coop-310
21/5/08
10:04
Página 1
Maig 2008 • revista mensual • any 28è • PVP 2,50 € • edita Fundació Roca i Galès
310
Camins nous
coop-310
21/5/08
10:04
Página 2
XXIII Jornades sobre Cooperativisme Universitat Catalana d'Estiu Prada de Conflent, 21, 22 i 23 d’agost de 2008
La participació cooperativa
La relació entre la cooperativa i les persones que la integren El cooperativisme és una activitat en la qual la democràcia és fonamental, imprescindible. Democràcia vol dir que tothom té dret a participar, i –i això sovint s’oblida- que tothom té el deure de participar. I si el dret i el deure de participar no són prou aplicats, hi falta, a la cooperativa, alguna cosa de molt important. Passa, però, que no sempre les persones que constitueixen una cooperativa són conscients del fet que, com que la cooperativa les pertany, són responsables del seu funcionament, que hi haurien de sentir-se obligades a participar. I que no sempre les persones que dirigeixen una cooperativa són conscients del fet que és obligació pròpia aconseguir que la massa social s’hi senti implicada, i hi participi. Durant les jornades a l’Universitat d’Estiu de Prada intentarem analitzar aquests problemes i les maneres de solucionar-los. Més informació:
FUNDACIÓ ROCA I GALÈS Aragó, 281, 1r. 1a. 08009 Barcelona Tel. 932 154 870 Fax: 934 873 283 fundacio@rocagales.org www.rocagales.org
coop-310
21/5/08
10:04
Página 3
310 Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 cc@rocagales.org www.rocagales.org Amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya i de l’Institut Català de les Industries Culturals (ICIC) - Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Coordinació Agnès Giner Consell de Redacció Josep Busquets, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Santos Hernández, Esteve Puigferrat i M. Lluïsa Navarro. Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits. Disseny l’Apòstrof, SCCL Disseny coberta Francesc Boixader Maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada ISO 9001, 14001 i EMAS)
Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415 Aquesta revista ha estat impresa sobre paper ecològic de 140/90 gr amb un procés de fabricació sense clor ni blanquejants òptics
Revista mensual - Any 28è Maig 2008
SUMARI Tornaveu
4
Ramon Valls Moré
Editorial
5
Camins nous
Noticiari
6
Les nostres cooperatives
9
Cooperativa Apícola Tarragonina, l’art ancestral de produir mel Francesc Vila
Entrevista
13
Patrick Duguay Raimon Gassiot
Cooperativisme
16
El cooperativisme sanitari: Els cinquanta anys d’Assistència Sanitària Col·legial, SA Joan Aymerich i Cruells
Ressenya
20
PLANA I GABERNET, Gabriel. Josep Roca i Galès. Joan Francesc Pont i Clemente
Medi Ambient
21
Espècies invasores Dèlia Batet
Pensem-hi
25
Un got de llimonada Santos Hernández
Biblioteca Donació Retalls Elisenda Dunyó
26 27
21/5/08
10:04
Tornaveu
coop-310
Página 4
Un parell de preguntes (que en són tres) a Ramon Valls Moré (Argentona, 1950), enginyer tèxtil, president de la Fundació privada La Nostra Llar Santa Anna, i agent comercial ¿Què li és atractiu del cooperativisme? El que més em crida la atenció és el seu inici. Crec recordar que van ser les necessitats bàsiques el que va provocar aquest moviment. I d’altra banda, el fet d’ajuntar esforços, el que avui en diríem sinergies, per així aconseguir un més gran impuls econòmic que reverteixi directament en el fons col·lectiu de la cooperativa.
¿Què li és molest del cooperativisme? Encara que no he tingut oportunitat de viure aquesta experiència, i crec que el que més em costaria seria la disciplina necessària, com a cooperativista, d’acceptar les decisions preses pels qui dirigissin la cooperativa. Per tant, no tindria altre remei que intentar ser dels qui prenen les decisions. No es que m’agradi ser protagonista, és que sempre m’agrada saber quina direcció porta el vent.
¿Creu que “hi ha una altra economia possible”? Crec que l’economia no és mai igual; t’has d’adaptar a les circumstàncies i necessitats del moment. Avui podem veure com les grans distribucions en tots els camps compren arreu del món a baix preu i són les que tenen més beneficis, mentre que als petits productors i els petits botiguers els costa de tirar endavant. Aquest podria ser un punt de partida de les cooperatives de producció, associades a cooperativistes venedors al detall, per d’aquesta manera poder aconseguir més beneficis per a les dues parts. Segurament és ingenu el plantejament, però el que no podem fer és quedar-nos quiets i acceptar la situació com una fatalitat.
21/5/08
10:04
Página 5
Camins nous
Editorial
coop-310
El títol de la nostra editorial gairebé ens ha vingut imposat pel pes del text de l’entrevista amb Patrick Duguay, membre de Le Chantier, “xarxa de xarxes” d’economia solidària, que inclou, al Canadà, un miler d’entitats i 40.000 treballadors amb quatre bases de funcionament: la infància, l’habitatge, l’atenció domiciliària i la gestió de residus. Al seu costat, l’article sobre la cooperativa SCIAS, del grup d’Assistència Sanitària Col·legial, que són ja vells amics nostres, però que encara són una realitat pionera. I la cooperativa Apícola Tarragonina, que ens sorprèn, no només per la branca de producció que han triat, sinó per la mentalitat que els porta a no ocupar-se exclusivament de la senzilla producció de mel. I tantes coses més, que ens parlen d’èxits de camins iniciats fa temps. El premi del Ministerio als olis de Cambrils, els vint-i-cinc anys de la Federació de Cooperatives Agràries. I el comentari al nostre llibre, de la col·lecció de biografies de cooperativistes catalans, dedicat a Josep Roca i Galès, que tants camins va iniciar que encara avui aprofitem i ens esforcem en seguir.
coop-310
21/5/08
10:04
Página 6
6 Noticiari
La FCAC celebra el 25è aniversari La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) celebra el 16 de maig, al Palau Firal i de Congressos de Tarragona, el 25è aniversari de la seva creació. En un acte multitudinari es retrà homenatge a les cooperatives d’arreu del territori, comptant amb el suport del president de la Generalitat, José Montilla, el conseller d’Agricultura, Joaquim Llena, i nombroses autoritats tant de l’Administració com de l’entorn econòmic i social. Els actes de celebració s’emmarquen en l’Assemblea General Ordinària, en la qual està previst ratificar els candidats a titular i suplent de les branques de Fruita Seca, Ramaderia, Pinsos, Llet, Conreus Herbacis i dels grups específics de Formació i Desenvolupament Rural.
Emprenedoria i model cooperatiu La Federació de Cooperatives de Serveis i Cooperatives de Transportistes de Catalunya (SERVICOOP), com a representant del món cooperatiu i amb l’estreta col·laboració de la Confederació de Cooperatives de Catalunya i la resta de Federacions, participa enguany en una activitat centrada en el model d’Emprenedoria a Catalunya i en el foment i difusió del model cooperatiu. L’activitat, participada i dirigida per a la Jove Cambra d’Igualada (www.jcigualada.org), associació de joves empresaris establerta tant a Catalunya com a la resta del món (www.jci.cc) pretén fomentar la participació i suport destinats a premiar iniciatives emprenedores.
Servicoop ha realitzat un conveni de col·laboració en aquest sentit. Un dels esdeveniments estrella d’enguany serà el Best Business Plan (BBP) (www.emprenem.cat) , un programa orientat a joves em-
prenedors que volen fer realitat el seu pla empresarial i que premiarà el millor pla d’empresa de tot Catalunya amb una important dotació econòmica per tal que el seu impulsor el pugui dur a terme.
La Vinícola del Priorat inaugura la nova secció de crèdit La cooperativa Vinícola de Gratallops, que es va fusionar a mitjan de l’any passat, obre una secció de crèdit de nova creació. Es tracta de la primera gran aposta de la cooperativa per incrementar els serveis que presta a l’associat i està previst que el secretari general del Departament d’Agricultura, Xavier Castella, presideixi l’acte d’inauguració el dissabte, 17 de maig. Per als dirigents de la Vinícola, la secció de crèdit és un instrument especialment vàlid per al finançament del sector agrari al temps que està garantint l’accés a aquesta caixa rural als habitants de petits municipis del Priorat en un Núm. 310
moment en què altres entitats bancàries estan tancant les oficines que tenien a la zona. Tot i que la seu central de la secció de crèdit s’ubica a Gratallops, la cooperativa també té previst prestar el servei als municipis del Lloar, la Vilella Baixa i la Vilella Alta. La Vinícola del Priorat (www.vinicoladelpriorat.com) té una producció d’uns 350.000 litres de vi anuals i uns 100.000 litres d’oli d’oliva verge extra que destina, en
un 75%, a l’exportació a mercats internacionals. Té obertes dues agrobotigues i la seva facturació actual se situa en 2.130.000 euros, un 40% superior a la de 2003.
coop-310
21/5/08
10:04
Página 7
Noticiari 7
20è aniversari de la cooperativa EA La cooperativa EAS (www.eas.coop) va celebrar el passat 17 d’abril el seu 20è aniversari amb un acte centrat en les persones que, amb el seu treball diari, fan possible que EAS sigui un referent en matèria de serveis a les persones. L’acte central de l’aniversari va tenir lloc al centre Francesca Bonnemaison de Barcelona en companyia de les persones vinculades al projecte d’empresa d’EAS. Com afirmava Virgínia Pitarch, presidenta de la cooperativa: “construir futur serà possible si som persones amb capacitat de somiar estratègies, de repensar utopies per saber quin és el nostre valor, com el volem aconseguir i cap on ens encamina el futur”. L’acte va conjugar emoció i humor
dalt l’escenari i va comptar amb la presència de Pasqual Maragall, la Síndica de Greuges Pilar Malla, així com Pepa Muñoz, presidenta de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, entre d’altres companys i amics del cooperativisme. Maragall va tenir paraules de reconeixement a EAS: “desenvolupeu una tasca admirable que només es pot fer d’una manera: escoltant. Us vull donar des d’aquí molts ànims. Vull que persones com vosaltres, que teniu una empresa, pugueu continuar treballant pel benestar de totes les persones, participant així en la construcció d’una societat més justa”. L’acte es va emmarcar en un seguit d’activitats per celebrar el 20è ani-
versari entre els quals destaca l’original iniciativa de fer arribar un tros de pastís als socis i amics de la cooperativa.
L’oli de cambrils, el millor verge extra de l’estat Per segona vegada, la Cooperativa Agrícola de Cambrils ha estat distingida amb el Premi al Millor Oli Verge Extra d’Espanya en la categoria de fruitats madurs. Es tracta d’un guardó que concedeix anualment el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí i que enguany arriba a l’11ena edició. A més del reconeixement com a millor verge extra de les campanyes 2005-06 i 2007-08, la cooperativa de Cambrils ja havia obtingut un accèssit en dues edicions anteriors del concurs. Segons el Ministeri d’Agricultura, el sabor d’aquest oli és molt equilibrat i pre-
domina el regust a fruites madures. En boca és molt dolç i ametllat, lleugerament amargant i picant. L’oli verge extra de la cooperativa de Cambrils és utilitzat habitualment per Carme Ruscalleda, restauradora catalana reconeguda amb tres estrelles Michelín, en els seus restaurants de Sant Pol i Tòquio. Més info: www.coopcambrils.com
La Fageda. Història d’una bogeria Aquest és el títol del llibre que acaba de publicar RBA (La Magrana) sobre l’origen i el desenvolupament d’aquesta cooperativa, nascuda entre els boscos i volcans de la Garrotxa, que ha adquirit projecció internacional. La publicació va ser presentat per Jordi Pujol el passat 15 d’abril al Palau Robert de Barcelona. El llibre “repassa les humaníssimes històries de vida dels treballadors de La Fageda i ofereix les claus d’una empresa que ha demostrat que els valors socials són compatibles amb l’èxit comercial”. Més info: www.fageda.com Núm. 310
coop-310
21/5/08
10:04
Página 8
8 Noticiari
DARRERA HORA! Antoni Sánchez i Facerias, nou president de SERVICOOP L’elecció del nou President de la Federació de Cooperatives de Serveis i de Transportistes de Catalunya - SERVICOOP va tenir lloc en l’Assemblea General Ordinària, el dia 15 de maig de 2008. En la darrera reunió del Consell Rector de Servicoop s’havia acordat per unanimitat nomenar president d’honor a Francesc Castellví,
per la seva tasca feta durant els 25 anys de president. L’Antoni Sánchez (Vic, 1950) és llicenciat en Ciències Exactes per la Universitat de Saragossa, Màster en Economia i Direcció d’Empreses (IESE) i Màster en Planificació i Control de la Gestió Hospitalària ( ESADE). La seva experiència professional en l’entorn del món sanitari l’ha
portat a desenvolupar diferents càrrecs executius en el Grup Andreu , Clínica Creu i Santa Fe, de Sabadell, Consorci Hospitalari del Parc Taulí, Hospital de la Creu Roja, Hospital Sant Gervasi, Hospital Fundació de Mollet, Hospital de Sant Celoni entre d’altres En els darrers últims cinc anys, ha promogut la creació de diverses cooperatives de serveis de manteniment de clíniques, hospitals, i centres educatius com: GSA, Sccl; Acesnet - Gesadis, Sccl; Netalia, Sccl; Edunet Sccl .
ASSEMBLEES GENERALS ORDINÀRIES 2008 FEDERACIÓ DE COOPERATIVES DE TREBALL DE CATALUNYA
Dia: 7 maig Hora: 4 tarda Lloc: Parc Tecnològic Barcelona Nord (c. Marie Curie, s/n. Barcelona)
FEDERACIÓ DE COOPERATIVES DE SERVEIS I DE COOPERATIVES DE TRANSPORTISTES DE CATALUNYA
Dia: 15 maig Hora: 7 tarda Lloc: seu Servicoop (c. Premià, 15, 2n. Barcelona)
FEDERACIÓ DE COOPERATIVES AGRÀRIES DE CATALUNYA
Dia: 16 de maig Hora: 10 matí Lloc: Palau de Fires i Congresos de Tarragona
Núm. 310
coop-310
21/5/08
10:04
Página 9
Les nostres cooperatives 9
La Cooperativa Apícola Tarragonina aplega els productors de mel de les comarques del sud de Catalunya. Principalment, subministra material apícola, realitza tasques d’assessorament per millorar-ne la producció i de difusió de la mel que produeixen. A més de l’activitat empresarial, i conscients de l’indicador que suposa la presència d’abelles en els ecosistemes, col·laboren en programes de recerca i participen en diferents projectes per difondre, protegir i millorar l’apicultura.
Cooperativa Apícola Tarragonina, l’art ancestral de produir mel
E
l científic més conegut i important del segle XX, Albert Einsten, va explicar una vegada que si les abelles desapereguessin de la superfície de la terra als humans només ens quedarien uns mesos de vida. Avui hi ha molts estudis que intenten cridar l’atenció sobre aquest fet, amb dades que apunten diverses causes, bàsicament: la proliferació de paràsits, les evidències del canvi climàtic i l’ús intensiu dels pesticides. El fet és molt preocupant,
perquè es calcula que un 80% dels vegetals que consumim els humans existeixen perquè són polinitzats per les abelles. Com no podia ser d’una altra manera, a la Cooperativa Apícola Tarragonina són plenament conscients del paper fonamental que tenen per a la preservació de les abelles. A més, saben que la seva activitat és un indicador de la qualitat i la salut dels ecosistemes en què intervenen. La cooperativa va ser pionera a Catalunya en organitzar els productors apicultors i
cercar respostes a les amenaces que pateix l’abella i per millorar la qualitat de la producció de la mel. La cooperativa es va constituir l’any 1981 amb aquesta missió i l’objectiu d’agrupar els apicultors de les comarques tarragonines. Entre els principals serveis que ofereix destaca l’assessorament tècnic i sanitari, així com proporcionar tota mena d’estris necessaris per a la producció i comercialització dels productes de la mel. Durant tots aquests anys, la cooperativa ha desenvolupat una gran tasca en el Núm. 310
coop-310
21/5/08
10:04
Página 10
10 Les nostres cooperatives
manteniment i la promoció de l’apicultura. Només per això, i per haver estat pioners, fa dos anys, la Cooperativa Apícola Tarragonina va rebre la Placa a l’Agricultura Catalana, del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. En l’actualitat, la cooperativa compta amb més de 230 apicultors associats i unes 28.000 arnes, o cases de les abelles, per a la producció de mel, instal·lats arreu de les comarques tarragonines, així com a d’altres indrets colindants. La seu social es troba al Perelló (el Baix Ebre), municipi que, entre d’altres, es caracteritza per aglutinar el major nombre d’apicultors que hi ha a Catalunya.
Fer front a les plagues i malaties L’objecte principal de la cooperativa és facilitar als socis l’obtenció de matèries primeres, la industrialització dels processos de producció i la comercialització en les millors condicions possibles. Paral·lelament, es realitza un assessorament tècnic, es promouen cursets de formació, tant de caràcter general com d’especialització, en totes i cadascuna de les branques de l’apicultura, i col·laboren en diferents programes de recerca que requereixen o tenen a veure amb l’apicultura. Entre d’al-
Núm. 310
tres línies d’actuació, la cooperativa també realitza el control de plagues i malalties que afecten les arnes. Segons expliquen els responsbles de la cooperativa, un dels episodis més crítics que van hever d’afrontar es va produir l’any 1985, amb la varroosi. Aquesta malaltia ocasiona un important perjudici als ruscos d’abelles, no només per l’acció espoliadora de l’àcar Varroa destructor, sinó per l’aparició generalitzada d’infeccions víriques i bacterianes, tant en la cria com en les abelles. Des de la Cooperativa Apícola Tarragonina es va realitzar un paper molt important d’assessorament als apicultors per poder conservar l’abella autòctona. I, segurament, la continuïtat de molts vegetals que necessiten de les abelles per a la realització dels cicles de reproducció i garantir la cadena biològica. El resultat d’aquella reacció també va suposar el creixement del nombre de socis productors i la consolidació de la cooperativa.
Unes instal·lacions innovadores Més recentment, la Cooperativa Apícola Tarragonina ha construït una nau d’uns 490 metres quadrats al polígon industrial del Perelló. En aquestes instal·lacions, exposen el material apícola que es
proporciona als apicultors associats, el qual també es troba disponible per a qualsevol altre tipus de client. En aquesta nau industrial també hi ha les oficines de la cooperativa i un laboratori equipat per a l’anàlisi de les mels dels diferents productors associats. La gran aposta de servei de cara al soci ha estat la instal·lació d’una planta de reciclatge de cera d’abelles amb tecnologia alemanya de recuperació, depurat i estampat de la cera. La cooperativa va invertir en aquest projecte innovador uns 180.000 euros. Una gran part d’aquesta inversió es va aconseguir recuperar a través d’una subvenció que va atorgar la Generalitat. Aquesta planta ocupa 200 metres quadrats de la nau industrial del Perelló, amb una capacitat per tractar 600 quilos de cera diaris. Els avantatges i beneficis aconseguits amb la incorporació d’aquesta planta de reciclatge i tractament de la cera són evidents per als productors associats. Fins aleshores, els apicultors de la cooperativa havien d’emmagatzemar la cera i desplaçar-se per depurar-la fins a altres plantes existents a Castelló o València. Fins i tot, alguna vegada havien anat fins a Salamanca a realitzar aquest procés necessari per al bon funcionament de les arnes. Amb la posada en funciona-
coop-310
21/5/08
10:04
Página 11
Les nostres cooperatives 11
ment de la planta, els productors associats s’estalvien les despeses de llargs desplaçaments i els problemes d’emmagatzemar grans quantitats de cera.
Estratègies d’intercooperació La Cooperativa Apícola Tarragonina forma part de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. A més, manté un conveni amb Unió de Pagesos, a partir del qual realitzen diferents tasques de col·laboració amb l’administració de la Generalitat, com ara: mesures per a l’estudi i la conservació de l’abella negra de Catalunya. Juntament amb l’Associació d’Apicultors de Barcelona, Apicultors Gironins Associats, Apicultors Lleidatans Associats i l’Associació Catalana d’Apicultors, la cooperativa també forma part d’Apicultors de Catalunya. Aquesta organització aglutina la majoria d’apicultors de Catalunya, i fa uns anys que treballa per la defensa i promoció del sector. Entre d’altres, impulsen: campanyes de divulgació entre les granges-escola i les escoles-natura, i organitzen la participació en fires agràries i alimentàries. Des de fa uns deu anys, Apicultors de Catalunya també treballa conjuntament amb Unió de Pagesos amb l’objectiu d’incidir i abordar
altres àmbits, com ara: la reestructuració de l’associacionisme apícola, les negociacions amb l’administració, l’ús de muntanyes públiques per a l’activitat apícola, l’accés a les indemnitzacions per l’activitat de l’abellerol, la planificació de la cria de reines o la realització de campanyes de divulgació. La relació amb el sindicat agrari ha comportat importants avantatges al sector, com és haver aconseguit una prima per la pol·linització de vegetals i l’accés a diversos ajuts per a la millora de la producció i comercialització de la mel, així com el control de la varroosi i la millora de la biodiversitat en zones fràgils. D’altra banda, el treball conjunt de la cooperativa, les entitats i el sindicat amb el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya també ha permés la declaració de l’abella de la mel com a espècie d’interès especial, la qual cosa ha permés aconseguir ajuts per millorar les explotacions apícoles, la realització de campanyes de divulgació i la realització d’un estudi de caracterització de l’abella a nivell, genètic, morfològic i eco-etològic.
crèixer per fer front a les plagues i treballa per millorar els productes de la mel. Tanmateix, els productors de la mel continuen venent els seus productes cadascú pel seu compte. Aquest és un dels reptes més immediats de la cooperativa, ja que encara que acostuma a recollir periòdicament els excedents de cada productor, no existeix una marca o referència de qualitat conjunta per fer que la mel de la cooperativa sigui més coneguda i pugui afrontar altres fòrmules de comercialització més sofisticades. L’organització de fires i jornades agràries ja és una estratègia que va en aquesta línia. De fet, des de fa més de deu anys, la Cooperativa Apícola Tarragonina organitza la Diada de la Mel al Perelló. Una jornada que forma part de la fira agrícola local i que està dedicada al món de la mel. Un dia a l’any, cap a finals del mes d’abril, la cooperativa ofereix diverses activitats per donar a conèixer la qualitat de la mel de la temporada. Però, sobretot, la diada serveix per celebrar la collita de primavera entre els socis de la cooperativa i totes les persones interessades en el món de la mel i de les abelles.
Reptes actuals i de futur La Cooperativa Apícola Tarragonina va nèixer per unir esforços, va
Francesc Vila
Núm. 310
coop-310
21/5/08
10:04
Página 12
12 Les nostres cooperatives
Assessorament i gestió integral especialitzada en COOPERATIVES, FUNDACIONS i ENTITATS NO LUCRATIVES
• • • • •
Comptabilitat, aplicació Pla Comptable, seccions, tancament, Comptes Anuals. Obligacions tributàries, Declaracions periòdiques, Impost Societats, Requeriments, Inspeccions, etc. Nòmines, Seguretat social, problemàtica laboral, sancions, acomiadaments, etc. Temes socials, Assemblees, seccions, constitució i canvis en òrgans d’administració, mediació en situacions conflictives, etc. Temes jurídics, contractes, adaptació estatuts, revisió de la gestió tributaria, regularització Registres: Cooperatives, Propietat, etc.
PROTECCIÓ DE DADES, Document de Seguretat, inscripció Agència Protecció de Dades ASSIGEM Serveis Empresarials, Sccl Girona, 38, 1r 2a - 08010 Barcelona Tel. 932 652 285 - Fax 932 325 613
Núm. 310
coop-310
21/5/08
10:04
Página 13
Entrevista 13
Patrick Duguay
“Les cooperatives han d’estar arrelades en la comunitat” Patrick Duguay és un dels impulsors del moviment d’economia social i solidària que s’ha desenvolupat amb força els darrers anys al Quebec. Des de fa sis anys, és el president de Le Chantier de l’Économie Sociale, una entitat que ell mateix defineix com una xarxa de xarxes d’empreses d’economia social del Quebec.
P
atrick Duguay va participar el passat 10 d’abril en una trobada amb membres del cooperativisme i l’economia solidària de Catalunya organitzada per COOP57 als locals de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. La trobada va consistir en un diàleg en què Patrick va explicar les característiques principals del desenvolupament del moviment cooperatiu i l’economia social i solidària al Quebec. La conversa que es va entaular va ser una mena d’entrevista col·lectiva. A continuació reprodueixo una selecció de les seves intervencions organitzades en forma d’entrevista. ¿Quina ha estat la trajectòria recent del moviment d’economia social i solidària al Quebec?
Des de fa uns quants anys, hi ha una escissió important en el si del moviment d’economia social i solidària al Quebec entre les grans federacions cooperatives més tradicionals i el moviment emergent i extraordinàriament dinàmic d’economia solidària. Al Quebec tenim una llarga història
del moviment cooperatiu, iniciada al final del segle XIX, amb l’establiment dins d’una comunitat rural d’una primera cooperativa d’estalvi i de crèdit, fundada per Alphonse Desjardins, que va créixer de manera extraordinària i que ha donat lloc al gran moviment de caixes d’estalvis i crèdit popular Desjardins, l’entitat financera més gran del Quebec. Desjardins també és l’empresa que té més empleats al Quebec, uns quaranta mil assalariats, però no participa en la governança del moviment. És una cooperativa de consumidors. El moviment cooperatiu durant el darrer segle es va diversificar a partir de les necessitats de les comunitats locals en l’àmbit agrícola, mitjançant cooperatives de treballadors propietaris de les seves empreses, que es van associar per comercialitzar els seus productes o per procurar l’aprovisionament de gra, de petroli o d’altres productes que necessitaven. I també es van desenvolupar les cooperatives d’habitatges, que actualment al Quebec són la xarxa més gran de cooperatives tant en nombre d’aquestes com d’allojaments. El moviment cooperatiu a casa nostra tra-
dicionalment s’ha organitzat per sectors d’activitat econòmica. El 1974, a la regió de l’Outaouais, a l’extrem oest del Quebec, es va crear una cooperativa de característiques totalment noves, la cooperativa de desenvolupament regional que dirigeixo actualment: el Conseil des Cooperatives de l’Outaouais. És una cooperativa de segon nivell perquè el conjunt de membres de la cooperativa són altres cooperatives. La reflexió de les cooperatives fundadores, que pertanyien a diferents sectors del cooperativisme (habitatge, estalvi i crèdit, agrícola), era buscar una nova manera de viure els principis de l’Aliança Cooperativa Internacional: el principi de l’educació i la formació cooperativa, el de la intercooperació i, finalment i sobretot, el del compromís amb la comunitat. Aquesta nova organització cooperativa va crear un cert xoc en les estructures cooperatives tradicionals, acostumades a pensar i treballar en funció de les necessitats del seu sector, i que van veure com apareixia un nou cooperativisme que renunciava a una lògica vertical per treballar de manera més horitzontal, on tothom posés el seu Núm. 310
coop-310
21/5/08
10:04
Página 14
14 Entrevista
gra de sorra per desenvolupar el seu entorn, el seu barri o la seva localitat. Si bé les cooperatives provenien de valors i sectors diferents, es va considerar que havien d’estar ben arrelades en la seva comunitat i ser un actor econòmic responsable que contribuís al benestar de cadascú. Aquesta és l’essència de la intervenció actual del conjunt de cooperatives de desenvolupament regional. ¿Com va evolucionar aquesta nova proposta cooperativa des d’aleshores?
Després de l’establiment de la primera cooperativa de desenvolupament regional a l’Outaouais, es van desenvolupar reagrupaments regionals en el conjunt de regions del Quebec, federades per onze cooperatives de desenvolupament regional, integrades per petites cooperatives de treball, de producció i de consumidors, que funcionen de manera similar. Aquesta innovació ha marcat una acceleració important del desenvolupament del moviment cooperatiu com una eina privilegiada per donar resposta a les noves necessitats de la comunitat i per contribuir al desenvolupament econòmic i a la promoció social i cultural de cada una de les localitats del Quebec. El 1996, es va donar una situació particular al Quebec, amb una crisi de l’ocupació i un gran alentiment econòmic. Aleshores, el primer ministre del Quebec de l’època, Lucien Bouchard, va convidar el conjunt d’actors econòmics a debatre en una mateixa taula. Habitualment, en aquest tipus de trobades es trobaven el primer ministre, les grans empreses i els grans moviments cooperatius tradicionals de les finances. Tanmateix, el 1996 el primer ministre va convidar també a la mateixa taula la societat civil per suggeriment del president de la cooperativa Desjardins, i va decidir crear un grup de treball sobre l’economia social que va culminar en la gran trobada del 1996. El resultat de la trobada va ser fonamentalment l’establiment de l’objectiu d’assolir el dèficit pressupostari zero del Govern quebequès, però també va promoure un primer recoNúm. 310
neixement de la contribució de l’economia social al desenvolupament econòmic del Quebec i va adoptar mesures d’acompanyament del desenvolupament de l’economia social per incrementar els serveis a les persones. ¿Quines van ser aquestes mesures?
D’aquesta trobada van sortir-ne quatre mesures principals que es podien dur a terme a través d’entitats de desenvolupament, fossin cooperatives o associacions. El primer gran sector que es va desenvolupar en aquella època són els centres de la primera infància: centres de guarderia que també presten diferents serveis a les famílies, i que són empreses molt arrelades als barris, ja que estan atentes a les necessitats de les seves famílies. Aquesta xarxa d’atenció a la infància s’ha expandit en una multitud d’iniciatives populars en diferents barris, i actualment està integrada per mil empreses que ocupen quaranta mil persones. El segon sector és el de l’allotjament. La trobada del 1996 va adoptar el compromís de crear mil habitatges a l’any durant un període de cinc anys, però vam sobrepassar aquesta xifra i es van construir més habitatges. Un altre sector que ha emergit de manera important al Quebec, amb una població molt envellida, és la xarxa d’empreses d’atenció domici-
liària. Això ens ha donat una xarxa d’unes dues-centes noves empreses que ocupen entre quaranta i tres-centes persones cada una. Les cooperatives que pertanyen a aquesta xarxa són cooperatives de nou estil, que la legislació ha reconegut el 1996 com a “cooperatives de solidaritat”. La cooperativa de solidaritat integra els consumidors —les persones grans que sol·liciten els serveis de preparació dels àpats, o les feines de neteja— i els treballadors que van a casa seva per prestar-los. Aquest nou tipus de cooperatives té una tercera categoria de membres: els membres de suport, és a dir, organitzacions que no són treballadors ni usuaris del servei, però que estan interessades en la missió econòmica o social d’aquesta nova cooperativa, especialment municipis, associacions populars o grups veïnals. El quart sector on hi ha empreses col·lectives —també cooperatives de solidaritat i associacions— és el de la gestió de residus. Aquesta tasca es fa d’una manera totalment nova. No només es gestionen els residus, sinó també la seva revalorització, el seu reciclatge, la seva transformació en alta tecnologia. Actualment, al Quebec tenim empreses que fan la valorització de les deixalles per a la producció d’energia, d’altres que reciclen el tèxtil, però no només obrint botigues de segona mà on es pot comprar roba usada, sinó també amb
coop-310
21/5/08
10:04
Página 15
Entrevista 15
la intervenció de dissenyadors que transformen les deixalles per fer-les interessants. En aquest sector també hi ha molts artistes que treballen la matèria reciclada per crear objectes decoratius o objectes d’utilitat quotidiana (bosses, per exemple). Hi ha tota una xarxa d’empreses que ocupa molta gent i que es desenvolupa a partir de necessitats detectades a escala local per la comunitat. ¿Què és Le Chantier de l’Économie Sociale?
Mentre durant molts anys el moviment cooperatiu oficial buscava controlar el desenvolupament d’activitats, el nou model d’empreses que van néixer arran de la trobada del 1996 es movia en nous sectors, amb una nova filosofia i amb maneres de fer completament noves, motiu pel qual aquestes empreses van acabar veient la necessitat de trobar un lligam per agrupar-se, per fer la promoció, per assegurar la visibilitat, per obtenir serveis. Per això, van promoure l’organització nacional que és Le Chantier de l’Économie Sociale de Quebec. Le Chantier és una xarxa de xarxes. Aquesta gran xarxa quebequesa agrupa xarxes d’empreses, com per exemple la xarxa de centres de la primera infància, amb les seves mil empreses i els seus quaranta mil treballadors, la xarxa d’associacions i cooperatives d’habitatge i la Confederació Quebequesa de Cooperatives d’Habitatges. També inclou nombroses xarxes d’empreses que participen en la reflexió, en la promoció i en la proposta de nous plans de desenvolupament de l’economia solidària. A més de xarxes d’empreses, Le Chantier també està compost de xarxes de desenvolupament local. I una de les característiques del Quebec és que el moviment associatiu i el moviment cooperatiu s’han procurat les eines concretes per ajudar el desenvolupament no només sectorial, sinó també local, com ara les cooperatives de desenvolupament regional, les corporacions de desenvolupament econòmic comunitari i els centres locals de desenvolupament.
L’altre gran grup que integra Le Chantier són els grans moviments socials quebequesos: els sindicats, els moviments de dones i de joves, i altres moviments populars; tota mena d’associacions creades a partir de les preocupacions de la població. I finalment, fruit d’una evolució recent, Le Chantier també està integrat per contraparts regionals creades per iniciativa nostra i que anomenem pols regionals d’economia social, que són una mica l’equivalent de les cambres de comerç, però per a les empreses col·lectives. ¿Quines eines ha impulsat Le Chantier?
Le Chantier s’ha dotat d’eines de suport al desenvolupament local, entre altres la Xarxa de Fons Locals d’Inversions Socials del Quebec, que concedeix préstecs de capitalització de fins a 50.000 dòlars, i més recentment la Fiducie, entitat que ens permet finançar projectes de més envergadura dins d’un projecte que anomenem “capital pacient”, mitjançant inversions de fins a quinze anys amb recompra del capital, amb el pagament d’un interès baix. Aquest fons ha estat aprovisionat pel govern d’Outaouais amb 30 milions de dòlars, als quals es van ajuntar fons provinents dels sindicats, d’aproximadament 50 milions de dòlars. També ens hem dotat d’un altre recurs per a la gestió dels recursos humans. El comitè sectorial de la mà d’obra segueix la qüestió de les condicions de treball, de l’equitat salarial entre les dones i els homes i de la formació de la mà d’obra de les empreses col·lectives. Això ens ha donat qualificació professional. Dins de la reflexió que fem des de Le Chantier, la tristesa més gran, per a mi, és la fractura que s’ha creat dins el moviment cooperatiu.
vaig trobar amb l’antic president de la caixa Desjardins, i em va comentar que un administrador d’una caixa d’estalvis local li va plantejar una pregunta: “¿Haig d’entendre que la cooperativa Desjardins té una missió social?” Per tant, dins mateix de les cooperatives tradicionals vivim aquesta fractura, i més des de que la cooperativa Desjardins es va convertir en una cooperativa rica, una mica com La Caixa aquí a Catalunya. La dificultat permanent en l’ésser humà és no confondre els fins amb els mitjans. I una reflexió personal, que comparteixo amb altres persones, és que l’economia actual pateix aquesta confusió entre els fins i els mitjans. I nosaltres, que estem a sobre del gran supermercat nord-americà, vivim aquesta dificultat de manera molt acusada. ¿Per quins motius heu promogut la constitució tant de cooperatives com d’associacions per impulsar l’economia social i solidària?
La innovació de Le Chantier ha estat justament resituar les formes legals d’organització trobant-hi el denominador comú. Hem començat a fer una definició consensual de què és l’economia social al Quebec: empreses amb control democràtic, importància del treball i la persona per damunt del capital, autonomia de les organitzacions, servei a la persona i a la comunitat i participació econòmica. Si agafem aquests elements de la definició, tant si participem dins d’una associació com dins d’una cooperativa, ens trobem dins d’aquest marc. Això ens obre un ventall de possibilitats, i al Quebec treballem més en les convergències que en les diferències. Raimon Gassiot Ballbè Ex-libris, sccl
¿Quines són les causes d’aquesta fractura?
La gran dificultat que hem viscut és amb les empreses fortament institucionalitzades, perquè en aquestes els treballadors, els professionals, han pres el lloc dels membres de les cooperatives. Fa un quant temps, em Núm. 310
coop-310
21/5/08
10:04
Página 16
16 cooperativisme
El cooperativisme sanitari: Els cinquanta anys d’Assistència Sanitària Col·legial, SA
P
ot semblar estrany que en tractar del cooperativisme es faci esment directe d’una societat anònima, que és una entitat ben diferent d’una cooperativa, tant en la finalitat com en l’organització. Però es tracta d’una anònima que tenia voluntat de ser una cooperativa i que no va poder adoptar aquesta forma jurídica a causa de les circumstàncies, més ben dit, dels impediments legals que hi havia aleshores. Malgrat això, la seva actuació ha estat bàsicament la d’una cooperativa. Parlem d’Assistència Sanitària, una entitat que acaba de complir els cinquanta anys d’existència. Es va fundar el 14 d’agost del 1957, encara que va començar la seva activitat dos anys més tard, ja que la primera pòlissa va ser signada el 2
Núm. 310
de gener del 1960. Es considera actualment com la capdavantera de l’assistència sanitària privada — amb més de 199.500 pòlisses actives— i és la més antiga en aquesta modalitat. La idea de la seva creació correspon al Dr. Josep Espriu i Castelló, metge i reconegut cooperativista, que va saber transmetre la seva inquietud a un grup de companys i, fins i tot, hi va implicar el Col·legi de Metges de Barcelona, que hi va donar suport. En la dècada dels anys cinquanta hi havia ja mútues que cobrien algunes malalties, però ben pocs tractaments i especialitats mèdiques o quirúrgiques. La Seguretat Social, encara en període embrionari, comprenia tan sols un 20% de la població assalariada i no existien els ambulatoris. Van aparèixer
també les “mèdiques”, unes entitats privades de caràcter lucratiu formades per petits grups de metges empresaris que, de vegades, estaven vinculades a una clínica. En els tres casos, els malalts o usuaris no podien triar el metge. Hi havia també les “iguales” —es pagava al metge local una quantitat fixa periòdicament— especialment a les poblacions petites i mitjanes, però que tan sols cobrien les visites per malaltia. La major part de la població no tenia cap assegurança, i quan tenia alguna malaltia havia d’anar a un metge — general o especialista— i pagar l’acte mèdic. Pitjor era si havia de ser sotmès a un tractament o ingressar en alguna clínica. En força casos això podia significar un daltabaix econòmic per a la família. Quedaven els hospitals públics,
coop-310
21/5/08
10:04
Página 17
cooperativisme 17
que, malgrat tenir generalment molts bons metges, eren considerats per la majoria de la població com a institucions benèfiques, més aviat destinades als pobres.
L’origen d’Assistència Sanitària Col·legial La situació que acabem d’esmentar va fer reflexionar el Dr. Espriu, i així com el fet d’haver-se assabentat de l’existència a Bilbao d’un moviment “igualatori” que havien format un grup de metges, amb el suport del seu col·legi, que comprenia la medicina de família i diverses especialitats, un sistema que ampliava una mica més la cobertura. Després d’anar a Bilbao per informar-se de prop del funcionament d’aquest moviment, Josep Espriu va donar forma al seu projecte. Es tractava d’oferir a la població, de manera col·lectiva, un model d’assistència sanitària per a malaltia comuna i també per a accidents no laborals, de màxima qualitat, amb una àmplia cobertura i amb la menor despesa possible, en la qual els professionals rebessin una remuneració per cada acte mèdic realitzat (cal tenir en compte que les mútues i les mèdiques pagaven als metges un tant fix mensual amb independència dels actes mèdics). Això permetria que els associats
poguessin escollir lliurement el metge, tant el de capçalera com l’especialista, i fins i tot la clínica (concertada) on volien ser atesos, dins d’una llista de metges molt àmplia (avui d’uns tres mil cinccents). L’entitat que es creés no havia de tenir ànim de lucre, i els socis serien únicament els metges, que hi participarien de manera igualitària i democràtica i que podrien entrarhi o sortir-ne lliurement. Es prohibiria fer-se representar per un altre soci a les assemblees i no es permetria la lliure transmissió de les accions o participacions. La societat es nodriria de la subscripció de pòlisses. Com es pot veure, tot el que acabem d’explicar correspon perfectament a la idea d’una cooperativa, i és per això que en l’enunciat d’aquest apartat no hem indicat encara que fos una societat anònima. La voluntat dels seus creadors era constituir una cooperativa, perquè de fet ho era, almenys parcialment si la considerem com de treball associat, però cal recordar que després de la guerra civil, amb la Llei de cooperatives del 1942, vigent en aquell moment, i extremament restrictiva, les cooperatives sanitàries, entre altres models, no estaven permeses.
Assistència com a societat anònima Com hem dit al començament, hi ha una gran diferència entre una cooperativa i una societat anònima. Aquesta és una societat “mercantil” amb finalitat d’obtenir benefici, inicialment regulada per el Codi de Comerç (del 1885 i encara vigent), i després per successives lleis específiques. En canvi, les cooperatives sempre han quedat excloses del Codi, precisament per no ser “mercantils”, o sigui, per no tenir finalitat o “ànim” de lucre. L’any 1957, les principals dificultats estaven, entre d’altres, a constituir una societat anònima que no tingués l’ànim de lucre —això era legalment incomprensible— i els socis de la qual poguessin entrarhi i sortir-ne lliurement, de manera que sovint es modificava la xifra de capital (aquesta modificació és molt complicada en una societat anònima), i que tingués una forta restricció en la transmissió —ara ja— de les accions. Aquí és on intervenen el mèrit i la gran visió jurídica del Dr. Espriu, ja que va saber fer el que en diríem en termes de dret una “pirueta jurídica”, per convertir una societat anònima en una altra mena de societat i amb un funcionament diferent, però tot mantenint-ne la
Núm. 310
coop-310
21/5/08
10:04
Página 18
18 cooperativisme
legalitat. Va poder ser inscrita en el Registre Mercantil (que acostuma a filar molt prim). Algú ens ha dit que el seu germà, el reconegut poeta Salvador Espriu —que era advocat—, l’havia aconsellat. No ho hem pogut confirmar, i, sincerament, tenim els nostres dubtes que fos així. Aprofitant les modificacions que la Llei permetia fer en els estatuts mitjançant les clàusules particulars, es va establir que els socis havien de ser tots metges. L’aportació individual, igual per a tots els socis —tothom ha de tenir el mateix nombre d’accions—, va ser de 18.000 pessetes (108,18 €), però les accions no tenien dret a percebre dividends i tampoc no es podien transmetre lliurement, i es negava als socis el dret a fer-se representar en la Junta General. En els estatuts s’estableix que els metges, en cobrar per acte mèdic, ho faran en concepte de: “a compte de dividends”. Amb aquesta solució es manté, almenys portes enfora, el caràcter mercantil de la societat. Fixem-nos que a les cooperatives no es remunera el capital —i aquí als socis tampoc— i, en canvi, s’abona el “retorn cooperatiu o excedent” en funció de la utilització. Això és una cosa molt semblant, encara que molt estranya en una societat anònima. D’altra banda, Assistència ven pòlisses d’assegurança a tothom, que cada any es revisen (s’augmenten) amb una renovació tàcita de la pò-
Núm. 310
lissa (que és un contracte anual i explícitament renovable). Això ha de produir necessàriament un benefici després de cobrir totes les despeses, com qualsevol altra empresa. Encara que no tingui l’ànim de lucre, necessita obtenir uns excedents que aplica, sota el nom de “millora prèvia”, i es dedica a augmentar la tarifa de les percepcions dels metges —el que cobren per cada acte mèdic— i que seria el complement del dividend que s’hauria d’abonar al final de l’exercici. Fins aquí, i amb la redacció dels estatuts, sembla que tot quedava ben resolt. Però restaven dos punts importants per solucionar: la mobilitat del capital i la transmissió de les accions. Hem dit abans que les societats anònimes són de capital fix. Si es transmeten les accions, pel motiu que sigui —venda d’accions a un altre soci o a un tercer, donació o herència—, la xifra de capital no sofreix modificació. En canvi, en Assistència, on no es poden vendre les accions, ni fer-ne donació o heretar-ne —a causa de la necessària condició que el soci ha de ser un llicenciat en medicina i que, a més, pot entrar a la societat i sortir-ne quan vulgui—, això suposava una freqüent modificació del capital. La solució —al nostre entendre genial— que hi va trobar el Dr. Espriu va ser mitjançant la constitució, al mateix temps, d’una cooperativa de treball associat (no era
possible legalment crear-ne una d’assegurances), amb el nom d’Autogestió Sanitària. Tots els metges són socis de la cooperativa, a la qual hi fan aportacions. Després d’una nova modificació dels estatuts de la societat anònima, aquesta cooperativa es converteix en la propietària d’Assistència Sanitària (és a dir, de totes les accions). Autogestió Sanitària serà qui gestionarà les accions dels socis en els casos d’altes i baixes, voluntàries o per defunció del soci, i no tindrà cap problema amb la fluctuació del seu capital ni amb l’entrada i sortida de socis, règim que sí que permet la Llei de cooperatives. Aquest ha estat el muntatge que ha permès el perfecte funcionament d’aquesta podríem dir-ne original societat en el mig segle que ja fa que existeix.
Una nova cooperativa: Societat Cooperativa d’Instal·lacions Assistèncials i Sanitàries (SCIAS) Després de deu anys de funcionament d’Assistència, amb un increment progressiu de pòlisses, es va constatar que l’atenció en clíniques concertades esdevenia insuficient i que algunes d’aquestes no oferien les prestacions desitjades; no hi havia metge de guàrdia, ni radiologia, ni analítica; el material quirúrgic era antiquat; mancaven sales i aparells per recuperació (unitats de vigilància intensiva), etc.
coop-310
21/5/08
10:04
Página 19
cooperativisme 19
Per resoldre aquest problema, el Grup Assistència, com sempre encapçalat pel Dr. Espriu, va prendre la decisió de construir un hospital propi, amb tots els serveis necessaris en un hospital, però del qual quedaven excloses les consultes externes, que seguirien als consultoris de cada metge. La forma que es donaria a aquesta nova entitat seria la de cooperativa, i com a tal, en la modalitat de consum (les cooperatives sanitàries encara no estaven reconegudes per llei —a Catalunya, fins la Llei 13/1991—). El 24 de desembre del 1974, la cooperativa SCIAS va ser registrada. Assistència no té cap vincle jurídic amb la cooperativa malgrat ser-ne la impulsora, si bé li ha donat —i li dóna encara— tota la seva ajuda. La majoria de socis són els subscriptors de pòlisses d’Assistència, als quals se’ls va donar l’opció des del principi (ara és simultània l’associació a SCIAS quan es contracta una pòlissa amb Assistència). També formen part de la cooperativa altres socis —persones jurídiques— que representen alguns
col·lectius: col·legis professionals, entitats d’estalvi i empreses. Els socis-metges d’Assistència també s’hi poden associar. Els socis tenen el dret d’utilitzar les instal·lacions i fer-se intervenir pel metge de la seva confiança, encara que aquest no pertanyi a Assistència. Finalment, quedava la situació del personal, sanitari i administratiu, però no mèdic, de l’hospital. Aquests tenen la categoria de “socis de treball” de SCIAS, amb representació en el Consell Rector. L’Hospital de Barcelona, que és el nom oficial, va trigar força a convertir-se en una realitat. Havent adquirit uns terrenys a la Diagonal, on havia començat la construcció de l’Hotel Hilton, una sèrie de traves legals i urbanístiques van retardar més del previst la inauguració de l’Hospital fins al 1987. Disposa de 414 habitacions individuals i tots els serveis propis d’una moderna instal·lació d’aquest tipus. La SCIAS, seguint els principis del cooperativisme, ofereix també als seus socis altres activitats: des de conferències de formació sanitària i medicina preventiva fins a cursos
d’idiomes, de cuina, sales de jocs de taula i excursions o viatges, i té tres grups corals que van fent actuacions. Per acabar, sols volem fer esment del fet que el Grup Cooperatiu Assistència, com també se’l coneix, inclou altres societats cooperatives de tipus informàtic o mèdic que li donen suport. També hi figura una mutualitat creada per a les prestacions per malaltia, jubilació o defunció dels socis-metges. La nostra pretensió ha estat posar de relleu la gestació d’aquest grup i destacar l’originalitat de les idees del Dr. Josep Espriu. Finalment, volem dir-vos que l’experiència d’Assistència Sanitària Col·legial (ASC) va ser estesa a la resta d’Espanya amb la creació d’Asistencia Sanitaria Interprovincial SA (ASISA) i de la seva Cooperativa Lavinia, cedides gratuïtament un cop endegades, i amb seu a Madrid, i en les quals ASC conserva un lloc de conseller al Consell d’Administració. Joan Aymerich i Cruells Desembre del 2007
Núm. 310
coop-310
21/5/08
10:04
Página 20
20 RESENYA
PLANA I GABERNET, Gabriel
Josep Roca i Galès. Valls: Cossetània i Fundació Roca i Galès, 2007 (79 pàgines)
G
abriel Plana (Barcelona, 1951), doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona, dialoga en aquest llibre amb la persona i l’obra de Josep Roca i Galès (1828-1891), del qual diàleg en resulta una biografia viva del personatge. La seva vida i la seva activitat política es descriuen com les dues cares d’una mateixa moneda, ja que, efectivament, Josep Roca basteix el seu projecte vital sobre l’acció al servei dels seus conciutadans. Aquesta acció es traduiria en una militància optimista pel progrés articulada, sobretot, en la promoció del cooperativisme, qüestió central del treball biogràfic de Plana. L’autor no defuig tampoc l’enfrontament entre el proteccionisme de Roca i el lliurecanvisme, contraposició que explica, a més, la dialèctica Barcelona-Madrid durant més d’un segle. El missatge de l’autor va més enllà de presentar-nos la vida d’un home excepcional, ja que també ens transmet la concepció del cooperativisme com una opció de vida, l’associació, nascuda de la fraternitat política i llavor del federalisme integral defensor de la pau i del diàleg com a fórmula de superació dels conflictes. Certament, Roca demostra sovint, al llarg de la seva actuació primerament com a obrer i després com a empresari, el valor de la conciliació entre parts oposades per bastir solucions d’equilibri entre els interessos. De la mateixa manera, exemplifica la força expansiva del cooperativisme en la seva opció política republicana i en la seva pròpia fe en l’educació i en l’acció com a fórmules de transformació i de millora social.
Núm. 310
Plana té l’encert de transmetre al lector aquestes vivències no només com un exercici històric, sinó també com la incitació a revisitar el passat per aprendre avui de les seves lliçons. En descobrir-nos un Josep Roca envejablement actual, paradoxalment molt desconegut, Plana ens fa recuperar una part de la nostra història col·lectiva i activa així la nostra memòria, en el millor sentit d’aquest concepte: la reconstrucció dels llaços que ens uneixen a una llarga cadena d’homes i dones que ens han llegat el millor d’ells mateixos. Joan Francesc Pont i Clemente Catedràtic de Dret financer i tributari de la UB
PLANA I GABERNET, Gabriel Josep Roca i Galès Valls: Cossetània i Fundació Roca i Galès, 2007 Col. Cooperativistes Catalans, núm. 8 ISBN 978-84-9791-290-7 79 pàgines 17 x 24 cm.
coop-310
21/5/08
10:04
Página 21
Medi ambient 21
Espècies invasores Un dels problemes ambientals d’avui és la presència al medi natural d’espècies invasores. Aquest problema ja fa centenars d’anys que existeix, des que els primers colonitzadors van arribar a Amèrica, però en les darreres dècades s’està intensificant a causa l’augment de la mobilitat que hi ha arreu del planeta. Segons la Unió Mundial per la Naturalesa (UICN), les espècies invasores són espècies exòtiques (no autòctones) que s’estableixen en hàbitats naturals o seminaturals, i que provoquen un canvi que amenaça la diversitat biològica nativa. No totes les espècies al·lòctones que s’introdueixen en un territori esdevenen invasores: de cada cent espècies introduïdes, només deu poden
viure al nou territori i colonitzar-lo; només cinc s’hi naturalitzen —és a dir, hi creixen i s’hi reprodueixen, però de manera localitzada—, i només entre dues i tres s’hi escampen i hi causen problemes.
Conseqüències de la introducció d’espècies Heus aquí els principals efectes de la introducció d’espècies invasores:
• Extinció d’espècies autòctones, sigui per depredació o per competència directa. • Canvis en l’estructura dels ecosistemes i danys gravíssims en la diversitat d’aquests. • Importants pèrdues en l’economia humana. A continuació en posem tres exemples.
Extinció d’espècies autòctones La gambúsia (Gambusia holbrooki) és un petit peix d’entre 30 i 50 mm i de coloració grisosa. Sovint té una línia negra sobre l’ull, i la femella presenta una taca negra abdominal molt característica. Viu en hàbitats d’aigües lentes, poc profundes i amb molta vegetació. Tolera una certa salinitat, aigües contaminades, elevades temperatures i concentracions baixes d’oxi-
gen. S’alimenta de crustacis i petits insectes, i sobretot de larves. Originari de la part atlàntica de l’Amèrica del Nord, ha estat introduït almenys en trenta-un països d’a-
rreu del món. Als anys vint, va ser introduït en zones d’aiguamolls litorals de la península Ibèrica per combatre malalties com ara la malària, transmeses per mosquits. Aquest peixet, a part de menjar-se les larves dels mosquits, també va desplaçar un peix autòcton: el fartet. Actualment a Catalunya es poden comptar amb els dits de la mà els llocs on encara queden fartets.
Pèrdua de diversitat a l’ecosistema El silur (Silurus glanis) és un peix bastant gros que sol arribar als 2,5 m de llarg i a més de 100 kg de pes. Va ser introduït al riu Ebre, al pantà de Mequinensa - Riba-roja, pels volts del 1974. Sembla que un biòleg alemany en va introduir trenta-dos alevins procedents del Danubi per tal de repoblar el riu, remeiar la pèrdua de peixos depredadors i frenar l’augment de la població de carpes; però, com és
evident vista la problemàtica actual, això no ho va aconseguir. Actualment ja s’ha escampat per
tot l’Ebre i també se n’han trobat exemplars en altres pantans com ara els de Sau i Susqueda, de la conca del Ter. A causa de la seva grandària, de la seva boca de grans dimensions i de la seva habilitat depredadora, és un perill per a les poblacions de peixos autòctons i altres vertebrats, que han disminuït la seva abundància i supervivència, amb la consegüent alteració de la cadena tròfica. Núm. 310
coop-310
21/5/08
10:05
Página 22
22 Medi ambient
Pèrdues econòmiques i pèrdua de diversitat a l’ecosistema El musclo zebrat (Dreissena poly-
nismes que en depenen i, per tant, l’economia basada en la pesca d’aquests. A més, l’elevada capacitat reproductora de l’espècie, amb la formació de denses colònies, provoca l’obstrucció de tota classe d’infraestructures de captació, canalització, emmagatzematge i refrigeració d’aigua. Els principals sistemes afectats són els sectors energètic i turístic i els sistemes de proveïment d’aigua potable i de reg. D’aquesta manera, els costos econòmics repercuteixen en el conjunt d’usuaris d’aquests béns i serveis.
morpha) és una espècie aquàtica invasora d’importants efectes ecològics i econòmics. Pels seus efectes, l’espècie està considerada dins del registre de les cent pitjors espècies invasores del planeta. A Catalunya, la seva presència es va detectar al 2001 al meandre de Flix. Aquest mol·lusc forma colònies denses i filtra grans quantitats d’aigua, de manera que desequilibra l’ecosistema. Per causa seva disminueix la quantitat de plàncton de l’aigua, base alimentària de molts dels organismes dels ecosistemes aquàtics, i per tant afecta els orga-
Com arriben les espècies invasores a casa nostra Aquestes introduccions poden ser per causes accidentals o voluntàries:
Accidentals • Transport sobre les carenes dels vaixells, damunt les quals es diposita un conjunt d’organismes marins que habitualment viuen adherits a les roques (fouling).
Un exemple d’espècie introduïda amb finalitats comercials és el cranc roig americà (Procambarus clarkii). Es tracta d’un crustaci, amb el cos allargat i cilíndric, originari del nord-est de Mèxic i del centre i sud dels Estats Units. A la península Ibèrica, l’anomenat cranc de riu americà va ser introduït el 1974 per part de pescadors al baix Guadalquivir, amb finalitats comercials. L’èxit colonitzador d’aquesta espècie ha estat possible perquè té una ele-
Núm. 310
• Transport en el llast dels vaixells (antigament roques i sorra, i actualment aigua). Durant la descàrrega d’un vaixell que ha arribat a port, per compensar la disminució de pes, s’omplen d’aigua uns compartiments especials, per tal que el vaixell no bolqui. Quan el vaixell ha descarregat i marxa del port, s’emporta aigua d’a-
vada taxa de reproducció i de creixement, resistència a la mala qua-
quest lloc, que descarregarà en un altre port quan torni a carregar material. Aquest port de càrrega pot estar a molts milers de quilòmetres del de descàrrega. • Espècies que acompanyen altres espècies introduïdes voluntàriament (paràsits, depredadors… d’aquestes espècies).
litat de les aigües i resistència a les malalties. Aquesta espècie, quan va ser introduïda, portava associat el fong Aphanomyces astaci, que és mortal per al cranc de riu autòcton i que no afecta el cranc roig americà. Això va fer que disminuís molt la població de cranc de riu autòcton, fins al perill de l’extinció. Aquest és un exemple d’espècie introduïda involuntàriament, com a acompanyant d’una altra espècie introduïda de manera voluntària.
coop-310
21/5/08
10:05
Página 23
Medi ambient 23
• Espècies escapades de granges, laboratoris, aquaris, zoològics, etc.
Un conegut exemple és l’alga Caulerpa taxifolia, també coneguda com l’alga assassina. Originària de mars càlids com el Carib o el Roig, i molt utilitzada per a la decoració d’aquaris, es va escapar accidentalment d’un aquari de la zona de Mònaco. Aquesta alga és capaç de for-
• Connexió artificial d’àrees oceàniques (canals) ex: la construcció del canal de Suez, fa 150 anys, ha connectat 2 àrees marines abans separades. Espècies marines de l’oceà Índic o Pacífic, més competitives i expansives que les autòctones, s’ha estès pel mediterrani.
mar noves colònies a partir de fragments molt petits de l’alga original. Actualment es va estenent pel Mediterrani occidental, i desplaça i aniquila les praderies marines de posidònia oceànica, amb totes les espècies associades, i altres comunitats vegetals molt biodiverses.
Voluntàries • Espècies suposadament interessants des d’un punt de vista comercial. • Espècies amb un ús esportiu, lúdic o recreatiu. • Espècies objecte de col·leccionisme i tràfic d’animals.
El bàlsam o ungla de gat (Carpo-
mediterrània i atlàntica. Va arribar a Europa al final del segle XVII. La seva introducció va ser voluntària, amb finalitats ornamentals, i ha estat molt utilitzada en jardineria, en parterres i zones enjardinades properes a la costa. Competeix amb altres espècies de manera molt activa colonitzant en forma de tapís les cingleres, dunes i arenals, cobrint totalment la superfície i provocant la desaparició de les espècies locals que vivien en aquella zona.
brotus edulis) és una planta de tiges que s’arrosseguen per terra, amb fulles de secció triangular, de color verd i porpra als extrems, que fa unes flors solitàries molt vistoses que s’obren a ple sol. Encara que també té mecanismes de reproducció sexual, es multiplica molt activament de manera vegetativa. Tot i ser originària del sud d’Àfrica, actualment la podem trobar escampada per tota la costa
La tortuga americana d’orelles vermelles (Trachemys scripta), també coneguda com a tortuga de Florida, és potser l’espècie introduïda més comuna a les nostres cases. Són aquelles petites tortuguetes que venen a les botigues i que comprem als més petits de la casa pensant en una mascota petita, silenciosa i neta. Però aquestes tortugues acaben creixent i, més tard o més d’hora, si l’animal no es mor, creix, les seves necessitats d’espai augmenten, embruta l’aigua més sovint, i als seus amos urbans comença a ferlos nosa. L’alliberament incontro-
lat d’aquests rèptils al medi natural ha fet que es naturalitzi i sigui present en rius, canals, llacunes i aiguamolls de la zona litoral. Fins i tot s’ha detectat la reproducció d’aquesta tortuga. Aquesta espècie competeix amb les tortugues autòctones i les desplaça pel fet de tenir més grandària i més descendència, de ser més resistent
a la contaminació i més tolerant a la presència humana, i de tenir una dieta més variada.
Núm. 310
coop-310
21/5/08
10:05
Página 24
24 Medi ambient
La cotorra de pit gris o cotorra argentina (Myiopsitta monachus) és un exemple de naturalització d’animals de companyia escapats de les cases. De color verd brillant, amb la zona del pit grisosa, els seus crits sorollosos les delaten de seguida. Amb un desenvolupat comportament social, viuen en colònies formades per grups de deu a vint individus, i solen niar a les palmeres, d’on han desplaçat els pardals. S’alimenten dels dàtils de les palmeres i dels fruits i brots d’altres arbres i ar-
bustos urbans. Però un dels problemes més importants són les pèrdues que provoquen als cultius, ja que també s’alimenten de fruits i hortalisses dels conreus perifèrics. Originària de l’Amèrica del Sud, a Barcelona s’observaven les primeres parelles ja al final dels anys 1960. Actualment són habituals a tots els barris de la Ciutat Comtal, i alhora han aparegut en altres comarques costaneres: al Garraf, el Maresme, l’Empordà, el delta de l’Ebre, el CadíMoixeró, Tarragona i Lleida.
Què hi podem fer nosaltres • Ser molt conscients durant els nostres viatges de no portar plantes ni llavors cap als nostres països d’origen; i també, és clar de no endur-nos animals en viatges a altres zones del planeta. • Evitar comprar animals que provinguin de comerç il·legal (avui en dia en algunes botigues encara se’n poden adquirir) i, en general, evitar comprar espècies al·lòctones. El tràfic d’animals (i plantes) exòtics desplaça espècies de tots els hàbitats, i hi posa en perill la biodiversitat. La pobresa de la població local n’és la causa immediata, però també la
gran demanda que hi ha per part de ciutadans comuns, col·leccionistes, museus, etc. • Evitar l’abandonament d’animals domèstics a la natura (sobretot peixos i tortugues) quan ja s’han fet grans o ens n’hem cansat i no els volem tenir més a casa. Informar-nos bé abans de comprar cap animal i assumir-ne la responsabilitat durant tota la vida de l’animal. • A l’hora de seleccionar espècies vegetals per al nostre jardí, tenir en compte quines són autòctones i estan ben adaptades al nostre clima, i descartar les al·lòcto-
nes, que segurament tindran més requeriments d’aigua. • Si practiquem la pesca, conèixer molt bé quines espècies de peixos són autòctones i quines són invasores, i cal que aquestes no les tornem a l’aigua després de pescar-les, independentment de la mida que tinguin. • Conèixer millor les espècies invasores per tal de poder-les identificar quan les trobem en un sistema natural, i poder avisar al personal adequat per remeiar el problema abans que aquest sigui més greu.
Per saber-ne més... A la web http://hidra.udg.es/invasiber/fitxa_llista.php?taxonomic=2, hi trobareu informació detallada sobre totes les espècies invasores de la península Ibèrica, la seva biologia, procedència i distribució, el mecanisme d’introducció a les nostres terres i els impactes ecològics i econòmics que provoca cadascuna. A http://www.issg.org/spanish.pdf, hi trobareu un document amb les espècies invasores més nocives del món. I al final de la pàgina http://waste.ideal.es/invasoras.htm, hi trobareu una llista d’espècies invasores, de les quals podreu consultar dades i característiques, i diverses fotografies molt clares.
Dèlia Batet Cel Rogent. Societat Catalana d’Educació Ambiental
Núm. 310
coop-310
21/5/08
10:05
Página 25
Pensem-hi 25
Un got de llimonada
F
a pocs dies, ha estat el meu aniversari. I, com que es veu que últimament he fet força bondat i, sobretot, perquè tinc la sort que hi hagi al meu voltant gent que m’estima, m’han fet uns quants regals. Entre ells, per exemple, un aneguet groc preciós que m’ha dibuixat –“calcat”, puntualitza ella- la Yuri. A la Yuri, per cert, ja la coneixeu: us la vaig presentar al Cooperació Catalana n. 272, fa ja poc més de tres anys, i fins i tot us n’hi posàvem una fotografia. Avui, però, del que jo us volia parlar és d’un altre, d’aquests regals que he rebut ara, i que a mi m’ha semblat molt especial. Resulta que una nena de nou anys m’ha escrit un conte. “No he tingut temps d’acabar-t’ho”, m’explica, un xic avergonyida. I jo li he contestat que em feia molta il·lusió, i que me’l dei-
xés, per tal de llegir el que ja n’havia escrit, i que després li’l tornaré, perquè me l’acabi quan pugui. Ella ho ha acceptat així, me l’ha deixat, i jo ja l’he llegit. És –a la part escrita fins ara- un conte senzill, on apareix un nen de deu anys que és conscient d’alguns problemes reals i que intenta endegar-los de la manera senzilla i honesta d’un nen intel·ligent. Però aquest relat té una característica que a mi m’ha semblat molt curiosa: al títol no surt per enlloc la llimonada, i, doncs, no sembla que tingui res a veure amb la part de l’acció que fins ara ha aparegut al llibre. Això vol dir, em penso, que la jove autora té la idea d’escriure una història amb un argument més o menys complicat, que ha d’anarse desenvolupant, a poc a poc, a partir d’un començament que, d’entrada, no ens descobreix la línia bàsica. Que bé!
I jo, mireu, m’he posat a meditar. Aquesta nena és membre d’una llarga nissaga de grans intel·lectuals, amb important obra coneguda i publicada. És natural, doncs, que la possibilitat d’escriure llibres i d’editar-los no estigui lluny del seu imaginari. I, per si de cas, jo vull aportar la meva humil ajuda a la tasca de qui, el dia de demà, es posi a redactar la seva primera biobibliografia. Que consti, a tots els efectes, que, al primer relat escrit per aquesta autora, el protagonista es deia com jo i feia llimonada amb una espremedora manllevada a en Jaumet, el seu millor amic. Tot són dades útils per a la història de la literatura del nostre poble. I avui, de tot cor, Andrea, gràcies.
Santos Hernández Abril 2008
Núm. 310
coop-310
21/5/08
10:05
Página 26
26 Biblioteca/llibres
Donació gratuïta de llibres N La Biblioteca de la Fundació Roca Galès està al servei de totes aquelles persones que volen consultar temes referents a cooperativisme i economia social. N Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones i entitats que amb les seves donacions han contribuït a assolir els 5.000 exemplars que actualment la nostra biblioteca pot oferir als seus lectors. N Segueixen arribant nous llibres, i a fi d’obtenir l’espai necessari, hem cregut oportú fer una reestructuració de la biblioteca, retirant les obres de les quals disposem més d’un exemplar, i d’aquelles que no tracten específicament dels temes sobre els quals estem especialitzats. N Cada mes, la biblioteca de la Fundació Roca i Galès publicarà a Cooperació Catalana un llistat de quinze títols d’aquest tipus de material. N Aquests llibres podran ser obtinguts de forma gratuïta per qualsevol persona o entitat que hi estigui interessada. N Com obtenir aquests llibres: – Cal demanar-los per telèfon o per fax a la bibliotecària en horari de la biblioteca. – Durant un període de trenta dies posteriors a la seva publicació. – Els llibres s’hauran de recollir a la Fundació Roca i Galès i prèviament s’haurà d’omplir una fitxa amb les dades personals. – En cap cas no es podrà fer un ús comercial del material obtingut. – Les peticions seran ateses per rigorós ordre de comanda.
Núm. 310
1. “Cambios en el medio ambiente planetario”. Revista Intenacional de Ciencias Sociales, 130. Barcelona: Unesco, 1991. 2. CAPDEVIELLE, J.; MOURIAUX, R. Sindicatos obreros en Francia. Madrid: Zero, 1972. 3. DE LUIS ESTEBAN, José Manuel. Régimen fiscal de las sociedades cooperativas. Madrid: INFOC, 1981. 4. “El Campesinado.” Revista Internacional de Ciencias Sociales, 124. Barcelona: Unesco, 1990. 5. ESTIVILL, Jordi. Panorama de la lucha contra la exclusión social. Ginebra: OIT, 2003. 6. “Estudio de los conflictos internacionales”. Revista Internacional de Ciencias Sociales, 127. Barcelona: Unesco, 1991. 7. Europa 2000. Brussel·les: Comisión de las Comunidades Europeas, 1992. 8. Fábrica y ciudad. Sociología del trabajo. Madrid: Queimada, 1981. 9. L’estat del món 1997. Barcelona: Centre Unesco de Catalunya, 1997. 10. “Las ciencias cognitivas”. Revista Internacional de Ciencias Sociales, 115. Barcelona: Unesco, 1988. 11. LLUÍS Y NAVAS, Jaime. El origen jurídico del poder de la dirección de empresa y sus principios informantes. Barcelona: CEAHE, 1975. 12. Maguie, J.J.; Azevedo, M. El criterio de precaución en la gestión de los recursos pesqueros. Fundación Caixa Galicia, 2002. 13. MIRALLES, Jordi; MENA, Mireia. Compartir amb la natura. Barcelona: Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, 2002. 14. Noves organitzacions del temps de treball. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2006. 15. THEDIN, Nils. A Moral Commitment. Estocolm: Rabén & Sjögren, 1988.
Biblioteca de la Horari: dilluns i dimecres de 10 a 13 h. dimarts i dijous de 16:30 a 19 h.
Telèfon 93 215 48 70 Fax 93 487 32 83 a.e.: biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org
coop-310
21/5/08
10:05
Página 27
Biblioteca/Revistes 27
Retalls
FESALC Informa Núm. 8. Març del 2008. Barcelona www.fesalc.es fesalc@fesalc.es Butlletí electrònic editat per la Federació de Societats Laborals de Catalunya. Escrit en llengua catalana i llengua castellana. Es pot consultar a la seva pàgina web els números anteriors i l’actual. Reproduïm part del sumari d’aquest número: “Com aconseguir una oficina ecològica. El Tinter, SAL. Primera impremta catalana a rebre verificació EMAS”, “Homes i dones a Catalunya. Iguals? Jornada «Dona i economia social»“, “Cooperatives i societats laborals a les comarques de Lleida”. “La Teranyina, SLL”, “Recull de premsa”. “Nous cursos de formació”. “Guia de butxaca “Ruta de la Innovació”. “La prevenció de riscos laborals i els treballadors autònoms”, “Publicacions d’interès” (en aquest cas, es fa referència al DOGC i al BOE). Al final hi trobem les pàgines dedicades a “L’estadística”, amb els indicadors socioeconòmics i laborals del març de 2008. Analitzen i aporten les dades sobre els temes següents: “Les dones en el mercat de treball”, “Indicadors de mercat de treball”, “Relacions laborals”, “Indicadors de conjuntura econòmica”, “Cooperatives”, “Cooperatives existents (segons el tipus)”, “Cooperatives (evolució segons el tipus i data de constitució)”.
Noticias de la Economía Pública Social y Cooperativa CIDEC. Núm. 49. Novembre del 2007. València www.uv.es/cidec cidec@uv.es Revista quadrimestral escrita en llengua castellana i editada pel Centro de Información y Documentación Europea de la Economía Pública, Social y Cooperativa. En reproduïm part de sumari: “Notícies de l’economia social i cooperativa”: “Comunitat Valenciana”, “Nacional”, “Internacional”, “L’economia social a Internet”. A “Temes d’actualitat”: “El Ciriec i les investigacions sobre l’economia social a la Unió Europea”, on destaquem l’article que porta el títol “El paper de les cooperatives en el diàleg social europeu”. A “L’economia social en acció”: “L’economia social en les comunitats autònomes”. A “L’economia social creant llocs de treball”, l’article “Descoop, un nou fons amb capital valencià per fer costat els nous projectes cooperatius”, on es presenta l’aparicció d’una cooperativa de segon grau creada per donar suport a la posada en funcionament i consolidació de projectes cooperatius; “Economia social y solidaritat”. A “L’economia social a la història”: “Episodis de la història cooperativa a la Comunitat Valenciana”. La publicació acaba amb les seccions “L’economia social i les lleis”, “Bibliografia” i “Novetats bibliogràfiques”.
La Lettre de l’Économie Sociale Cooperative d’Édition de la Lettre de l’Économie Sociale Núm. 1279. Abril del 2008. París economiesociale@free.fr Publicació setmanal en llengua francesa que consta de vuit pàgines, amb uns articles breus i en format de noticiari. En aquest número, hi trobem les seccions i títols següents: A la secció “Es parla”: “Com s’avalua la dependència?” A “Calidoscopi de premsa”: “Els salaris i les associacions”, “Portadors del futur”, “Mútua Euro-
pea”. A “L’economia social en moviment”: “DLA: Una evolució positiva”, “Comitè de la Carta Oberta: Set personalitats independents”. A la secció “Banques cooperatives” s’analitzen els resultats de la banca popular francesa, del grup de caixes d’estalvi, del crèdit agrícola i del crèdit mutual. A “Comunicacions” es parla de les mútues. A “Europa i altres llocs” s’analitza la situació de habitatge, es presenta un estudi sobre l’economia social, i es parla de l’estatut europeu i les mútues. Acaba amb les seccions “Agenda” i “Post data”. Elisenda Dunyó Núm. 310
coop-310
21/5/08
10:05
Pรกgina 28