Cooperaciocatalana 317

coop-317

29/1/09

07:46

Página 1

Gener 2009 • revista mensual • any 29è • PVP 2,50 € • edita Fundació Roca i Galès

La nostra gent

317

coop-317

29/1/09

07:47

Página 2

Assessorament i gestió integral especialitzada en COOPERATIVES, FUNDACIONS i ENTITATS NO LUCRATIVES

• • • • •

Comptabilitat, aplicació Pla Comptable, seccions, tancament, Comptes Anuals. Obligacions tributàries, Declaracions periòdiques, Impost Societats, Requeriments, Inspeccions, etc. Nòmines, Seguretat social, problemàtica laboral, sancions, acomiadaments, etc. Temes socials, Assemblees, seccions, constitució i canvis en òrgans d’administració, mediació en situacions conflictives, etc. Temes jurídics, contractes, adaptació estatuts, revisió de la gestió tributaria, regularització Registres: Cooperatives, Propietat, etc.

PROTECCIÓ DE DADES, Document de Seguretat, inscripció Agència Protecció de Dades ASSIGEM Serveis Empresarials, Sccl Girona, 38, 1r 2a - 08010 Barcelona Tel. 932 652 285 - Fax 932 325 613

coop-317

29/1/09

07:47

Página 3

317 Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 cc@rocagales.org www.rocagales.org Amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya i del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Coordinació Agnès Giner Consell de Redacció Josep Busquets, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Santos Hernández, Esteve Puigferrat i M. Lluïsa Navarro.

Revista mensual - Any 29è Gener 2009

SUMARI Tornaveu Marc Capdevila Clapera

Editorial

5

Noticiari

6

Les Nostres Cooperatives

10

Suara: ara mateix ja és possible David Fernández

Índex Cooperació Catalana

13

Índex per matèries De gener a desembre de 2008 Premis Fundació Roca i Galès

Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits.

4

17

La cooperativa de la Retirada J. Víctor Gay i Frias

Entrevista

22

Joan Aymerich i Cruells Foto portada: Suara, Sccl Disseny l’Apòstrof, SCCL Maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada ISO 9001, 14001 i EMAS)

Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415 Aquesta revista ha estat impresa sobre paper ecològic de 140/90 gr amb un procés de fabricació sense clor ni blanquejants òptics

“El cooperativisme és un moviment amb futur” Raimon Gassiot Ballbè

Pensem-hi

25

Bon dia, Catalunya! Santos Hernández

Biblioteca Donació

26

Retalls

27

Elisenda Dunyó

29/1/09

07:47

Página 4

Un parell de preguntes (que en són tres) a Marc Capdevila Clapera (Vic, 1966), gerent d’empresa, humanista i novel·lista

Tornaveu

coop-317

¿Què li sembla atractiu del cooperativisme? En la situació econòmica i financera actual, el cooperativisme em sembla més interessant que mai. És una sortida molt vàlida per a les persones que es puguin trobar sense feina o a qui el negoci els ha anat malament. En primer lloc, perquè ajuda a fer front a l’adversitat aixecant els ànims malmesos sumant als esforços del treball, els financers o de gestió, en un pla d’igualtat i sense jerarquies. En segon lloc, perquè entenc que incorpora elements propis de l’humanisme social, que hauria de ser l’objectiu final d’una societat justa.

¿Què no el convenç del cooperativisme? La resistència a la utilització dels mètodes de gestió propis de les societats anònimes o limitades, que pot convertir la cooperativa en un desgavell. Allò que entre tots ho farem tot, no serveix per al cooperativisme modern. Tots en un pla d’igualtat, però repartint molt bé les tasques i les responsabilitats. Una cooperativa també té l’obligació de cercar la màxima eficiència i fins i tot l’excel·lència.

¿Com i quan ha sentit a parlar de cooperativisme? Professionalment m’he mogut sempre en l’entorn de la ramaderia i del sector carni. Així que he vist cooperatives de tots colors. Algunes de molt consolidades en el sector dels pinsos o els elaborats carnis o lactis, per exemple. D’altres amb un potencial enorme, com les que fan una aposta per la pagesia ecològica però eficient. I, malauradament, moltes, potser masses, que s’han quedat pel camí.

29/1/09

07:47

Página 5

La nostra gent És clar que a la nostra revista, sempre, parlem de la gent nostra. Parlem de cooperativisme i, doncs, parlem de cooperativistes, de gent com nosaltres, que té idees i ideals semblants als nostres. De gent amb qui compartim filosofia, preocupacions, alegries, feina.

Editorial

coop-317

I, tanmateix, en aquest número de la nostra Cooperació Catalana ens sembla que s’hi ha introduït, sense que nosaltres ens ho haguéssim proposat prèviament, una característica especial. Parlem molt de la nostra gent tot enfocant-la d’un manera planera, simple, no gens intel·lectual. Amb una alegria que ens ha agafat per sorpresa, resulta que donem molta importància al nombre de la nostra gent. Que, a més a més, veiem que no és únicament la gent cooperativa. Ens fixem en què la gent que sentim nostra està constituïda per una gran col·lectivitat amb la característica comuna de ser persones grises, senzilles, modestes. Però resistents. I moltes, moltíssimes. Fixeu-vos-hi. Al noticiari ens apareix la informació dels plans d’Eroski per esdevenir la cooperativa de consum més gran del món per nombre de socis, amb 52.000 socis de treball. I, sense arribar a aquestes xifres, hem fet un reportatge sobre Suara, cooperativa creada a partir de la fusió de tres, i que resulta, a Catalunya, la cooperativa més gran en l’àmbit de l’atenció a les persones, amb un total de vuitanta-quatre centres en funcionament. L’article de J. Víctor Gay ens parla d’un col·lectiu tan gris i tan nombrós com el constituït, en acabar la guerra civil, per tota aquella gent que travessava la frontera de França, tot fugint de l’exèrcit franquista. I ens descobreix l’ajuda que van rebre gràcies a l’esforç de la cooperativa d’espardenyaires de Sant Llorenç de Cerdans. L’entrevista amb Joan Aymerich tracta d’un altre moment fosc de la nostra gent: el viscut per les cooperatives catalanes durant el temps de postguerra. I ens subratlla la constant lluita de resistència del cooperativisme per tal de superar aquell llarguíssim període. Coem veieu, tot plegat gent i feines petites, grises, senzilles. Si fins i tot el nostre “Pensem-hi” ens parla de l’auditori i dels creadors d’un senzill programa de ràdio!

coop-317

29/1/09

07:47

Página 6

6 Noticiari

Es constitueix Sicoop, per a l’inversió en cooperatives El passat 12 de desembre es va signar la constitució de la societat de capital risc SICOOP (Societat Catalana d’inversió en Cooperatives, SCR). La nova societat, destinada a la inversió i la generació de nous projectes de creixement en entitats de l’economia cooperativa compta amb un accionariat públic i privat, amb entitats catalanes i franceses. Així, els seus inversors són: Institut Català de Finances Holding (ICF), el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, Caixa Catalunya, Caixa Sabadell, Caixa Manresa, Grup Empresarial Cooperatiu Clade i les entitats franceses Crédit Coopératif i Esfin. La societat té un capital compromès de 15.500.000 euros, la seu

social està a Barcelona i inverteix en projectes rellevants en l’àmbit empresarial cooperatiu, en qualsevol sector d’activitat (excepte aquells de naturalesa immobiliària o financera). El passat 7 de novembre, la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV) va autoritzar la creació de SICOOP, que serà gestionada per un equip especialitzat. A part dels criteris d’inversió econòmics i financers, l’anàlisi dels projectes incorporarà també aspectes relatius a la generació d’ocupació, l’impuls del territori i l’encaix amb els criteris de la Responsabilitat Social Corporativa. Per la seva banda, el Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, va pu-

blicar al DOGC 5295 del 13.1.2009, l’acord GOV/209/2008, de 9 de desembre, pel qual autoritza el departament de Treball a constituir Sicoop i subscriure-hi part del seu capital. SICOOP és un projecte pioner a Catalunya i a Espanya ja que és la primera vegada que el sector cooperatiu participa en una Societat de Capital Risc, i que una Societat de Capital Risc està adreçada específicament al teixit cooperatiu. La societat permetrà reforçar projectes cooperatius amb vocació de lideratge i creixement. Amb la constitució de SICOOP, les entitats fundadores confirmen el seu compromís amb els projectes de creixement del sector cooperatiu.

gica que continuaran a Ciutat Vella, Gràcia i Sagrera. Els tallers començaran al mes de març. Els i les participants poden assistir a tallers gratuïts on aprendre coses noves per estalviar a casa i tenir una llar més sostenible. També reben un kit d’estalvi que els ajudarà a portar a terme les pràctiques proposades i atenció tècnica personalitzada durant 6 mesos. Llars verdes és un projecte on les persones que resideixen en una mateixa zona és coneixen en reunions informatives i tenen la possibilitat d’intercanviar impressions, experiències, dubtes sobre l’estalvi i eficiència a les seves llars....i així construir referències positives pel canvi.

Per més informació: Equip Paramil - dl. 934 988 007 inflo@energianeta.net

Llars verdes Des del mes de maig del 2008 l’equip de l’Associació Barnamil estan portant a terme el programa Llars Verdes a la ciutat de Barcelona. Llars verdes és un programa dirigit a llars sensibles per l’impacte ambiental i social de les seves llars. A través d’aquesta iniciativa s’acompanya als participants en un procés de canvi cap a una gestió més responsable dels recursos energètics i d’aigua, del consum de productes i la neteja a les nostres llars. S’estan desenvolupant dues fases diferents: una primera fase sobre estalvi d’energia, aigua i mobilitat a la llar que s’iniciaran las barris de Roquetes, Barceloneta, Raval i Ciutat Vella i una segona fase sobre consum responsable i neteja ecolòNúm. 316

coop-317

29/1/09

07:47

Página 7

Noticiari 7

Solucions cooperatives a la crisi econòmica A finals de l’any passat la crisi financera mundial va provocar l’enfonsament de la confiança en les institucions econòmiques i l’augment de les xifres de l’atur. Moltes empreses s’han vist afectades per la recessió i han hagut de prendre decisions difícils. Sense estar blindades contra la crisi, les cooperatives disposen d’un ventall d’opcions intrínseques a la seva fórmula jurídica. La Federació de Cooperatives de Treball inaugura el proper 5 de febrer a Barcelona un cicle de seminaris de reflexió adreçat a cooperatives federades i no federades, amb l’objectiu de redefinir la recessió actual com una nova etapa on les estructures cooperatives esdevinguin una filosofia empresarial d’èxit. En un format d’esmorzars oberts a l’intercanvi d’opinions, diversos experts encapçalats pel director de la Federació Miquel Miró, així com David Martínez, director d’Addvante, Perfecto Alonso, soci de Se7C i Marià Moreno, Soci-Gerent Gestió Integral, SCCL s’encarregaran d’explorar els orígens de la crisi i apuntar les estratègies pròpies a les empreses cooperatives per fer-hi front, així com les alternatives a les expe-

riències de regulació d’activitat o com treure el màxim profit de les solucions cooperatives a la crisi. El seminari-esmorzar que inaugura el cicle Solucions cooperatives davant la crisi tindrà lloc el proper 5 de febrer de 9h30 a 11h30 a la seu de la Federació, al carrer Premià 15 de Barcelona. Les següents sessions s’han programat a Mataró, Sabadell, Tarragona i Girona amb el mateix format i la participació de representants de cooperatives locals. Si voleu participar-hi, inscriviu-vos a través d’Aposta, Escola de Cooperativisme. www.aposta.coop.

Pere Ferré president d’Almendrave El Gerent de Coselva, Cooperativa Agrícola i Caixa Agrària de La Selva del Camp), Pere Ferré, va assumir el passat mes de desembre la presidència de l’Agrupació d’exportadors d’Ametlles i Avellanes d’Espanya (Almendrave). Aquest nomenament significa un reconeixement al sector cooperatiu i al pes destacat que té en la comercialització de fruita seca a Espanya. Almendrave actualment representa un 80% de l’exportació total espanyola d’ametlla i avellana i vetlla per la promoció i l’expansió dels mercats. També col·labora amb altres entitats sectorials per millorar la transparència del mercat, la qualitat i la producció de fruita seca.

Núm. 316

coop-317

29/1/09

07:47

Página 8

8 Noticiari

Eroski, la cooperativa més gran del món en socis El grup vasc Eroski podria ser la cooperativa més gran del món en nombre de socis si aprova la implementació del projecte EMES, que convertiria tots els seus treballadors en socis cooperatius. La mesura, que molt provable ment aprovarà l’assemblea general del grup el 17 de gener, consisteix en la fu-

tura transformació de les societats anònimes integrants del grup en societats cooperatives. La proposta de canvi te el propòsit d’oferir als treballadors per compte aliè la promoció a l’estatus de cooperativistes –amb participació en la propietat, en els resultats i en la gestió– i pretén estendre a

tota la plantilla –de més de 52.000 persones– la condició sociolaboral cooperativa. Actualment només són socis cooperatius uns 14.000 treballadors. Eroski es mantindra com a matriu de totes les societats de la cooperativa i seguirà essent membre de Mondragón Corporación Cooperativa.

Teixidors estrena imatge La cooperativa tèxtil d’inserció presenta nova imatge corporativa després d’un any carregat de reconeixements en el que ha consolidat la seva estratègia empresarial. Teixidors no podia començar l’any amb més bona cara. L’empresa de teixit artesanal i inclusió social de Terrassa acaba d’estrenar una nova imatge corporativa i l’ha donat a conèixer a amics i entitats prope-

Núm. 316

res en un acte institucional a La Pedrera de Barcelona. En els darrers 25 anys, Teixidors ha canviat de logo dues vegades per mirar de transmetre millor la idiosincràsia d’un producte exclusiu de qualitat, teixit a mà amb llanes i fils naturals. El darrer canvi és, si més no, el més innovador ja que resumeix el logo únicament en la lletra X de Teixidors i s’acompanya d’una estratègia específica de presentació del producte tant a botigues com a fires i per catàleg. La nova imatge de Teixidors es declina en

la sobrietat del colors que li son característics. L’elegància, l’austeritat i els dissenys atemporals de mantes, cobrellits, foulards, bufandes, xals o cortines elaborats en telers manuals amb materials i tècniques respectuoses amb el medi, han fet d’aquesta cooperativa una empresa singular reconeguda amb nombrosos reconeixements com ara el Premio Nacional de Artesanía 2008 i el premi Josep A. Piñol a la inserció laboral, per citar només els dos més recents.

coop-317

29/1/09

07:47

Página 9

Avançar i millorar en les vendes

BENEFICIARIS

OBJECTIUS

Desenvolupament Comercial de les Empreses de l’Economia Cooperativa

30 empreses*

Enfortiment de les àrees comercials Elaboració de plans de màrqueting Millora de la competitivitat Implantació de sistemes de planificació i control de gestió Optimització de la gestió econòmica de les vendes

METODOLOGIA

DIAGNÒSTIC ELABORACIÓ PLANS COMERCIALS IMPLANTACIÓ

12 mesos

ACCIÓ

Suport, i seguiment a través de: Tutories Implantació d’un programari específic

RESULTATS

MÉS INFORMACIÓ

Confederació de Cooperatives de Catalunya C. Premià, 15, 2a planta – 08014 Barcelona Tel.: 933 323 682 – A/e: ccc@cooperativescatalunya.coop

* El requisit per participar en aquest programa és que les cooperatives o societats laborals estiguin federades.

Organitzat per:

Amb el suport de:

Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya, Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya, Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya, Federació de Cooperatives de Serveis i Transportistes de Catalunya i, Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

Amb el patrocini de:

Projecte subvencionat segons ordre TRE/337/2008, de 10 de juliol, de subvencions per a programes innovadors.

coop-317

29/1/09

07:47

Página 10

10 Les Nostres Cooperatives

Suara: ara mateix ja és possible Des del juny del 2008, Suara Cooperativa, nascuda de la fusió de CTF Serveis Sociosanitaris, EAS i Escaler Cooperativa, ha esdevingut la cooperativa més gran de Catalunya en l’àmbit d’atenció a les persones. Totes tres cooperatives, amb una dilatada trajectòria i una acumulada experiència en l’àmbit de l’atenció a les persones, pretenen esdevenir, des del valor afegit del cooperativisme i l’economia social, l’operador de referència del sector a Catalunya. N’hem parlat amb l’Àngels Cobo, responsable de comunicació, en un context on el futur desplegament de la Llei de dependència ha generat noves expectatives i nous reptes.

E

l passat 7 de juny va néixer, a la Fundació Blanquerna, Suara Cooperativa. Fruit de la fusió de les cooperatives Escaler (la Garrotxa) i EAS i CTF (Barcelona), alhora va néixer l’operador català més gran en el sector de l’atenció a les persones, que ja abasta la pràctica totalitat del serveis: des de les llars d’infants i l’educació d’adults a l’atenció a la gent gran i per a serveis de la cartera de serveis social. La fusió, però, no altera gens ni mica la missió original de les tres cooperatives: millorar la qualitat de vida de les persones. Fet i fet, perquè les bases de la sinergia entre les tres cooperatives s’havien cuinat a foc lent, amb molta tranquil·litat i després de molts anys en comú compartint coneixement, formacions i experiències d’intercooperació. CTF Serveis Sociosanitaris va néixer el 1981 en Núm. 317

l’àmbit de l’atenció domiciliària, EAS ho va fer el 1987 per atendre les persones en risc d’exclusió, i Escaler Cooperativa es va fundar a Olot el 1995 abordant els sectors d’infància, joves i família, gent gran, ocupació i inserció. Tanmateix, ¿com és avui un procés de fusió cooperativa d’aitals dimensions? L’Àngels Cobo, que ens rep a les oficines de la Via Laietana, és

del parer que “la fusió és costosa però amb fonaments sòlids”. Ens matisa que, jurídicament, la fusió legal es va produir el passat novembre i que ara estan entestats en el procés d’integració de la gestió a la cooperativa, presidida per Miquel Moré Mateu (fins ara director de comunicació d’EAS) i amb Serrat Camps i Marsal (fins ara gerent d’Escaler) com a directora. Preguntada sobre la complexitat del procés, l’Àngels Cobo afirma que ara “cal integrar tres cultures i metodologies diferents. Però si em demanes per la fórmula, et diria que en primer terme ha estat possible per la voluntat. La voluntat del 99% dels socis i sòcies de cada cooperativa, que ho han aprovat i ratificat per assemblea”. I afegeix: “La resta és la suma de diversos factors: treballar molt, voluntat i generositat, des de la força que dóna l’aval dels socis.” Sense obviar, insisteix, que “érem projectes molt idèntics, treballem sobre bases similars, ens fonamentem en els principis del model i valors cooperatius i creiem que calia que ens fusionéssim per donar una millor resposta”. És evident que la fusió també l’avala una anàlisi de mercat compartida, on s’ha fet una lectura profunda de l’evolució dels serveis d’atenció a les persones: de l’assistencialisme voluntari, passant per

coop-317

29/1/09

07:47

Página 11

la professionalització i l’academització, s’ha arribat a la creació d’un mercat on es viu l’auge de la demanda per cobrir drets universals. En un moment particularment complicat, a cavall entre la crisi i l’esperat desplegament de la Llei de dependència i la Llei catalana de serveis socials, que obriran noves portes i, sobretot, generaran un dret universal d’accés als serveis socials.

Garantia d’universalitat Des d’aquesta perspectiva de garantir serveis públics, Suara ofereix els valors afegits del cooperativisme. I l’Àngels Cobo ens recorda que la col·laboració amb les administracions públiques, particularment els primers ajuntaments democràtics, avalen encara més la seva trajectòria. Ja aleshores, a les beceroles d’una democràcia política incipient, molts municipis es van entreteixir amb el cooperativisme en el camp de l’ajuda i l’atenció domiciliària. Ho recorda perquè ens solem capficar en l’etern debat sobre economia pública, serveis universals i sector privat, models de gestió i externalitzacions. “Nosaltres defugim aquest debat perquè sovint és fal·laç: l’externalització no deixa de garantir que el servei segueix sent un servei públic.” I va més enllà, traçant el model de referència: “Es tracta de cooperar davant la necessitat, i aleshores el model idoni és que el sector públic sigui qui coopera, controla i fiscalitza els serveis. Aquesta és la tasca prioritària de l’administració pública.” L’Àngels reconeix que “estem pendents del desplegament de les lleis a través dels reglaments”. I pensa que aquí rau la clau de volta de la qualitat. “Nosaltres no reivindiquem cap discriminació positiva cap a l’economia social, però sí que exigim un bon plec de condicions: on hi hagi ponderació econòmica i tècnica i on els recursos humans es valorin en termes de baixa rotació, formació com a valor clau i estabilitat dels equips.” Apassionadament, desvetlla que

haurà d’assumir la responsabilitat de prestar aquests serveis “qui millor ho faci en termes d’eficàcia i qualitat”. I rebla el clau: “I el cooperativisme es qui millor ho pot fer.” Ho diu en un context en què Catalunya es diferencia radicalment del context espanyol, perquè a la resta de l’Estat no hi tanta implantació de l’economia social i cooperativa i la presència dels grans operadors nascuts sota l’expectativa de nous mercats hi és més aclaparadora. I raona profundament la millor preparació i solidesa del cooperativisme per afrontar reptes socials. Primera i fonamental raó: perquè les persones sempre han estat i estaran a l’epicentre de la seva activitat. Segona, perquè treballen des d’un model empresarial en què la democràcia, la proximitat al client i l’usuari, la innovació i la gestió responsable són els valors principals, i en què sempre es vol dignificar la tasca de treballadors i beneficiaris. En aquest sentit, destaca la voluntat d’augmentar el grau de cooperativització dels professionals que hi treballen i les polítiques socials, tot posant l’èmfasi en la baixa rotació, la formació continuada i la conciliació familiar. Tercera i cabdal, l’arrelament al territori que combina coneixement, proximitat i professionalitat amb un model de gestió al servei de totes i tots, conscients que cal garantir qualitat i eficàcia en els serveis públics. Quarta, per desenvolupar un mo-

del de gestió que pren els principis de l’economia social, de la gestió sostenible i del respecte pel medi ambient. I cinquena, entre d’altres esmentades, per l’aposta per la innovació i les noves tecnologies.

La fusió en xifres Fruit de la fusió, Suara Cooperativa ja ofereix avui més de vuitanta serveis a catorze comarques catalanes. Amb 1.300 treballadors, 320 dels quals són socis, l’any passat van facturar 28 milions d’euros i van atendre més d’onze mil persones. Un creixement del 50%, respecte als 18 milions facturats el 2007 i en què el principal client segueixen sent les administracions públiques municipals i comarcals, però també departaments de la Generalitat, instàncies estatals i europees o clients privats com ara entitats, fundacions o famílies. Aquest volum de negoci és el que es tradueix, microeconòmicament, a donar resposta a les necessitats d’atenció, suport, assistència i educació d’infants i joves, de famílies, de persones que requereixen qualsevol tipus de suport per ser més autònomes, i de suport a la inserció laboral o a la lluita contra l’exclusió social. A través d’un amplíssim ventall de serveis i equipaments: centres residencials, diürns i nocturns; escoles i centres educatius; serveis d’orientació, preventius i de suport o assistència domiciliària. Núm. 317

coop-317

29/1/09

07:47

Página 12

12 Les Nostres Cooperatives

La fusió per a una millor resposta creix i s’expandeix, a més, sota el guiatge de noves companyies, perquè Suara s’ha integrat també al grup Clade, el primer grup cooperatiu multisectorial català. Potser,

Compartir un projecte comú d’economia social L’activitat de Suara en l’àmbit del serveis d’atenció a les persones s’arrela en quatre sectors específics: acció social, educació, treball i salut. En la branca d’acció social destaquen els serveis a la infància i l’adolescència en risc social —centrades en l’esforç de prevenció, atenció i educació—, a les persones amb discapacitat, a les iniciatives contra l’exclusió social, a la família i les dones —contribuint al desplegament de la Llei integral contra la violència de gènere— i a l’atenció de les persones grans, en què destaca el Pla de Martís, un servei residencial propi de Suara Cooperativa situat a Esponellà (Pla de l’Estany). En l’àmbit de l’educació, aboquen els esforços als centres educatius 03, que poden incloure escoles bressol, espais educatius per a pares i mares, espais nadó i espais per a la petita infància. Sense oblidar les escoles d’adults, la formació a mida, la formació ocupacional o les unitats d’escolarització compartida per garantir l’escolarització mínima. Núm. 317

com afirma l’Àngels, perquè “en època de globalització, el paraigua d’un grup cooperatiu ajuda a combatre la soledat i promou la sinergia”. I alhora perquè comparteixen els mateixos criteris d’innovació i sostenibilitat, desenvolupament local i foment de l’ocupació estable. Sobre models de creixement, un debat sempre present al si del cooperativisme, l’Àngels també pren partit. Creu que el segle XXI hauria de ser el de l’extensió dels valors cooperatius, i també que el creixement s’ha d’afrontar sempre des del model de la planificació estratègica, amb objectius clars i projectes socials sòlids. Potser per això Suara participa activament en la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i participa amb capital en altres societats i entitats com ara SICOOP, Aposta-Escola de Cooperativisme, Coop57 o FETS.

Abans d’acomiadar-nos i com que la conversa ha girat entorn del futur del cooperativisme, li preguntem a l’Àngels com veu Suara en relació amb el seu país i amb l’economia catalana, i què desitjaria per al demà. Amb esperança sòlida, afirma: “Confio que el segle XXI estableixi un model econòmic de futur fonamentat en la responsabilitat social cooperativa. I ens agradaria demostrar que sí, que pot haver-hi una empresa gran amb matriu, valors i desenvolupament cooperatiu al servei de les persones. Ho estem demostrant.” Potser per això Suara significa, etimològicament i en català antic, ‘ara mateix’. Doncs això: ara i aquí mateix. A casa nostra. Demostrant que sí, que és possible.

En el sector del treball, Suara ofereix des de serveis de promoció per a l’ocupació fins a borsa de treball, processos de selecció, elaboració de cursos, assessorament sobre col·lectius en risc d’exclusió o promoció de l’autoocupació col·lectiva. En el vessant de garantir el dret universal al treball, impulsen diferents programes i accions, com ara la renda mínima d’inserció, les accions d’orientació, la formació preocupacional o els mòduls formatius. En aquesta esfera és on més dimensió europea han desenvolupat, participant activament en iniciatives com ara “Youthstart Two Tutor” i “Equal Mentor 15”, destinada a la inserció laboral de joves en risc d’exclusió; o bé en el projecte “More than One Day Daddy”, de conciliació de la vida laboral i familiar; o bé en “Talentaged”, per a persones treballadores de més de quaranta-cinc anys; o bé en “Galaxy”, que incorpora la perspectiva de gènere per a la descripció d’un perfil competencial de l’orientador. I també en “Equal Xarxa 8 Plus”, que assessora i acompanya els processos de creació d’empreses cooperatives. De

tot plegat, Suara en destaca l’exemple de Garbet, la primera empresa cooperativa d’inserció a Catalunya, que treballa amb persones amb risc d’exclusió, fonamentalment persones immigrades, joves en risc i adults de més de quaranta-cinc anys. En la línia de salut, Suara ho aborda des de tots els vessants i de forma global i aposten pel desenvolupament de serveis preventius, rehabilitadors, pal·liatius i assistencials, en què el marc de referència fonamental és el Pla de salut de Catalunya. A hores d’ara i aquí, doncs, tenim aquests quatre puntals d’acció, compromís i treball que es tradueixen també en tretze escoles bressol, tretze centres oberts, nou serveis d’atenció domiciliària, vuit centres de dia per a gent gran i set centres per a menors i joves en risc social. Conformen un total de vuitanta-quatre centres i serveis, que condensen la realitat concreta de Suara com a projecte comú i compartit de l’economia social catalana. www.suara.coop

David Fernández

D.F.

coop-317

29/1/09

07:47

Página 13

Índex 13

Cooperació Catalana

Índex per matèries De gener a desembre de 2008 Matèria Títol Biografies de cooperativistes Coma i Closas, Francesc. Leonci Soler i March. Cossetània, 2007. La col·lecció de biografies Cooperativistes Catalans de la Fundació Roca i Galès. Plana i Gabernet, Gabriel. Josep Roca i Galès. Cossetània, 2007. Cooperació El Khorbat obre les seves portes a l’alfabetització digital Cooperativisme 86è Dia Internacional del Cooperativisme. Missatge de l’ACI. La fi del paradigma neoliberal: una oportunitat per a l’economia social Pepa Muñoz, nova presidenta de la Confederació de Cooperatives de Catalunya Productes i eines per millorar la gestió empresarial responsable i sostenible Observatori del cooperativisme de Catalunya 2007 Assemblea general de la Confederació de Cooperatives de Catalunya RSE.COOP, sensibilització i continuïtat. Cap a la consolidació del programa. Economia cooperativa, competitivitat responsable i sostenible. Plans de desenvolupament comercial Cooperativisme agrari Covides, la reinvenció del cooperativisme vitivinícola Cooperativa Apícola tarragonina, l’art ancestral de produir mel. Cooperativisme al món Pseudocooperatives: cooperatives que són pura aprença. Seguretat alimentària i cooperatives agropecuàries Quesinor: un episodi de la lluita pel cooperativisme a l’Equador Cooperativisme de consum Cooperativa Consum, els súpers cooperativistes Cooperativisme de crèdit Caixa d’Advocats: finances, cooperació i món jurídic Coop 57. Finançament ètic i solidari en temps de crisi econòmica. Cooperativisme de treball associat Arç: vint-i-cinc anys assegurant el cooperativisme.

Autor

Núm.Mes

Secció

Pàg.

Ferrer, Llorenç

313

Setembre

RESSENYA

Gavaldà, Antoni

312

Juliol-agost Ha. COOPERATIVISME

19-21

Pont, Joan Francesc

310

Maig

RESSENYA

20

Khoulali, Abdel Ali

307

Febrer

XVI PREMI JD - MENCIÓ DEL JURAT

20-23

Aliança Cooperativa Internacional Comín, Antoni

311

Juny

2

315

COOPERATIVES DE CATALUNYA Novembre ECONOMIA SOCIAL

Confederació de Cooperatives de Catalunya Confederació de Cooperatives de Catalunya Confederació de Cooperatives de Catalunya Confederació de Cooperatives de Catalunya Confederació de Cooperatives de Catalunya Confederació de Cooperatives de Catalunya Confederació de Cooperatives de Catalunya

306

Gener

9

Vila, Francesc Vila, Francesc

308 310

Març Maig

LES NOSTRES COOPERATIVES 10-12 LES NOSTRES COOPERATIVES 9-11

Fontela, Eduardo H.

311

Juny

COOPERATIVISME

19-21

Fontenla, Eduardo H. Nebot, Josep

314 309

Octubre Abril

COOEPRATIVISME AL MÓN XVI PREMI JD - FINALISTA

20-21 17-21

Vila, Francesc

307

Febrer

LES NOSTRES COOPERATIVES 10-12

Fernández, David Vila, Francesc

316 312

Desembre LES NOSTRES COOPERATIVES 9-11 Juliol-agost LES NOSTRES COOPERATIVES 11-14

Fernández, David

315

Novembre LES NOSTRES COOPERATIVES 11-13

307 308 311 313 315 316

COOPERATIVES DE CATALUNYA Febrer COOPERATIVES DE CATALUNYA Març COOPERATIVES DE CATALUNYA Juny COOPERATIVES DE CATALUNYA Setembre COOPERATIVES DE CATALUNYA Novembre COOPERATIVES DE CATALUNYA Desembre COOPERATIVES DE CATALUNYA

20-24

9 9 10 8 9 8

Núm. 317

coop-317

29/1/09

07:47

Página 14

14 Índex

Matèria Títol Ex-libris. Disseny, edició i cooperativisme. Erre Que Erre, la tragectòria d’un grup de dansa contemporània cooperativista Escola Guinardó, més de vint anys de cooperativisme i més de vuitanta de trajectòria Formatec, cooperativa de formació i assessorament estratègic per al canvi. Cooperativisme d’habitatges Cooperativa Obrera de Viviendas, Sccl. Molt més que habitatges. Cooperativisme sanitari El cooperativisme sanitari: els cinquanta anys d’Assistència Sanitària Col·legial, SA. Cròniques d’actes El 27è. Congrés Internacional del CIRIEC destaca l’augment de la importància de l’economia social en l’actual conjuntura de crisi financera. 86è Dia Internacional del Cooperativisme Veredicte del Jurat Editorial Insistència Cooperativa Comunicació i transport Cooperativisme agrari i de crèdit Desenvolupament i educació Camins nous Expansió del coneixement Participació cooperativa A vol d’ocell Diversitat cooperativa Intuïcions cooperatives Memòria cooperativa Educació ambiental Política i canvi climàtic. Els residus i l’aigua, els temes més treballats als centres educatius. Entrevista Joseba Polanco, director de la Confederació de Cooperatives de Catalunya Joan Subirats, doctor en Ciències econòmiques, catedràtic de Ciència política de la UAB i director de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques. Ramon Tremosa i Balcells, professor de Teoria econòmica de la UB Peru Sasia, Director general de Fiare i Jordi Ibáñez, coordinador del projecte Fiare a Catalunya. Xavier López, director general de Clade, grup empresarial cooperatiu Patrik Dugay, President de Le Chantier de l’Economie Sociale. Jaume Fallada, President d’Agrolés i de la Fundació Catalana de Cooperació. Diàleg entre Santiago Esteban, Joan Josep Gonzàlez i Agnès Giner Xavier Gallofré, de l’àrea de promoció de Gedi, Sccl i Mohamed El Souaidi, educador social. Antoni Sánchez, president de la Federació de Cooperatives de Serveis i de Cooperatives de Transportistes de Catalunya. Núm. 317

Autor

Núm.Mes

Secció

Pàg.

Fernández, Vicenç Vila, Francesc

313 306

Setembre Gener

LES NOSTRES COOPERATIVES 9-11 LES NOSTRES COOPERATIVES 10-12

Vila, Francesc

309

Abril

LES NOSTRES COOPERATIVES 9-11

Vila, Francesc

311

Juny

LES NOSTRES COOPERATIVES 11-13

Gassiot, Raimon

314

Octubre

LES NOSTRES COOPERATIVES 9

Aymerich, Joan

310

Maig

COOPERATIVISME

16-19

Cabezuelo, José Juan

314

Octubre

ECONOMIA SOCIAL

18-19

Confederació de Cooperatives de Catalunya Cooperació Catalana

312

10

316

Juliol-agost COOPERATIVES DE CATALUNYA Desembre PREMIS FRG 2008

Cooperació Catalana Cooperació Catalana Cooperació Catalana Cooperació Catalana Cooperació Catalana Cooperació Catalana Cooperació Catalana Cooperació Catalana Cooperació Catalana Cooperació Catalana Cooperació Catalana

306 307 308 309 310 311 312 313 314 315 316

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol-agost Setembre Octubre Novembre Desembre

EDITORIAL EDITORIAL EDITORIAL EDITORIAL EDITORIAL EDITORIAL EDITORIAL EDITORIAL EDITORIAL EDITORIAL EDITORIAL

5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5

Cel Rogent, Educació Ambiental Morchón, Ester

308 314

Març Octubre

MEDI AMBIENT MEDI AMBIENT

23-24 23-24

Confederació de Cooperatives de Catalunya Gassiot, Raimon

314

Octubre

8

306

Gener

COOPERATIVES DE CATALUNYA ENTREVISTA

17-19

Gassiot, Raimon

307

Febrer

ENTREVISTA

13-15

Gassiot, Raimon

308

Març

ENTREVISTA

13-16

Gassiot, Raimon

309

Abril

ENTREVISTA

13-15

Gassiot, Raimon

310

Maig

ENTREISTA

13-15

Gassiot, Raimon

311

Juny

ENTREVISTA

15-17

Gassiot, Raimon

312

Juliol-agost ENTREVISTA

22-25

Gassiot, Raimon

313

Setembre

ENTREVISTA

17-19

Gassiot, Raimon

314

Octubre

ENTREVISTA

12-14

16

coop-317

29/1/09

07:47

Página 15

Índex 15

Matèria Títol

Autor

Núm.Mes

Secció

Pàg.

Josep Fernández, cap de l’àrea de fons històrics de l’Arxiu Nacional de Catalunya i Pilar Frago, tècnica arxivera de la mateixa àrea. Josep Pere Colat, President de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. Entrevista breu Jaume Botey i Vallès, professor d’història contemporània de la UAB Oriol Cortacans, periodista, soci de Batabat, Sccl Ariadna Pomar León, estudiant de Ciències ambientals i secretària tècnica de la SCEA. Alejo Escutia Soriano, dissenyador gràfic Ramon Valls Moré, enginyer tèxtil i President de a Fundació privada La Nostra Llar Santa Anna. Ma. Pau Trainé, doctora en antropologia social i ensenyant. Ferran Besalduch López, music i professor. Marta López Prats, professora Roser Vernet Anguera, filòloga i hostalera Mustapha Assoufegh, electricista i membre de l’Associació Amazan de cultura amaziga. David Franquesa Casacuberta, treballador del Centre de Treball i Documentació. Fiscalitat i comptabilitat cooperatives Nou Pla general de comptabilitat. El marc conceptual. Nou Pla general de comptabilitat. Criteris de registre i valoració. Els comptes anuals amb el nou PGC Diferències entre el PGC de pimes i el PGC abreujat El subsector empresarial no financer de l’economia social. Història del cooperativisme L’època fosca de les cooperatives catalanes. 1939-1960

Gassiot, Raimon

315

Novembre ENTREVISTA

14-17

Gassiot, Raimon

316

Desembre ENTREVISTA

13-15

Cooperació Catalana

306

Gener

TORNAVEU

4

Cooperació Catalana Cooperació Catalana

307 308

Febrer Març

TORNAVEU TORNAVEU

4 4

Cooperació Catalana Cooperació Catalana

309 310

Abril Maig

TORNAVEU TORNAVEU

4 4

Cooperació Catalana

311

Juny

TORNAVEU

4

Cooperació Catalana Cooperació Catalana Cooperació Catalana Cooperació Catalana

312 313 314 315

Juliol-agost Setembre Octubre Novembre

TORNAVEU TORNAVEU TORNAVEU TORNAVEU

4 4 4 4

Cooperació Catalana

316

Desembre TORNAVEU

4

Amat, Oriol Amat, Oriol

307 308

Febrer Març

GESTIÓ EMPRESA COOP. GESTIÓ EMPRESA COOP.

16-18 17-18

Bastida, Ramon Bastida, Ramon Carreras, Lluís

313 315 314

Setembre GESTIÓ EMPRESA COOP. Novembre GESTIÓ EMPRESA COOP. Octubre GESTIÓ EMPRESA COOP.

20-21 18-19 15-17

Aymerich, Joan

316

17-22

L’arquitectura cooperativa de Masó Anàlisi històrica sobre les primeres cooperatives de crèdit agrícoles a Espanya. Índex Matèries Índex per matèries. De gener a desembre de 2007 Internet Videoconferència Medi ambient Espècies invasores. Canvi climàtic: un concepte complex i una realitat que mereix una reflexió. Opinió Crisi de la construcció, oportunitat o canvi de model? La debacle ultraliberal. Una recepta: cooperació i humanisme social. Un parell de coses sobre Xirinacs i la Constitució espanyola El temps, com un cavall de sorra Els agraits esportistes La Garrotxa dels Colom Un got de llimonada Dones i diaris Els nostres governants no es mullen Una pàgina del camí de Sant Jaume D.O. Cultura El català i l’administració de justícia

Gay, J. Víctor Martínez, Susana

306 308

Desembre PREMIS FUNDACIÓ ROCA I GALÈS Gener XVI PREMI PERODÍSTIC JD Març XVI PREMI JD - FINALISTA

21-24 19-22

Cooperació Catalana

306

Gener

ÍNDEX MATÈRIES

13-16

Navarro, Maria Lluïsa

309

Abril

INTERNET

16

Batet, Dèlia. SCEA Monteiro, Yolanda i Weissmann, Hilda

310 309

Maig Abril

MEDI AMBIENT MEDI AMBIENT

21-24 22-23

Antequera, Josep Capdevila, Marc

311 316

Juny OPINIÓ Desembre OPINIÓ

22 23-24

Hernández, Santos

306

Gener

PENSEM-HI

25

Hernández, Santos Hernández, Santos Hernández, Santos Hernández, Santos Hernández, Santos Hernández, Santos Hernández, Santos Hernández, Santos Hernández, Santos

307 308 309 310 311 312 313 314 315

Febrer Març Abril Maig Juny Juliol-agost Setembre Octubre Novembre

PENSEM-HI PENSEM-HI PENSEM-HI PENSEM-HI PENSEM-HI PENSEM-HI PENSEM-HI PENSEM-HI PENSEM-HI

25 25 25 25 25 29 26 25 25 Núm. 317

coop-317

29/1/09

07:47

Página 16

16 Índex

Matèria Títol

Autor

Núm.Mes

Secció

Pàg.

De físics i de poetes Cooperatives i democràcia La crisi dels aliments. Sobre qui recau la responsabilitat? Vers el sud Participació cooperativa L’esperit cooperatiu com a fonament de l’eficàcia de la cooperativa. Programa XXIII Jornades sobre cooperativisme. La participació cooperativa. XXIII Jornades sobre cooperativisme a la Universitat Catalana d’Estiu: La participació cooperativa. El motor de cada cooperativa i algunes de les seves curioses obligacions. La participació cooperativa: qüestió de lideratge.

Hernàndez, Santos Pérez-Francesch, Joan Lluís Sales, Albert Vernet, Francesc

316 312 313 313

Desembre Juliol-agost Setembre Setembre

PENSEM-HI OPINIÓ OPINIÓ COL·LABORACIÓ

25 26-27 22-23 24

Botey, Jaume

312

18

Cooperació Catalana

312

Fernández, Maria Amor

313

Hernández, Santos

312

Rotger, Joan Josep

312

Participació, compromís, democràcia a les cooperatives. Ressenya llibres Klein, Naomi. La doctrina del shock. El auge del capitalismo del desastre. Paidós, 2007. Ética ecológica. Propuestas para una reorientación. Icaria, 2004. Yunus, Muhammad. Un mundo sin pobreza. Paidós, 2008. Fundació deixalles: vint anys recollint pel canvi. Ressenya revistes CEPES. Cuadernos de Economia social, 4. 2007 Coop Infos de France, 23. Desembre 2007-gener 2008. Agroactivitat, 35. Novembre-desembre 2007 The atlantic cooperator, 6. Desembre 2007. Cooperatives de treball, 20. Desembre 2007. TU Lankide, 529. Desembre 2007. Opcions, 24. Hivern 2007-2008. Cuadernos mujer y cooperativismo, 9. Novembre 2007. Compartir, 69. Gener-març 2008. Annals of public and cooperative economics, 1. Març 2008. Triodos magazine, 107. Gener-març 2008. Empresa y trabajo.coop, 8. Març-abril 2008. La Lettre de l’ëconomie Sociale, 1279. Abril 2008. Noticias de la Economia Pública Social y Cooperativa, 49. Novembre 2007. RECMA. Revue Internationale de l'Economie Sociale, 308. Maig 2008. Economia Social Andaluza, 64. Març-abril 2008. Revista de la economia pública, social y cooperativa. El observatorio, 28. Maig 2008. Butlletí Cooperativa Plana de Vic, 51. Primavera 2008. Federació Farmacèutica, 35. Juliol-setembre 2008. Nexe, 22. Juny 2008. Espai Cooperatiu, 192. Juliol-agost 2008. Butlletí Informatiu Coop 57 Sccl, 14. Agost, 2008. Compartir, 71. uliol-setembre 2008. Viviendas cooperativas, 101. Juliol-setembre, 2008. Agroactivitat, 40. Setembre-octubre 2008. Le coopérateur, 4. Setembre-octubre 2008. Cuadernos de la economia social, 3. 2008. Revista vasca de la Economia social, 4. 2008. RECMA. Revue Internationale de l'Economie Sociale, 310. Octubre 2008.

Sicília, Quim

312

Juliol-agost XXIII JORNADES SOBRE COOPERATIVISME Juliol-agost XXIII JORNADES SOBRE COOPERATIVISME Setembre XXIII JORNADES SOBRE COOPERATIVISME Juliol-agost XXIII JORNADES SOBRE COOPERATIVISME Juliol-agost XXIII JORNADES SOBRE COOPERATIVISME Juliol-agost XXIII JORNADES SOBRE COOPERATIVISME

Busquets, Josep

307

Febrer

RESSENYA

19

Busquets, Josep

309

Abril

RESSENYA

24

Busquets, Josep

312

Juliol-agost RESSENYA

28

Cortina, Pau

311

Juny

RESSENYA

23

Dunyó, Elisenda Dunyó, Elisenda Dunyó, Elisenda Dunyó, Elisenda Dunyó, Elisenda Dunyó, Elisenda Dunyó, Elisenda Dunyó, Elisenda Dunyó, Elisenda Dunyó, Elisenda Dunyó, Elisenda Dunyó, Elisenda Dunyó, Elisenda Dunyó, Elisenda

306 306 306 307 307 307 308 308 308 309 309 309 310 310

Gener Gener Gener Febrer Febrer Febrer Març Març Març Abril Abril Abril Maig Maig

RETALLS RETALLS RETALLS RETALLS RETALLS RETALLS RETALLS RETALLS RETALLS RETALLS RETALLS RETALLS RETALLS RETALLS

27 27 27 27 27 27 27 27 27 27 27 27 27 27

Dunyó, Elisenda

311

Juny

RETALLS

27

Dunyó, Elisenda Dunyó, Elisenda Dunyó, Elisenda Dunyó, Elisenda Dunyó, Elisenda Dunyó, Elisenda Dunyó, Elisenda Dunyó, Elisenda Dunyó, Elisenda Dunyó, Elisenda Dunyó, Elisenda Dunyó, Elisenda Dunyó, Elisenda Dunyó, Elisenda Dunyó, Elisenda

311 312 312 312 313 313 313 314 314 314 315 315 315 316 316

Juny Juliol-agost Juliol-agost Juliol-agost Setembre Setembre Setembre Octubre Octubre Octubre Novembre Novembre Novembre Desembre Desembre

RETALLS RETALLS RETALLS RETALLS RETALLS RETALLS RETALLS RETALLS RETALLS RETALLS RETALLS RETALLS RETALLS RETALLS RETALLS

27 31 31 31 27 27 27 27 27 27 27 27 27 26 26

Núm. 317

15 12-15 17 16-17 18

29/1/09

07:47

Página 17

2n Premi Jacint Dunyó - Premis Fundació Roca i Galès 2008 17

La cooperativa de la Retirada “La història es compon d’allò que uns voldrien oblidar i d’allò que uns altres no poden oblidar” Pierre Vilar

D

e ben segur que, en ocasió del setantè aniversari del final de la Guerra Civil a Catalunya, de la Retirada que es va viure al Principat el gener i el febrer del 1939, es farà memòria d’aquells tràgics esdeveniments. Prop de mig milió d’homes, dones, criatures, vells, malalts, ferits, exbrigadistes internacionals, soldats i oficials de l’exèrcit de la República, efectivament es retiraven vers la frontera francesa, única possibilitat d’evitar caure en mans de les forces dites “nacionals”. Els grans eixos de comunicació amb França eren, bàsicament, els actuals: la via Barcelona - la Jonquera, la carretera N-260, que comunica amb França per Portbou, la C-151 pel coll d’Ares (en aquell moment tenia pendent el tram entre Molló i la frontera, que trigaria trenta anys). La N-260, per Puigcerdà i la Guingueta d’Ix (Bourg-Madame) i l’enclavament de Llívia. Les estacions frontereres de Portbou - Cervera de la Marenda i Puigcerdà - la Tor de Querol. També hi havia una xarxa de camins i viaranys emprats pels residents propers a banda i banda de la frontera, en un ampli territori conegut a l’època com la “frontera salvatge”.

De l’Alt Empordà a l’Alt Vallespir Actualment, les guies turístiques d’itineraris alternatius en la franja pirenaica oriental recomanen un amable recorregut tot seguint la carretera que, deixant la N-2 a sis quilòmetres al nord de Figueres, per Darnius i Maçanet de Cabrenys, porta a França per Costoja i Sant Llorenç de Cerdans, a l’Alt Vallespir. Aquests bonics paisatges fa setan-

ta anys van ser escenari d’un dels episodis menys coneguts i més dramàtics de la Retirada. I resulta que, malgrat un cert oblit en la crònica general, cal dir que aquest itinerari el van escollir milers de fugitius: “Hi havia molts civils de totes les edats que havien optat per aquesta perillosa via, ja fos per raó de la seva procedència geogràfica o, en la majoria dels casos, per por a l’aviació.”1 Testimoni d’aquella allau humana per aquest punt fronterer és un monòlit que hi ha emplaçat al costat francès on hi diu: “Per aquest coll van passar 70.000 republicans espanyols. Febrer 1939 - Febrer 1989. 50è aniversari de la Retirada”, i es completa amb els coneguts versos d’Antonio Machado, el poeta que moriria a Cotlliure el febrer d’aquell mateix any: “Una de las dos Españas / ha de helarte el corazón”. La perspectiva del temps permet una reflexió serena entorn dels esdeveniments viscuts a la frontera dels Pirineus Orientals el 1939. El territori de la Catalunya Nord correspon al departament francès dels Pirineus Orientals (amb capital a Perpinyà). Té una superfície de 4.154 km2 (la demarcació de Girona en té 5.889,5), i el cens del 1939 era de 220.000 habitants. Sobre aquest espai i la seva gent, en tres setmanes hi van fer cap 440.000 persones.2 Els problemes que va provocar aquesta situació al departament metropolità més allunyat de París i un dels menys desenvolupats de França van ser enormes. Cal afegir l’evident imprevisió de l’administració francesa: “A mitjan gener, pocs dies abans de la caiguda de Tarragona en mans dels falangistes, Álvarez del Vayo, minis-

Foto: J. Victor Gay

coop-317

Memorial del Coll de Costoja per on van fugir 70.000 republicans espanyols l’hivern de 1939.

tre espanyol d’Afers Estrangers, demanà al seu homòleg francès, Georges Bonet, acollida per a un contingent de 150.000 refugiats civils que fugien de l’avenç franquista des del sud. La petició fou refusada pel Govern francès «per raons econòmiques i tècniques».”3 Però l’allau humana que es presentava a la frontera no tenia aturador. Els ministres de l’Interior, Albert Sarraut, i de Sanitat, Marc Ricart, van fer una visita d’urgència al departament la segona quinzena de gener i van exposar la seva particular solució: “És prou senzill: acollirem les dones i les criatures, atendrem els ferits i retornarem els homes útils...” A cap de pocs dies, la realitat s’encarregaria de demostrar la inoperància dels polítics: el 24 de gener (Barcelona cauria el 26) 150.000 refugiats espanyols van passar a França; del 27 al 31 de gener la frontera es va obrir i la van creuar 114.000 persones; del Núm. 317

29/1/09

07:47

Página 18

18 Premis Fundació Roca i Galès 2008 - 2n Premi Jacint Dunyó

Foto: J. Victor Gay

coop-317

Quan no es disposava d’espai a l’interior de la cooperativa es van fer unes tendes a l’exterior amb la lona d’espardenya

2 al 4 de febrer altres 126.000 refugiats van sortir de Catalunya; el 5, el Govern francès autoritzà el pas de l’exèrcit republicà desarmat, i altres 250.000 persones van fugir de Catalunya Sud. L’abastament, fins dels productes bàsics, era impossible. Per exemple, tota la capacitat dels flequers del departament no podia atendre una demanda que cada dia triplicava l’habitual. L’alcalde de Perpinyà, el socialista Laurent Badrau, es va adreçar, el 6 de febrer, al prefecte Raoul Diakowski: “Els forners treballen nit i dia d’ençà d’una setmana, us demano un relleu”, que no arribaria en forma de forns de campanya servits per soldats d’intendència, fins al dia 19. Els historiadors francesos han trigat a reconèixer tímidament aquestes mancances. Però no s’estan dir: “Hom té la impressió que les autoritats van ser desbordades en el seu esforç per dominar una situació tan fluctuant”,4 o “Va ser evident que no hi havia res previst”,5 i encara: “Per fer front a la «invasió» de refugiats espanyols, el Govern francès va escollir la solució dels camps «d’acollida». Però l’Estat, sens dubte no havia mesurat l’abast de la catàstrofe provocada

Núm. 317

per la guerra d’Espanya.”6 Els espais d’aquells “camps d’acollida”, en la seva major part han esdevingut centres turístics que visiten milers de turistes. La referència a aquells altres “visitants” són poques i discretes. Cal anar fins a la platja del Barcarès per trobar un monument més important, però amb cap referència directa als republicans espanyols, ni menys encara al mot Retirada. Oficialment està dedicat als Regiments de Marxa de Voluntaris Estrangers (RMVE): “Aquí es materialitzà el 1939 la ferma voluntat de deu mil voluntaris estrangers de resistir l’invasor conscients del do de la seva vida que feien a França. Van constituir els Regiments de Marxa de Voluntaris Estrangers 21, 22 i 23”. Aquest memorial es va erigir en record de la seva decisió. Aquests “estrangers”, gairebé tots espanyols, certament voluntaris, es decidien a ser-ho, entre altres motius, per tractar-se d’una de les poques alternatives ofertes per part de les autoritats franceses per sortir dels camps. Els integrants dels RMVE que van participar en la Segona Guerra Mundial i van ser fets presoners pels alemanys, no van ser considerats integrants de l’exèrcit francès, i la gran majoria van ser deportats

i assassinats al camp de Mauthausen, després que el Govern espanyol no els va reconèixer la nacionalitat. L’acollida per part dels catalans del nord La posició dels catalans del nord davant la Retirada va ser ambivalent. Els refugiats civils inicialment eren vistos com a víctimes innocents, però a mesura que el seu nombre creixia, primer dotzenes, després centenars i, al començament de febrer, milers, l’opinió pública es va dividir. La premsa departamental, encapçalada pel diari L’Indépendant i al seu costat el setmanari conservador La Croix des Pyrénées Orienta-

les i el dretà Roussillon, presentava els republicans “associats a les nocions de criminalitat, bandidatge i crueltat, ja des del 1936”.7 Les publicacions d’esquerres, com ara el setmanari Le Socialiste des Pyrénées-Orientales i el portaveu al departament del poderós Partit Comunista Francès, Le Travailleur Catalan, davant el risc de perdre vots si es decantaven a donar suport als refugiats, van optar per fer costat de la política del Govern de París.

29/1/09

07:47

Página 19

2n Premi Jacint Dunyó - Premis Fundació Roca i Galès 2008 19

Els homes i dones de la Catalunya Nord van tenir comportaments diversos. Els catalans eren una minoria enmig d’aquell riu humà. Nombrosos dels nostres tenien relacions de proximitat al nord dels Pirineus; “els llaços eren molt estrets i molt reculats d’una banda i altra de la frontera, fet que va facilitar les coses”.8 En aquest examen de consciència que les noves generacions d’historiadors francesos comencen a fer, respecte del seu comportament en la Retirada, s’escriu: “Tal volta ha mancat esperit fraternal en l’acollida dels nostres veïns en plena desgràcia en aquell gener del 1939. I, en particular, a la “frontera salvatge”.9

presa tèxtil molt dinàmica, Les Toiles du Soleil, que ha derivat de la producció de lona per subministrar a les fàbriques d’espardenyes (fins a onze al segle XIX), avui només un parell d’artesans. Aquesta empenta de l’espardenya va provocar un seguit d’enfrontaments dels treballadors del sector amb la patronal, i especialment amb l’empresa més important de Sant Llorenç, els Établissements Sans et Garcerie. A les acaballes de segle XIX, la família Sans va enviar l’hereu, en Joseph, a Barcelona per aprendre les tècniques tèxtils amb el seu oncle Francesc (de la família del futur president del Barça, Francesc Miró Sans). Els propietaris de les fàbriques establien un fort control social sobre els treballadors i les seves famílies: “El domini que exerceix sobre la població obrera es practica d’una tal forma que es fa difícilment suportable”.10 La resposta a una patronal que fins controla el subministrament de queviures i imposa un sistema de vals —tants parells d’espardenyes produïts donen dret a un quilo de sucre— serà doble: el sindicalisme, i el cooperativisme que s’origina per mitjà de les societats de socors mutus. El 1896, es va fundar L’Humanité, que ja inclou una cooperativa de consum. La reacció patronal és dura: “Els que volen conservar el seu lloc de treball a Sans et

Garcerie són obligats a donar-se de baixa del sindicat i la cooperativa. I els que dubten són immediatament reemplaçats per espardenyers i teixidors de Girona.”11 Aquell primer intent obrer trontollà i desaparegué, però ja s’havien posat les bases del cooperativisme, que va prendre forma el 1908, quan es fundà L’Union Sandalière Cooperative Ouvrière de Consomation. Els noms dels fundadors evidencien una única identitat catalana a banda i banda d’una frontera imposada: Laurent Poch, François Brunet, Jacques Saquer, François Erra, Emmanuel Berdaguer i Joseph Nivet. El camí de la cooperativa i dels obrers de Sant Llorenç de Cerdans, i per extensió dels de tot l’Alt Vallespir, no va ser gens planer. Fins a cinc vagues en el sector entre el 1908 (la primera encoratjaria la fundació de la Cooperativa) i el 1914. Acabada la Gran Guerra (19141918), el sector va viure uns anys d’or. El 1923, van ser cinquanta-set treballadors de l’espardenya els fundadors de la cooperativa de producció amb el mateix nom que la de consum: L’Union Sandalière. Serà l’única d’aquestes característiques del departament. La cooperativa de producció garantia unes condicions de treballs dignes i feina per a tots els seus cooperativistes, i cobria aspectes Foto: J. Victor Gay

Dos detalls de la cooperativa “Union sandalière” de Sant Llorenç de Cerdanys (Alt Vallespir), actualment museu

Foto: J. Victor Gay

coop-317

Les cooperatives de Sant Llorenç de Cerdans Aquest viatge per la memòria de la Retirada ens fa retornar a la “frontera salvatge” i concretament a Sant Llorenç de Cerdans, bonica població de l’Alt Vallespir, balcó perfecte sobre la part més pirinenca de l’Alt Empordà i la vall de la Muga. Actualment té menys d’un miler i mig d’habitants i una activitat econòmica limitada a una em-

Dos detalls de les lliteres que els cooperativistes van fer per atendre els refugiats

Núm. 317

29/1/09

07:47

Página 20

20 Premis Fundació Roca i Galès 2008 - 2n Premi Jacint Dunyó

Foto: J. Victor Gay

El gener de 1939 va aturar la seva activitat per tal d’acollir els refugiats espanyols

socials no atesos per l’administració, com ara percebre el jornal en cas de malaltia o cobertura de les despeses d’enterrament en cas de defunció (en els primers estatuts s’obligava els cooperativistes a assistir a les cerimònies fúnebres dels companys). El primer director de la cooperativa de producció va ser en François Brunet (un dels fundadors de la cooperativa de consum, i ho seria fins al 1974). La feina feta pels cooperativistes va ser excel·lent i superaria totes les expectatives. Es va construir una fàbrica magnífica, molt ben situada. Els anys trenta van ser difícils per al sector de l’espardenya, però encara hi treballaven setanta persones. La població va baixar lentament. El 1939, el poble tenia 2.500 habitants (el 1900, quasi 4.000). Però la Cooperativa manté el tremp i fa front a la situació.

La Cooperativa de la Retirada A mitjan gener del 1939, des de Sant Llorenç se sentia com s’apropava la fressa de la “Guerra d’Espanya”. Per prevenir errors per part de l’aviació franquista, l’alcal-

Núm. 317

de, el socialista Joseph Nivet (també un dels cooperativistes fundadors), va fer situar grosses banderes franceses al campanar. El 20 de gener, el temps va empitjorar i les temperatures van baixar de cop. Malgrat això, el mal estat dels camins per la banda del Principat i el control que encara mantenien els carrabiners, van arribar els primers grups de refugiats. El dia 28, eren ja més de mil els acollits a Sant Llorenç. El 30, hi van

fer cap el guàrdies de frontera. L’Ajuntament va fer una crida als veïns per tal que acullin a qui puguin. “Totes les llars, de les més burgeses a les més pobres, es van oferir; no es podia permetre que els que arribaven restessin al carrer, a la intempèrie.”12 El rector de la parròquia, mossèn Bousquet, va obrir les portes de l’església i de la capella de la Mare de Déu de la Sort, però encara restaven sense aixopluc centenars de refugiats.

L’actual museu conserva algunes lliteres fetes pels cooperativistes l’hivern del 1939

Foto: J. Victor Gay

coop-317

29/1/09

07:47

Página 21

2n Premi Jacint Dunyó - Premis Fundació Roca i Galès 2008 21

La Junta Rectora de la Cooperative Union Sandalière es va reunir d’urgència i va acordar acollir tots els espanyols que sigui possible a les naus de la fàbrica, que, ben aviat, va ser plena del tot. Aleshores els cooperativistes decidiren utilitzar les peces de lona de què disposaven per fer-ne unes tendes de campanya improvisades que van ocupar l’ampli pati de la fàbrica i més enllà. Restava per resoldre un altre problema: els ferits i malalts. Nou acord de la Cooperativa: se situaran a la primera planta de la fàbrica, al costat de la maquinària. Els cooperativistes van construir lliteres emprant l’abundant fusta de què es disposava. Amb aquestes accions de ben segur que es van salvar moltes vides de refugiats. Durant setmanes, la Cooperativa no va produir cap parell d’espardenyes, però va fer honor als principis que van inspirar la seva fundació: ser més lliures i respectables. Aquell gest de la Cooperativa de la Retirada no s’ha oblidat. Al començament de novembre del 2007, Francisco Ortiz, soldat de la República, que el 1939 tenia disset anys, un dels acollits a la Union Sandalière, va tornar a Sant Llorenç de Cerdans. Havia lluitat en la Segona Guerra Mundial en un d’aquells Regiments de Marxa de Voluntaris Estrangers. Va ser deportat a Mauthausen, on havia confeccionat en paper una bandera vermella, groga i lila, que ara es mostra al Mu-

Foto: J. Victor Gay

coop-317

Dos detalls de les lliteres que els cooperativistes van fer per atendre els refugiats

seu de l’Espardenya de la població del Vallespir. En l’acte de lliurament va dir: “La gent de Sant Llorenç ens va obrir les portes de casa seva, i els treballadors, la seva fàbrica, pel fet que n’eren els propietaris. Cap altra empresa ho va fer...” La Union Sandalière va seguir quaranta anys més després del 1939. La competència de nous tipus i models de calçat esportiu fabricat en països en vies de desenvolupament, va ser el punt i final de l’espardenya i de la Cooperativa, però abans de finalitzar la producció, el seu director, François Pol, tot complint un acord de la darrera junta,

va lliurar els locals, eines i maquinària al municipi per tal que, tot plegat, esdevingués un museu. En el procés d’establir el Museu, es van localitzar les lliteres on van trobar repòs i salut dotzenes de malalts i ferits de la Retirada. Es van restaurar i emplaçar en el mateix espai que havien ocupat el gener i el febrer del 1939, i en un angle de la mateixa sala es va refer una de les tendes fetes amb lona de la Cooperativa que amb tota legitimitat es por considerar la Cooperativa de la Retirada. J. Víctor Gay i Frias

1. Jacques SAQUER. Janvier 1939 sur la frontière sauvage des Pyrénées Orientales. Perpinyà: Presses Universitaires de Perpignan, 1990 (Collection Études). 2. Hugh THOMAS. La Guerre Civile Espagnole. París: Le Livre de Poche, 1980. 3. René GRANDO, Jacques QUERALT i Xavier FEBRÉS. Camps du mépris. Des chemins de l’exil à ceux de la resistance. 1939-1945. Perpinyà: El Trabucaire, 1991. 4. Geneviève DREYFUS-ARMAND i Émile TÉMIME. Le camps sur la plage, un exil espagnol. París, Autrement,1995. 5. Joël METTAY. L’archipel du mépris. Histoire du camp de Rivesaltes de 1939 à nous jours. Perpinyà: El Trabucaire, 2001. 6. Pierre CROUS. Saint-Cyprien de 1939 à 1945. Le village, le camp, la guerre. Perpinyà: El Trabucaire, 2001. 7. Emmanuelle SALGAS. L’opinion publique et les représentations des réfugiés espagnols dans les Pyrénées Orientales, janvier-septembre 1939. Tolosa de Llenguadoc: Universitat de Tolosa del Llenguadoc - Le Mirail, 1989. 8. Geneviève DREYFUS-ARMAND i Émile TÉMIME. Obra esmentada. 9. Jacques SAQUER. Obra esmentada. 10. Diversos autors. La fibre catalane. Industrie et textile en Roussillon au fil des temps. Perpinyà: El Trabucaire, 2005. 11. Ibídem. 12. Jacques SAQUER. Obra esmentada. Núm. 317

coop-317

29/1/09

07:47

Página 22

22 Entrevista

Joan Aymerich i Cruells

“El cooperativisme és un moviment amb futur” Joan Aymerich i Cruells, empresari jubilat, va llegir, el desembre passat, la seva tesi doctoral dedicada a les cooperatives i les col·lectivitzacions obreres. Després de rebre, el 2007, el segon guardó del Premi Jacint Dunyó, en aquesta edició ha guanyat el primer premi per l’article “L’època fosca de les cooperatives catalanes. 1939-1960” que provenia del meu sogre, havia estat subjecte a control obrer, que era una variació de la col·lectivització. La meva tesi, per tant, tracta les cooperatives i les col·lectivitzacions. Un cop acabat de llicenciar-me en dret, em va interessar la regulació jurídica de les cooperatives: quines lleis les van anar regulant al llarg de la història. A la tesi he arribat fins al 1939, encara que al capítol 6 salto una mica. ¿Per què vas titular l’article “L’època fosca de les cooperatives catalanes. 1939-1960”?

¿D’on surt l’article que ha guanyat el Premi Jacint Dunyó?

Durant el transcurs d’aquests darrers quatre anys, he elaborat una tesi doctoral. Per començar, he de dir que sóc economista i he treballat tota la vida com a empresari en dues petites empreses de tipus familiar. Però, en jubilar-me, vaig decidir matricular-me a la universitat. Em vaig quedar amb el regust de ser advocat perquè en la vida d’aquestes empreses jo vaig portar tota la gestió, no solament la gestió de direcció de l’empresa, sinó la gestió comptable, fiscal, laboral. Aquest va ser el motiu per acabar la carrera i ser advocat. Vaig acabar la carrera amb el temps que tocava, i aleshores un professor em va dir: “Ara que has agafat la dinàmica de l’estudi i tens experiència, podries fer la Núm. 317

tesi.” Al final, vaig decidir fer-la sobre el tema de les cooperatives i de les col·lectivitzacions, perquè dins de la carrera de dret mercantil hi ha l’assignatura optativa de Dret cooperatiu, a la qual em vaig apuntar. ¿Per què et vas interessar pel dret cooperatiu?

Jo coneixia alguna cosa del cooperativisme perquè el meu pare, del 1937 al 1942, va ser director d’una fàbrica de pinsos que tenia una cooperativa, la Unió Catalana d’Avicultors i Cunicultors (UCAC), que era al Poblenou, als Quatre Cantons. I aleshores, en estudiar Dret cooperatiu, tot i que feia la part jurídica de les cooperatives, vaig tornar a interessar-me per aquest àmbit. I el de les col·lectivitzacions també m’interessava perquè una de les empreses que vaig regentar,

Pels que hem viscut aquella època, encara que fóssim adolescents, Barcelona era fosca i grisa, Catalunya era fosca i grisa. La sensació física era aquesta. He utilitzat l’expressió “època fosca” perquè les cooperatives que van sobreviure vivien d’alguna manera amagades i desconegudes. Les coneixien els quatre socis, les quatre persones del voltant, però de les cooperatives —bàsicament les de consum— no se’n sabia res. Les van constrènyer de tal manera... Van dictar tota una sèrie de lleis abans que s’acabés la guerra. Explica aquest procés legal. Dius a l’article que comença molt aviat.

La cosa comença exactament amb un Decret de la Junta de Defensa Nacional, que era a Burgos, de 13 de setembre del 1936, quan encara no feia dos mesos que havia començat la guerra i no es podia saber qui la guanyaria. Aquest De-

coop-317

29/1/09

07:47

Página 23

Entrevista 23

cret deia que s’havien prohibit els partits polítics i les associacions; i tot seguit, el 25 de setembre, un altre Decret ja deia que s’expropiarien els béns de totes les associacions i partits polítics a fi de poder pagar les reparacions i les indemnitzacions un cop acabada la guerra. Això es feia extensiu a aquestes societats i a les persones relacionades amb aquestes societats (és a dir, que també afectava el seu patrimoni i els seus béns). Primer requisava l’exèrcit, però després aquesta facultat es va adjudicar a la Falange, la qual ho feia en nom de l’Organización Sindical. El preàmbul de la Llei era dur perquè s’hi incloïen tota mena de responsabilitats. Aleshores això va promoure que, a mesura que els franquistes anaven “alliberant” — com en deien ells— o ocupant — com en diem nosaltres—, quan veien una cooperativa, automàticament la requisaven. En requisaven els edificis i equipaments, els diners o el gènere que tingués. Tot quedava en poder de l’exèrcit, que després tenia facultats per vendreho. I, a més a més, en la primera Llei, quan parlava de les requises, les deixava a criteri la Junta Técnica Nacional. Quan una qüestió d’aquesta mena la deixes en mans d’una junta tècnica, vol dir que l’arbitrarietat està oberta. ¿Qui constituïa la Junta Técnica?

No ho sé exactament, però sí que et diré que un altre apartat de la Ley de Responsabilidades Políticas, de setembre del 1939, s’establia que es crearien uns tribunals que estarien formats per un militar, un membre de la carrera judicial i un falangista que fos advocat, però que dictarien la justícia seguint els postulats del Movimiento. Amb això ja queda dit tot. Malgrat això, aquestes disposicions no són gaires clares. El febrer del 1937, en van sortir unes embolicant la troca. En una d’aquestes hi surt una llista dels partits polítics i entitats socials que queden fora de la llei, els que havien format part del Front Popular a les eleccions del

1936. Les cooperatives eren entitats socials. Però el juny del 1937 es va dictar un altre decret, signat pel Govern de Franco, que deia que no s’entendrien incloses dins aquest grup les cooperatives, els sindicats agrícoles i les mutualitats, és a dir, que quedarien al marge d’aquest procés d’expropiació. Això no es va respectar en absolut. La requisa de les cooperatives, mútues i sindicats agrícoles va ser totalment il·legal, però tots sabem que en un país, quan no hi ha democràcia, no hi ha ciutadans sinó súbdits. Els drets dels ciutadans no existeixen perquè no hi havia ciutadans. I aquí vam ser súbdits durant gairebé quaranta anys. ¿Quina era la motivació de fons que va portar a aquesta requisa?

Les cooperatives van néixer dels moviments obrers. Havien encobert, temps enrere, les caixes de resistència. O sigui, que la cooperativa tenia molt mala premsa, sobretot per a la gent de dretes. Aleshores, la supèrbia d’aquell Govern va fer que digués que no necessitava les cooperatives. Les cooperatives van distribuir aquí, durant la Guerra Civil, el racionament d’aliments, i ho van fer bé. Al final de la guerra, el febrer de 1939, les autoritats van decretar que s’acabava el racionament, però el maig del mateix any el Ministeri de Comerç el va tornar a instaurar. L’any 1942, Espanya tenia 26,5 milions d’habitants, ¡i hi havia 28,5 milions de cartilles de racionament! S’havia fet de tot. Aleshores ho van haver de modificar altra vegada. I la jugada que van fer a les cooperatives són els economats laborals, una figura que es va crear per llei el 1941. Els economats existien —les grans colònies fabrils tenien un economat—, però després de la guerra es van crear aquests economats, que eren obligatoris a les empreses de més de cinquanta treballadors. Clar, això pica. Hi havia racionament d’aliments, però les cooperatives no el podien fer, i per als aliments intervinguts s’havia creat la Comisaría General de

Abastecimientos y Transportes, que s’encarregava de la distribució entre els colmados i els economats. Aleshores, ¿la cooperativa de consum què carai podia vendre? ¿No hi havia cap cooperativa que tingués productes racionats?

Alguna n’hi havia, però així com durant la guerra eren totes les cooperatives, i això va donar peu que arribessin a tenir 93.000 socis, després de la guerra les autoritats el donaven sobretot als colmados i els economats. Aleshores, a les cooperatives els van donar tots els productes “fuera de racionamiento”, que eren els productes que no es podien conservar (la fruita, el peix, la carn, l’escarola, etc.); però les llenties, l’arròs, el sucre, l’oli, etc., tot això anava als economats. ¿On van anar a parar els béns requisats a les cooperatives?

Se’ls van quedar el sindicat, la Falange. Hi ha un exemple d’una cooperativa de Castellolí que havia fet una escola, al costat de l’església; l’havien feta els socis de la cooperativa amb la seva aportació. I després tenia un magatzem i una premsa d’oli que havia comprat amb un crèdit d’una caixa. La Falange va convertir l’escola en la seva seu; el magatzem també se’l va quedar i, al cap d’uns quants anys, el va vendre a un particular, i el Registre de la propietat d’Igualada no va posar cap inconvenient a fer la venda, tot i que el títol de propietat era el de la cooperativa, no era de la Falange. Això va passar malgrat que, amb les lleis franquistes a la mà, i segons el Decret que he comentat abans del juny de 1937, les cooperatives, les mútues i els sindicats agrícoles no entraven dins de les expropiacions. A l’article també fas referència a l’enquadrament de les cooperatives dins del sindicat vertical. ¿Això què va implicar?

La Llei del 1938, de modificació de la llei de cooperatives, substituïa el sistema de direcció democràtica de les cooperatives per un sistema “auNúm. 317

coop-317

29/1/09

07:47

Página 24

24 Entrevista

toritario y jerarquizado y afecto a los principios del Alzamiento nacional”. Això és l’antítesi del cooperativisme.

És clar. Nosaltres estàvem dins l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI) —Catalunya des del 1922, i Espanya des del 1929. Amb aquesta Llei del 1938, l’ACI ens podia expulsar automàticament. Va aguantar fins al 1942, però aleshores, quan va sortir la Llei de cooperatives que deia que a les juntes rectores tothom havia d’estar afiliat a la Falange, hi havia d’haver un consiliari catòlic nomenat pel bisbe i que les cooperatives estaven subjectes totalment al Movimiento, a l’Organización Sindical, l’ACI va expulsar les cooperatives espanyoles. Jo recordo que, quan un dia el meu pare, als anys quaranta, anava amb camisa blava i corbata negra —la indumentària falangista—, li vaig preguntar: “Pare, ¿on vas?” “Tinc una reunió al sindicat”, va dir. Suposo que el meu pare, com a director de la fàbrica de pinsos de la cooperativa, havia d’anar al sindicat així. Tot i aquesta legislació i la requisa, ¿hi va haver cooperatives que van sobreviure?

Molt poques. La xifra de cooperatives de consum, que era d’unes cent seixanta, va quedar reduïda a seixanta o cinquanta a Barcelona. Hi havia el sentiment cooperativista; però, és clar, la gent es va recloure. A més, quan hi havia una assemblea d’una cooperativa —i després, durant als anys seixanta, d’una associació de veïns o de comerciants— calia avisar la policia i enviar l’ordre del dia. I a l’assemblea hi havia un o dos policies escoltant i prenent notes. La Llei de cooperatives del 1942 no considerava les cooperatives ni tan sols com a associacions; eren “reunions” de persones. Les menyspreava totalment. En Bartolomé Aragón, que era el cap nacional de cooperatives, l’any 1940 deia: “No las mataremos, pero las dejaremos morir.” Aquesta va ser la filosofia. A les cooperatives de producció els

Núm. 317

estava prohibit vendre a tercers. Si una cooperativa de producció no pot vendre a tercers, ¿què pot fer? Les cooperatives de consum les vigilaven perquè no venguessin a ningú que no en fos soci. Als economats, en canvi, la situació era ben diferent: al principi eren d’empresa, però després es van crear uns economats més grans que agrupaven diverses empreses; i al cap d’un any o dos la gent es deixava els carnets dels economats, i a l’economat ni te’l demanaven. Aleshores, qualsevol veí o amic anava a comprar a l’economat. ¿Quines conseqüències creus que ha tingut a llarg termini sobre el cooperativisme la política que va aplicar el franquisme?

Indubtablement, durant uns anys va adormir el cooperativisme. A partir de la Segona Guerra Mundial, la idea del cooperativisme va canviar bastant. Fins aleshores, el cooperativisme el promovien societats obreres que buscaven un mitjà per abaratir-se el cost de la vida o petites empreses de producció que s’ajuntaven per fabricar un producte o prestar algun servei i repartir-se’n els guanys. Cal remarcar que la cooperativa no és contra el capitalisme, sinó enfront del capitalisme: és una altra forma de capitalisme que conviu perfectament amb un règim capitalista. I aquest no era el criteri de la Llei del 1942, que, a més a més, considerava que les cooperatives, a part de ser poca cosa, calia deixar-les com una realitat testimonial. Però als anys seixanta la cosa es va revifar. Llavors van sortir aquestes primeres iniciatives, com ara Abacus el 1968, la cooperativa Jordi Capell, feta a través del Col·legi d’Arquitectes i la Caixa d’Enginyers, o la mateixa Caixa d’Enginyers. Llavors va sortir un reglament de cooperatives l’any 1971 que va obrir més el camp, perquè es van adonar que fora d’Espanya el concepte de cooperativa havia canviat. La cooperativa no era una empresa sense ànim de lucre; era una

empresa mercantil com una altra, amb una diferència: que no hi havia socis capitalistes. I, finalment, el 1974 es va crear una Llei amb cara i ulls, en la qual les cooperatives eren considerades societats; s’havia tret allò de “sin ánimo de lucro”. El que passa és que va sortir la Llei, però no va sortir el reglament; i, és clar, una llei sense reglament no es pot aplicar. La Llei deia que l’autorització i gestió de cooperatives es passarien al Ministeri de Treball, però l’Organización Sindical encara existia i es negava a cedir cap de les atribucions que tenia. I per això el reglament no va sortir. Aquesta Llei va regir fins que van sortir les lleis autonòmiques: primerament la basca el 1982, després la catalana el 1983, i el 1985 o 1986, la Llei estatal. El cooperativisme crec que és una solució, i la prova és que avui dia tenim cooperatives de consum i de serveis, com ara SCIAS. Per mi és un moviment amb futur; la prova és que existeix a tot arreu. Vaig estar a Mèxic i a Costa Rica, i allà hi ha un munt de cooperatives. Avui dia estem amb aquesta crisi que ha afectat entitats financeres fortíssimes, però jo no he sentit a dir que hagi tocat a Raiffeisen, la cooperativa de crèdit fundada a Alemanya el 1868 i que està estesa per Alemanya, Bèlgica, Luxemburg, Àustria i Polònia. Al Canadà i als Estats Units hi ha una caixa cooperativa, Desjardins, que té entitats pertot arreu i té seus enormes. Allà han rebut moltíssims bancs, però ¿has sentit alguna cosa de Desjardins? Aquí fa uns quants dies preguntava a la Caixa d’Enginyers si els havia afectat la crisi, i em van dir que l’únic client que s’ha enganxat els dits és un que va voler comprar les participacions de Lehman Brothers malgrat que la Caixa no ho aconsellava. Jo crec en les cooperatives. ¿Que s’han mercantilitzat? Doncs em sembla perfecte. Raimon Gassiot Ballbè Ex-libris, sccl

coop-317

29/1/09

07:47

Página 25

Pensem-hi 25

“Bon dia, Catalunya!”

C

onfesso que utilitzo la ràdio molt poc. Encara menys que la televisió, que ja és dir. I, tanmateix, el programa “El matí de Catalunya Ràdio”, que raríssimes vegades he escoltat, és per a mi una referència coneguda, un aspecte de la cultura del meu poble que cal saber que existeix, i tenir consciència de la influència que desenvolupa. Molta gent ha començat el dia, durant anys, amb aquesta senzilla emissió de notícies de caràcter general. Això significa una creació de fidelitat, i aconseguir-ho no és cosa que estigui a l’abast de tothom. Més encara si, com és el cas, aquesta emissió ha mantingut sempre un profund estil de correcció, de discreció, de gran respecte al públic i a la pròpia feina. I que l’home que l’ha dirigit durant catorze anys, Antoni Bassas, hagi esdevingut una figura popular, coneguda per tothom, fins i tot per la gent que, com jo, no és assídua dels programes radiofònics, és cosa també a valorar, a subratllar, i a ser tinguda en compte. Recentment, l’Àlex Gutiérrez li ha fet una entrevista per al butlletí trimestral que publica l’Òmnium (núm. 10, hivern’08). Recomano la seva lectura. Especialment per què, en un moment en què entre nosaltres està de moda esquinçar-se les vestidures i dir que no tenim solució, el que en Bassas ens diu és que ens sobra pessimisme i ens falta coratge. I comença per parlarnos de coses que ell coneix com ningú. “Catalunya ha de superar el pessimisme mediàtic, perquè la nostra és una història d’èxit.” I en dóna arguments: “Jo el que he vist fins ara és que Catalunya Ràdio va començar fa vint-i-cinc anys i, en

aquests moments, al voltant d’aquest grup hi ha quatre canals i no un com al principi. He vist que TV3 va començar sent una emissió

d’unes franges horàries i avui emet vint-i-quatre hores, té un segon canal i un tercer canal de notícies vint-i-quatre hores, amb presència internacional, i té també una pàgina web.” I considera, és clar, que el poder polític i el poder econòmic volen imposar-se, volen controlar, volen aparèixer contínuament, encara que “de vegades, no importa fent què”. I això és degut precisament al fet que els mitjans públics de Catalunya han arribat a tenir una enorme difusió i una veritable capacitat de penetració en la societat. L’amic Bassas és un professional, un professional amb decisions preses: “Per mi treballar en català és una opció, una opció volguda, des de molt jove.” I, com que la Corpo-

ració és el grup de comunicació més potent de Catalunya, la Corporació era el marc on els seus desitjos tenien més possibilitats de fer-se realitat. L’amic Bassas és un professional que estima la seva professió. Ens diu que hi ha un fenomen que, com a periodista, veritablement l’inquieta: “El de la mala llet i la mala educació galopant en els medis digitals. Ens haurien d’ajudar a ser més lliures, però en el fons ens estan ajudant a ser més bruts, més mal educats, més cruels i, sobretot, més covards.” L’amic Bassas sap admirar: ens diu que entre la gent que ha arribat lluny al seu voltant, ell observa “orígens humils, moltíssimes hores de feina, supeditació de la vida personal de vegades als aspectes professionals, optimisme i ganes de fer coses.” L’amic Bassas és humil: ens diu, com aquell que res, que tot això “és a l’abast de qualsevol”. L’amic Bassas sap donar ànims. Em fa pensar en què la meva petita feina, la petita feina d’aquesta revista, la petita feina de la nostra fundació, la petita feina de la nostra biblioteca, és útil. La petita feina de tantes cooperatives és útil. I totes aquestes petites feines són, ben mirat, a l’abast de qualsevol. L’amic Bassas ens invita a l’optimisme actiu i vital. En un món amb tants defectes, amb tant de problemes, tan trist en tants aspectes, ens invita, a cadascú de nosaltres, a valorar el que tenim i a treballar des d’ell. Per exemple, des de la dutxa amb què iniciem el dia, i que, a sobre, és amb aigua calenta. És ben veritat, amic Bassas. El dia que comença és ple de feina útil i de veus amigues possibles. La del “Bon dia, Catalunya!” i moltes més. Santos Hernández Núm. 317

coop-317

29/1/09

07:47

Página 26

26 Biblioteca/Llibres

Donació gratuïta de llibres N La Biblioteca de la Fundació Roca Galès està al servei de totes aquelles persones que volen consultar temes referents a cooperativisme i economia social. N Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones i entitats que amb les seves donacions han contribuït a assolir els 5.000 exemplars que actualment la nostra biblioteca pot oferir als seus lectors. N Segueixen arribant nous llibres, i a fi d’obtenir l’espai necessari, hem cregut oportú fer una reestructuració de la biblioteca, retirant les obres de les quals disposem més d’un exemplar, i d’aquelles que no tracten específicament dels temes sobre els quals estem especialitzats. N Cada mes, la biblioteca de la Fundació Roca i Galès publicarà a Cooperació Catalana un llistat de quinze títols d’aquest tipus de material. N Aquests llibres podran ser obtinguts de forma gratuïta per qualsevol persona o entitat que hi estigui interessada. N Com obtenir aquests llibres: – Cal demanar-los per telèfon o per fax a la bibliotecària en horari de la biblioteca. – Durant un període de trenta dies posteriors a la seva publicació. – Els llibres s’hauran de recollir a la Fundació Roca i Galès i prèviament s’haurà d’omplir una fitxa amb les dades personals. – En cap cas no es podrà fer un ús comercial del material obtingut. – Les peticions seran ateses per rigorós ordre de comanda.

Núm. 317

1. Aproximació al futur de les relacions laborals en el segle XXI. Jornades. Ponències. Barcelona: CTESC, 2003. 2. Apoyo al crecimiento de las empresas. Luxemburg: DG Empresa. Comisión Europea, 2002. 3. BALAGUER, I.; BOIX, A.; ÒDENA, P. Com equipar una guarderia infantil. Barcelona: Nova Terra,1974 (Quaderns Educació; 10). 4. BORJABAD GONZALO, Primitivo. La organización contable del empresario. Lleida: AEC, 1988. 5. CHAVES, Rafael. La cooperación empresarial en la economía social. València: CIRIEC España,1996. 6. Directorio de organizaciones y agrupaciones de productores agrarios. Madrid: IFA, 1995. 7. Economia Social i Participació. Resolucions del 5è Congrés. Barcelona: FESALC, 2003. 8. Good Practices in Busines Creation and Adaptabily. Junta de Andalucía, 2005. 9. Informe sobre la pobresa i l’exclusió a la ciutat de Barcelona. Barcelona: Observatori, 2003. 10. Jornades Tècniques d’Arquitectes. Ponències i debat. Barcelona: USOC, 2007. 11. LEONARDELLI,Carlo. Cooperazione. Trento: Federazione Consorzi Cooperativi,1979. 12. LÓPEZ I MORA, Frederic V. El trabajo autónomo en España. València: CIRIEC España, 2007. 13. MORENO, Marià; PÉREZ,Anastasi. La innovació a les petites empreses catalanes. Barcelona: CIDEM, 2003. 14. La participación de los trabajadores en la empresa. Madrid: Marcial Pons, 2003. 15. Quines reformes per a la Unió Europea del segle XXI. XVII J.E.P. Perelada, 2000.

La Biblioteca de la Fundació Roca i Galès ha rebut recentment una extensa donació de llibres de temàtica cooperativista, economia social, medi ambient i altres, que ha incorporat als seus fons. Tot i això, té un considerable romanent que posa a disposició de les persones i entitats que hi puguin estar interessades. Cal convenir dia i hora amb la bibliotecària per venir a triar-los.

Biblioteca de la Horari: dilluns i dimecres de 10 a 13h. dimarts i dijous de 16.30 a 19h.

Telèfon 93 215 48 70 Fax 93 487 32 83 a.e.: biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org

coop-317

29/1/09

07:47

Página 27

Biblioteca/Revistes 27

Retalls

CONJUNT. Revista Cooperativista del Prat Núm. 2, desembre del 2008 cov@cov-elprat.com www.cov-elprat.com Publicació editada per la Cooperativa Obrera de Viviendas i Ecoprat. El títol de la portada: “El cooperativisme, una solució a la crisi econòmica. La directora general d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses, Mireia Franch, signa el primer article dedicat als habitatges cooperatius. Al següent, el president de la Cooperativa Obrera de Viviendas parla dels temes que es tracten en aquests segon número. A “Festa Fira. Una gran festa per al cooperativisme” fan cinc cèntims de la jornada en què van celebrar el Dia Internacional del Cooperativisme. El segueix un breu resum de la història de la Cooperativa Obrera de Viviendas. Al següent ens expliquen què és Ecoprat, el seu sistema cooperatiu, i els habitatges que construeixen. La secció “Joves”, amb el títol “Plataforma de Joves pel Cooperativisme”, parla de l’emancipació dels joves i del projecte que va sorgir d’economia solidària i economia social. A “Cooperativisme vs. crisi mundial” fan referència a la solució a la crisi. “La visita al delta del Llobregat”,“Fira Avícola”,“Sòl urbanitzable”, AREs: Pla d’àrees residencials estratègiques” i, finalment, un breu directori de la Confederació i Federacions de Cooperatives de Catalunya són els articles que completen el sumari de la revista.

Annals of Public and Cooperative Economics Annales de l’économie publique, sociale et coopérative Núm. 3/4, setembre-desembre del 2008 apce.ciriec@guest.ulgac.be www.blackwelleconomics.com Revista trimestral publicada per CIRIEC Internacional. Escrita en francès i anglès. Amb aquest número se celebra el centenari del naixement de la publicació. En reproduïm el sumari: “De les directrius d’uns Annales directes als Annales de l’economia pública social i cooperativa: Un segle de canvis d’una revista d’economia internacional”, “Liberalització i privatització dels serveis públics, origen del debat, qüestions actuals i reptes del futur”, “La desregularització de les indústries de xarxes com a política institucional de creació de mercats i de mecanismes de govern”, “Les empreses i els públics”, “La competència institucional i els canvis estructurals”, “Nous reptes en la teoria de l’economia pública i dels serveis públics Alemanya”, “L’economia social europea: Concepte i dimensions del tercer sector”, “Reducció de les conseqüències negatives de la identitat: Un rol potencial per al sector sense ànim de lucre en l’era de la globalització”, “El sector associatiu i la participació pública: El cas d’Hongria”, “Les tradicions del moviment cooperatiu i de l’economia social: Complexitats i possibilitats d’adoptar visions àmplies”, “El sector públic i l’economia social en els Annales (1975-2007): Cap a un nou model”.

AC. Agricultura y Cooperación Núm. 284, desembre del 2008 I.juan@grupouteco.com Revista mensual en llengua castellana editada per la Unión Provincial de Cooperativas del Campo de Valencia. En reproduïm part del sumari: A la secció “Actualitat” destaca l’article dedicat al dia d’homenatge a la cooperativa Callosa d’Ensarrià. A “Aneccop” parlen de les cam-

panyes. A “Grupo Uteco”, de “La ETT i la cooperativa”. A “Col·leccionable”: “La millora de la biodiversitat i l’apicultura”. A “Cooperativisme”: “Coavre fa cinquanta anys amb molt d’esforç per arrelar a la ramaderia valenciana. El Grup Coarval projecta el seu model de gestió cooperativa cap a tot Espanya”. A la secció “Notícies” es parla de les normes de comercialització dels productes de les fruites i hortalisses. Finalitza amb les notícies relacionades amb el sector. Elisenda Dunyó Núm. 317

coop-317

29/1/09

07:47

Pรกgina 28