Cooperaciocatalana 313

coop-313

25/9/08

13:00

Página 1

Setembre 2008 • revista mensual • any 29è • PVP 2,50 € • edita Fundació Roca i Galès

313

A vol d’ocell

coop-313

25/9/08

13:00

Pรกgina 2

coop-313

25/9/08

13:00

Página 3

313 Editora Fundació Roca i Galès

Revista mensual - Any 29è Setembre 2008

SUMARI Tornaveu

Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 cc@rocagales.org www.rocagales.org Amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya i de l’Institut Català de les Industries Culturals (ICIC) - Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Coordinació Agnès Giner Consell de Redacció Josep Busquets, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Santos Hernández, Esteve Puigferrat i M. Lluïsa Navarro.

Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits.

Foto portada: Pic del Canigó Disseny l’Apòstrof, SCCL Disseny coberta Francesc Boixader Maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada ISO 9001, 14001 i EMAS)

Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415 Aquesta revista ha estat impresa sobre paper ecològic de 140/90 gr amb un procés de fabricació sense clor ni blanquejants òptics

4

Marta López Prats

Editorial

5

Noticiari Cooperatives de Catalunya

8

RSE.COOP, Sensibilització i continuïtat Cap a la consolidació del programa

Les Nostres Cooperatives

9

Ex-libris. Disseny, edició i cooperativisme Vicenç Fernández

XXIII Jornades sobre Cooperativisme

12

XXIII Jornades sobre Cooperativisme a la Universitat Catalana d’Estiu Maria Amor Fernández

Entrevista

17

Entrevista a Xavier Gallofré i Mohamed El Souaidi “Volem muntar una xarxa de cooperatives d’iniciativa social al Marroc” Raimon Gassiot

Gestió empresa cooperativa

20

Els comptes anuals amb el nou PGC Ramon Bastida

Opinió

22

La crisi del aliments ¿Sobre qui recau la responsabilitat?

Albert Sales i Campos

Col·laboració

24

Vers el sud Francesc Vernet i Mateu

Ressenya

25

Comas i Closas, Francesc. Leonci Soler i March Llorenç FERRER ALÒS

Pensem-hi Una pàgina del Camí de Sant Jaume Santos Hernández

26

Retalls

27

Elisenda Dunyó

25/9/08

13:00

Página 4

Un parell de preguntes (que són tres) a Marta López Prats (Badalona, 1953), professora

Tornaveu

coop-313

Què li resulta atractiu del cooperativisme?

El fet de treballar amb la il·lusió de tirar endavant un projecte compartit.

Què li resulta molest del cooperativisme?

Personalment res, tot el contrari. El que sí pot ser, és que a la societat actual li molestin aquests models i es posin molts entrebancs per tirar-los endavant.

Com i quan ha sentit parlar de cooperativisme?

Conec alguna escola que s’ha reconvertit en cooperativa i crec que és el model en què els claustres de professors són més estables i en què es cuida més la participació de mestres, famílies i alumnes. I el projecte educatiu d’aquests centres ens mostra una línia pedagògica pròpia, coherent i, el que és més important, defensada amb molta educació.

25/9/08

13:00

Página 5

A vol d’ocell

Editorial

coop-313

La crònica que avui publiquem de les nostres recents XXIII Jornades de Cooperativisme, a la Universitat Catalana de Prada de Conflent, ens fa que ens sembli molt natural, és clar, de posar a la portada una fotografia del pic del Canigó. Sembla que així, a vol d’ocell, aquest símbol de Catalunya ens ajudi a copsar millor la catalanitat que des de sempre ha impregnat aquesta Universitat d’Estiu, enguany ja a la seva quadragèsima edició.

Tanmateix, no és aquest l’únic aspecte de visió general que hem volgut subratllar en aquest número de la nostra revista. El món presenta vull una sèrie de problemes que afecten tothom, encara que els qui som més afortunats puguem no adonar-nos-en prou. L’increment del cost dels aliments –mireu-vos l’article sobre la crisi alimentària- és un problema col·lectiu, mundial, del que tothom hauríem de ser conscients. També l’entrevista sobre les cooperatives d’iniciativa social al Marroc ens parla d’una zona, ben propera a nosaltres, on els problemes socioeconòmics són ben visibles des de fa ja massa temps.

Sí, és a vol d’ocell que es veuen els aspectes que afecten tothom. Una vegada més, la Confederació de Cooperatives de Catalunya ens parla de la responsabilitat social i de la necessitat d’estendre el seu estudi.

I, també a vol d’ocell, ens hem de preguntar com s’ho faria el conjunt del món cooperatiu sense les entitats que publiquen les nostres revistes, els nostres llibres, els nostres humils impressos informatius? Avui dediquem la nostra habitual secció de “Les nostres cooperatives” a una petita cooperativa d’edició i creació gràfica.

I, vaja, posat a tractar de circumstàncies que afecten tot el món de la cooperació, no deixeu de mirar-vos amb atenció l’article que tracta de l’estructura dels comptes segons el nou Pla General de Comptabilitat. No deixa de ser un problema al que totes les cooperatives hem de fer front.

coop-313

25/9/08

13:00

Página 6

6 Noticiari

27è. Congrés Internacional del Ciriec a Sevilla Del 22 al 24 setembre tindrà lloc al Centre de Convencions Gran Sevilla de la capital andalusa, el 27è Congrés Internacional del Ciriec, fòrum de referència sobre l’economia pública, social i cooperativa, organitzat pel Ciriec-Espanya amb la col·laboració del CEPES Andalusia i el patrocini de nombroses entitats públiques i privades.

Amb el lema “ Innovació i management: les respostes als grans desafiaments de les empreses d’economia pública, social y cooperativa”, l’acte inaugural comptarà amb la

intervenció del Premi Nobel d’Economia, Joseph Stiglitz, que pronunciarà una conferència sobre “Innovació i management”.

El programa científic inclou 4 tallers temàtics, dividits en taules rodones on especialistes de l’economia pública d’una banda, i de l’economia social i cooperativa per

l’altre, tractaran temes d’innovació empresarial, desenvolupament sostenible i prestació de serveis.

El darrer dia, després d’una sessió plenària sobre “Cooperacions Internacionals per a un desenvolupament sostenible”, tindrà lloc la celebració del centenari de la revista científica Annals of Public and Cooperative Economics.

Al costat del programa científic, el congrés preveu també un atractiu programa social i cultural, tant per als congressistes com per als seus acompanyants.

Aiguasol ofereix un interès avantatjós en préstecs La cooperativa d’enginyers i consultoria energètica Aiguasol ofereix als particulars una retribució del 4,25% i del 5,25% per a operacions de préstec a partir dels 1.000 euros, en endavant.

Qualsevol particular interessat a donar suport al desenvolupament del pla estratègic d’Aiguasol pot participar a l’operació. Els dipòsits d’entre 1.000 i 2.000 euros es retribuiran a un tipus d’interès del 4,25% anual, amb abonament d’interessos semestral i retorn de la

inversió el 31 de desembre de 2009.

Pel que fa a quantitats que superin els 5.000 euros, la cooperativa ofereix un 5,25% anual, amb abonament d’interessos trimestral i retorn de la inversió el 31/03, el 30/09 o el 31/12 de 2009.

Aiguasol és una cooperativa de treball autogestionada, que ofereix serveis d’enginyeria i consultoria energètica de qualitat.

Per a més informació: tel. 93 342 47 55, www.aiguasol.coop

Nova seu de Cooperatives de Catalunya

Coop57-Andalusia comença a caminar

Us recordem que a partir del dia 1 de setembre, la Confederació de Cooperatives de Catalunya serà a la seva nova seu del carrer Premià, 15, 2a planta de Barcelona.

El seu nou telèfon és el 933 323 682, mentre que la seva adreça de correu electrònic seguirà essent la mateixa: ccc@cooperativescatalunya.coop.

El proper 27 de setembre Coop 57-Andalusia realitzarà a Triana la seva assemblea constituent que donarà llum verda al naixement de la secció andalusa de la cooperativa de serveis financers ètics i solidaris.

Una delegació de 30 persones de Coop57-Catalunya, Coop57-Aragó Coop57-Madrid es desplaçarà a Sevilla per a assistir a la seva constitució. En el grup promotor andalús ja hi figuren més de 30 entitats i cooperatives andaluses.

Núm.

313

coop-313

25/9/08

13:00

Página 7

Noticiari 7

FE D’ERRATES

Neix Unió Corporació Alimentària La cooperativa Unió Agrària Cooperativa de Reus estrena una nova etapa amb la renovació de la seva denominació social: Unió Corporació Alimentària i al modernització de la identitat visual institucional. L’objectiu és comunicar la solidesa de l’empresa i consolidar-se com una gran corporació alimentaria, amb capacitat de generar una oferta potent.

Aquests canvis aprovats per l’assemblea general de socis, aporten diferenciació als productes de l’empresa i volen transmetre valors basats en la sostenibilitat i la innovació per donar resposta a un mercat cada dia més globalitzat i exigent. La nova aposta però no suposa cap ruptura amb el model cooperatiu, Unió te la voluntat de reforçar i millorar els seus recursos per fer front als reptes de futur que compleix l’objecte social de la cooperativa.

Creada l’any 1942 Unió és una cooperativa de segon grau que integra un centenar de cooperatives que principalment són tarragonines però també n’hi ha de les comarques lleidatanes, de l’Aragó, castelló i balears. Comercialitza la producció de les seves associades, que es dediquen al cultiu de quatre fruits característics de la mediterrània: vi, oli, ametlla i avellana.

En el número anterior de la revista Cooperació Catalana (núm. 312, de Juliol-agost de 2008) en la que publicàvem un diàleg entre Santiago Esteban, Joan Josep Gonzàlez i Agnès Giner, concretament a la pàg.

25, columna 2, línia 25, hauria de dir els mateixos actors (en comptes de els mateixos sectors), de manera que la frase sencera correcta és:

[...] Per tant, l’esperit emprenedor i innovador que es viu avui és similar al que van tenir aquelles persones dels principis del cooperativisme a partir d’unes idees de com abordar els problemes en comú que impliquessin els mateixos actors –perquè aquest és el tret diferencial del cooperativisme–: els que hi treballen o els que necessiten uns determinats serveis o productes.[...]

Assessorament i gestió integral especialitzada en COOPERATIVES, FUNDACIONS i ENTITATS NO LUCRATIVES

• • • • •

Comptabilitat, aplicació Pla Comptable, seccions, tancament, Comptes Anuals.

Obligacions tributàries, Declaracions periòdiques, Impost Societats, Requeriments, Inspeccions, etc.

Nòmines, Seguretat social, problemàtica laboral, sancions, acomiadaments, etc.

Temes socials, Assemblees, seccions, constitució i canvis en òrgans d’administració, mediació en situacions conflictives, etc.

Temes jurídics, contractes, adaptació estatuts, revisió de la gestió tributaria, regularització Registres: Cooperatives, Propietat, etc.

PROTECCIÓ DE DADES, Document de Seguretat, inscripció Agència Protecció de Dades ASSIGEM Serveis Empresarials, Sccl Girona, 38, 1r 2a - 08010 Barcelona Tel. 932 652 285 - Fax 932 325 613 Núm.

313

coop-313

25/9/08

13:00

Página 8

8 Cooperatives de Catalunya

RSE.COOP, Sensibilització i continuïtat Cap a la consolidació del programa L’èxit de la fase pilot d’implantació de polítiques de responsabilitat social a 39 empreses d’economia cooperativa de Catalunya desenvolupada durant el període 2004-2007, ha dut a la Confederació de Cooperatives de Catalunya a plantejar-se uns nous reptes. Amb el finançament del Servei d’Ocupació de Catalunya, SOC i de la Direcció General d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses, la Confederació de Cooperatives de Catalunya inicia enguany una fase d’expansió i consolidació d’aquesta experiència a la resta d’empreses d’economia cooperativa catalanes.

El procés d’implantació adreçat a cooperatives i societats laborals de Catalunya integra en el seu nucli empresarial i a través d’una eina específica d’anàlisi i medició, un model de gestió responsable amb l’entorn i les persones que vol reforçar els principis que ja regeixen el model cooperatiu.

Per al període 2008 s’ha plantejat l’impacte de la implantació en 2 àmbits: l’àmbit de sensibilització i l’àmbit de continuïtat. En aquest marc, s’ha elaborat un pla d’actuació, fonamentat en l’experiència desenvolupada en la fase pilot, i estructurat en quatre objectius: 1. Contribuir a fomentar la innovació i la competitivat de la totalitat del sector.

2. Crear una massa crítica suficient per a donar visibilitat i valor a la marca de responsabilitat social en l’economia social,.

3. Millorar exponencialment la imatge de l’economia coope1A. JORNADA INTERCOOPERACIÓ. rativa davant el col·lectiu consumidor.

4. Fomentar la intercooperació i la creació de sinergies en el MARÇ DE 2007. sector.

Curs de formació: Direcció En resposta al pla d’actuació, s’ha programat pel proper mes de nod’Empreses Cooperatives a Esade. vembre una jornada formativa de sensibilització, destinada a totes les empreses d’economia cooperativa que estiguin interessades a imInici del curs: 10 de novembre de plantar la metodologia RSE.COOP. Es pretén, en aquest acte, donar 2008. resposta entre d’altres, als aspectes següents: Durada: 110 h.

• En què consisteix el procés d’implantació de la metodoloPrograma: 10 mòduls teòrics en què gia? es treballen aspectes de la gestió • Què pot aportar a la meva empresa, aquest procés, en l’àmempresarial (lideratge, gestió estratèbit econòmic? gica, màrqueting, finances...), tres • Quines actuacions de millora en la gestió empresarial puc seminaris destinats a millorar les implantar? competències directives de les perso• Com reduir costos a través de la implantació de la RSE? nes participants i un treball en grup En l’àmbit de comunicació s’està treballant en el llançament del protransversal. per exemplar del butlletí RSE.COOP. Aquest exemplar, número 7, Cost: La Confederació de tindrà format electrònic i el seu contingut es centrarà en oferir expeCooperatives de Catalunya juntament riències i en respondre necessitats emergents. Un recurs complemenamb la Direcció General d'Economia tari a aquest, correspon al web – www.rsecoop.coop -. Espai de reCooperativa i Creació d'Empreses, ferència per trobar els recursos, eines i informació referent a finançaran el 50% del cost total del RSE.COOP. curs a les cooperatives federades i el Cooperatives de Catalunya 25% a les cooperatives no federades.

Informació: Per a més informació: ESADE Executive Education Confederació de Cooperatives de Catalunya | C. Premià, 15, 2a planConfederació de Cooperatives de ta | T. 93 332 36 82 | www.cooperativescatalunya.coop Catalunya: 93 332 36 82

Núm.

313

coop-313

25/9/08

13:00

Página 9

Les Nostres Cooperatives 9

Ex-libris Disseny, edició i cooperativisme Ex-libris és una cooperativa de treball associat que, des del 1995, ofereix un servei integral d’edició i creació gràfica. És un exemple de petita cooperativa que pretén satisfer les aspiracions professionals i laborals dels seus socis i treballadors i, alhora, aportar el seu gra de sorra a l’articulació d’un teixit d’economia social i solidària.

L’

any 1994, quatre amics que estudiaven diferents carreres a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, preocupats per la manca de perspectives professionals i laborals, van decidir engegar un projecte d’autoocupació. En aquesta aposta, hi van incidir diversos factors: d’una banda, el context econòmic i social d’aquell moment, caracteritzat per unes altes quotes d’atur i una precarització creixent del mercat de treball; d’una altra, la manca de sortides professionals dels estudis que estaven cursant, més enllà de l’ensenyament secundari (amb poques possibilitats de col·locació aleshores) i de la mateixa universitat (que els atreia poc a causa, entre altres motius, de la seva endogàmia i de la competència amb altres estudiants, que sovint comportava l’aspiració a optar a beques o places de recerca i/o docència). A més a més, tots quatre participaven en el moviment estudiantil i en altres moviments socials, fet que els va orientar a intentar conjugar la seva activitat laboral i professional amb els plantejaments que hi estaven defensant: autogestió, importància del treball col·lectiu, cooperació, solidaritat, democràcia econòmica, etc. D’aquests gèrmens va néixer Ex-libris.

El desenvolupament professional i cooperatiu La decisió de muntar una cooperativa va ser natural: era la fórmula societària que s’adeia més amb

els seus valors, tot i que no tenien gaire clar en què consistia a la pràctica. Una amiga els va aconsellar que es posessin en contacte amb el Col·lectiu Ronda, perquè aquest els podria ajudar a concretar el projecte. Aquesta assessoria va ser fonamental per passar de la idea inicial a l’engegada de la cooperativa. L’altre aspecte fonamental del projecte, dedicar-se a prestar serveis d’edició i creació gràfica, va ser conseqüència en part

d’una casualitat i en part d’una motivació de fons. La part casual és que una de les sòcies fundadores col·laborava llavors amb una editorial i va veure la possibilitat d’orientar l’activitat de la cooperativa a aquest sector. La motivació de fons fou l’interès dels quatre amics en les tasques de comunicació i la seva atracció pel món dels llibres; no en va eren persones que estudiaven disciplines de lletres.

El primer pas que van haver de fer

Núm.

313

coop-313

25/9/08

13:00

Página 10

10 Les Nostres Cooperatives

va ser formar-se professionalment.

Van fer un curs en arts gràfiques i edició (que van compaginar amb els estudis universitaris respectius) a la cooperativa Horitzó, l’escola de formació vinculada a la Federació Autònoma de Cooperatives Catalanes de Treball Associat (FACCTA). Un cop el curs es va acabar, van començar a fer feines per a editorials. Tot i que en aquella època la cooperativa no estava constituïda legalment, aquests treballs se’n poden considerar l’origen.

Quan feien feines, cadascú les facturava personalment com si fos autònom, però tots els ingressos que els reportaven els posaven en un fons comú que va servir per formar el capital social originari d’Exlibris.

El segon pas va ser formar-se en gestió d’empresa i, més en concret, en gestió cooperativa. Si en serveis editorials l’experiència que tenien era més aviat escassa, en l’àmbit cooperatiu aquesta era totalment nul·la. La manca d’experiència la van suplir amb molta voluntat, Núm.

313

molta dedicació (“Treballàvem més hores que un rellotge”, ens explica un dels socis fundadors) i amb l’ajuda del Col·lectiu Ronda i d’altres entitats del moviment cooperatiu, al qual van vincular-se ben aviat.

Quan van haver adquirit coneixements i experiència en edició i arts gràfiques i en la gestió empresarial, el tercer pas, també fonamental, va ser l’ampliació dels serveis que oferia la cooperativa. A l’inici, Ex-libris, a causa de la formació dels seus membres, es va dedicar, sobretot, a prestar serveis editorials vinculats als continguts i al tractament de textos. A mesura que va anar agafant experiència, va passar a desenvolupar també la coordinació de tot el procés editorial, però no va ser fins a la incorporació d’un dissenyador a la cooperativa (primerament com a treballador i després com a soci) que es va posar en funcionament una nova branca d’activitat: el disseny gràfic, que es va aplicar, a més del disseny editorial, a altres àmbits,

com ara el disseny corporatiu i el disseny de tota mena de materials de difusió.

El tractament personalitzat i la precisió a l’hora de treballar Al llarg de la seva trajectòria, Exlibris ha consolidat una cartera de clients diversificada a qui ofereix un servei global d’edició i creació gràfica. Tal com diuen a la cooperativa: “Des de la idea inicial fins al producte acabat, coordinem i fem tot el procés per plasmar els projectes dels nostres clients en qualsevol material comunicatiu i editorial.” Diferents empreses, administracions públiques, editorials i entitats del teixit associatiu i de l’economia social i solidària constitueixen el gruix dels seus clients.

Els socis d’Ex-libris expliquen que el seu signe d’identitat és el tractament personalitzat i la precisió a l’hora de treballar, aspectes que consideren fonamentals per assegurar un servei de qualitat. Tot i que no sempre assoleixen el nivell òptim que desitgen, les enquestes

coop-313

25/9/08

13:00

Página 11

Les Nostres Cooperatives 11

de satisfacció que han fet entre els clients indiquen que la valoració de la qualitat de la feina que fan és prou bona.

Els projectes propis Els últims anys, la cooperativa ha procurat emprendre una línia d’activitat que va més enllà de la prestació de serveis: el desenvolupament de projectes propis. El raonament que ha conduït els socis a fer aquest plantejament es basa en diversos aspectes. En primer lloc, es tracta d’una línia en què poden abocar la seva creativitat des de l’inici i poden incidir en la definició del producte des de l’arrel. En segon lloc, pretenen desenvolupar projectes i productes propis que, per tant, puguin controlar en tot moment i que no depenguin tant de les oscil·lacions d’un mercat molt madur i altament competitiu.

En tercer lloc, i en la mesura del que sigui possible, volen que aquests projectes, a banda de procurar-los un rendiment econòmic, reverteixin en el moviment d’economia social i solidària en què participen.

Una materialització d’aquesta aposta és la creació de la cooperativa de serveis ECOS. Juntament amb dues entitats més de l’economia social del sector de les arts gràfiques i la comunicació —El Tinter, una societat laboral, i L’Apòstrof, una cooperativa de treball—, amb les quals Ex-libris coincideix en la Xarxa d’Economia Solidària, la cooperativa ha impulsat un projecte editorial per publicar materials que contribueixin a promocionar aquesta economia. Alhora, el projecte també respon a la voluntat de les tres entitats de cooperar entre si i de compartir plantejaments i objectius.

Tot i que la trajectòria d’ECOS no sempre ha estat fàcil, i que ha calgut anar superant els obstacles que suposen tres maneres de treballar diferents i, de vegades, les reticències a passar d’una dinàmica de competència a una de cooperació (en certa manera, i en alguns àm-

bits, les tres entitats competeixen), després de dos anys de funcionament ECOS s’ha consolidat. Ha editat dotze títols i ha col·laborat en projectes relacionats amb l’economia social i solidària d’entitats com ara la Fundació Un Sol Món, la Fundació Roca i Galès, el Centre Autogestionari de Solidaritat entre l’Àrea Llatina (CASAL), CCOO, la Direcció General d’Economia Cooperativa, l’Institut per a la Formació i Promoció Cooperatives i la Subdirecció General de Relacions Laborals.

La vinculació amb el moviment cooperatiu i d’economia solidària Un altre tret identificatiu d’Ex-libris és la seva participació en el moviment cooperatiu i d’economia solidària. “Sense aquesta vinculació, la feina que fem tindria molt menys sentit. A part de procurarnos un treball autogestionat i que satisfaci les nostres aspiracions professionals i laborals, la cooperativa ha de servir per ajudar a construir una economia fonamentada en valors com ara la democràcia, la cooperació, l’autogestió, la responsabilitat social i el respecte al medi ambient”, diu un dels socis. Ex-libris ha estat federada des del seu origen a la Federació de

Cooperatives de Treball. També participa activament en el Grup Aqueni, en la cooperativa de serveis financers COOP57 —del consell rector de la qual forma part— i en la Xarxa d’Economia Solidària.

A més a més, Ex-libris mira de cooperar amb altres cooperatives i entitats de l’economia social. Evidentment, això es concreta en la selecció dels proveïdors i en el fet de donar prioritat a les entitats cooperatives i d’economia solidària a l’hora de contractar béns i serveis, però també va una mica més enllà. “Intentem establir vincles amb altres entitats del moviment cooperatiu i de l’economia solidària que, a part d’establir relacions comercials o de treball, ens permetin intercanviar experiències i plantejaments.” De fet, els socis de la cooperativa tenen la convicció que aquestes relacions i intercanvis sovint els han donat l’alè que els ha permès consolidar el seu projecte cooperatiu.

Després de gairebé tretze anys d’existència, Ex-libris ha aconseguit desenvolupar una activitat econòmica i professional cooperativa i, alhora, aportar el seu gra de sorra a l’articulació d’un teixit d’economia social i solidària.

Vicenç Fernández

Núm.

313

coop-313

25/9/08

13:00

Página 12

12 XXIII Jornades sobre Cooperativisme

XXIII Jornades sobre Cooperativisme a la Universitat Catalana d’Estiu: La participació cooperativa

A

questes darreres jornades, les del mes d’agost passat, eren dedicades a la relació entre les cooperatives i les persones que les integren.

Una qüestió força delicada, perquè els components de les cooperatives no sempre són conscients del que implica ser-ho.

La temàtica de les jornades fou presentada per en Santos Hernández, patró de la Fundació Roca i Galès. El pes fort del dia era un taller experiencial de “Lideratge i participació”, que va ser dirigit per en Joan Josep Rotger i va comptar amb la col·laboració d’un equip de consultors format per l’Ignasi Bros, la Fabiola Dunyó i la Pepi Sabrià.

Es tractava de formar tres diferents grups, en els quals representants de tres cooperatives ens exposarien tres casos conflictius, sobre els

Núm.

313

quals els components dels grups havíem de donar idees que aquests casos ens inspiressin. Aquests tallers havien començat al matí i acabaven a les sis de la tarda. Tots vàrem treballar de valent; la feina era interessant, encara que a algú, com per exemple a mi, se’m feia difícil escapar-me cap a l’abstracció que ens demanaven. Llàstima que alguns del components d’aquests grups no s’hi incorporessin a la tarda (dol quan algú es perd coses que li podien interessar).

El matí del segon dia, en Santos Hernández ens va parlar de com és de normal que hi hagi a qualsevol cooperativa un grup de persones que treballen més que d’altres, i de com aquestes es queixen de la manca de participació de la resta.

Va afegir, tanmateix, que, quan es tracta de macrocooperatives, també el grup dirigent ha de conside-

rar-se responsable, fins a un cert punt, d’aquesta manca de col·laboració. Diu que és, sobretot, a les grans cooperatives on aconseguir l’organització d’un sistema democràtic bàsic és molt més complicat. Enuncia els punts fonamentals d’aquesta organització bàsica: 1. Contacte directe entre dirigents i membres de la base.

2. Facilitat per controlar la gestió dels dirigents.

3. Cerca de dirigents actius.

4. Convenciment del fet que la cooperativa és cosa pròpia.

5. Respecte a les minories.

6. Actitud contínua de superació en relació amb els cinc punts anteriors.

El col·loqui, que va ser moderat pel mateix ponent, va tenir nombroses intervencions. Algú diu que

coop-313

25/9/08

13:00

Página 13

XXIII Jornades sobre Cooperativisme 13

el fet que al poble tothom es conegui és positiu per a la marxa de la cooperativa. Algú altre planteja la possibilitat que els càrrecs del Consell puguin ser rotatius, amb els seus pros i contres. En Xavier Palos concreta que a la seva cooperativa (Trèvol) això ja es fa. Diu que hi ha tres nivells de càrrecs, i que, si aguanta més d’un any a la cooperativa, tothom passa per tots.

Entre altres afirmacions, el moderador ens diu que l’essència de la democràcia és el pacte. Que la cooperativa és una associació de persones que s’uneixen a fi d’obtenir beneficis materials. Persones en les quals es pot creure, i a les quals es pot estimar. Democràcia és una cosa que es fa cada dia, i que per ser demòcrata s’ha de lluitar cada dia per ser-ho una mica més.

La segona ponència de les Jornades tenia com a tema la participació dels socis a les cooperatives, i la va llegir en Quim Sicília, cap de Participació de la cooperativa Abacus, que va ser presentat per en Xavier Palos, que també va moderar el col·loqui que es va fer a continuació.

En Quim ens diu que Abacus té siscents mil socis de consum i, uns quatre-cents socis de treball. Que democràticament d’entre els socis de consum es trien cent cinquanta delegats, i d’entre els de treball, cent. Per presentar-se a l’elecció, s’ha de tenir com a mínim un any d’antiguitat. Respecte a com es fa la tria de delegats dels usuaris, he de confessar honestament que a mi no m’ha quedat gens clar. Ens explica també que fan cada any un miler d’activitats complementàries.

Tot seguit s’enceta el col·loqui, que és moderat per Xavier Palos. Es parla de l’expansió en un territori i de com incorporar-se a l’espai comunitari. Hi ha qui pregunta com s’arriba a ser delegat (veig que no només a mi no m’havia quedat clar). La resposta és que es publiquen les convocatòries a les eines comunicatives de la cooperativa, i qui vol s’hi pot presentar. Algú pregunta si en la voluntat d’augment d’estratègia expansiva que té el

grup, els socis de consum hi estan d’acord. La resposta és que amb més socis la participació és prou dinàmica. Es diu que buscar rendibilitat no té res a veure amb l’economia capitalista.

I amb tres o quatre intervencions més, es dóna per tancat el col·loqui.

El dissabte dia 23, és l’Esteve Puigferrat, vicepresident de la Fundació Roca i Galès, qui s’encarrega de presentar els tres ponents que ens havien de parlar de l’esperit cooperatiu com a fonament d’eficàcia de la cooperativa: en Jaume Botey, professor d’Història Contemporània a la UAB, i en Pau Moragas i en Carles de Ahumada, socis de la cooperativa L’Olivera.

En Jaume Botey ens diu que de

globalització capitalista n’hi ha hagut sempre. Que els grecs ja ho feien, i que Espanya va anar a Amèrica a buscar-hi minerals i obrir-hi mercats. Ens fa un resum històric, ens parla dels dos grans models econòmics. Ens exposa que la globalització, segons el model neoliberal, busca el creixement econòmic però no la plenitud de la persona. Canvia les funcions de l’Estat, que ha perdut l’opció davant les grans empreses econòmiques, i li treu tota responsabilitat en el benestar social. Canvia el concepte de justícia pel de caritat, eliminant programes d’igualtat d’oportunitats per a tothom i substituint-los per ajuts ocasionals. Menciona les maquiles, empreses fron-

Núm.

313

coop-313

25/9/08

13:00

Página 14

14 XXIII Jornades sobre Cooperativisme

tereres, que diu que són l’exemple de l’absència de legislació, ja que els qui hi treballen no tenen cap protecció social. Comenta que al món hi ha dos-cents cinquanta ens tan rics, que concentren la meitat del PIB del planeta. Això vol dir marginalització de les majories i creixement de la pobresa al món, deteriorament ambiental, destrucció de les economies locals i, com a conseqüència, aparició de societats fragmentades.

En Jaume Botey ens diu que avui el model neoliberal és criticat des de dins del mateix sistema, i que sorgeixen reaccions en contra des de baix. Una força creixent vinguda del món de l’economia social.

Ens comenta el canvi produït a Llatinoamèrica. Ideologia de l’alliberament. Fòrums socials mundials.

Valors del món cooperatiu. El component més important de l’economia solidària, diu, són les cooperatives que volen funcionar com a empresa, i els reptes que es presenten són els següents: 1. Mantenir la naturalesa i l’essència de l’esperit cooperatiu.

2. El legítim afany de creixement i el perill del gegantisme.

3. Impulsar processos de formació (ja que fins fa ben poc el món cooperatiu ha viscut una mica amb la rèmora de l’antigor).

4. Necessitat de nous marcs legals.

5. Millorar l’estructura cooperativista, tant a dins com amb l’exterior, integrant-se a les xarxes internacionals, a través de l’ACI o qualsevulla altre organisme.

I rebla tot això dient que el món és conscient del fracàs del model neoliberal.

La intervenció d’en Pau Moragas i d’en Carles de Ahumada era molt esperada. Ens parla primer en Pau, soci treballador. Diu que s’ha d’entendre el context d’on es troba L’Olivera (vall del Corb), amb quatrecents habitants. Comenta l’inici del camí que et porta a treballar a L’Olivera, amb persones amb risc d’exclusió social. Diu que formar part d’una cooperativa vol dir aprendre a viure en tensió, en conflicte permanent. Que hi ha d’haver èxit Núm.

313

econòmic, però que també hi ha d’haver altres objectius més amplis o socials. Les discussions, diu, no s’acaben mai, com per exemple entre la gent que té un criteri clar contra els transgènics i la que no. Parla de la necessitat d’un lideratge, no només en l’aspecte econòmic, sinó en l’ètic, el d’afavorir els socis i per altra banda anar més enllà.

Ens diu com és d’important conèixer la realitat d’altres cooperatives, com per exemple el fet que a Itàlia s’agafen terres alliberades de la màfia, amb visió de recuperació de patrimoni. Parla també de com és de bo reunir-se cada matí cinc minuts abans de la feina, i que ells pensen que el que fan no és tan utòpic, en veure les experiències d’altres cooperatives. Creen ocupació, fan inversions. La gent ho veu ara com un prestigi, i la participació en les assemblees és d’un 90%.

Al·ludeix a la qüestió del creixement i de la moguda interna, i diu que l’important és demostrar el que

fas amb fets, i que ells són vius.

A continuació parla en Carles de Ahumada, i diu que a la gent li fa sempre la impressió que comuniques poc. Parla del coneixement i diu que és el que ho mourà tot, i que no s’aprèn solament estudiant, sinó vivint, participant en xarxes de cooperació. El coneixement genera riquesa, diu. Ens parla de la necessitat de gestió de la informació, gestió de xarxes, gestió de la innovació. Diu que L’Olivera té trenta-quatre anys de vida, que tots els socis tenen el mateix salari, encara que hi ha complements de dedicació. Que la sobirania i la independència de la cooperativa li faciliten la capacitat de crear xarxes.

Que a la cooperativa han iniciat un nou itinerari ara fa un any. Afegeix que, si la base és el coneixement, això repercuteix en la vida familiar, perquè t’ho emportes a casa.

En Pau fa un afegitó dient que amplien el celler i planten més vinyes. I comenta que és molt impor-

coop-313

25/9/08

13:00

Página 15

XXIII Jornades sobre Cooperativisme 15

tant crear un equip que sàpiga gestionar.

Si a la Mireia Franch, directora d’Economia Cooperativa, li hagués estat possible, ara hauria estat el torn de la seva ponència, cosa que ens hauria complagut a tots; però, com que a la fi no li ha estat possible, a continuació és en Joan Josep González, president de la Fundació Roca i Galès, qui ja ens adreça unes paraules per posar punt i final a les Jornades de Cooperativisme d’enguany. Comença parlant de com ens havia sorprès la metodologia dels organitzadors dels tallers que havien encetat les Jornades, i com s’ho feien per fomentar el diàleg.

El segon punt que toca és sobre democràcia, i diu que aquesta comporta llibertat, convivència,

respecte. En el seu tercer punt ens diu que en una cooperativa es parla molt de drets i molt poc d’obligacions. Aquestes s’han de complir; els drets ja els tenim. Hi ha

una obligació inexcusable de la participació dels membres. I que, quan ens apuntem a una societat, hem de ser coherents. En el seu quart punt, hi apareix l’etern dilema: ¿què és primer, l’ou o la gallina? Es refereix a Abacus, i, considerant que qui va crear la cooperativa van ser els socis de consum, ell creu que actualment hi ha massa força en els socis treballadors, i massa poca en els socis usuaris. Fa al·lusió a la conferència de Jaume Botey, i diu que estem subjectes a monopolis totals, i que el comerç del petit botiguer ha desaparegut.

Parla de les inquietuds de la Fundació, de les activitats que duu a terme, entre d’altres la col·lecció de biografies de cooperativistes, i que ja va pel número 11. El pacte acordat entre la Fundació Roca i Galès, l’Institut per a la Formació i la Promoció Cooperatives i l’Arxiu Nacional de Catalunya per digitalitzar els arxius que posseeix la Fundació, i que hi permetrà l’accés de molts més estudiosos. La cooperació amb l’UCE des de fa vinti-tres anys.

Després d’al·ludir a noves idees i suggeriments, ens acomiada fins a l’any vinent.

Han estat tres dies intensos i ben aprofitats, ha estat plaent trobar-hi les amigues i els amics que feia temps que no veiem, i ara és a mi a qui no resta més que dir-vos fins a l’any vinent.

Maria Amor Fernández

Núm.

313

coop-313

25/9/08

13:00

Pรกgina 16

coop-313

25/9/08

13:00

Página 17

Entrevista 17

Entrevista a Xavier Gallofré i Mohamed El Souaidi

“Volem muntar una xarxa de cooperatives d’iniciativa social al Marroc”

X

avier Gallofré és membre de l’àrea de promoció de Gedi, una cooperativa d’iniciativa social del grup Consop que des de l’any 2005 desenvolupa diferents projectes d’inclusió social al Marroc, amb la voluntat de promoure-hi, alhora, el cooperativisme.

Mohamed El Souaidi és educador social i és el responsable de la secció de Gedi al Marroc.

L’1 de juliol d’enguany, el butlletí electrònic de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya incloïa una notícia titulada “Turisme sostenible al Marroc” que anunciava: “La Federació de Cooperatives de Treball i Gedi impulsen un projecte de promoció cooperativa en una zona turística del Marroc.” Tot i que la posada en funcionament d’aquesta activitat de turisme sostenible és una novetat d’aquest estiu, el treball de Gedi al Marroc ve d’uns quants anys enrere i té una dimensió més àmplia del que la notícia de la Federació pot deixar entreveure a primer cop d’ull. Per parlar-ne, em vaig trobar amb Xavier Gallofré i Mohamed El Souaidi a les oficines de Gedi del carrer Llull de Barcelona.

L’origen: el Programa Catalunya-Magrib Tal com explica en Xavier: “L’origen de tot el que estem fent al Marroc fou un encàrrec de la Generalitat de Catalunya. Feia dos anys que gestionàvem el Centre d’Acollida per a Menors Immigrants de Santa Perpètua de Mogoda. El responsable d’aquest servei públic és la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA);

aquesta entitat ens va encarregar el 2005 participar en un Programa anomenat, a l’inici, Barcelona-Tànger i que, amb el temps, s’ha conegut com a Programa CatalunyaMagrib. Dins d’aquest marc, Gedi va rebre l’encàrrec de crear al Marroc un Equip d’Atenció al Menor (EAM) i diversos pisos d’acollida i autonomia per a joves, amb els equips educatius corresponents.”

El Programa, dirigit per l’associació La Torna per encàrrec del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, s’adreça, d’una banda, a tots els menors que, residint en centres propis o concertats sota tutela administrativa de la DGAIA i de les famílies dels quals es tingui coneixement, vulguin retornar voluntàriament al Marroc.

D’altra banda, també es dirigeix als menors del Marroc que, després d’abandonar els estudis, es troben en risc d’iniciar un procés de migració clandestina a Europa. Als uns i als altres el Programa els proposa d’entrar en un circuit normalitzador d’escolarització, formació professional i inserció laboral.

Les eines que s’han impulsat per aconseguir aquesta finalitat són l’Equip d’Atenció al Menor (EAM), un centre de formació i una sèrie de pisos on els joves poden viure si això afavoreix la seva formació. Tots aquests recursos estan localitzats a Tànger. En el Programa, a més de La Torna i Gedi, hi participen l’associació Ibn Battouta, la Fundació Al Qantara i el Casal dels Infants del Raval.

En el marc del projecte, Gedi gestiona els pisos d’acollida i autonomia i l’Equip d’Atenció al Menor (EAM).

Aquest equip té encomanades les funcions d’informació, sensibilització i mediació amb les famílies dels menors i les seves comunitats; i de detecció, diagnosi i acompanyament dels menors candidats a participar en el Programa.“Hi ha un infant sota la tutela de l’administració pública que vol tornar voluntàriament al Marroc, i aleshores ens encarreguen a nosaltres que ens ocupem de contactar amb la família i preparar l’acollida i l’itinerari dins del Programa”, explica en Xavier. “Sempre es tracta d’infants que tenen família.”

Quan pregunto quants infants pasNúm.

313

coop-313

25/9/08

13:00

Página 18

18 Entrevista

sen per aquest equip cada any, en Xavier respon que en passen més de cent cinquanta, als quals es visita a les llars respectives i dels quals es fa un informe sobre la situació sociofamiliar. D’aquests, uns cinquanta són casos del territori marroquí que finalment participaran i es formaran al centre de formació del Programa.

“Una dada que pot semblar pobra”, explica, “és que només cinc menors han vingut de Catalunya en dos anys de funcionament. Però cal esperar per fer les valoracions, ja que és un Programa que, com tots, necessita un cert temps de maduració. El plantejament preventiu és el que de moment està tenint més força: intentem prevenir la immigració clandestina de menors no acompanyats, donarlos una solució que no sigui emigrar a Europa en condicions precàries i de clandestinitat, trencant definitivament el procés formatiu i socialitzador que estaven duent a terme. L’EAM també treballa amb la xarxa associativa del Marroc. Hi ha moltíssimes associacions que detecten casos, i aleshores, gràcies a la feina de mediadors, es fa una mica d’orientació i de diagnosi, i, en funció de les seves circumstàncies, les persones implicades participen en el Programa Catalunya-Magrib.”

La formació i les característiques dels professionals de l’Equip d’Atenció al Menor i dels pisos d’acollida i autonomia de Tànger A continuació li demano que m’expliqui com han muntat aquest equip a Tànger. “Quan vam començar el Programa, vam demanar a COOP57 un préstec de 60.000 euros, i vam enviar tres persones altament polivalents al territori, que es van ocupar de fer tot el procés de selecció allà, en unes circumstàncies inicialment força precàries, com ara no tenir local i haver de treballar en cibercafès.

I la veritat és que estem força satisfets del procés de selecció de personal que es va fer perquè es van contractar professionals molt qualificats i motivats. Normalment és gent que ha estudiat el que aquí seria treball social: molts són llicenciats de l’InsNúm.

313

titut Nacional d’Acció Social (INAS); altres són pedagogs o psicòlegs.” Actualment, en l’Equip d’Atenció al Menor hi treballen set persones, de les quals només una és de Catalunya, i la resta, del Marroc.

En Xavier explica què ha aportat Gedi: “Evidentment, allà no hi ha estat del benestar ni estat assistencial.

Per tant, la pràctica de treball professional és molt inicipient i encara no és homologable a la del nostre sector a Catalunya. Nosaltres intentem aportar-hi solvència tècnica en forma d’experiència i mètodes de treball, de manera que els diferents projectes puguin arribar a ser autònoms.

L’objectiu de Gedi és que l’1 de gener del 2010 els companys del Programa Catalunya-Magrib funcionin de manera cooperativa.”

Actualment, l’equip funciona com una secció de Gedi legalitzada al Marroc. I, com diu en Xavier, “una part del que nosaltres aportem no només és que coneguin tècnicament la feina; aportem també formació en matèria cooperativa”. Tanmateix, el futur és incert perquè, d’una banda, no saben què passarà amb el Programa a partir del 2010, i de l’altra, al Marroc no hi ha cooperatives d’iniciativa social. En Mohamed explica les característiques de la legislació marroquina: “Al Marroc les cooperatives sense ànim de lucre no estan regulades legalment: les associacions i fundacions poden rebre subvencions però no poden facturar, i les cooperatives poden facturar però no poden rebre subvencions.” Per això, han iniciat els primers contactes amb les autoritats de Tànger i de Rabat per tal de promoure la regulació de les cooperatives d’iniciativa social, aportant-hi, si convé, l’experiència del model català.

L’escola esportiva Un altre projecte que Gedi va impulsar al Marroc va ser la construcció i l’engegada, el 2006, d’una escola esportiva a l’escola Idriss II, del barri de Mandarjamil de Tànger. Durant dos anys i mig, Gedi va gestionar l’escola gràcies a una subvenció de la Fundació La Caixa. L’impacte d’aquesta iniciativa va molt més enllà

de la promoció de la pràctica de l’esport entre els adolescents. Com diu en Mohamed, és “una activitat extraordinària des del punt de vista de la prevenció de l’abandonament escolar i de l’emigració.” A l’escola esportiva hi havia un assistent social que parlava amb els infants, detectava quins problemes els afectaven i mirava d’orientar-los. A més, com recalca en Mohamed,“l’adolescent es queda enganxat a l’esport, però de manera positiva perquè l’esport és una gran eina educativa complementària”. I a continuació explica, satisfet, que al col·legi, arran de l’activitat que hi van desenvolupar, es va formar un nucli d’alumnes d’entre dotze i setze anys que van fer el primer periòdic escolar de tot el Marroc.

A partir del 2008, l’associació de mares i pares ha passat a gestionar l’escola esportiva, però la manca de recursos ha comportat que no hagi pogut seguir pagant un assistent social.

Per tant, s’ha fixat l’objectiu de poder aconseguir diners per poder-ne contractar un a jornada completa que pugui continuar desenvolupant la tasca amb els alumnes.

El turisme sostenible A partir de la seva participació en el Projecte Catalunya-Magrib i a l’escola esportiva de Tànger, Gedi s’ha plantejat l’objectiu de promoure al Marroc activitats econòmiques gestionades de manera cooperativa.

El primer pas en aquesta línia ha estat el projecte de turisme sostenible.

“Es tracta d’organitzar l’activitat econòmica en forma de cooperativa mitjançant una agència de viatges”, explica en Xavier. “La tasca de legalitzar una agència de viatges no és gens fàcil, perquè has de fer una societat mercantil i un dipòsit de

coop-313

25/9/08

13:00

Página 19

Entrevista 19

200.000 dirhams, però tot això ja ho tenim. I ara hem començat a fer una prova pilot amb els primers viatges de persones vinculades a l’entorn cooperatiu de Catalunya. La idea última és que els viatges serveixin per difondre internacionalment els productes de les cooperatives marroquines, sobretot els productes culturals i artesanals. Creiem que seria una bona manera de promoure moltes cooperatives, gestionades principalment per dones que treballen productes artesans.”

Una de les finalitats d’aquest projecte és aconseguir que moltes activitats econòmiques que es desenvolupen de manera submergida passin a gestionar-se cooperativament. I s’ha pogut engegar gràcies a la col·laboració de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, la qual ha fet les gestions necessàries per obtenir finançament del Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA).

Per començar aquest projecte de turisme sostenible, s’han dissenyat tres rutes turístiques, una pel nord del país, una altra pel centre i una última pel sud. Com diu en Xavier, “les rutes, per un costat, tenen un interès turístic, i per altre, totes passen, en un moment o altre, per un lloc que es diu Moulay Bousselham, una extraordinària llacuna protegida situada a uns 150 km al sud de Tànger, on hi ha un bon gruix de cooperatives i on nosaltres voldríem tenir la seu de l’equip.”

Altres projectes de promoció del cooperativisme A mesura que avança l’entrevista, en Mohamed i en Xavier passen a fer una autèntica pluja d’idees per promoure el cooperativisme i el desen-

volupament local a les zones del Marroc on treballen. Però no només es tracta d’idees, sinó de projectes concrets que, tot i que encara no s’han posat en funcionament, estan en fase de definició.

Una de les idees a què estan donant forma és la voluntat de promoure la creació d’una empresa d’inserció sociolaboral de dones. L’explicació que va fer Patrick Duguay de les cooperatives de desenvolupament regional del Quebec (que vam recollir al número 310 de Cooperació Catalana) els va ajudar a concretar aquesta idea. Es tractaria de constituir una cooperativa de serveis integrada per diferents associacions que treballen a escala local, com ara la Union Féminine i l’Espace de Citoyenné, en la qual les dones de fer feines esdevinguessin sòcies treballadores. Com expliquen en Mohamed i en Xavier, d’aquesta manera “el projecte no s’acaba en una cooperativa de neteja; l’estratègia no és el treball, sinó que aquestes associacions, que tenen una finalitat social, promoguin que el projecte tingui una doble dimensió i incorpori el treball cooperatiu”. Com en el cas del turisme sostenible, aquest projecte té com a conseqüència la legalització de certa economia submergida.

Per procurar impulsar aquest projecte, Gedi ha contactat amb la Direcció General de Cooperatives, l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional i el Centre d’Estudis i Investigacions sobre la Investigació i el Desenvolupament de Catalunya (CERIDC).

La implicació d’aquesta societat civil democràtica marroquina és possible perquè molts dels professionals que estan treballant a la secció marroquina de Gedi al Marroc hi participen.

El plantejament és clar; segons en Xavier: “Si tots treballem pel benestar d’aquesta zona, ¿per què no treballem plegats? Nosaltres sabem organitzar persones en forma de cooperativa, i les entitats formen part de la xarxa associativa local. Doncs anem-ho a treballar plegats, marquem-nos uns objectius comuns i impulsem el cooperativisme.” Tot seguit, en Mohamed agafa el fil i diu

que “la idea és muntar una xarxa de cooperatives d’iniciativa social allà, una mena de grup Consop. Nosaltres estem treballant de mica en mica en aquesta direcció, de manera consolidada i buscant que tingui una continuïtat”.

Un altre projecte que enllaça amb tot aquest plantejament és participar, en el marc del Programa Tempus de la Unió Europea, en una xarxa d’universitats europees i marroquines que treballin en qüestions de desenvolupament cooperatiu. L’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona i l’escola de cooperativisme Aposta s’han sumat a aquesta voluntat.

La prova del dinamisme del treball de Gedi al Marroc és el missatge electrònic que en Xavier em va enviar un dies després de la nostra conversa: “Com que la vida és plàstica i dinàmica, resulta que al Marroc, des del 15 de setembre, gestionem també el projecte Dona ? Dona de prevenció del VIH entre les treballadores del sexe comercial de la zona de Tànger-Asilha. Ho fem en col·laboració amb l’Associació de Lluita Contra la Sida del Marroc i amb l’Ajuntament de Granollers, on des de fa quatre anys gestionem un projecte similar. Es tracta de traspassar l’experiència de Granollers a Tànger, i comptem amb el finançament de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.”

Totes aquestes iniciatives formen part d’aquest plantejament global d’impulsar al Marroc el cooperativisme d’iniciativa social, tal com resumeix en Xavier: “Treballar amb els professionals, amb la xarxa associativa i amb les universitats de cara a promoure cooperatives i la inserció sociolaboral, fent projectes conjunts”.

I, perquè quedi clar que, malgrat que són ambiciosos, també són realistes, en Mohamed afegeix: “Anem a poc a poc i tocant de peus a terra, perquè el que és important és la continuïtat. No podem engegar un projecte i que després aquest s’aturi.”

Raimon Gassiot Ballbé Ex-libris, sccl Núm.

313

coop-313

25/9/08

13:00

Página 20

20 Gestió empresa cooperativa

Els comptes anuals amb el nou PGC

L

a tercera part del nou Pla general de comptabilitat (nou PGC, a partir d’ara), aprovat el 16 de novembre del 2007, recull les normes d’elaboració dels comptes anuals i els models, normal i abreujat, dels documents que els conformen, incloent-hi el contingut de la memòria.

El balanç, el compte de pèrdues i guanys, l’estat de canvis del patrimoni net, l’estat de fluxos d’efectiu i la memòria són els documents que integren els comptes anuals.

Per tant, la principal novetat, al marge del més gran desglossament informatiu que es requereix en les notes de la memòria, és la incorporació d’aquests dos documents: l’estat de canvis del patrimoni net i l’estat de fluxos d’efectiu. Cal dir, però, que aquest últim no serà obligatori per a les cooperatives que puguin formular el balanç, l’estat de canvis del patrimoni net i la memòria abreujats.

Per tal de presentar aquests tres documents abreujats, s’hauran de complir dues de les circumstàncies següents: • Que el total de partides de l’actiu no superi els 2.850.000 euros.

• Que l’import net de la seva xifra anual de negoci no superi els 5.700.000 euros.

• Que el nombre mitjà de treballadors ocupats durant l’exercici no sigui superior a cinquanta.

• També poden presentar el compte de pèrdues i guanys abreujat les societats cooperatives que, al tancament de l’exercici, compleixin dues de les circumstàncies següents: • Que el total de partides de l’actiu no superi els 11.400.000 euros.

• Que l’import net de la seva xifra anual de negocis no superi els Núm.

313

22.800.000 euros.

• Que el nombre mitjà de treballadors ocupats durant l’exercici no sigui superior a dos-cents cinquanta.

En tots dos casos, s’han de complir dues d’aquestes circumstàncies durant dos anys consecutius per poder presentar els models abreujats.

Igualment, el no-compliment durant dos anys consecutius comportarà l’obligació de tornar a presentar els models normals.

Balanç de situació Els elements patrimonials del balanç s’han classificat en l’actiu, el passiu i el patrimoni net. En el patrimoni net figuraran, en subagrupacions independents, els fons propis i les restants partides integrants del patrimoni net. Aquesta classificació té com a finalitat aclarir que el patrimoni net de l’empresa és constituït pels fons propis i per altres partides que, d’acord amb els nous criteris, poden aparèixer als

balanços de les empreses, fonamentalment la partida que contingui els ajustaments per valor raonable que hagin de ser imputats directament al patrimoni net.

La consideració dels elements que formen part dels fons propis, segons el nou PGC, és un dels canvis més importants per a les cooperatives. En aquest sentit, el nou PGC incorpora les directrius de la NIC 32, segons les quals les aportacions dels socis a la cooperativa són considerades com un passiu financer (deute) i s’han de reclassificar de fons propis a exigible a llarg termini. Aquesta reclassificació és una mala notícia per a les cooperatives perquè en redueix la solvència segons els llibres, i perquè fins i tot en determinats casos pot conduir a la descapitalització d’algunes societats.

Atesa la gravetat dels efectes d’aquesta normativa, el nou PGC permet seguir aplicant els criteris de delimitació de fons propis i fons

coop-313

25/9/08

13:00

Página 21

Gestió empresa cooperativa 21

aliens que estableixen les normes sobre aspectes comptables de les societats cooperatives fins al 31 de desembre del 2009.

el patrimoni net per operacions amb els socis o propietaris de la cooperativa (augments o reduccions de capital, distribució de dividends, etc.).

• Altres variacions que es produeixen en el patrimoni net.

• També s’ha d’informar dels ajustaments al patrimoni net deguts a canvis en criteris comptables i correccions d’errors.

Compte de pèrdues i guanys El compte de pèrdues i guanys és el document que recull el resultat comptable de l’exercici, incorporant ingressos i despeses imputables, que es classifiquen segons la seva naturalesa. Val la pena destacar-hi tres canvis importants: • En primer lloc, el pas d’un model de compte de pèrdues i guanys en forma de doble columna a un altre de vertical.

• En segon lloc, la supressió del marge extraordinari, perquè s’ha pres en consideració la prohibició continguda a les NIC de qualificar com a extraordinàries partides d’ingrés i despesa.

• I, finalment, la supressió en el model normal del compte de pèrdues i guanys del resultat de les operacions continuades de l’originat per les operacions o activitats interrompudes (línies de negoci o àrees geogràfiques significatives que l’empresa o bé ha alienat o bé està previst que alienarà en un període no superior als dotze mesos).

La gran novetat és la incorporació de dos nous estats als comptes anuals:

Estat de canvis al patrimoni net (ECPN) El seu objectiu és donar una visió completa de la situació inicial del patrimoni net de l’empresa, i dels components que l’integren, de les variacions experimentades per cada un d’ells al llarg de l’exercici que s’estudia, i de quina és la situació a la qual s’arriba al final de període considerat. L’ECPN es presenta en dos documents:

A) L’estat d’ingressos i despeses reconegudes; recull els canvis al patrimoni net derivats de: • El resultat de l’exercici del compte de pèrdues i guanys.

• El total d’ingressos i despeses imputats directament en el patrimoni net (canvis en la valoració d’actius financers, canvis en el valor d’instruments de cobertura, etc.)

• El total de transferències realitzades al compte de pèrdues i guanys (ingressos o pèrdues per alienació d’actius disposats per a la venta, ajustaments de valor, etc.).

B) L’estat total de canvis en el patrimoni net; informa de tots els canvis realitzats en el patrimoni net derivats de: • El saldo d’ingressos i despeses reconeguts.

• Les variacions originades en

Estat de fluxos d’efectiu (EFE) També s’introdueix com a novetat l’EFE, amb la finalitat de mostrar la capacitat de generar efectiu, així com les necessitats de liquiditat de l’empresa ordenades per categories: • Activitats d’explotació: Els fluxos per activitats d’explotació són fonamentalment els ocasionats per les activitats que constitueixen la principal font d’ingressos de la cooperativa.

• Activitats d’inversió: Són els pagaments que tenen el seu origen en l’adquisició d’actius no corrents (immobilitzats materials i intangibles, inversions financeres, etc.), així com els cobraments procedents d’alienar-los.

• Activitats de finançament: comprenen els cobraments procedents de l’adquisició per tercers de títols i valors emesos per l’empresa o de recursos concedits per entitats financeres en forma de préstecs o altres instruments de finançament, així com els pagaments realitzats per l’amortització o devolució de les quantitats degudes.

Ramon Bastida Coordinador de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID) Núm.

313

coop-313

25/9/08

13:00

Página 22

22 Opinió

La crisi del aliments ¿Sobre qui recau la responsabilitat?

El preu del blat ha augmentat un 160% en un any; el del blat de moro, un 50%, i el de l’arròs, un 38% durant els primers mesos del 2008. Això ha provocat disturbis i enfrontaments a Mèxic, Haití, el Senegal, Burkina Faso, el Marroc, el Camerun, Tailàndia, les Filipines i Indonèsia, entre altres països. Davant el risc de fam severa, alguns governs han pres mesures per reduir l’exportació d’aliments i per promoure la producció interna. A Egipte, l’exèrcit ha estat produint pa de manera temporal; al Pakistan o Rússia s’han incrementat els impostos aplicats a les importacions; l’Índia, la Xina i el Vietnam han començat a prohibir o limitar les importacions; a les Filipines, Bangla Desh i Tailàndia s’està subvencionant la compra d’aliments...

S

embla que hi ha consens generalitzat a afirmar que a hores d’ara vivim una crisi alimentària mundial que posa en risc l’accés al menjar de milions de persones. No genera el mateix consens l’anàlisi de les causes que la proposta de solucions. Tot i la urgència de la situació, el Banc Mundial manté que no intervindrà en el mercat internacional d’aliments i que el mercat trobarà un equilibri satisfactori a aquesta situació. Segons Juan José Daboud, alt càrrec d’aquest organisme, només cal tenir paciència perquè el mercat s’ajusti, tot i que admet que “no és qüestió de setmanes ni mesos; l’ajust pot tardar dos o tres anys a arribar”.

S’han argumentat diversos factors explicatius de l’augment desmesurat dels preus dels aliments. El més utilitzat és el de l’increment sobtat de la demanda de cereals i altres matèries primeres agrícoles a causa de la desviació de blat de moro, la civada i altres cereals, del consum humà i ramader cap a les Núm.

313

plantes de producció d’etanol o d’agrocombustible. La “crisis de la tortilla” a Mèxic es fa servir per exemplificar aquest procés a partir del qual la substitució del petroli per derivats del blat de moro hauria fixat preus inaccessibles per als consumidors i consumidores d’aquest país. També han generat un augment de la demanda els canvis en els hàbits de consum de diversos sectors socials dels que s’han anomenat països emergents.

Aquests sectors estarien deixant de banda la seva alimentació tradicional per una de més “occidentalitzada” amb un consum molt més alt

de carn bovina i de pollastre, cosa que ha provocat que es necessiti molt més cereal per a la ramaderia industrial.

El Banc Mundial i la resta de fervents seguidors de l’economia liberal consideren que les causes d’aquesta crisi són conjunturals i que només hem d’esperar per presenciar com l’aparell productiu global s’adapta a les noves característiques de la demanda. S’obliden, però, que no es tracta d’un fenomen sobtat i nou, sinó d’un procés que té les seves arrels més profundes en el sistema econòmic i comercial internacional generat

coop-313

25/9/08

13:00

Página 23

Opinió 23

pel mateix Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i l’Organització Mundial del Comerç, sota la influència de l’Oficina del Tresor dels Estats Units i amb tot el suport de les grans empreses transnacionals de l’agroindústria.

Les institucions econòmiques de Bretton Woods han treballat sense descans per instaurar un sistema lliurecanvista global que permeti a les empreses transnacionals dels països opulents realitzar les seves operacions de la manera més favorable. Els plans d’ajust estructural de l’FMI han portat als països empobrits a orientar la seva producció a l’exportació i a l’especialització en l’agricultura intensiva. Aquest tipus d’agricultura té una forta dependència de la mecanització, els fertilitzants químics, els insecticides i pesticides i, en definitiva, del paquet tecnològic de

la revolució verda. Tot plegat, dificultats per a l’agricultura tradicional familiar, que són aprofitades per grans inversors i per les grans plantacions. En el mercat global, els aliments produïts d’aquesta manera es transformen en mercaderies d’exportació i, com a tals, se’ls atribueixen preus internacionals només assequibles en determinades zones del globus.

La mobilitat de capitals propiciada per les mateixes institucions ha facilitat les inversions especulatives en el mercat alimentari. Davant dels factors realment circumstancials que indiquen un augment de la demanda de determinats pro-

ductes, els mercats financers han reaccionat acumulant títols sobre aquests productes, accelerant-ne així l’increment de la demanda i, per tant, el preu. Les compres que es fan en aquests mercats no són només de producte existent, sinó també de producte futur. Al mercat CME de Chicago s’estan comprant prop de 30 tones de soja diàries que no es recolliran fins al 2009.

La dependència del petroli va molt més enllà de les necessitats derivades del transport. El paquet tec-

nològic de la revolució verda que permet els cultius de l’agroindústria el componen productes derivats del petroli. L’augment del preu d’aquesta matèria primera no només incrementa el cost de moure els productes d’un extrem del planeta a l’altre, sinó que també posa més traves als petits productors per sobreviure i genera l’entorn apropiat per a una més gran concentració de la terra i del poder en mans dels grans inversors.

L’augment dels preus per als consumidors i consumidores no significa, però, que els productors rebin més per la seva matèria primera. La crisi de preus es presenta només en un extrem de la cadena. La raó d’aquesta crisi unidireccional també és estructural. El mercat agroalimentari està dominat per grans corporacions que controlen la relació amb els productors i la venda minorista de productes. Gairebé la totalitat del mercat agroalimentari europeu passa per 110 centrals de compres i 600 empreses propietàries dels supermercats i hipermercats. Firmes com ara Carrefour, Tesco, Auchan o Lidl imposen les seves condicions, els preus de venda al públic i els preus als quals compren als productors, aprofitant les grans xifres de negoci que mouen i una situació de mercat oligopolística.

A l’Estat espanyol, el 62% dels aliments són adquirits en grans superfícies comercials, i el 38%, en establiments propietat de Carrefour, Mercadona o Eroski.

Fa falta un comerç just en el sentit més ampli del terme. El comerç serà just en la mesura que dinamitzi i protegeixi els mercats locals i els garanteixi la sobirania alimentària. Serà just si obeeix a regles humanes que no situïn els mercats financers per damunt de les persones. I serà just quan apropi els consumidors i consumidores al procés de producció reduint els intermediaris i eliminant les grans concentracions de poder i d’informació.

Albert Sales i Campos SETEM Catalunya Núm.

313

coop-313

25/9/08

13:00

Página 24

24 Col·laboració

Vers el sud Francesc Vernet i Mateu

A

l bell mig del Priorat, com front altiu de la comarca, s’alça l’esquerpa i ferrenya serra del Montsant.

La podreu seguir tota per la rònega carena pujant per Albarca a solixent i baixant per Cabassers o Margalef a solponent, unes cinc hores de camí al llarg del qual podreu veure i admirar una infinitat de vistes i paisatges entre els nevats Pirineus a tramuntana i el blau horitzó del Mediterrani a migjorn.

Quan aproximadament haureu fet la meitat del camí, podreu descansar a l’ombra acollidora d’un pi que sobreviu al cim de la carena, el pi del Cugat.

Escolteu el monòleg poètic d’un prioratí que, enamorat de la seva terra, puja al Montsant l’any 1941 i al pi del Cugat li parla així:

Sentinella soliu de l’aspra plana que al cim de l’alt Montsant s’estén rocosa on vius morint tot sol, entre l’afrosa besada del serè i la tramuntana.

Sopluig sense ramat, ombrel·la vana, ¿qui manté ta existència consirosa si no troba tal rel, serp escatosa, per nodrir-te un grapat de terra blana?

Fidel imatge del pagès que sua cavant per espenalls i entre marjades ets tu, pi del Cugat, en roca crua pugnant per enfonsar l’arrel debades cremat pels vents i els sols, i per la nua blancúria embolcallat de les nevades.

Josep Vernet i Mateu

Núm.

313

coop-313

25/9/08

13:00

Página 25

Ressenya 25

Comas i Closas, Francesc

Leonci Soler i March Col·lecció Cooperativistes catalans n. 9

L

a col·lecció Cooperativistes Catalans n. 9 ha publicat la biografia de Leonci Soler i March, advocat, propietari i dinamitzador cultural de Manresa. Diputat per la Lliga en cinc ocasions i senador per diverses entitats després. Francesc Comas n’ha seguit de forma ordenada i clara la seva trajectòria relacionada amb l’agricultura al Pla de Bages.

Seria discutible si la biografia de Soler i March havia d’aparèixer en una col·lecció de cooperativisme, però el que no hi ha cap dubte és que estem davant d’un perfil freqüent a finals del segle XIX i que es caracteritzava per un treball a favor del país en un sentit ampli.

Soler i March era un propietari que tenia un parell de masos, terres de regadiu a Manresa i es va casar amb una pubilla amb moltes terres a València. Podia viure senzillament de renda i es va fer advocat com ho feien la majoria de propietaris, ja que els hi era la via més útil per entendre i defensar els seus interessos patrimonials.

Amb la vida resolta, però amb una crisi agrària galopant que començava a qüestionar les bases tradicionals de la seva vida, Leonci va encarnar la figura de la persona reformista que a través de l’associacionisme agrari es resolien dues coses, l’agricultura millorava competitivitat, però sobretot es podia trobar la col·laboració entre tots els pagesos, fossin de la classe que fossin, ja que tots en sortien beneficiats. Això explica el seu esforç en el Gremi de Pagesos de Manresa, a la Càmara Oficial Agrícola del Pla de Bages, a la revista La Pagesia, etc. i en tot l’associacionisme agrari de començaments del segle XX.

Aquest esforç en l’associacionisme agrari, el trobem també amb l’associacionisme catòlic de la ciutat, en l’excursionista, en l’arqueològic i històric. Associar-se era, segurament, l’instrument social més poderós amb que es comptava en aquest moment, nos sols per defensar els interessos dels pagesos, sinó per desenvolupar el país. Era la creació del que hem anomenat societat civil i Leonci Soler i March n’era un impulsor incansable. Tot això va culminar en una trajectòria política vinculada a la Lliga, totalment coherent amb la pràctica social que exercia

sobre el territori.

La biografia que ha escrit Francesc Comas, explica de forma entenedora la trajectòria de D. Leonci –tal com era conegut a Manresa- i si tal vegada no era un cooperativista en sentit estricte, no hi ha cap dubte que representa una altra manera de treballar per l’associacionime pagès a començaments del segle XX, que també havia de ser recollit.

Llorenç FERRER ALÒS Catedràtic d’Història Contemporània Universitat de Barcelona

Núm.

313

coop-313

25/9/08

13:00

Página 26

26 Pensem-hi

Una pàgina del Camí de Sant Jaume

E

ls veins de Villar de Mazarife, després de molta lluita, van aconseguir que la Junta senyalitzés el Camino de Santiago passant pel seu poble. Es veu que tenien veritable afecte pel Camí. Ho van aconseguir, encara que els estudiosos de la història i dels topònims (Trabajo del Camino, San Miguel del Camino, San Martín del Camino) semblen creure, més aviat, que el veritable Camino de Santiago passava per Villadangos del Páramo, un grapadet de quilòmetres més al nord.

Aconseguida la inclusió oficial al Camino, Juan, el president de la junta de veïns, i Isidora, la seva mare, van posar a disposició dels pelegrins una casa. Planta i pis, amb un pati interior. Unes quantes habitacions netes, amb llits molt senzills. Aigua per rentar-se amb comoditat. Tot ple de l’hospitalitat del Camí. El caminant, que acaba d’arribar-hi, considera que el refugi de Villar de Mazarife és el model ideal del que ha de ser un refugi del Camino de Santiago. No cal ni buscar la clau. Tot està obert. Així que tria, tranquil·lament, una habitació, i col·loca el seu sac, obert, sobre un dels llits. I se’n va a dinar.

La fama del Mesón Rosy li era ja coneguda, no sap com. L’hostatgera, molt “Tieta Fermina”, el rep amablement, com si fos un fill o un nebot proper. “Si a usted no le molesta, voy a dar de comer primero a los cerdos.” Al caminant li sembla molt natural. Ell, amb una cervesa i una mica de pernil, pot esperar amb tota Núm.

313

tranquil·litat una estona que possiblement als porcs els fotria d’allò més haver d’esperar-se. Quan arriba el seu torn, però, el caldo de cocido i, després, el cocido pròpiament dit són d’una categoria excelsa. Si els àngels, tot passant pel páramo leonés, hi demanessin cocido, a tot el llarg del páramo leonés hi cantarien els àngels. Com hi ha món.

A sobre, la bona senyora, amb aquell posat típic de la cuinera que agraeix que un home mengi amb gana i valori la seva cuina, insisteix: “¿Verdad que está muy bueno? ¿No le apetece un poquito más?” “Ya lo creo que está bueno, senyora, buenísimo. Y vaya, mire, sí que tomaré un poquito más.” Total, que el caminant es deixa estimar, i s’atipa com un dels porquets mimats als que al·ludíem suara.

Durant la tarda, renta roba, cus alguna cosa, pren la fresca a l’ombrejat pati, escriu notes, prepara el camí de l’endemà, descansa. Cap al vespre, no té ganes de sopar encara, però sí que pensa que ha de menjar alguna coseta, que demà cal sortir a caminar. I es dirigeix novament cap a ca la Rosy, amb l’honest propòsit de demanar una truiteta a la francesa i un got de llet. La patrona, riallera i alegra, el rep amb un “Hombre, me imaginaba que no vendria a cenar. ¡Con todo lo que ha comido este mediodía!” El caminant pensa “Però, mala pua, si eres tu qui m’insistia perquè mengés més!”, però, discretament, diu tan sols que és que tot estava tan bo! I que precisament ara venia amb la idea només d’una truita a la francesa, o alguna cosa així, si a ella li semblava bé de fer-li’n una. Ella es mostra comprensiva i d’acord. Una estoneta després, però, ve, i, una mica a cau d’orella, li diu: “Oiga, es que los hombres han salido a cazar, han hecho una liebre con patatas y me han traído una poca. ¿Querría usted probarla? A lo mejor está un poco fuerte, eso sí.” La temptació, gràcies a Déu, també és forta, i el caminant s’hi apunta. I sí que estava forta la llebre, pobreta, sí. Però, que bona! I el caminant sopa, assossegadament i sentint-se en gràcia de Déu, com un gran senyor rural.

A la tornada al refugi, entre la foscor, frueix del cel, ple d’estrelles.

Santos Hernández

coop-313

25/9/08

13:00

Página 27

Biblioteca/Revistes 27

Retalls

ESPAI COOPERATIU Núm. 192, juliol-agost, València fevecta@fevecta.coop www.fevecta.coop Revista mensual publicada per la Federació Valenciana d’Empreses Cooperatives de Treball Associat, escrita en llengua castellana i llengua catalana. Destaquem diversos articles de la publicació. A la secció “Consultoría”: “Las cooperatives i els serveis socials i l’exempció de l’IVA”. A la secció “Actualitat FEVECTA”: València és la província espanyola amb major nombre de treballadors a cooperatives”, article en el qua es reflecteixen les xifres fetes públiques recentment per la Confederació, que constaten, a la Comunitat Valenciana, un creixement important del cooperativisme respecte als índexs dels anys anteriors.

Posa de manifest la importància que té aquest tipus de model empresarial en l’economia valenciana.

A “Treball cooperatiu”, hi trobem els articles següents: “Les cooperatives demanen mes atenció del Govern per a l’economia social. Més de tres-centes persones es reuneixen en el 30è Aniversari de Florida”. A “Actualitat FEVECTA”: “FEVECTA presenta en societat la seua nova seu, que atendrà les necessitats de cooperatives i emprenedors a les comarques centrals”. Inclou un extens reportatge fotogràfic d’aquest acte.

NEXE. QUADERNS D’AUTOGESTIÓ I ECONOMIA COOPERATIVA Núm. 22, juny del 2008, Barcelona federacio@cooperativestreball.coop www.cooperativestreball.coop Revista semestral en llengua catalana publicada per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. En reproduïm el sumari: A “Entrevista”: “Emprendre des de l’economia ecològica. Entrevista a José Manuel Naredo i Antonio Estevan”. “Favio Salvato: «Amb la banca ètica estem fent una revolució silenciosa»”. A “Textos”: “Dimensió de la cooperació. Economia popular i moviments populars (II)”, “Els serveis d’atenció domiciliària: Desigualtats de gènere, precarietat i privatització”, “Ser competitius i preservar l’arrelament a la comunitat: El cas de la cooperativa japonesa Tsuruoka”. “Persones i tecnologia es donen la mà per aprofundir en els valors cooperatius”. A “Dossier”: “Les dinàmiques de l’altra economia a Roma”, “Desenvolupament i perspectives de l’economia de base solidària i social o el tercer sector a Alemanya”. A “Contextos”: “La Xarxa d’Economia Solidària impulsa el balanç social”. La revista finalitza amb les recomanacions d’alguns llibres i webs.

FEDERACIÓ FARMACÈUTICA La revista de la Fede. Núm. 35, juliol-setembre del 2008, Barcelona revista@fedefarm.es Revista en llengua castellana editada per la Federació Farmacèutica S. Coop. La seva orientació és donar una informació de caire pràctic als socis. Al sumari, hi trobem les seccions i els articles següents: “Actualitat Fede”: “Assemblea General de la Federació Farmacèutica”, “Nou Consell Rector”, “Inici d’una nova etapa amb la clausura anual del Programa de Formació Continuada”, “Entrevista a Francesc Ballart”. A “Fede activa”:

“Premis Federació Farmacèutica”, actes notoris, conferències, visites, etc. Borsa d’anuncis. Gestió: “El consumidor del s. XXI i el professional farmacèutic”. “FedintiA”: “FedintiA celebra la seva primera convenció amb els seus socis i col·laboradors”. “Targeta de Serveis FedintiA”. A “Els nostres magatzems”: “Magatzem de Reus”. “Atenció farmacèutica”.

A “Professió”: “El dictamen motivat contra el nostre model de França, un procés encara obert”. “El soci opina”. A “Consells sanitaris”: “Fotosensibilitat als medicaments i el sol i principals medicament fotosensibles. “Agenda /viatges”, “Propostes culturals”.

Elisenda Dunyó Núm.

313

coop-313

25/9/08

13:00

Pรกgina 28