Cooperaciocatalana 321

coop-321

4/6/09

12:29

Página 1

Maig 2009 • revista mensual • any 29è • PVP 2,50 € • edita Fundació Roca i Galès

FILOSOFIA SOLIDARIA

321

coop-321

4/6/09

12:29

Página 2

Assessorament i gestió integral especialitzada en COOPERATIVES, FUNDACIONS i ENTITATS NO LUCRATIVES

• • • • •

Comptabilitat, aplicació Pla Comptable, seccions, tancament, Comptes Anuals.

Obligacions tributàries, Declaracions periòdiques, Impost Societats, Requeriments, Inspeccions, etc.

Nòmines, Seguretat social, problemàtica laboral, sancions, acomiadaments, etc.

Temes socials, Assemblees, seccions, constitució i canvis en òrgans d’administració, mediació en situacions conflictives, etc.

Temes jurídics, contractes, adaptació estatuts, revisió de la gestió tributaria, regularització Registres: Cooperatives, Propietat, etc.

PROTECCIÓ DE DADES, Document de Seguretat, inscripció Agència Protecció de Dades ASSIGEM Serveis Empresarials, Sccl Girona, 38, 1r 2a - 08010 Barcelona Tel. 932 652 285 - Fax 932 325 613

coop-321

4/6/09

12:29

Página 3

321 Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 cc@rocagales.org www.rocagales.org Amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya i del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Coordinació Agnès Giner

Revista mensual - Any 29è Maig 2009

SUMARI Tornaveu

4

Gustavo Moreno Rodríguez

Editorial

5

Noticiari

6

Les Nostres Cooperatives

10

El Masroig: l’aposta cooperativa de tot un poble David Fernandez

Entrevista

13

Euclides André Mance.

Consell de Redacció Josep Busquets, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Santos Hernández, Esteve Puigferrat i M. Lluïsa Navarro.

Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits.

Disseny l’Apòstrof, SCCL Maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada ISO 9001, 14001 i EMAS)

Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415 Aquesta revista ha estat impresa sobre paper ecològic de 140/90 gr amb un procés de fabricació sense clor ni blanquejants òptics

Raimon Gassiot

Cooperativisme

17

Materials per una conversa entre el cooperativisme i el segle XXI Marià Moreno Martínez

SCEA

21

Una Agenda 21 Escolar que educa en valors Hilda Weissmann

Pensem-hi

25

El meu Sant Jordi Santos Hernández

Ressenya

26

Salvador Pagès Inglada Josep Casanovas i Prat

Biblioteca Retalls Elisenda Dunyó

27

4/6/09

12:29

Página 4

Un parell de preguntes (que en són tres) a

Tornaveu

coop-321

Gustavo Moreno Rodríguez (Bogotà, Colòmbia, 1963), enginyer forestal i fuster ebenista Què li sembla atractiu del cooperativisme?

Que el cooperativisme és una manera de fer empresa reunint esforços —tant econòmics com físics, de temps, etc.— per obtenir uns beneficis col·lectius i distribuir-los d’una manera equitativa.

Què no el convenç del cooperativisme?

No hi veig cap inconvenient al cooperativisme en si mateix, però sí que considero que és difícil reunir les persones disposades a assumir el compromís que significa tirar endavant una cooperativa. Ara bé, si s’aconsegueix aplegar les persones adequades, aleshores és quan es generen les relacions de confiança imprescindibles per fer-la funcionar.

Creu que en l’actual context de crisi econòmica la cooperativa és un bon model d’empresa? Per què?

Sí, per descomptat, perquè la seva competitivitat econòmica, juntament amb l’esforç solidari i cooperatiu, aporta qualitat i eficiència al treball.

D’altra banda, el fet que sigui un model d’empresa més estable i sostenible permet capejar molt millor els cicles de crisi.

4/6/09

12:29

Página 5

Filosofia solidària

Editorial

coop-321

Sens dubte, el que cal, sempre, és buscar solucions pràctiques. Però, de vegades, aquestes solucions pràctiques sembla que hagin de passar per la meditació, per l’aprofundiment de l’essència de les coses. Aquest és el cas d’aquest número de la nostra revista. De la mateixa manera que, a la portada, una sèrie de llàpissos de colors diferents assenyalen un únic punt central, avui, una sèrie dels nostres articles, referents a molt diferents àmbits, ens parlen de la necessitat de la cerca del centre real dels nostres problemes, no sempre visibles amb la simple constatació de la petita –que sovint no és gens petita- dificultat de cada dia.

Euclides André Mance, fundador de l’Institut de Filosofia de l’Alliberament, en un interessant llibre recentment publicat, analitza aspectes de la nostra realitat tan durs com que “en la lògica del sistema capitalista no hi ha solució per a la humanitat”. I, a partir d’ells, ens explica iniciatives com “Solidarius” i “Ripess”, que intenten treballar així, anant al centre mateix del problema.

Marià Moreno ens diu que l’essència de la relació entre el cooperativisme i el nostre temps és “l’altre”, i que el que pot fer que arribem a comprendre-la és, precisament, la comprensió de la necessitat d’aquest “altre” i de l’entesa amb ell.

I, en el treball sobre l’Agenda 21 Escolar, se’ns invita a una exigent anàlisi —llegiu el difícil article amb molta atenció— sobre diverses característiques que haurien de ser adoptades per l’alt sistema d’educació en els valors que sembla que ens sigui necessari.

No, no és fàcil la solidaritat. Ni el cooperativisme. Però els éssers humans podem aconseguir-ho.

Amb esforç, és clar.

coop-321

4/6/09

12:29

Página 6

6 Noticiari

L’empresa cooperativa i la universitat Els passats dies 21 i 22 d’abril, Aposta, Escola de Cooperativisme, i la Universitat Rovira i Virgili han organitzat la 1a. Jornada Universitat i empresa cooperativa a la Universitat Rovira i Virgili, a la Facultat de Ciències Jurídiques de

Tarragona, amb l’assistència d’una cinquantena d’alumnes de la Universitat, que havien pagat una quota d’inscripció a les jornades i que n’havien de presentar després un treball per tal d’aconseguir el reconeixement dels corres-

ponents crèdits per a concretes disciplines.

Hi van presentar ponències les professores Rosalía Alfonso, de la Universitat de Múrcia, i Maria Lluïsa Esteve, de la de Girona, i els professors Lluís Carreras, Pablo Girgado, Pere Segarra, tots tres de la Universitat Rovira i Virgili, Isidoro Guzmán, de la Universitat Politècnica de Cartagena, i Jordi García, d’Aposta.

Vivian Cano, de la cooperativa Cerca, va presentar una sèrie d’experiències cooperatives recents a Tarragona, i va fer-se una taula rodona sobre la situació actual del cooperativisme català, amb les intervencions de Miquel Miró (Cooperatives de Treball), Joseba Polanco (Confederació de Catalunya), Mariona Mateu (Delegació Territorial de Tarragona) i Santos Hernández (Fundació Roca i Galès).

En va fer la cloenda Santiago Esteban, director de l’Institut per a la Promoció i la Formació Cooperatives de la Generalitat de Catalunya.

BIBLIOTECA ESPECIALITZADA EN COOPERATIVISME al vostre servei Horari:

dilluns i dimecres, de 10 a 13 h dimarts i dijous, de 16.30 a 19 h

Aragó, 281, 1r 1a - 08009 Barcelona Tel. 932 154 870 - biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org Núm.

321

coop-321

4/6/09

12:29

Página 7

Noticiari 7

Aula de formació de Cooperativisme del Prat Amb la organització d’un semniari sobre cooperativisme, la Cooperativa Obrera de Viviendas Sccl i Ecoprat, juntament amb l’àrea de promoció Econòmica del Prat de Llobregat, arrenca aquesta proposta que se centrarà en la formació de cooperativistes i nous emprenedors, sota paràmetres de compromís amb una economia més solidària.

El primer seminari organitzat els dies 20, 21 i 22 d’abril amb el títol, Què és el cooperativisme?, va tenir per objectiu donar a conèixer els trets definitoris del model empresarial cooperatiu, reflexionar sobre el model d’empresa democràtica i responsable, plantejar el model cooperatiu com fórmula òptima per iniciar un projecte emprenedor, i donar a conèixer diferents experiències cooperatives representatives del sector.

Després de l’èxit assolit amb aquest primer seminari - amb una llista d’espera de més de 30 persones-, l’Aula de Formació de Cooperativisme del prat de Llobregat continuarà difonent el cooperativisme com a forma d’economia social a aquesta ciutat. La voluntat d’aquesta Aula, és la de crear diversos nivells de formació, per donar res-

posta a l’àmplia demanda generada. En el pròxim curs pretenen oferir programes que versin sobre rudiments bàsics del cooperativisme i altres que ajudin a completar les possibilitats que brinda el cooperativisme en les seves diverses vessants. Més información a: www.cov-elprat.es i www.ecoprat.es.

D’altra banda, aquestes dues cooperatives del Prat de Llobregat, organitzen la II FestaFira del Cooperativisme, el dissabte 27 de juny a Prat de Llobregat. El seu principal objectiu és difondre el cooperativisme com a fórmula d’economia social i com solució a l’actual crisi.

La Fira (pionera en el seu sector), aplega diverses cooperatives i algunes Federacions de cooperatives. Com a Festa al llarg del dia, celebraren una paella i ball popular a més d’altres activitats que s’estendran per tota la ciutat del Prat al llarg de la setmana.

Aquest esdeveniment conta amb el suport del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament del Prat i de la Confederació de Cooperatives de Catalunya.

Jornades sobre Cooperativisme Universitat Catalana d’Estiu Prada de Conflent, 20, 21 i 22 agost 2009 “El Cooperativisme i el sindicalisme: Una oportunitat davant la crisi” Només hi ha dos sistemes que posen la persona com a centre de l’economia: el cooperativisme i el sindicalisme. Tant és així que, sovint, a casa nostra, cooperativa i sindicat han estat sinònims.

Davant la situació de crisi global que en aquest moment ens afecta, és bo d’intentar estudiar quins són els camins que ens ofereixen les cooperatives i els sindicats d’avui.

Més informació

Núm.

321

coop-321

4/6/09

12:29

Página 8

8 Noticiari

La comunicació i la crisi, presents a l’acte de lliurament dels 9ens premis ràdio associació

L’acte de lliurament dels 9ens premis Ràdio Associació, convocats cada any per la cooperativa de serveis radiofònics Ràdio Associació de Catalunya, Sccl, va tenir com a element de debat l’afectació de l’actual període de crisi en l’àmbit de la comunicació. La trobada, que es va celebrar el passat 14 de maig a l’Auditori Axa de Barcelona, va ser presentada pels periodistes Neus Bonet i Jordi Basté, i va aplegat més de 350 persones en un acte presidit pel conseller de cultura de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Treserras.

El lliurament dels 9ens premis de Ràdio Associació s’iniciaren amb el parlament de Jordi Margarit, president del Consell Rector de Ràdio Associació de Catalunya, que va fer notar que en temps de crisi, cal posar èmfasi en la responsabilitat i el rigor informatiu dels professionals de la informació. Enric Pujadas, president del Grup Bassat-Ogilvy, va fer una intervenció titulada “La

comunicació en temps de crisi”, en què va exposar que en temps de crisi, cal potenciar el talent innovador, tot recordant que la crisi requereix missatges clars, comprensibles i adequat al que ens preocupa.

El periodista Manuel Borrell va recollir el premi al millor professional de Ràdio de mans de Toni Clapés, millor professional de la passada edició dels guardons, per l’esforç, la trajectòria i la capacitat professional demostrada al servei de la informació radiofònica diària, segons manifestà el jurat dels guardons format per Carles Solà, president, Assumpció Maresma, Jordi Margarit, Joan Manuel Tresserras i Imma Tubella.

El guardó “1924” d’àmbit audiovisual, recollit pel director Manuel Raya, va ser per a Canal 3/24 de Televisió de Catalunya pels seus cinc anys d’audiència consolidada, liderant l’oferta de televisió informativa.

Xavier Grasset va recollir el premi al millor programa de ràdio per

“L’Oracle” de Catalunya Ràdio. Les mencions de qualitat han estat per “Cel Obert”, de Ràdio 4, i “Latitud 39” d’IB3 Ràdio.

El premi de Ràdio Associació a la innovació va ser rebut per Sergi Sabaté i Marc Pijuan pel programa “Toc d’Hoquei” de Ràdio Vic. El jurat ha valorat l’excel·lent realització del programa esportiu que aporta novetats quant a la concepció, producció i la difusió. Les mencions de qualitat d’aquesta categoria han estat per Ràdio Banyoles i “Programació Sindicada” de COM Ràdio.

Toni Saez va rebut el premi al millor programa de ràdio local per “Hores Extres”, de Ràdio Premià de Mar, segons el jurat per la presentació d’alternatives per viure una jornada festiva i relaxada. Les mencions de qualitat han estat per “Rubí or not Rubí”, de Ràdio Rubí, i per “Dos i dos són 22”, d’Ona Mallorca, de Palma.

Per finalitzar l’acte, el conseller de cultura de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, va destacat que la ràdio és el mitjà en què en menys temps s’ha progressat més pel que fa al català. A la vegada, el conseller va fer una crida a incrementar l’exigència i la voluntat de rigor perquè hi ha un pes molt important de la ràdio davant la situació de descrèdit actual de la política.

A l’acte, que va estar complementat per les excepcionals imitacions de Pep Plaza, hi van assistir professionals i personalitats del món empresarial de la comunicació dels territoris de parla catalana.

ASSEMBLEES GENERALS ORDINÀRIES 2009 FEDERACIÓ DE COOPERATIVES DE TREBALL DE CATALUNYA Dia: 28 de maig Hora: 4 tarda Lloc: Parc Tecnològic Barcelona Nor (c. Marie Curie, s/n. Barcelona) Núm.

321

FEDERACIÓ DE COOPERATIVES DE SERVEIS I DE COOPERATIVES DE TRANSPORTISTES DE CATALUNYA Dia: 21 maig Hora: 7 tarda Lloc: seu Servicoop (c. Premià, 15, 2n. Barcelona)

FEDERACIÓ DE COOPERATIVES AGRÀRIES DE CATALUNYA Dia: 14 de maig Hora: 10 matí Lloc: Cooperativa Arrossaires del Delta de L’Ebre (Ctra. CamarlesDeltebre km. 6,5 - Deltebre)

coop-321

4/6/09

12:29

Pรกgina 9

coop-321

4/6/09

12:29

Página 10

10 Les Nostres Cooperatives

Impulsada el 1915 i constituïda el 1917, amb 280 socis i 14 treballadors i treballadores el maig de 2009 i una facturació mitjana de 3,5 milions d’euros, hi ha al Priorat un cooperativisme amb denominació d’origen: la Cooperativa Agrícola i Secció de Crèdit de Sant Bartomeu SCCL. Al municipi del Masroig, ha esdevingut, fa temps, el celler cooperatiu de tot un poble. N’hem parlat amb Josep Ar, gerent, i amb Francesc Vernet, històric membre de la Cooperativa, president entre el 1974 i el 1978 i patró de la Fundació Roca i Galés. Passat i present cooperatiu que fusionen el futur.

El Masroig: l’aposta cooperativa de tot un poble

E

l bon vi sempre té arrel i anyada, història i elaboració, criança i denominació. El del Masroig aplega ja tres generacions i més de noranta anys de tradició cooperativa. Gent que s’agrupà el llunyà 1915, en dues cooperatives que realitzaran activitats paral·leles i independents fins que s’unificaran el 1936 arran del Decret de col·lectivitzacions del 1936. Abans, les dues cooperatives aplegaven els dos grans corrents de principis de segle: una d’esquerres i pobra, i l’altra, d’orientació catòlica i posició benestant. En tot cas, la memòria d’una de les cooperatives més importants de la comarca del Priorat endinsa la trajectòria en la pròpia del país.

Història que aviat —i motius no en falten pas— haurà de començar a repensar en la celebració del centenari, el proper 2015. Norantaquatre anys de compromís cooperatiu, doncs, i cinc-centes hectàrees de vinyes que han anat evolucionant paral·lelament, dècada rere dècada, al curs de la història. D’uns primers anys avesats a l’elaboració de vins d’alta graduació alcohòliNúm.

321

ca i de gran intensitat colorant; passant per una època on prengué protagonisme l’elaboració de misteles negres amb rumb a França i els anys de la producció per a les grans cases dels Penedès, fins a arribar a l’aposta per la modernització, la qualitat i l’alta gamma d’avui.

Motius de sobres i història acumulada, verema rere verema, per anar preparant el centenari d’un projecte que ha esdevingut el motor econòmic del poble. La prova fefaent és que el municipi depèn econòmicament, ben bé al 75%, de l’activitat de la cooperativa agrària.

En Francesc somriu i xiuxiueja: “al poble hi ha qui diu que és molt més important la cooperativa que no pas l’ajuntament”. Però mantenir-s’hi, en el temps i l’espai, sempre requereix esforços, apostes innovadores i nous compromisos. I en això estan entestats. En Francesc, però vol fer justicia cooperativa. I ens recorda que l’opció per la modernització no hagués estat possible sense la tasques de les juntes presidides per Miquel Tost, Jaume Vallès, Josep Rivera, Lluís Mateu i l’actual Manuel Roca i els

responsables d’administració Josep Vallès i Josep Abellò.

Del doll al vi embotellat La darrera exigència d’adaptació a la realitat, per poder garantir la viabilitat econòmica i social, es remunta al tombant de segle, l’any 1999, quan impulsaren un procés de modernització que apostés definitivament pel vi embotellat i anés abandonant el doll. Un doll que havia vingut sofrint una contínua davallada dels preus, que es va expressar críticament en la temporada 2006-2007. Com s’ho han fet? Innovant des de la fórmula cooperativa: prudència, modèstia i pas a pas. Prop de 200.000 euros en inversions l’any passat. Un nou celler a construir en tres fases l’any 2010. Nous mercats. Noves expectatives. I nous productes, tan arrelats a la terra com els anteriors. L’aposta no és pas nova: el llunyà 1978, ja van apostar per la maceració carbònica —on el raïm, en primera instància, és incubat sencer— amb una inversió de 100 milions de pessetes. Dels d’aleshores, que es diu ràpid. D’aleshores ençà vénen combinant la fermentació

coop-321

4/6/09

12:29

Página 11

Les Nostres Cooperatives 11

tradicional —“amb les tècniques d’una tradició mil·lenària”, remarquen— amb la tecnologia adaptada als requeriments de qualitat del segle XXI. Ben satisfets per la darrera edició de la Fira del Vi de Falset, enguany feta al castell, el Masroig és un municipi inserit geogràficament al Priorat però, vinícolament, plenament arrelat a la Denominació d’Origen Montsant. No endebades aquest celler produeix el 25% de la producció de “Monsant”: 2.500 milions de quilos dels 10.000 milions que es cullen anualment, en un terres calcàries i marrons meridionals sobre llicorella, d’aparent escassa fertilitat, que donen el tret definitori, característic i particular dels vins de qualitat que hi neixen en unes vinyes velles, plantades després de la fil·loxera.

Anys difícils, memòries fèrtils Entremig, resta clar, queda la llarga nit franquista, les petites escletxes per tirar endavant i un munt d’anècdotes: com les tensions permanents entre Falange Española (el “Movimiento”) i el cooperativisme. En Francesc ens en recorda una del 1956. Ell era ben jove i actuava com a secretari de junta en una assemblea general multitudinària, després d’haver-se produït diverses dimissions. L’assemblea havia escollit nou president i nou secretari, quasi per unanimitat.

Però de sobte s’aixecà un senyor i digué: “Un moment: aquests senyors no poden ser elegits. Reunit el consell local de Falange, aquests senyors han estat vetats”, va etzibar. En Francesc Vernet va mantenir aleshores que Falange podia dir missa, però que “en aquesta cooperativa l’assemblea és sobirana i aquests senyors han estat elegits i

queden nomenats”. L’endemà, trucada del governador civil i au. Però l’assemblea va poder imposar-se al control falangista.

Entremig, en Francesc també recorda fogueres de Sant Joan, la densa activitat de la secció cultural-recreativa de la Cooperativa abans de l’arribada de la democràcia, les primeres trobades amb els independentistes de la Catalunya Nord a Elna i al Canigó pels volts del 1975, i tota una història que segueix interpel·lant el futur. I també i, sobretot, ens transporta a la definició mancomunada del vermut propi: anys d’anar fent barreges entre tothom, amb tasts col·lectius, per trobar la fórmula final, que encara avui roman inalterada.

Quatre seccions i mercat internacional Amb 280 socis, majoritàriament vinculats a l’oli i la vinya i una trentena llarga dels quals viuen directament de l’agricultura, la Cooperativa del Masroig té catorze treballadors, la majoria joves, en una aposta de fons per la professionalització: enòlegs, la construcció d’un laboratori propi o l’agrobotiga amb els productes propis en donen bona fe. Noranta anys d’activitat i un moment dolç, malgrat la crisi, ple d’oportunitats per a les quatre seccions de què es compon la cooperativa: oli (Denominació Siurana), vins (d’alta gamma), fruit sec i crèdit.

En l’economia global, el 60% del volum del negoci creix en els mercats internacionals, Principalment el mercat nord-americà (amb el Solà Fred, 90% carinyena), alemany i noruec. A Noruega, l’any passat la Cooperativa va ser guardonada amb un premi que descrivia el seu vi com la companyia ideal “Tardes

d’Hivern”. Als Estats Units, Alemanya i Noruega triomfa el vi de qualitat envasat en bag-in-box (un envàs molt pràctic que emmagatzema la mateixa quantitat de vi que quatre ampolles mantenint la qualitat d’aquest). I també s’arriba a Suïssa; i la primera incursió al Japó, esdevinguda l’any passat.

Camí reeixit que han emprès també amb la producció d’oli verge d’alta qualitat: aposta per l’exportació en el mateix envàs (bag-inbox) després de la caiguda dels preus de l’oli enregistrada els darrers anys, que va passar del 2,80 a l’1,7. Massa, per a un poble que viu de la vinya i l’olivera.

El 40% de la quota de negoci es distribueix principalment en el mercat intern català (fonamentalment Barcelona i Tarragona, però també Girona) i en un complex mercat espanyol, on les bones notícies arriben de comandes concretes i detallades que saben perfectament el que demanen: qualitat.

Crisi, futur, cooperativa La Cooperativa Agrícola està associada a la Unió Agrària Cooperativa i és membre de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, que enguany ha celebrat els seus vint-i-cinc anys. El seu president, Josep Pere Colet, en un recent article sobre el cooperativisme en temps de crisi, deia: “També demanem a l’administració que ens aplani una mica el camí que hem de recórrer. Reclamem que s’aposti pel creixement de les nostres empreses, que es promocioni el producte autòcton i de qualitat, que es propiciï el finançament per part de les entitats bancàries, que s’eliminin traves burocràtiques. A canvi, oferim la nostra localització en el territori Núm.

321

coop-321

4/6/09

12:29

Página 12

12 Les Nostres Cooperatives

del país. Som indústria, actuem com a motor econòmic, generem ocupació i, en definitiva, contribuïm a l’equilibri poblacional entre les àrees urbanes i les zones rurals.” Les seves paraules semblen que parlin acuradament de la realitat del Masroig.

En aquesta cruïlla, en un sempre difícil exercici de síntesi, acabem demanant-li a en Josep i a en Francesc que s’atreveixin a sintetitzar l’experiència. “Això és l’aposta de tot un poble”, afirma en Josep sense necessitat de pensar-s’hi gaire.

En Francesc Vernet afirma el ma-

teix i destaca la cohesió social i els vincles comuns que ha donat la Cooperativa. Han passat èpoques fosques i difícils, però la Cooperativa és aquí. En Josep aprofundeix la resposta: “Jo sóc dels que pensen que les cooperatives, modernitzades, són una eina molt eficaç i amb molts avantatges: modernitzades i ben conduïdes, són una clara opció de futur.” Insisteix: “L’avantatge és la responsabilitat compartida —els objectius comuns, l’ajut mutu—, que és generadora de comunitat. Adaptació als temps amb prudència, esprement el mi-

llor del cooperativisme amb una gestió responsable i amb el compromís social inequívoc amb el futur del poble. Això és el que dóna la força.”

Aleshores hi posa la cullerada final en Francesc, que ens recorda el lema cooperatiu que ja sentia de ben petit: “Els uns pels altres i Déu per tots”. Potser és que Déu, en aquests temps de crisi, entre trulls i veremes, ha acabat fent-se cooperativista al Masroig. Vés a saber.

Ja podria ser.

Secció de Crèdit: “la Caixa” del municipi

cipi en la Secció de Crèdit ve d’antic i té els orígens en l’antiga caixa d’estalvis del sindicat. En parla en Francesc Vernet, que encara recorda els anys trenta, quan el pare el duia a la Cooperativa després de missa, a posar un duro a la llibreta.

Els preguntem com es viu la crisi des d’aquesta Secció. Es nota? Es palesa, afirmen, per l’augment de les dificultats de les persones, la caiguda del consum o la pujada de l’atur. Però no es palesa en el quefer quotidià com a entitat financera, on l’impacte de la crisi és més aviat relatiu. Arrelats en els principis cooperatius, els rigors financers de l’actual crisi els queden lluny i no els han esquitxat pas. No obstant això, la Caixa mai no ha estat concebuda com un negoci que reporti beneficis geomètrics (causa i efecte de l’actual col·lapse), sinó com un servei al poble, on no els

mou l’afany de lucre. Des d’aquesta perspectiva, precisen que els riscos han estat i són mínims.

Tot i això, no amaguen la preocupació derivada de la voluntat del Departament d’Economia de limitar —per decret i ben aviat— la capacitat d’endeutament de les seccions de crèdit de les cooperatives agrícoles respecte a les seves reserves. Estan convençuts que la decisió és precipitada i maximalista, pensen que deixarà en risc moltes seccions, i creuen que moltes cooperatives no podran acomplir els requisits que la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya està intentant esmenar per intentar garantir un futur millor per a les seccions de crèdit, clau en moltes realitats del cooperativisme català.

Aquest poble és així. I no gaires municipis catalans ho poden afirmar. El Masroig disposa d’una única entitat financera: la Secció de Crèdit de Sant Bartomeu. La quarta secció de la Cooperativa, que, en paraules d’en Josep Ar, és “molt més un servei que fas el poble que no pas un mitjà de negoci”. Així rutlla, pràcticament com a servei públic: obren una estona al matí i una altra a la tarda, fidels als rigors dels horaris del camp, perquè es puguin fer les operacions ordinàries: transferències, ingressos, rebuts. La secció està participada pels 280 socis de la Cooperativa i molts més: per prop de 300 socis col·laboradors.

Qualsevol veí hi té, com a mínim, una llibreta. El fet que la gran majoria dels habitants del poble parti-

Núm.

321

David Fernandez

Més informació: www.cellermasroig.com

coop-321

4/6/09

12:29

Página 13

Entrevista 13

Euclides André Mance

“Cal construir un sector econòmic integrant cadenes de producció amb les empreses de l’economia solidària” Euclides André Mance és filòsof. Fou fundador de l’Instituto de Filosofía de la Liberación i és professor en dues facultats de filosofia de Curitiba. Ha exercit com a consultor en projectes de la Unesco i la FAO relacionats amb el desenvolupament sostenible i el programa Fam Zero. Actualment col·labora amb diverses organitzacions d’economia solidària al Brasil i és membre de la Xarxa Brasilera de Socioeconomia Solidària.

E

ls darrers anys, Euclides André Mance ha dut a terme una reflexió sobre l’economia solidària i l’estratègia de xarxes de col·laboració sobre la base del paradigma de la complexitat i la metodologia de la praxi desenvolupada per la filosofia de l’alliberament.

Acaba de publicar al Brasil el llibre Constelação Solidarius. As fendas do capitalismo e sua superação sistêmica, en el qual analitza les principals esquerdes sistèmiques del capitalisme contemporani i com es poden superar mitjançant la lògica de l’economia solidària.

El primer és que el capitalisme no distribueix mai prou riquesa per poder fer el gir de la seva pròpia producció. Si mirem tot el que una empresa distribueix en sous als treballadors, el que paga d’impostos i el que reparteix entre els propietaris, veiem que és sempre menor que el volum total dels productes i les mercaderies que posa al mercat.

I si sumem tot el que totes les empreses capitalistes distribueixen i el volum dels preus de tot el que hi ha al mercat, veiem que hi ha una diferència que cal completar per assegurar aquest gir de la producció. ¿Com es completa aquesta diferència?

¿Com analitzes les esquerdes del capitalisme, tenint en compte el context actual de crisi financera?

Com a sistema, el capitalisme no és sostenible: ni ecològicament, ni socialment, ni tampoc econòmicament. El capitalisme promou un creixement econòmic —això és innegable—, però ho fa amb el cost d’una destrucció ambiental i d’una explotació de la gent. Té una lògica que no permet desenvolupar-se d’una manera equilibrada. Hi ha diversos elements que es podrien analitzar; em referiré a dos o tres.

Històricament hi va haver tot un desenvolupament de l’imperialisme amb l’objectiu de buscar nous mercats, però amb aquest fenomen de la globalització, de la integració de tots els mercats, l’única manera que té el capitalisme de poder assegurar aquest gir és generant crèdits, fent un sistema financer que permeti a les persones complementar els diners que tenen per poder comprar les mercaderies.

Això genera deutes; i aleshores, com que la gent ha de pagar en el futur el que ha consumit en el pas-

sat, però en el futur també ha de consumir, l’única manera que té el capitalisme de continuar venent les seves mercaderies és generar més crèdit, cosa que significa generar més deutes.

De fet, hi ha una revaloració. Aquesta és l’altra esquerda: no hi ha un patró de valor estable en el sistema.

Com que la gent que està endeutada no té credibilitat per obtenir més crèdits, comença a posar les seves cases, o el que sigui, com a garantia per obtenir més crèdits. I com que es dóna crèdit, la gent compra i hi ha un augment dels preus dels productes. Si moltes persones compren cases, les cases van pujant de preu. Però s’arriba a un punt en què ja no hi ha la convicció que la gent retornarà el préstec; algú no pot pagar perquè té algun problema i aleshores posa la casa per fer el pagament del crèdit que va rebre.

Quan va fer aquesta hipoteca, el banc deia que la casa valia 170.000 euros, però ara no té aquest valor de mercat, ara el seu valor és de 130.000 o de 120.000. I què fa? Que el banc es quedi amb la casa. Aleshores el banc, quan posi la casa a la venda, haurà de disminuir-ne el preu. En les hipoteques d’immobles Núm.

321

coop-321

4/6/09

12:29

Página 14

14 Entrevista

És a dir, que la riquesa està concentrada cada cop en menys mans.

En menys mans i d’una manera cada cop més complexa. Hi ha una gran quantitat de gent exclosa del treball i del consum. Si considerem la població ocupada, dels 3.000 milions de persones en el món, es pot dir que la meitat està per sota del llindar de pobresa.

Aquestes són algunes de les esquerdes d’una paret que s’està trencant. L’economia solidària ha d’explotar aquestes esquerdes. En la lògica del sistema capitalista no hi ha solució per a la humanitat.

Per això, proposo la construcció d’una societat i una economia postcapitalista.

Explica aquesta alternativa postcapitalista.

i altres actius es dóna aquest fenomen de revaloració i desvaloració.

El sistema no té manera de garantir els preus de les coses que reflecteixen els contractes perquè no es corresponen amb el seu valor real.

Aleshores tenim aquest fenomen de la crisi de l’octubre del 2008; i les crisis cícliques anteriors tenen la mateixa lògica de valoració de papers molt per sobre del que valen les coses: la venda dels papers per a la realització de lucre genera que tot faci fallida. Quan hi ha una fallida, les empreses que tenien més inversions productives estan en millors condicions que les que no havien invertit en noves tecnologies perquè poden produir més amb menys costos de producció, i hi ha un moviment d’acomodament de grups fallits, d’empreses que van d’un grup a un altre, d’empreses que n’incorporen d’altres, etc. I això acaba conduint una altra vegada a una crisi cíclica.

Aquesta és una de les esquerdes.

L’altra, com hem vist, és que el sisNúm.

321

tema no té un patró de valor estable. Pots fer un contracte pel valor d’una casa per 100.000 euros, però ¿quina és la cotització del dòlar respecte de l’euro? En el paper el valor sembla estable; però, de fet, la quantitat de coses que pot comprar aquesta xifra fora del país depèn encara de les polítiques monetàries o canviàries dels països.

En un món globalitzat, tot això fa que el sistema sigui molt imprevisible, perquè no hi ha un patró de valor estable.

Hi ha moltes esquerdes. Per exemple, tenim l’exclusió de les economies més pobres dels països subdesenvolupats, els quals no poden desenvolupar tecnologies punta per competir amb les economies més desenvolupades. Aquesta és una altra esquerda, perquè es verifica que hi ha una concentració econòmica encara més gran amb els desplegaments de la revolució tecnològica i de la informació.

L’economia solidària és molt clara en els seus principis fonamentals: no hi ha patró ni empleat, no hi ha capital que exploti el treball; els treballadors són els amos dels mitjans de producció, practiquen l’autogestió: una persona, un vot. Tots són propietaris dels mitjans de producció, es fan assemblees per prendre decisions, es busca produir de manera ecològicament sostenible i amb una organització solidària. És a dir, es busca remuntar les cadenes de producció. No es pot tenir una empresa d’economia solidària com si fos una cooperativa que està aïllada en el mercat capitalista. En l’economia solidària busquem construir un sector econòmic integrant cadenes de producció amb les empreses de l’economia solidària. Si estic en una empresa d’economia solidària i necessitem comprar matèries primeres per produir, si hi ha un proveïdor d’economia solidària, les hi comprarem a ell; si no n’hi ha cap, les comprarem a qui sigui, però quan tinguem els excedents per muntar una altra iniciativa productiva, procurarem produir justament allò que no produïm.

Suposo que aquestes cadenes també haurien d’incloure el consumidor final.

Exactament, el consumidor final i

coop-321

4/6/09

12:29

Página 15

Entrevista 15

també les finances solidàries i el desenvolupament tecnològic. La posició del consumidor és fonamental. Quan el consumidor consumeix productes de l’economia solidària, d’aquestes empreses autogestionades i ecològicament sostenibles, de fet col·labora amb la distribució dels ingressos, amb la promoció de la veritable democràcia econòmica, amb l’equilibri de l’ecosistema, amb la promoció de la justícia econòmica. Tant el consum final, practicat pels consumidors finals, com el consum productiu, practicat per les empreses, han de passar del mercat capitalista al mercat social, a les xarxes d’economia solidària. ¿En quina situació es troben aquestes xarxes al Brasil?

Les xarxes han estat un descobriment, com a estratègia organitzativa, del final dels anys noranta. Si mirem el comerç just, comencem a veure un desenvolupament entre els productors del Tercer Món i els consumidors del Primer Món; però, de fet, era un segment específic, perquè també hi havia altres cooperatives de producció i de consum i sistemes de finances solidàries, però tot això no estava articulat en xarxes. No hi havia una estratègia de remuntar les cadenes de producció als territoris, de promoure el desenvolupament sostenible.

A finals dels anys noranta, va sorgir aquest plantejament al Tercer Món, especialment al Brasil. L’any 2000, es va crear la Xarxa Brasilera de Socioeconomia Solidària, i el 2003, el Fòrum Brasiler d’Economia

Solidària, i després el Govern Lula va començar a impulsar algunes polítiques. L’últim mapa que s’ha fet, del 2005-2007, ens dóna la xifra de 22.000 iniciatives d’economia solidària, amb 1.687.496 treballadors i treballadores. Entre el 2001 i el 2007, es van crear 10.653 noves empreses, és a dir, més de mil cinccentes a l’any, a partir de les mateixes organitzacions. És molt diferent del que ha passat a Veneçuela amb la política de crear cooperatives. Al Brasil, aquest és un moviment que ve de les mateixes organitzacions, del mateix moviment real de l’economia solidària.

Per la base.

Sí, no es tracta que el Govern hagi sortit a crear-les, sinó tot el contrari. La base fins i tot es queixa que podrien haver-hi més polítiques públiques de suport.

I ara caldrà veure què passarà amb aquesta crisi, quins impactes tindrà. Però, des del punt de vista de l’economia solidària, el fet és que, quan els treballadors es queden a l’atur i no troben sortides individuals, busquen organitzar-se en grups, crear cooperatives, practicar l’autogestió, etc. I quan la gent perd la feina i la llar, disposa de menys diners, procura gastarlos de manera que generi el millor rendiment possible per a la família, i aleshores ser membre d’una cooperativa de compres solidàries és una bona opció.

La crisi del sistema, d’una part, accentua les possibilitats de desenvolupament de l’economia solidària; de l’altra, redueix el consum, fet que tindrà un impacte sobre l’e-

conomia solidària perquè també depèn del mercat. Però el manteniment del consum en les xarxes permet a les entitats tenir millors condicions per afrontar la crisi. ¿Quines xarxes hi ha a escala internacional?

Avui tenim algunes xarxes d’articulació com la RIPESS (Red Intercontinental de Promoción de la Economía Social y Solidaria), que ara està organitzant la 4a Trobada Mundial de Globalització de la Solidaritat a Luxemburg. També hi ha xarxes d’investigació, com ara la RILESS (Red de Investigadores Latinoamericana de Economía Social y Solidaria), que integra professors d’universitats, investigadors de camp, etc.

La constel·lació Solidarius i els crèdits solidaris ¿Com es pot posar en pràctica tot aquest plantejament de desenvolupament de l’economia solidària?

És molt senzill. Es pot començar per consumir els productes d’economia solidària. Ja hi ha diversos sistemes de localització d’aquests productes per Internet. Al Brasil, per exemple, tenim dos llocs que

permeten fer-ho amb molta facilitat: www.solidarius.com.br i www.fbes.org.br. A Solidarius hi ha 1.300 empreses, amb els seus productes i serveis, que es poden buscar per províncies, ciutats i barris.

L’altre portal, del Fòrum Brasiler d’Economia Solidària, integra les 22.000 iniciatives d’economia so-

lidària que el Govern federal del Brasil ha registrat. També es poden localitzar, georeferenciades, a través del sistema de Google Maps.

Són estratègies d’articulació del productor i el consumidor.

Hi ha altres llocs on es poden comprar per Internet els productes i rebre’ls al domicili. També hi ha sisNúm.

321

coop-321

4/6/09

12:29

Página 16

16 Entrevista

temes que permeten fer pagaments internacionals amb crèdits solidaris.

Si vols comprar un producte d’un altre país, fas una donació a uns fons d’economia solidària del teu propi país, reps els crèdits corresponents a la donació, i amb aquests crèdits pots comprar en tota la comunitat internacional que està integrada en aquest sistema i rebre els productes a casa teva. I els diners que hi ha en aquests fons són utilitzats per fer microcrèdits per a projectes d’economia solidària. ¿En què consisteix el portal Solidarius?

És un sistema que permet fer un pla de viabilitat d’una iniciativa d’economia solidària considerant la dimensió econòmica, ecològica i solidària. I quan ja s’ha fet un pla de viabilitat, se’n poden integrar les dades en una xarxa. Aquesta xarxa integra totes les dades dels plans de viabilitat i creua les informacions de totes les iniciatives d’un territori i, també, tot el que es compra en aquest mercat en xarxa. Això permet veure, per exemple, si hi ha empreses que compren un producte final o matèries primeres, i, si aquesta demanda té un volum significatiu, es pot promoure un projecte de cooperativa que el pugui produir.

Posa en interrelació projectes per anar creant les cadenes que explicaves abans.

Exactament. Aquesta tecnologia ja funciona a Internet amb un sistema de base de dades amb interfície en castellà, portuguès i italià. Ara s’està desenvolupant en francès, i crec que a finals d’any el tindrem fins i tot en anglès. ¿Quines altres possibilitats ofereix el portal?

Solidarius també té eines de comercialització electrònica i el sistema de pagaments amb crèdits solidaris que he explicat abans i que possibilita algunes coses molt interessants. Per exemple, si algú necessita comprar una màquina o una eina, pot presentar un projecte a aquesta comunitat per emprar Núm.

321

aquests crèdits per fer la compra.

Si s’aprova, els diners del fons són emprats per a la compra de la màquina: la persona o entitat que l’ha demanada rep la màquina i la paga amb aquests crèdits. Amb això es genera una estratègia que integra finances solidàries, comerç just, consum ètic i sistemes de troc amb una metodologia determinada. ¿Quan es va començar aquest projecte?

Es va començar el 2007 com un experiment amb cent participants de vuit països; hi va haver diversos intercanvis internacionals i ja té dos projectes aprovats amb aquesta lògica. Jo crec que el futur de les xarxes rau, d’una banda, en la integració del que és local, remuntant les cadenes de producció amb una concepció de desenvolupament sostenible, ecològicament viable, socialment just, amb aquesta lògica d’elaboració de plans de viabilitat que integren tots els costos ecològics; i, d’altra banda, en aquesta integració global.

En la mesura que puguem integrar aquests moviments locals i globals tindrem més capacitat d’expandir aquest altre sistema econòmic postcapitalista que possibilita solucionar les esquerdes sistèmiques del capitalisme. La manca de distribució de la riquesa del capitalisme és superada perquè els diners estan en un fons compartit amb tota la gent que participa en aquesta comunitat d’intercanvi en tots els països, no estan concentrats en un banc, sinó distribuïts en seccions nacionals en cada país i són manejats autogestionadament per aquesta comunitat d’intercanvis.

L’altra esquerda del capitalisme — el fet que no té un patró de valor estable— també és superada. El valor d’un crèdit solidari té una metodologia de càlcul que considera el poder de compra distribuït en un país. Agafem tots els països; als que tenen un poder de compra més alt els assignem el valor 1, i tota la resta tenen un valor en relació amb aquest. L’any passat, el que va tenir millor poder de compra distribuït va ser Luxemburg; per tant, fou associat a 1, i tota la resta de països

van tenir xifres inferiors proporcionalment al seu poder de compra distribuït. I amb aquesta xifra fem la correcció de canvi de les monedes en el mercat internacional, considerant una mitjana anual de la seva cotització, evitant que els moviments especulatius momentanis impactin gaire en aquesta cotització. Per exemple, per adquirir un crèdit solidari a Portugal avui calen 0,89 euros; si fos a Luxemburg, es necessitarien 1,10 euros. Això promou que els termes d’intercanvi afavoreixin els països més pobres.

Hi ha una redistribució de la riquesa.

Sí, per la via del comerç internacional. Aquesta redistribució té l’objectiu que als països més pobres el poder de compra distribuït millori i els indicadors s’apropin.

Hi ha una tercera distribució d’aquests crèdits solidaris, a més dels projectes que es poden aprovar amb aquests i dels microcrèdits: la defensa de la sobirania econòmica nacional. Fins a un 25% dels diners d’aquests fons es poden utilitzar per comprar títols dels tresors nacionals. Si es compren títols de deute públic, les taxes d’interès que els governs pagaven, que anaven a alimentar els mercats de capitals internacionals, passen a alimentar aquest fons d’economia solidària per desenvolupar l’economia nacional.

D’altra banda, la comunitat d’intercanvis pretén que es faci una auditoria d’aquests deutes per veure si hi ha hagut pagaments contractats de manera il·legítima o il·legal, i per promoure que aquests deutes contrets il·legítimament no es paguin. És a dir, que el govern no pagui el deute, i que els diners que no es paguin s’ingressin en l’economia solidària per desenvolupar el país.

Raimon Gassiot Ballbè Ex-libris, sccl

coop-321

4/6/09

12:29

Página 17

Cooperativisme 17

Materials per una conversa entre el cooperativisme i el segle XXI

Esperat nou segle XXI, ¿parlem?

L’acció cooperativa és tan antiga com el ser humà, tot i que és al segle XIX quan considerem que neix el cooperativisme. El cooperativisme, però, afirma ser una idea útil per al segle XXI, un segle que, amb tot, no serà realment nou si no desperta i deixa de ser la cua imperfecta del XX que sovint fins ara està sent.

Si el cooperativisme ha de conversar amb aquest nou segle, és necessari que ho faci, no pas des de la vindicació, sinó des de la humilitat de qui aprèn de tot i de tots, i també des de la íntima convicció de tenir alguna cosa per aportar a la construcció. A aquesta conversa cal portar alguna cosa més que la passió d’un “venim de lluny i anem més lluny encara”. El cooperativisme ha de ser capaç d’explicar, net i clar, per què és per a aquest segle i quins dels seus materials poden fer-li servei.

Quatre “materials” són el fonament d’un discurs cooperatiu constructor de la renovació que el segle XXI ha d’aportar: “la necessitat de l’altre”, “fer socialment”, “acollir la diversitat” i “l’entesa com a camí”.

Parlem sobre els quatre materials.

La necessitat de l’altre Si anem a l’arrel, veurem que l’essència del cooperativisme és la permanent reivindicació de la necessitat de l’altre. Aquest “altre” és algú que “no sóc jo” i que necessito per tal de tirar endavant allò que em proposo fer.

En el cooperativisme, la necessitat de l’altre és entesa com una oportunitat i no pas com una constricció, ni com una concessió impotent de l’individualisme, que només acut a la recerca de l’altre quan no pot fer allò que vol per si sol. El cooperativisme fa des de l’individu, reconeix la seva individualitat, però certament barra el pas al seu individualisme, tot animant-lo que la formidable potèn-

cia de la seva veu i acció se sumi a la dels altres, sempre a la dels altres. ¿Com és el segle XXI que esperem?

Si ha de ser un segle on l’individualisme de les persones i els pobles continuï prevalent, certament el discurs cooperatiu tindrà un migrat espai. Però si ha de ser un segle on persones i pobles comprenguin la buidor final que conté no tenir més argument que el propi argument, llavors el cooperativisme pot afirmar que porta al seu codi genètic una de les claus per a la nova construcció: la profunda comprensió de la necessitat de l’altre, l’alegria de la trobada amb l’altre.

Al cooperativisme, “l’altre” és un element tan cabdal que sense ell es fa impossible la cooperació. El cooperativisme fa gairebé dos segles que exercita un bon “entrenament” en el treball conjunt de persones, d’individus valuosos que lliuren el millor de si mateixos als altres per tal de construir entre tots Núm.

321

coop-321

4/6/09

12:29

Página 18

18 Cooperativisme

una cosa que és més gran que ells mateixos individualment.

Comprendre la necessitat de l’altre, abraçar-la i fer que formi part d’un mateix no és una especulació psicològica sobre les possibilitats dels sers humans en el marc de la seva vida col·lectiva. Això és el que fa possible el cooperativisme cada dia.

Creiem que el cooperativisme pot presentar immillorables credencials sobre l’experiència d’anar a trobar a l’altre per construir.

Fer socialment La cooperativa satisfà necessitats econòmiques de les seves persones sòcies, necessitats vinculades habitualment al consum o al treball. Les diferents branques del cooperativisme troben el seu espai comú en el fet de satisfer necessitats econòmiques a través d’una formulació col·lectiva.

El cooperativisme no està sol en l’oferiment de satisfacció. Sota diverses formulacions, però bàsicaNúm.

321

ment a través del que anomenem “societats de capital”, una multitud d’organitzacions fan el mateix. Tota cooperativa es troba immersa en el “mercat” i s’ha d’esforçar a fer que els avantatges de la seva oferta siguin reconeguts per aquest, per guanyar-se la supervivència.

Fer que la cooperativa sigui competitiva i, encara millor, “competent”, és realment important i és una tasca permanent.

Malgrat la rellevància d’aquesta qüestió, no és en aquest espai de la satisfacció de necessitats on el cooperativisme pot afirmar la seva diferència, atesa l’evidència ja expressada que d’altres també satisfan necessitats amb notable eficiència. ¿On és la diferència que habilita especialment i de forma pròpia al cooperativisme en la seva conversa amb el nou segle XXI? Altre cop cal anar a allò que és essencial a la formulació cooperativa: el cooperativisme satisfà necessitats econòmiques a través d’una formu-

lació col·lectiva, d’una formulació social. Però ¿què aporta aquest darrer adjectiu? ¿Quina és la seva contribució decisiva?

En el cooperativisme, la satisfacció de les necessitats pren una perspectiva col·lectiva, comuna. La cooperativa fa socialment perquè aquesta és la raó fonamental de la seva existència. Sempre actua considerant la primacia de la persona, i al mateix temps ho fa des de l’agregació de l’acció d’un grup de persones, una acció que és, per tant, inequívocament social.

La cooperativa, en tant que organització econòmica, ha de generar resultats econòmics positius, uns resultats que, en tant que socialment generats, també són socialment distribuïts. Si considerem la cooperativa com un arbre, veiem que és el tronc qui rep el cabal central de la riquesa generada, el gruix del que s’ha guanyat en comú, i si les persones sòcies són les fulles, aquestes reben una pluja fina en forma de retorn coope-

coop-321

4/6/09

12:29

Página 19

Cooperativisme 19

ratiu, un retorn que no canviarà les seves vides, certament, però que afirmarà que la cooperativa està fent bé la seva tasca. I això sí que és significatiu. El cooperativisme genera organitzacions que s’enforteixen, i alhora fan un retorn moderat i suau —com la pluja que tot ho fa créixer— de la riquesa que han generat.

En les societats democràtiques, els ciutadans són iguals davant la Llei i també en drets i deures. Aquesta és la manera d’expressar la igualtat. Fermament establert això, per a la resta de qüestions, la desigualtat es concep con l’estat natural, atès que cada persona és diferent en les seves capacitats i habilitats i també en la tria respecte a com viure la seva vida.

Acceptada la desigualtat, també l’econòmica, són aquestes mateixes societats les que afirmen que cal “reduir les desigualtats”, que cal reduir-les “dins i entre” pobles. Això ho fan ben conscients que el reconeixement “natural” de la desigualtat ha de veure’s harmonitzat pel fet que la mateixa es contingui dins uns límits, no necessàriament estrets, però tampoc indefinits, o pitjor encara, infinits.

Una societat marcada per la desigualtat ens porta al fracàs quotidià del fet comú, davant la impossibilitat de construir-lo. La desigualtat opera com un oceà on la llunyania de les ribes no només fa impossible estendre cap pont, sinó que, justament per llunyanes, les fa, tot sovint, contràries.

Reduir la desigualtat és un mandat connectat amb l’harmonització de la vida col·lectiva, i això fa que la forma de distribució de la riquesa cooperativa prengui molt sentit.

El cooperativisme satisfà necessitats econòmiques, tot generant una riquesa que es distribueix com aquesta pluja fina que hem dit abans, per nodrir àmpliament i suaument el territori on opera, esdevenint una magnífica manera de contribuir a la reducció de la desigualtat.

El cooperativisme pot enriquir territoris i pobles, i per fer això no

li cal enriquir singularment cap persona. És ben possible que el nou segle XXI hi estigui interessat.

Acollir la diversitat La diversitat del món és tan vella com la seva existència. Allò que ara ha canviat, però, és que aquesta diversitat se’ns fa ben palesa, la trobem en la convivència de persones provinents d’arreu i la proclamen com a necessària tot protegint la biodiversitat.

Concebre la diversitat com una oportunitat i no pas com una font de diferència pot fer que el respecte a allò que és divers faci aflorar allò que és comú, que ens uneix.

Les identitats respectades poden obrir-se a la resta d’identitats des de la confiança mútua; les atacades només destinen la seva energia a la supervivència, de manera que resta poc o gens d’espai per a la trobada.

El segle XXI ha de fer que la diversitat sigui una força motriu de la unitat.

El cooperativisme pot parlar amb propietat de diversitat, sobretot si som capaços de transcendir una qüestió, la igualtat, sobre la qual una mirada atenta ens pot fer destriar el gra de la palla. La igualtat forma part del cooperativisme de la mateixa manera que forma part de totes les societats democràtiques. Com en aquestes, el cooperativisme iguala els drets i deures de les seves persones sòcies i les sotmet a l’imperi de l’assemblea.

Aquest és l’espai de la igualtat al cooperativisme, un espai concret i fonamental, però que no és tot l’espai de la vida cooperativa.

Subratllem tant com calgui això, però avancem també en la determinació d’allò que fa amb tanta o més força el cooperativisme, que és acollir la diversitat i fer que operi com un factor de cohesió, d’unió. La cooperativa compromet amb ella persones que li aportaran coses de manera diversa, en coherent expressió de la diversitat dels humans. Les cooperatives també fa quasi dos segles que harmonitzen aportacions que des de la seva diNúm.

321

coop-321

4/6/09

12:29

Página 20

20 Cooperativisme

versitat s’orienten vers la construcció comuna, col·lectiva. Una cooperativa de tres, trenta, tres-centes, tres mil, trenta mil, tres-centes mil persones sòcies és sempre un compendi de l’expressió de la diversitat, i això, lluny d’impedir-ne l’avanç, el reforça, a causa de la seva capacitat d’oferir un nord comú, de la incontestable habilitat cooperativa d’utilitzar la diversitat per sumar i multiplicar.

Les cooperatives són organitzacions econòmiques que acullen i potencien la diversitat, i novament això no és només un concepte, sinó una realitat quotidiana clarament observable. Un segle divers, un món divers, és un món ben conegut pel cooperativisme.

L’entesa com a camí Si el segle XXI vol deixar realment de ser la cua imperfecta del XX, haurà de decidir una cosa fonamental: com seran les relacions entre les persones i els pobles. ¿Seran unes relacions marcades pel domini dels uns sobre altres? Llavors, ¿seran les relacions sempre tan inestables i poc constructives com per força ho són entre dominadors i dominats?

Altre cop haurem de concloure ràpidament que si el joc és entre senyors i vassalls, no importa a quin nivell, el cooperativisme hi té poc espai. Això és així perquè el cooperativisme no entén d’aquest tipus de relacions, no entén d’imposicions i sí d’enteses i de diàleg.

En el cooperativisme, cap persona disposa de poder suficient per imposar la seva voluntat. Per tal que la cooperativa faci allò que ella creu millor, no té altre poder que el de la seva paraula (i la seva acció), i haurà de convèncer a altres fent servir el diàleg. Sempre haurà de cercar l’entesa, i no li servirà mai posar-se d’acord només amb si mateixa.

El dominador s’embruteix per la seva incapacitat de dialogar i entendre l’altre, i aquest embrutiment fa que acabi perdent el sentit de la realitat. Encara que la seva “potència de foc” pugui provocar Núm.

321

grans desastres, en el fons el dominador, immers en el seu tancat monòleg, no té gaire futur, com bé ho saben tots els imperis abatuts de la història.

Sense entesa no hi ha cooperativa, és així de senzill i clar. Les cooperatives són organitzacions expertes en el diàleg, que és la seva eina.

Simplement, si no parlen, no són.

Per dialogar cal esmerçar el temps necessari per arribar a l’acord.

Aquest temps de vegades és “lent”, comparat amb l’executiva i vistosa acció de qui imposa el seu poder, quan el llampec de la velocitat és alabat per qui, a manca de cap altre sentit, en troba un de boníssim en la instantaneïtat. Però cap cooperativa no esmerça ni un minut més dels que cal per arribar a l’entesa. Tan bon punt és possible, l’entesa apareix. El temps que les persones necessiten per dialogar i assolir un acord és el bon temps que han de tenir les coses que tenen sentit, sentit pel que fan i per com ho fan.

Un segle que cerqui l’entesa potser podrà pensar que val la pena seguir parlant amb qui d’això ha fet la seva forma de viure.

¿Continuarem parlant?

Certament no sabem si tot plegat és suficient, si el cooperativisme tindrà un lloc en un segle XXI que sigui realment nou.

El cooperativisme acull amb alegria l’altre, fa socialment i contribueix a la reducció de la desigualtat, acull i potencia la diversitat i no entén altra forma de fer camí que la recerca de l’entesa. Ens atrevim a pensar, però, que qui és capaç de fer tot això des de l’essència de la seva identitat, ha de tenir un espai, un espai per compartir, com sempre ha fet.

Tampoc no sabem si ho hem dit “net i clar”, però sí que creiem que és prou net i clar que la bandera de l’esperança està teixida amb fils multicolors, els mateixos fils que els dels cooperativisme.

Marià Moreno Martínez Gerent de Grup Integral, Sccl

4/6/09

12:29

Página 21

Scea 21

Una Agenda 21 Escolar que educa en valors L’Agenda 21 Escolar de Barcelona és un programa d’educació ambiental que proposa a les escoles i instituts de la ciutat l’ambiciós projecte d’imaginar i construir un món millor i més sostenible, començant per la intervenció en el seu entorn més immediat. Amb aquest programa, l’Ajuntament convida les comunitats educatives a diagnosticar, aportar solucions i assumir compromisos.

No només per fer escoles més “verdes”; es tracta, per davant de tot, que aquestes estiguin disposades a oferir una educació que impacti positivament les persones, una educació en valors que creï ciutadans responsables, cooperatius i actius davant els problemes de l’entorn.

Un repte complex que ens il·lusiona Donem un cop d’ull a l’escola. Veurem que els alumnes esperen amb ànsia l’hora d’anar a treballar a l’hort i al jardí, hi ha testos a les finestres, cartells que ens recorden on s’han de llençar els papers o els envasos, que hem d’apagar el llum quan sortim de la classe o tancar l’aixeta després de rentar-nos les mans. ¿Què ens diuen del centre, aquests senyals? Ben poca cosa.

Introduir als centres educatius un programa d’educació per al desenvolupament sostenible pot implicar dos plantejaments radicalment diferents. O s’entén que la seva fiEMB El Cargol

coop-321

nalitat és incorporar canvis en la gestió dels recursos i assegurar que l’alumnat adopti hàbits de cura i respecte del medi ambient, o al contrari els canvis que hem observat són indicadors que el centre ha iniciat un debat sobre quina classe d’escola vol i pot ser, i ha arribat a uns acords sobre l’educació en valors que ofereix a l’alumnat.

El dilema entre els dos models que pretenen educar per fer una societat més sostenible es podria resumir en l’alternativa següent: — hem de canviar els costums de l’alumnat que produeixen un impacte negatiu en l’ambient

(com ara la despesa incontrolada dels recursos naturals), o bé, — hem d’ensenyar-los a assumir el poder dels seus actes individuals i la responsabilitat que se’n deriva, i a desenvolupar la seva capacitat d’analitzar, diagnosticar, dissenyar alternatives i actuar en conseqüència.

Són dos enfocaments ben diferents. En un, considerem que hem de canviar d’acord amb una veu “suposadament autoritzada” que així ho diu. I en l’altre, el canvi és producte d’un esforç d’indagació crítica, de reflexió, de negociació i acord que construïm entre tots, assumint les contradiccions pròpies i alienes.

Una educació eficient, centrada en un canvi de comportaments, a més de ser relativament fàcil d’assumir, té assegurat que com a mínim en el context escolar les coses es faran bé. Fora del context escolar, gran part de l’alumnat continuarà sent tal com era abans d’iniciar “el condicionament”. Aquesta educació té poc o res a dir sobre els canvis educatius de les persones implicades, sobre les transformacions en les seves maneres de pensar, de sentir i de valorar.

El programa Agenda 21 Escolar respecta la tasca que es fa per millorar els costums de les persones en els diferents contextos educatius, Núm.

321

4/6/09

12:29

Página 22

22 Scea

Escola Acis - Artur Martorell

coop-321

però no es pot limitar a això. La proposta de treball aposta clarament per la segona alternativa: un repte complex que ens il·lusiona.

Propostes… i respostes Quan expliquem l’essència, les característiques que defineixen l’Agenda 21 Escolar de Barcelona, solem començar dient que es tracta d’un programa d’educació, participació i implicació cívica.

Des del nostre punt de vista, la participació és el mitjà per construir consensos i sumar els esforços necessaris per generar canvis. És també una finalitat per si mateixa, ja que ens fa aprendre a deliberar, a aportar la pròpia creativitat, a compartir responsabilitats, punts de vista i coneixements, i a ser generosos a l’hora de reconèixer que els canvis han de ser col·lectius per arribar a resultats estables i fructífers.

No obstant això, els termes d’implicació i participació no contenen un únic i unívoc significat. Les perNúm.

321

sones els utilitzen amb significats molt diferents. Sovint participar s’utilitza també com a sinònim d’actuar, de formar part, de repartir les tasques perquè sembli que ho hem fet entre tots.

La proposta de generar un projecte participatiu promou, als centres educatius, reaccions diverses i un ventall de respostes que obeeixen a variables complexes.

Amb la intenció de trobar eines per ajudar els centres a iniciar, ajustar o refermar la seva manera de gestionar la participació, hem analitzat algunes actituds verbals i d’actuació i les hem comparades amb alguns indicadors que ens semblen bastant suggeridors. A partir d’aquest treball hem elaborat l’agrupament següent, que intenta reflectir els diferents perfils: — Centres d’adhesió entusiasta i sincera.

— Centres amb conflicte de models interns.

— Centres “Ja ho fem”.

Els centres d’adhesió entusiasta i

sincera no només accepten el repte d’encarar un model d’educació ambiental centrada en la participació, sinó que consideren la participació i altres valors associats (autonomia, responsabilitat, cooperació, etc.) com a part integrant del seu desenvolupament educatiu i curricular, ja que són presents en totes les àrees educatives. En tots els casos, organitzen una comissió coordinadora amb més alumnes que professors. També participen activament en la dinàmica del centre representants d’altres col·lectius de la comunitat escolar: famílies i personal no docent. La implicació d’aquests col·lectius no és casual, sinó que forma part de la tradició de l’escola o institut. Es tracta de centres amb uns equips directius molt compromesos que vetllen permanentment per garantir la coherència entre el que diuen que volen fer i el que realment fan, entre el discurs i la pràctica. Les comissions coordinadores solen tenir un espai i un temps per trobar-se i tre-

4/6/09

12:29

Página 23

ballar sense haver de demanar permís o utilitzar l’hora d’esplai per fer-ho. Formar part de la comissió és per a l’alumnat un fet que dóna prestigi. Una altra característica és que solen adherir-se (o les promouen) a altres propostes de participació que formen part de xarxes d’acció i aprenentatge amb altres centres educatius, entitats del barri o diferents associacions. Quan analitzem la seva manera d’entendre la participació, observem que la presa de decisions i de compromisos es fa conjuntament amb les persones i col·lectius implicats, i que l’alumnat té oportunitats i és respectat a l’hora de suggerir, planificar, executar, gestionar i avaluar les seves iniciatives i actuacions.

Un segon grup és el dels centres amb conflicte de models interns. És freqüent trobar un grup nombrós de professors i professores que comparteixin bona part de les característiques del primer grup, però amb una diferència radical: no es tracta d’un enfocament compartit per tot el centre, sinó només del projecte d’algunes persones (incloent-hi les de l’equip directiu o no), d’un cicle o d’un departament. El concepte de participació el posen en pràctica amb els seus grups classe, a vegades a través d’un crèdit, dins de l’espai d’un taller o dins de les accions que assumeix la comissió coordinadora,

CEIP Baró de Viver

Scea 23

Escola E E Taiga

coop-321

però aquest model pedagògic no acaba de penetrar en la resta del centre. S’hi creen situacions de dues menes. En alguns casos, aquest grup de professors desenvolupa els seus projectes sense que arribi gaire informació a la resta dels col·legues; queden mig amagats, amb més o menys difusió, depenent del clima general i de la capacitat de recepció per part de la resta del professorat.

En altres casos, en especial quan es tracta d’un centre petit, la informació del que es fa arriba més fàcilment a tots, però genera diferents reaccions. Una possible resposta és la delegació acrítica, de l’estil “ja ens sembla bé que us n’ocupeu vosaltres”. Una altra és la consideració de la innovació que porten a terme alguns professors com una espècie d’atac a l’homogeneïtzació, pel fet que la individualització és viscuda com un perill. Gestionar aquesta dicotomia no és gens fàcil. No obstant això, podem observar amb il·lusió que en molts centres —de mica en mica— aquests petits nuclis de transformació es van ampliant i es comencen a estendre a més àmbits de l’escola.

El tercer grup és el que denominem centres “Ja ho fem”, en els quals habitualment les accions relacionades amb la sostenibilitat són suggerides, programades i organit-

zades per uns quants professors que puntualment conviden alguns alumnes a col·laborar en tasques que ells els encarreguen. Solen ser accions de millora en la gestió dels recursos i en la qualitat ambiental de l’edifici i el seu entorn immediat. Per exemple, començar a separar residus, intentar estalviar aigua o energia, incorporar un hort, etc. Els seus objectius prioritaris — en relació amb l’ensenyament i l’aprenentatge de l’alumnat— estan bàsicament centrats en l’adquisició d’hàbits, de comportaments respectuosos amb l’entorn. El nom que donem a aquesta classe de centres prové de la dificultat que tenen de comprendre les diferències entre el que fan i el model educatiu que els proposem, que se centra en l’adquisició d’aquells valors i actituds que pretenen transformar la manera de ser, de conèixer i de fer de les persones implicades, en especial de l’alumnat.

Reflexions per avaluar, comprendre i actuar en conseqüència Bona part del treball de l’equip que coordina el programa A21E és ajudar a consolidar molts dels projectes o —quan cal— oferir recursos que permetin començar a fer el salt.

En aquests casos el nostre gran repte és identificar els obstacles principals. Amb aquesta finalitat, ens és Núm.

321

coop-321

4/6/09

12:29

Página 24

IES Milà i Fontanals

24 Scea

útil analitzar les variables que són compartides per tots els centres del primer grup i per una part del segon, i que, segons els propis actors, incideixen en l’èxit de la proposta d’educació en valors.

Ens referim a centres que no només donaran una dinàmica democràtica, sinó que podem observar-la en cada una de les seves actuacions, siguin petites decisions o grans transformacions. Una institució democràtica, una educació dialogada, una cultura basada en la interacció i la cooperació. Són centres en moviment. Manifesten una obertura cap al món exterior

i estableixen bons vincles amb les famílies i la comunitat en general.

Reconeixen que han escollit un model d’escola que és complex de portar a terme i demanen ajuda quan en necessiten, però també confien en la seva capacitat per resoldre els conflictes. Les dificultats són compartides i discutides, no s’amaguen. Els anima la idea de generar canvis. Estan convençuts que la col·laboració ajuda a superar la incertesa. Respecten les opinions de les persones, siguin nens, joves o adults. Són crítics constructius de la seva pràctica i estan disposats a continuar aprenent.

Per acabar, cal indicar que, com en qualsevol intent d’agrupar elements tan complexos com ho són les institucions escolars, hem fet l’esforç de fer-les concordar amb els tres models de participació descrits. Evidentment, la realitat no és tan compartimentada.

Quan posem la mirada en alguns dels centres reals, hi trobem un perfil menys encotillat, amb més colors, i això ens omple de grans esperances.

Hilda Weissmann Societat Catalana d’Educació Ambiental

Bibliografia ALIÓ, M.A.; OLIVELLA, M. (coord.) (1999). Per viure bé nosaltres i les generacions que vindran: Com prendre part a fer sostenibles els nostres pobles i ciutats. Barcelona: Diputació de Barcelona.

Diversos autors. “Educar, participar” (1997). Ciclos: Cuadernos de Comunicación, Interpretación y Educación Ambiental, núm. 1, 1997. Valladolid: Gestión y Estudios Ambientales.

FONT, J.; GOMÀ, R. (2001). Criteris i propostes per a la participació ciutadana de l’Agenda 21 de Barcelona.

Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

HART, R.A. (2001). La participación de los niños en el desarrollo sostenible. Barcelona: P.A.U. Education.

TONUCCI, F. (2003). Cuando los niños dicen ¡basta! Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez.

VILASANTE, T.R. (2001). “Fent la sostenibilitat participativa per fer sostenible la participació”. Papers de Sostenibilitat, 2 (2001). Barcelona: Ecoconcern, 2000.

Núm.

321

coop-321

4/6/09

12:29

Página 25

Pensem-hi 25

El meu Sant Jordi

L

a meva germana assegura que la Diada de Sant Jordi és el dia més bonic de l’any. “I no ho dic” –puntualitza, modesta“perquè també sigui el dia del meu aniversari”. És veritat. A mi, que tant m’agrada remenar llibres, em fa feliç, aquest dia, sentirme acompanyat en aquest quefer per tot de gent desconeguda que s’hi passeja, entre llibres, i, a més a més, amb roses a les mans!

Pep Blay, a l’Avui del dia 24, ens confia que a ell li encanta de viure el Sant Jordi com a escriptor, i ens explica les seves vivències del dia, mentre firmava exemplars del seu llibre Eròtica Mix. I jo penso en el meu amic Joaquim Carbó, sempre amable, tranquil i somrient, que, una vegada més, firmava llibres un Sant Jordi. He tingut l’alegria de trobar-me entre les mans exemplars de la recent reedició dels seus La colla dels deu (primera edició, 1969) i La casa sota la sorra (primera edició, 1966!). I m’alegra l’èxit que tenen els llibres El preu de ser catalans i Crònica de la independència, de Patrícia Gabancho, una altra amiga meva, que segur que no se’n recordarà de mi, però amb la que vam compartir il·lusions i riscos en les trifulgues dels plenaris de l’Assemblea de Catalunya.

També a mi m’agradaria firmar llibres meus en alguna llibreria, en-

cara que potser després m’emprenyaria molt que ningú no em demanés cap dedicatòria i, en canvi, fessin cua davant l’escriptor d’èxit que havien col·locat al meu costat. Això

ho explica, amb moltíssima gràcia, Ramon Folch i Camarasa al seu deliciós Manual del perfecte escriptor mediocre. Però a mi m’agradaria poder-ho fer. I veure com, a prop meu, l’Ada Castells (autora de, per exemple, El dit de l’àngel i Tota la vida, que jo goso recomanar) fa, com a periodista que és, entrevistes als marrecs que compren els llibres que han triat perquè són “més guais”.

Tanmateix, jo visc el meu Sant Jordi com un senzill lector. Jo no puc anar a firmar dedicatòries. Qualse-

vol dia d’aquests m’hi poso, això sí, a escriure una obra mestra, i aleshores veureu. Entre tant, però, passejo parades i remeno llibres.

Hi he trobat el recent volum de l’edició crítica de les obres de Salvador Espriu, que inclou El caminant i el mur, Final del laberint i La pell de brau. I l’inimaginable L’últim home que parlava català, de Carles Casajuana, que, ja d’entrada, ens assabenta que l’ambaixador d’Espanya al Regne Unit és català i, a sobre, n’exerceix.

I acabo, tot citant un altre antic amic meu: es tracta d’Eduardo Mendoza. És absolutament impossible que es recordi de mi, de quan fèiem teatre junts, molt abans que ell se n’anés a viure i a treballar als Estats Units (anys després, el 75, va publicar la seva primera novel·la, La verdad sobre el caso Savolta, que em va semblar magnífica).

Doncs es veu que, un dia d’aquests, en parlar del dia de Sant Jordi, ha vingut a dir que és una festa una mica ximpleta –com totes les festes populars, afegeixo jo- però molt simpàtica –com gairebé totes les festes populars, continuo afegint jo.

I sí que en té, de raó. I és que jo sóc una mica ximplet, i, mira, em sento feliç envoltat de gent carregada de llibres i de roses.

Santos Hernández Abril del 2009.

Núm.

321

coop-321

4/6/09

12:29

Página 26

26 Ressenya

POMÉS, Jordi

Salvador Pagès Inglada Valls: Cossetània Edicions, Fundació Roca i Galés, 2008.

E

n Jordi Pomés és un professor d’història de la Universitat Autònoma de Barcelona que des de fa anys ha estudiat el tema del cooperativisme a Catalunya i, en especial, s’ha fixat en experiències centrades a la comarca del Maresme, on resideix.

Forma part del conjunt d’historiadors que, amb formació universitària i des d’un àmbit local, han contribuït de manera significativa al coneixement de la història de Catalunya, a través de nombrosos estudis, entre els quals també hi ha el de les cooperatives i els seus dirigents. Sobre temàtica cooperativista, destaca l’obra que va escriure conjuntament amb María Rodríguez Calleja, L’Obrera Mataronesa. Un bell i efímer somni (1864-1890), publicada l’any 1997. L’Obrera Mataronesa va ser una de les principals cooperatives de producció catalana del segle XIX, un clar exemple que el cooperativisme posat a la pràctica funcionava amb èxit. L’Obrera Mataronesa va ser l’equivalent més pròxim a Catalunya de l’experiència dels Equitables de Rochdale de Manchester, que són considerats com els iniciadors del cooperativisme modern.

L’ànima de l’Obrera Mataronesa era en Salvador Pagès, que, conjuntament amb el seu amic Josep Roca i Galés, és un dels principals dirigents del cooperativisme català del segle XIX. Seguidor de les idees utòpiques de Robert Owen, va impulsar una cooperativa de producció, amb escola, economat, habitatges per als obrers, assistència social, etc. que havia de permetre superar la lluita de classes del capitalisme industrial de la seva època, per aconseguir una harmonia social. Dins del moviment coopeNúm.

321

ratiu, Pagès també va destacar com a impulsor del primer intent de federar les cooperatives catalanes.

En el moviment obrer, Pagès va ser un moderat, defensor de la via política i el reformisme davant el corrent apolític i revolucionari que va acabar dominant el moviment obrer català.

Tot i lamentar-se de no haver pogut completar la biografia de Salvador Pagès, a causa de les poques referències escrites que han que-

dat sobre la seva persona, el llibre d’en Jordi Pomés ens permet conèixer la persona, l’obra i el pensament d’aquest dirigent cooperativista excepcional. El seu autor en destaca el pensament de fraternitat social, que el considera un model a seguir en el passat i el present.

Josep Casanovas i Prat Universitat de Vic

coop-321

4/6/09

12:29

Página 27

Biblioteca/Revistes 27

Retalls

AGROACTIVITAT

FEIRACO

Núm. 43. Març-abril del 2009. Barcelona agractivitat@fcac.coop www.fcac.coop

Núm. 81. Febrer del 2009. Negreira www.feiraco.es cooperativa@feiraco.es

Revista de les cooperatives agràries de Catalunya, escrita en llengua catalana i de caràcter bimensual. El títol de la portada, “Aigua i agricultura”, coincideix amb el tema que tracta el dossier de l’interior, amb els articles: “Utilitzem l’aigua per fer aliments!” “Per un foment dels espais verds”. “Pel futur del canal Segarra-Garrigues”. A les pàgines següents s’inclouen petites notícies que fan referència als sectors de la llet, el vi, l’oli, la fruita, la mel i els cereals. En reproduïm part dels títols dels articles i de les seccions: A “Ramaderia”: “La interprofessional francesa és un bon exemple per al sector”, “Quant val 1 m3 de purí?”. A “Alimentació. Opinió”: “Com fer front a la crisi amb una bona alimentació”. A “Empresa.

Opinió”: “La gestió de la DUN i l’assessorament agrari”. A “Empresa”: “Els joves emprenedors”, “Batalla a les seccions de crèdit”. A “Federació”: “Treballant pel futur”, “Presa de contacte amb Medi Ambient”. A “Cooperatives”: “Granja ecològica de la cooperativa Pallars de Sort”, “La Canonja estrena instal·lacions”, “Bot s’apunta a les agrobotigues”, “Les cooperatives, protagonistes a Bocamoll de TV3”.

Publicació bimensual, escrita en gallec, i de caràcter intern, dirigida als socis de la cooperativa. En reproduïm part del sumari: A “La presentació”: “De part dels febles”. A “Tribuna pública”: “Procés d’ensitjament. Principis bàsics de conservació”. A “Consell Rector”: “Aplicació del contracte homologat”, “Felicitació al nou president de la Xunta de Galícia”. A “Agropecuari”: “Campanya de fertilitzants”, “Formació per a socis productors”. A “Comercial”: “La crisi econòmica i com sortejar els seus efectes des de les vendes a Feiraco”. A “Societat”: “Feiraco, la presidència del Centre Tecnològic Làctic de Galicia”, “La vedella gallega repta la crisi”, “Premis als pintors novells a Brión”, “Visita del conseller del Medi Rural a la Cooperativa de Grillé”.

REVISTA JURÍDICA DE ECONOMÍA SOCIAL Y COOPERATIVA CRIEC-España. Núm. 19. Desembre del 2008. València www.ciriec-revistajuridica.es cidec@uv.es Revista anual, en llengua castellana, editada per Ciriec. En reproduïm part del sumari. A “Comentaris”: “Marc jurídic de les empreses de l’economia social: Dificultats i alternatives en la configuració dels estatuts per a les entitats d’economia social”, “Bases jurídiques de les politiques públiques sobre cooperatives”, “Algunes consideracions sobre les cooperatives d’ iniciativa social en el marc del foment de l’ocupació i la inserció laboral”, “Incentius fiscals a cooperatives i entitats

sense ànim de lucre”, “Paradigma de les polítiques de promoció de la responsabilitat social de les organitzacions?”. “Simposi CONFESAL: Proposta de reforma de la Llei del 1997 de societats laborals”. A “Ressenya de jurisprudència del Tribunal Suprem sobre entitats d’economia social. Juliol 2006 - juny 2007”: “Índex sistemàtic, cooperatives, societats laborals, mutualitats, caixes d’estalvi”. A “Notes i comentaris a la jurisprudència”: “Impugnació de l’assemblea general de cooperativa per defectes a la seva convocatòria”, “Impugnació dels acords de l’assemblea general i dret d’informació del cooperativista”.

A “Ressenya de legislació sobre entitat d’economia socials”, s’hi inclou una relació sistemàtica de disposicions, amb una selecció de les que poden generar més interès.

Elisenda Dunyó Núm.

321

coop-321

4/6/09

12:29

Pรกgina 28