Cooperaciocatalana 315

coop-315

21/11/08

12:03

Página 1

Novembre 2008 • revista mensual • any 29è • PVP 2,50 € • edita Fundació Roca i Galès

Intuïcions cooperatives

315

coop-315

21/11/08

12:03

Página 2

Assessorament i gestió integral especialitzada en COOPERATIVES, FUNDACIONS i ENTITATS NO LUCRATIVES

• • • • •

Comptabilitat, aplicació Pla Comptable, seccions, tancament, Comptes Anuals.

Obligacions tributàries, Declaracions periòdiques, Impost Societats, Requeriments, Inspeccions, etc.

Nòmines, Seguretat social, problemàtica laboral, sancions, acomiadaments, etc.

Temes socials, Assemblees, seccions, constitució i canvis en òrgans d’administració, mediació en situacions conflictives, etc.

Temes jurídics, contractes, adaptació estatuts, revisió de la gestió tributaria, regularització Registres: Cooperatives, Propietat, etc.

PROTECCIÓ DE DADES, Document de Seguretat, inscripció Agència Protecció de Dades ASSIGEM Serveis Empresarials, Sccl Girona, 38, 1r 2a - 08010 Barcelona Tel. 932 652 285 - Fax 932 325 613

coop-315

21/11/08

12:03

Página 3

315 Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 cc@rocagales.org www.rocagales.org Amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya i de l’Institut Català de les Industries Culturals (ICIC) - Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Coordinació Agnès Giner Consell de Redacció Josep Busquets, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Santos Hernández, Esteve Puigferrat i M. Lluïsa Navarro.

Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits.

Foto portada: Arxiu Nacional de Catalunya Arxiu de Gestió.

Autor: Eloi Bonjoch Disseny l’Apòstrof, SCCL Maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada ISO 9001, 14001 i EMAS)

Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415 Aquesta revista ha estat impresa sobre paper ecològic de 140/90 gr amb un procés de fabricació sense clor ni blanquejants òptics

Revista mensual - Any 29è Novembre 2008

SUMARI Tornaveu

4

Mustapha Assoufegh

Editorial

5

Noticiari

6

Cooperatives de Catalunya

9

Economia cooperativa, competitivitat responsable i sostenible Confederació de Cooperatives de Catalunya

Les Nostres Cooperatives

11

Arç: Vint-i-cinc anys assegurant el cooperativisme David Fernàndez

Entrevista

14

Conversa amb Josep Fernàndez i Pilar Frago “Estem posant les bases perquè es conegui la història del cooperativisme” Raimon Gassiot Ballbé

Gestió empresa cooperativa

18

Diferències entre el PGC de pimes i el PGC abreujat Ramon Bastida

Economia Social

20

La fi del paradigma neoliberal: una oportunitat per a l’economia social Antoni Comín i Oliveres

Pensem-hi

25

El català i l’administració de justícia Santos Hernández

Biblioteca Donació Retalls Elisenda Dunyó

26 27

21/11/08

12:03

Página 4

Un parell de preguntes (que són tres) a Mustapha Assoufegh (Tinghir, Marroc, 1976), electricista, membre de l’Associació Amazan de cultura amaziga

Què et resulta atractiu del cooperativisme?

Tornaveu

coop-315

Em resulten atractius els seus valors, sobretot la seva essència democràtica i participativa; també com a fórmula de creació d’ocupació des de l’autogestió. El fet de situar la persona en el seu centre, i no pas el capital, també fa que em resulti atractiu.

Què et resulta molest del cooperativisme?

Del cooperativisme en si res, em molesta però que es pugui utilitzar la seva forma de manera instrumental.

També m’agradaria que fos més majoritari, tant a Catalunya com al meu país.

Creus que l’empresa cooperativa pot ser un model alternatiu en l’actual context de crisi econòmica?

Per descomptat que sí, perquè el model econòmic vigent ha demostrat en escreix que no funciona, que no és capaç de respondre a les necessitats de les persones, sinó que més aviat ens genera necessitats consumistes. El model d’empresa cooperativa, amb els seus principis de responsabilitat amb les persones i el seu entorn pot ésser un bon model per sortir de l’actual embolic.

D’altra banda, considero que pels que venim de fora pot oferir-nos una forma d’integració econòmica i d’autoocupació, donat que la crisi ens ha complicat l’accés al mercat de treball (el problema però és començar, la inversió inicial!).

També crec que en la tasca de la incorporació del Marroc a l’economia mundial pot representar un model sostenible i d’arrelament local interessant, de fixar la riquesa i les persones al territori. També podria significar una font important de democratització de la societat.

21/11/08

12:03

Página 5

Intuïcions cooperatives Tots sabem que tota cooperativa neix de la decisió d’un grup de persones que veuen que han de fer front a una necessitat col·lectiva. En conseqüència, doncs, el cooperativisme ve sempre de l’existència de problemes concrets. Tanmateix, i encara que potser mal ens està de dir-ho, ens sembla que també podem gosar afirmar que, molt sovint, el cooperativisme s’ha anticipat a necessitats molt específiques, tot proposant solucions abans que ningú s’adonés de com eren d’aconsellables.

Editorial

coop-315

Mireu-vos aquest número. L’Aliança Cooperativa Internacional envia, el mes d’octubre, una carta oberta als governs del grup G-8, subratllant que les cooperatives, incloses les seves entitats financeres, han estat, des de fa molts anys, una garantia contra les dificultats econòmiques i socials d’uns vuit-cents milions de persones de tot el món. I que potser a cent milions d’aquestes persones les proporciona feina estable i digna.

L’entitat FETS, entre d’altres, va començar fa anys a crear opinió, i a oferir alternatives concretes, en relació amb el finançament ètic. La cooperativa Abacus, quan va néixer, ja fa també molt de temps, ho va fer amb una aposta clara per la cultura. Ara celebrem vint-i-cinc anys de la creació d’Arç, que ja aleshores s’arriscava a l’entrada al difícil món de les assegurances amb mentalitat cooperativa. Quan ningú ni parlava de transport respectuós amb el medi ambient, Trèvol s’arrencava amb la iniciativa d’un agència de repartiment en bicicleta.

Mireu-vos aquest número de la vostra revista, sí. Hi trobareu que la Confederació de Cooperatives de Catalunya, amb el Departament de Treball de la Generalitat, inicia a ESADE enguany la 4a. edició del curs de Direcció d’Empreses Cooperatives. I, una vegada més, notícia sobre l’interès que la nostra Confederació dóna a la implantació de la metodologia de la Responsabilitat Social.

Fixeu-vos en la portada, que ens mostra l’edifici de l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). I, sobretot, llegiu amb calma l’entrevista que fem a Josep Fernández i Pilar Frago, membres de l’àrea de fons històrics de l’Arxiu. Estan iniciant una tasca de digitalització de l’arxiu històric amb l’objectiu de posar a l’abast de tothom el fons documental del cooperativisme que posseïm, feina que sens dubte serà un pas important en la conservació de la memòria de la nostra història.

I, posats a fer, llegiu també amb atenció l’article d’Antoni Comín, professor d’Esade. Ens parla de molts aspectes de la crisi global actual, que els mitjans habituals d’informació no solen tractar amb tota la claredat que caldria.

coop-315

21/11/08

12:03

Página 6

6 Noticiari

Curs de Direcció d’Empreses Cooperatives a Esade

La Confederació de Cooperatives de Catalunya amb la col·laboració del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, organitza la 4a. edició del curs de Direcció d’Empreses Cooperatives. El programa s’adreça a directius d’àrees, gerents de microempreses i/o comandaments intermedis amb potencial de creixe-

ment del sector de l’economia cooperativa.

Aquest programa pretén fer un salt qualitatiu en la formació de personal directiu del cooperativisme i l’economia social, omplint els buits de contingut que poden deixar els sistemes educatius i de formació continuada orientats a formar en direcció gestió empresarial no coopera-

tiu: visió sectorial, interacció entre personal directiu del mateix sector cooperatiu, formació adaptada al marc cooperatiu, vinculació a les escoles de negocis d’àmbit global, etc.

El curs s’inicia aquest mes de novembre de 2008 i finalitzarà el mes de juliol de 2009.

Més informació: www.observatori.coop

9è. Premi fotogràfic La bicicleta a la ciutat El passat 20 de setembre, en el marc de la Mostra d’Entitats dins de les Festes de la Mercè de Barcelona, va tenir lloc el lliurament de premis de la 9a edició del Concurs de fotografia La Bicicleta, un transport a la ciutat. Memorial Vicenç Bagàn, organitzat per Trèvol Missatgers SCCL i Amics de la Bici.

L’acte que comptà amb la presència de Robert Castro de la Regidoria de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, va ser un èxit de públic.

El jurat, que s’havia reunit el 15 de setembre a la seu de la Fundació Roca i Galès, va decidir atorgar els següents premis: 1r Premi, amb una bicicleta Brompton: per l’obra Rodeado, a Ignacio Adeva.

2n Premi, amb una bicicleta Dahon a l’obra Carril bici ya!, de Rafael Fernández.

3r Premi, amb una càmara Ricoch, per Y ademas elegante, d’ Oscar Mulet.

Premi Jove, amb una bicicleta Jamis, a Lo que queda de sol, de Mauro Maiani.

Núm.

315

També declarà cinc finalistes, a les obres: Bajo la escalera de Celia Vega, Simetría d’Eva Capdevila, Entre el mercat i la cuina d’Aurelie Lethu, Endavant de Mª Teresa Sandalinas, i, Taller de bicis de Jordi Cohen; premiades amb un val de cent euros per material ciclista.

“Carril bici ya!” Foto: Rafael Fernández.

Enguany es reberen 217 fotografies, de gran qualitat artística i tècnica, que foren exposades durant les Festes de la Mercè. En aquesta exposició el públic atorgar el premi especial del Públic, que consisteix en cent cinquanta euros en material per a la bicicleta, a l’obra Passeig de llums de Josep Llovet.

coop-315

21/11/08

12:03

Página 7

Noticiari 7

Lliurament dels Premis Abacus 2008 a l’educació, la cultura i el cooperativisme El passat 3 de novembre va tenir lloc a la Sala Oriol Martorell de l’Auditori de Barcelona, l’acte de lliurament dels Premis Abacus 2008, on es va fer públic els guardonats en les tres categories: cultura, educació i cooperativisme.

L’edició d’aquest any, emmarcada dins la cloenda de les activitats del 40è aniversari de la cooperativa, va consistir en un reconeixement a la trajectòria de persones i organitzacions pel foment de l’educació, la cultura i el cooperativisme i els seus valors. L’acte va ser presidit pel President de la Generalitat i l’Alcalde de Barcelona.

Pel que fa al Premi Abacus Cultura va ser atorgat a la Fira del Teatre al Carrer de Tàrrega, per fer de Tàrrega i, per extensió, de Catalunya, un referent dins les arts escèniques a Europa, a través d’un model de festival de teatre obert i accessible que garanteix la promoció de la cultura en tots els nivells socials.

El Premi Abacus Educació va ser per l’Escola Sant Gervasi, pels més de 30 anys treballant per una esco-

la catalana plural, moderna, innovadora i oberta a tothom a través d’un projecte pedagògic propi basat en els principis cooperativistes.

I el Premi Abacus Cooperativisme va reconèixer la tasca professional i personal, sempre compromesa amb el món de l’economia social i el cooperativisme, d’Ignasi Faura, advocat, que és l’actual Secretari General de la Confederación Española de Cooperativas de Consumidores y Usuarios (Hispacoop), entre d’altres.

Aquest acte marca la cloenda de les activitats que Abacus cooperativa ha portat a terme al llarg de 2008 per celebrar el seu 40è aniversari,

on amb el cicle Diàlegs al voltant de... o la Festa Infantil del passat octubre, han volgut agrair el suport al llarg d’aquests anys per part de socis, sòcies i el conjunt de la societat civil catalana.

José Montilla, president de la Generalitat, va destacar en la seva intervenció que “el cooperativisme és una font de treball estable i innovadora i una bona plataforma per a projectes emergents”.

També, va fer públic que estan preparant la nova Llei de Cooperatives de Catalunya, que “modernitzarà el concepte de cooperativa, millorarà la competitivitat, donarà cobertura a projectes emergents i s’adaptarà al nou marc normatiu europeu”.

Fundada l’any 1968, Abacus cooperativa és una cooperativa de consumidors amb socis de treball, és líder en la distribució de llibres, bens educatius, culturals i d’oci a Catalunya. Amb l’obertura d’aquest establiment, Abacus cooperativa arriba als 28 establiments a Catalunya i el País Valencià. Compta amb gairebé 600.000 socis de consum i més de 370 socis de treball.

III Jornada Clade sobre Cooperació publicoprivada

La Jornada d’enguany, tindrà lloc el 14 de novembre a l’Auditori Fundació Caixa Catalunya de La Pedrera, organitzada per Clade, Grup

Empresarial Cooperatiu, i abordarà el nou paradigma en la relació entre els agents públics i els privats, administració i empresa, la cooperació publicoprivada.

La Jornada parteix de la consideració que el context actual de fortes turbulències que sacsegen el món de les finances i que situen en un primer pla el paper de l’Estat dins l’economia, converteix la cooperació i els partenariats publicoprivats una eina clau de les politiques pú-

bliques i privades per al desenvolupament i la gestió de les infraestructures, de l’espai i dels serveis estratègics que donen suport a l’activitat econòmica i social.

La Jornada comptarà amb la presència de la Consellera de Treball, la senyora Mar Serna en la inauguració, i del Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, el senyor Josep Huguet per a la cloenda.

Programa i informació: www.grupclade.com Núm.

315

coop-315

21/11/08

12:03

Página 8

8 Noticiari

Finances ètiques i inversió socialment responsable FETS, l’Observatori de les Finances Ètiques i Economistas sin Fronteras, d’acord amb la seva voluntat d’acostar tots els actors que persegueixen el creixement de l’ètica, la responsabilitat o la transparència al món financer, proposen una Jornada diàleg constructiu, el proper 25 de novembre al Pati Manning de Barcelona.

La Jornada parteix del fet que Inversió Socialment Responsable i Finances Ètiques sovint proposen a la societat la introducció de diferents criteris a l’hora de gestionar les seves inversions o els seus estalvis. Malgrat tot, els organitzadors consideren que els missatges adreçats a la societat no sempre són prou clars i que els actors del sector sovint generen confusió en les seves propostes.

Des de l’Observatori de les Finan-

ces Ètiques volen contribuir a donar una major transparència a la seva oferta. Per això consideren que la definició de les fronteres d’aquests conceptes pot ser la base

per encetar un diàleg entre els actors d’ambdós àmbits i contribuir a enviar un missatge més clar i transparent a la societat. Aprofitant que el moment actual sembla propi pretenen trobar estratègies conjuntes tot delimitant conceptes i espais, similituds i diferències, complicitats i divergències entre els diversos actors.

Les Jornades s’estructuraran en cinc taules, i diferents actors del sector donaran resposta a les preguntes de: diferències i similituds entre la ISR i les finances ètiques; si establirien fronteres entre conceptes i quines; possibles estratègies conjuntes de creixement; i, si la ISR i les finances ètiques són una bona resposta davant de l’actual crisi financera i per què.

Informació: www.fets.org

L’Aci i la crisi financera global L’Aliança Cooperativa Internacional, que uneix a les cooperatives en tot el món, va enviar el passat 22 d’octubre una carta oberta als governs del G-8 en la que els recorda que les entitats financeres cooperatives són una alternativa segura, estable, i un model econòmic estable i sostenible controlat pels socis. La carta també fa una crida als líders polítics a protegir a totes les persones del món en la lluita contra la recessió econòmica i, que en qualsevol

reforma del sistema financer, es tingui en compte l’estabilitat i seguretat de l’economia cooperativa global i el seu valor per a milions de persones.

Al llarg de la seva Carta Oberta, l’Aci enfatitza les cooperatives com model empresarial alternatiu segur, estable, sostenible, de propietat i control de 800 milions de persones de tot el món. El reivindica com un model fidel als seus valors i principis globals d’autoajuda, sostenibilitat, propietat i control de la comunitat, participació democràtica, justícia i transparència. Destaca també el seu caràcter de model empresarial no subjecte al mercat de valors perquè depèn dels fons

aportats pels seus membres i tampoc subjecte a la manipulació i avarícia dels executius, ja que és controlada per i per a les persones a nivell local i que manté la riquesa generada en les comunitats locals, tot recordant que dóna feina a 100 milions de persones en tot el món.

Finalment, l’Aci fa una crida als líders polítics per tal que en qualsevol reforma que es faci de les estructures financeres mundials, es tingui especial atenció amb l’estabilitat i seguretat de l’economia cooperativa mundial i s’asseguri la igualtat de condicions entre els països i els models bancaris diversos.

Podeu consultar el text sencer de la carta a: www.ica.coop

Fe d’errates: Lluís Carreras (i no pas Lluís Carrera) és l’autor de l’article El subsector empresarial no financer de l’economia social, publicat a la revista Cooperació Catalana, 314, d’octubre de 2008.

Núm.

315

coop-315

21/11/08

12:03

Página 9

Cooperatives de Catalunya 9

Economia cooperativa, competitivitat responsable i sostenible

¿

Com arriba a interioritzar una organització la RSE? ¿Quins vectors: ambiental, social o econòmic, presenten més dificultats a l’hora de desenvolupar-los? ¿Què representa per a l’organització implantar la metodologia RSE.Coop?

Aquestes són algunes preguntes a què es va donar resposta al llarg de la jornada del dia 5 de novembre, organitzada per CEPES, la Confederació de Cooperatives de Catalunya i COCETA. Un total de seixanta-tres persones van participar, de manera repartida entre els vessants formatiu i pràctic.

El periodista Manuel Campo Vidal va ser l’encarregat de treure el suc de les experiències que van transmetre tres persones sòcies de tres cooperatives participants en la fase pilot.

Lambert Pascual és responsable d’RSE de la Unió Agrària de Reus, una cooperativa agrària de segon grau que agrupa aproximadament vuitanta-tres cooperatives i té una estructura formada per més de vint mil persones sòcies i ocupa unes cent trenta persones. Una de les coses que van descobrir en el procés de diagnosi, és que duien a terme més accions de conciliació de les que ells mateixos es pensaven. No obstant això, han introduït millores com ara la creació, per exemple, d’una bossa d’hores extraordinàries a canvi de temps lliure. Lambert reflexionava amb la resta de participants sobre l’operació de màrqueting que representava per a algunes grans empreses l’RSE. “Un gran banc presumeix públicament de tenir mesures de conciliació perquè deixa sortir els empleats a acompanyar el fill o la filla al metge,

quan això per a algunes cooperatives ja forma part del que és habitual i no és una acció d’RSE.” Un dels aspectes que presentava més dificultats, segons Lambert, era la part mediambiental, perquè és molt més tècnica. Mar Mestre, de Suara Cooperativa, coincidia en aquesta valoració i va explicar que una mesura important que havien dut a terme és la implantació de la recollida selectiva de residus en el conjunt de serveis que gestionen, i que actualment abasten gairebé tot el sector de serveis a les persones: des de les llars d’infants fins la dependència, passant per la inclusió laboral i social, l’ocupació, l’atenció a la infància i l’adolescència en risc i a les persones amb discapacitat. En el programa RSE, hi van participar llavors separadament les tres cooperatives que es van fusionar i van donar lloc a Suara, i actualment es troben en procés d’unificació dels criteris per a tot el conjunt de serveis, incloent-hi els d’RSE. La conciliació és un aspecte que encara tenen pendent d’aprofundir-hi, no tant en els equips de gestió com en els serveis, en què el compliment dels torns que asseguren l’atenció continuada dels usuaris és un aspecte fonamental de la qualitat. Suara Cooperativa compta actualment

amb mil persones treballadores i tres-centes de sòcies, i són conscients que tenen al davant un repte important, el d’incorporar més persones sòcies al projecte. Per això tenen un departament dedicat exclusivament a aquesta tasca.

“El procés de posada en funcionament de l’RSE és lent”, afirma Antoni Lacueva, de SEPRA, i no tant perquè presenti dificultats, sinó perquè s’ha d’interioritzar en el conjunt dels membres de l’organització. SEPRA és una cooperativa petita, on treballen quinze persones. Han trobat un avantatge competitiu en el fet de ser cooperativa responsable, estar-ne orgullosos i explicar-ho. Alguns clients seus han valorat positivament que les persones que els atenen són persones sòcies, implicades en el projecte i que asseguren, per tant, una continuïtat. Amb aquesta experiència pròpia, poden ajudar a implicar les persones treballadores del col·lectiu de proveïdors en un aspecte tan important com la prevenció de riscos laborals. “El canvi més important és quan deixes de treballar per posar en marxa la responsabilitat social, per passar a treballar amb responsabilitat social.”

Confederació de Cooperatives de Catalunya Núm.

315

coop-315

21/11/08

Núm.

315

12:03

Página 10

coop-315

21/11/08

12:03

Página 11

Les Nostres Cooperatives 11

Arç: Vint-i-cinc anys assegurant el cooperativisme Nascuda a la primavera del 1983 i inspirada en el cooperativisme autogestionari, Arç Cooperativa celebra enguany un doble aniversari: vint-i-cinc anys com a cooperativa de treball associat en l’àmbit del servei integral d’assegurances; i deu des del part fèrtil, el 1998, d’Arç Intercooperació Econòmica, una cooperativa mixta de treball i consum nascuda per dinamitzar l’economia social. De tots dos aniversaris n’hem parlat amb Jordi Via, membre fundador d’Arç i amb una dilatada trajectòria en el si del cooperativisme català.

Sempre hi ha una història. I a Arç Cooperativa, per descomptat, també. Ens hem de remuntar fins al 1983, quan un grup de persones, algunes de les quals eren professionals del món de les assegurances, actives en l’acció militant i membres dels moviments socials de l’època —particularment de l’ecologista, el pacifista i l’antinuclear— es van plantar davant l’espill per plantejar-se la sempre contradicció permanent de la coherència.

De treballar en un sector, per exemple, que era màxim accionista de les centrals nuclears. Davant el mirall, però, es van reivindicar en la possibilitat necessària de fer compatibles valors i vida professional, amb la voluntat de generar una pràctica empresarial que connectés directament amb els valors que defensaven.

En aquella cruïlla va néixer Arç Cooperativa, amb una primera passa per camins intransitats al món assegurador. Que va arrencar immediatament, a través de la FCTAC, amb l’impuls de la compra col·lectiva d’assegurances. Des del primer dia, doncs, anant per feina i obrint escletxa: el cooperativisme de treball no s’havia posicionat encara davant el món de l’assegurança.

Només des d’una perspectiva secundària i centrada en el costos.

Aconseguir un canvi de paradigma i articular negociacions d’assegurança col·lectiva, va ser el primer èxit cooperatiu d’Arç, on la prima va ser a la solidaritat. Vindrien més èxits, perquè avui ja cobreixen integralment el desenvolupament de l’assegurança col·lectiva i l’atenció a tots els camps propis del cooperativisme i l’economia social (fundacions, associacions, SALs). Fet i fet, van reorganitzar-se sectorialment cap a serveis de consultoria, corredoria i prevenció de riscos laborals (aquest servei, a partir d’un acord de col·laboració amb la coo-

perativa Sepra) per abordar des de la integralitat la prestació de serveis a la casa comuna de l’economia cooperativa i solidària.

Puntals conceptuals D’aleshores ençà, els puntals han estat els mateixos que els van veure néixer i créixer, en defensa dels valors socials que donen caràcter propi al cooperativisme: l’autogestió i la democràcia econòmica, l’impuls a l’economia social com a sector diferenciat, i la posada en funcionament d’un mercat social de xarxa comunitària, que és on es va ubicar el naixement d’Arç Intercooperació Econòmica el 1998. De nou i un cop més, tossudament alçats davant la contradicció. Perquè a mitjans de la dècada dels noranta va sorgir una nova dicotomia en forma de dificultat que calia abordar: la competència amb la gran distribució (protagonitzada en aquells moments per El Corte Inglés i el RACC), amb la venda directa per part de les companyies asseguradores o la banca, que no es podien afrontar amb criteris d’intermediació convencional de l’assegurança.

I de nou, cercaren la millor sortida, la més segura: la social i solidària. A través de la conversió dels mil assegurats individuals d’Arç Cooperativa en socis de consum d’Arç Intercooperació Econòmica (AIE), dinamitzaren la nova cooperativa Núm.

315

coop-315

21/11/08

12:03

Página 12

12 Les Nostres Cooperatives

mixta de treball i consum, que avui la protagonitzen els 5.600 socis i sòcies. Perquè AIE va néixer per promoure el consum responsable de serveis personals, des de la sinergia i la complicitat amb l’àmbit del comerç just, les finances ètiques i el mercat social. Un cooperativisme de consum d’àmplia gamma, que va del cotxe compartit (Avancar Carsharing) al portal virtual de Botiga Social, construït colze a colze amb Trèvol SCCL, on es poden adquirir béns i serveis d’un catàleg amplíssim, que ofereix des de productes alimentaris fins a viatges, cultura o turisme.

Durant un quant temps —ben bé dos anys— s’hi podia adquirir fins i tot energia verda, a través d’Electranorte. L’aposta estratègica, però, es va veure impedida pel dèficit tarifari i l’oligopoli de les grans elèctriques. En tot cas, però, des de la cooperativa de treball ja gestionen un volum de 7,5 milions d’euros anuals en primes d’assegurances de tota mena: personals (llar, cotxe, vida) i col·lectives (multirisc, Núm.

315

responsabilitat, accident) en qualsevol vessant. I on cal afegir els 1,250 milions d’euros anuals en compra social que ja facturen des de la cooperativa mixta.

D’assegurar la sostenibilitat a garantir l’ètica Amatents a les necessitats del sector, Arç Cooperativa és també, i sobretot, la pionera en l’assegurança d’energies renovables. Tan pioners en economia sostenible que van ser els primers, a la dècada dels vuitanta, en assegurar un aerogenerador —de l’aleshores cooperativa Ecotècnia—, fet que els va dur a especialitzar-se i a esdevenir, a través de l’aprenentatge continuat i el coneixement profund del sector a la UE i els EUA, el primer referent independent d’assegurança de renovables, particularment en les energies eòlica i fotovoltaica.

I, com que no paren, des de fa uns quants anys estan entestats a assolir un segell de certificació de l’assegurança èticament orientada; cosa que va en camí d’esdevenir

realitat. EthSi ja és avui marca europea registrada, propietat de FETS, i serà l’assegurança ètica i solidària del futur, sota un concepte radicalment nou que aplegarà els criteris mutualistes amb les exigències d’unes finances ètiques i transparents. Mentrestant, a Arç Cooperativa altres tasques sempre pendents del cooperativisme ja estan resoltes. El relleu generacional, per exemple. Amb catorze treballadors i treballadors i un testimoni que es va traspassant, on va prenent protagonisme central una generació que té entre trenta i quaranta anys, alimentat amb incorporacions molt més joves.

Interrogat finalment sobre el futur d’Arç i l’economia social, Jordi Via demana “més visibilitat socioeconòmica de l’economia social i més construcció de mercat social, que hauria de simultaniejar-se amb un rol d’agent sociopolític”. La concreció d’Arç d’aquest doble compromís amb la transformació social es materialitza en tres eixos: finances ètiques i solidàries, formació i mitjans de comunicació. En les finances alternatives són membres proactius de Coop57 i FETS. En els aspectes formatius són membres d’Aposta, un dels impulsors del postgrau d’economia cooperativa que desenvolupa la Universitat Autònoma de Barcelona, i s’aboquen a la recerca de models organitzatius de gestió cooperativa integral. I en els aspectes comunicatius i de difusió van ser també els impulsors de la revista Nexe. Quaderns d’Autogestió i Economia Cooperativa i alhora col·laboren amb Illacrua, La Directa o el quinzenal Diagonal.

La crisi actual: Perversió a l’engròs Indefectiblement, la conversa amb Jordi Via acaba derivant cap l’actual context de crisi, davant del qual es mostra taxatiu: “Per si hi havia algú que encara dubtava del rol cabdal que tenien les asseguradores en l’actual model de sistema financer, ara tot s’ha fet evident.” I diu noms: Fortis i Aegon als Països

coop-315

21/11/08

12:03

Página 13

Les Nostres Cooperatives 13

Baixos o Ethias a Bèlgica. Però s’atura en el cas de la nord-americana AIG. De memòria, plasma els nivells de perversió: les asseguradores eren les qui encobrien, amagaven i “netejaven” els riscos dels fons tòxics (420.000 milions de dòlars en el cas d’AIG). Alhora AIG també assegurava la responsabilitat civil dels directius dels bancs d’inversió. I també era inversora dels propis fons. El triple salt mortal duia inevitablement al col·lapse. Davant la dimensió de la crisi, Via constata dues vies: la preconitzada “refundació” del capitalisme, o bé la construcció d’una economia postcapitalista, on les necessitats humanes, l’ètica i la solidaritat prenguin centralitat d’una vegada.

ra i personal, que malgrat totes les dificultats, l’aposta és irreversible. És un full de ruta i de vida: “Per res tornaria a l’economia convencional.” Segona, la constatació i sensació clara que el procés s’ha consolidat i cristal·litzat i que hi ha alternatives al món assegurador.

Tercera, per acabar —“sense eufòries”, matisa—, que s’ha donat un procés molt positiu i que, “malgrat les ingents tasques pendents, s’ha fet evident un salt qualitatiu: fa vint-i-cinc anys l’economia solidària era una gran desconeguda. Ara no.” Potser és aquesta la lliçó fèrtil d’Arç Cooperativa, el bagatge col·lectiu però transferible, que és

no témer la contradicció, sinó fitar-la cara a cara i aprendre a gestionar-la i encarrilar-la. Tot plegat és la maduració fèrtil del compromís ferm amb la utopia. I on la història d’Arç Cooperativa s’arrela perfectament en el paradigma descrit per l’uruguaià Eduardo Galeano: “Ella és a l’horitzó. M’apropo dues passes, i ella se n’allunya dues. Camino deu passes més, i l’horitzó se’n va deu passes més enllà. Per més que camini, mai no l’enxamparé. ¿Per a què serveix la utopia? Per a això serveix: per caminar.”

Una prova més que, ben llaurat i regat amb cura cada dia, l’arç blanc (Crataegus monogyna), que simbolitza la cooperativa, ha esdevingut un arbust robust molt ramificat. Que actua com a referent ineludible n’hi ha proves fefaents arreu. Avançant en la intercooperació i en la construcció de sector de l’economia social catalana, Arç va impulsar, entre d’altres, la Xarxa d’Economia Solidària, sota l’influx alternatiu del primer Fòrum Social Mundial de Porto Alegre i la constitució de la Xarxa Global de Socioeconomia Solidària. Com a membres de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC), de la que Via n’ha estat president, i també d’Aposta. I de

FETS, i de Coop57 i de NEXCOOP. Enxarxament i empoderament al servei de l’economia solidària i alternativa.

Potser per això el 14 de novembre, amb una sala a vessar al Centre Artesà Tradicionàrius de Gràcia, amb motiu de la festa del 25è aniversari, el grup de rumba Dijous Paella els cantarà l’aniversari feliç filant prim: “Avui fas anys tu no ens enganyes / i els companys i les companyes / fins aquí hem vingut. / Vas a tot drap / per l’univers / damunt d’aquest planeta / i has completat / la volta al Sol / amb admirable dignitat. / I els companys i les companyes / et desitgem sort i salut.” Sort i salut, és clar. I per molts anys.

David Fernàndez

Utopia, motor de canvi I aquí tornem al mirall del 1983, cara a cara davant un mot: coherència. Fàcil de dir i sempre complex —però no complicat— de complir. Perquè, fet i fet, aquesta és la història d’Arç, viscuda cada dia fa vint-i-cinc anys; un ull a la lluna i els peus a terra. Entre la voluntat d’arribar i la certesa que el camí es fa passa a passa, com en el viatge a Ítaca de Kavafis. ¿Síntesis? En Jordi Via en fa tres. Prime-

Un cartell a la cuina, a l’escola, a la masia...

En les escletxes de tota història, en les beceroles de qualsevol aventura on el camí no és encara escrit, hi ha sempre espai per la microhistòria. Molts de nosaltres coneixem de ben segur algun dels popularitzats trenta-cinc mil cartells sobre plantes medicinals que encara avui inunden cases i habitacions. Rere el cartell hi ha l’ombra allargada i solidària d’Arç Cooperativa, que inicialment també va obrir serveis editorials —Arç Edicions— orientats a la tasca editorial i a la divulgació i didàctica del món de la natura i el pensament cooperatiu.

Núm.

315

coop-315

21/11/08

12:03

Página 14

14 Entrevista

Conversa amb Josep Fernàndez i Pilar Frago

“Estem posant les bases perquè es conegui la història del cooperativisme” En el número 312 de Cooperació Catalana vam publicar un diàleg entre Santiago Esteban, Joan Josep Gonzàlez i Agnès Giner per comentar i valorar el conveni per preservar i difondre els fons del cooperativisme català aplegats per la Fundació Roca i Galès. En aquest número fem el mateix amb l’altra part implicada en el projecte: l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). Josep Fernàndez és el cap de l’àrea de fons històrics de l’Arxiu Nacional de Catalunya. Pilar Frago, tècnica arxivera de la mateixa àrea, és la persona de l’ANC que s’encarrega de coordinar la descripció i digitalització dels fons documentals de la Fundació Roca i Galès.

¿Com valoreu des de l’ANC el conveni per preservar i difondre els fons documentals de la Fundació Roca i Galès?

Josep Fernàndez: En fem una valoració molt positiva, perquè una de les tasques de l’Arxiu Nacional de Catalunya és, precisament, fer que el patrimoni documental que està en mans d’associacions, fundacions i entitats privades pugui ser conegut pels investigadors, el públic i la societat. Entenem que Núm.

315

hem de col·laborar amb entitats com la Fundació Roca i Galès per fer que aquest patrimoni, en aquest cas del món cooperatiu, arribi a la societat. Per tant, la valoració és positiva i la prova és que, quan va aparèixer la possibilitat de col·laborar-hi, ràpidament ens vam posar d’acord. ¿Quina rellevància té aquest fons?

Pilar Prago: Bé, de fet són un conjunt de fons. La Fundació ha anat aplegant un gran ventall de

fons documentals vinculats al món del cooperativisme, des dels arxius hitòrics d’un gran nombre de cooperatives de consum que partiren processos de liquidació, a la documentació generada per organitzacions com les federacions de cooperatives. D’altra banda, també custodia una part del fons personal del cooperativista i polític Joan Ventosa i Roig que conté part de la seva obra creativa. La Fundació conserva un gran nombre de fons i molt antics com el de la Flor de Maig, en què hem estat treballant fins ara, que abasta des de la darreria del segle XIX, des de la dècada dels 1870 fins el 1946, any de la seva liquidació, i d’altres, com el de la Rubinenca, que va iniciar la seva activitat el 1897 i va perdurar fins als anys 1970. Es tracta de fons de gran rellevància per l’estudi del moviment cooperativista.

La tasca que es farà, ¿creieu que pot servir per donar a conèixer què és el cooperativisme?

Josep: Les tasques que farem són unes tasques arxivístiques molt

coop-315

21/11/08

12:03

Página 15

Entrevista 15

tècniques, fetes per especialistes: identificar i catalogar els fons i preparar els documents per ser digitalitzats; després vindran les màquines, es digitalitzaran els documents i, finalment, els posarem al web de l’arxiu perquè es puguin veure per internet. Poden semblar tasques molt tècniques, però sense aquestes no es poden difondre els fons. És molt evident que conèixer la història del cooperativisme (els fundadors, les persones, les entitats que hi van lluitar, el paper històric que el cooperativisme ha tingut a Catalunya) es farà, en part, gràcies al coneixement dels fons documentals de la Fundació Roca i Galès. Per tant, amb aquest treball, que d’entrada pot semblar molt tècnic, el que fem, en certa manera, és posar les bases perquè la història del cooperativisme sigui coneguda, perquè darrere nostre segurament vindran els historiadors, que són els qui faran les investigacions i escriuran els llibres.

bé són rellevants. ¿Com s’integren aquests darrers a l’ANC? Nosaltres tenim un segon apartat, anomenat Arxiu de Complement, una gran base de dades on anem migrant els inventaris i les imatges digitalitzades de fons documentals que són d’interès per a la història, però dels quals nosaltres no tenim l’original, només la còpia. Una vegada haguem integrat les còpies procedents de la Fundació Roca i Galès dins d’aquest apartat de l’Arxiu de Complement, li farem el mateix tractament i difusió que fem amb els nostres fons propis. Ho posarem a Internet, ho difondrem en el nostre butlletí i donarem servei als investigadors, que tindran diverses opcions: anar directament a la Fundació Roca i Galès a consultar els originals o bé venir a l’ANC; fins i tot podran visualitzar els documents a internet i fer la investigació a partir de les còpies digitals.

¿Com s’inseriran aquests fons dins l’Arxiu Nacional de Catalunya un cop estigui feta tota la feina?

Pilar: Primer de tot, el que hem fet és identificar els diferents fons.

Hem obert tots els arxivadors, totes les unitats d’instal·lació que hi ha a la Fundació, per saber què hi ha, i hem fet una correlació de feines. Un cop hem identificat els diferents fons (La Flor de Maig, La Dignitat, El Reloj, La Barcelonesa, La Unió Territorial de Cooperatives, etc.), n’hem seleccionat un en concret, que ha estat el de La Flor de Maig, perquè té una sèrie de característiques específiques (era un fons propi, té unes imatges precioses), perquè és rellevant i signifi-

Josep: A l’Arxiu Nacional, hi estem dividits en dues grans seccions: l’una està constituïda pels fons documentals i col·leccions dels quals en tenim l’original, és a dir, els fons que conservem directament, entre els quals es troben els d’algunes cooperatives.

Pilar: Sí, el fons de la Rubinenca.

Josep: Després hi ha una sèrie de fons que es conserven en mans dels particulars, com és el cas de la Fundació Roca i Galès, que tam-

¿Quin pla de treball teniu per fer tota aquesta tasca?

catiu i perquè va ser l’entitat capdavantera de les cooperatives de consum. Aleshores hem començat a fer el tractament d’aquest fons: l’hem analitzat i descrit, estem passant a la fase de digitalització i, quan el tinguem tot acabat i haguem comprovat que està tot en condicions òptimes, posarem aquest fons al nostre programari i el penjarem a internet. Després anirem fent els altres fons. ¿Quan es podran veure els primers resultats?

Pilar: Fem una previsió de final d’aquest any o començament del vinent. ¿Quina metodologia feu servir?

Pilar: Primerament, com et deia abans, hem fet la identificació dels fons. Una vegada els hem identificats, classifiquem la documentació de cada fons segons el quadre de classificació per a fons d’associacions i fundacions que utilitzem a l’Àrea de Fons Històrics de l’ANC, i la descrivim. Diem què és i què conté. Una cosa que és molt útil per a la cerca és fer un índex onomàstic de les persones físiques i jurídiques que figuren en aquesta documentació.

Josep: Si el que pretenem és que aquestes còpies digitals, que qualsevol persona podrà veure a casa seva per internet, substitueixin l’original i tinguin el mateix valor informatiu, testimonial i jurídic que aquest, tot aquest treball s’ha de fer d’acord amb uns procediments que n’assegurin la veracitat i la qualitat. Per tant, en la caNúm.

315

coop-315

21/11/08

12:03

Página 16

16 Entrevista

talogació d’un fons com el de La Flor de Maig hem de fer la descripció i la catalogació segons una normativa internacional homologada, que es fa igual aquí que, per exemple, a París. Aquesta normativa ve de la Unesco — se’n diu ISAD(G)—, però cada país la pot adaptar perquè té la seva pròpia tradició arxivística.

En el conjunt de l’Estat espanyol, els catalans vam ser els primers que vam adaptar aquesta normativa internacional amb la Norma de descripció arxivística de Catalunya (NODAC). Per tant, aquesta feina de descripció s’intenta fer d’acord amb la NODAC. Després hi ha una segona fase: preparar aquest material perquè sigui digitalitzat. Això s’ha de fer d’una manera que sigui autèntica i, finalment, s’ha de posar a internet de forma que l’historiador l’entengui. Estem parlant d’uns procediments de treball homologats, d’acord amb una normativa internacional, perquè ningú pugui dubtar després de la veracitat i l’autenticitat dels documents que tindrà a la xarxa.

Núm.

315

Quan tot això estigui fet, ¿com es podran consultar aquests documents? ¿Es podran fer cerques específiques?

Pilar: Això funciona així: hi ha una base de dades on es fa la descripció de les unitats documentals, en la qual es pot fer la cerca per tots els seus camps: pel títol del document, les dates, els noms de persona i de lloc, etc. Aquesta descripció està enllaçada a les imatges dels documents. Aleshores, es pot demanar el document perquè aparegui a la pantalla de l’ordinador.

Josep: És a dir, que pot haver-hi un historiador que entri a internet i demani què tenim sobre La Flor de Maig o sobre cooperatives de Catalunya per àrees de cerca a través de la base de dades, perquè tots aquests catàlegs van a una única base de dades. Aleshores, rebrà la informació que, dins l’Arxiu de Complement, hi ha al fons de la Flor de Maig o de la Rubinenca. Llavors l’historiador podrà entrar dins d’aquest fons i, una vegada hagi seleccionat els documents que vol consultar, tindrà l’opció d’obrir-los i li sortirà la fotografia digital a la pantalla.

És a dir, que serà plenament consultable des de casa o des del despatx.

Pilar: A més, alhora aquesta imatge digital també funciona com una còpia de seguretat. L’original, conservat a l’arxiu de la Fundació Roca i Galès, quedarà preservat perquè s’evitarà la manipulació, que provoca un deteriorament. El que interessa és que el document original estigui conservat en unes condicions òptimes, és a dir, que estigui instal·lat en un tipus de paper de pH neutre i protegit dels agents externs que puguin alterar-lo. Si tens la imatge digital, el que fas és visionarla a través d’un PC i d’una pantalla. A més a més, amb una còpia digital jugues amb un avantatge: si vols, pots ampliar-la i comprimir-la. El que no pots fer és manipular-la.

Josep: Ara als arxius públics, que ja tenen una part dels seus fons digitalitzats, per poder consultar un original cal una autorització especial, perquè s’entén que la còpia es fa per facilitar la difusió i per preservar l’original.

coop-315

21/11/08

12:03

Página 17

Entrevista 17

Per tant, compliria una doble funció: facilitar la difusió i la consulta, i la conservació.

Josep: Aquests són els dos puntals d’un arxiu.

I la tecnologia actual ho facilita molt.

Pilar: A més a més, en posar els documents reproduïts a la xarxa, el tipus d’usuari que pot accedir a un arxiu és molt ampli. Ara qualsevol persona, des de casa seva, pot consultar-los. El perfil tradicional de l’historiador acadèmic o professional s’ha ampliat moltíssim i ha donat lloc a altres usuaris amb interessos diversos.

I es pot consultar el fons quan es vulgui.

Josep: La imatge que es tindrà per internet serà una imatge de baixa qualitat, en baixa resolució, suficient per llegir i per fer una investigació. El que promovem és la consulta i la investigació d’aquest material, un deure i un dret constitucional que els poders públics han d’atendre i promoure. Una altra cosa és l’ús lucratiu que es vulgui fer d’aquest material digitalitzat. Per

exemple, una editorial que necessita unes còpies per il·lustrar una enciclopèdia o un article: aquest ús lucratiu exigirà unes còpies d’alta definició que no podrà descarregar d’internet; haurà de demanar-ne una còpia a la Fundació o a l’ANC i, si escau, haurà de pagar una taxa.

Ara la Fundació Roca i Galès té un patrimoni documental molt important però molt poc conegut. A hores d’ara, els qui coneixen aquest fons pertanyen a un cercle molt reduït i molt especialitzat. Quan això surti a internet, la Fundació s’haurà de plantejar quin ús fa d’aquest material. Hi ha un ús lliure i gratuït de tothom i per a ús científic, i pot haver-hi un ús lucratiu que la Fundació Roca i Galès s’haurà de plantejar com gestiona. És delicat de distingir l’ús lucratiu del no lucratiu.

Per exemple, el fet que una editorial demani reproduir un document no vol dir necessàriament que sigui amb una finalitat lucrativa, perquè hi ha molts llibres que no es venen, que no tenen sortida al mercat. Ara bé, si un diari vol fer uns fascicles setmanals el diumenge, evidentment això és una finalitat lucrativa.

Pilar: O, per exemple, en el cas del fons de La Flor de Maig hi ha fotografies molt interessants que podrien ser utilitzades per recrear un magatzem de queviures, centre de reunió, bar... en definitiva fer un decorat. Aquests usos s’han de matisar exactament.

Josep: La difusió que es farà de l’arxiu de la Fundació Roca i Galès per internet ho canvia tot. De ser un fons tancat, poc conegut, d’especialistes, passarà a ser un fons que serà a la xarxa. Això implicarà per a la Fundació una revolució en l’ús d’aquests fons. Es poden demanar documents per a exposicions, per exemple. Això comporta una casuística que la Fundació haurà de definir.

Pilar: Estem parlant de fons que tenen imatges, però n’hi ha un, per exemple, que no té imatges però conserva unes capçaleres treballades des del punt de vista gràfic que són una meravella. Cada fons té la seva gràcia, el seu valor específic.

Raimon Gassiot Ballbé Ex-libris, sccl Núm.

315

coop-315

21/11/08

12:03

Página 18

18 Gestió Empresa Cooperativa

Diferències entre el PGC de pimes i el PGC abreujat

D

e manera simultània al Pla general comptable, s’ha aprovat un Pla general comptable per a pimes, que té com a objectiu recollir els continguts relacionats amb les operacions realitzades, amb caràcter habitual, per a aquest tipus d’empreses. Cal subratllar el caràcter voluntari d’aquest PGC de pimes, l’aplicació del qual és opcional per a les empreses que compleixen dues de les condicions que s’enumeren a continuació, almenys durant dos exercicis consecutius: a) Que el total de les partides de l’actiu no superi els 2.850.000 euros. b) Que l’import net de la seva xifra anual de negocis no superi els 5.700.000 euros. c) Que el nombre mitjà de treballadors ocupats durant l’exercici no sigui superior a cinquanta.

Addicionalment, s’exigeix que l’empresa no es trobi en cap dels supòsits d’exclusió regulats a l’apartat 2 de l’article 2 del Reial decret 1515/2007, entre els quals podem trobar que l’empresa hagi emès valors admesos a negociació en mercats regulats de qualsevol estat membre de la UE, o que la seva moneda funcional sigui diferent de l’euro, entre d’altres.

Com que un gran nombre de cooperatives compleixen els requisits que s’estableixen per a l’aplicació del PGC de pimes, pot sorgir el dubte de continuar aplicant el PGC i presentar els comptes anuals abreujats, com fins ara, o bé començar a aplicar el Pla de pimes.

A continuació s’indiquen els principals canvis amb què podrien trobar-se les cooperatives que canviïn del PGC abreujat al PGC de pimes.

Núm.

315

• Desapareix el concepte d’actius no corrents i grups alienables d’elements, mantinguts per a la venda. S’elimina dels comptes anuals la partida d’actius no corrents destinats a la venda en un període inferior a l’any, que no s’amortitzaven. Aquest canvi ajuda a simplificar la classificació dels actius i obliga a fer l’amortització de

tots els actius amortitzables, siguin actius no corrents en ús, o mantinguts per a la venda.

• Valoració de l’actiu i el passiu financer pel valor raonable de l’actiu arrendat. L’arrendatari d’un arrendament financer (p. e., lísing) haurà de valorar l’actiu i el passiu financer pel valor raonable

coop-315

21/11/08

12:03

Página 19

Gestió Empresa Cooperativa 19

de l’actiu arrendat. En el cas del PGC abreujat, l’arrendatari està obligat a valorar l’actiu i el passiu financer per l’import més petit entre el valor raonable i el valor actual a l’inici de l’arrendament dels pagaments mínims acordats. El Pla de pimes ajuda a simplificar la valoració dels arrendaments financers.

• Desapareixen alguns grups d’actius i passius financers. El PGC de pimes simplifica la classificació dels actius i passius financers, atesa la poca utilització dels instruments financers per part de les pimes. Ara bé, quan una empresa que apliqui el PGC de pimes faci una operació amb instruments financers, el tractament del qual no

estigui considerat, haurà de remetre’s al PGC. • S’elimina el fons de comerç, les combinacions de negocis i operacions de fusió, escissió i aportacions no dineràries d’un negoci. Així com els passius per retribucions a llarg termini al personal i les transaccions amb pagaments basats en instruments de patrimoni. Es considera que aquestes operacions no són habituals entre les pimes i s’elimina la normativa comptable relacionada.

Les pimes que facin alguna d’aquestes operacions hauran de remetre’s al PGC. • L’Estat de canvis en el patrimoni net (ECPN) conté un únic do-

cument anomenat “Estat d’ingressos i despeses reconeguts”.

S’elimina un document anomenat “Estat total de canvis en el patrimoni net”, que sí que presenta el PGC abreujat. Desapareixen els grups 8 i 9. I els únics ingressos i despeses reconeguts en el patrimoni net són els relacionats amb subvencions, donacions i llegats.

Tal com es comentava més amunt, el PGC de pimes només pot ser aplicat per empreses que presentin els seus comptes anuals en euros; per tant, totes les partides referides a canvis de valor de moneda desapareixen dels comptes anuals.

També cal recordar que les cooperatives que decideixin aplicar el PGC de pimes l’hauran de mantenir un mínim de tres anys, sempre que no deixin de complir dos dels tres requisits establerts durant dos exercicis consecutius.

Finalment, cal esmentar que els continguts que s’han d’incloure en la memòria segons el PGC de pimes i el PGC abreujat presenten algunes diferències significatives, sobretot en l’apartat dels instruments financers, que seran tractades en propers articles.

Ramon Bastida Coordinador de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID) Núm.

315

coop-315

21/11/08

12:03

Página 20

20 Economia Social

La fi del paradigma neoliberal: una oportunitat per a l’economia social Ascens i decadència d’un model Hi ha pocs dubtes que la crisi financera de l’any 2008 ha marcat el final d’una època. Sembla que les coses ja mai més seran iguals en el capitalisme mundial. Des del crack del 1929, el sistema econòmic internacional no havia viscut cap crisi comparable. El terrabastall financer no només s’ha endut per davant tres dels cinc principals bancs d’inversió de Wall Street, no només ha provocat una caiguda sostinguda de les borses, no només ha pa-

Núm.

315

ralitzat el mercat interbancari i ha reduït a mínims la liquiditat de les entitats financeres, és més que tot això: estem assistint al final d’un cicle econòmic que ha durat vàries dècades.

De fet, aquests mesos estem assistint al final del cicle neoliberal, una etapa de la història del capitalisme que va tenir com a pròleg la crisi del petroli dels anys setanta. El tret de sortida d’aquest cicle va ser l’arribada al poder de Reagan i de Thatcher, que van enterrar el keynesianisme que s’havia anat estenent com a filosofia econòmica

arran de la crisi del 29 i que va assolir la seva plena hegemonia durant les dècades posteriors a la Segona Guerra Mundial. Els acords de Bretton Woods eren un intent per organitzar l’economia mundial d’acord amb aquesta perspectiva keynesiana. De la mateixa manera que l’Estat assumia el rol d’estabilitzador econòmic a escala nacional, el FMI s’encarregava de garantir l’estabilitat dels intercanvis monetaris internacionals.

Tanmateix, la crisi dels setanta va qüestionar fortament aquesta lògica keynesiana. Thatcher i Reagan

coop-315

21/11/08

12:03

Página 21

Economia Social 21

van aprofitar la situació per impulsar una “revolució” en les polítiques econòmiques occidentals, inspirada en la doctrina neoliberal de Miton Friedman i l’Escola de Chicago. I van imposar un gir radical al FMI, per tal que es convertís en l’impulsor de les polítiques neoliberals a escala mundial. Si l’arribada d’aquests nous líders fou l’inici del paradigma neoliberal, el seu moment de clímax arribà a penes deu anys després, amb la caiguda del mur de Berlín, l’any 1989 i la fi del socialisme d’Estat centralment planificat.

Tanmateix, només deu anys després, just en el moment del canvi de mil·leni, el neoliberalisme començava ja a ser seriosament qüestionat gràcies a l’emergència del primer moviment social d’escala global: el moviment altermundialista, que tenia el seu epicentre al Fòrum Social Mundial. Si bé aquest moviment no va aconseguir imposar un paradigma alternatiu clar i definit, és innegable que va trencar l’hegemonia ideològica neoliberal de manera irreversible. Després de dues dècades d’obediència quasi religiosa al “Consens de Washington”, el FMI passava ara a la defensiva. L’aportació intel·lectual en clau crítica d’alguns dels millors economistes del món, com Joseph Stigltz, Amartya Sen o Paul Krugman -tots ells futurs premis Nobels- acabava de rematar la contraofensiva.

En aquest clima de decadència ideològica, la crisi actual ha suposat la implosió definitiva d’aquest paradigma basat en la desregulació, la no intervenció pública, la confiança dogmàtica en l’eficiència dels mercats autorregulats, les privatitzacions indiscriminades i la liberalització financera i comercial a ultrança, sense tenir en compte el ritme ni les condicions. Els mercats financers internacionals –amb Wall Street al capdavant- eren el màxim exponent d’aquesta filosofia: uns mercats que, a base d’autorregulació, havien fet de la recerca de la màxima rendibilitat a qualsevol preu, en el mínim temps pos-

sible, la seva única màxima. La conseqüència d’això l’hem vist de manera prou dramàtica aquests darrers mesos: entitats financeres que assumien riscos ja no imprudents sinó directament suïcides; manca completa de transparència; incapacitat de les agències de rating per avaluar correctament els riscos; irresponsabilitat dels directius de les grans firmes d’inversió, el sistema de remuneració dels quals no només els proporcionava sous immorals sinó que premiava exclusivament els guanys a curt termini, negligint completament les conseqüències de les seves decisions a mig termini.

Tot això és el què sembla que s’ha acabat amb aquesta crisi financera que, a aquestes alçades, s’ha convertit ja en una crisi de l’economia real que empobrirà els països, abocarà centenars de milers de persones a l’atur arreu del món i, molt probablement, incrementarà arreu els índexs de pobresa.

El món no es pot permetre –i no s’ho permetrà- sortir d’aquesta crisi sense assenyalar-ne els responsables i extreure’n les lliçons. Avui ja hi ha un consens global sobre la necessitat de regular estrictament els mercats financers i refer les ins-

titucions econòmiques internacionals: no podem governar l’economia global del segle XXI amb institucions fetes a la mida de l’economia del segle XX. I, sobretot, cal posar frens institucionals a la cobdícia. Com explica Krugman: “(...) la ideologia conservadora, amb la seva convicció que la cobdícia és sempre bona, ha ajudat a crear questa crisi. El que va dir Franklin D. Roosevelt en la seva segona presa de possessió – ‘sempre hem sabut que l’interès egoista i irresponsable era dolent des del punt de vista moral; ara sabem que és dolent des del punto de vista econòmic’ - no ha estat mai tan cert como avui.”

El retorn de la “mirada socialdemòcrata” Aquest canvi de paradigma també hauria de ser una oportunitat –deixant per un moment la prudència verbal a un costat, ens atreviríem a dir que es tracta d’una oportunitat històrica- per a l’altra economia: ens referim a l’economia social, les cooperatives i la resta d’organitzacions que formen la xarxa d’economia alternativa –banca ètica, SALs, mútues, moviments de consum responsable, etc-. El paraNúm.

315

coop-315

21/11/08

12:03

Página 22

22 Economia Social

digma neoliberal també havia tingut les seves conseqüències negatives pel què fa a l’economia social. Seguint l’encertada classificació de Jordi Garcia (“La cama adormida de l’economia Solidària” a Nexe, 20 Barcelona: FCTC, juny 2007. Pàg. 47-57), es podria dir que hi ha tres mirades possibles sobre el món de les empreses democràtiques i de propietat col·lectiva. Per a la mirada neoliberal, l’economia social és una realitat residual, un univers d’organitzacions vulnerables i, en el millor dels casos, pal·liatives de situacions de crisi, una raresa destinada a desaparèixer. La mirada socialdemòcrata, radicalment diferent, considera que l’economia social és una part integrant –i necessària- de tot sistema econòmic de mercat: l’assumeix amb normalitat i en valora les seves especificitats com una aportació insubstituïble a la vida econòmica. Per últim, la mirada postcapitalista veu en aquesta altra manera de fer economia –una manera, en algun sentit, no capitalistael laboratori en el qual experimentar noves fórmules que ens permetin trobar la “porta de sortida” de l’actual sistema econòmic, l’embrió a partir del qual construir un sistema econòmic alternatiu –un sistema de mercat “social” o “socialista”, per dir-ho temptativament-.

Si el paradigma neoliberal, com no podia ser d’altra manera, ha imposat la seva mirada sobre l’economia social, la crisi d’aquest paraNúm.

315

digma hauria de servir per alliberar-nos d’aquesta mirada i aconseguir que la visió hegemònica sobre el cooperativisme i la resta de l’economia democràtica i de propietat col·lectiva es correspongui, com a mínim, amb la mirada socialdemòcrata. En aquest sentit, és molt significatiu que un dels principals economistes neokeynesians del moment, i un dels més influents del món, Stiglitz, s’hagi pronunciat en aquest sentit arran de la crisi financera: assenyalant l’oportunitat que el moment actual suposa per a l’economia social.

Concretament, va afirmar el premi Nobel, en una conferència celebrada el setembre del 2008, en plena hecatombe financera: “Una economia equilibrada, basada en un sistema econòmic plural, amb un sector privat tradicional, un sector públic eficaç i amb un sector creixent d’economia social (…), aquesta és la resposta que cal donar al “fonamentalisme de mercat”, que ha tingut com conseqüència el terratrèmol financer que s’ha produït en els darrers dies. (…) Hi ha molts països, des d’Europa fins l’Est d’Àsia, l’èxit dels quals s’ha basat en l’equilibri entre mercats, administració i altres tipus d’entitats, inclosa l’economia social. A Europa, i també als Estats Units, les societats s’han desenvolupat tradicionalment amb el recolzament d’un sector públic fort -en aspectes com l’educació, la regulació dels mercats, i el foment de la ciència- i amb una

representació essencial d’entitats d’economia social en sectors com el crèdit, l’agricultura i l’habitatge.

Entre les fites assolides per l’economia social, cal destacar la presència de cooperatives, mutualitats i entitats no lucratives entre les principals empreses d’èxit als EEUU, amb exemples reconeguts en sectors como la comunicació, agricultura, educació, la salut i una part important de l’habitatge en ciutats com Nova York.”

Però l’argument de Stiglitz va encara més enllà. No es tracta només de reinvindicar el “dret” i el “lloc” de l’economia social en el si de l’economia de mercat, sinó d’adonarse que si el paradigma neoliberal és efectivament abandonat, molt probablement l’espai d’aquesta tendirà a créixer. Per quines raons?

Fonamentalment, per dues. La primera raó és ben senzilla: el neoliberalisme intentava basar la competitivitat en la reducció de costos, principalment el costos laborals, argument en el qual basava la seva ofensiva desreguladora. Si la competitivitat i l’eficiència, d’ara endavant, ja no es poden seguir perseguint a base de precaritzar la força de treball i de posar en risc la cohesió social, quina és la via natural per a aconseguir-les? Només pot ser una: la innovació. I allò que ens fa notar Stiglitz és que el caràcter democràtic de les cooperatives fa que estiguin estructuralment orientades a buscar la competitivitat en la innovació i no en l’explotació dels treballadors. Per tant, es tractaria d’organitzacions especialment ben preparades per a la nova filosofia que s’anuncia, en substitució de la filosofia neoliberal en retirada.

Concretament, afirma l’economista: “Les raons d’èxit de l’economia social rauen en seus propis valors, especialment per la seva forma de gestió democràtica i per la seva manera de relacionar-se amb les persones amb les que interactua, que te menys tendència a explotar-les. Una economia en la que preval l’interès privat per sobre del públic no és innovadora, més aviat

coop-315

21/11/08

12:03

Página 23

Economia Social 23

obstaculitza la innovació i l’eficiència per a maximitzar els seus beneficis. Un augment de la democràcia interna en les empreses no només pot garantir un entorn laboral més agradable, sinó també més innovador i, per tant, una societat més innovadora en el seu conjunt”.

En tot això, conclou, cal fomentar aquestes “formes alternatives d’organització econòmica”, i cal fer més “per a identificar la contribució que estan realitzant en la nostra societat”. La qual cosa ens enllaça amb la segona raó. Si el paradigma neoliberal mesurava l’èxit de les societats exclusivament en termes de creixement del PIB, sense tenir en compte ni la distribució d’aquest creixement entre els ciutadans, ni el seu impacte sobre la desigualtat, ni la seva contribució al desenvolupament social, el nou paradigma hauria de superar ràpidament aquesta mirada tan reduccionista i deshumanitzada sobre la realitat econòmica. Cada vegada més, les societats hauran de mesurar el seu èxit en termes de progrés social més que en termes

de progrés econòmic –sense oblidar, això sí, que aquest és una condició imprescindible d’aquell-. I és força evident que el gran avantatge de les empreses de l’economia social respecte de les empreses capitalistes tradicionals és la seva superior capacitat per a produir riquesa econòmica i distribuir aquesta riquesa de manera simultània. És a dir, l’economia social no només crea riquesa sinó que, al mateix temps, crea benestar i cohesió social. En aquest sentit, afirma Stiglitz: “Mesures com el PIB no reflecteixen el conjunt més ampli de valors i resultats que produeixen les entitats d’economia social. (...) Serveixin d’exemple els índex de satisfacció en el treball o sobre el benestar d’una comunitat. (...) Cal crear indicadors que valorin tota una sèrie d’objectius de progrés social, amb la fi d’evaluar de manera més precisa la contribució de totes aquestes entitats.”

Hi ha qui podrà dir que la mirada socialdemòcrata és encara insuficient —i ho compartim— i que cal avançar en la direcció que assenyala la mirada postcapitalista. D’a-

cord, però només quan la perspectiva que hem anomenat socialdemòcrata sobre l’economia social estigui plenament assentada es podrà avançar de manera resolta i sòlida en la perspectiva obertament postcapitalista. No podem negar que la crisi actual ha permès recuperar, fins a cert punt, l’interès per trobar la “porta de sortida” del sistema. En aquest sentit obre encara més oportunitats a l’economia social, doncs no tenim cap dubte que a partir d’ara es convertirà en un objectiu preferent –tant a nivell pràctic, com a nivell teòric- de tots aquells que es decideixin a explorar el camí cap a un sistema econòmic alternatiu –que, en qualsevol cas, no pot deixar de ser un sistema de mercat, vista que les experiències no capitalistes de planificació ja han demostrat, en el segle XX, els seus límits infranquejables.

Una paraula sobre la banca ètica Ja ho hem dit abans: la crisi, entre moltes altres coses, suposa la fi d’una manera d’entendre els mercats financers. La màxima rendibi-

Núm.

315

coop-315

21/11/08

12:03

Página 24

24 Economia Social

litat en el mínim temps possible, al preu que sigui, la cobdícia instituïda: aquesta és la cultura que ha fet fallida de manera estrepitosa. En aquest context de crisi dels valors financers neoliberals, també a la banca ètica –que el cap i a la fi no és més que un intent de fer economia social en el si dels mercats financers- se li obre una evident oportunitat de creixement i de protagonisme en la nova cultura econòmica que esperem que s’obri pas. La banca ètica segueix sent segueix sent banca “capitalista”, en el sentit que es tracta d’organitzacions en les quals els estalviadors dipositen els seus estalvis que proporcionen un rendiments que no provenen del treball sinó del capital privat. Tanmateix, com prou bé sabem, els clients de la banca ètica no busquen la rendibilitat a qualsevol preu, sinó que prioritzen l’impacte social que es deriva de l’ús dels seus estalvis. Per això, les inversions i els crèdits que efectuen les entitats financeres ètiques tenen en compte, tant o més que la solvència financera, la solvència social dels seus destinataris. I, per cert, els sous dels seus directius no són -ni seran mai- astronòmics ni depenen dels guanys Núm.

315

a curt termini que proporcionen als seus clients.

S’assenyala com una de les debilitats de la banca ètica el fet que, buscant un impacte social positiu, tendeixen a requerir menys garanties financeres que no la banca tradicional a l’hora de decidir les seves inversions i els seus crèdits. En aquest sentit, la banca ètica assumiria riscos financers –prestaria diners a empreses i organitzacions que mai els podrien obtenir de la banca tradicional, perquè als ulls d’aquesta no ofereixen prous avals ni prous garanties de solvència-.

Tanmateix, quina ha estat la paradoxa? La banca més capitalista de totes, la banca d’inversió, ha resultat ser, a l’hora de la veritat, la més imprudent de totes les banques: no només des del punt de vista social sinó també des del punt de vista financer. Si hi havia en l’economia mundial algun producte arriscat, financerament parlant, aquest era les hipoteques subprime; i en virtut de l’opacitat extrema del mercats financers autorregulats –és a dir, completament desregulats- ha resultat que tot el sistema financer mundial ha acabat durament perjudicat per aquests productes irresponsables.

També això ens hauria de fer pensar seriosament sobre quina és, realment, la banca insegura i abocada estructuralment a la insolvència. Ens hauria de fer pensar seriosament que el discurs neoliberal segons el qual la rendibilitat econòmica –en l’àmbit financerestà renyida amb el bon rendiment social és una fal·làcia. Al final, una vegada més s’ha demostrat que quan els mercats financers fomenten descarnadament la desigualtat, acaben per provocar de manera inexorable la inestabilitat econòmica. Per això, un banca que pretén fer anar de la mà la solvència financera i la cohesió social hauria de tenir més que mai, a partir d’ara, un lloc central en els nostres sistemes financers. No oblidem la sentència de Roosevelt, l’home que més va fer perquè el món superés l’única crisi comparable a l’actual que hagi conegut per ara la humanitat: els pecats morals (l’interès egoista i irresponsable) s’acaben revelant, tard o d’hora, com a autèntics pecats econòmics.

Antoni Comín i Oliveres Professor de Ciències Socials a ESADE

coop-315

21/11/08

12:03

Página 25

Pensem-hi 25

El català i l’administració de justícia

A

bans de res, intentem de dir-ho tot. La veritat és que jo he assistit, en la meva vida, a tres judicis. A un d’ells en qualitat d’acusat –no us n’escandalitzeu, que era fa molts anys i per causes polítiques- i als altres dos com a testimoni. En totes tres ocasions jo hi anava absolutament decidit a expressarme exclusivament en català, i, és clar, sempre amb allò de “Bé, ja veurem què passa.” Bé, doncs no va passar res. Vaig parlar només català, i, encara que era visible alguna tibantor, una certa incomoditat, la cosa va passar sense problemes. Fins i tot, en el judici polític, va donar-se la curiosa circumstància de veure un jutge traduint del català al castellà en honor del fiscal, que es veu que no entenia la nostra llengua. Afegim-hi, per si hi ha suspicàcies, que en els tres casos la sentència va ser favorable a les meves opinions i declaracions.

A més, a més, succeeix que una amiga meva que per motius professionals està sempre ficada al mig dels àmbits de la jurisprudència, m’assegura que a l’administració de justícia de Catalunya s’utilitza de manera habitual el català.

Ves. Així són les coses.

I, tanmateix, contínuament llegim als diaris que tal jutge no ha admès que un testimoni s’expressés en català, que tal altre no ha acceptat un escrit en català, que tal altre ha exigit que se n’acompanyés una traducció al castellà. I sabem que continua sense exigir-

se als jutges, per exercir a Catalunya, cap coneixement del català.

Tinc entès que ni tan sols el domini d’aquest idioma representa cap característica favorable a aquest efecte. I un hom, és clar, no sap què pensar de tot plegat..

Fins que, finalment, són publicades les estadístiques de les sentències publicades en català durant els últims vuit anys. El 2007, exactament el 16’80% del total de les emeses. La cosa ha millorat, perquè l’any 2000 eren només l’1’26%, encara que des del 2004 (20’63%) aquest percentatge ha anat disminuint progressivament cada any. Això són dades objectives, publicades pel Tribunal Superior de Justícia de Cata-

lunya i per la seva presidenta, la senyora Maria Eugènia Alegret. I no té cap mena d’importància la limitada experiència directa meva, ni el que en pugui dir la meva amiga jurista.

Com diu la senyora Alegret, sembla que, efectivament, l’ús normalitzat del català a l’administració de justícia no està prou garantit per la legislació vigent. Encara que la senyora Montserrat Tura, Consellera de Justícia, puntualitzi que l’article 33.2 de l’Estatut ja diu que totes les persones tenen dret a “utilitzar la llengua oficial que elegeixin en totes les actuacions judicials.” Encara que la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries estipula que tota persona, acusada o testimoni, davant d’un tribunal té dret a “expressar-se en la seva llengua”. Resulta que hi ha un article, el n.231, de la Ley Orgánica del Poder Judicial, que fixa que “En totes les actuacions judicials, els jutges, els magistrats, els fiscals i els secretaris i els altres funcionaris de jutjats i tribunals han d’usar el castellà, llengua oficial a tot l’Estat.” Tot déu, vaja, i per a tot. Així que, en l’esperança que vostès em perdonin la inelegància de la meva expressió, se m’escapa un “Hòstia! Resulta que aquests pocs jutges que han emès una d’aquestes sentències en català (les del 16’80%) a sobre, en fer-ho, estaven incomplint la llei i en podien ser castigats!”

Santos Hernández.

Octubre 2008.

Núm.

315

coop-315

21/11/08

12:03

Página 26

26 Biblioteca/Llibres

Donació gratuïta de llibres N La Biblioteca de la Fundació Roca Galès està al servei de totes aquelles persones que volen consultar temes referents a cooperativisme i economia social.

N Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones i entitats que amb les seves donacions han contribuït a assolir els 5.000 exemplars que actualment la nostra biblioteca pot oferir als seus lectors.

N Segueixen arribant nous llibres, i a fi d’obtenir l’espai necessari, hem cregut oportú fer una reestructuració de la biblioteca, retirant les obres de les quals disposem més d’un exemplar, i d’aquelles que no tracten específicament dels temes sobre els quals estem especialitzats.

N Cada mes, la biblioteca de la Fundació Roca i Galès publicarà a Cooperació Catalana un llistat de quinze títols d’aquest tipus de material.

N Aquests llibres podran ser obtinguts de forma gratuïta per qualsevol persona o entitat que hi estigui interessada.

N Com obtenir aquests llibres: – Cal demanar-los per telèfon o per fax a la bibliotecària en horari de la biblioteca.

– Durant un període de trenta dies posteriors a la seva publicació.

– Els llibres s’hauran de recollir a la Fundació Roca i Galès i prèviament s’haurà d’omplir una fitxa amb les dades personals.

– En cap cas no es podrà fer un ús comercial del material obtingut.

– Les peticions seran ateses per rigorós ordre de comanda.

Núm.

315

1. Barcelona Societat. Revista d’Informació i Estudis Socials, 11 (2002).

Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

2. Catálogo de productos y materiales en el marco de experiencias de empleo 2001-2004. Dirección General del Fomento del Empleo. Junta de Andalucía, 2005.

3. Contribución de las cooperativas, mutualidades y asociaciones a la consolidación del bienestar social y al crecimiento del empleo. V Conferencia Europea de Economía Social. Sevilla i Madrid: Ministerio del Trabajo y Asuntos Sociales, 1997.

4. Economía social y servicios sociales. València: CIRIEC España, 2001.

5. El tercer sector no lucrativo en el Mediterráneo. València: CIRIEC España, 2006.

6. ESPINOSA, Justiniano. Relaciones laborales y progreso social. Bogotà: Fondo Editorial Cooperativo, 1979.

7. ESTEO SÁNCHEZ, Francisco. Cálculo de costes, producción y resultado interno. Madrid: IMPI, 1989.

8. Estudios jurídicos sobre economía social. Madrid i Barcelona: Marcial Pons Ediciones, 2002.

9. Las empresas públicas, sociales y cooperativas en la nueva Europa (1992). València: CIRIEC España i INFES, 1994.

10. LEONARDELLI, Carlo. Cooperazione. Trento: Federazione Consorzi Cooperativi, 1979.

11. MORENO, Marià; PÉREZ, Anastasi. La innovació a les petites empreses catalanes. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2003.

12. Pla interdepartamental d’immigració 2001-2004. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2001.

13. SAIZ I XIQUÉS, Carles. El cooperativisme a Canet. Canet de Mar: Edicions Els Dos Pins, 1995.

14. ¿Sirve la formación para el empleo? Madrid: CES, 2000.

15. TOMÀS CARPI, J.A.; MONZÓN CAMPOS, J.L. Libro Blanco de la economía social en la Comunidad Valenciana. València: CIRIEC España, 1998.

La Biblioteca de la Fundació Roca i Galès ha rebut recentment una extensa donació de llibres de temàtica cooperativista, economia social, medi ambient i altres, que ha incorporat als seus fons. Tot i això, té un considerable romanent que posa a disposició de les persones i entitats que hi puguin estar interessades. Cal convenir dia i hora amb la bibliotecària per venir a triar-los.

Biblioteca de la Horari: dilluns i dimecres de 10 a 13h. dimarts i dijous de 16.30 a 19h.

Telèfon 93 215 48 70 Fax 93 487 32 83 a.e.: biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org

coop-315

21/11/08

12:03

Página 27

Biblioteca/Revistes 27

Retalls

AGROACTIVITAT

LE COOPÉRATEUR

Núm. 40. Setembre-octubre del 2008. Barcelona agroactivitat@fcac.coop www.fcac.coop

Núm. 4. Setembre-octubre del 2008. Moncton (Canadà) suscriptions@theatlanticco-operator.coop www.theatlanticco-operator.coop

Revista bimensual editada per la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. La portada i el dossier, que ocupen les primeres pàgines, estan dedicades als joves emprenedors i cooperativistes. Després d’un projecte pilot portat a terme anteriorment pel Departament d’Agricultura i la Federació, van posar en funcionament tres nous grups d’emprenedoria: de vinicultura, de cellerisme i de fructicultura. En les pàgines dedicades als “Sectors”, hi tracten els diferents temes relacionats amb els camps següents: l’avellana, la fruita, l’oli d’oliva, la llet i la ramaderia. També dediquen seccions al món agroambiental, a alimentació i a l’empresa. Alguns dels títols que hi podem trobar són: “Les cooperatives gestionen l’assessorament agrari”, “El crèdit cooperatiu finança el sector”. Inclou també un seguit de notícies relacionades amb la Federació. En les pàgines dedicades a les “Cooperatives”, hi trobem els articles següents: “Sant Isidre de Bellcaire d’Urgell, pinsos rendibles en temps complicats”, “Caldomell, més serveis als socis de Caldes de Montbui”, “Capçanes obre mercats a la Xina”, “Oli per a restauradors”, “La Fageda, a tot Catalunya”. “Actel i Agrolés es fusionen”. Inclou un article dedicat a Josep Mulet, defensor infatigable del model cooperatiu.

Publicació bimensual, amb una edició en llengua anglesa i una en llengua francesa. En la portada es fa ressò de la Setmana de la Cooperació, celebrada a mitjans d’octubre per les cooperatives de la zona Atlàntica del Canadà. El titular de portada diu: “L’elecció és vostra” i fa referència a la situació dels canadencs de l’Atlàntic, que mai no havien tingut l’oportunitat de poder escollir davant un ventall tan gran de productes locals. El títol de l’article és: “Els aliments de casa nostra”. Conta les iniciatives i activitats portades a terme, amb la idea de fer créixer la disponibilitat i interessos sobre els aliments obtinguts a la zona. També destaquem els articles següents: “Ajustar-se a una col·lectivitat canviant”, que descriu l’activitat de Carleston, on s’ha optat per augmentar o disminuir els serveis segons la demanda de la població. “Cooperar és enriquir-se mútuament”, “El refinament de les tonalitats dels paisatges de tardor”, “El cost de l’energia de la calefacció”; “Viser verd”, que descriu els canvis innovadors que ha portat a terme aquest forn de pa i el permet ser més respectuós amb l’entorn; “Destinació, l’Afganistan”, que parla de l’enviament durant sis mesos a l’Afganistan d’un jove líder del moviment cooperatiu; “Renéixer de les cendres”, que recull l’experiència d’una comunitat de Terra Nova que han pogut renéixer després de patir un incendi devastador.

CUADERNOS DE LA ECONOMÍA SOCIAL CEPES. Núm. 3. 2008. Madrid www.cepes.es Butlletí en llengua castellana publicat per la Confederación Empresarial de la Economía Social”. En reproduïm el sumari: “Introducció”, “Energia i desenvolupament sostenible”, “Energies renovables”, “El futur renovable”, “Opinió dels experts”, “L’impacte de les ener-

gies en el sector agrari”, “La crisi del sector pesquer”, “La greu situació econòmica que travessa el sector del transport per carretera i la seva configuració empresarial”, “L’escenari internacional”, “El futur energètic d’Europa: La nova revolució industrial”, “La política europea de energia renovable”, “Experiències”, “Grup Enercoop, energia neta per al futur”, “Ecosoluciones Consultores”, “Hidroelèctrica de Cazorla”.

Elisenda Dunyó Núm.

315

coop-315

21/11/08

12:03

Pรกgina 28