la cosa. Hi ha un tipus de ciutadà que això ho té molt clar, amb un perfil intel·lectual interessant; gent que tenen molt clar el que compren, i que a l’hivern no hi hauran tomàquets. Hi ha molt camí a fer, tenim un camp molt gran davant nostre. La pressió de les grans distribuïdores d’aliments i de les farmacèutiques que fan llavors transgèniques: ¿això es nota en el dia a dia?

És clar, es nota, i a més a més hi ha una veritable conspiració de silenci que afecta la producció dels transgènics, agreujat perquè no hi haurà cap mena de resposta per part del Parlament de Catalunya, pel que en sé, respecte a aquesta

8384-coop-323

29/7/09

13:04

Página 19

Entrevista 19

iniciativa d’etiquetar. Com que no és obligatori ni etiquetar les farines transgèniques, ens les estant endossant en qualsevol producte elaborat. Com a mínim hauria de ser obligatori etiquetar. I no en sabem res. El fet de no etiquetar hauria de ser delictiu, perquè a més a més els interrogants de tot plegat respecte a la salut humana no estan resolts, ni hi ha interès a resoldre’ls. Hi han pronunciaments de molts metges que diuen “compte”, però s’ha tractat d’un negoci descarat, i un cop feta la recerca per part de quatre grans multinacionals, el que els ha interessat és llançar el producte al mercat al més aviat possible, i no se’n fa cas. Han comptat amb la complicitat de molts governs; la complicitat, però, no és igual: curiosament, no hi és per part del govern francès actual ni de l’alemany, i això explica per què a Catalunya i a l’Aragó hi han més hectàrees de blat de moro transgènic que a la resta d’Europa. Això és així perquè hi ha la complicitat, primerament passiva però ara ja activa, dels governs autonòmics i estatals. I ens l’estem jugant quan, a més a més, aquí en aquest negoci, no en tenim, de negoci, ja que els transgènics potser poden ser un bon model per al Matto Grosso, al Brasil, o per a l’Argentina, d’agricultura industrial (blat de moro, soja, etc.). La feina del pagès ja no és necessària en aquests països, la prova és que estan desapareixent, està plegant molta gent, i l’Argentina que era un país amb una gran agricultura i molt diversificada, amb un pes important de la ramaderia, ara ho està centrant tot en el monocultiu de la soja per a exportar, i això ja no ho fan els pagesos, ho fan les grans empreses que compren les terres, que poden ser de capital nord-americà, holandès o capital financer argentí… L’exportació de soja és determinant en la balança de pagaments. Però d’aquí set o vuit anys, si els argentins volen menjar tomàquets, patates, hortalisses, fruita dolça, l’hauran d’importar, perquè el petit i mitjà pagès

que es dedicava a aquest tipus d’activitats està desapareixent. Per tant, s’ha d’anar amb compte: Catalunya no té les condicions ni de l’Argentina, ni del Matto Grosso, ni dels Estats Units o Austràlia. A partir dels anys cinquanta, es va introduir aquí el model americà, quan no tenim ni de lluny les condicions per fer aquesta agricultura; aquí hi han explotacions petites, hi ha poca terra plana, hi han molts costers, i ara hi ha el perill que tot això quedi desertitzat. Aquí calia una altra orientació de l’agricultura; als costers del Rin, als pagesos no se’ls acudirà pas arrencar-ne les vinyes i conrear-hi cereals. Al Priorat han sapigut trobar la manera de fer-ho, amb un vi de qualitat que venen car, perquè, evidentment, a preu de vi de garrafa haurien d’haver plegat. L’escola de Falset és important en aquest sentit. S’ha de conservar tot el que tenim, cuidar-ho, promocionar-ho bé. S’està recuperant la vinya al Baix Empordà, i d’aquesta manera es recupera també una part del territori que, si no, estaria condemnada a la desertització; també s’hauria de recuperar la ramaderia de pastura per als nostres boscos; perquè, si la fusta no val diners, ¿què s’ha de fer? En canvi, si es pastura, el bosc es queda net i evitem els incendis. Iniciatives d’aquesta mena costarien molt pocs diners públics, i el conjunt de la societat ho entendria. No es tracta de ser autosuficients en tot, perquè, si no, no hi hauria comerç. El que no s’ha de fer, i aquí entraríem en el principi de la sobirania alimentària, és exportar les coses que es poden produir aquí, al nostre entorn; i comprar barat a l’hemisferi sud — o al Tercer Món— per vendre car a l’hemisferi nord. Això és un negoci, perquè als pagesos alguna coseta els quedarà, però poca; una altra cosa seria que venguessin els excedents a través de cooperatives. Per exemple, el que ve del Marroc està exportat per companyies que no són d’allà i exporten, sobretot, productes que necessiten molta mà d’obra.

¿I contra aquestes polítiques es poden fer algunes coses des de les cooperatives o des dels sindicats? ¿O és molt complicat?

És complicat, però la cooperativa hi pot ajudar, perquè si el pagès té una bona comercialització, això pot ajudar-lo molt. D’altra banda, no veig cap interès polític a incentivar ara l’agricultura de proximitat. Jo sóc d’una comarca sense subvencions; no hi ha cap sector que en rebi, i aquesta del Maresme és una pagesia acostumada a competir segons el mercat. I penso que amb una petita empenta això funcionaria millor; és important la promoció i, si calen recursos per fer una cooperativa més eficient, trobar-ne. Les inversions grans necessàries per estructurar la producció agrícola haurien de formar part d’una veritable política agrària de modernització. El que no té sentit és que els ajuts de les diferents administracions no estiguin condicionats a fer les coses d’una determinada manera i s’atorguin de la manera que es fan. Aquest és el gran disbarat de la PAC. Les subvencions haurien d’anar cap a la producció ecològica, penso; o si més no començar per la producció integrada. Perquè menjar bé, de qualitat i segur, menjar segur, sabent que no s’han utilitzat pesticides de cap mena, hauria de ser un dret de tothom, no de la gent que tingui més recursos o més cultura. Tots els ciutadans haurien d’exigir tenir a l’abast aquests productes a preus raonables, i això no s’està fent. El poc que s’està avançat en la producció ecològica és a partir d’iniciatives personals, amb uns entrebancs burocràtics massa grossos quan el millor control pel que fa a detectar residus de pesticides és simplement l’analítica. Tenim un garbuix de problemes en l’àmbit de l’agricultura que serien molt fàcils de resoldre amb voluntat. Però la realitat, i això s’està veient, és que no hi ha un interès polític per fer-ho. Montse Pallarès Ex-libris, SCCL Núm. 323

8384-coop-323

29/7/09

13:04

Página 20

20 Història del Cooperativisme

Acció Cooperatista Catalana: La cooperació catalana a l’exili

D

urant la Guerra Civil, el moviment cooperatiu català va créixer de manera dràstica i les cooperatives van arribar a tenir uns 300.000 socis. Amb la derrota de la República i la repressió franquista, molts es van veure forçats a exiliar-se a França i alguns encara més enllà, a Amèrica —com ara Ventosa i Roig—, des d’on van continuar treballant a favor de l’ideal cooperativista. No obstant això, amb l’excepció d’algunes figures destacades, s’ha parlat molt poc de la resta dels exiliats. No és sinó gràcies a unes cartes trobades a l’arxiu d’Andreu Cortines, president de la Unió de Joventuts Cooperatistes de Catalunya durant la guerra, que hem pogut treure a la llum els intents de mantenir viva la il·lusió i l’esperança en el futur de la cooperació catalana de molts d’aquests militants. Una vegada acabada la Segona Guerra Mundial i restablertes les llibertats de moviment i acció dels exiliats a França, es van iniciar els passos per crear un moviment cooperatiu català a l’exili, que portaria el nom d’Acció Cooperatista Catalana (ACC). Núm. 323

A finals de desembre del 1944, algunes notes publicades a Foc Nou i després a CNT, tots dos, diaris d’exiliats a França, van invitar els cooperadors catalans a inscriure’s a un Grup Català d’Estudis Cooperatistes de Tolosa de Llenguadoc. Dos mesos més tard, va aparèixer un “Manifest als cooperadors catalans”, també a Foc Nou, i el 17 de febrer del 1945 es van publicar a Endavant cartells que anunciaven la celebració d’una Conferència Cooperativa. A la Conferència, que es va celebrar els dies 16 i 17 de juny del 1945 a Tolosa de Llenguadoc, s’hi va constituir l’ACC. Els trenta-cinc delegats que hi van assistir (i setanta-cinc militants van adherir-s’hi per carta) van establir els objectius i les activitats que l’ACC desenvoluparia: “1. Mantenir viva entre els cooperadors exiliats la seva fe en els ideals de la cooperació, tot procurant d’augmentar-ne la seva preparació cooperativa. 2. Fer acte de presència com a cooperadora entre les organitzacions politiques i sindicals i les institucions republicanes a fi de valoritzar la idea cooperativa. 3. Projectar en el pla cooperatiu in-

ternacional el tràgic problema del nostre poble. 4. Estudiar les possibilitats de la reconstrucció del Moviment Cooperatiu a Catalunya, tot cercant els factors que el possibilitin.” En síntesi, els objectius de l’ACC van ser “analitzar el que hem estat, dir el que volem ésser i el per

8384-coop-323

29/7/09

13:04

Página 21

Història del Cooperativisme 21

què: saber els mitjans dels quals ens hem de valdre per arribar-hi”.2 A la Conferència es va escollir un secretariat de l’ACC amb Josep Duran i Guàrdia, antic secretari permanent de la Federació de Cooperatives de Catalunya del 1924 al 1933, com a president, i Andreu Cortines com a secretari general. El Secretariat es va domiciliar al bulevard d’Arcole de Tolosa de Llenguadoc. L’ACC representava totes les banques de cooperació i va crear comissions de delegats a l’Alt Garona, París i els Pirineus Orientals. Tam-

bé hi havien delegats en tretze altres departaments del país. Tenia uns dos-cents socis, la majoria dels quals eren exdirigents de cooperatives catalanes, encara que amb el pas del temps, el contacte amb aquests va ser cada vegada menor. Al final, la falta de crítica enfront de la inactivitat de l’ACC, era summament significativa. Entre el setembre del 1945 i el gener del 1947, es van publicar sis números d’Impuls (butlletí de l’ACC), de presentació molt bàsica, fets a màquina d’escriure i sense quadres ni dibuixos. L’ACC operava en tres fronts: relacions amb els cooperadors a l’interior, els que es van quedar a Catalunya; amb els cooperadors espanyols exiliats a França, i amb l’Aliança Cooperativa Internacional.

Interior La tasca d’establir contacte, i després mantenir-lo, amb els militants que es van quedar a Catalunya va ser un objectiu difícil d’assolir i al final va donar uns resultats decebedors. A finals del 1946, Cortines va dirigir una carta als cooperadors de l’interior, específicament

a Miquel Mestres, antic president de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, i Joan Ferrer. A la carta, l’ACC va clarificar que volia ser “útil en el possible, des de l’exili, al demà cooperatiu del nostre poble”.3 La resposta va arribar el febrer del 1947. La carta, de la mateixa mà de Mestre, però que escrivia després d’haver parlat amb altres cooperadors actius a Catalunya, va donar la benvinguda a l’ACC com un mitjà de pensar en el futur del moviment, però destacant que la base d’aquest moviment “ha de ser la que han pogut salvar” i que havia d’encarrilar-lo “dins les vies de les quals mai hauria d’haver-se apartat […] amb la determinació rotunda de fer feina pràctica sense embrancar-nos en futileses i disquisicions que a res no condueixen sinó al confusionisme”.4 Els militants a Catalunya es van trobar aïllats dels moviments cooperatius de la resta del món, incloent-hi els seus propis exiliats, dubtosos de l’ajuda que es podia prestar des de França, i probablement temorosos de les possibles repercussions si qualsevol contacte fos Núm. 323

8384-coop-323

29/7/09

13:04

Página 22

22 Història del Cooperativisme

descobert per les autoritats franquistes, sobretot en aquell moment en què es van veure forçats a distanciar-se de qualsevol cosa que es pogués relacionar amb la República per defensar-se dels atacs constants de falangistes, l’Església i l’Estat franquista a través de la Llei de béns marxistes. El març del mateix any, un cooperador de Barcelona va visitar Cortines enviat pels cooperadors de Catalunya per informar-lo que ells estaven més o menys d’acord amb les resolucions preses a la conferència de l’ACC el 1945, encara que les volien estudiar més. Tant la carta com l’entrevista van deixar Cortines decebut: “Ens trobem en presència d’una cosa que ja temia”: que “aquests anys de separació ens han creat dues mentalitats distintes, la d’ells que viuen durant anys i anys en un medi difícil s’han tornat encara més conservadors de les poques coses que els queden i, nosaltres que, perquè d’un costat tot ho hem perdut i de l’altre la manca de contacte amb el medi real ens fa ésser, en moltes ocasions, més idealistes que pràctics”.5 Per intentar superar aquestes diferències, o almenys trobar una manera de col·laborar, Cortines va suggerir enviar a Catalunya una delegació de l’ACC per reunir-s’hi amb els representants del moviment. No Núm. 323

obstant això, no va poder ser. No hi va haver més contacte entre els exiliats i l’interior fins a l’arribada, l’abril del 1948, d’una carta de Noguer i Comet, soci de l’ACC que havia tornat a Catalunya, amb la qual va enviar una còpia de la Llei de cooperació franquista del 1942, la primera còpia que va obtenir l’ACC — cosa que mostra com n’era de difícil aconseguir informació sobre la situació a l’altre costat de la frontera. Sembla que no hi havia hagut més contacte. El novembre del 1948, Cortines va lamentar que “tota la nostra acció […] queda coixa pel fet de no haver pogut entroncar amb l’interior […] [els de l’interior] han cregut que la realitat cooperativa es trobava allí, i que, des d’ací, nosaltres, solament podíem fer literatura”.6

Relacions internacionals Per a l’ACC, com moviment d’exiliats, les relacions amb el moviment internacional van assumir una dimensió de summa importància. En la seva conferència constitucional, els militants de la ACC van acordar enviar una carta a l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI) per informar-la de la seva creació. L’ACI va respondre oferint la seva col·laboració per a la reconstrucció del moviment cooperatiu català, encara que esperava

saber més abans de comprometres’hi. Si l’ACI hagués reconegut al moviment a l’exili com el representant del veritable esperit cooperatiu català, podria haver obert moltes portes i haver ajudat moralment i econòmicament, a més de proporcionar una legitimitat enfront d’altres moviments nacionals. Per això, el desembre del 1945 Cortines va viatjar a Londres per establir contactes amb l’ACI, explicar-los el programa de l’ACC, i posar èmfasi en la necessitat d’aïllarse del moviment cooperatiu franquista. Cortines es va quedar gairebé un any a Londres. Allà es va entrevistar amb representants de l’ACI, dels quals va treure la conclusió que calia organitzar els exilis a escala d’Espanya en una Federació: “Considero de molta importància per a nosaltres la constitució de la Federació. Sense abandonar el nostre Moviment Català, crec que els possibilitats internacionals se’ns obriran per la Federació [...] els anglesos i els estrangers en general no comprenen els nostres problemes nacionals.”7

La Federació de Cooperadors Espanyols Uns quants mesos després de la fundació de l’ACC, es va crear a Bordeus —entorn de Rafael Heras, que havia treballat a la secció de cooperatives del Ministeri de Treball durant la guerra— un grup d’estudis cooperatius espanyol. L’agost del mateix any, Cortines es va dirigir a Heras per carta per establir contacte amb el grup, en la qual el va informar que l’ACC estava convençuda que “el ressorgiment d’aquest (el moviment cooperatiu espanyol) estava condicionat a les relacions internacionals”.8 La Federació de Cooperadors Espanyols a l’exili (FCE) va ser fundada en un congrés celebrat en Bordeus el 30 de març del 1946. Heras en va ser elegit president, i Cortines, secretari. Encara que es parlava d’altres grups d’exiliats a França, sembla que el focus de la FCE es limitava al grup de Bordeus i l’ACC. Aviat van sorgir pro-

8384-coop-323

29/7/09

13:04

Página 23

Història del Cooperativisme 23

blemes entre els dos grups. En ajudar a formar la FCE, l’ACC va acordar que seria aquesta la que mantindria les relacions internacionals. Això provocaria, més tard, problemes a l’ACC, ja que tota iniciativa internacional seva havia de passar per Bordeus i rebre la firma d’Heras, procés que sovint tardava mesos. Als problemes de caire logístic s’afegien les diferències polítiques, així com les sospites entre els dos grups. Per exemple, malgrat que Cortines estava a Londres, les cartes que va enviar la FCE a la seu de l’ACI a la capital anglesa mai van esmentar el seu nom ni van ser enviades a ell. Mentre que el 1947 Cortines va posar en contacte a París el Comitè d’ACC amb els companys dels Cooperadors Espanyols a França. Van constituir junts el Comitè de París de la FCE. Van organitzar una festa de cooperació i van celebrar reunions regulars fins que van sorgir discrepàncies principalment sobre la forma d’orientar el treball, però que tenien sens dubte el seu origen en divergències polítiques. El Comitè finalment va deixar de reunir-se. En una carta als companys de l’ACC del novembre del 1948, Cortines es va queixar que l’activitat del Comitè Executiu de la FCE resident a Bordeus havia estat “desastrosa” i que “ni han fet ni han deixat fer”.9 Amb l’ACC amb seu a Tolosa de Llenguadoc, la FCE a Bordeus, i Cortines, el principal enllaç entre les dues, a Londres i després a París, la comunicació va ser un problema constant tant dins de l’ACC com entre la FCE i l’ACC. Això, sumat als problemes econòmics de l’ACC, els impedia viatjar molt,

amb el resultat que tan sols va poder celebrar-se una reunió del Comitè Executiu de la FCE el desembre del 1946. Es mantenia contacte per correu, però era cada vegada menys freqüent.

La fi No consta en els arxius d’Andreu Cortines una data de defunció ni de l’ACC ni de la FCE. L’última mostra de vida de les dues organitzacions és una carta de Cortines a Heras del març del 1949 en la qual diu que “fa molt, molt temps, que no sé absolutament res de vostè [...] res faig, i no sé que vostès facin res, respecte a la nostra Federació”.10 En realitat, des de la tardor del 1947 l’ACC havia entrat en un procés de declivi; la seva mort definitiva va ser signada quan es va fer evident que els Aliats no anaven a fer res per ajudar a posar fi al règim de Franco. Ja l’octubre del 1947 Cortines va escriure que alguns militants parlaven de dei-

xar morir l’ACC. Altres es plantejaven si no podrien fer més tornant a Catalunya. No obstant això, la seva mera existència mostra que els militants cooperativistes no van oblidar les seves idees i seguien lluitant per mantenir viu el moviment cooperatiu català, per estar a punt quan poguessin tornar al seu país. La situació política internacional va fer esfumar-se les seves esperances, i les realitats econòmiques i logístiques de ser exiliats els van fer impossible seguir. Almenys, el treball constant de Cortines en representació tant de l’ACC com de la FCE va ajudar a aconseguir que el maig del 1948 el Comitè Central de l’ACI llancés una protesta contra el regim feixista de Franco existent a Espanya, perquè era un règim d’opressió de les masses obreres i perquè s’oposava a la unitat del Moviment Cooperatiu Internacional. Jason Garner

1. Carta de Cortines als militants cooperadors a Catalunya, 20 de desembre del 1946. 2. Impuls, setembre del 1945, Tolosa de Llenguadoc. 3. Carta de Cortines als militants cooperadors a Catalunya, 20 de desembre del 1946. 4. Carta de Mestre a Cortines, febrer del 1947. 5. Carta de Cortines als companys del Secretariat de l’ACC, 24 de febrer del 1947. 6. Carta de Cortines als companys del Secretariat de l’ACC, 13 de novembre del 1948. 7. Carta de Cortines a A. Galceran, 12 de març del 1946. 8. Carta de Cortines a Heras, 14 de gener del 1946. 9. Carta de Cortines als companys del Secretariat de l’ACC, 13 de novembre del 1948. 10. Carta de Cortines a Heras, 27 Núm. 323

8384-coop-323

29/7/09

13:04

Pรกgina 24

8384-coop-323

29/7/09

13:04

Página 25

Pensem-hi 25

Carpetes de la UCE

D

urant tot aquest curs —jo compto encara els anys per cursos o per temporades de teatre—, he tingut contínuament present la Universitat Catalana d’Estiu, per un motiu ben curiós i una mica ximplet: les carpetes que s’hi van repartir l’agost passat. Resulta que l’any 2008 se’n complien quaranta de la primera edició de la nostra Universitat de Prada de Conflent, i els organitzadors en feien a mans la documentació en unes carpetes de plàstic verd, semitransparent, amb el logo de la Universitat i un senzill “40 anys” escrit amb una encertada grafia de tipus manuscrit. En donar-nos aquestes carpetes per a l’alumnat del nostre habitual curs sobre cooperativisme, en vam rebre unes quantes de més. I jo, en trobar-meles a la Fundació, vaig pensar que em podrien ser útils i, com que m’agradaven molt, vaig demanar de poder-me’n quedar amb algunes. Sí que m’han estat útils, oi tant. Les he anat utilitzant, entre d’altres coses, per guardar textos pendents de lectura, per anar mantenint ordenada l’organització d’uns petits estudis literaris que he coordinat durant els últims mesos, o per conservar els materials que vaig recopilant amb vistes a la redacció d’una novel·la que probablement mai no escriuré. I, naturalment, per ajudar a tenir en ordre el paperam de la comissió que s’encarrega –una vegada més, des de fa vint-i-quatre anys!- del procés de preparació del nou curs sobre cooperativisme que la Fundació Roca i Galès ha organitzat, com cada mes d’agost, a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent. La Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent. Quina cosa tan important, quaranta-un anys després de la seva iniciació. Important, útil encara, en una circumstància tan diferent d’aquella del 1969. En

aquell moment era, sobretot, un espai de llibertat, des d’un punt de vista nacional i, també, senzillament, humà, personal. Avui, encara que ens queixem de tantes mancances al nostre país–i ens n’hem de queixar, i lluitar contra elles- quan, és ben cert, les coses han canviat per a millor, la UCE continua sent útil. Potser del tot necessària. La UCE continua divulgant la nostra cultura i la ciència universal. Continua fomentant el coneixement dels Països Catalans. Punt de trobada alhora d’erudits i de tafaners, ens continua ajudant a ser conscients, si més no, de fins a quin punt encara no hem assolit tantes coses a les que tenim dret i per les que cal esforçar-nos.

vaig anar-hi, amb l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, a representar Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu i Ricard Salvat. Des de aleshores he tornat moltes vegades, a fer-hi tot de feines diferents. Però sempre a treballar, sempre amb alguna feina concreta a fer. I, mira, em sap greu. Mai no he anat, senzillament, tranquil·lament, a fruir de l’ambient meravellós de la Universitat de Prada. A apuntar-me a un parell o tres de cursos que m’interessin de manera especial, i a papallonejar la resta del temps, aquí una conferència sobre economia, aquí un taller de cançó popular. Però potser qualsevol any d’aquests em decideixo i m’hi apunto, que caram. Estic convençut que m’ho passaré pipa.

No recordo si va ser aquell primer any, el 1969, o si va ser el 70, quan

Santos Hernández. Juliol 2009. Núm. 323

8384-coop-323

29/7/09

13:04

Página 26

26 Biblioteca/Llibres

Donació gratuïta de llibres ◆ La Biblioteca de la Fundació Roca Galès està al servei de totes aquelles persones que volen consultar temes referents a cooperativisme i economia social. ◆ Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones i entitats que amb les seves donacions han contribuït a assolir els 5.000 exemplars que actualment la nostra biblioteca pot oferir als seus lectors. ◆ Segueixen arribant nous llibres, i a fi d’obtenir l’espai necessari, hem cregut oportú fer una reestructuració de la biblioteca, retirant les obres de les quals disposem més d’un exemplar, i d’aquelles que no tracten específicament dels temes sobre els quals estem especialitzats. ◆ Cada mes, la biblioteca de la Fundació Roca i Galès publicarà a Cooperació Catalana un llistat de quinze títols d’aquest tipus de material. ◆ Aquests llibres podran ser obtinguts de forma gratuïta per qualsevol persona o entitat que hi estigui interessada. ◆ Com obtenir aquests llibres: – Cal demanar-los per telèfon o per fax a la bibliotecària en horari de la biblioteca. – Durant un període de trenta dies posteriors a la seva publicació. – Els llibres s’hauran de recollir a la Fundació Roca i Galès i prèviament s’haurà d’omplir una fitxa amb les dades personals. – En cap cas no es podrà fer un ús comercial del material obtingut. – Les peticions seran ateses per rigorós ordre de comanda.

Núm. 323

ALONSO SOTO, Francisco. La alternativa del cooperativismo sanitario. Madrid: Gabinete de Estudios y Promoción del Cooperativismo Sanitario, 1986.

Aportaciones de la economía social al desarrollo rural en Iberoamérica y España. Salamanca: Servicio de Publicaciones de a Universidad Católica de Ávila, 2005. Carta a una maestra. Alumnos de la Escuela de Barbiana. Barcelona: Nova Terra, 1976. Ley general de cooperativas. Comentarios al Código de comercio y legislación mercantil especial. Madrid: Revista de Derecho Privado, 1994. Cómo adaptar los estatutos de las cooperativas andaluzas a la nueva ley. Junta de Andalcía. Consejería de Trabajo y Seguridad Social. Cooperació empresarial i cooperatives de serveis. Eines per dirigir. Barcelona: SERVICOOP, 2005. Desarrollo sostenible, medio ambiente y economía social. Revista de Economía Pública, Social y Cooperativa. València: CIRIEC-España, 2008. Economía Social e Iberoamérica: La construcción de un espacio común. València: 2001. CIRIEC-España, 2001.

Contabilidad para cooperativas. València: CISS, 1997. Guia per al disseny i la implantació d’un pla d’igualtat d’oportunitats a les empreses. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2006. Guia per al disseny i la implantació d’un pla d’igualtat d’oportunitats a les universitats. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2006. LAMM, Herman. El moviment cooperatiu a Suècia. Separata del Cooperativisme Europeu. Barcelona: Fundació Roca i Galès, 1977. LOUIS, R. Les coopérateurs et leur comptabilité coopérative. Ginebra: Bureau International du Travail, 1977.

Apport sur les activités du Conseil de l’Europe. Conseil de l’Europe, 1978. VALLÈS CASANOVA, Xavier. Les malalties negligides de l’Àfrica negra. Barcelona: Justícia i Pau, 2007. La Biblioteca de la Fundació Roca i Galès ha rebut recentment una extensa donació de llibres de temàtica cooperativista, economia social, medi ambient i altres, que ha incorporat als seus fons. Tot i això, té un considerable romanent que posa a disposició de les persones i entitats que hi puguin estar interessades. Cal convenir dia i hora amb la bibliotecària per venir a triar-los.

Biblioteca de la Horari juliol i agost: de dilluns a dijous, de 9 a 14 h. TANCAT del 7 al 14 d’agost (inclosos).

Telèfon 93 215 48 70 Fax 93 487 32 83 a.e.: biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org

8384-coop-323

29/7/09

13:04

Página 27

Biblioteca/Revistes 27

Retalls

AGROACTIVITAT

PUNT.COOP.

La revista de les Cooperatives Agràries de Catalunya. Núm. 44. Maig-juny del 2009. Barcelona agractivitat@fcac.coop www.fcac.coops

Núm. 1. Juny-agost del 2009. Barcelona ccc@cooperativescatalunya.coop seira@fundacioseira.coop www.cooperativescatalunya.coop www.fundacioseira.coop

Revista bimensual editada per la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. En destaquem algunes de les notícies i articles més remarcables: “Conveni entre cooperatives i indústria”; per primera vegada aquestes dues peces clau dins el món cooperatiu s’han unit per promocionar l’exportació de productes agraris. El segueix l’entrevista a Enric Dalmau, cap de la branca de formació, sota el títol del destacat: “Dissenyarem els nostres cursos a mida de les cooperatives”. A la secció “Opinió”: “Les cooperatives i la DUN”. I també l’article: “Seccions de crèdit, model en l’entorn rural”, on J. M. Siuró afirma, entre altres coses: “Necessitem una administració disposada a augmentar els controls per evitar situacions de crisi”. A la secció dedicada a la Federació, l’article “Productes cooperatius a TV3” ens exposa la participació per part de la Federació en el programa La salut al cistell.

Revista número 1 editada per la Fundació Seira per a la innovació i projecció del cooperativisme i la Confederació de Cooperatives Catalunya. La portada l’encapçala el títol “Temps de cooperatives”. En reproduïm el sumari: A “Actualitats”: “Temps de cooperatives”, article que proposa el cooperativisme com a model, no solament per sobreviure a la crisi, sinó que també pot ser una peça imprescindible del nou model econòmic que necessitem crear per sortir-ne. “Proposta de la nova llei de cooperatives. Vacances cooperatives”: la ruta del vi o la del oli, i altres propostes turístiques que ens proposen per les cooperatives per un turisme responsable. “Sants coopera”, article que en fa cinc cèntims de l’ambiciós projecte portat a terme per la FCTC i la cooperativa La Ciutat Invisible. Entrevista a Alfons Cornella. A “Opinions”: “Democràcia econòmica”, “Comunicar els valors del cooperativisme”, “Visions del cooperativisme”. A: “Informacions”: “Bona peça al teler”, “Les cooperatives resisteixen la crisi”,“Treball”, “L’habitatge cooperatiu torna al Prat”, “Consum”, “Títols i préstecs participatius”, “Finançaments”. A “Propostes”: De Santa Eulàlia de Ronçana a París”, “Neteja amb consciència”, “Menjar sa, proper i ecològic”. I ressenyes,recepta i agenda. “Punt volat”.

FEDERACIÓ FARMACÈUTICA La revista de la Fede. Núm. 28 revista@fedefarm.es www.fedefarm.es Revista bimensual dirigida als socis de la cooperativa Federació Farmacèutica. En reproduïm part del sumari: “Actualitat Fede”: “Erecepta, model i distribució a Infarma 2009”, “La Federació Farmacèutica impulsa un cooperativisme innovador”, article que explica l’engegada, per part de la Federació Farmacèutica, d’un Pla de comunicació que té com a objectiu transmetre els valors renovats del cooperativisme com a model de gran valor estratègic en defensa dels interessos

de l’oficina de farmàcia. A la secció “Professió”: “Què aporta la formulació a la nostra professió?”, “El soci opina”. A “Els nostres departaments”: “Departaments de Compres de la Federació Farmacèutica”. A “Formació”: “Cloenda del curs del Programa de formació continuada”. A “Fede Activa” s’inclouen les notícies que es fan ressò dels últims actes i visites relacionats amb la Federació. A “Atenció farmacèutica”: “Dolor neuropàtic”. A “Fede Campus”: “Efectivitat i seguretat dels medicaments per a l’insomni en població geriàtrica”. I la revista finalitza amb l’agenda. Elisenda Dunyó Núm. 323

8384-coop-323

29/7/09

13:04

Pรกgina 28