Cooperaciocatalana 314

coop-314

24/10/08

14:31

Página 1

Octubre 2008 • revista mensual • any 29è • PVP 2,50 € • edita Fundació Roca i Galès

Diversitat Cooperativa

314

coop-314

24/10/08

14:31

Pรกgina 2

coop-314

24/10/08

14:31

Página 3

314 Editora Fundació Roca i Galès

Revista mensual - Any 29è Octubre 2008

SUMARI Tornaveu

Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 cc@rocagales.org www.rocagales.org Amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya i de l’Institut Català de les Industries Culturals (ICIC) - Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Coordinació Agnès Giner Consell de Redacció Josep Busquets, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Santos Hernández, Esteve Puigferrat i M. Lluïsa Navarro.

Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits.

Foto portada: “Rodeado”, de Ignacio Aldeva Disseny l’Apòstrof, SCCL Disseny coberta Francesc Boixader Maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada ISO 9001, 14001 i EMAS)

Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415 Aquesta revista ha estat impresa sobre paper ecològic de 140/90 gr amb un procés de fabricació sense clor ni blanquejants òptics

4

Roser Vernet Anguera

Editorial

5

Noticiari

6

Cooperatives de Catalunya

8

Entrevista a Joseba Polanco, director de la Confederació de Cooperatives de Catalunya Confederació de Cooperatives de Catalunya

Les Nostres Cooperatives

9

Cooperativa Obrera de Viviendas, sccl.

Molt més que habitatges Raimon Gassiot Balbé

Entrevista

12

Entrevista a Antoni Sánchez Raimon Gassiot Balbé

Gestió empresa cooperativa

15

El subsector empresarial no financer de l’economia social.

Lluís Carrera

Economia Social

18

El 27è Congrés Internacional del Ciriec José Juan Cabezuelo

Cooperativisme al món

20

Seguretat alimentària i cooperatives agropecuàries Eduardo H. Fontenla

Medi ambient

23

Els residus i l’aigua, els temes més treballats als centres educatius Ester Morchón

Pensem-hi

25

D. O. Cultura Santos Hernández

Retalls Elisenda Dunyó

27

24/10/08

14:31

Página 4

Un parell de preguntes (que són tres) a Roser Vernet Anguera (Móra d’Ebre, 1955), filòloga i hostalera

¿Què li és atractiu del cooperativisme?

El més atractiu i interessant del cooperativisme és la idea base que ja es desprèn del seu nom. És a dir, el principi de cooperació enfront del principi de competència, que impera cada vegada més en la nostra societat. Aquest principi porta implícits uns valors que prioritzen el bé comú per damunt de l’interès individualista, sen-

Tornaveu

coop-314

se, però, anul·lar la individualitat. I aquest, crec que és un element que fa que la idea cooperativista sigui plenament vigent avui en dia o que, en tot cas, no hauria de considerar-se com una cosa superada i pròpia d’una altra època o situació socioeconòmica.

¿Què li és molest del cooperativisme?

Més que del concepte de cooperativisme, a l’hora de parlar d’aspectes negatius, crec que ens hauríem de referir a l’aplicació pràctica, que, com en tantes altres coses, pot patir de deformacions que facin que els principis i els valors que assenyalava abans es vegin o difuminats o fins i tot deformats. Això es pot produir per excessos de burocratització, per processos rutinaris que impliquin un estancament en els mecanismes de funcionament, d’autocontrol i d’autocrítica i de renovació, que a la llarga tinguin efectes negatius importants.

A vostè, que, per la seva circumstància familiar, ha viscut sempre un ambient en el qual el cooperativisme era una realitat molt propera, ¿què li sembla de la influència que aquest fet pugui haver tingut sobre la seva personalitat?

Suposo que sobretot ha estat aquest principi de cooperació i no de competència que deia abans. I la seua aplicació més pràctica a l’hora d’involucrar-me en activitats de grup, de treball en equip, de participar en associacions molt diverses pel que fa a la forma organitzativa, però sempre amb un component fort d’autogestió i, en un altre nivell, d’arrelament a una realitat concreta, a un territori i a una col·lectivitat.

24/10/08

14:31

Página 5

Diversitat cooperativa Utilitzem la fotografia guanyadora del 1r Premi del Concurs fotogràfic “La bicicleta, un transport a la ciutat. Memorial Vicenç Bagan” –organitzat des de fa anys per la cooperativa Trèvol i Amics de la Bici– de metàfora de trets inherents de les empreses cooperatives que l’actual context de crisi financera torna a posar en voga: les empreses que operen en l’economia cooperativa es caracteritzen per ésser més flexibles i àgils, compromeses amb l’entorn, més sostenibles socialment i medi ambiental, i amb més capacitat de resistència des de la cooperació. Com la figura central de la fotografia guanyadora.

Editorial

coop-314

I, anunciem en portada la diversitat cooperativa, com la integració des de la diversitat que és el cooperativisme. Seguidament doncs, podreu llegir el reportatge sobre una cooperativa obrera d’habitatges que a banda de las seva pròpia activitat, ha promogut i ajudat a la creació de cooperatives molt diverses des de fa més de 45 anys.

Trobareu també una entrevista al nou President de la Federació de Cooperatives de Serveis i de Cooperatives de Transportistes de Catalunya, que integra cooperatives molt diverses, en la que destaca entre d’altres les garanties de permanència, continuïtat, responsabilitat i fidelitat que ofereix el cooperativisme davant la situació econòmica actual.

Seguidament presentem un resum d’una tesi sobre el subsector empresarial de l’economia social no creditici (cooperatives, societats laborals, mútues d’assegurances i mutualitats de previsió social, societats agràries de transformació, confraries de pescadors i altres), especialment els seus aspectes econòmics més significatius i règim tributari.

I dins d’aquesta diversitat us oferim també una crònica del Congrés Internacional del Ciriec que tingué lloc a Sevilla de finals del mes de setembre, i el seu missatge a favor de l’economia social com sector capaç de corregir les greus ineficiències del mercat en l’actual context de crisi financera internacional, i la proposta - amb paraules del mateix Nobel d’economia Joseph Stiglitz - d’una economia més equilibrada enfront del fonamentalisme de mercat i amb un pes creixent de l’economia social.

Finalment, volem fer públiques les felicitacions pel centenari de la revista Annals of Public and Cooperative Economics, gestionada per Ciriec-Internacional durant els seixanta darrers anys.

coop-314

24/10/08

14:31

Página 6

6 Noticiari

Si organitzar-se en grup ja és la pera, això serà La Repera…

Arran del Fòrum Social Català es va palesar la necessitat de millorar la comunicació i la relació entre consumidors i productors. Només d’aquesta manera es pot avançar en el treball cap a un consum alternatiu, crític i responsable. D’aquí va néixer un grup natural de treball, espontani, amb ganes i obert a tothom.

Aquest grup va pensar en el format de La Repera, unes jornades dividides en dos episodis. La Repera 1, una convocatòria a totes les cooperatives i productors de Catalunya, amb un objectiu: detectar els problemes i necessitats col·lectius i començar a dibuixar-ne les solucions, en plural. Aquestes primeres jornades volien ser un punt de partida i primer punt de trobada per a conèixer-se, saber quantes persones hi ha, tant consumidors com pagesos.

La idea era poder tenir una fotografia de conjunt, que servís de formació, i disposar de coses concretes per a veure per on es podia començar.

La Repera 2, un cap de setmana, amb la mateixa convocatòria, però amb la pretensió de ser encara més persones, i un objectiu: recollir les conclusions de la primera Repera i treballar per a concretar línies de treball i estratègies a les solucions dibuixades a la Repera 1. S’ha cre-

at un blog per penjar tota la informació que es va generant, i tothom hi pugui accedir-hi fàcilment: repera.wordpress.com.

Aquesta és la memòria de la primera Repera!

El 15 de juny del 2008 va tenir lloc La Repera, a Can Fabra, al barri de Sant Andreu de Barcelona, a la que van assistir-hi unes 130 persones, unes 80 consumidores i unes vint productores. En primer lloc es va fer una presentació, on una persona de cada cooperativa va presentar el seu grup, i cada productor es presentava a si mateix. Es va fer un “mercat” de fitxes de presentació per tal que tothom tingués una idea de qui eren totes aquelles persones, i així totes

les persones que volien fer contactes tenien un espai.

Després es van presentar els quatre eixos de treball - prèviament s’havia enviat informació i demanat que la gent vingués amb reflexions al cap - i es van fer vuit grups de treball d’unes vint persones, dos grups per cada eix: Responsabilitat compartida, Distribució , Segell participatiu i Participació i transformació social.

Després s’ajuntaren els dos grups de cada eix, es presentà el que cada grup havia extret. Es feren els debats necessaris, i es va fer un resum de totes les coses dites, anomenades i pensades. Aquest resum es presentà a la tarda per fer una posada en comú, i per tal de que totes les persones que havien assistit a La Repera puguessin fer aportacions a la resta d’eixos que no havien treballat.

Actes de preparació de les segones Jornades La Jornada La Repera es va fer pensant en una segona part, ja des del minut següent d’acabar-se la primera Jornada es començà a preparar la segona part, el que seria La Repera 2.

Si voleu participar podeu comunicar-ho a l’adreça electrònica: larepera@pangea.org.

Segon diàleg del cicle dels 40 anys d’Abacus El passat dia 17 de setembre a l’Auditori FAD de Barcelona dins de les activitats del 40è aniversari d’Abacus - va tenir lloc el segon diàleg del cicle Diàlegs al voltant de… La influència dels mitjans de comunicació en la construcció social i política de la societat. Aquest diàleg, que es va organitzar conjuntament amb Catalunya Ràdio, va comptar amb la presència d’Oleguer Sarsanedas, director de l’emissora, Joan Busquet, sotsdirector de El Periódico, Elisenda Roca, periodista i Josep Carles Rius, degà del Col·legi de Periodistes. La presidència de l’acte, va anar Núm.

314

a càrrec d’en Raimon Ribera, president d’Abacus cooperativa.

Els propers Diàlegs al voltant de... seran: Converses al voltant de l’educació el 14 d’octubre; La cultura avui: diversitat, globalit-

zació i noves tecnologies el 21 d’octubre; i Economia cooperativa, una economia al servei de les persones el 18 de novembre.

D’altra banda, i com a punt culminant a la celebració dels 40 anys d’Abacus cooperativa, el dilluns 3 de novembre tindrà lloc l’Acte de cloenda en què es lliuraran els Premis Abacus 08 a les persones i/o organitzacions guanyadores de les tres categories: Educació, Cultura i Cooperativisme.

Podeu consultar més detalls o confirmar la vostra inscripció al actes a: www.abacus.coop.

coop-314

24/10/08

14:31

Página 7

Noticiari 7

Mor Manuel Arroyo, fundador de l’Escola Noves experiències de Cooperativa Sant Gervasi de Mollet Cooperació de Consum Manuel Arroyo (Alcaudete, Jaén, 1946), casat, amb dues filles i dos néts, va dedicar la seva vida a la docència. L’any 1970 va fundar l’Escola Sant Gervasi a Plana Lledó de la que en va ser director fins l’any 1977. El 1987, l’escola es va traslladar a un edifici de propietat, que s’ha anat ampliant amb els anys. Fins fa poc més d’un any n’era el president i director.

L’any 1974 va participar en la creació del Centre Lingüístic del Vallès, una de les primeres escoles d’idiomes de la ciutat, embrió d’Idiomes Mollet. De la seva mà l’escola va impulsar iniciatives com l’Institut de Ciència i Tecnologia. Va fundar Pinetons i Vil·la, cooperatives d’habitatge per a pares i professors de l’escola (1986-98).

Entre 1987 i 1995 va ser President de la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya. L’Escola Sant Gervasi forma part del grup cooperatiu Clade i Arroyo era membre del consell d’administració del grup.

L’any passat va rebre la distinció cívica Per Mollet, de l’Ajuntament.

Arroyo va ser regidor a l’Ajuntament als anys setanta.

La jornada organitzada per la Confederació Espanyola de Cooperatives de Consumidors i Usuaris – Hispacoop, amb la col·laboració de la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya (Fccuc) i Ara_Coop, i el recolzament de la Dirección General de la Economía Social, tindrà lloc el divendres 24 d’octubre a l’Auditori del “Consorci El Far” de Barcelona (c. Escar, 6-8).

Aquesta trobada suposarà un intercanvi d’experiències sobre nous camps de negoci, com la distribució de productes ecològics o la prestació de serveis a les persones, que moltes cooperatives estan desenvolupant en l’actualitat.

Podeu consultar el programa a: www.hispacoop.es.

Assessorament i gestió integral especialitzada en COOPERATIVES, FUNDACIONS i ENTITATS NO LUCRATIVES

• • • • •

Comptabilitat, aplicació Pla Comptable, seccions, tancament, Comptes Anuals.

Obligacions tributàries, Declaracions periòdiques, Impost Societats, Requeriments, Inspeccions, etc.

Nòmines, Seguretat social, problemàtica laboral, sancions, acomiadaments, etc.

Temes socials, Assemblees, seccions, constitució i canvis en òrgans d’administració, mediació en situacions conflictives, etc.

Temes jurídics, contractes, adaptació estatuts, revisió de la gestió tributaria, regularització Registres: Cooperatives, Propietat, etc.

PROTECCIÓ DE DADES, Document de Seguretat, inscripció Agència Protecció de Dades ASSIGEM Serveis Empresarials, Sccl Girona, 38, 1r 2a - 08010 Barcelona Tel. 932 652 285 - Fax 932 325 613 Núm.

314

coop-314

24/10/08

14:31

Página 8

8 Cooperatives de Catalunya

Entrevista a Joseba Polanco, director de la Confederació de Cooperatives de Catalunya Joseba Polanco (Bilbao, 1959) està vinculat al cooperativisme des del 1985.

Llicenciat en ciències econòmiques, diplomat en estudis cooperatius, i té un màster en gestió d’empreses cooperatives. És economista especialitzat en les àrees de gestió estratègica i finances. Ha desenvolupat la seva carrera professional en el camp de la consultoria d’empreses, especialment cooperatives.

¿Quins són els reptes més immediats que se’t presenten com a director de la Confederació?

Els esforços principals els dedicarem al desenvolupament del Pla d’innovació estratègica aprovat pel Consell Rector, fent especial èmfasi en els aspectes de visualització i cohesió del moviment cooperatiu, així com en la creació de noves cooperatives.

Sobre la base de la teva experiència en el món cooperatiu, ¿què creus que pots aportar en la gestió de l’organització?

Intentaré rendibilitzar al màxim els meus coneixements per aconseguir que els instruments jurídics, financers i de desenvolupament social prosperin cap a la Núm.

314

consolidació del moviment cooperatiu. La nostra presència econòmica ha d’augmentar i progressivament esdevenir més significativa per aconseguir que la forma majoritària de fer empresa sigui el cooperativisme. ¿Quin paper creus que ha de tenir la Confederació en la situació econòmica actual?

Hem de contribuir a la creació d’instruments de suport per sortir d’una crisi que no ha estat provocada, sinó que ens ve donada. Eines que ajudin les cooperatives a resoldre els problemes més crítics, sobretot en l’àmbit financer, especialment en les garanties. Hem d’aprofitar que les microempreses i les empreses mitjanes—el perfil

majoritari de les cooperatives de Catalunya— són més flexibles i àgils i, en aquestes situacions, saben trobar forats en el mercat.

D’altra banda, també hem de transmetre il·lusió, sense menysprear els esforços que cal fer: il·lusió per treballar amb creativitat, a curt termini, a la recerca de mercats i, a mitjà i llarg termini, seguir desenvolupant nous productes i serveis.

I tot això, amb un rigorós control dels costos, de la rendibilitat, de la tresoreria de l’empresa i amb una anàlisi individualitzada dels riscos que assumim. També haurem d’impulsar mesures legislatives que contribueixin a corregir les restriccions i imperfeccions del mercat, que ajudin a reconduir les situacions i a fer prevaldre el capital humà. ¿Quina és la situació i els reptes del cooperativisme català d’avui?

Primer de tot i com la majoria d’empreses, sortir de la crisi econòmica, i fer-ho enfortits. Alhora, tal com recull el nostre Pla d’innovació estratègica, contribuir a la visualització del cooperativisme i també a la cohesió interna. Hem de saber transmetre els nostres valors a la societat, i il·lusionar-la amb la riquesa que aporta aquest model empresarial, sobretot per a les persones i els entorns socials.

Confederació de Cooperatives de Catalunya

coop-314

24/10/08

14:31

Página 9

Les Nostres Cooperatives 9

Cooperativa Obrera de Viviendas, sccl Molt més que habitatges

La Cooperativa Obrera de Viviendas és una entitat del Prat de Llobregat amb una llarga trajectòria de construcció d’habitatges per als seus socis que, a més, ha tingut un paper destacat en la vida econòmica, social i cultural dels darrers quaranta-cinc anys d’aquesta ciutat del Baix Llobregat. Actualment té plantejat un ambiciós pla de rellançament de la seva activitat i de renovació generacional.

L

a Cooperativa Obrera de Viviendas (COV) es va fundar el 1962, després d’un any de reunions, per donar resposta a les mancances d’habitatge que patien els treballadors d’origen immigrant del Prat de Llobregat, els quals sovint havien de recórrer al barraquisme o semibarraquisme. La iniciativa de muntar una cooperativa d’habitatges va sorgir d’un grup d’obrers i va tirar endavant gràcies a la seva empenta i determinació, a la capacitat que tingueren d’implicar un ampli grup de persones (per exemple, el 1963 van fer una assemblea en què participaren 804 socis) i al suport i assessorament que els va donar l’advocat Agustí de Semir.

Així, de retruc, l’activitat constructora també va possibilitar la creació de llocs de treball que van ocupar molts socis de la cooperativa.

A part de construir habitatges, com que els tràmits per obtenir els permisos per fer els edificis eren lents

i sovint els socis havien d’esperarse força per rebre els pisos que els corresponien, la COV va construir una residència de 168 apartaments moblats de petites dimensions per poder allotjar-los en condicions dignes durant el temps d’espera.

La construcció d’habitatges Durant els anys seixanta i setanta, la COV va promoure la construcció d’habitatges per als seus 998 socis, tot superant els obstacles que oferia un règim polític i social hostil a iniciatives dels sectors populars. Va proporcionar pisos a preus que estaven per sota dels de mercat tot mantenint uns bons nivells de qualitat. Això va ser possible perquè, per reduir costos, la cooperativa va decidir fer-se càrrec directament de la construcció, motiu pel qual va crear una Secció d’Obres. L’autogestió de la construcció també va donar lloc a la creació d’un taller de fusteria i un altre de lampisteria i electricitat.

Núm.

314

coop-314

24/10/08

14:31

Página 10

10 Les Nostres Cooperatives

D’aquesta manera, se’ls donà una solució provisional que els permeté superar la precarietat del barraquisme o del relloguer. Un cop solucionats els problemes d’habitatge dels socis, a partir dels anys vuitanta la residència Juan Vidal ha allotjat persones sense sostre derivades dels serveis socials municipals, i actualment torna a fer la seva funció primigènia, aquest cop per als fills i néts dels socis, als quals facilita l’emancipació dels pares respectius.

Durant la dècada dels 1970, la crisi econòmica, l’augment dels preus del sòl (que comportava que no es poguessin seguir fent pisos a preus econòmics) i l’increment de la competència en la promoció immobiliària, juntament amb els canvis socioculturals, van dur la COV a deixar de construir habitatges.

Aquest pas coincidí amb la paralització de l’admissió de nous socis.

Els projectes cooperatius i la tasca sociocultural A part de proporcionar habitatges als seus socis, la COV va impulsar un ampli ventall d’iniciatives. D’una banda, va promoure altres projectes cooperatius. Els tallers de fusteria i de lampisteria i electricitat van originar la creació de les cooperatives Obras y Decoración Sociedad Cooperativa Industrial i Complementos de la Construcción Sociedad Cooperativa Industrial, que van treballar per a tercers, per exemple per a la Cooperativa de Casa Antúnez. També es van crear dues cooperatives de consum, Mueblecope i Telecope, per proveir de mobles i electrodomèstics els pisos dels socis de la COV. Els establiments de Mueblecope i Telecope van diversificar l’oferta (per exemple, van esdevenir els principals distribuïdors de bombones de butà del Prat) i van oferir els seus productes al conjunt de la població. Com en el cas de la promoció d’habitatges, la crisi econòmica i la dura competència dels anys setanta van fer que aquestes cooperatives desapareguessin: en uns casos van ser venudes als seus treballaNúm.

314

dors i en altres van ser liquidades.

La COV també va promoure altres iniciatives cooperatives que no van acabar de quallar, com una mútua de previsió social que va quedar reduïda a una asseguradora de decessos i, juntament amb altres entitats, la Caja de Crédito Popular de Cataluña, una cooperativa de segon grau que va durar poc temps per la fallida d’algunes de les entitats que hi col·laboraven. Tanmateix, en el pla financer es va crear un departament d’estalvi que va funcionar com a banca interior de la cooperativa.

D’altra banda, la COV va tirar endavant un ampli projecte sociocultural i educatiu. El 1964, es va inaugurar l’Agrupació Escolar Mixta de la COV (que el 1969 adoptà per concurs públic el nom d’escola Ramón y Cajal). Aquesta escola laica, de la qual la cooperativa pagava el 60% de les matrícules, va aplicar, des dels seus inicis i fins que va tancar el 1998, els principis de la pedagogia activa. El 1967, també es va impulsar un centre social amb biblioteca que va fer classes per a adults que, entre altres coses, van permetre eradicar l’analfabetisme del nucli cooperatiu, nom que reberen els edificis promoguts per la COV. Altres iniciatives foren l’acadèmia de reforç i d’informació

per a estudiants de batxillerat (creada el 1968), el Club Infantil, que funcionà entre el 1969 i el 1977 i educà en el lleure d’acord amb els principis de l’escola activa, la revista Nucleo Cooperativo Prat, el menjador popular o l’escola d’educació especial, impulsada per l’Associació d’Amics del Disminuït Psíquic del Prat de Llobregat amb l’ajuda de la COV. També es va oferir de manera gratuïta als fills dels socis una casa de colònies a les Guilleries gestionada pel Club Infantil.

La gestió del patrimoni Durant els anys setanta, a conseqüència de la paralització de la seva activitat constructora, la COV va liquidar les seves seccions industrials. D’aquesta manera, la cooperativa va passar a gestionar únicament el seu patrimoni immobiliari: els locals comercials dels baixos dels edificis que havia construït, els apartaments de la residència Juan Vidal i diverses places de pàrquing. Tot i que la crisi va comportar que la COV hagués de vendre una petita part dels locals comercials, la gestió d’aquest patrimoni ha donat uns rendiments que han permès mantenir una brigada d’obres per fer el manteniment i les reformes de les comunitats de veïns dels edificis del nucli coope-

coop-314

24/10/08

14:31

Página 11

Les Nostres Cooperatives 11

ratiu i dels apartaments.

A banda de gestionar-lo perquè donessin un rendiment econòmic, la COV va utilitzar aquest patrimoni per procurar que els habitatges tinguessin una sèrie de serveis i equipaments. A més a més, va permetre que s’hi instal·lessin entitats de caire sociocultural que han tingut un gran impacte al Prat, com ara la Juventud Unida Pratense, durant el anys seixanta, o, posteriorment, una escola d’adults, la Fundació Delta (un centre ocupacional per a joves amb dificultats) o CCOO. I des del 2003, els locals de la cooperativa, a més d’allotjar-ne les oficines, acullen un centre social per als socis.

El rellançament de l’activitat Actualment, la cooperativa ha engegat un pla per rellançar la seva activitat i per fer un relleu generacional que asseguri la continuïtat del projecte cooperatiu. El primer que destaca d’aquest pla és que reprèn l’activitat constructora. De moment, la COV ha començat a construir un edifici de setze habitatges més aparcaments en règim de protecció oficial a vint-i-cinc anys en un solar que tenia en propietat. Els pisos d’aquesta promoció estan destinats a socis de la cooperativa i familiars d’aquests. A l’hora d’adjudicar-los, a la cooperativa volen fer la prova de barrejar gent gran amb gent jove. Com diu Antoni Pedrero, tresorer de la cooperativa, “estem convençuts que les relacions de les persones no han de passar per segregar; cal fomentar les relacions intergeneracionals”.

Aquesta promoció ha de permetre que la COV torni a agafar experiència promotora i constructora, ja que fa més de trenta anys que va fer la darrera promoció. Aquesta experiència li serà útil per poder estar en condicions d’obtenir sòl en el creixement de la ciutat en els sectors del Prat Nord i el Prat Sud. Una idea que a la COV han començat a madurar conjuntament amb Pere Esteve, president de la Federació de Cooperativa d’Habitatges, és fer una oferta virtual de

tipologies d’habitatges que inclogui el cost respectiu de cada tipus.

D’aquesta manera, la persona que s’apuntés a una llista d’espera podria seleccionar el tipus d’habitatge que s’adequa a les seves possibilitats econòmiques, cosa que permetria que la cooperativa tingués una demanda real de cada tipus d’habitatge a la qual pogués ajustar les promocions. Juntament amb aquesta possibilitat, estan valorant el concepte de la cessió d’ús, és a dir, que l’Ajuntament cedeixi terrenys a la cooperativa, sense perdre’n la titularitat, per fer habitatges i adjudicar-los en règim de lloguer a llarg termini. Així, es podrien fer habitatges a preus econòmics, sense que això suposi una pèrdua de patrimoni per a l’Ajuntament, amb un règim de lloguer que permeti que els llogaters hi facin un projecte de vida. Totes aquestes idees van en la línia de garantir “que la gent pugui accedir a un habitatge digne i que això no li representi una despesa de més del 30% dels seus ingressos”, tal com comenta Antoni Pedrero.

La COV també està estudiant la possibilitat de fer alguna experiència de construcció i de gestió d’habitatges tutelats per als socis d’una certa edat que deixin els seus pisos als familiars o, en cas que no en tinguin, a la pròpia cooperativa. De moment, la idea que tenen sobre la taula és fer cinquanta pisos d’aquestes característiques.

Un altre projecte que inclou el pla de treball és fer un centre cívic a les antigues instal·lacions de l’escola Ramón y Cajal (d’uns 2.500 m2). Per tirar-lo endavant, es buscarà el suport financer d’entitats públiques i privades (l’Ajuntament, les obres socials de caixes d’estalvis) per a la inversió i el manteniment posterior. Una altra línia de treball és la prestació de serveis d’atenció domiciliària als socis, complementant els serveis que presta l’Administració. Per tirar endavant aquests projectes socioculturals, la cooperativa crearà una fundació, de manera que es preservi el patrimoni i, alhora, es per-

meti la integració en aquesta nova entitat d’altres patrons que puguin contribuir a finançar-los.

Dues idees més que recull el pla és prestar serveis d’administració de finques per a les comunitats de propietaris dels habitatges construïts per la COV, i adquirir i gestionar una casa rural per desenvolupar-hi turisme social i rural.

El relleu generacional Totes aquestes actuacions noves es culminen amb dues iniciatives cabdals per assegurar el futur de la cooperativa: d’una banda, rellançarne la imatge i tornar a donar-se a conèixer entre la població, i de l’altra, fer possible un relleu generacional. Per accentuar la seva presència pública, han arribat a acords de col·laboració amb altres cooperatives, com ara Ecoprat, han publicat el llibre La Cooperativa Obrera de Viviendas. Una utopia feta realitat, i han impulsat la celebració, el passat 5 de juliol, de la Festa-Fira per celebrar el 86è Dia Internacional del Cooperativisme, entre altres actuacions.

Per assegurar el relleu generacional, estan donant formació a grups de joves en matèria cooperativa, amb el suport de les universitats i de l’escola de cooperativisme Aposta. L’objectiu és que aquests joves entrin en els òrgans de gestió i decisió, que treballin juntament amb els socis més veterans i que agafin experiència perquè puguin prendre les regnes de la cooperativa en el moment que calgui.

En paraules d’Antoni Pedrero, “som en una nova etapa de canvis generacionals i tenim la il·lusió que això quedi en noves mans i s’encetin nous camins positius”.

En poc més de quaranta-cinc anys d’existència, l’impacte de la COV al Prat de Llobregat és innegable, i va molt més enllà dels edificis que ha construït. Ara els seus socis estan compromesos a fer que la seva tasca continuï i la seva empremta s’engrandeixi.

Raimon Gassiot Ballbé Ex-libris, sccl Núm.

314

coop-314

24/10/08

14:31

Página 12

12 Entrevista

Entrevista a Antoni Sánchez

“Buscarem punts de vista comuns amb la resta de federacions” Antoni Sánchez és, des del maig d’enguany, president de la Federació de Cooperatives de Serveis i de Cooperatives de Transportistes de Catalunya (SERVICOOP). Durant els darrers anys, ha promogut la creació de diverses cooperatives de serveis en el sector sanitari i actualment dirigeix Gesesa, una entitat que dóna suport a la gestió d’aquestes cooperatives.

L’

entrevista té lloc a la seu de SERVICOOP, al carrer de Premià núm. 15 de Sants, l’edifici cooperatiu que acull també les federacions de Cooperatives de Treball i de Consumidors i usuaris, a més de la Confederació de Cooperatives de Catalunya i d’entitats com Ara_Coop, Aposta o Clade. Antoni Sánchez ve acompanyat de Miquel Corna, secretari general de SERVICOOP. ¿Quins reptes té plantejats el cooperativisme de serveis i de transportistes?

Antoni Sánchez: Sobretot, jo crec que el repte principal és la renovació, tornar a posar de moda el cooperativisme. Penso que el cooperativisme pot donar respostes amb molts avantatges respecte a altres models mercantils o societaris. Una d’aquestes és que, davant de la situació de crisi econòmica actual, ofereix garanties de més permanència que no pas altres models empresarials. El cooperativisme demostra al llarg de la seva història que té una continuïtat que no tenen altres formes jurídiques. Dóna més tranquil·litat als seus socis. Tota la qüestió de la responsabilitat social, com ara fidelitzar el talent, són idees que estan al dia, i el cooperativisNúm.

314

me les té incorporades d’una manera natural, mentre que tot just ara altres formes societàries les estan descobrint. Un altre repte és continuar promovent més cooperatives. Hem promogut cooperatives, però hem d’explicar més aquesta forma societària. El cooperativisme és encara una mica desconegut.

Miquel Corna: I ara potser és més necessari perquè hi ha plantejat el problema de la unificació de petites empreses de serveis: o s’uneixen o no tenen futur.

Antoni: Ara estan en voga les franquícies; hi ha moltes empreses que són franquícies, i el model cooperatiu els dóna una estructura jurídica que els ofereix més que un establiment franquiciat. Seria una mica el model d’Intersport o de COFAC, entre d’altres.

En aquest sentit d’agrupar petites empreses, ¿què ofereix el model cooperatiu respecte a altres formes societàries?

Antoni: Ofereix més seguretat jurídica, perquè algunes formes d’agrupacions, de centrals de compres i serveis, no tenen una forma jurídica definida. En canvi, la cooperativa sí que en té.

D’altra banda, estem en un procés de millora del cooperativisme en funció dels serveis que podem do-

nar i oferir. No només volem promoure més cooperatives, sinó que les existents aprofitin els serveis que els donem. També volem afavorir l’intercanvi de serveis i de coneixements i pretenem millorar allò que ja els oferim. ¿Actualment quantes cooperatives de serveis hi ha i quantes estan federades?

Miquel: Actualment n’hi ha unes dues-centes vint, de les quals estan federades unes cent quaranta. ¿El vostre objectiu és arribar a federar-ne un nombre determinat?

Miquel: Com que no són moltes, doncs totes. ¿I us heu plantejat objectius de creació de noves cooperatives?

Miquel: Això ho treballem molt amb Ara_Coop. Aquesta entitat promou més cooperatives de treball, però en els darrers dos anys ha creat cinc cooperatives de serveis. És clar, costa més crear centrals de compres que cooperatives de treball. ¿I teniu detectats alguns sectors on creieu que pot ser més factible la creació de cooperatives de serveis i de transportistes?

Antoni: El sector de botigues és molt important, i tenim el model de CODROPER (adroguers i perfu-

coop-314

24/10/08

14:31

Página 13

Entrevista 13

mistes) o de la cooperativa d’Arquitectes Jordi Capell. També tenim una cooperativa molt maca de joguines, JAC ( Joguiners Agrupats de Catalunya), que té més de cent botigues. La logística avui dia és fonamental, i aquestes cooperatives donen uns serveis que són excel·lents. Una altra cooperativa emblemàtica és Federació Farmacèutica, que dóna servei a més de 3.000 farmacèutics.

El model de cooperativa de serveis, que agrupa petits empresaris, comerciants, artesans, professionals i transportistes, és desconegut i hem d’explicar-lo bé perquè molts nous emprenedors i professionals puguin adoptar-ne la fórmula.

Miquel: Hem d’explicar-lo —a través d’Ara_Coop, la Federació i la Confederació de Cooperatives—

als gestors que, de vegades, no coneixen prou la fórmula cooperativa. I esperem que la reforma de la Llei de cooperatives —si ara es fa una llei mes àgil, més fàcil d’entendre— hi ajudi molt. ¿Per què actualment es fan agrupacions i no es fan cooperatives?

Perquè tenen un articulat molt simple.

També s’està promocionant molt que es parli de cooperatives a les universitats.

Antoni: Igualment és molt important la responsabilitat social de les empreses. El món cooperatiu, a través de la Confederació, ha donat molt suport a les iniciatives del Govern. Són coses que les empreses van descobrint, però nosaltres no ho fem per imatge, ho fem per principi. El nostre model, a més a més,

intenta ser més intensiu en treball.

Amb el nostre model podem crear més ocupació que amb altres. D’altra banda, ara hi ha tot el tema de la dependència, què és un sector en el qual el cooperativisme ha de continuar sent capdavanter.

Un compromís que vaig assumir quan vaig acceptar el càrrec de la presidència va ser buscar punts de vista comuns amb la resta de federacions de cooperatives. Hi ha sis federacions, i no és qüestió que cada una vagi pel seu compte, sinó que impulsem camins comuns a través de la Confederació.

Miquel: El punt de diferència entre un tipus de cooperativa i un altre no és tan gran. Abans es deia que hi havia moltes diferències, però ara s’ha vist que no n’hi ha tantes.

Parlem una mica de la Federació. ¿En quina situació es troba actualment?

Antoni: En un moment de canvi, de renovació. La nostra política no és fer cops de timó, sinó donar continuïtat perquè s’han fet coses molt bé. Es tracta de renovar, de revitalitzar, però donant suport a les tasques fetes, que són importants. Moltes vegades, quan hi ha canvis, la gent arriba amb una mentalitat de modificar-ho tot i deixa de banda coses que tenen un valor extraordinari. Cal respectar les coses que s’han fet, que estan molt ben fetes. Per tant, anem a renovar, això sí, però donant continuïtat a les coses que tenim. ¿Quin és l’itinerari que t’ha conduït a la presidència de la Federació?

Antoni: Primer vaig venir per a la creació d’una cooperativa i, després, em vaig incorporar a la Federació i vaig entrar com a membre del consell rector. Al cap d’un temps vaig ser elegit vicepresident de serveis —tenim dues presidències, una de les cooperatives de serveis i una altra dels transportistes—, i al maig en Francesc Castellví, que feia vint-i-cinc anys que era president, va creure oportú dimitir. Aleshores vaig ser elegit president.

Miquel: El model cooperatiu que Núm.

314

coop-314

24/10/08

14:31

Página 14

14 Entrevista

l’Antoni ha projectat i ha fet es pot implantar en molts llocs perquè, igual que l’ha aplicat en clíniques, hospitals i col·legis, es pot fer servir en hotels, restaurants, etc.

Antoni: La tendència que hi ha avui dia d’externalitzar o de subcontractar serveis es pot fer no amb una empresa qualsevol, sinó creant cooperatives. A més, l’especialització és important: no és el mateix netejar en clíniques que en altres àmbits. Els treballadors que tenim a les cooperatives que presten serveis en hospitals saben que no netegen, sinó que desinfecten. ¿La cooperativa fa la formació dels seus treballadors?

Antoni: Sí. Formació, prevenció, contractació, tot el cicle. I la propietat de la cooperativa és dels associats.

Per tant, és el mateix hospital qui defineix les necessitats que té, controla la qualitat del servei... En aquest cas, ¿els que reben el servei són empreses?

Antoni: Sí, exacte. És una cooperativa de serveis. He descobert que és un model que assegura aquesta proximitat entre l’usuari, el que presta el servei i la propietat.

Miquel: També hem de parlar dels transportistes. La problemàtica dels transports fa que la Federació hagi de tenir molts contactes amb l’administració. El món dels transports és molt complicat, i les cooperatives de transportistes no es poden crear perquè la Llei impedeix que la cooperativa sigui una agència de transports i obliga que tots els socis tinguin la capacitació professional; no la pot tenir la cooperativa. Nosaltres volem que la nova Llei permeti que, de la mateixa manera que hi ha cooperatives mixtes de treball i de consum, hi hagi cooperatives mixtes de transports i de transportistes. Cal regular d’una altra manera les cooperatives de transportistes perquè es puguin consolidar les existents i se’n puguin crear de noves sense impediments i irregularitats.

També demanem que hi hagi més Núm.

314

facilitats perquè els transportistes puguin passar els cursos de capacitació.

De les cooperatives que teniu federades, ¿quantes són de transports i quantes de serveis, més o menys?

Antoni: El 35% són de transports, i la resta, de serveis. Les cooperatives de serveis són un calaix de sastre molt gran, n’hi ha de molt diferents. N’hi ha de ferreters, de moda, de neteja, d’alimentació, de roba, de jardineria, etc.

Miquel: Fins al 2001, la Federació era només de serveis. Aleshores vam detectar que es volia crear una federació de transportistes. Llavors es va fer una reunió amb totes les cooperatives de transportistes i vam veure que la solució era ampliar el nom i crear una branca dins la Federació que s’ocupés exclusivament del transport. ¿Com us plantegeu fer un treball conjunt entre les diferents branques del cooperativisme?

Antoni: La idea és convergir perquè tots els projectes que tenim davant —innovació, renovació, etc.— siguin projectes compartits entre totes les federacions i per-

què es doni més pes a la Confederació. Això ens facilitarà compartir recursos.

Miquel: La voluntat majoritària de les diferents federacions de branca és anar convergint, potenciar la Confederació, i que es vegi que anem tots junts. En èpoques de crisi, en què hi ha hagut una mica de davallada en la creació de cooperatives, aquesta unitat dóna una imatge que també ajuda a crear-ne.

Antoni: Hem de dir que ens sentim amb molt suport de l’administració pública.

Miquel: Vam guanyar molt quan va entrar-hi gent que venia del món cooperatiu, a qui no has d’explicar res de la problemàtica de les cooperatives. Això és important.

Tens més punts de contacte, fins i tots tens més confiança per explicar-los les coses.

Antoni: L’administració té la nostra col·laboració en la promoció d’iniciatives econòmiques noves que poden crear llocs de treball. És una relació de complicitat molt constructiva, i volem deixar constància d’aquesta valoració positiva.

Raimon Gassiot Ballbé Ex-libris, sccl

coop-314

24/10/08

14:31

Página 15

Gestió empresa cooperativa 15

Assabentats que un professor del departament d’Economia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona ha dedicat la seva tesi al sector empresarial de l’economia social, vam demanar-li’n un resum, que presentem a continuació.

El subsector empresarial no financer de l’economia social.

La fiscalitat de les societats cooperatives, societats laborals i societats agràries de transformació

E

n primer lloc, cal dir que la tesi porta per títol “El subsector empresarial no financer de l’economia social. La fiscalitat de les societats cooperatives, societats laborals i societats agràries de transformació”.

En el primer capítol, tractem de presentar un tercer sector de l’economia que se situa entre el sector públic i el privat. Es veu ben

aviat que aquest tercer sector ha estat objecte de diverses denominacions.1 No obstant això, la denominació que més ens agrada i ens interessa és la d’economia social. Es tracta de delimitar el sector, i per això exposem els criteris que permetran seleccionar les entitats que componen el tercer sector.

Després d’exposar les característiques generals de les entitats de l’e-

conomia social, fem referència a les darreres definicions del terme “economia social”,2 expliquem la composició interna del tercer sector, i dins seu ens fixem en el sector de l’economia social. Aquest sector es pot dividir en dos: el subsector no lucratiu i el subsector empresarial. A nosaltres ens interessa especialment aquest darrer subsector, l’empresarial i —sobretot— el no creditici.

ENTITATS DE L’ECONOMIA SOCIAL A ESPANYA CLASSIFICADES PER SECTORS INSTITUCIONALS3 SECTOR INSTITUCIONAL

Mercat

Empreses no financeres

ORGANITZACIONS MICROECONÒMIQUES DE L’ECONOMIA SOCIAL ESPANYOLA Cooperatives (treball associat, consumidors i usuaris, agràries, ensenyament, mar, transports, habitatge, sanitàries, etc.)

Societats laborals Societats agràries de transformació Empreses mercantils no financeres controlades per agents de l’economia social

Mercat

Entitats de crèdit

Cooperatives de crèdit Seccions de crèdit de les cooperatives caixes d’estalvis

Mercat

Empreses d’assegurances

Mútues d’assegurances Mutualitats de previsió social Cooperatives d’assegurances

No mercat

Institucions no lucratives al servei de les llars (producció de serveis no destinats a la venda)

Associacions, fundacions, Església i institucions religioses, partits polítics, sindicats

Núm.

314

coop-314

24/10/08

14:31

Página 16

16 Gestió empresa cooperativa

En el capítol segon, analitzem els components del subsector empresarial no de crèdit. Comencem amb les cooperatives, de les quals expliquem els orígens i el concepte de cooperativa i analitzem els principis cooperatius. A continuació, estudiem la cooperativa com a empresa, com a societat i com a societat mercantil. També exposem el marc legal cooperatiu a Espanya, amb una llei estatal de cooperatives i catorze lleis autonòmiques de cooperatives.4 També tractem de la Societat Cooperativa Europea (SCE).

Després analitzem les societats laborals, esposant-ne els orígens, les característiques i la regulació que tenen actualment.

Tot seguit parlem de les mútues d’assegurances i les mutualitats de previsió social, explicant les característiques de cadascuna d’aquestes entitats.

Finalment, analitzem les societats agràries de transformació i altres components del subsector empresarial no de crèdit de l’economia social (confraries de pescadors, etc.).

En el capítol tercer, analitzem amb profunditat els aspectes econòmics més significatius de les societats cooperatives, societats laborals i societats agràries de transformació. Amb referència a les societats cooperatives, analitzem detalladament les fonts de finançament cooperatiu. Així, estudiem tant les aportacions que formen part del capital social com les aportacions que no formen part del capital i altres fonts de finançament. Cal destacar el paper dels fons de reserva obligatoris, específics de les cooperatives.

A continuació ens ocupem de determinar el resultat de l’exercici, utilitzant els corresponents assentaments comptables explicatius, i de la distribució d’aquest resultat, abans de la consideració de l’impost de societats.

Analitzem després els aspectes econòmics més rellevants de les societats laborals, fent especial referència al fons especial de reserva, característic d’aquestes entitats.

Núm.

314

I, per acabar aquest capítol, ens ocupem del aspectes econòmics de les societats agràries de transformació.

En el capítol quart, darrer d’aquesta tesi, ens ocupem del règim tributari de les cooperatives, de les societats laborals i de les societats agràries de transformació.

Després d’exposar les raons a favor d’un tractament fiscal favorable per a aquestes entitats,5 analitzem els aspectes generals més significatius del règim tributari de les cooperatives (recordem que hi ha coopera-

tives protegides, cooperatives especialment protegides i cooperatives no protegides), estudiem les causes de la pèrdua de la protecció fiscal i analitzem també la tributació dels resultats obtinguts per les cooperatives, les societats laborals i les societats agràries de transformació en l’àmbit de l’impost sobre societats.

En aquest punt, cal dir que s’han tingut en compte les darreres modificacions de la Llei de l’impost de societats i de l’impost sobre la renda de les persones físiques i altres lleis que van aparèixer els darrers

coop-314

24/10/08

14:31

Página 17

Gestió empresa cooperativa 17

protegides, i opinem que aquesta llista s’hauria d’ampliar a altres cooperatives (habitatge, ensenyament).

3) Amb relació a la valoració de les operacions cooperativa-soci, critiquem per què s’han exclòs6 les cooperatives de treball associat i les d’explotació comunitària de la terra de l’aplicació de la regla de valor efectiu de l’article 15.3 de la Llei de règim fiscal de les cooperatives (LRFC).

4) S’ha de prendre un concepte ampli del terme “mutualitat”, en el sentit que l’activitat social de les cooperatives s’orienta necessariament cap als seus socis, però no amb caràcter exclusiu.

5) Suggerim una obertura de la cooperativa mitjançant una total liberalització de les operacions amb tercers no socis, amb la finalitat de fer-la més forta en l’entorn global, que cada cop és més competitiu. És per això que proposem una reforma de la LRFC i de les lleis substantives, estatal i autonòmiques, de les cooperatives. Pensem que el temps transcorregut des de la promulgació de la LRFC i la necessitat de consolidar-les empresarialment són raons que, segons el nostre parer, justifiquen aquesta revisió. mesos del 2006 i les que van ser aprovades durant l’any 2007.

Fet això, ens ocupem d’analitzar el procés de determinació dels guanys distribuïbles, una vegada analitzada l’aplicació de l’impost sobre societats a les cooperatives.

L’anàlisi s’acompanya d’exemples numèrics i dels corresponents assentaments comptables.

També s’analitzen els aspectes fiscals de les societats laborals i de les societats agràries de transformació.

A continuació, s’analitza la tributació i els beneficis fiscals reconeguts a les societats cooperatives, societats laborals i societats agràries de transformació (IVA, ITP i AJD, impostos locals).

Finalment, s’estudia la retribució del capital en les societats coope-

ratives, en les societats laborals i en les societats agràries de transformació i s’analitza la tributació que els correspon.

Es tanca l’anàlisi estudiant la tributació de les quantitats lliurades per les societats cooperatives, societats laborals i societats agràries de transformació als seus socis (en els àmbits de l’IS i de l’IRPF).

Les conclusions més importants d’aquesta tesi son les següents: 1) Les cooperatives són societats mercantils (a excepció de les cooperatives sense ànim de lucre, regulades a la Llei estatal i a les lleis autonòmiques).

2) Critiquem que la Llei de règim fiscal de les cooperatives estableixi un sistema de llista tancada a l’hora d’indicar quines cooperatives són especialment

Lluís Carrera Professor d’Economia de la URV 1. Sector voluntari, zona grisa, sector no lucratiu o de no profit, entre d’altres.

2. R. Chaves Ávila i J.L. Monzón Campos. La economía social en la Unión Europea. Comité Económico y Social Europeo i Mimeo, 2006.

3. R. Chaves Ávila i J.L. Monzón Campos. “Informes nacionales: España”. A: Economía social y empleo en la Unión Europea. València: Ciriec-España, 2000.

4. El desembre del 2007. A més d’una llei fiscal específica, la Llei 20/1990, de 19 de desembre, sobre règim fiscal de les cooperatives (LRFC).

5. I, també, d’exposar els arguments contraris a aquest tractament favorable.

6. Art. 15, ap. 2. LRFC.

Núm.

314

coop-314

24/10/08

14:31

Página 18

18 Economia social

El 27è Congrés Internacional del Ciriec destaca l’augment de la importància de l’economia social en l’actual conjuntura de crisi financera El president de Ciriec-Espanya, José Luis Monzón, qualifica l’esdeveniment com èxit sense precedents

F

ins a un miler de persones de 35 països es van citar entre els dies 22 i 23 de setembre a Sevilla arrel del 27è Congrés Internacional del Ciriec1, fòrum de referència de l’economia pública, social i cooperativa, organitzat en aquesta edició per Ciriec-Espanya amb la col·laboració de Cepes Andalusia2 i el patrocini de nombroses entitats públiques i privades.

Celebrat sota la presidència d’Honor del rei Don Juan Carlos i amb

Núm.

314

el lema “Innovació i management: les respostes als grans desafiaments de les empreses d’economia pública, social i cooperativa”, el Congrés va concloure amb un missatge nítid en favor de l’economia pública i de l’economia social, com a sectors capaços de corregir les greus ineficiències del mercat, ineficiències que durant aquests dies s’han manifestat més que mai amb la crisi financera internacional. Entre els participants del Congrés va destacar la presència del premi No-

bel d’Economia Joseph Stiglitz, la ponència del qual va despertar un interès encara més gran del previst inicialment, precisament donada l’actual conjuntura econòmica.

L’acte inaugural del Congrésva ser presidit pel president de la Junta d’Andalusia, Manuel Chaves, acompanyat del conseller d’Innovació, Ciència i Empresa, Francisco Vallejo; el president de Cepes Andalusia, Antonio Romero; i el president del Ciriec-Espanya, José Luis Monzón.

coop-314

24/10/08

14:31

Página 19

Economia social 19

El professor Monzón va destacar el context d’autèntica revolució del sistema financer internacional en el que se celebrava la trobada, una revolució que ha posat de potes enlaire els principis del capitalisme financer, que afirmaven la infalible eficiència dels mercats, la seva total capacitat d’autorregulació i la seva solvència al servei de l’interès general.

Vers la globalització del benestar En aquest escenari el president del Ciriec-Espanya va fer una crida a tots el congressistes: dirigents d’administracions públiques i empreses públiques i de l’economia social, polítics, sindicalistes i investigadors universitaris de tot el món, per a debatre sobre la capacitat del sector públic i de l’economia social de resoldre el que segons el professor és el desafiament econòmic més gran de l’actualitat: la necessitat ineludible de que la globalització econòmica condueixi a la globalització del benestar.

Per la seva banda, el president de la Junta d’Andalusia va destacar la solidesa de l’economia social en el context de crisi. En paraules del dirigent andalús, el paper de l’economia cooperativa, segons el llenguatge financer, seria el dels valors refugi, ja que l’economia cooperativa no és un terreny propici per a les especulacions. Així, va assenyalar que parlem d’un agafall sempre sòlid, que mostra ara les seves credencials.

De la mateixa manera, el president de Cepes Andalusia, Antonio Romero, va destacar la fortalesa de l’economia social andalusa, tant en èpoques de bonança com en conjuntures de crisi. En ambdós casos les empreses d’economia social han demostrat capacitat més gran de generar ocupació que no pas les empreses tradicionals.

Una economia més equilibrada Després de l’acte inaugural, el Premi Nobel d’Economia Joseph Stiglitz va impartir una conferència en la què enfront del fonamenta-

lisme de mercat va proposar una economia més equilibrada amb un pes creixent de l’economia social.

La menció, per part d’una autoritat econòmica com Stiglitz, de l’economia social com un sector fonamental que afavoreix l’equilibri econòmic, va suposar un reconeixement i un recolzament extraordinari a tota la pluralitat d’iniciatives que composen el sector a nivell internacional.

Stiglitz va facilitar exemples de països, des d’Europa fins a l’Est d’Àsia, l’èxit dels quals s’ha basat en l’equilibri entre mercats, administració i altres tipus d’entitats, incloent-hi l’economia social. A Europa i també als Estats Units d’Amèrica, les societats s’han desenvolupat tradicionalment amb el suport d’un sector públic fort – en aspectes com l’educació, la regularització dels mercats i el foment de la ciència- i amb una representació essencial d’entitats d’economia social en sectors com el crèdit, l’agricultura i l’habitatge.

Stiglitz també va destacar l’aportació de l’economia social com a font d’innovació de la qual també se’n beneficia la resta de l’economia.

Un èxit sense precedents El president del Ciriec-Espanya, José Luis Monzón, va assenyalar en l’acte de cloenda que el 27è Congrés Internacional del Ciriec ha constituït un èxit sense precedents gràcies a l’elevada participació (més de 750 congressistes de 35 països, juntament amb més de 200 acompanyants i convidats), i la qualitat de les ponències presentades, així com les comunicacions. El número total de comunicacions acceptades al Congrés va superar les tres-centes, cent seixanta de les quals s’exposaren en format pòster.

El Congrés també va servir per a la commemoració del 100 aniversari de la revista científica Annals of Public and Cooperative Economics, pionera en l’estudi de l’economia de l’interès general, i gestionada des de fa seixanta anys pel Ciriec-Internacional.

Proper Congrés el 2010 a Berlín El nou president del Ciriec-Internacional, l’alemany Wilhelm Georg Hanss també va felicitar a Ciriec-Espanya per l’èxit de l’esdeveniment i va anunciar la celebració del proper Congrés Internacional del Ciriec el 2010 a la ciutat de Berlín.

Abans, però, l’octubre de 2009 tindrà lloc el Segon Congrés Mundial d’Investigadors en Economia Social a Östersund (Suècia), donant continuïtat a la Conferència de Victoria (Canadà) de l’any passat.

Hanss va manifestar la seva satisfacció per poder presidir una organització en la què hi participen 14 països de tot el món, amb l’objectiu de trobar solucions als problemes dels ciutadans des de l’economia pública i l’economia social.

El Think Tank3 de l’economia social El Ciriec és un prestigiós organisme independent, pluralista i sense afany de lucre, creat el 1947 per a la promoció i la recerca científica sobre sectors la finalitat principal dels quals és servir l’interès general. Entre aquests sectors es troba l’economia social i els seus components, com les cooperatives, les mútues, les societats laborals, associacions, fundacions, etc. figures de gran arrelament a Catalunya i Espanya.

Amb més de seixanta anys d’experiència, les recerques del Ciriec pel que fa a la delimitació conceptual de l’economia social i de la contribució de l’economia social a l’interès general, a la creació d’ocupació i al desenvolupament local, han convertit a aquest organisme científic en el Think Tank de l’economia social a nivell internacional.

José Juan Cabezuelo Ciriec-Espanya 1 Centro Internacional de Investigación e Información sobre la Economía Pública, Social y Cooperativa.

2 Confederación Española de Empresas de Economía Social.

3 Laboratori d’idees.

Núm.

314

coop-314

24/10/08

14:31

Página 20

20 Cooperativisme al món

Seguretat alimentària i cooperatives agropecuàries La lluita contra la pobresa i la fam és la primera acció i la més noble que la ciutadania pot retre en favor d’un món amb més justícia social. La seguretat alimentària també forma part de l’agenda permanent del cooperativisme agropecuari, que tendeix a organitzar i potenciar l’agricultura familiar i limitar l’acció dels monopolis privats i empreses transnacionals en la producció d’aliments.

Una oportunitat històrica desaprofitada va ser la Cimera de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), pel fet que va produir molts discursos però pocs acords pràctics i mesures estructurals.

L

a cimera, convocada per la FAO juntament amb el Programa Mundial d’Aliments de les Nacions Unides, el Fons Internacional de Desenvolupament Agrícola i Biodiversitat Internacional en nom del sistema GCYAI, es realitzà del 3 al 5 de juny d’enguany a Roma (Itàlia), i va reunir 500 delegats de 183 nacions. La FAO treballa des de l’any 1945 en l’objectiu de garantir la seguretat alimentària.

Heus aquí alguns aspectes positius assolits en la Cimera: El reconeixement de la necessitat d’augmentar la inversió en agricultura i ajudar els països en vies de desenvolupament a expandir la seva producció agrícola.

Pel que fa a biocombustibles agrocarburants, agroetanol o agrodièsel, s’acordà només estudiar-ne els beneficis i incentius per moderar el preu del petroli i per millorar els ingressos dels agricultors, i valorar l’ecocompatibilitat. Aquesta tendència ha generat una antinòmia energia/aliments, especialment en països on hi ha una forta pressió per utilitzar una quantitat més gran de blat de moro en la producció d’etanol.

La crida a afavorir diàlegs multilaterals i multiestamentaris i per fer un esforç en favor d’una culminació satisfactòria de la Ronda de Núm.

314

Doha, l’actual ronda de negociacions de la Organització Mundial del Comerç. És a dir, buscar un comerç més just. És sabut que els subsidis agrícoles resten competitivitat als petits i mitjans productors dels països en desenvolupament i distorsionen el mercat.

Aquesta cimera es va realitzar en un món on s’observa un fenomen molt positiu i amb una dimensió ètica: la creixent demanda d’aliments en regions del món que abans patien una limitada o pobre nutrició i la població de la qual és molt nombrosa.

Un exemple són països com la Xina i l’Índia, on viuen 2.500 milions de persones i el seu ingrés per càpita s’ha triplicat en els darrers anys. Són 2.500 milions d’estómacs que desitgen alimentar-se tres cops al dia i amb tres vegades més ingressos que fa uns quants anys. Els qui només menjaven un cop al dia, ara ho poden fer tres cops. I els que podien menjar tres cops al dia, ara volen aliments de més qualitat (més proteïna animal). Per exemple, el consum de carn a la Xina va passar de 40 a 52 quilograms per càpita entre els anys 2000 i 2007. A l’Índia, en aquest mateix període el consum per càpita d’arròs va passar de 103 a 157 quilograms, i de llet, de 63 a 72 litres. És a dir, tantes persones

coop-314

24/10/08

14:31

Página 21

Cooperativisme al món 21

més amb tant més ingrés consumint tant més cadascun, implica que a la Xina i a l’Índia es consumeixen cada any tres milions de tones addicionals d’aliments (El Tiempo, 2008: 31).

Si a aquest exemple de dos països que posseeixen el 37% de la població mundial, hi afegim la resta dels països en vies de desenvolupament, el tonatge d’aliments consumits i a consumir és molt més gran a escala mundial.

En funció d’aquesta demanda urgent d’aliments i de la tendència internacional, és estratègic recuperar la representativitat, organització i idoneïtat del cooperativisme agropecuari com a actor clau de l’agricultura familiar, per la qual cosa proposem dissenyar noves polítiques públiques alimentàries conjuntes i coordinades a escala nacional, regional i de l’Amèrica Llatina amb el sector cooperatiu i de l’economia social.

L’ajuda alimentària i les cooperatives tenen una gran relació, suport mutu i la possibilitat d’actuar recíprocament en un desenvolupament a escala humana mitjançant els seus objectius comuns, que ten-

deixen a augmentar la producció respectant el medi ambient, millorar l’ingrés dels petits i mitjans productors i distribuir equitativament la riquesa segons la producció o el treball aportat pels seus membres.

Les cooperatives proporcionen serveis en poblacions rurals aïllades i menys organitzades, proporcionant infraestructura de serveis, transformació i valor afegit (insumos), tecnologia adequada i l’accés als mercats en millors condicions de competitivitat. A les zones rurals aïllades o de difícil accés les empreses transnacionals no solen actuar, i quan ho fan comercialment, abusen del monopoli i converteixen els productors i les seves famílies en mà d’obra barata en les seves cadenes agroalimentàries o agroindustrials.

Perquè la visió, el model i la lògica de gestió de les empreses cooperatives és l’antítesi de les empreses de capital monopolístiques. Les pràctiques monopolístiques amb guanys excepcionals determinen que els productors rebin només una petita fracció del preu del consumidor dels seus productes.

Les cooperatives poden aconseguir una eficàcia i una eficiències més grans en l’aplicació i inversió dels fons d’ajuda alimentaria a mitjà i llarg termini, pel seu arrelament a les zones rurals, el seu compromís

amb el desenvolupament local i l’administració democràtica.

Aquesta és una manera d’assumir el compromís amb la seguretat alimentària i no desaprofitar una oportunitat històrica per a tants països que consideren l’agricultura familiar com un eix del desenvolupament rural.

Eduardo H. Fontenla Vicepresident del Colegio de Graduados en Cooperativismo y Mutualismo de la República Argentina 1. El tiempo (2008). “No son los biocombustibles”. Bogotà (Colombia). 14 de juny. Pàg. 1-31 2. La ayuda alimentaria y las cooperativas para el desarrollo (1988). Centro Internacional de Viena. Viena (Austria). Septiembre.

Postil·la: El menú de la cimera sobre aliments de 2002 va comportar escàndol, ja que mentre es discutia de la fam al món, els delegats gaudien d’un menú que envejaria al Rey Sol, i d’una fina selecció de vins. Per a que això no tornés a passar, en la cimera de 2008 en comptes de la llagosta i el foie gras de l’any 2002, es va servir mozzarella amb blat de moro dolç, pasta amb carabassa i escamarlans. I només un únic vi per a tothom.

Núm.

314

coop-314

24/10/08

14:31

Pรกgina 22

coop-314

24/10/08

14:31

Página 23

Medi Ambient 23

Els residus i l’aigua, els temes més treballats als centres educatius L’equip de l’Escola del Territori ha estat recollint dades des del febrer per elaborar un estudi que detecti les necessitats dels centres educatius pel que fa a temàtiques de sostenibilitat tant ambiental com social. També s’ha analitzat l’organització de les sortides a l’exterior i les possibles mancances dels docents a l’hora de treballar aquests temes.

E

s va fer un primer contacte a través del correu electrònic demanant als centres educatius de les comarques gironines la seva participació, però la poca resposta obtinguda ha fet prioritzar la obtenció d’informació dels centres de la Garrotxa; i per això s’han fet les visites personalitzades als centres.

S’han recollit 39 enquestes, 32 de les quals són de la comarca de la Garrotxa. Pel que fa als nivells, 4 són d’educació infantil, 31 d’educació primària i 4 de secundària.

D’aquesta manera s’ha obtingut informació de tots els nivells educatius, que ens ha permès saber, per exemple, que: • els centres d’infantil i primària fan entre tres i cinc sortides l’any; • menys de la meitat van de colònies (i d’aquests la majoria són de cicle superior), • la majoria fan excursions en l’àrea de medi natural i social, i sobretot a l’entorn proper del parc natural (fageda d’en Jordà, Museu dels Volcans o volcà del Montsacopa).

Pel que fa a Secundària, l’àmbit més relacionat amb l’entorn físic (ciències de la natura, ciències socials, geografia i història, biologia i geologia) és el que representa

més sortides, d’allò més variades: parc natural, Empúries, Banyoles, Ullastret, Girona, visita a la depuradora, etc.).

A l’hora d’escollir quina sortida duran a terme, el criteri que segueixen els docents és la tradició escolar, és a dir, la repetició de les sortides que funcionen, seguit de les novetats i el cost de l’activitat. Fer sortides a l’aire lliure és la conseqüència d’una de les dificultats detectades en treballar aspectes concretes del currículum, la necessitat de sortir fora. Altres problemàtiques són la necessitat d’algú expert (sobretot a secundària) i la manca de temps.

El present estudi volia també conèixer quines temàtiques sobre sostenibilitat es tracten als centres. Els resultats demostren que el tema més treballat són els residus; es fan

tant sortides a l’exterior (com ara a l’abocador) com ho posen en pràctica al mateix centre, reutilitzant el paper, utilitzant diferents papereres segons el tipus de residu, etc.

L’aigua és l’altre tema estrella, i es treballa per mitjà de sortides (depuradora, ús de l’aigua com a recurs natural, visites a fonts, aigües termals, etc).

D’altra banda, l’agricultura i la ramaderia ecològiques, les energies renovables o la biodiversitat són temes que els docents voldrien treballar a l’aire lliure. Cal dir que els residus i l’aigua, tot i ja ser els més treballats, també desperten l’interès dels docents a l’hora de treballar-los a l’aire lliure.

EducAcció, la proposta pedagògica de l’Escola del Territori, disposa de sis activitats que poden ajudar a treballar aquests temes. La Núm.

314

coop-314

24/10/08

14:31

Página 24

24 Medi Ambient

seva reedició s’ha enviat als prop de tres-cents cinquanta centres educatius de les comarques gironines i es poden consultar a la web de l’IME, a l’enllaç de recursos educatius. A més, en breu es podran trobar tots els materials de les diferents activitats a l’apartat de l’Escola del Territori a la pàgina web: www.centresostenibilitat.cat.

EducAcció és un projecte emmar-

Núm.

314

cat dins l’Escola del Territori del Centre per a la Sostenibilitat Territorial i està situada a la vall d’en Bas. L’objectiu és convertir-se en un centre de referència a Catalunya per difondre, educar i formar sobre la nova cultura del territori.

La finalitat és que, entre tots, descobrim, coneguem i arribem a respectar el medi que ens envolta.

Podeu descarregar tot l’estudi “Sos-

tenibilitat als centres educatius” al web www.centresostenibilitat.cat, a l’apartat de l’Escola del Territori Ester Morchón Programa EducAcció Escola del Territori - CST en col·laboració amb la Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA)

coop-314

24/10/08

14:32

Página 25

Pensem-hi 25

D. O. Cultura

S

óc tafaner. M’agrada saber quines són les activitats, les preocupacions, els interessos, de la meva gent. Que, afortunadament, molt sovint arriben molt més enllà del treball per guanyar-se la vida, del senzill fet de fer front – ves, quin remei- a tot allò, no sempre agradable, que la vida et posa al davant.

Un cap de setmana pel Priorat m’ha fet adonar, una vegada més, que hi ha al nostre poble molts aspectes que són els que de debò ens donen la densitat i la dignitat que com a tal poble tenim, encara que de vegades, caram, no ho sembli.

La sortida s’iniciava amb la presentació d’un dels llibres de la nostra col·lecció “Cooperativistes catalans”. La fèiem a la biblioteca pública de Falset, perquè de Falset eren el personatge biografiat i els dos autors de la biografia. A la presidència, dos professors universitaris, la regidora de cultura i els dos autors. I la sala plena a vessar: potser cent cinquanta persones?

Déu n’hi do.

Després, un sopar, a peu dret, a “un allotjament rural amb celler”.

Un mas del segle XIX restaurat amb un gust exquisit. Vi de producció pròpia i tot de magnífics productes de la terra, sí. Però el luxe del Mas Figueres és l’entorn natural i el jardí: amb aquell meravellós arbre a sota de la copa del qual hi cabia tothom.

Allà a prop, a Marçà i al Molar, hi ha dues cases rurals regentades per persones del món cooperatiu.

Sabem que les de Marçà estan ficades també en activitats artístiques, perquè coneixem una pintora que hi ha col·laborat. Vàrem pernoctar dues nits a la casa del Molar, deliciosa, plena de llum. A cada habitació, uns quants llibres. Pots trobar-t’hi a les parets, o a les pan-

talles dels llums de sobretaula, textos d’Enric Cassasses o de Joan Margarit. Hi tenen una associació literària, amb activitats i reunions periòdiques. I jo havia llegit, sense saber que me’n trobaria l’autora dirigint un hotelet rural, un estudi sobre un text de Salvador Espriu que la Roser Vernet – filòloga- havia escrit, temps abans. Durant l’esmorzar, em diu: “Mira, la melmelada d’albercoc l’ha fet la meva mare.”

Vam acostar-nos a la cooperativa Coselva, a recollir un llibre que han publicat i que ens guardaven, i que és un aplec de receptes de cuina de les àvies de La Selva. I, sobretot, teníem demanada a la Carme Simó una visita, a Gratallops, de l’agrobotiga de la Vinícola del Priorat, que tothom deia que era tan maca. I tant. És magnífica, amb una utilització de l’arquitectura que veritablement deixa admirat. Però és que qui ens guia per tota la cooperativa, tast de vi inclòs, és un professor d’institut amb una impressionant capacitat pedagògica i que, a sobre, ens parla de les activitats del Parc Natural del Montsant, entitat de la que és

membre: senderisme, història, estudis sobre flora i fauna.

L’última etapa prevista era anar a saludar uns vells amics que viuen a Torroja. El magnífic orgue de la seva església és un dels que participen, cada any, als concerts d’Orgues de Catalunya. És una població endreçada, neta, amb la gent atrafegada en l’agençament d’ un vell palau per fer-hi activitats culturals, i on precisament aquell dia estaven muntat una exposició de pintures, en la que hi col·laborava mig poble. Els nostres amics, un grup de germans que han viscut, escampats, en diferents llocs, segons han anat passant els anys han anat regressant al poble. L’única germana que encara treballa a fora –és metgessa prop de Reus- ve a Torroja cada vegada que té un parell de dies lliures.

Estimar el que tens. Treballar per millorar-lo i donar-lo a conèixer.

Tenir un criteri obert per apreciar i valorar tot el que t’envolta. I amable hospitalitat envers els forasters que et visiten.

Santos Hernández.

Octubre del 2008.

Núm.

314

coop-314

24/10/08

14:32

Página 26

26 Biblioteca/Revistes

Donació gratuïta de llibres N La Biblioteca de la Fundació Roca Galès està al servei de totes aquelles persones que volen consultar temes referents a cooperativisme i economia social.

N Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones i entitats que amb les seves donacions han contribuït a assolir els 5.000 exemplars que actualment la nostra biblioteca pot oferir als seus lectors.

N Segueixen arribant nous llibres, i a fi d’obtenir l’espai necessari, hem cregut oportú fer una reestructuració de la biblioteca, retirant les obres de les quals disposem més d’un exemplar, i d’aquelles que no tracten específicament dels temes sobre els quals estem especialitzats.

N Cada mes, la biblioteca de la Fundació Roca i Galès publicarà a Cooperació Catalana un llistat de quinze títols d’aquest tipus de material.

N Aquests llibres podran ser obtinguts de forma gratuïta per qualsevol persona o entitat que hi estigui interessada.

N Com obtenir aquests llibres: – Cal demanar-los per telèfon o per fax a la bibliotecària en horari de la biblioteca.

– Durant un període de trenta dies posteriors a la seva publicació.

– Els llibres s’hauran de recollir a la Fundació Roca i Galès i prèviament s’haurà d’omplir una fitxa amb les dades personals.

– En cap cas no es podrà fer un ús comercial del material obtingut.

– Les peticions seran ateses per rigorós ordre de comanda.

Núm.

314

1. ALDOMÀ, Ignasi. Amb el permís de Barcelona. L’altre societat humana.

Lleida: Pagès Editors, 1999.

2. ARCAS LARIO, Narciso. El marketing de las cooperativas agrarias. Claves para la competitividad de la empresa agraria. València: Ciriec España,1999.

3. BORCHARDT, Klaus-Dieter. El ABC del derecho comunitario. Brussel·les: Documentación Europea, 2000.

4. CABRA DE LA LUNA, M.A.; FRAGUAS GARRIDO, B. ¿Qué son y quieren serlas fundaciones españolas? Fundación Vodafone: 2004.

5. Cataluña en cifras. Barcelona: Consorcio de Información de Cataluña, 1973.

6. CHAVES, Rafael; SOLER, Francisco. El gobierno de las cooperativas de crédito en España. València: CIRIEC España, 2004.

7. Cómo trabajar juntos. Waldorf: Plataforma de ONGs de Acción Social, 2003.

8. FAURA, Ignasi. Consumidores activos. Experiencias cooperativas para el siglo XXI. Barcelona: Icaria, 2002.

9. Les claus de les Normes Internacionals de Compatibilitat. Barcelona: Gestió 2000, 2004.

10. Llibre verd de la creació d’empreses a Catalunya. Document de debat. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2006.

11. Manual per a la identificació i avaluació de riscos laborals. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2005.

12. Set milions de persones, un Estatut. Barcelona: Nous Horitzons, 2005.

13. ORELLANA, Waldo. El futuro del trabajo directivo. València: CIRIEC España, 1995 14. PUJOL FURRIOLS, Pilar. La participació de les dones en els municipis.

Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2007.

15. VILAPLANA, Armand. La conquesta de l’empresa. Barcelona: Ecos, 2006.

Biblioteca de la Horari: dilluns i dimecres de 10 a 13h. dimarts i dijous de 16.30 a 19h.

Telèfon 93 215 48 70 Fax 93 487 32 83 a.e.: biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org

coop-314

24/10/08

14:32

Página 27

Biblioteca/Revistes 27

Retalls

BUTLLETÍ INFORMATIU COOP 57 Sccl Núm. 14. Agost del 2008. Barcelona coop57@coop57.coop www.coop57.coop Butlletí semestral en llengua catalana. També es tramet en format electrònic. Entre el contingut hi trobem: a l’Editorial, una reflexió sobre la necessitat de cooperar en temps de crisi. S’inclou informació relativa al nou funcionament de Coop57 i les novetats respecte a Catalunya, l’Aragó i Madrid. També presenten la nova secció “Coop57 Andalusia”, que va néixer el passat 27 de setembre amb el suport de trenta cooperatives i diferents entitats andaluses. A la secció “Noves entitats sòcies i préstecs concedits”, trobem les habituals gràfiques d’evolució econòmica i les accions de sensibilització en les quals han participat activament. Exposen el pla de treball, els objectius fixats per a aquest any, i en particular l’engegada del projecte Fiare, crear una caixa cooperativa a l’Estat espanyol i poder avançar cap a un sistema de finances ètic, social i solidari.

COMPARTIR Núm.71. Juliol-setembre del 2008. Barcelona compartir@fundacionespriu.coop www.fundacionespriu.coop Revista trimestral editada per la Fundació Espriu. Al sumari hi trobem les seccions i els articles següents: la secció “Salut” la formen cinc articles relacionats, en aquest cas, amb les insolacions, la ginecologia i un resum i dades estadístiques de la clínica Nuestra Señora del Perpetuo Socorro. A “Cooperativisme sanitari”, hi destaquen títols com ara: “Asisa patrocina un curs sobre assistència mèdica en conflictes”, “Camps de refugiats a la London School” i “Resolució de les organitzacions sectorials de l’ACI”. De la secció “Monogràfic” destaquem els articles i entrevistes següents:“L’Aliança Cooperativa Internacional i Nacions Unides”, article en què l’autor, Jason Garner, explica l’evolució de la relació d’ACI i l’ONU al llarg dels anys. L’entrevista al president d’IHCO, l’entrevista al director del Centre de Cooperació de la Universitat Miguel Hernández d’Alacant, l’entrevista al president d’honor del Centre Unesco de Catalunya, i l’article “Les ONG mèdiques, aliades de la salut pública”. A la secció “Cultura”, hi trobem els títols “Pausa”, “Bebelplatz” i “Primera Història d’Esther”, i el dibuix de Joma titulat: “Cercle viciós”.

VIVIENDAS COOPERATIVAS Núm. 101. Juliol-setembre del 2008 Madrid concovi@concovi.es www.concovi.es Publicació trimestral, editada per la Confederación de Cooperativas de Viviendas de España. El contingut del sumari és el següent: A la “Bústia” de consultes responen a la pregunta “¿Quines obligacions té una cooperativa?”; l’Editorial es titula “Temps difícils, temps de depuració”; a “Notícies” s’inclou “Assemblees generals de Concovi”, “Pla es-

tratègic del cooperativisme d’habitatge”, “La col·laboració de la Ministra d’Habitatge en la Memòria Corporativa Anual de Cepes”, “La projecció internacional de Concovi”, “Federacions”; a “Document”, es tractala història del cooperativisme d’habitatges Espanya, l’any 1996; a “Col·laboracions”, el director tècnic, el director dels Serveis Jurídics i un professor universitari reflexionen sobre els temes relacionats amb les cooperatives l’habitatge, el regim econòmic i el seu estat actual.

La publicació acaba amb les notícies i la pàgina dedicada al tema de legislació Elisenda Dunyó Núm.

314

coop-314

24/10/08

14:32

Pรกgina 28