Cooperaciocatalana 316

coop-316

8/1/09

10:00

Página 1

Desembre 2008 • revista mensual • any 29è • PVP 2,50 € • edita Fundació Roca i Galès

316

Memòria Cooperativa

coop-316

8/1/09

10:00

Página 2

Assessorament i gestió integral especialitzada en COOPERATIVES, FUNDACIONS i ENTITATS NO LUCRATIVES

• • • • •

Comptabilitat, aplicació Pla Comptable, seccions, tancament, Comptes Anuals.

Obligacions tributàries, Declaracions periòdiques, Impost Societats, Requeriments, Inspeccions, etc.

Nòmines, Seguretat social, problemàtica laboral, sancions, acomiadaments, etc.

Temes socials, Assemblees, seccions, constitució i canvis en òrgans d’administració, mediació en situacions conflictives, etc.

Temes jurídics, contractes, adaptació estatuts, revisió de la gestió tributaria, regularització Registres: Cooperatives, Propietat, etc.

PROTECCIÓ DE DADES, Document de Seguretat, inscripció Agència Protecció de Dades ASSIGEM Serveis Empresarials, Sccl Girona, 38, 1r 2a - 08010 Barcelona Tel. 932 652 285 - Fax 932 325 613

coop-316

8/1/09

10:00

Página 3

316 Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 cc@rocagales.org www.rocagales.org Amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya i del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Coordinació Agnès Giner Consell de Redacció Josep Busquets, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Santos Hernández, Esteve Puigferrat i M. Lluïsa Navarro.

Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits.

Foto portada: Cooperativa Teixidors a mà, durant la Guerra Civil.

Foto: Arxiu Històric.

Fundació Roca i Galés Disseny l’Apòstrof, SCCL Maquetació i impressió El Tinter, SAL

Revista mensual - Any 29è Desembre 2008

SUMARI Tornaveu

4

David Franquesa

Editorial

5

Noticiari

6

Cooperatives de Catalunya

8

Plans dedesenvolupament comercial Confederació de Cooperatives de Catalunya

Les Nostres Cooperatives

9

Caixa d’Advocats: finances, cooperació i món jurídic David Fernandez

Entrevista

13

Josep Pere Colat President de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya Raimon Gassiot Ballbé

Premis Fundació Roca i Galès

16

Veredicte del Jurat 2008 L’època fosca de les cooperatives catalanes. 1939-1960 Joan Aymerich i Cruells

Opinió

23

La debacle ultraliberal.

Una recepta: cooperació i humanisme social Marc Capdevila

(empresa certificada ISO 9001, 14001 i EMAS)

Pensem-hi Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415 Aquesta revista ha estat impresa sobre paper ecològic de 140/90 gr amb un procés de fabricació sense clor ni blanquejants òptics

25

De físics i de poetes Santos Hernández

Biblioteca/Llibres Retalls Elisenda Dunyó

26

8/1/09

10:00

Página 4

Un parell de preguntes (que són tres) a David Franquesa i Casacuberta (Barcelona, 1975), treballa al Centre de Treball i Documentació i és becari al Centre d’Estudis i Recursos Culturals Què li resulta atractiu del cooperativisme?

Tornaveu

coop-316

El cooperativisme parteix de necessitats humanes tangibles: un lloc de treball, un marc de relacions i uns productes destinats al consum. Aquest realisme és conjuga amb un sistema de valors que considero interessants, doncs, sota la meva òptica el cooperativisme respon al paradigma de la dona o l’home que es responsabilitza i s’ocupa de tot el que li afecta. És l’exercici col·lectiu e individual de l’autodeterminació d’un mateix en el nosaltres.

No cal dir que aquesta és una visió idíl·lica, filosòfica i en abstracte del cooperativisme. Doncs, el és cert és que per molt sector cooperatiu, existeixen imperatius per ara insondables (proveïdors, clients, usuaris...) que escapen a l’economia social i què l’enquadren en l’economia de mercat.

Tot amb tot, la capacitació i l’experiència en matèria econòmica i laboral que l’economia social produeix, pot ser una bona pedrera i laboratori per a plantejaments realistes de cara a canvis de gran abast en les relacions socials i econòmiques. Un altre món és possible i necessari, però sense homes i dones amb projectes aplicables, serà possible, necessari però poc probable.

També hi trobo un valor afegit al cooperativisme: és el plus de poder transcendir (quin misticisme, no trobeu?) el fetitxisme de la mercaderia pròpia del capitalisme rampant on ens trobem. Pot propiciar una relació diferent amb els altres, una relació directe entre productors i consumidors que deixi d’estar mediada pels productes i el seu preu. Però és una possibilitat. Només pot ser real i majoritària amb un canvi de més abast, més profund i radical.

En síntesi, el cooperativisme te elements que poden assentar les bases per una transformació radical, i de base, del marc de relacions socials de producció. El cooperativisme pot ser una eina revolucionària. I davant el panorama desigual que viu la humanitat pot ser un bon instrument per crear llocs de treball i formes de distribució més justes avui.

Què li resulta molest del cooperativisme?

Sense tenir una visió complerta de la complexitat del cooperativisme, si que hi ha un element que no se si molest seria el terme però que em cou. Dóna la sensació que les experiències que jo conec en economia social no han sabut resoldre, al meu entendre, de manera satisfactòria. És el creixement. Em venen al cap casos concrets: una cooperativa catalana de llibres, amb el nom clàssic dels primers instruments per fer càlculs aritmètics, amb desequilibri evident per raó de gènere en la seva estructura (0.29% de dones a l’alta direcció, 20% a càrrecs mitjos i un 67% dels seus treballadors); o un gran grup cooperatiu basc, que el seu nom recorda a una planta verinosa, que en el seu procés de creixement va obrint polígons industrials, entre d’altres, a la Índia o la Xina (en quines condicions estaran aquells treballadors? seran socis i sòcies de la cooperativa? a quan cobraran l’hora? o participaran de la pressa de decisions del projecte? quina cultura cooperativa s’exporta?). Com resa una cançó d’un grup anglès “Ningú va dir que fos fàcil”.

Creu que cooperativisme és una utopia i perquè?

Qui afirmi que el cooperativisme és una utopia viu d’esquenes a la realitat del món.

Centenars de milions de persones hi troben el seu lloc de treball. Centenars de milions de persones resolen el seu menjar, vestit, habitatge o salut mitjançant el cooperativisme.

En tot cas utòpic serià pensar que únicament el capitalisme és real i possible. Convidar a elles i ells a donar una volta al món per les alternatives reals que existeixen i que fan un altre món possible.

8/1/09

10:00

Página 5

Memòria cooperativa

Editorial

coop-316

És curiós. La importància de l’article guanyador del premi periodístic 2008 de la Fundació Roca i Galès ens havia aconsellat d’agafar com a portada, i com a nucli d’aquesta editorial i del conjunt del número el concepte de “Memòria cooperativa”. I ens hem trobat amb la sorpresa de veure que el conjunt dels treballs que publiquem tendeixen, d’una manera clara, a considerar que la memòria del passat ens projecta cap al futur. I ens n’hem alegrat. És bo de veure, una vegada més, que el cooperativisme sempre està obert a horitzonts nous, a feines noves.

Jutgeu vosaltres mateixos: hi ha cosa més llançada cap el futur que l’anàlisi de l’exercici anterior presentada en forma de balanç social? Hi ha més promesa de futur que el fet que celebrem l’aprovació del projecte número 300 de Coop57 Catalunya i, alhora, l’increment dels estalvis dels dipòsits que hi ha estat fets?

Fixeu-vos en el funcionament de la Caixa d’Advocats al llarg de la seva història. Mireu els textos en què la Confederació de Catalunya i la Federació de Cooperatives Agràries ens parlen de si mateixes: plantejament “proactiu i no pas reactiu”; modernització, innovació, adaptació; ajudes concretes a la incorporació del jovent al món de la cooperació.

Es refereix a tot això fins i tot la pàgina de comentaris sobre les revistes cooperatives que rebem: els Retalls triats aquest mes ens parlen de l’elaboració d’un proper codi de conducta cooperatiu per a Europa, i de diversos grups de cooperatives que estudien la implantació de mètodes innovadors de desenvolupament, d’internacionalització, d’intercooperació.

De futur, vaja. De lluita intel·ligent. Pensem sobretot en això quan pensem en el nostre passat.

coop-316

8/1/09

10:00

Página 6

6 Noticiari

El Tinter rep el premis EMAS 2008 a la Millor Declaració Ambiental El passat 11 de novembre El Tinter va ser guardonat amb el premi a la Millor Declaració Ambiental dins dels primers premis EMAS Catalunya. Aquests premis són una iniciativa del Club Emas per reconèixer aquelles empreses o organitzacions que tenen implantat un sistema de gestió ambiental Emas i, per tant, desenvolupen una política activa de respecte pel medi ambient.

Cerdanyola impulsa les cooperatives amb Ara_Coop Ara_Coop, la cooperativa que crea cooperatives, i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès van ratificar el dia 5 de desembre un conveni per impulsar al Vallès Occidental la creació de cooperatives, la fórmula jurídica que afavoreix l’estabilitat i pot ajudar en processos de reconversió empresarial o en negocis que s’enfronten a la successió.

L’acord ofereix als tècnics de promoció econòmica de l’Ajuntament de Cerdanyola el suport d’una entitat especialitzada en la creació de cooperatives. “els emprenedors tindran al seu abast les eines necessà-

ries per impulsar la creació de cooperatives en qualsevol sector”, va declarar Miquel Miró, president d’Ara_Coop.

Aproximadament el 10% de les cooperatives creades per Ara_Coop en els darrers tres anys es troben al Vallès Occidental. Algunes d’elles són la Llar d’infants Quitxalla o l’estudi de topògrafs Al Vent, ambdues a Sant Cugat o bé la fruiteria El Racó d’en Virgin, a Cerdanyola.

“Una cooperativa pot ser la fórmula més apropiada per iniciar empreses i, alhora, per resoldre la continuïtat del negoci en casos de

successió, transformació o reconversió. Des d’Ara_Coop es reorienta i es faciliten aquests processos”– puntualitza Miró.

Creada l’any 2005 fruit del compromís de Institut per a la Promoció i Formació Cooperatives, la Confederació de Cooperatives de Catalunya i la Federació de Cooperatives de Treball, Ara_Coop estimula la creació d’empreses cooperatives de treball associat, serveis i transportistes, habitatges, ensenyament, consumidors i agràries i les ajuda durant el procés de constitució.

La formula jurídica cooperativa afavoreix l’ocupació estable, promou l’esperit empresarial mitjançant el desenvolupament de l’economia local i millora la capacitat d’adaptació de les empreses a través de la modernització de l’organització del treball. La contribució de les cooperatives a l’economia catalana no és limita al 6% del PIB. Conceptes com ara la responsabilitat social empresarial, la participació o la formació formen part de la idiosincràsia cooperativa des de fa més d’un segle.

La crisi del sistema financer des de dins Aquest és el títol de la taula rodona organitzada per la Càtedra Cooperativisme de Caixa Popular el passat 20 de novembre a la Facultat d’Administració d’Empreses de la Universitat Politècnica de València. Va contar amb la participació d’Ismael Moya, catedràtic d’econoNúm.

316

mia financera i degà de l’esmentada Facultat; d’Ismael Casaban, director comercial de Caja Rural de Torrent; i, de Rosendo Ortí, responsable de màrqueting de Caixa Popular.

Al llarg de les intervencions, es parlà de les crisi i conseqüències que per a les entitats financeres i els

seus clients està tenint la crisi econòmica, la crisi immobiliària i la crisi financera: problemes de liquiditat, augment de la morositat, falta de confiança en el sistema financer, descens dels marges d’intermediació, increment dels costos de captació de dipòsits i enduriment dels

criteris de concessió d’inversions, van ser alguns els temes abordats.

A l’acte hi van assistir un centenar d’alumnes dels darrers cursos de la carrera, cosa que va confirmar per als organitzadors l’interès que està tenint el seguiment de la crisi financera.

coop-316

8/1/09

10:00

Página 7

Noticiari 7

Presentació del primer balanç social de la XES Amb la participació de disset empreses i entitats, la Xarxa d’Economia Solidària presentarà el proper 10 de desembre el seu primer balanç social agregat. L’acte tindrà lloc a l’Aula Ronda (Ronda Sant Pere, 56 de Barcelona) a 2/4 de 8 del vespre, i també inclourà la presentació de la campanya 2009 del Balanç Social que té com a lema Hi ha una economia que és solidària, fem-la visible!

Alguns dels resultats del balanç social que s’exposaran a la sessió, són que, de les entitats participants: el 82,35 % tenia una política i/o pla de sostenibilitat; la banda salarial es movia entre 1 (salari mínim) i

1,59 (salari màxim); van aportar 107.000 euros i el 15,45 % del seu temps a moviments i iniciatives socials; van obtenir un 7,90 (sobre 10) en la valoració globals de la qualitat laboral, segons les respostes a un qüestionari anònim administrat a les persones que hi treballen; van obtenir un 9,09 (sobre 10) en la valoració d’atenció al client, segons les respostes a un qüestionari anònim administrat als clients; el 45,14 % dels seus proveïdors són altres empreses i entitats de l’economia solidària; i, el 64,28 % te dipositat part del seu capital en entitats financeres ètiques.

Coop57-Catalunya aprova el projecte número 300 Coop57 va superar el passat mes d’octubre el llindar dels 300 projectes socials finançats a través dels útils financers alternatius que promou. Cal destacar, que en l’actual

conjuntura, Coop57 ha constatat directament l’augment creixent de les demandes de finançament de les entitats i cooperatives de l’economia social. Aquesta demanda ha es-

tat compensada, alhora, per un creixement també significatiu dels estalvis dipositats a Coop57, davant la incertesa i indignació que genera l’actual context.

Núm.

316

coop-316

8/1/09

10:00

Página 8

8 Cooperatives de Catalunya

Plans dedesenvolupament comercial

L

a Confederació de Cooperatives de Catalunya i per tant, les 6 Federacions de Cooperatives junt amb la Fundació Seira, portaran a terme durant l’exercici 2009 un projecte que pretén incidir en la millora dels processos de comercialització de 30 empreses d’economia cooperativa.

Si bé al final del procés les empreses participants comptaran amb un pla de màrqueting implantat a mida de la seva realitat comercial, el que pretén aquest programa és que tingui lloc una millora substancial del procés de comercialització de l’empresa i que aquesta es pugui traduir en exercicis propers en un increment de les vendes i/o adequació dels productes a les necessitats del mercat i, consegüentment el manteniment i l’augment de l’ocupació.

El programa planteja una intervenció integral, que inclou el servei de consultoria per efectuar la diagnosi i donar suport a l’elaboració del pla de màrqueting, un acompanyament en el procés d’implantació i alhora una formació adequada i vinculada a tot el procés que millori les capacitats

dels professionals de les àrees comercials.

La planificació i el control, el desenvolupament de nous productes i serveis, la gestió comercial, l’obertura de nous mercats, la fidelització, l’establiment de preus, el coneixement dels costos, i els sistemes de cobrament són els eixos que es treballaran amb la intervenció prevista a través de l’equip assignat de consultors i de la formació. La cooperació empresarial ocuparà un lloc important en tant

que representa una fórmula de creixement empresarial a través d’accions que afavoreixin la interacció i que puguin esdevenir l’embrió de futures relacions comercials. Tot plegat fan d’aquest projecte un programa integral eminentment pràctic, sense deixar de costat els coneixements teòrics i amb un extraordinari foment de l’intercanvi d’experiències entre les persones i empreses participants.

Incideix en la columna vertebral de l’empresa, l’àrea comercial, i ajuda a elaborar plans comercials a mitjà termini, per la qual els obliga a preveure canvis econòmics, oportunitats de negoci i exigències futures de mercat.

Pretenem assentar les bases perquè les empreses participants tinguin un posicionament al mercat proactiu i no pas reactiu. Alhora, volem convertir la característica de la cooperativa com a sistema de gestió basat en la participació de les persones en un avantatge competitiu, ja que ens ajuda a aconseguir que l’àrea comercial compti amb un equip cohesionat, implicat i creatiu.

Confederació de Cooperatives de Catalunya

Millorar la situació comercial de l’empresa

diagnòstic comercial dissenyar un pla de desenvolupament comercial i de màrqueting. recerca de nous productes i/o mercats

Núm.

316

coop-316

8/1/09

10:00

Página 9

Les Nostres Cooperatives 9

Caixa d’Advocats: finances, cooperació i món jurídic Constituïda l’abril del 1978 com a Caixa dels Advocats de Catalunya i cooperativa de crèdit de caràcter professional, i esdevinguda Caixa d’Advocats el 1992 amb dimensió estatal per afrontar el creixement a València i Madrid, la caixa cooperativa vinculada al món jurídic ha complert enguany trenta anys d’història i experiència, que es projecten ara cap al futur.

E

l 3 d’abril del 1978, va néixer la Caixa d’Advocats de Catalunya amb la voluntat de convertir-se en una opció sòlida i respondre a les necessitats específiques de l’àmbit jurídic i de l’advocacia.

Avui, trenta anys després, estan convençuts que els seus objectius s’han complert amb escreix i que han aconseguit ser “una alternativa financera a bancs i caixes que fa sentir al col·lectiu professional d’advocats que disposen d’una entitat que pot donar satisfacció a totes les seves necessitats financeres”. Fet i fet, aquest n’era l’objectiu: atendre el sector i donar-li totes les respostes escaients que calguessin i, alhora, potenciar l’estalvi dels associats.

Presidida honoríficament per José Pinto Pérez i amb Juan Ignacio Brugueras com a president executiu, aquesta cooperativa de crèdit funciona, aparentment, com qualsevol altra entitat bancària. Però des de la seu social central al carrer Roger de Llúria de Barcelona, tot just davant l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, la dinàmica bancària és ben diferent. Com a organització sense ànim de lucre, no persegueix pas l’obtenció de beneficis com a mer rendiment d’un negoci, sinó que el seu propòsit fonamental és la millora de la qualitat de vida de la família jurídica, tant en l’àmbit econòmic i social com en el de la formació.

Aquesta filosofia cooperativa és la que, el 1992, va provocar el canvi d’estatus jurídic d’entitat nacional

a estatal, amb abast en tot el territori de l’Estat espanyol, motivada per l’obertura d’oficines a València i Madrid. I aquí cal incloure, també, l’ampliació de la prestació de serveis a la corredoria d’assegurances, a través d’Iuisegur, i de la gestió de fons, a través de Gesiuris.

De la Caixa d’Advocats, avui, en pot ser soci qualsevol persona, física o jurídica, l’objecte social de la qual no sigui contradictori amb el de la Caixa. Per ser-ne soci, doncs, només cal subscriure un títol d’aportació, que actualment té un valor nominal de 180,30 euros.

Cap persona física pot assolir més del 2,5% del capital social ni sobrepassar el 20% en el cas de les entitats jurídiques. Estatutàriament, el 55% dels socis han de ser llicenciats en dret. Aquestes aportacions

són retribuïdes anualment amb un interès que fixa la mateixa assemblea general.

Productes específics L’única entitat estatal dedicada específicament al col·lectiu jurídic disposava, el 31 de desembre del 2007, d’un capital de 3,396 milions d’euros i d’uns fons propis que superaven els tretze milions d’euros.

En un escenari de crisi, però, gaudeix d’un més que magnífic coeficient de solvència del l’11,21% i d’una ràtio de morositat reduïda al 0,17%. La Caixa d’Advocats, però, destaca sobretot en l’aspecte de la promoció de l’advocacia, que s’arrela en un bagatge de tradició mutualista i suport mutu, amb productes adreçats, per exemple, als joves llicenciats que es col·legien, a traNúm.

316

coop-316

8/1/09

10:00

Página 10

10 Les Nostres Cooperatives

vés d’opcions de finançament sense interessos i condicions particularment favorables.

Enregistrada per realitzar operacions a l’estranger i autoritzada per a la recaptació d’impostos d’Hisenda i la Seguretat Social, la Caixa d’Advocats disposa d’un ampli ventall de productes i serveis, des de comptes corrents ordinaris, a dipòsits a termini fix de diferent tipologia o fons d’inversió, com ara l’Iurisfond, que gaudeixen de trets específics vinculats al sector de l’advocacia i de condicions flexibles de liquiditat i retorn.

Passa el mateix exactament amb les línies de crèdit: el préstec Col·legiació és pensat per facilitar el procés de professionalització dels nous llicenciats, amb un interès zero i sense cap comissió. Els préstecs inferiors als 3.000 euros a menys de dotze mesos tampoc es penalitzen amb cap interès: només tenen una despesa del 3% de la comissió d’obertura. Pel que fa als préstecs professionals al món de l’advocacia, ofereixen fins a 18.000 euros a vuit anys amb una mínima comissió d’obertura del 0,25% i un interès fix. Una situació similar es dóna amb els avals.

Tot plegat, al costat de la gamma extensa de productes que pot oferir qualsevol entitat del sistema financer, com ara comptes de crèdit o préstecs hipotecaris, però en aquest cas sempre al servei del sector que serveixen des de fa tres dècades. I amb la incorporació modernitzadora de totes les noves tecnologies que caracteritza la banca electrònica, per facilitar encara més uns serveis específics adreçats fa trenta anys a un sector que coneixen perfectament.

A la Caixa d’Advocats estan a disposició plena per subvenir a les necessitats dels despatxos professionals.

Per aquest motiu, també donen suport a les tasques de gestió administrativa amb múltiples solucions informàtiques repensades novament per afavorir el sector social que representen, servei al qual afegeixen serveis d’assessorament econòmic respecte a finançament, remuneració de capitals i tresoreria.

Núm.

316

Camí llarg, passa curta Els projectes de futur de la caixa són continuar creixent i difonent la seva filosofia cooperativa arreu del territori estatal, des de la mateixa línia de política prudent que ha caracteritzat la seva evolució positiva. Els resultats del 2007 van ser molt satisfactoris, amb un resultat net de 2.048.822 euros, (3,367 milions abans d’impostos), que suposa un augment del 108,96% respecte al resultat experimentat el 2006 (980.470 euros). Amb una xarxa de deu oficines distribuïdes en sis a Catalunya (quatre a Barcelona, una a Lleida i una a Tarragona), tres a Madrid i una a València, la inversió creditícia a clients el 2007 es va situar en termes absoluts en 137,04 milions d’euros, amb un increment del 8,11 respecte a l’exercici del 2006. A més, els dipòsits de clients arriben als 165,38 milions, amb un augment de 2,29%, i al llarg del 2007 han gestionat uns recursos totals de 213,37 milions.

Actualment, la Caixa d’Advocats està integrada per 9.600 socis i

28.000 clients i no està vinculada a cap altre grup financer o col·legi professional. Aposten per un sector financer madur i exigent en què el servei és el tret que marca totes les diferències: alt valor afegit, confiança i satisfacció. Insisteixen que, a diferència de la banca convencional, el que preval no és el saldo del client, sinó la qualitat en el servei com a dret del client i l’obligació d’estar tothora i davant qualsevol circumstància al màxim nivell d’atenció i resposta.

La crisi actual Respecte a la crisi actual provocada pel col·lapse de les hipoteques sub-prime, el darrer Informe de gestió presentat pel Consell Rector destacava “la desacceleració econòmica i l’aturada del sector immobiliari” i concloïa que l’efecte final sobre la zona euro encara era difícil de predir, malgrat que restava meridianament clar que l’etapa de liquiditat elevada i l’escassa percepció de risc als mercats financers

coop-316

8/1/09

10:00

Página 11

Les Nostres Cooperatives 11

s’havia acabat definitivament.

Aquesta situació ha generat, segons el parer del màxim òrgan de govern de la cooperativa, un increment en la necessitat de liquiditat fins al punt que les altres entitats financeres “han elevat les primes de forma indiscriminada, fins i tot en els segments d’elevada qualitat creditícia”. I alhora ha desbocat una aposta pels dipòsits del sector privat i la competència pel passiu, que afirmen que, en alguns casos, s’està remunerant per sobre del que es podria considerar prudent.

Per contra, la Caixa d’Advocats presenta una liquiditat extraordinària i

uns sòlids actius, la majoria amb garantia hipotecària, i aquests, a més, amb una proporció capital/taxació força baixa. Cal destacar que en cap moment ha restringit el crèdit i ha seguit finançant els projectes dels socis que han valorat com a viables. I, d’altra banda, també s’ha captat passiu a tipus d’interès lògics de mercat.

De les respostes concretes que dóna la Caixa d’Advocats al sector, leitmotiv del seu naixement i evolució, n’hem parlat amb Jordi Pujol en un doble vessant, com a històric advocat del Col·lectiu Ronda i com a president de Coop57, cooperativa pionera en finançament ètic i so-

lidari. Com a advocat soci, client i usuari, Pujol destaca que la Caixa d’Advocats facilita un servei proper, de qualitat i solvent. Com a president de la cooperativa de serveis financers ètics i solidaris, destaca que els fons propis i les reserves de Coop57 estan “ben dipositats” en dos projectes sòlids de caixes cooperatives: una, la Caja Laboral, i l’altra, la Caixa d’Advocats. Pujol diu que és ben simptomàtic que l’entitat de referència de l’estalvi ètic del cooperativisme, Coop57, opti per Caixa d’Advocats. És la síntesi professional i cooperativa de trenta anys de treball ben fet.

Obra Social: tira endavant L’Obra Social de la Caixa d’Advocats ha estat la via escollida per gestionar i canalitzar les beques i fons socials dedicats als seus socis. Aquesta dimensió social i mutual es manifesta singularment per la reorientació de part dels resultats econòmics cap a diferents objectes socials, entre els qual hi ha la Fundació Rafael Espino, que ofereix beques anuals per a estudis universitaris i de postgrau dels fills dels socis i per a fills que pateixin minusvalidesa. També destaquen els ajuts econòmics als socis amb disminucions físiques o psíquiques o els ajuts de viduïtat o a advocats i advocadesses amb dificultats econòmiques que atorga la Fundació Ignasi de Gispert, siguin socis o no de la Caixa d’Advocats.

Cal afegir, a més, que les facilitats donades en determinats productes de crèdit, com ara el préstec d’Iniciació Professional, el de Pràctica Jurídica, el d’Estudis o la Línia Crediuris, estan pensades des d’una vocació i voluntat profundament social. I, així mateix, com a membres de ple dret de la cooperativa, els socis i sòcies de Caixa d’Advocats segueixen beneficiant-se també d’interessos preferents en productes i serveis, de menys comissions en tots els serveis, i del repartiment de beneficis que obté anualment la Caixa. És el valor afegit, diferencial i social, que suposa treballar el sistema financer des del cooperativisme de crèdit. Trenta anys ho avalen.

Núm.

316

coop-316

8/1/09

10:00

Pรกgina 12

coop-316

8/1/09

10:00

Página 13

Entrevista 13

Josep Pere Colat

“Les cooperatives han d’apostar per la qualitat i una comercialització potent” Josep Pere Colat és el president de la Cooperativa Agrícola de Corbera d’Ebre i, des de fa dos anys, de la Unió Corporació Alimentària. A finals de maig va substituir Xavier Tubert en la presidència de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya.

¿Quins reptes té plantejats el cooperativisme agrari a Catalunya?

El primer repte és la modernització. Hi ha un pla “potent” de l’administració en la modernització i concentració de cooperatives, “potent” entre cometes perquè nosaltres voldríem que ho fos més quant a pressupost. Però bé, malgrat que fa uns quants dies el Govern va aprovar els pressupostos de l’administració i que aquesta partida, tot i la crisi, no disminueix —està en quasi nou milions d’euros—, sí que es va exigir que fos més important, perquè pensem que les cooperatives han d’estar supermodernitzades per poder ser molt més competitives en el sector i davant la competència tan brutal que tenim. Es tracta, en el nostre cas,

que els socis de les cooperatives puguin fer el màxim de qualitat. És la primera fita de les cooperatives: fer qualitat per poder-nos diferenciar de la resta.

La concentració és una altra de les qüestions que tenim al cap, perquè pensem que és una de les sortides a aquesta crisi a què ens està portant el sector: concentració de cooperatives per tal d’unir esforços, poder rebaixar costos i tornar a l’objectiu final de donar el màxim de valor afegit als productes de les cooperatives en benefici dels nostres socis.

La innovació és una de les coses que des de la Federació estem treballant molt cada dia. Hem signat convenis amb l’Institut de Recerca i Tecnologia Alimentàries (IRTA) per fer investigació de noves plantacions i de noves tècniques de lluita contra plagues i per desenvolupar altres matèries. També vam signar un conveni amb ACC1Ó, i alguns altres més, com ara amb la Universitat de Lleida, i estem al Patronat del Centre de Noves Tecnologies i Processos Alimentaris (CENTA), a Monells.

Un altre aspecte molt important és la professionalització: ser professionals dins el sector, tant l’equip directiu com els consells rectors, perquè, si no hi ha un bon equip, avui dia és complicat gestionar les cooperatives. I, evidentment, captar i incorporar els joves, perquè,

en definitiva, han de ser el relleu, els que impulsin el motor cooperatiu i els que el dia de demà puguin defensar els interessos dels seus associats. Aquests són els reptes principals. ¿Com creus que la conjuntura econòmica actual pot afectar tant a l’agricultura i la pagesia com a les cooperatives agràries?

Home, està clar que la crisi la patim i la patirem com qualsevulla altra empresa de Catalunya. Penso que, encara que ara hi hagi una crisi a escala general, les cooperatives i el sector ja n’estaven passant una de brutal; en definitiva, potser s’ha agreujat més la crisi que ja patíem. La gent de les cooperatives sempre ha estat molt forta, i penso que aquesta situació l’hem d’afrontar, com et deia al començament, intentant fer els productes diferenciant-los de la resta per la qualitat i tenint una comercialització potent. És una de les coses en què les cooperatives estem invertint fort. Evidentment, costarà, però ens en podem sortir. ¿En quin estat has trobat la Federació en el moment d’assumir-ne la presidència?

Haig de dir, en primer lloc, que m’he trobat una Federació que complia vint-i-cinc anys. Per tant, ja és major d’edat. M’he trobat una Núm.

316

coop-316

8/1/09

10:00

Página 14

14 Entrevista

I una de les coses en què estem apostant des de la Federació és en la millora de la gestió dintre de les mateixes cooperatives. És el que dèiem al començament: la competència, quan surts de casa, és brutal, i si no estàs preparat o no estàs al nivell del que demana el client, aquest se n’anirà al costat o vint quilòmetres més enllà. ¿Quins mecanismes o estratègies poden servir per conscienciar el consumidor urbà del valor que pot tenir un producte fet per cooperatives?

Federació molt forta, amb un equip tècnic molt preparat i amb unes ganes de lluitar brutals. Les coses no són fàcils, però crec que la Federació, tal com està ara, és reconeguda principalment pels seus socis. I també hem de tenir en compte que té el reconeixement especial de l’administració. La Federació continuarà escoltant les reclamacions que es puguin fer des de sectors diferents i serà l’interlocutor davant l’administració perquè cada dia escolti més les nostres demandes i pugui donar una solució a les nostres cooperatives. ¿Quina relació teniu amb l’administració? ¿Creieu que us escolta prou?

La relació amb l’administració — insisteixo— és bona. Evidentment, quan parlem amb l’administració, nosaltres som els representants de les cooperatives, i ella, el representant de tot el sector. L’administració és conscient de tota la problemàtica que hi ha dins la indústria agroalimentària, i nosaltres, com a Federació, representem i demanem el que considerem necessari per a les cooperatives agràries.

Naturalment, després l’administració ha de valorar les problemàtiques de forma global i conciliar els diferents interessos. Amb tot, creiem que la partida pressupostària adreçada a les cooperatives enguany és insuficient.

Núm.

316

¿Quines són les línies de treball que teniu a la Federació per als propers anys?

Estem aplicant un pla estratègic que es va aprovar, precisament, l’any passat. Una de les prioritats és potenciar la Federació com a lobby. Una altra és reforçar les estratègies de les cooperatives entre producció i mercat. Està clar que hem de ser la veu de les cooperatives per poder insistir i convèncer la societat i la gent del territori —potser, en aquest cas, més la gent de ciutat— que la producció de les cooperatives és una feina ben feta, que compleix uns paràmetres de seguretat alimentària i qualitat que els aliments d’altres zones no tenen.

Una altra línia de treball és l’adaptació i la innovació. Hem de ser capaços de posar-nos a l’altura que avui està el mercat i, dins d’aquesta globalització que s’està produint, hem de saber innovar i professionalitzar els nostres treballadors i socis. L’agricultura de l’època del meu pare o del meu avi és molt diferent de la de la meva, i cal que ens adaptem als nous temps, i més en zones com la meva, la Terra Alta. No és igual la Terra Alta que el Penedès, les Garrigues o el Priorat. Són zones més castigades, més dures de treballar, i, per exemple, la producció no marca tant en una hectàrea de la Terra Alta com en una del Penedès.

La resposta és complicada. Jo crec que el primer és que la gent d’aquí es conscienciï de la importància de consumir producte propi. Si nosaltres, des del primer moment, no fem territori, és difícil. Per tant, crec que la societat s’ha de convèncer que el producte d’aquí és tan bo o més que la resta. Hem de fer campanyes per aconseguir-ho. I en aquest apartat l’administració hi està esmerçant recursos. L’any passat va fer una campanya força important per als vins. Ara s’està fent un anunci sobre vi català.

Això hi ajuda, perquè tots som una mica fills del màrqueting o de la propaganda i, quan anem a comprar una peça de roba, potser comprem primer aquella que anuncien que no pas una altra. En el producte del nostre territori ha de ser igual perquè, a més, la fruita, el vi, la carn i la llet d’aquí són excel·lents. ¿Quins serveis ofereix la Federació als seus associats?

El primer, i principal, ja te l’he dit: la representació de les nostres cooperatives. Nosaltres som els seus interlocutors per a totes les problemàtiques que puguin tenir. Per això hi ha un equip multidisciplinari que proporciona la resposta més adequada. A més de defensar els seus interessos, posem a la seva disposició tècnics en sectors productius i en desenvolupament rural, assessorament econòmic, fiscal, laboral i jurídic, prevenció de riscos, formació, assessorament a seccions de crèdit, gestió d’ajuts i

coop-316

8/1/09

10:00

Página 15

Entrevista 15

projectes, suport a la innovació i la internacionalització...

Malauradament, no sempre podem arribar a tot arreu on ens agradaria, i per aquest motiu hem de prioritzar i garantir les qüestions més vitals per a les cooperatives.

Explica’ns més específicament el teu itinerari dintre del cooperativisme i com has arribat a la presidència de la Federació.

El mes de març farà dotze anys que estic a la cooperativa de Corbera d’Ebre; vaig incorporar-m’hi perquè érem un grup de joves i la gent gran ens deia que hi havíem d’entrar. Des d’aleshores, i sense adonar-me’n, els dies han passat ràpid, i suposo que ha estat així perquè he fet les coses amb il·lusió i amb ganes de treballar.

Des de fa dos anys, la cooperativa de Corbera d’Ebre està associada a una cooperativa de segon grau, la corporació alimentària d’Unió Agrària, a Reus, de la qual sóc president. En el moment en què vas a una cooperativa de dimensions com la de segon grau de Reus, el canvi personal és brutal, perquè són cent cooperatives associades; el volum és una altra història i els problemes són d’un altre nivell.

Però quan tens un equip de gent professional i amb ganes de treballar, això t’aporta molta experiència. I aquesta experiència, per a mi, ha estat força bona.

Vaig entrar a la Federació com a cap de branca del vi fa dos anys. ¿Per què es va produir el canvi de presidència? Doncs perquè quan les persones han fet la seva tasca, l’han feta bé i porten un llarg temps representant les cooperatives, arriba un moment en què es creu que hi ha d’haver un canvi. El canvi hi va ser, i la proposta fou que una de les persones per assumir la presidència podia ser jo. La veritat és que per a mi va ser una d’aquelles preguntes a les quals jo deia: “¡És que estic a 200 km de Barcelona!” Però la veritat és que estic molt content, perquè l’equip humà és interessant i competent, tot i que acabo d’aterrar (sóc pre-

sident des de finals de maig, malgrat que porto dos anys en el consell rector).

Potser el problema és que l’entrada ha estat una mica complicada, en el sentit que en altres èpoques el moviment cooperatiu estava en una situació més bona i no immers en aquesta crisi (els anys compresos entre el 1997 i el 2000 per al sector cooperatiu van ser molt dolços). Però, bé, els que venim del sector hi estem acostumats, a treballar; si toca baixar de Corbera d’Ebre i fer 400 km cada dia i tenir una conversa per escoltar els problemes d’una cooperativa que està a 300 km d’aquí, ho fem; evidentment, juntament amb el consell rector i tot l’equip tècnic que hi ha en aquesta casa. ¿Creus que la cooperativa de segon grau de Reus pot ser un model de concentració per poder afrontar millor els reptes del mercat?

Penso que ho hauria de ser; el que passa és que de vegades no és fàcil, perquè encara estem una mica immersos en localismes. Estic convençut que és una de les solucions.

De concentracions se’n fan; de fet, ara se n’acaba de signar una: la de la cooperativa l’Arbequina amb els Omellons i la Fruitera de l’Arbeca.

De vegades, quan parles a les assemblees o al poble, o al bar fent un cafè amb vuit o deu amics que, en definitiva, estan igual que tu, algú et diu: “Home, això no pot ser.”

Però només cal veure les multinacionals: els bancs i les caixes es fusionen, les fàbriques de cotxes es fusionen. Avui en dia, per desgràcia, no podem inventar res; només podem copiar, perquè pràcticament ja està inventat tot. Per tant, si hem de copiar, amb molta mesura, crec que aquesta serà la solució, perquè l’índex de pagesia a les comarques de l’interior baixa molt. En una assemblea predomina la mitjana d’edat de cinquanta en amunt. De gent jove n’hi ha poca, i per tant penso que els pocs que quedarem, si podem resistir aquesta tempesta, hem d’encaminar-nos, com una bona opció, a la concentració.

¿Com es pot afrontar el relleu generacional i intentar que els joves s’incorporin a les cooperatives?

Està clar que el jove no pot continuar a la seva cooperativa si no pot viure’n. Perquè es motivi, la cooperativa li ha de poder donar els resultats que ell espera. Ha d’estar preparada per donar el màxim de resultats als productes que hi porta i per poder incorporar tot el valor afegit que es pugui al seu producte. Això, si no estàs una mica preparat, avui no és fàcil. Vendre vi —et parlo del vi en concret perquè la nostra zona és de vi— no és senzill, perquè, si vas a Alimentaria, veus que hi ha vins de tot Catalunya, de tot Espanya i de països de tot arreu. ¡I se suposa que només hi ha el millor! Però, si estàs convençut, fas les coses bé i tens uns bons enòlegs i una bona línia de comercialització, has de vendre, i per tant el jove ha d’estar motivat.

Jo admiro la gent jove d’avui dia: està motivada per treballar fort. Han fet les seves explotacions supermodernes, cosa que a la nostra zona era impensable. Per tant, si podem superar aquesta crisi, la gent jove ha de continuar, tot i que cada dia n’hi ha menys. Però bé, l’altre dia, a la presentació dels pressupostos de la Generalitat, una de les partides que no s’han rebaixat, sinó al contrari, és la destinada a la incorporació de joves a les cooperatives.

Abans estava prop dels cinquanta mil euros i ara l’han apujada a setanta-cinc mil o vuitanta mil. És una partida important. En definitiva, el que ha de fer un jove que s’incorpora és donar continuïtat a l’explotació que tenia a casa seva —del seu pare o el seu avi—; per tant, aquesta quantitat també és un incentiu que el pot motivar força per acabar de posar les explotacions al dia amb l’objectiu de poder rebaixar al màxim els costos i ser una mica més competitius. Penso que hem d’intentar aconseguir-ho, tot i que és complicat; però, bé, crec que ho aconseguirem.

Raimon Gassiot Ballbè Ex-libris, sccl Núm.

316

coop-316

8/1/09

10:00

Página 16

16 Premis Fundació Roca i Galès 2008

Veredicte del Jurat dels Premis Fundació Roca i Galès 2008

R

EUNITS a Barcelona entre el 10 i el 20 de novembre del 2008, els jurats respectius dels Premis Fundació Roca i Galès, han pres els acords següents: El Jurat del XVII Premi Periodístic Jacint Dunyó, integrat per Núria Esteve, Jordi Maluquer, Rafael Ricolfe, Francesc Vernet i Francesc Vila, i actuant de secretària Agnès Giner, ha decidit atorgar el primer premi, dotat amb 650 €, al treball “L’època fosca de les cooperatives catalanes”, de Joan Aymerich i Cruells. El Jurat valora aquest treball per la seva aportació a la recuperació de la memòria històrica de les cooperatives catalanes en acabar la guerra civil. El Jurat concedeix un segon premi dotat amb 300 € al treball “La cooperativa de la retirada”, de J. Víctor Gay i Frias, del

Núm.

316

qual destaca la qualitat periodística.

El Jurat del XII Premi Albert Pérez-Bastardas, integrat per Teresa Franquesa, Xavier Palos, Albert Torras i Fermí Vives, i actuant de secretària Agnès Giner, ha decidit atorgar el primer premi, dotat amb 650 €, al treball “A mi que no m’atabalin! Els reptes de l’educació ambiental més enllà del que és políticament correcte”, de Josep M. Flores Juanpere.

Per la seva banda, el Jurat del I Premi d’Articles sobre Benestar Social, integrat per Antoni Gavaldà, Enriqueta Muntané i Fermí Vives, i actuant de secretària Agnès Giner, dotat també amb 650 €, concedeix el primer premi al treball “Dones contra la barrera de l’idioma”, de Jesús Martínez Fernández, per l’actualitat del tema tractat.

Finalment, els jurats recomanen la publicació d’alguns treballs considerats finalistes i en deixa la decisió final, així com l’ordre de publicació, a criteri del Consell de Redacció de la revista Cooperació Catalana.

La Fundació Roca i Galès es felicita per l’èxit d’aquesta primera convocatòria dels Premis Fundació Roca i Galès i pel nivell de qualitat dels treballs presentats; i alhora agraeix la participació a tots els concurrents.

coop-316

8/1/09

10:00

Página 17

Guanyador premi Jacint Dunyó - Premis Fundació Roca i Galès 2008 17

L’època fosca de les cooperatives catalanes. 1939-1960 La intenció d’aquest article és donar a conèixer el que els va succeir a les cooperatives, especialment a les catalanes, en finalitzar la guerra civil. Els vells cooperativistes potser ho recordaran, i els joves se’n podran assabentar.

L’origen “Una cooperación de consumo en el nuevo Estado no tiene razón de existir; no la mataremos, pero la dejaremos morir.” Aquestes paraules, pronunciades per l’aleshores “jefe nacional de Cooperativas de la Central Nacional Sindicalista (CNS)”, Bartolomé Aragón, davant una petita comissió de set cooperativistes catalans cridats a Madrid al principi del 1940, van ser premonitòries; ja ens donen la idea del que s’esdevindria, de quines eren les intencions del nou règim.

Però això venia de més lluny. Quan encara no feia dos mesos que havia començat la guerra civil —i per tant no es podia saber com acabaria—, el 13 de setembre del 1936, la Junta de Defensa Nacional (Franco no va assolir la Jefatura del Estado fins a l’1 d’octubre) va dictar un Decret (núm. 108)1 pel qual es declaraven fora de la llei tots els partits i agrupacions polítiques o socials —les cooperatives es consideraven com a agrupacions socials— que en les eleccions del febrer d’aquell any haguessin format part del Front Popular. En el mateix Decret s’ordenava la confiscació de tota mena de béns i documents d’aquestes entitats, i també dels de les persones que hi tinguessin alguna relació. Es donava la facultat de fer les confiscacions a l’exèrcit —i, poc després, també a la Falange—, que, teòricament, ho faria en nom de l’organització sindical. Aquestes confiscacions tenien una finalitat: “Procede adoptar medidas encaminadas a garantizar la responsabilidad que en su día pueda alcanzarles para la in-

demnización procedente […]”

Uns quants dies més tard, el 25 de setembre, es va prohibir qualsevulla actuació per part d’entitats polítiques, sindicals o patronals. El gener i el febrer del 1937, es van dictar dues ordres (ja signades per Franco com a cap d’estat) amb els noms de partits,2 associacions i persones, però el pitjor era el que deia al final: “i qualsevulla altra entitat o partit de la mateixa significació que els esmentats, a judici de la Junta Tècnica de l’Estat”, cosa que deixava la porta oberta a prendre tota mena de decisions arbitràries, i això, com es veurà més endavant, va succeir tot sovint.

Quan, al principi del 1938, encara no es veia clar el final de la contesa, el 5 d’abril Franco va dictar un Decret3 des de Burgos que anul·lava l’Estatut de Catalunya. Queda palès que en aquells moments aquest Decret no afectava Catalunya —ens trobàvem dins de la República—, però les seves conseqüències havien de venir més tard. Tampoc no ens va afectar, de moment, la Llei

de modificació del règim de societats cooperatives4 que es va dictar el 17 d’octubre d’aquell mateix any i que suposava la substitució dels òrgans de govern democràtic de les cooperatives per un sistema autoritari i jerarquitzat que depenia de la Organización Sindical. Aquesta era l’única finalitat de la Llei.

Per acabar d’arrodonir-ho i deixar Catalunya completament anorreada, el 8 de setembre del 19395 es va dictar, ja des de Madrid, una nova Llei que anul·lava les disposicions del Parlament, del Govern i, fins i tot, les sentències del Tribunal de Cassació de Catalunya.

Les cooperatives en els primers moments de la Dictadura Tan aviat com les forces nacionales anaven ocupant —ells en deien liberando— els pobles de Catalunya, moltes cooperatives foren saquejades en cerca d’aliments, i algunes incendiades, generalment arran de rancúnies personals. Alguns terratinents —que després foren els priNúm.

316

coop-316

8/1/09

10:00

Página 18

18 Premis Fundació Roca i Galès 2008 - Guanyador premi Jacint Dunyó

mers alcaldes6 del nou règim— i també comerciants importants, pretenien deslliurar-se de la competència que els feien aquestes entitats.

D’altra banda, els locals i béns mobles foren confiscats, i els diners i comptes, bloquejats, i tot va passar a mans de la Falange. Al mateix temps, molts dirigents d’aquestes cooperatives foren “depurats”7 o es veieren obligats a exiliar-se. En algunes poblacions importants, no va haver-hi confiscació dels locals, però sí que patiren les altres mesures repressives.

Donarem, entre els molts que podem trobar, tres exemples d’aquestes actuacions: La Cooperativa de Teixidors a Mà de Gràcia,8 al començament del 1939, va haver de demanar als seus socis una aportació inicial de 20 pessetes i 2 pessetes més setmanals per poder comprar gèneres.

Els havien confiscat els pocs diners que tenien.

La Cooperativa Agrària i de Consum “La Fraternal”,9 de Castellolí (Anoia), fou ocupada per la Falange al principi del 1939. Tenia dos locals: una escola i un magatzem amb una premsa de vi que havien comprat amb un préstec el 1932.

L’escola es convertí en seu de la Falange fins al 1976, any en què la van recuperar; però el magatzem al cap d’uns quants anys fou venut per la Falange a un particular sense que el registrador de la Propietat hi posés cap inconvenient malgrat no tenir un títol de propietat.

La Cooperativa Mútua de Pa i Queviures de Manlleu (Osona), constituïda el 1903 com a panificadora i a la qual el 1915 es van afegir els queviures. També el 1939 foren ocupats els seus locals i els comptes, i depurats els seus dirigents, i la seu principal es convertí, fins al 1990, en l’ajuntament de Manlleu.

Caldria recordar que l’any 1984 encara hi havia més de cent cooperatives o sindicats agrícoles als quals no els havia estat retornat el patrimoni.10 ¿Quina era la situació de les cooperatives en els primers anys de

Núm.

316

dictadura? Legalment no estaven emparades. La Llei del 1938 va ser ràpidament (1940) anul·lada, i fins al 2 de gener del 1942 no es va aprovar la primera Llei de cooperatives, que no va entrar en vigor fins a l’11 de novembre del 1943 per problemes en el seu reglament. Mentrestant, durant tres anys no es va poder autoritzar la creació de noves cooperatives.

Segons les dades de L’Almanac de la Cooperació del 1937, a Catalunya hi havia 280 cooperatives de consum i uns sis-cents sindicats agrícoles, dels quals cent seixanta corresponien a la província de Barcelona. Les dades que dóna el “Estudio del movimiento cooperativo en la provincia de Barcelona” fet per l’Obra Sindical de la Cooperación el 1942, ens diu que a Catalunya hi han 160 cooperatives de consum (que encara disminuïren fins a 110 el 1957) i que els sindicats agrícoles de Barcelona s’han reduït a 39. L’any 1950, a Barcelona capital hi havien 34 cooperatives de consum, amb un total de dotze mil socis. És clar que les cooperatives no li interessaven al nou règim. Creien que, a causa de la seva base obrera, més aviat d’esquerres, podien constituir un focus de rebel·lia que devia ser controlat al màxim. No les podien suprimir —això els hauria donat mala imatge de cara a l’exterior—, però sí que calia cercar la manera de deixar-les solament com a entitats testimonials. ¡I ho aconseguiren! No va fer falta esperar la publicació de la Llei de cooperatives del 1942.

L’entramat legal (o il·legal) per dur a terme el procés Com acabem de dir, el moviment cooperatiu ja estava desmuntat abans de l’esmentada Llei. Tractarem d’explicar com s’ho van fer.

El 23 de setembre del 1939, es va dictar la Llei de confiscació de béns marxistes,11 per la qual es posava en funcionament el contingut de les dues ordres del 1937 que hem esmentat. Tots els béns de les entitats

que figuraven en aquelles ordres passaven a ser propietat de la Falange, que els afectaria a nom de la Delegación Nacional de Sindicatos (la Falange, senzillament, se’ls va apropiar). D’acord amb aquesta Llei, no podien ser confiscades les cooperatives; ni pels seus estatuts, ni per les seves activitats es podien considerar com a organitzacions polítiques, i més encara quan una

coop-316

8/1/09

10:00

Página 19

Guanyador premi Jacint Dunyó - Premis Fundació Roca i Galès 2008 19

Ordre aclaridora del 26 de juny del 1937 deixava palès que les cooperatives i els sindicats agrícoles no eren considerats com a entitats polítiques. Malgrat que les nombroses confiscacions que es van produir fossin il·legals, ja sabem que en un règim totalitari no es reconeixen els drets dels ciutadans; senzillament perquè aquests no existeixen, ja que han esdevingut “súbdits”.

Tres mesos més tard, el 26 de gener del 1940, es va promulgar la Llei d’unitat sindical12 que integrava totes les forces productores i de classe del país sota el mantell del Movimiento.13 Aquesta Llei derogava la de cooperatives del 1938, que quedaren legalment desemparades, o potser no tant, atès que ja es trobaven —sense haver-ho demanat— dins del Movimiento. A la fi d’aquell any, el 6 de desembre, la Llei d’ordenació sindical va separar degudament els sindicats verticals i va crear l’Obra Sindical de la Cooperación, on anaren a parar totes les cooperatives, a excepció de les agrícoles, que hagueren d’esperar el 1941 perquè es derogués la antiga Llei de sindicats agrícoles, que datava del 1906. També aquests van ser obligats a formar part de l’organització sindical del Movimiento i li van trametre tots els seus béns, drets i patrimonis, alhora que es transformaven en “hermandades sindicales de labradores” o en “sindicatos locales del Movimiento”.

Les cooperatives sanitàries van ser obligades a formar part de l’Obra Sindical 18 de Julio.

Les cooperatives de consum van quedar pràcticament sense activi-

tat. Si durant la guerra civil havien estat les que repartien el racionament14 i arribaren a tenir més de 93.000 socis, en establir de nou el racionament el maig del 193915 — malgrat haver dit que en el nou règim no era necessari—, van ser intervinguts la majoria de productes (gairebé tots els que es poguessin conservar durant força temps), i la seva distribució fou encarregada a la Comisaría General de Abastecimientos y Transportes, que va obviar les cooperatives malgrat l’experiència que havien demostrat que tenien en aquesta activitat.

Però encara no n’hi havia prou per deixar-les morir. Una Ordre del Ministeri de Treball, del 30 de gener del 1941, junt amb una altra del Ministeri d’Indústria i Comerç, del 30 de juliol, atorgaven la distribució d’articles no intervinguts a uns economats que s’acabaven de crear, anomenats “de racionamiento preferente”. L’abril del 1946, el Ministeri de Treball va declarar obligatòria la constitució d’economats en la majoria d’empreses que tinguessin més de cinquanta treballadors. Dotze anys més tard, el 1958, tan sols quedaren obligades les empreses de més de cinc-cents treNúm.

316

coop-316

8/1/09

10:00

Página 20

20 Premis Fundació Roca i Galès 2008 - Guanyador premi Jacint Dunyó

balladors o les que volguessin associar-se.

Aquests economats, que segons la Llei havien de ser instal·lats en locals cedits per les empreses i que únicament podien utilitzar els seus treballadors i familiars, no van tardar gaire a admetre qualsevulla persona que hi entrés a comprar sense demanar el carnet. Gaudien d’una sèrie d’avantatges: a més de tenir preferència en el subministrament, no pagaven lloguer, pràcticament no pagaven impostos, i els taulells de venda d’alguns productes s’acabaren subhastant a comerciants, aliens a les empreses, que hi feien el seu negoci. Aquestes actuacions representaven una competència deslleial vers les cooperatives i, no cal dir-ho, vers els altres botiguers. Curiosament, el Govern no es va assabentar d’aquestes pràctiques fins al 1978, ja en democràcia. Un any més tard, un Reial decret del 4 d’abril va dissoldre els economats donant-los la possibilitat de convertir-se en cooperatives. Malgrat la nostra recerca, no hem aconseguit saber si n’hi va haver alguna.

La “Ley general de cooperación” del 1942 Aquesta Llei, qualificada per molts juristes com a negativa o regressiva de cara al cooperativisme, ha estat, fins ara, la de més durada: del 1942 al 1978 (trenta-sis anys).

Per començar, les cooperatives foren considerades com a “reunions de persones”; ni tan sols mereixeren el qualificatiu “d’associacions”.

L’article 3r deia: “Es regiran amb plena autonomia pels seus propis Estatuts”, però afegia seguidament: “sempre disciplinades a l’organització sindical del Movimiento i a la superior de l’Estat.” Si bé es reconeixia a l’assemblea el dret d’escollir la junta rectora i el seu president, els membres podien ser vetats o rebutjats pel “delegado nacional de Sindicatos” sense donar cap explicació. Recordem, també, que a les assemblees hi havia de ser present un membre de la Fa-

Núm.

316

lange o de la Policia, que prenia nota de tot el que s’hi deia.

Les antigues federacions van ser substituïdes per las “uniones territoriales de cooperativas”, governades per un “jefe” nomenat directament per l’Obra Sindical de la Cooperación, i els membres de la junta havien de pertànyer a la Falange Española. Era obligatori que hi hagués un “consiliari”, un capellà nomenat pel bisbe de la demarcació.

En aquells anys, les cooperatives catalanes van sobreviure com van poder. Un reconegut professor de la Universitat de Deusto16 deia uns quants anys més tard: “El cooperativisme s’ha anat desenvolupant, en bona part, al marge i malgrat la legislació.” Això és el que van haver de fer; altrament no haurien sobreviscut. En alguns casos, van haver de recórrer a altres solucions.

Per exemple, La Popular Sansense va sobreviure mercès a les sessions de ball familiar que organitzava tots els caps de setmana als seus locals. La Fraternitat va haver de tancar els seus locals i vendre els vehicles de transport que tenia. I la Unió de Cooperadors de Mata-

ró va acabar llogant els seus locals de venda als empleats.

L’any 1953, sembla que l’Estat va voler reanimar les cooperatives. Es va crear a Barcelona una Delegación Provincial del Consejo Superior de la Cooperación, i el “jefe nacional de la Cooperación” va dir: “Dins de l’àmbit de les cooperatives de consum no hi ha opció a discussions ni distincions; ha estat el mateix cap de l’Estat qui ha donat la consigna per impulsar-les per a l’abaratiment de la vida, donant la nota més aguda a Barcelona [...].”

Però al final va afegir: “La campanya no es farà com abans, sinó amb l’estil nacional sindicalista.” De moment, sols va ser una declaració d’intencions, sense resultats.

Curiosament, un any després el

coop-316

8/1/09

10:00

Página 21

Guanyador premi Jacint Dunyó - Premis Fundació Roca i Galès 2008 21

cap de la Unión Territorial de Cooperativas, Coma Casanova, els va dir als membres del Centre d’Estudis Cooperatius:17 “La impressió que he tret de les cooperatives de Barcelona és que hi ha una gran incompetència, malgrat que reconec que hi ha una gran honradesa [...] la prova de la incompetència

dels seus dirigents és que no han sabut aprofitar l’època de l’estraperlo per guanyar milions.” Això demostra el concepte del cooperativisme, i de l’honradesa, que tenien els qui ens manaven.

Malgrat les dificultats de tota mena, al final dels anys cinquanta va començar a constituir-se alguna

cooperativa. A Catalunya, el 1958 es va crear la Cooperativa Avícola de Guissona, dedicada principalment, entre altres activitats, a la fabricació de pinsos per al bestiar. Al País Basc, el mateix any, cinc socis van crear la Cooperativa Ulgor, dedicada a la fabricació de cuines, estufes i aparells domèstics, que va ser l’origen de la actual Corporación Cooperativa Mondragón.18 La cooperativa de Guissona estava formada pels avicultors que fabricaven els pinsos per al seu propi consum. Això no representava cap problema per a la Llei, però Ulgor fabricava aparells que, necessariament, havia de vendre a “tercers no socis”, cosa totalment prohibida per la Llei vigent. ¿Com s’ho van fer? L’ànima del cooperativisme a Mondragón era un sacerdot, el pare José María Arizmandiarrieta, que va criticar àm-

pliament la Llei de cooperatives del 1942. Després de donar-hi voltes, se’n va anar a veure José Luis del Arco, que era, i durant molts anys va ser, el cap del Gabinete Jurídico de la Obra Sindical de la Cooperación, i van trobar la solució.

Segons explica el mateix Del Arco:19 “Em va venir a consultar els problemes en els quals la lectura de la Llei no donava solucions. I les hi vaig donar, perquè una cosa és la lletra, i una altra, l’esperit amb el qual es pot vivificar el text de la Llei.” Cal dir que Del Arco tenia la clau per acceptar o rebutjar la creació d’una cooperativa.

Al final dels anys cinquanta, va començar a Catalunya un tímid ressorgiment del moviment cooperatiu per part de persones coratjoses que estaven disposades a fer front als molts impediments d’aquella època. També aquí us n’oferim uns quants exemples.

L’any 1957, el Dr. Josep Espriu i Castelló va fundar a Barcelona Autogestión Sanitaria S. Coop., que fou l’origen de l’anomena’t Grup Assistència o Cooperativisme Sanitari, que inclou, entre d’altres, Assistència Sanitària Col·legial S.A. (1957) i la Societat Cooperativa d’Instal·lacions Assistencials i Sanitàries (SCIAS) (1974), propietària, amb més de dos-cents trenta mil socis, de l’Hospital de Barcelona.

Encara el 1968, es va constituir la cooperativa Abacus, fins que el 9 d’octubre del 1971 fou publicat el segon Reglament de la Llei de cooperació, que, en espera de la redacció d’una nova llei, va desblocar la constitució de noves cooperatives.

L’1 de desembre del 1976, per iniciativa de l’escenògraf Fabià Puigcerver, es va crear una cooperativa de teatre, el Teatre Lliure, que té la seva seu al carrer Montseny de Gràcia, als mateixos locals que havien estat els de la cooperativa de consum La Lleialtat.

Malgrat tot, el camí fou llarg i feixuc. La nova Llei de cooperatives del 1974 ja els va donar el reconeixement com a “empreses”, però el Reglament per poder aplicar aquesNúm.

316

coop-316

8/1/09

10:00

Página 22

22 Premis Fundació Roca i Galès 2008 - Guanyador premi Jacint Dunyó

ta Llei no fou publicat fins al 1978, ja en plena democràcia. Tot i que, coincidint amb el Dia Internacional de la Cooperació, el 1977, la Fundació Roca i Galès va fer públic un manifest que reclamava el restabliment a Catalunya de la Llei de cooperatives del 1934, fou necessari esperar al 9 de març del 1983, data en què es va promulgar la Llei de cooperatives de Catalunya, en el marc de l’Estatut d’autonomia.

Avui, el concepte de cooperativa ha canviat. D’aquelles cooperatives formades principalment per obrers, amb la finalitat de millorar les seves condicions i rebre una formació, hem passat a unes entitats que poden abastar qualsevulla activitat20 i de les quals poden ser socis persones de tots els estaments de la societat sense distinció de classes socials. Una prova la tenim en el fet que des del 1981 fins al 1988 es van crear sols disset cooperatives de consum i, en

canvi, se’n van constituir quaranta-set amb finalitats diverses.21 Coneixent l’important nombre de socis que tenen actualment algunes de les cooperatives catalanes, especialment les que no son pròpiament de consum, ens podríem atrevir a dir que gairebé la meitat dels habitants de Catalunya som membres d’una cooperativa, i sovint de més d’una. El que passa és que moltes persones no són conscients de la seva pertinença. Molts socis de SCIAS o d’Abacus22 o de la Caixa de Crèdit del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, S. Coop. de Crèdit Catalana, Ltda., malgrat signar un document d’adhesió i rebre un carnet que els acredita com a socis, ignoren que la entitat a la qual pertanyen és una cooperativa. La nostra pregunta fóra: ¿pot ser degut, aquest desconeixement, a la pràctica desaparició del cooperativisme durant aquesta llarga “època fosca”?

Com a final d’aquest article, voldríem fer palès que una important conseqüència del règim polític i les lleis d’aquells anys fou la nostra expulsió, durant més de quaranta anys, de l’Associació Cooperativa Internacional, l’ACI, a la qual Catalunya pertanyia des del 1920 (i Espanya des del 1928). Aquest organisme, d’inspiració totalment democràtica, no admet que les federacions de cooperatives puguin dependre d’un partit polític, ni d’una organització sindical, ni d’una confessió religiosa. Aquí es donaven tots els supòsits: els dirigents havien de pertànyer a la Falange, i les entitats, a l’Obra Sindical de la Cooperació; i, a més, era obligatori que hi hagués un membre de l’Església catòlica. Malgrat tot, hem sabut que aquest organisme va donar ajuts a molts cooperativistes que estaven a l’exili.23 Joan Aymerich i Cruells

1. És curiosa la data d’aquest Decret, ja que en aquell moment la guerra es considerava com un aixecament militar que es podria resoldre en poc temps.

2. Entre els catalans, hi figuraven: PSUC, Unió de Rabassaires, Estat Català, Acció Catalana Republicana i, el més estrany, Unió Democràtica de Catalunya, que no era d’esquerres i del qual van detenir, jutjar i executar al seu cap, Manuel Carrasco i Formiguera (el 9 d’abril del 1938, malgrat les protestes d’alguns països i, especialment, del Vaticà).

3. Decreto-Ley de 5 de abril de 1938 - II Año Triunfal (BOE de 8 de abril). Disponiendo la abolición del Estatuto de Cataluña. Entre altres coses, deia: “El Alzamiento Nacional significó, en el orden político, la ruptura con todas las instituciones que implicasen negación de los valores que se intentaba restaurar […] el Estatuto de Cataluña, en mala hora concedido por la República, dejó de tener validez, en el orden jurídico español, después del día 17 de julio de 1936.”

4. BOE núm. 132, del 9 de novembre del 1938.

5. BOE núm. 273, del 30 de setembre del 1939 (oficialment “Año de la Victoria”). Consta d’un preàmbul, del qual es destaca la consideració de l’Estatut de Catalunya com a: “reflex exacte d’un règim profondament disgregatiu que implicava la negació dels vincles consubstancials amb la unitat nacional”.

6. Que al mateix temps eren els “jefes locales del Movimiento”.

7. Aquesta “depuració” podia significar, en molts casos, uns quants anys de presó i la pèrdua de tots els béns i drets.

8. Acta del 23 de febrer del 1939.

9. Declaracions del president actual, Joan Guix, al programa de TV3 Los pecados capitales. Avaricia, emès el dimarts 18 d’abril del 2006.

Joan Guix hi explica que els falangistes van aixecar una acta en la qual qualificaven tots els socis de “rojos separatistes i enemics del règim” i que aquest motiu va ser suficient per aplicar de forma totalment arbitrària, per no dir il·legal, la Ley de Responsabilidades Políticas del 9 de febrer del 1939.

10. Informe sobre els patrimonis confiscats. Generalitat de Catalunya. Departament de Treball, 1984.

11. BOE núm. 285, del 12 d’octubre del 1939.

12. BOE núm. 31, del 31 de gener del 1940. “Bases de la Organización Sindical”.

13. Per als qui no hagin viscut aquelles èpoques, cal assenyalar que el Movimiento era el partit únic: la Falange, que ho dominava tot; Govern inclòs.

14. Establert a Barcelona per un Decret de proveïments del 13 d’octubre del 1936 (DOGC núm. 289) que creava la targeta familiar. Es racionaven el pa, les patates, l’arròs i els ous.

15. Ordre del Ministeri d’Indústria del 14 de maig (BOE del 17 de maig) per la qual s’intervenien tots els aliments que fossin capaços de conservar-se. Es va donar el cas que a Espanya, amb 26.500.000 habitants, el 1943 hi havia 28.045.450 de “cartilles” de racionament.

16. José M.ª Riaza. Cooperativas de producción. Experiencia y futuro. Deusto, 1968.

17. Entitat creada a Barcelona per Fabra i Ribas i Pérez Baró el 1953, i suspesa d’activitats el 1955.

18. Aquest grup cooperatiu és avui el setè grup empresarial d’Espanya i té seixanta-dues fàbriques arreu del món.

19. J.L. del Arco Álvarez. El complejo cooperativo de Mondragón. Madrid: AECOP, 1982.

20. Tant la Llei de cooperatives de Catalunya (18/2002) com la Llei estatal (27/1999) permeten a les cooperatives desenvolupar qualsevulla activitat mentre sigui “lícita”.

21. Directori de Cooperatives de Consumidors a Catalunya. Generalitat de Catalunya, 1984.

22. Preguntats uns estudiants de Dret cooperatiu de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona si eren socis d’alguna cooperativa, la resposta va ser negativa. En preguntar, de nou, si algú tenia el carnet d’Abacus, més de la meitat van respondre afirmativament. Eren socis d’una cooperativa sense ser-ne conscients.

23. Albert Pérez Baró fou un dels que va rebre ajuts mentre va romandre a França.

Núm.

316

coop-316

8/1/09

10:00

Página 23

Opinió 23

La debacle ultraliberal.

Una recepta: cooperació i humanisme social

Q

uan s’utilitza el mot “fi” per designar un canvi en l’espectre sociopolític, cal estar molt segur que es correspon a una tendència comprovable en la realitat. Aquest mot tan curt però tan ple de significat té un munt de connotacions: la revolucionària del “ja n’hi ha prou”, l’apocalíptica de “tot està perdut”, o l’oportunament manipuladora, tal com entenc que la va utilitzar el sociòleg nord-americà Francis Fukuyama en el seu llibre La fi de la història. Al començament dels anys noranta, Fukuyama aprofitava la desfeta que simbolitzava l’enderrocament del mur berlinès per fernos avinent que el liberalisme clàssic, ara ja transformat en neoliberalisme, havia triomfat en detriment del marxisme.

Es proclamava enterrador de les ideologies amb l’única finalitat d’enaltir les infinites virtuts d’un liberalisme —que sí que en té moltes— que tot ho deixa a expenses d’un mercat omnímode. Fukuyama s’esforçava a demostrar que l’estat, tal com l’havíem concebut fins aleshores, esdevenia completament innecessari perquè en el nou ordre mundial les decisions rellevants s’havien de prendre de manera multilateral, a diferents nivells jeràrquics i en taules de negociació que superarien l’àmbit domèstic. Com a molt, propugnava un es-

tat residual que garantís el manteniment de l’ordre i les llibertats bàsiques centrades en la propietat privada —l’element intocable per als neoliberals propers als teòrics August Von Hayek i Robert Nozick.

En resum, el treball de Fukuyama perseguia demostrar la preeminència de la ideologia neoliberal per damunt de qualssevol altres.

Enguany, immersos en una crisi liberal-capitalista sense horitzó, un té el desig legítim de preguntar-li: “¿I ara què, noi? ¿On t’has amagat?

ha ningú que sàpiga on navega.

Aquesta colla de vanitosos, encapçalats pel pitjor president de la història dels EUA, es limiten a hores d’ara a parlar de refundar el capitalisme. Són paraules buides de contingut, perquè en realitat el sistema està corcat i no obeeix a les receptes clàssiques.

Al Japó, hi van viure una situació semblant als anys noranta, però no en va prendre nota ningú. “Aquests japonesos, que són molt rars”, deien. Doncs aquests rars encara

No sé si té sentit pronosticar la “fi” d’aquest model que Fukuyama tant enaltia, però de ganes de clavarl’hi als morros no en manquen pas.

Tanmateix, penso que no hem pas de copiar la seva arrogància i que és preferible evitar-nos proclames que ens haguem d’empassar amb ridícul; perquè a hores d’ara no hi

en pateixen les conseqüències.

L’índex borsari NIKKEI havia arribat als 38.000 punts i ara es mou per la banda dels 10.000; els immobles a Tòquio van arribar a disminuir més del 50% del seu valor, i la demanda interna no es reactiva ni amb baixades del tipus d’interès de fins al 0%; els calés, de Núm.

316

coop-316

8/1/09

10:00

Página 24

24 Opinió

franc, vaja. ¿No us sona molt actual i massa familiar?

M’agradaria sentir com Fukuyama o Nozick justificarien avui que, havent bandejat un estat intervencionista perquè els feia nosa, o havent boicotejat les propostes de sanitat pública o de justícia social, ara implorin que “la cosa pública” surti al rescat dels seus bancs. Perquè, no ens enganyem, aquestes entitats financeres pertanyen majorment al lobby republicà ultraconservador.

La hipocresia, o directament la barra, d’aquesta gent no té límits.

Pinten bastos, però els ciutadans de peu hem de posar-hi ganes. Davant de tanta farsa i davant de tant desconcert general, però també davant tanta ràbia contra un sistema regit per la cobdícia, tinc la impressió que no hi haurà millor moment per a la recuperació d’un humanisme social que superi l’absolutisme de les lleis del mercat. En aquest escenari, el cooperativisme em sembla una eina de treball especialment interessant. A la manca de solucions en matèria de productivitat, de consum o de crèdit, opino

que la cooperació social pot esdevenir en molt casos l’única sortida.

Sóc conscient que els problemes actuals són de magnitud global i que amb l’associacionisme baixo al terreny microeconòmic. És a dir, que només ataquem una petita part del problema. Però a la majoria dels qui han perdut la feina, els estalvis, o directament l’ànim, el sistema financer mundial i els seients de les cimeres se’ls en refoten. El que volen, el que volem tots, és una taula de salvació per a les nostre famílies, i les cooperatives, en les seves múltiples variants, poden actuar com a tals. Per molts motius: pels seus fonaments de solidaritat i d’humanisme; per la seva capacitat regeneradora d’il·lusions; per la possibilitat d?obtenir recursos que de manera individual són impossibles d?assolir; per la possibilitat de suplir amb l?esforç col·lectiu la manca de mitjans; i perquè ?encara que soni a suat? la unió fa la força i evita la depressió.

El procés de canvi no serà de cap manera fruit de l’aplicació d’una ideologia determinada, ni de les decisions preses en taules de negociació, ni hi haurà recepta única. A ells, als polítics, deixem-los les grans al·locucions, les promeses vanes i les gresques. És inevitable.

Forma part del sistema. Però nosaltres siguem pràctics i pensem que, si no podem sols, hem de cercar companys de viatge. L’única sortida és l’esforç individual i col·lectiu.

Marc Capdevila

Núm.

316

coop-316

8/1/09

10:00

Página 25

Pensem-hi 25

De físics i de poetes

S

tephen W. Hawking és considerat per alguns científics com el gran guia de la física actual, el gran estudiós dels misteris de l’origen i l’evolució del nostre univers. Catedràtic de la Universitat de Cambridge, l’any 1987 va decidir d’intentar de posar a l’abast del gran públic els seus descobriments, les seves teories. I va escriure Història del temps, que ens explica el camí recorregut per l’univers des de la gran explosió primigènia a l’aparició dels denominats “forats negres”, i que va ser editada l’any 1988. El mateix any (subratllo: el mateix any) va ser publicada també la traducció catalana. I jo, convençut, malgrat la meva habitual vanitat, que els meus coneixements d’anglès no me permetien fer front a l’original d’un llibre sobre aquest tema, vaig afanyar-me a comprar –i a llegir- aquesta traducció.

Difícilment sabré de debò explicarvos la sorpresa que vaig experimentar amb aquella lectura. Vaig

quedar impressionat per la categoria científica del text (en la mínima mida, és clar, en què jo podia valorar-ho) i, a sobre... per la seva bellesa. Mai m’hauria pogut imaginar que tota aquella ciència pogués ser expressada amb una prosa tan esplèndida, tan bella. El traductor es deia David Jou, i era professor de termodinàmica a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Va resultar que jo tenia algun llibre de poesia escrit per ell (l’any 1976), però, naturalment, no sabia que l’autor també fos un científic.

Vaig buscar més llibres seus, i puc assegurar-vos que és un molt digne poeta, i que, a més a més, en la seva poesia sap també tocar, amb elegància, temes científics.

Durant els anys transcorreguts he anat sabent i llegint diverses coses seves. Per exemple, que és catalanista. I un dia d’aquests he llegit, a La Vanguardia, una entrevista que l’hi ha fet Ima Sanchís, que m’ha acabat de posar al dia. David Jou avui és catedràtic, sempre a la UAB, de Física de la Matèria Con-

densada, continua escrivint, i entre la seva obra apareix el títol La simfonia de la matèria o Déu, cosmos, caos, que confesso que no he llegit. Encara.

En aquesta entrevista, Jou ens puntualitza que és catòlic. I, sens dubte, és un científic. I jo he recordat immediatament aquell anatema que Salvador Espriu llança, en la seva Primera història d’Esther, contra tots aquells que, amb els seus ensenyaments covards, converteixen la religió en “via practicable tan sols pels cretins.” I el catolicisme d’aquest home de ciència m’ha produït una clara alegria.

Jo no sóc religiós, però m’alegra que puguin ser religioses aquestes persones que gosen fer front al misteri, que segueixen les senderes de la ciència, que busquen la veritat per tots els camins. M’ajuden a creure en els meus germans, en l’espècie humana.

Santos Hernández Desembre 2008 Núm.

316

coop-316

8/1/09

10:00

Página 26

26 Biblioteca/Llibres

Retalls

GIZARTE EKONOMIAREN EUSKAL ALDIZKARIA Revista Vasca de la Economía Social Núm. 4 . 2008. Universidad del País Vasco szrgezki@sz.ehu.es www.ehu.es/servicios/se_az

Revista anual en llengua castellana dedicada al cooperativisme i l’economia social, editada per la Universidad del País Vasco. En el primer article de la secció “Estudis”, titulat “El procés d’elaboració d’un Codi de conducta per a les cooperatives europees”, els autors descriuen la metodologia emprada en aquest estudi i proposen els vectors que s’haurien de tenir presents a la posada en pràctica a les cooperatives de treball associat; també fan propostes concretes sobre el temps de treball, la relació contractual, la participació, la remuneració, la sostenibilitat i la intercooperació, a més d’estudiar les polítiques de balanç i publicitat. L’article “El règim tributari de les cooperatives a Espanya. Aspectes generals” analitza la fiscalitat no només al País Basc, sinó que ho fa a escala d’Estat espanyol. En el titulat “Estudi sobre publicitat registral i protecció de dades de caràcter personal en el Registre de Cooperatives”, l’autora estableix una sèrie de criteris que s’haurien d’aplicar a l’hora d’enregistrar una cooperativa, en no existir una regulació concreta per a la matèria. En la segona part de la revista, en la secció “Articles”, hi trobem els títols següents: “El model neoschumpeterià de desenvolupament econòmic al País Basc”, “El sector de crèdit cooperatiu: Fets i tendències d’un model particular de banca d’empresa i empresaris” i “L’economia social asturiana ahir i avui”.

Núm.

316

RECMA Revue Internationale de l’Économie Sociale Núm. 310. Octubre del 2008. París jordane.legleye@recma.org www.recma.org Publicació trimestral escrita en llengua francesa. En reproduïm part del sumari: l’editorial es titula “Repensar l’economia”. La secció “Actualitat” conté els apartats: “Temps fort d’actualitat”, “Breu” i “Agenda”. En les pàgines següents, la secció titulada “La cooperació agrícola en moviment” inclou els títols: “SCIC i l’agricultura, el temps de fer neteja”, que descriu un grup de cooperatives d’interès col·lectiu que han introduït i experimentat l’adaptació d’un model innovador: algunes s’han estructurat a partir de xarxes alimentàries o energètiques on s’escurça el lligam entre productor i consumidor; i d’altres proposen un nou marc de relacions entre agricultura i territori. En “Les cooperatives agràries davant la internacionalització i mundialització dels mercats”, els autors examinen l’evolució organitzativa que tenen les cooperatives davant els problemes que han d’afrontar, com ara els contractes reglamentaris i la forta competència. L’últim article de la secció és “Factors de desenvolupament internacional de les cooperatives mitjançant la franquícia: El cas de Yoplait”.

Amb l’exemple de Yoplait, l’autor ens exposa que la internacionalització constitueix una prioritat estratègica per a les cooperatives; la franquícia internacional s’ha d’entendre dins el context i com un sistema excel·lent per entrar dins aquests models que van més enllà dels mercats nacionals. La revista segueix amb els articles: “La difícil emergència de l’economia social a Corea del Sud” i “L’interès de les biografies. Jules Lechevalier (1806-1862), del socialisme utòpic als models cooperatius”. I acaba amb la “Bibliografia” i els “Resums”.

coop-316

8/1/09

10:00

Pรกgina 27

coop-316

8/1/09

10:00

Pรกgina 28