Cooperaciocatalana 311

coop-311

25/6/08

07:48

Página 1

Juny 2008 • revista mensual • any 28è • PVP 2,50 € • edita Fundació Roca i Galès

311

Expansió del coneixement

coop-311

26/6/08

11:38

Página 2

Comunicat de l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI)

86è Dia Internacional del Cooperativisme (ICA) 14è Dia Internacional de les Cooperatives (ONU) 5 de juliol del 2008 “Fer front al canvi climàtic mitjançant les cooperatives” Les cooperatives estan responent al repte del canvi climàtic a una escala i un ritme que fan que siguin capdavanteres a nombrosos països i sectors de tot el món. Mentre que algunes estan compromeses en la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, d’altres estan tractant d’assolir la “neutralitat en carboni”, i totes elles estan treballant en favor de la sostenibilitat econòmica, social i ambiental. A fi de comptes, el canvi climàtic és molt més que un simple assumpte mediambiental, ja que té una repercussió innegable en el benestar econòmic i social de tots els pobles del món.

Les cooperatives de tots els sectors estan fent front al canvi climàtic. Per exemple, les cooperatives agrícoles i pesqueres estan controlant l’ús d’energia des de la producció a la comercialització, vigilant les seves emissions (de carboni i nitrogen) amb vista a ser neutrals o, fins i tot, tenir un impacte positiu, i apostant per la producció energètica verda o per pinsos innovadors per a reduir les emissions de la producció ramadera; les cooperatives de consum tracten de reduir la seva petjada de carboni tant als seus establiments com en les seves operacions i els seus subministradors, i són actives en l’àmbit de l’educació ambiental dels seus membres i clients; les cooperatives d’habitatge estan utilitzant materials de construcció sostenibles i dissenyant ecoedificis; les cooperatives bancàries i de crèdit estan proporcionant incentius per invertir en tecnologia energèticament eficient mitjançant hipoteques, crèdits al consum i prèstecs comercials competitius; les cooperatives d’assegurances estan buscant fòrmules innovadores que permetin mantenir les pòlisses baixes i, alhora, seguir satisfent les necessitats canviants dels seus membres pel que fa als riscos creixents associats als fenòmens climàtics extrems i els desastres naturals provocats pel canvi climàtic; les cooperatives d’energia s’estan esforçant a subministrar energia neta i sostenible (eòlica, solar i basada en els biocombustibles), i moltes altres cooperatives estan treballant dia rere dia per garantir que són empreses sostenibles des del punt de vista econòmic, social i ambiental.

Tot un seguit de cooperatives han assumit un paper capdavanter en l’àmbit internacional associant-se a la Xarxa de Neutralitat Climàtica del Programa Ambiental de Nacions Unides i adherint-se a la plataforma d’acció “Caring for Climate” del Pacte Global de l’ONU, i moltes altres són actives a escala nacional. Així mateix, i potser més important encara, cal esmentar les accions que porten a terme cooperatives grans i petites, conscients que qualsevol esforç, per petit que sigui, pot contribuir a disminuir les repercussions del canvi climàtic.

Tanmateix, aquestes activitats no són noves. A fi de comptes, les cooperatives fa més de 150 anys que treballen per fomentar el desenvolupament sostenible. Donat que les cooperatives són negocis controlats democràticament que funcionen sota valors i principis que inclouen la responsabilitat social i la cura de les comunitats, s’esforcen per servir els seus membres no només en termes econòmics, sinó també des de la perspectiva social, cultural i ambiental.

Avui en dia la comunitat internacional s’enfronta als reptes de la crisi alimentària i dels treballs de reconstrucció necessaris després dels desastres naturals, ambdós atribuïbles en part al canvi climàtic. Els agricultors, els consumidors i les comunitats afectades directament per aquestes crisis estan comprovant que les cooperatives els assisteixen en la difícil tasca d’adaptar-se als impactes negatius del canvi climàtic. Les cooperatives poden ajudar els agricultors a fer front als reptes de l’augment de la producció i a donar una major estabilitat al sector agrícola sense malmetre els recursos ambientals, i les comunitats que han de refer la seva economia després de calamitats naturals també poden buscar en les cooperatives una opció més autònoma per satisfer les seves necessitats i poden recórrer a la solidaritat basada en el principi de la col·laboració entre cooperatives.

Tenint en compte que el canvi climàtic és un dels reptes globals més peremptoris del nostre temps, a l’Assemblea General del 2007 les entitats membres de l’Aliança Cooperativa Internacional es van comprometre a estudiar les causes del canvi climàtic, reduir-ne l’impacte i verificar els progressos reals que s’han aconseguit. Tanmateix, com que la presió sobre el medi ambient i els reptes que se’n deriven segueixen augmentant, cal parar més atenció al tema.

En aquest Dia Internacional de les Cooperatives, l’ACI fa una crida a les persones cooperativistes de tot el món perquè realitzin més activitats que promoguin el desenvolupament sostenible, portin a terme accions que ja estan contribuint substancialment a pal·liar el canvi climàtic i treballin braç a braç per garantir que les cooperatives facin una contribució significativa al repte del canvi climàtic.

L’ACI és una associació independent i no governamental que uneix, representa i serveix cooperatives de tot el món.

Fundada el 1895, l’ACI compta amb 218 organitzacions membres de 87 països actives en tots els sectors de l’economia. En conjunt, aquestes cooperatives representen més de 800 milions de persones arreu del món.

coop-311

25/6/08

07:48

Página 3

311

Revista mensual - Any 28è Juny 2008

Editora Fundació Roca i Galès

SUMARI

Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 cc@rocagales.org www.rocagales.org

Tornaveu

Amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya i de l’Institut Català de les Industries Culturals (ICIC) - Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

Noticiari

Coordinació Agnès Giner Consell de Redacció Josep Busquets, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Santos Hernández, Esteve Puigferrat i M. Lluïsa Navarro.

Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits.

Foto portada: “Expansió del coneixement.”

Formatec, Sccl Disseny l’Apòstrof, SCCL Disseny coberta Francesc Boixader Maquetació i impressió El Tinter, SAL

4

Ma. Pau Trainé

Editorial

5

Expansió del coneixement

Cooperatives de Catalunya

6 10

Assemblea General de la Confederació de Cooperatives de Catalunya

Les nostres cooperatives

11

Formatec, cooperativa de formació i assessorament estratègic per al canvi

Entrevista

15

Jaume Fallada Raimon Gassiot

Cooperativisme

19

Pseudocooperatives: cooperatives que són pura aparença Eduardo H. Fontela

Opinió

22

¿Crisi de la construcció, o oportunitat de canvi de model?

Josep Antequera Baiget

Ressenya

23

Fundació Deixalles: Vint anys recollint pel canvi Pau Cortina

(empresa certificada ISO 9001, 14001 i EMAS)

Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415 Aquesta revista ha estat impresa sobre paper ecològic de 140/90 gr amb un procés de fabricació sense clor ni blanquejants òptics

Pensem-hi

25

Dones i Diaris Santos Hernández

Biblioteca Donació Retalls

26 27

25/6/08

07:48

Página 4

Un parell de preguntes (que en són tres) a Ma. Pau Trainé (El Vendrell, 1939), doctora en antropologia cultural i ensenyant

¿Què li és atractiu del cooperativisme?

Tornaveu

coop-311

El cooperativisme, és una manera d’organitzar-se per a la producció que té molts valors a favor seu: Promoure grups participatius amb gent, homes i dones, que tenen objectius comuns, com per exemple: Importància de la responsabilitat individual i col·lectiva.

Fer possible un treball amb voluntat de solidaritat i diàleg; Ser una alternativa social i política més democràtica i menys opressora; Fer del treball una activitat exclusivament econòmica; Possibilitar espais de reflexió comuna per superar les dificultats que puguin sorgir en l’exercici del treball productiu i en la comercialització d’aquest; Les cooperatives són com l’alternativa a la realitat productiva i organitzativa de les multinacionals que fan desaparèixer les responsabilitats personals dins l’anonimat de les societats que tenen la seva base econòmica dins l’àmbit de la Borsa.

¿Què li és molest del cooperativisme?

La possibilitat —o la realitat— que molt sovint les persones organitzades en aquesta classe de producció no responguin als objectius base.

Acostumen a ser molt doloroses les discussions basades en els guanys totals i en el repartiment d’aquests. Per això penso que cal una formació prèvia adient.

Vull deixar clar que no és que el cooperativisme em sigui molest, però sí que molesten, i molt, certs “tics” de “petit poder” que rauen en la manera de pensar i/o viure de les persones concretes.

La teoria és boníssima, però la pràctica te dificultats sorgides del sistema que domina la nostra societat de consum, que valora més el tenir que el ser.

Per què costa tant la pràctica del cooperativisme?

En la segona pregunta ja dic alguna cosa sobre aquest afer. Us aclareixo que ara estic jubilada, però que la meva vida l’he dedicada a l’ensenyament. Un ensenyament a primària i després a secundària, alternant amb l’ensenyament no reglat a persones adultes i, quasi la totalitat, nouvingudes en la primera ona d’immigració dels anys seixanta, dita migració interna, i darrerament amb migració estrangera.

Aquesta dedicació m’ha ensenyat els avantatges i els inconvenients del cooperativisme i he constatat que, si el grup es forma amb persones que tenen objectius socials i polítics divergents, la cosa no funciona.

La meva cooperació en l’àmbit del comerç just també m’ha ajudat a comprendre que aquesta organització cooperativista té resultats molt diferents segons la cultura on es treballa amb esquemes cooperativistes.

Les subcultures aborígens de l’Amèrica Llatina i l’Àfrica aporten avantatges de les societats més obertes a famílies àmplies i més acostumades a la participació social.

El cooperativisme, per mi, és el substrat que pot donar esperança per comprendre i fer possible un altre món més just i paritari.

Els grups que han treballat per assolir valors, i saben explicitar-ho, són l’esperança d’una nova generació més solidària.

25/6/08

07:48

Página 5

Expansió del coneixement La gent cooperativa sempre hem fet bandera de la necessitat de la formació, i no únicament de la formació cooperativa. Des del naixement del cooperativisme, les cooperatives, fins i tot les més humils, han maldat per servir la cultura, la formació, d’acord amb les necessitats i les circumstàncies de cada lloc i de cada moment històric. I la nostra revista, naturalment, ha dedicat mil articles a enaltir la formació, l’escola, la cultura, en tots els seus aspectes.

Editorial

coop-311

Hi ha, però, el perill que, avui en dia, hi hagi qui pensi que parlar d’escoles, de biblioteques, sigui parlar d’història passada. Avui, quan hi tants mitjans nous de formació, i d’informació, que no eren ni somniables entre nosaltres fa cent, cinquanta, trenta anys.

No fem cas, però, del fet que una paraula estigui de moda o no. Si els mots formació, educació, cultura, signifiquen alguna cosa és únicament si ens adonem que són sinònims d’obertura, de creixement, d’expansió del coneixement. I de tot això tractem nosaltres avui, en aquesta publicació que teniu entre les mans. Fixeu-vos-hi.

L’Assemblea de la Confederació de Cooperatives de Catalunya ens parla de promoció, de difusió, de visualització del projecte cooperatiu. Formatec ens explica com es dedica al treball formatiu per potenciar el creixement personal i atendre les necessitat de formació professional de les empreses, inclòs l’intent d’avançar-se a les seves demandes. La Fundació Catalana de la Cooperació intenta analitzar, en molts sectors diferents, quines són les necessitats del mercat. I enguany l’ACI exhorta el cooperativisme a lluitar per fer front al canvi climàtic: expansió del coneixement, que ara abasta sectors que abans ni se’ns acudien.

La Diada del Cooperativisme del 2008 es centra en la presentació d’un projecte sobre el cooperativisme a l’escola. Una antropòloga cultural, al Tornaveu, ens parla de la influència positiva que les cultures aborígens poden tenir sobre d’altres mentalitats. I l’editorial Ecos ens mostra la sensibilitat nova que neix, amb llibres que tracten l’anàlisi del patrimoni cooperatiu, de l’empresa, de l’autogestió, i també de cooperatives que estudien les possibilitats del transport respectuós del medi ambient o de la recollida intel·ligent dels residus.

Expansió de la sensibilitat, del coneixement, ve-t’ho aquí, en moltes de les seves formes.

coop-311

25/6/08

07:48

Página 6

6 Noticiari

Josep M. Rañé serà el nou president del Ctesc El ple del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (Ctesc) del passat dia 2 de juny, va aprovar per unanimitat nomenar l’exconseller de Treball i Indústria Josep Maria Rañé president d’aquest òrgan d’assessorament del govern català en matèria socioeconòmica i laboral.

D’acord amb la legislació vigent, el Ctesc comunicarà el resultat de la votació a la Consellera de Treball, Mar Serna, que proposarà

a l’executiu català el nomenament formal de Rañé, que s’escenificarà en una presa de possessió institucional.

En el Ctesc són presents els sindicats Ccoo i Ugt, les patronals Foment del Treball i Pimec, el sindicat agrari Unió de Pagesos (Up), la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors (Fnccp) i la Confederació de Cooperatives de Catalunya (Ccc), a més de diversos experts.

Festa-Fira del Cooperativisme a El Prat de Llobregat Amb l’objectiu de difondre el moviment cooperatiu i coincidint amb el Dia Internacional del Cooperativisme les Cooperatives d’habitatge Cooperativa Obrera de Viviendas i Ecoprat organitzen amb la Confederació de Cooperatives de Catalunya la realització de la Festa-Fira del Cooperativisme, el proper dissabte 5 de juliol a la plaça Ramon Roigé d’El Prat de Llobregat. En aquesta fira participaran diverses cooperatives del Prat i les més importants i significatives de Catalunya i compten amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament del Prat de Llobregat.

La Cooperativa Obrera de Viviendas i Ecoprat, ha unit esforços per reivindicar una promoció d’habitatge assequible amb plantejaments senzills i basats en quatre pilars essencials: eliminar el benefici del promotor, que

suposa una part molt important del preu de l’habitatge (entre un 25% i 30%); aprofitar la nova oferta de sòl destinat a l’habitatge que es generarà a causa del creixement urbanístic; controlar tot el procés de construcció dels futurs habitatges, eliminant intermediaris i per tant reduint costos i, agrupar-se i organitzar-se per influir en els poders públics per aconseguir aquests objectius.

La inauguració de la Festa-Fira sera a les 10 del matí i fins a les 3 de la tar-

da tindrà lloc una fira de Cooperatives i entitats afins, un taller sobre cooperativisme (11 a 12h), un seminari sobre el moviment cooperativista a càrrec de Jordi García (12 a 13h) i un col·loqui sobre la creació de cooperatives per part dels joves, a càrrec de Jordi García i Pere Esteve (de 13 a 14h). A les 2 del migdia hi haurà una paella popular i la lectura del manifest del Dia Mundial del Cooperativisme, amb una breu intervenció de Pepa Muñoz (Presidenta de la Confederació de Cooperatives de Catalunya); Mireia Franch (Directora General d’Economia Cooperativa) i Lluís Tejedor (Alcalde del Prat de Llobregat). Ja per la tarda hi haurà Escacs en Viu (6 tarda) i per la nit un Ball Popular amb l’orquestra Fusión (10 h). A les 12h de la nit tindrà lloc un Concert per a joves amb el Señor Verdad i Universo Acelerado.

Assemblea General Ordinaria i Extraordinaria de Servicoop El dia 15 de maig, amb la participació de socis i delegats d’una trentena de cooperatives de serveis i transportistes, va tenir lloc, a la seu social del c. Premià, 15 de Barcelona, l’ assemblea general ordinària i extraordinària de la Federació de Cooperatives de Serveis i Cooperatives de Transportistes de Catalunya.

Després de la salutació d’en Francesc Castellví, es va llegir la memòria d’activitats de l’exercici 2007. A continuació varen ser aprovades la memòria econòmica i els comptes de resultats Núm.

311

i es va detallar el Pla estratègic per al 2008.

En l’assemblea extraordinària i després de la dimissió de Francesc Cas-

tellví, durant 25 anys al front de Servicoop, es va passar a l’elecció per unanimitat del nou president, Antoni Sánchez Facerias, representant de la cooperativa Gestió de Serveis Auxiliars, Sccl.

Per finalitzar l’ acta varen prendre la paraula el nou president, donant les gràcies per la confiança dipositada amb ell i amb la il·lusió que assumeix el càrrec, i el president sortint, amb unes sentides paraules de acomiadament.

Servicoop

coop-311

25/6/08

07:48

Página 7

Noticiari 7

L’Olivera, Sccl es forma a Sicília Dels dies 10 al 15 de maig, un grup de professionals de la cooperativa L’Olivera, sccl, es va desplaçar a l’illa de Sicília, amb l’objectiu de realitzar un viatge de formació. L’objectiu d’aquest onzè viatge era conèixer experiències diverses i properes al treball, tan productiu com social, que es realitza a L’Olivera, sccl.

A Sicília, contactaren amb diferents experiències cooperatives relacionades amb el moviment italià, Libera Terra. El moviment, nascut l’any 1995 de la ma de Luigi Ciotti i que desenvolupa els seus projectes amb béns confiscats a la màfia, té com a objectiu, generar una activitat econòmica i social que permeti a la població de-

senvolupar el seu treball remunerat en el marc de la legalitat. Adherits a la xarxa Libera, van conèixer la cooperativa Placido Rizzotto, productora de vi i pasta ecològics on treballen un 30% de persones amb discapacitat. També van conèixer l’associació Casa di Giovanni que té com a objectiu la reinserció de ex toxicòmans, prostitutes i nens/es que han patit abusos. L’associació produeix un oli de gran qualitat. Un altra de les experiències amb les que varen contactar és Le Galline felici, una cooperativa de productors ecològics que aposta per la comercialització directa i alternativa. Entre la resta de les experiències visitades, destacar la feta

a l’empresa familiar Hauner, a l’illa de Salina on es produeix una malvasia autòctona, la malvasia de Lipari.

També mencionar la visita a dues cooperatives de cítrics pertanyents al consorci Calatino que aglutina a la zona de Catania, diferents cooperatives socials.

Pel grup va ser una molt bona experiència que a més serveix per anar consolidant una xarxa de contactes i amistats d’abast internacional. www.olivera.org

Neix Suara Cooperativa La fusió de tres cooperatives de serveis socials Escaler (la Garrotxa), Eas i Ctf -Serveis Sociosanitaris (Barcelona) dóna pas al naixement de Suara Cooperativa, l’operador cooperatiu d’atenció a les persones més gran de Catalunya.

Reunits en Assemblea el passat 7 de juny, el 99% dels socis de les tres entitats van aprobar la creació de Suara Cooperativa que estarà present en tot el sector de serveis a les persones, des de les llars d’infants fins la dependència, passant per la inclusió laboral i social, l’ocupació, l’atenció a la infància i a l’adolescència en risc i les persones amb discapacitat.

Segons Serrat Camps, la directora general de Suara Cooperativa i antiga gerent d’Escaler, “la creació d’aquest

operador és especialment benvingut en un moment que la nova llei catalana de serveis socials i la llei de dependència han creat un dret universal d’accés als serveis socials”. Per la seva idiosincràsia participativa i l’experiència en el treball amb persones, les empreses cooperatives es troben ben posicionades per donar la resposta més adient al sector de l’atenció social, contribuint a dignificar la tasca de treballadors i beneficiaris. El president de Suara és Miquel Moré

Mateu, fins ara director de comunicació de Eas. Suara Cooperativa té un volum de facturació de 26 milions d’euros, ocupa 1.100 professionals i atén més de 10.000 persones. Pel que fa a presència territorial, la nova cooperativa té 76 centres que ofereixen diferents serveis en 13 comarques catalanes.

Ctf serveis sociosanitaris va néixer el 1981 i presta principalment serveis d’atenció domiciliària. Eas es crea el 1987 per atendre les persones en risc d’exclusió. Escaler cooperativa, nascuda a olot el 1995, treballa en el sector d’infància, joves i família, gent gran, ocupació i inserció.

Es preveu que Suara Cooperativa hagi integrat plenament totes les àrees i esdevingui operativa a partir de l’1 de gener de 2009.

SEPRA, Servei de Prevenció assoleix la ISO9001 Des d’aquest mes de juny, la cooperativa Sepra s’ha convertit en el primer servei de prevenció de riscos laborals cooperatiu del país en acreditar la seva qualitat amb l’ISO9001.

Aquest fet reafirma el seu compromís de servei i d’orientació a les necessitats dels seus clients, en una

activitat tan sensible per les persones i les organitzacions, com és la salut laboral. En aquesta línia de millora continua, Sepra, va ser part integrant del projecte RSE.Coop al 2007, i actua d’acord als principis de Responsabilitat Social. www.sepra.es Núm.

311

coop-311

25/6/08

07:48

Página 8

8 Noticiari

Josep Pere Colat, nou president de Cooperatives Agràries de Catalunya El Consell Rector de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (Fcac) va acordar el passat 28 de maig, que Josep Pere Colat sigui el nou president de l’organització. Colat pren el relleu de Xavier Tubert, que va anunciar en el marc del 25è aniversari de l’organització la seva voluntat de deixar la presidència de la Fcac.

De 43 anys i oriünd de Corbera d’Ebre, Josep Pere Colat és agricultor, fill de pares pagesos, i està vinculat a la cooperativa del municipi des de fa

més de vint anys. Presideix la cooperativa Agrícola de Corbera d’Ebre des de fa onze anys i en fa dos que és també president d’Unió Agrària de Reus.

Josep Pere Colat té una àmplia visió del sector agrari. El coneixement que li aporta la presidència d’una cooperativa de dimensió reduïda, ubicada en una zona bàsicament agrària i de gran tradició cooperativista, es complementa amb la seva experiència com a president d’una de les cooperatives agroalimentàries més potents,

Unió Agrària, que té en el mercat el seu èxit de treball i que ha apostat decididament pel producte i la marca.

Colat va explicar que treballarà per millorar la situació de les cooperatives agràries de Catalunya promovent la seva concentració per tal de modernitzar, innovar i professionalitzar la gestió de forma que s’asseguri la competitivitat. Així mateix, vol també aconseguir transmetre a la societat l’essència dels valors del cooperativisme, el paper que juguen les cooperatives per al desenvolupament del món rural i de la societat en general i les bondats dels productes cooperatius.

Aprovada la memòria social i econòmica de Cooperatives de Treball de Catalunya Més de 80 persones de 54 cooperatives van donar el sí a la memòria social i econòmica presentada per la Federació de Cooperatives de Treball el passat 7 de maig, en el marc de la seva Assemblea General anual.

Durant l’acte, els participants van aprovar la modificació de l’article 42 dels estatuts de la Federació i van conèixer el pla de gestió de l’entitat, presentat per el seu director i la seva presidenta Miquel Miró i Pepa Muñoz, respectivament. Les cooperatives Aposta i Ara_Coop també van presentar les seves línies de treball per 2008.

L’Assemblea General va comptar amb la presència de convidats com Hagen Henrÿ, el cap de la branca cooperativa de l’Organització Internacional del Treball (OIT) que en la seva conferència va insistir en “el risc que les

cooperatives s’assemblin cada vegada més a les empreses mercantils i perdin la seva especificitat cooperativa”. La jornada es va cloure amb les intervencions d’Alejandro Barahona, de la Direcció General de Foment del Ministeri de Treball; Javier Salaberría, president de CICOPA; i Mireia Franch, de la Direcció General d’E-

conomia Cooperativa de la Generalitat de Catalunya.

Els actes a l’entorn de l’Assemblea General van comptar enguany amb la primera edició de la Mostra Cooperatives a la vista, que va donar una espai de difusió a les cooperatives que ofereixen serveis per a empreses.

Fe d’errates Tot i que la tecnologia sovint facilita les coses, de vegades també juga males passades. En el darrer número de Cooperació catalana ens va tocar a nosaltres aquesta quota de malastrugança: per una errada tècnica, part del text de l’entrevista a Patrick Duguay no va sortir impresa.

Però a Cooperació catalana som tossuts i, tal com dèiem al número de gener d’enguany, posem en pràctica la insistència cooperativa. Per això, juntament amb aquest número us fem arribar de nou l’entrevista, aquesta vegada de manera íntegra.

Núm.

311

coop-311

25/6/08

07:48

Pรกgina 9

Noticiari 9

coop-311

25/6/08

07:48

Página 10

10 Cooperatives de Catalunya

Assemblea General de la Confederació de Cooperatives de Catalunya

E

l passat 17 d’abril, es va celebrar l’Assemblea General de la Confederació de Cooperatives de Catalunya. En l’ordre del dia, es va fer una valoració de Pla d’innovació estratègica 20042007, i s’hi van destacar com a objectius estratègics amb un més alt nivell d’assoliment els vinculats a la promoció, la difusió i la visualització del model cooperativista, així com els de generació de projectes en aquesta mateixa línia, especialment a través de RSE.COOP, el Pla de comunicació, l’Observatori del Cooperativisme de Catalunya i el Programa de promoció del cooperativisme des del territori LOCALCOOP. Altrament, es va presentar i aprovar el nou Pla 2008-2011, que presenta quatre eixos bàsics d’actuació: la visualització del cooperativisme, la cohesió interna, els projectes innovadors i el paper de lobby. Seguidament es va donar compte del Pla de gestió 2008 i es va procedir a l’aprovació dels presNúm.

311

supost d’ingressos i despeses corresponents.

També va merèixer l’aprovació de l’Assemblea la Memòria de sostenibilitat de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, del 2007, que reporta els impactes econòmics, ambientals i socials. Aquesta Memòria té un nivell A+ del Global Reporting Initiative (GRI), màxim referent internacional en guies per a l’elaboració d’aquest tipus de memòries, i un nivell 1 del GRI-PIMES de l’Economia Social, que representen els màxims

nivells possibles. Aquesta aprovació inclou també l’exercici econòmic 2007.

Podeu consultar la Memòria en el menú “Actuacions” del web de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, www.cooperativescatalunya.coop.

En acabar l’Assemblea General, va tenir lloc un dinar d’homenatge a Xavier Tubert, en reconeixement a la seva presidència al capdavant de la Confederació de Cooperatives de Catalunya durant el seu mandat del 2001 al 2007.

coop-311

25/6/08

07:48

Página 11

Les nostres cooperatives 11

Formatec (www.formatec.es) és una cooperativa dedicada a la gestió i l’acció formativa creada a Barcelona el 1993. Quinze anys després, a través de diversos programes de formació, basats en les tècniques del coaching, ofereixen una metodologia avançada per al desenvolupament i la transformació personal, així com per a l’adaptació de les oraganitzacions empresarials al canvi.

Formatec,

cooperativa de formació i assessorament estratègic per al canvi

U

n grup de professionals amb una dilatada experiència en l’àmbit educatiu van crear Formatec el 1993, per oferir solucions integrals per cobrir qualsevol necessitat formativa personal i de les organitzacions empresarials.

L’objectiu principal d’aquesta cooperativa, impulsada 13 persones entre socis i treballadors, continua sent el treball formatiu per potenciar el creixement personal, dotar de coneixements per a la millora professional i cobrir les necessitats formatives de les organitzacions empresarials.

La trajectòria d’aquesta cooperativa de treball associat, amb seu al carrer de Trinxant, número 98-100, de Barcelona, està marcada per la capacitat d’avançar-se a les demandes de les empreses, així com per la creació i aplicació permanents de processos de millora i innovació. Més de 500 cursos realitzats, més de 5.000 persones formades i més de 50.000 hores d’activitat formativa, avalen l’experiència per a desenvolupar accions formatives i plans de formació, tant per a petites i mitjanes empreses, com per a grans corporacions.

Formatec és membre de la Federa-

ció de Cooperatives de Treball de Catalunya, de l’Associació Catalana de Formació Empresarial i de la Corporació Adalid, de companyies que treballen en l’àmbit de la formació i la consultoria. A més, està acreditada pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, com a centre autoritzat per al desenvolupament i la certificació d’activitats formatives en Manipulació d’Aliments, i pel Departament de Treball i Indústria, com a centre col·laborador de Formació Ocupacional i Reciclatge i centre autoritzat per al desenvolupament i certificació d’activitats formatives en Pre-

Núm.

311

coop-311

25/6/08

07:48

Página 12

12 Les nostres cooperatives

venció de Riscos Laborals.

D’altra banda, la cooperativa Formatec està acreditada per la Fundació Tripartita per a la Formació en l’Ocupació com a entitat autoritzada i organitzadora de formació. I, també cal tenir en compte que disposa i manté la certificació de la ISO 9001 de gestió de la qualitat empresarial.

Totes les modalitats, totes les tipologies Des de Formatec ofereixen cursos i programes sobre habilitats directives i desenvolupament personal (lideratge i coaching comunicació, gestió d’equips, atenció al client, relacions laborals...), sistemes integrats de gestió (prevenció de riscos laborals i qualitat i medi ambient), així com competències professionals (idiomes i tecnologies de la informació i la comunicació). També ofereixen màsters i cursos d’especialització a distància (recursos humans, producció, informàtica, indústria, intervenció social i psicoeducativa, màrqueting, finances, qualitat i medi ambient). I, en línia, també ofereixen cursos de formació superior en les disciplines Núm.

311

de gestió empresarial i gestió immobiliària.

El catàleg de serveis ofereix totes les tipologies formatives (presencial, en l’organització, en línia, multimèdia o a distància) i totes les modalitats (privada, bonificada o subvencionada).

Actualment, coincidint amb els 15 anys, presenten una nova estratègia formativa que anomenen “Eines de canvi”, la qual està basada en les tècniques formatives del coaching. Un dels lemes que utilitza Formatec per presentar aquesta nova concepció de la formació diu: “Pot haver transformació de la realitat, sense la pròpia transformació?”.

La nova aposta formativa L’experiència de Formatec en l’anàlisi de les necessitats de les organitzacions ha portat aquesta empresa cooperativa especialitzada en la gestió i l’acció formativa a poder oferir un paquet de solucions integrals adaptable a les necessitats formatives més exigents. A través del programa “Eines de canvi”, ofereixen una metodologia avançada per al desenvolupament i la transformació

personal i el conjunt de l’organització empresarial. Segons explica el director i president de Formatec, Antoni Lacueva, “hem donat una passa més per poder atendre totes les necessitats d’aprenentatge possibles, convençuts de que cal actuar en tots els nivells si es persegueix una veritable transformació de l’organització”.

Amb aquesta nova aposta formativa proporcionen recursos per desenvolupar habilitats de comunicació i intel·ligència emocional, a través de tècniques de negociació i resolució de conflictes, de la consecució d’objectius i la millora del potencial humà. Per exemple, un dels elements en el qual actuen és la “capacitat d’escoltar”. Tal com explica Antoni Lacueva, “creiem en les organitzacions amb capacitat d’aprendre, en les quals les persones gestionen el seu propi desenvolupament, aprenen a reconèixer les seves habilitats i arriben a expandir el seu potencial”.

Dins del programa ”Eines de canvi” ofereixen tres línies: assessorament en el desenvolupament estratègic, per generar experiències de canvi en

coop-311

25/6/08

07:48

Página 13

Entrevista 13

la realitat laboral i personal; coaching personal i grupal, per aportar eines i habilitats per al desenvolupament de potencials; i formació facilitadora, per convertir l’empresa en un àmbit de formació continu.

Aquest programa s’adreça a les organitzacions que volen dissenyar, posar en funcionament, consolidar i avaluar actuacions en el desenvolupament estratègic. En aquest àmbit es treballen les potencialitats existents en les persones, els equips de professionals i les organitzacions, sempre amb l’objectiu de generar experiències de canvi concretes i significatives en la realitat laboral i personal.

El mètode de treball que s’estableix en aquest procés s’inicia amb l’elaboració d’un informe en què es defineix el marc del projecte, les etapes del treball, la metodologia a utilitzar, els resultats esperats i el sistema d’avaluació que s’utilitzarà. A continuació, es constitueix el grup d’aprenentatge o persones participants en el programa de formació i es defineixen les possibles accions a dur a terme, com ara: identificar els reptes de l’organització, millorar la comunicació interna, fomentar el lideratge o elaborar un pla d’acció.

de l’altre com a diferent, legítim i autònom”. Les tècniques del coaching permeten desenvolupar, de manera metòdica, estructurada i eficaç les aptituds, habilitats i actituds de les persones per a enfortir l’autoestima i el creixement personal, permetent un millor exercici de les funcions i tasques assignades en els entorns laborals.

Amb el programa de coaching, Formatec desenvolupa el lideratge personal i de l’equip de treball a partir de les pròpies competències, la presa de consciència de quines són les possibilitats, la concreció de les accions, la millorar de l’estil de direcció, la identificació d’actituds i creences limitadores, l’aportació de tècniques de gestionar equips de treball i, fins i tot, l’ajuda a trobar l’equilibri entre la vida professional i personal.

Les sessions de coaching de Formatec s’adrecen a caps, equips directius, consells permanents i consells rectors. A més poden ser individuals o en petits grups, en horari i lloc convingut. I, com no podia ser d’una altra manera, per ètica i pel compliment del secret professional, en el coaching, així com en la resta d’intervencions formatives, es manté totalment la confidencialitat, tant pel que fa als continguts de formació com a la identitat de les persones i les organitzacions.

Coaching personal i grupal

Formació facilitadora

Aquest programa està inspirat en l’ontologia del llenguatge, que treballa noves propostes de convivència entre els éssers humans. Aquesta metodologia propugna el “respecte cap els altres i per la diferència”. Aquest respecte s’entén com a “acceptació

En el programa de formació facilitadora es duen a terme accions explícites i intencionades adreçades a facilitar el desenvolupament de les competències professionals i personals. Amb aquest tipus d’accions formatives també es persegueix l’adqui-

Assessorament per al desenvolupament estratègic

sició i integració de coneixements, recursos i habilitats necessaris per a l’exercici professional.

En aquesta modalitat formativa, dissenyada per convertir l’empresa en un àmbit d’aprenentatge continu, des de Formatec s’ofereixen cursos i seminaris estandarditzats, així com sessions a mida que permeten optimitzar-ne els resultats. L’objectiu de la formació facilitadora és millorar les competències professionals a través del desenvolupament de les capacitats en la resolució de problemes, l’organització del treball, la responsabilitat en el treball, el treball en equip, l’autonomia, la relació interpersonal i la iniciativa.

La formació al servei del canvi Amb aquestes “Eines de canvi”, Formatec planteja un ensenyament basat en el canvi permanent i la necessitat d’adaptar-s’hi com a estratègia de gestió. A partir d’aquestes tècniques basades en el coaching, les persones són guiades a través d’un recorregut en el qual poden trobar la solució als problemes i els reptes actuals, així com aprendre a gestionar un model d’intervenció estratègica.

Amb aquestes propostes es pretén fomentar un clima de treball obert, càlid i participatiu; una cultura del treball inspirada en una visió comuna; la promoció de la creativitat, la innovació i l’autonomia en els llocs de treball; el foment d’equips d’alt rendiment; la facilitació de la comunicació dins de l’organització; el desenvolupament de noves habilitats i competències; l’adaptació de les persones als canvis de manera eficient i eficaç.

Per al responsable de Formatec, Antoni Lacueva, aquests programes de formació també “estan dissenyats per a facilitar que hi hagi un aflorament dels talents personals i col·lectius, per transformar les limitacions en valuosos recursos creatius i productius”.

Elements, tot ells, altament importants en qualsevol organització empresarial, gran o petita, inclús per assegurar el creixement i la projecció de les nostres cooperatives.

Francesc Vila Núm.

311

coop-311

25/6/08

07:48

14 Entrevista

NĂşm.

311

PĂĄgina 14

coop-311

25/6/08

07:48

Página 15

Entrevista 15

Jaume Fallada

“Hem d’aconseguir mantenir una certa estructura cooperativa dins els nuclis rurals” Jaume Fallada és el president d’Agrolés i de la Fundació Catalana de Cooperació, una entitat creada el 1990 per les principals cooperatives agràries de segon grau de les comarques de Lleida amb la missió de constituir un centre de gestió i assessorament de recursos humans per al sector agroalimentari. ¿Quin és l’origen de la Fundació Catalana de Cooperació?

La Fundació va sorgir per la voluntat de tres entitats: Actel; l’antiga Agrupació de les Terres de Lleida, Agrolés, de les Borges Blanques, de la qual sóc president, i, al seu moment, Caixa Rural, que posteriorment va ser absorbida per Ibercaja. Es va impulsar per iniciativa d’Actel, que va ser la que en un principi va llançar la idea d’intentar tenir una eina de formació i de selecció de personal per ajudar les cooperatives de Lleida.

Posteriorment, el patronat es va ampliar perquè la Fundació sempre ha pretès ser una eina útil per a les cooperatives de Lleida. Hi van entrar Transalfals, de Bellcaire d’Urgell; Fruits de Ponent, d’Alcarràs, i Ecotècnica, totes tres cooperatives de segon grau; i també hi va participar com a patró la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. ¿Quines línies de treball teniu?

D’entrada, es va potenciar molt la qüestió de la formació als socis de les cooperatives, als consells rectors,

i posteriorment vam abordar la qüestió de la selecció de personal. Totes les demandes que hi havia del sector cooperatiu es canalitzaven a través de la Fundació, que feia la selecció de personal. Després també vam abordar altres qüestions. A part de la formació i la selecció de personal, es van prestar serveis d’assessoria, per exemple en la gestió d’ajuts, fins fa pràcticament uns tres anys, sempre adreçats exclusivament al sector cooperatiu. A partir d’aquí, hi va haver una certa davallada (ocasionada perquè el sector cooperatiu no genera gaire demanda i perquè la formació, en anar sempre dirigida al mateix sector, va arribar un moment en què repetia molt els cursos), i vam decidir decantar-nos una mica cap al sector privat i no treballar només amb empreses cooperatives. En aquest moment, el sector privat és el que té més pes específic dintre de la mateixa Fundació, que imparteix un 70% de la formació per al sector privat i un 30% per al cooperatiu. Això es va fer per la necessitat de mantenir viva la Fundació, perquè aquest plantejament ens permetia continuar donant

aquest servei a les cooperatives. Si no ho haguéssim fet, el servei hauria resultat molt car per a les cooperatives, perquè mantenir una estructura per a una demanda que més aviat tenia una tendència a la baixa hauria suposat haver d’apujar el preu de tots els serveis.

Un dels vostres objectius és investigar i innovar en les formes i estructures de gestió de les empreses associatives i cooperatives. ¿Com dueu a terme aquest plantejament?

Aquesta és una de les últimes línies que tenim. La Fundació, al llarg dels anys, ha fixat un dia per fer una diada del món cooperatiu, que fem coincidir amb la Fira de Lleida de Sant Miquel, entre el 25 i el 30 de setembre, en la qual sempre hem procurat portar ponents que ens aportin maneres de continuar treballant en el món cooperatiu, sigui en la gestió, en la comercialització o, en definitiva, en anar perfilant un món cooperatiu competitiu. El que passa és que el món cooperatiu és molt lent de reacció. I, malgrat que hem fet venir persones brillants que han fet Núm.

311

coop-311

25/6/08

07:48

Página 16

16 cooperativisme

ponències, la reacció sempre ha costat molt.

Al final ens vam decidir a fer un seguiment de les jornades; és a dir que, si hi ha una ponència que ens agrada, que ens sembla que és una referència del que hem de fer, doncs fer-li un seguiment i veure quines perspectives hi pot haver i on podem anar. Això ens va portar a fer un pla estratègic de la Fundació, amb combinació amb una assessoria professional, per intentar innovar en el món cooperatiu. El pla estratègic ens ha conduït a fer alguns plantejaments per intentar fusionar cooperatives amb l’objectiu de fer uns grups potents dins de la zona de Lleida. En aquest moment hi ha plantejada l’opció d’agrupar les cooperatives en dos grans sectors, un que englobi la ramaderia, i l’altre, el sector agricultor.

Estem avançant molt en un projecte de l’agricultura en què tres o quatre cooperatives rellevants de Lleida s’agruparien en un grup fort, potent.

Posteriorment, ja veurem si ho podem fer amb les cooperatives de primer grau, perquè normalment en l’estructura cooperativa del nostre país s’entén que la cooperativa de primer grau produeix, i en algun cas fins i tot també transforma (fa oli, per exemple), i que la comercialització la fa la de segon grau. Actualment ens trobem amb un fenomen que, a causa de la problemàtica de l’empresa agrària, que va disminuint dins el sector pagès de Catalunya, la base de la cooperativa de primer grau, que és l’empresa agrària familiar, està en decadència. Per tant, s’haurà d’incidir en aquest sector, però de moment la idea del pla estratègic és començar per les grans, fer un sol grup potent, i a partir d’aquí incidir en les altres, les de primer grau, amb la voluntat no pas que desapareguin, sinó que es mantinguin al poble com un servei social, que tinguin totes les actituds de servei al soci, però que totes les coses de valor afegit, de transformació i de comercialització de productes, les faci la cooperativa gran.

En el pla estratègic, també volem activar un altre factor: intentar incidir, de cara precisament a les cooperati-

Núm.

311

ves de primer grau i els pobles agraris, en els casals de gent gran. Una cooperativa no deixa de ser un sostenidor del poble rural. Des de la Fundació pensem que hem d’aconseguir mantenir una certa estructura cooperativa dins del nucli rural, encara que sigui petit, perquè aquest tingui un servei accessible i perquè la cooperativa també incideixi en altres aspectes. Per exemple, últimament veiem que hi ha una gran deficiència de residències de tercera edat, i, per tant, volem entrar dins del món cooperatiu en les zones rurals en la dinàmica de convidar les persones que puguin sobrar arran de la reestructuració cooperativa, a implicar-se dins de les residències que serviran al poble.

Hi ha una altra alternativa plantejada: intentar que el soci productor, el soci pagès, tingui accés informàtic a un seguit de programes amb els quals ell mateix porti al dia la seva explotació, els quilos que produeix, les varietats que produeix, els preus de mercat, el que la cooperativa de segon grau li comercialitza, etc. És a dir, que hi hagi una relació molt directa mitjançant la informàtica entre la cooperativa gran, que és la que ven, i el petit pagès que produeix.

A través de programes de gestió...

Exacte, a través de programes de gestió. D’altra banda, a la cooperativa de segon grau hem de produir allò que el consumidor vol, i en aquest aspecte hem d’anar variant les varietats.

Perquè el que no podem pretendre —i potser aquest és un error del passat— és dir: “Nosaltres produïm, i després, que el consumidor compri el que nosaltres produïm.” Ens hem d’anar adaptant als temps i hem de produir allò que el mercat demana.

I aquest pla estratègic vol innovar en tot això. A la Fundació en aquests moments hi ha unes dotze persones que no fan res més que treballar en aquestes qüestions.

Una de les característiques de la vostra activitat és la recerca de la col·laboració entre les diferents Administracions, el món empresarial, el

moviment cooperatiu i altres entitats i organitzacions. ¿Com ho feu?

En el món cooperatiu hi falta molta gent professional. Nosaltres sempre intentem inculcar que la cooperativa, a part de ser cooperativa, ha de ser empresa. I, com a empresa, ha de tenir beneficis. ¿Què passa? Que en el món cooperatiu hi ha tot un canvi generacional: ja no està format per aquell soci inicial de quan es van iniciar les cooperatives amb la filosofia de sindicats agraris, en què calia agrupar-se per poder produir perquè aleshores a penes hi havia maquinària, hi havia molta gent que no podia tenir maquinària, i la cooperativa en tenia i podia ajudar el qui tenia menys possibilitats. El món ha evolucionat molt des d’aleshores, l’agricultura s’ha modernitzat i avui tothom té un tractor. I ara el pagès jove que s’hi incorpora en aquests moments és una persona que, per damunt de tot, ha d’intentar treure una rendibilitat de les seves explotacions, perquè les obligacions per mantenir una família avui no són les mateixes que es tenien fa setanta anys. I, per tant, aquesta societat cooperativa ha de ser empresa i ha de ser rendible.

L’evolució ho ha determinat així, però les cooperatives no han evolucionat prou. I això perjudica l’estructura econòmica de la cooperativa.

Nosaltres intentem fer entendre això, i en aquest sentit el món privat sí que és un exemple. Intentem buscar col·laboracions i convenis amb persones que representin el món privat en el sector de Lleida, que entrin aquí per donar exemple. Tenim convenis, per exemple, amb la PIMEC de Lleida perquè la relació ens pugui induir al món cooperatiu a fer aquest pas endavant de ser, a més de cooperativistes, empresaris. I d’aquí pensem que s’aconseguirà amb més facilitat que es faci el que calgui per concentrar més la producció, per intentar treballar més en conjunt, en definitiva, per donar rendibilitat a aquest soci que s’incorpora, perquè, si no, el problema del camp és que la gent no s’hi queda.

I això, a la llarga, es pot pagar car en l’agricultura del país.

coop-311

25/6/08

07:48

Página 17

cooperativisme 17

Els reptes de futur ja els has explicats una mica quan parlaves del pla estratègic. Però ¿en teniu algun de concretat?

A nosaltres ens fa molta il·lusió precisament aquest vessant per a la gent gran, perquè això té dos objectius molt fonamentals: per un costat, mantenir una activitat determinada de servei als pobles rurals i, per l’altre, ajudar a solucionar un problema de la gent gran que, si pot ser, es voldria quedar al poble. A hores d’ara aquest model no hi és; la Generalitat segurament no té manera de donar-lo a cada poble, i per tant les persones grans que han de ser ateses, normalment s’han de desplaçar. Nosaltres pretenem que a cada poble pugui haver-hi una residència. Si algun poble, perquè és petit, no en pot tenir, cal que en tingui una al poble del costat. Intentem evitar que la gent durant els últims anys de la seva vida s’hagi de situar massa lluny del seu entorn de tota la vida. És evident que el cost financer de fer aquestes obres lògicament hauria de formar part d’unes ajudes, perquè la problemàtica l’ha de resoldre el país, però nosaltres podem col·laborar-hi fent convenis. On podem ajudar molt és a trobar, amb aquesta connexió de lobby que tenim a Brussel·les, els ajuts comunitaris. Fins i tot podem

intentar trobar el capital per tirar endavant aquestes cases per a la gent gran i després oferir el servei de gestió. La Fundació muntaria la seva estructura i col·laboraria en la construcció i després en la gestió de les residències. En aquests moments tenim tres ofertes de pobles que estan disposats a anar cap aquí.

Ara has parlat de la gent gran. Pel que fa a la gent jove, ¿quin plantejament teniu per tractar d’incorporar-la a les cooperatives?

Això ho vam comentar en una reunió sobre els temes de conservació cooperativa i l’abandó de terres, on hi havia també un representant danès. Aquesta qüestió és molt significativa als pobles agraris, i més a les zones una mica desfavorides, com podrien ser les Garrigues. Les explotacions són petites; estem parlant d’explotacions bàsicament de secà i, per tant, molt condicionades per la climatologia, i sovint els pagesos d’explotacions petites han fet unes inversions en maquinària, han gastat uns diners en adobs i en tractaments i, a l’hora de fer la collita, per la climatologia, la collita es perd. I, és clar, una explotació gran potser pot aguantar el fet de quedar-se un any em amb un 60% de la collita (i comptant que avui dia també hi ha assegurances que per-

meten assegurar pràcticament tots els productes), però això està molt condicionat a si l’explotació és prou gran per suportar tota la inversió que necessita, perquè el pagès jove que s’incorpora al sector vol incorporar-s’hi amb maquinària moderna. Per tant, el jove que s’incorpora a l’activitat agrària ha de procurar tenir una explotació viable. En molts casos, l’explotació que rep dels seus pares és petita, i se li ha de facilitar que pugui esdevenir viable mitjançant un banc de terres, mitjançant ajudes per a la maquinària; és a dir, ajudes per a la incorporació.

Del que es tracta és que, com que hi ha abandó de terres de gent gran que para l’activitat, es puguin canalitzar aquestes terres cap a la gent jove que es vol incorporar a la pagesia. Si ho deixem en mans del mercat lliure, això és complicat, perquè hi ha la clàssica sobrevaloració de la terra d’aquell senyor de Barcelona a qui li sobren els diners, però que no té cap idea d’explotació agrària i que està disposat a pagar més per la terra del que realment val. Això encareix el preu de les terres per al jove que s’ha d’incorporar. Aquí hi hauria d’incidir l’administració. I després, sobretot, hauria d’haver-hi els pressupostos adequats per a la inversió en maquinària. Si això ho aconseguim, aquest jove que s’incorpora al treball agrari haurà de tenir clar que ha de procurar fer la inversió en maquinària i la inversió per engrandir les explotacions: comprant terres, arrendant-les o el que sigui.

Aquests són els objectius dels quals nosaltres hem intentat parlar amb l’administració. Cal donar facilitats als joves que comencen, se’ls ha de donar temps i crèdits a molt més llarg termini, amb els interessos més baixos possibles, perquè tinguin temps per recuperar les inversions i poder engrandir l’explotació. Les inversions són bones i adequades sempre que hi ha el volum determinat al darrere.

Raimon Gassiot Ballbè Ex-libris, sccl

Núm.

311

coop-311

25/6/08

07:48

Página 18

18 cooperativisme

Assessorament i gestió integral especialitzada en COOPERATIVES, FUNDACIONS i ENTITATS NO LUCRATIVES

• • • • •

Comptabilitat, aplicació Pla Comptable, seccions, tancament, Comptes Anuals.

Obligacions tributàries, Declaracions periòdiques, Impost Societats, Requeriments, Inspeccions, etc.

Nòmines, Seguretat social, problemàtica laboral, sancions, acomiadaments, etc.

Temes socials, Assemblees, seccions, constitució i canvis en òrgans d’administració, mediació en situacions conflictives, etc.

Temes jurídics, contractes, adaptació estatuts, revisió de la gestió tributaria, regularització Registres: Cooperatives, Propietat, etc.

PROTECCIÓ DE DADES, Document de Seguretat, inscripció Agència Protecció de Dades ASSIGEM Serveis Empresarials, Sccl Girona, 38, 1r 2a - 08010 Barcelona Tel. 932 652 285 - Fax 932 325 613

Núm.

311

coop-311

25/6/08

07:48

Página 19

cooperativisme 19

Pseudocooperatives: cooperatives que són pura aparença

T

ots sabem que les cooperatives eficients, eficaces i que responen a les necessitats concretes i actuals dels seus associats i impacten favorablement en les seves comunitats, són les que tenen una identitat i una essència orientades pels valors i principis cooperatius que informa, reconeix i promou l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI).

Quan la claredat, la congruència i la coherència entre l’ideari coope-

ratiu i els processos i les tècniques de gestió són forts i conduïts de manera sistèmica, les cooperatives assoleixen els seus objectius institucionals. Això no significa pas deixar de reconèixer les dificultats i limitacions econòmiques i financeres per les quals passen les cooperatives, necessitats que són a l’origen de la seva constitució.

Lamentablement, en diferents branques d’activitat del sector cooperatiu trobem entitats que en la seva pràctica quotidiana mostren una separació i una gran bretxa

entre el pensament i l’acció cooperativa.

Malgrat que aquesta realitat no és patrimoni exclusiu de cap sector o branca d’activitat, ens referirem a l’impacte negatiu que les pseudocooperatives tenen en les cooperatives de treball que han recuperat empreses i fàbriques en crisi a l’Argentina.

Quan aquest criteri d’identitat sol ser desconegut, ignorat o violat, ens trobem que s’anomenen cooperatives de treball determinades formes d’organització de caràcter

Núm.

311

coop-311

25/6/08

07:48

Página 20

20 cooperativisme

horitzontal, com ara assemblees populars o associacions de barri, que estan molt allunyades dels valors, principis i mecanismes organitzatius que orienten l’acció de qualsevol cooperativa.

I encara són més greus els casos de les que es constitueixen tan sols per conveniències impositives o per evadir obligacions de la previsió social, i que són utilitzades com a eines de flexibilitat laboral per part de la patronal per a redoblar l’explotació sobre els obrers, mitjançant enganys, i emmascarant fraudulentament una relació laboral de dependència.

Aquestes formes lesives o simulades se solen anomenar pseudocooperatives o cooperativas trucha perquè, tal com subtitulem aquest treball, són pura aparença, i de cooperativa no en tenen més que el nom. Són creades des de la patronal, que cobreix amb testaferros, amics o parents els càrrecs dels consells d’administració i de la sindicatura. Quan la forma cooperativa és utilitzada com a pantalla és a dir, que se’n fa servir només el nom, els treballadors, suposats socis, acostumen a anomenar amo o patró la persona o persones que els manegen i els exploten.

Així ho relatava un camperol de la zona de Concordia, província d’Entre Ríos, l’any 2003: “Ara les cooperatives et fan signar un paper perquè no hi hagin problemes [...] un paper com dient que jo accepto el que em pagaran. Per exemple, que se’ls eximeixi de qualsevol embolic que es pugui fer. Com una declaració jurada; un es cava

Núm.

311

la pròpia fossa [...]” (Tadeo, 2006).

La mutació és una altra de les estratègies d’aquestes mal anomenades cooperatives: desapareixen i reapareixen amb una altra denominació, com a manera de donar de baixa els socis i eludir els controls. Malgrat que quantitativament en són poques, s’ha de denunciar el funcionament d’aquestes falses cooperatives i sancionar-les amb tot el rigor de la llei.

I per a això és imprescindible millorar des de l’estat la fiscalització i el control amb especificitat per garantir l’autenticitat de les entitats registrades. Paral·lelament, s’han d’intensificar i perfeccionar els instruments de la sindicatura i de l’auditoria externa, com per exemple el cas dels informes d’auditoria amb les exigències previstes en la Resolució núm.

506/1995, de 24 de març, de l’exINAC (BO del 3-5-1995).

Així mateix, cal evitar la ingerència en la fiscalització del Ministerio de Trabajo, Empleo y Seguridad Social. Això ajudarà a disminuir la presència d’empreses rendistes disfressades de cooperatives, que fan conductes fraudulentes, simulen una relació associativa, estafen els treballadors i, a sobre, desqualifiquen i posen en qüestió tot el sector de l’economia social.

Proposem una fiscalització especialitzada i amb identitat cooperativa, realitzada des de l’Instituto Nacional de Asociativismo y Economía Social (INAES) i en conveni amb el òrgans locals competents provincials, perquè el frau no és sobre la documentació requerida

o en el compliment dels requisits administratiu i comptable; per contra, en els aspectes formals solen ser molt prolixos i curosos. El problema central d’aquestes pràctiques no rau en el que hi ha escrit, sinó en el que no hi ha escrit.

Mantenim que la fiscalització ha de ser especialitzada i preventiva perquè: “El frau constitueix una violació indirecta de la llei, no segons el seu contingut literal, sinó segons el seu esperit. El que defrauda no contradiu les paraules de la llei; al contrari, s’até respectuosament a la seva lletra, però en realitat va contra el sentit de la disposició, ja que de fet frustra el fi al qual tendia el principi jurídic” (Ferrara, 1960).

La fiscalització pública també ha d’augmentar el nivell de confiança que els associats i les comunitats tenen avui dia en l’Argentina.

Les confederacions i federacions, especialment les de treball, i altres actors de l’economia social, no han de silenciar la seva actuació, i tampoc no han de ser indiferents davant el funcionament de les falses cooperatives.

Malgrat que la fal·libilitat és inherent a totes les organitzacions, aquesta té un impacte més gran quan el frau o desviament es du a terme des de les formes empresarials que diuen orientar-se pels valors de la llibertat, la solidaritat i la justícia, i pels principis de transparència organitzativa.

Animen aquestes pseudocooperatives dues situacions diferents, però totes dues creen contradiccions internes en les organitzacions i escep-

coop-311

25/6/08

07:48

Página 21

cooperativisme 21

ticismes en la societat, ja que permeten que alguns es lucrin i utilitzin el treball d’altres persones amb objectius molt allunyats dels valors de l’autogestió i en contra del treball digne que promouen els organismes internacionals a través de la promoció cooperativa.

Els adversaris de l’economia social aprofiten aquests arguments i exemples aïllats de pseudocooperatives per continuar presagiant el fracàs del sector i mantenir interessadament que les cooperatives són fórmules organitzatives del passat, no viables en els mercats competitius.

Conscient que no necessàriament les cooperatives es constitueixen en benefici dels seus socis, l’actual president de l’INAES, Patricio Griffin, va expressar en el Primer Encuentro Nacional de Cooperativas de Trabajo:1 “Darrere d’una cooperativa fraudulenta sempre hi ha una empresa que se’n beneficia. És necessari engegar un procés de «separar el gra de la palla» per acabar amb diverses experiències que vénen de la dècada anterior, com ara el frau laboral i l’aprofitament de les cooperatives amb fins espuris.”

Llavors, per fer-ho, va comprometre l’organisme que presideix com el que s’encarregarà de controlar: “L’INAES no permetrà que s’expropiïn els diners dels treballadors a través d’aquest mecanisme. La política de l’INAES és la recuperació tant del treball com de la cultura cooperativa” (Crónica, 9-10-2006).

Sobre el problema de l’ús indegut de la figura cooperativa, la nota editorial de la revista Nudos va ex-

pressar: “I des del sindicat també estem en contra de tot model d’explotació dels treballadors. No acceptem que les cooperatives de treball siguin un trampolí per explotar iguals. Quan un treballador comença a mirar de dalt a baix un altre treballador, es converteix en el que nosaltres coneixem molt bé des del sindicat: en un empresari salvatge. I si s’esdevé això, el tractem com un empresari salvatge” (Gutiérrez i Córdoba, 2006).

Finalment, he d’explicar que aquesta nota l’escric des d’un compromís ideològic, militant i professional amb el sector cooperatiu i mutual, perquè considero necessari analitzar públicament i reflexionar sobre les pràctiques de les pseudocooperatives i exigir una fiscalitat preventiva rigorosa per part de l’Estat, amb la seguretat que d’aquesta manera se’n beneficiarà el treball digne, els treballadors associats a cooperatives i el sector de l’economia social en conjunt. Sector que té, per a realitzacions concretes, contribucions i propostes de desenvolupament per ajudar a construir un país amb inclusió social i amb una millor distribució de la riquesa.

Citacions bibliogràfiques: Diari Crónica, suplement Encuentro de Cooperativas, “La autogestión debate su futuro”, 9 d’octubre de 2006, p. 4 FERRARA, Francisco. “La simulación de los negocios jurídicos”. Revista de Derecho Privado, 1960, p. 78. Madrid.

GUTIÉRREZ, Francisco; CÓRDOBA, Jorge. “Con voluntad productiva”. Editorial de la revista Nudos, any 1, núm. 4 (octubre del 2006), p. 5.

PIÑA, Joaquín. Amé la justicia y odié la mentira.

Buenos Aires: Clateriana, 2007.

TADEO, Nidia (coord.); PALACIOS, Paula; TORRES, Fernanda. Agroindustria y empleo. Complejo Agroindustrial Citrícola del Noreste Entrerriano. Buenos Aires: La Colmena, 2006. P. 72.

Notes: 1. El primer Encuentro Nacional de Cooperativas de Trabajo va tenir lloc del 29 de setembre a l’1 d’octubre en el Complejo Residencias Turísticas de Chapadmalal (província de Buenos Aires) i va reunir més de tres mil delegats per delinear conjuntament les pautes a seguir per al millorament del sector. Els temes centrals de discussió van ser: A) Eix comú a tot el cooperativisme de treball: aspectes formals, marc normatiu, situació provisional, sindicació, repartiment d’excedents i capitalització, salut i seguretat social, situació impositiva, precarietat laboral, aspectes organitzatius i econòmics, gestió obrera de l’empresa, integració i representació del sector, desenvolupament i finançament de projectes, rols de l’estat i capacitació.

B) Eixos específics: cooperatives que han recuperat empreses, cooperatives creades per plans socials i cooperatives de prestació de serveis a tercers.

Eduardo H. Fontela Vicepresident del Colegio de Graduados en Cooperativismo y Mutualismo (CGCyM) de la República Argentina

Núm.

311

coop-311

25/6/08

07:48

Página 22

22 OPINIÓ

¿Crisi de la construcció, o oportunitat de canvi de model?

Q

uan la construcció es presenta com la base productiva del desenvolupament d’un país, hem de plantejar-nos diverses qüestions: primera, que el territori té límits, és finit. Segona, que la natura ens aporta serveis (magatzem d’aigua, riquesa biològica, depuració d’aire, paisatge, etc.), ¡i no ens la podem cruspir tota! I tercera, que el terreny construït, una vegada construït, és improductiu i ens costa de mantenir, i ja no diguem quan la urbanització es dispersa i de baixa densitat: requereix infraestructures, serveis, seguretat, etc. Per tant, podem afirmar que el model no és sostenible a mitjà termini ni econòmicament ni socialment. ¿Ha d’arribar la crisi, doncs, perquè l’habitatge sigui assequible per a la majoria?

La crisi de la construcció és una oportunitat per transformar el model, conjuntament amb la crisi de l’aigua, amb la propera de l’energia i amb el canvi climàtic. Tot això ens diu de la feblesa dels nostres sistemes urbans i locals. Requerim plantejaments nous de sistemes de vida més autònoms i descentralitzats. I poder convertir els sistemes urbans en àmbits més productius i que generin menys despesa de recursos i de diners. L’obra pública és el parany de la crisi de la construcció; però ¿on ens duen els seus plantejaments? ¿A fer més carreteres per urbanitzar més? ¿A incrementar la despesa pública improductiva?

Cal invertir en rehabilitació d’habitatges, sistemes de captació d’aigua de pluja a les ciutats, horts urbans, edificis productors d’energia, bombetes de baix consum, aïlla-

ments tèrmics, miniplantes de reciclatge que no suposin costos sinó beneficis (incrementant el valor del producte reciclat mitjançant polítiques de gestió eficients i conjuntes de les deixalleries), borses de subproductes industrials, mercats de segona mà, transport públic, xarxes socials de serveis d’ajuda mútua, microempreses locals, recerca, tecnologia i educació per la sostenibilitat, gestió pública eficient i participativa, etc.

Fer les ciutats i els pobles més autònoms, productius, responsables i humans és una manera d’obrir nous sectors de negoci i pensar en clau de futur. L’altra solució és alimentar amb diners públics grans grups empresarials que, sense comptar amb la gent, quan ve la crisi mostren la seva incapacitat per donar solucions als conflictes.

Josep Antequera Baiget Centre per a la Sostenibilitat Territorial www.centresostenibilitat.cat

Per a més informació i/o entrevistes: Anna Grabalosa - Comunicació Centre per a la Sostenibilitat Territorial Tel.: 657 517 943 A/e: comunicacio@centresostenibilitat.cat

Núm.

311

coop-311

25/6/08

07:48

Página 23

Ressenya 23

Fundació Deixalles: Vint anys recollint pel canvi

A

mb la publicació de Fundació Deixalles: Vint anys recollint pel canvi, l’editorial Ecos afegeix un nou títol a la col·lecció Experiències d’Economia Solidària, una línia editorial que passa a comptar amb cinc llibres publicats des de l’any 2006: el que ens ocupa, publicat el novembre del 2007; El patrimoni cooperatiu (febrer del 2007); La conquesta de l’empresa (octubre del 2006), d’Armand Vilaplana; Mol-Matric. Donant forma a l’autogestió (març del 2006) i Trèvol. Corredors de fons (març del 2006).

Aquest llibre es publica coincidint amb el vintè aniversari de la Fundació Deixalles, i ho fa amb la voluntat de glossar la seva trajectòria i radiografiar l’essència de les seves activitats i principis constitutius. Deixalles es defineix com “una entitat de l’economia solidària que té com a objectiu contribuir a la construcció una societat més justa i més sostenible, afavorint la inserció social i laboral de persones en situació o risc d’exclusió social”. El seu àmbit principal d’actuació són les illes Balears, territori en el qual han sumat a l’objectiu de la integració social el no menys important repte ecològic de millorar permanentment el medi ambient. Així, les activitats en pro de la inserció estan estretament vinculades a la gestió de residus i el reciclatge.

Com bé s’assenyala en el text introductori del llibre (“Per què”), no es tracta d’un estudi sistemàtic i rigorós de la Fundació Deixalles, sinó d’una “aproximació amb afecte” a la seva història i principis fundacionals. Dues dècades després, els responsables de l’entitat admeten haver crescut extraordinària-

ment fins a esdevenir una entitat “rica i complexa” que val la pena documentar i explicar a tothom. A més, diuen, el llibre permet als qui ja coneixen el projecte “refrescar les seves línies vitals” i als recentment incorporats “accedir a les claus que donen sentit a la nostra institució”.

En efecte, ens trobem davant d’una obra intel·ligible i amena que s’estructura al voltant de vuit blocs temàtics. Des de les diverses localitzacions i abast territorial de les activitats, passant per l’anàlisi del paper de la Fundació en els àmbits de l’economia solidària, la inserció sociolaboral i la gestió mediambiental, fins a una breu pinzellada sobre la progressiva introducció de Deixalles en l’àmbit de la coope-

ració. Un capítol dedicat a algunes de les veus més representatives de l’entitat i dels seus impulsors (PIMEM i Bisbat de Mallorca), i un escrit del director general de la Fundació, Antoni Pons Cañellas posen el punt i final al llibre.

Especialment interessant és la gran quantitat d’imatges històriques que conté, amb fotografies impagables de treballadors, localitzacions i activitats diverses. De tot plegat en resulta un llibre eminentment pràctic i de lectura àgil que ens mostra la història d’un creixement coherent; la història d’aquesta entitat nascuda i consolidada a Mallorca gràcies al seu compromís amb els exclosos i amb el medi ambient.

Pau Cortina Núm.

311

coop-311

25/6/08

Núm.

311

07:48

Página 24

coop-311

25/6/08

07:48

Página 25

Pensem-hi 25

Dones i diaris

M

oltes vegades he publicat, oralment i per escrit, que si fos possible que aquest món que tenim, organitzat des de sempre –no es pot negar- per homes, passés de cop i volta a ser organitzat per dones, jo m’hi apuntava. Encara que no fos més que per curiositat, a veure què passava: jo dubto molt que, ni que ho intentessin, poguessin elles fer-ho pitjor que nosaltres.

Si més no, no durant els primers quatre o cinc segles. Més tard, potser, amb la pràctica, arribarien a esgarrar-lo també força. Però trigarien, trigarien, n’estic segur.

Així que jo, en principi, me n’alegro, cada vegada que observo l’entrada de dones en activitats que fins no fa gaire semblaven dedicades preferentment a barons. I feia ja algun temps que em prometia fer una petita anàlisi sobre el sensible increment que a mi em semblava observar en el nombre de noms femenins que firmaven articles a la premsa diària. A més a més, pensava fer-la a partir del diari que més llegeixo, l’Avui, que a mi em sembla el millor dels que es publiquen a l’estat espanyol. I, confesso que amb un punt de mala llet, em deia “Mira que si resulta que aquesta superior qualitat que jo crec notar en aquest diari és deguda a una supremacia de dones en les files de la seva redacció...”

Bé, doncs no. Això últim no ha quedat gens clar. He fet aquesta mena d’estudi sobre alguns diferents exemplars del diari, anotant acuradament si eren d’homes o de dones tots els treballs firmats que en ells apareixien. La mitjana obtinguda em dóna, amb escassa desviació, que els articles firmats per

homes són cosa d’un 65% del total i, doncs, el de dones un 35%.

Val a dir, en conseqüència, que, en tingués jo la impressió que en tingués, la participació dels mascles és gairebé el doble que la de les femelles.

Reconec que m’ha fet una mica de ràbia. Jo jugava à partit pris i n’he tingut una certa desil·lusió. Així que, tot jugant brut, he intentat esbrinar si en aquests percentatges hi havia algun detallet especial que justifiqués aquella equivocada sensació meva. D’antuvi, n’he trobat un de petitó: els ninotaires. A l’Avui, hi surten invariablement tres ninotaires barons i, alguns dies, fins a cinc. A Catalunya no en tenim gaires, de ninotaires dones. En tenim de bones, però poquetes.

Sempre ha estat així.

Tanmateix, quan m’ha arribat el consol ha estat quan m’he posat a analitzar les signatures de les pàgines d’esports. Homes a dojo, i gairebé juraria que exclusivament.

Ah caram. Mi-te’ls, aquests.

Però no us preocupeu, amigues meves periodistes, si us plau. No us passeu als esports. Sobretot, no feu cap esforç per aprendre tot allò tan complicat dels mil i un campionats de futbol que es juguen alhora i que jo no he arribat mai a destriar. Puc sobreviure perdut a la meva ignorància amb tanta comoditat com ho he aconseguit fins ara. En cas de necessitat peremptòria, a més, sempre puc telefonar a un amic meu –home, és clar- que s’ho sap tot.

Santos Hernández.

Abril 2008.

Núm.

311

coop-311

25/6/08

07:48

Página 26

26 Biblioteca/llibres

Donació gratuïta de llibres u La Biblioteca de la Fundació Roca Galès està al servei de totes aquelles persones que volen consultar temes referents a cooperativisme i economia social. u Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones i entitats que amb les seves donacions han contribuït a assolir els 5.000 exemplars que actualment la nostra biblioteca pot oferir als seus lectors. u Segueixen arribant nous llibres, i a fi d’obtenir l’espai necessari, hem cregut oportú fer una reestructuració de la biblioteca, retirant les obres de les quals disposem més d’un exemplar, i d’aquelles que no tracten específicament dels temes sobre els quals estem especialitzats. u Cada mes, la biblioteca de la Fundació Roca i Galès publicarà a Cooperació Catalana un llistat de quinze títols d’aquest tipus de material. u Aquests llibres podran ser obtinguts de forma gratuïta per qualsevol persona o entitat que hi estigui interessada. u Com obtenir aquests llibres: – Cal demanar-los per telèfon o per fax a la bibliotecària en horari de la biblioteca.

– Durant un període de trenta dies posteriors a la seva publicació.

– Els llibres s’hauran de recollir a la Fundació Roca i Galès i prèviament s’haurà d’omplir una fitxa amb les dades personals.

– En cap cas no es podrà fer un ús comercial del material obtingut.

– Les peticions seran ateses per rigorós ordre de comanda.

Núm.

311

1. Cent anys d’estadística municipal. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2002.

2. BALAGUER, I.; BOIX; P. ÒDENA. Com equipar una guarderia infantil. Barcelona: Nova Terra, 1974.

3. CAMBRE MARIÑO, Jesús. Estructura y problemas de la enseñanza en España. Barcelona: Nova Terra, 1971.

4. Catálogo de recursos documentales del CIDEC. València: IUDESCOOP, 2005.

5. Ecología Política, 29. Barcelona: Icaria Editorial, 2005.

6. FRANCH, Joaquim. Comunicacion-educación. Barcelona: Nova Terra, 1974.

7. FRENCH, E.L.; CLIFFORS SCOTT, J. Cómo ayudar a su hijo retrasado.

Barcelona: Nova Terra, 1971.

8. La lucha contra la discriminación en el trabajo: Manual de educación obrera. Ginebra: OIT, 1968.

9. Le Conseil en Management. Ginebra: Bureau Internacional du Travail, 1978.

10. MASJUAN, J.M.; PINILLA DE LAS HERAS, E.; VIVES, J. L’educació general bàsica a Catalunya. Barcelona: Blume, 1979.

11. Memòria de l’any 2000. Sabadell: Arxiu Històric de Sabadell, 2001.

12. Ordenación del territorio. Las áreas de montaña en el derecho comparado. Madrid: CEOTMA,1981.

13. Tendencias mundiales del empleo. Ginebra: OIT, 2008.

14. TOMÁS, J.M.; MONZÓN, J. Libro blanco de la economía social en la Comunidad Valenciana. València: CIRIEC, 1998.

15. VIDAL I MARTÍNEZ, Isabel. Crisi econòmica i transformacions en el mercat de treball. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1987.

Biblioteca de la Horari: dilluns i dimecres de 10 a 13h. dimarts i dijous de 16.30 a 19h.

Telèfon 93 215 48 70 Fax 93 487 32 83 a.e.: biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org

coop-311

25/6/08

07:48

Página 27

Biblioteca/Revistes 27

Retalls

Economía Social Andaluza

RECMA

Núm. 64, març-abril del 2008 comunicación@faecta.es www.faecta.coop

Revue Internationale de l’Économie Sociale Núm. 308, maig del 2008, París www.recma.org sylvie.mosser@recma.org

Revista en llengua castellana, editada per la Federación Andaluza de Empresas Cooperativas de Trabajo Asociado.

En aquest número, hi trobem alguns dels títols següents: “Cooperatives un apunt sobre la crisis en la construcció”. A “Activitats de FAECTA”: “Assemblea General Ordinària de FAECTA”. “La Diputació dóna suport a les empreses cooperativistes”. “Cicle de tallers d’educació ambiental per a dones cooperativistes”. “Les cooperatives Olvecar y Ceyla, premiades per la seva trajectòria empresarial”. “Ajudes i incentius de l’Ajuntament de Còrdova a les pimes cordoveses”. “Potenciació de serveis per a les cooperatives”. “El sector estrena dossier corporatiu”.

“Acreditacions per donar servei d’ajuda domiciliària”. “La gestió del temps i el lideratge”. En aquesta secció, també s’hi inclouen diverses entrevistes dels diferents presidents de FAECTA de cada província andalusa. La secció “Actualitat Cooperativa” es fa ressò de les últimes notícies sobre cooperatives. L’entrevista principal està dedicada al president de FAECTA, que fa l’afirmació següent: “Si l’economia social tingués ànima, aquesta seria la cooperativa.” La separata interior es dedica a les cooperatives de construcció i habitatge. A “Intercooperació” es parla d’EDucam-Montoro, cooperativa d’integració relacionada amb cooperatives i educació mediambiental. A “Gènere@” es dediquen tres pàgines a articles breus que fan referència al binomi dones-cooperativisme. A “Col·laboració” s’analitza el IV Principi Cooperatiu: “La igualtat als mitjans de comunicació” i “La responsabilitat social de les cooperatives ha de tenir en compte sempre l’enfocament de gènere”. La publicació acaba amb les seccions: “Internacional”; “Notícies de l’economia social”; “La rebotiga”, on s’ofereixen imatges d’actes de FAECTA; “Calendari”; “Bibliografia”, i “Agenda cultural”.

Revista trimestral, en llengua francesa, que tracta temes del món de les cooperatives, les mútues, les associacions i les fundacions. En reproduïm part del sumari: “Editorial” amb el títol: “Quan els valors fluctuen”; a “Actualitat”: “Temps fort d’actualitat”; “Agenda”; “Dossier”, amb el títol general: “Cap a uns nous models de govern”. El dossier inclou els articles següents: “Noves estratègies a les mútues”, “El cas del grup hospitalari mutual”, “Entre el mutualisme i el capitalisme: El model de direcció híbrid del Grup Crèdit Agrícola”, “Per una gestió de social”, on s’analitza la trajectòria estratègica d’un banc cooperatiu: Crédit Mutuel Anjou; “La connexió entre les pràctiques democràtiques i l’eficàcia econòmica: La racionalització democràtica”. A “L’economia social al món”: “Sobre el nou cooperativisme de crèdit al Brasil”, en el qual reprodueixen el pròleg d’una obra editada l’any passat, dedicada a les cooperatives de crèdit al Brasil i basada en dos estudis presentats en el llibre: un sobre el sistema Cresol de crèdit solidari en zones rurals, i l’altre sobre les cooperatives de crèdit de les regions del nord-est del Brasil.

L’autor analitza les dues cooperatives i intenta buscar els punts en comú. L’últim article és: “L’assegurança mutual contra incendis en la Restauració (1815-1830)” i ens mostra els inicis de les assegurances contra incendis, que se situen als anys de la Restauració. La revista acaba amb “Notes de lectura” i “Bibliografia”.

Elisenda Dunyó Núm.

311

coop-311

25/6/08

07:48

Pรกgina 28