Cooperaciocatalana 309

coop-309

17/4/08

12:17

Página 1

Abril 2008 • revista mensual • any 28è • PVP 2,50 € • edita Fundació Roca i Galès

309

Desenvolupament i educació

coop-309

17/4/08

12:17

Página 2

XXIII Jornades sobre Cooperativisme Universitat Catalana d'Estiu Prada de Conflent, 21, 22 i 23 d’agost de 2008

La participació cooperativa

La relació entre la cooperativa i les persones que la integren El cooperativisme és una activitat en la qual la democràcia és fonamental, imprescindible.

Democràcia vol dir que tothom té dret a participar, i –i això sovint s’oblida- que tothom té el deure de participar. I si el dret i el deure de participar no són prou aplicats, hi falta, a la cooperativa, alguna cosa de molt important.

Passa, però, que no sempre les persones que constitueixen una cooperativa són conscients del fet que, com que la cooperativa les pertany, són responsables del seu funcionament, que hi haurien de sentir-se obligades a participar. I que no sempre les persones que dirigeixen una cooperativa són conscients del fet que és obligació pròpia aconseguir que la massa social s’hi senti implicada, i hi participi.

Durant les jornades a l’Universitat d’Estiu de Prada intentarem analitzar aquests problemes i les maneres de solucionar-los.

Més informació:

FUNDACIÓ ROCA I GALÈS Aragó, 281, 1r. 1a. 08009 Barcelona Tel. 932 154 870 Fax: 934 873 283 fundacio@rocagales.org www.rocagales.org

coop-309

17/4/08

12:17

Página 3

309 Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 cc@rocagales.org www.rocagales.org Amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya i de l’Institut Català de les Industries Culturals (ICIC) - Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Coordinació Agnès Giner Consell de Redacció Josep Busquets, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Santos Hernández, Esteve Puigferrat i M. Lluïsa Navarro.

Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits.

Foto portada: “La niña se aferra a la madre, y la madre a la calle” Foto: Josep Nebot Disseny l’Apòstrof, SCCL Disseny coberta Francesc Boixader Maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada ISO 9001, 14001 i EMAS)

Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415 Aquesta revista ha estat impresa sobre paper ecològic de 140/90 gr amb un procés de fabricació sense clor ni blanquejants òptics

Revista mensual - Any 28è Abril 2008

SUMARI Tornaveu

4

Alejo Escutia Soriano

Editorial

5

Desenvolupament i educació

Noticiari

6

Les nostres cooperatives

9

Escola Guinardó Francesc Vila

Entrevista

13

Xavier López, director general de Clade Raimon Gassiot

Internet

16

Videoconferència Ma. Lluïsa Navarro

XVI Premi Periodístic Jacint Dunyó - Finalista

17

Quesinor: un episodi de la lluita pel cooperativisme a Equador Josep Nebot

Medi Ambient

22

Canvi climàtic: un concepte complex i una realitat que mereix reflexió Yolanda Monteiro i Hilda Weissman

Ressenya

24

RIECHMAN, Jorge (Coord.). Ética ecológica.

Propuestas para una reorientación Josep Busquets

Pensem-hi

25

La Garrotxa dels Colom Santos Hernández

Biblioteca Donació Retalls Elisenda Dunyó

26 27

17/4/08

12:17

Tornaveu

coop-309

Página 4

Un parell de preguntes (que són tres) a Alejo Escutia Soriano (Badalona, 1938), dissenyador gràfic Què li resulta atractiu del cooperativisme?

Malgrat no tenir una base àmplia dels seus objectius, crec que l’unió d’esforços comunitaris de la societat pot contribuir a un millor repartiment dels beneficis col·lectius tant econòmic, com cultural i de convivència.

Què li resulta molest del cooperativisme?

Tant sols trobo a faltar una més àmplia difusió dels objectius en els mitjans de comunicació.

Com i quan ha sentir parlar de cooperativisme?

A través d’amics que són dins el cooperativisme i també a la botiga d’Abacus.

17/4/08

12:17

Página 5

Desenvolupament i educació La necessitat de desenvolupament, d’evolució, és una realitat que mai no pot deixar-se de tenir en compte en qualsevol aspecte de l’activitat humana. I a ell ens referim en aquest número quan parlem d’una empresa de La Garrotxa, quan Clade ens insisteix sobre la conveniència de créixer, o quan analitzem la lluita de Quesinor per organitzar-se fins a arribar a constituir una entitat capaç de fer front a les dures condicions en què es trobaven els seus constituents.

Editorial

coop-309

Però precisament en la encara curta història d’aquesta cooperativa equatoriana es destaca de forma molt visible la importància que al seu desenvolupament ha tingut la lluita per la formació, tècnica, humana i motivacional, dels seus socis. Perquè res no pot desenvolupar-se, veritablement créixer, si no hi ha educació, formació. És per això que ens sembla tan important l’Escola Guinardó, a la que dediquem el nostre reportatge d’aquest mes. Sempre hem considerat bàsica la importància de l’ensenyament, en totes les seves formes, en relació amb tots els aspectes de la nostra societat.

I hem volgut dedicar unes pàgines a una faceta d’aquesta educació a la que potser no donem tota la importància que fora convenient: el medi ambient. Per això publiquem una ressenya sobre un llibre sobre ètica ecològica i una interessant llista, dedicada especialment a educadors, de recursos sobre el canvi climàtic. I subratllem la notícia de la presentació, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, d’un llibre dedicat precisament a l’educació per al desenvolupament sostenible.

I, finalment, us confessem que ens fa molta il·lusió la petita notícia que us donem, del fet que un receptari de la cooperativa Coselva està entre els tres millors llibres de cuina del món. A nosaltres ens sembla, que caram, que la cultura pot presentar-se amb moltíssims aspectes diferents.

coop-309

17/4/08

12:17

Página 6

6 Noticiari

Educació per al desenvolupament sostenible El passat dimarts dia 1 d’abril, es va presentar l’últim llibre de la col·lecció de Monografies d’Educació Ambiental, editat per Graó i la Societat Catalana d’Educació Ambiental. L’acte es realitzà al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, CCCB i hi van assistir unes 100 persones.

El llibre Educació per al desenvolupament Sostenible.

Tendències, divergències i criteris de qualitat és una sacsejada saludable al concepte d’educació ambiental i una eina indispensable per als centres educatius que volen orientar la seva acció cap al desenvolupament sostenible. Treballant dins la xarxa europea Seed (Desenvolupament Escolar a través de l’Educació Ambiental), els autors han comparat l’evolució dels plantejaments i pràctiques de les escoles compromeses amb l’educació ambiental en tretze països. Com a conclusió, es presenta una llista sistemàtica de criteris de qualitat útils per a les escoles compromeses amb el desenvolupament sostenible La presentació va contar amb la conferenciant Michela Mayer, una de les autores del llibre i docent de gran prestigi. Michela Mayer és llicenciada en Física i Doctora en Didàctica de les Ciències i s’ocupa des de fa més de 20 anys de la investigació sobre l’educació científica i ambiental i del desenvolupament de programes sobre educació ambiental i desenvolupament sostenible. Actualment és docent de Didàctica de la Física a la Universitat de Roma i treballa activament per la Dècada de l’Educació i el Desenvolupament Sostenible.

Al seu costat, la directora de la col·lecció i membre de la Junta de la Societat Catalana d’Educació Ambiental, va moderar les preguntes i reflexions que al finalitzar la conferència de les persones assistents. Finalment, Lluís Pagespetit, president de la Societat Catalana d’Educació Ambiental, va agrair a Michela Mayer i, Teresa Franquesa, la seva dedicació i la seva empenta en l’empresa d’aquest llibre.

Després de la presentació es va poder gaudir d’un aperitiu i va ser un bon punt de trobada per començar a gestar la nova Monografia d’Educació Ambiental, que aviat tindrà nom.

La FCAC modernitza la seva imatge La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha presentat un nou logotip, fruit de l’aplicació d’un procés de restyling a l’anterior. El procés de modernització s’ha dut a terme coincidint amb el 25è aniversari de l’organització i en un moment en què les cooperatives agràries estan assolint un paper determinant dins la indústria agroalimentària.

Amb l’objectiu de plasmar els reptes de futur del sector, el nou logotip aposta per la innovació com a eix clau de l’agroindústria. Per aquest motiu, s’ha substituït el camp a on rebrotava una fulla verda per un representació abstracta de les noves instal·lacions industrials cooperatives. S’ha mantingut Núm.

309

el fruit –la fulla- perquè el sector agrari continua sent imprescindible per a l’obtenció d’aliments.

La FCAC, que en els últims anys ha crescut en estructura, serveis i professionals i que actualment té la mirada en el futur empresarial de les cooperatives associades, emmarca aquesta acció en una campanya global que contempla accions com l’elaboració d’un Observatori socioeconòmic del cooperativisme agrari català, la presentació del nou web (feta a final de 2007) i la modernització de la revista Agroactivitat.

coop-309

17/4/08

12:17

Página 7

Noticiari 7

Les escoles bressol d’Escaler obtenen la màxima certificació de qualitat La cooperativa Escaler obté la certificació de qualitat ISO 9001:2000 per les 10 escoles bressol que gestiona a Catalunya. La implantació de la ISO a les escoles bressol d’Escaler s’afegeix a les certificacions de qualitat obtingudes en el passat per part dels serveis Centrals de la cooperativa, el servei per a la Promoció i l’Ocupació de la Unitat d’Economia i Ocupació i els Centres Residencials d’Acció Edu-

cativa (CRAE). La certificació arriba després d’un any de treball de les direccions i l’equip de suport de les escoles bressol d’Escaler.

Escaler Cooperativa gestiona actualment 10 escoles bressol municipals a Catalunya. “Amb la ISO i el treball de tot l’equip esperem seguir ampliant el treball a noves escoles bressol” - afirma Escaler.

El conjunt de normes ISO 9000 fixa les condicions mínimes que ha

de tenir el sistema de la qualitat d’una empresa per a l’assegurament de la qualitat dels seus productes i serveis. A més, afavoreix la planificació, la capacitat de resolució de problemes, la confiança del client i, fins i tot, la formació i la satisfacció personal dels mateixos treballadors.

Joseph Stiglitz al Congrés Internacional del Ciriec a Sevilla El Premi Nobel d’Economia Joseph Stiglitz pronunciarà una conferència a la Jornada inaugural del 27 Congrés Internacional del Ciriec, principal esdeveniment de l’economia pública, social y cooperativa que tindrà lloc del 21 al 24 de setembre d’enguany a Sevilla, organitzat pel Ciriec-Espanya, en col·laboració amb Cepes Andalusia i La Junta d’Andalusia, amb el lema Innovació i management: les respostes de les empreses d’economia pública, social i cooperativa als grans desafiaments.

Està previst que Joseph Stiglitz intervingui després de l’acte d’inauguració del Congrés, en una sessió en la què també està convidat a participar el comissari europeu d’Assumptes

Econòmics y Monetaris, Joaquin Almunia.

Joseph Eugene Stiglitz (Gary, Indiana, 9 de febrer 1943) és catedràtic de la Universitat de Columbia i Premi Nobel d’Economia 2001. És un dels economistes més famosos del món, a partir de la publicació de llibres de divulgació massiva i els seus posicionaments entorn els organismes inter-

nacionals de crèdit. A més de fer influents contribucions a la microeconomia, Stiglitz ha participat en nombrosos càrrecs públics: en l’administració Clinton com a president del Consell de Consellers Econòmics entre el 1995 i el 1997, i en el Banc Mundial com a primer vicepresident i economista cap entre el 1997 i el 2000.

A més de publicacions tècniques d’economia, Stiglitz és autor de llibres com Writer Socialism, El malestar en la globalització, Com podem fer funcionar la globalització, i Comerç just per a tots.

Per a més informació: www.congresociriec.es.

Un receptari de Coselva, entre els millors llibres de cuina del món Olles, cassoles i tupins. Els fogons a la Selva del Camp és un recull fet per Coselva de les 270 receptes més antigues del municipi, la majoria fetes amb els productes més característics d’aquesta cooperativa: l’oli d’oliva verge extra “Antara” i l’avellana. Editat per Cossetània, l’obra és una de les tres finalistes en la categoria de llibres corporatius en els premis Gourmand World Cookbook Awards, que distingeixen els millors llibres de cuina del món. Els guanyadors es donaran a conèixer el pròxim 13 d’abril en el Teatre Olympia de Londres, el

dia anterior a l’obertura de la Fira del Llibre de la capital britànica.

En l’elaboració del receptari de Coselva hi van participar unes 90 dones que expliquen els seus secrets sobre la cuina típica de la Selva, des de l’elaboració de licors i orxates d’avellana a melmelada d’albercoc, panellets, sopa de farigola, escudella de fonolls i cargols ‘dolços i coents’. També s’hi indica com es poden confitar les olives i el procés per

a l’obtenció de sabó d’oli.

Consta d’una introducció històrica sobre el valor dels aliments i la implicació de les cooperatives agràries en l’alimentació i com a transmissores de la cultura gastronòmica del país.

L’estructura també permet que es pugui anotar el nom del propietari del llibre, per tal que vagi passant de generació en generació, i espais en blanc perquè cadascú hi anoti el seu toc personal.

Núm.

309

coop-309

17/4/08

12:17

Pรกgina 8

coop-309

17/4/08

12:17

Página 9

Les nostres cooperatives 9

Escola Guinardó, més de vint anys de cooperativisme i més de vuitanta de trajectòria L’Escola Guinardó (www.escolaguinardo.cat) és un centre amb una història de més de 80 anys, que es va refundar com a cooperativa de mestres el 1986.

S’autodefineix com una escola catalana de barri, i atén l’alumnat des dels 3 fins als 16 anys, des del Parvulari a l’ensenyament Secundari. Presumeixen de comptar amb un claustre estable i experimentat, una línia pedagògica pròpia, coherent i innovadora, una llarga experiència pedagògica, unes instal·lacions molt adequades a la pràctica docent i una AMPA molt participativa.

L’

Escola Guinardó s’autodefineix com a escola catalana, del barri i per al barri, que té com a objectiu principal agrupar la família, l’alumnat i els mestres en la tasca comuna d’aconseguir una formació integral i útil per a la vida. Per dur a terme aquest ambiciós objectiu, els socis d’aquesta cooperativa de mestres del barri del Guinardó de Barcelona treballen amb el convenciment que “la coordinació i la coherència són la base del trajecte que han recórrer els alumnes des del parvulari fins al final de la Secundària”. La condició cooperativista del centre pressuposa aquesta condició vital de la participació dels mestres, les famílies i els alumnes en aquest projecte formatiu.

Davant aquest repte, l’Escola Guinardó demana una “reflexió serena” i una “distinció correcta” entre factors

importants i factors decisius a l’hora d’escollir un centre educatiu. Els importants serien la proximitat del centre al domicili familiar, el cost de les quotes o les instal·lacions adequades per a la pràctica escolar.

Però, a més a més, hi ha un seguit de criteris essencials que cal considerar, com ara: el projecte d’escola, la línia pedagògica, l’equip de professionals, un claustre estable i competent, amb dedicació i estima a la feina d’educar... Els criteris que defineixen l’Escola Guinardó són ben moderns i ambiciosos, i la trajectòria ve de lluny.

La creació d’una escola al Guinardó Ens situem en l’any 1926. El Guinardó està format de torretes o cases d’una sola planta amb jardí davant o darrera la casa. També hi ha algunes masies amb camps de conreu: can Berdura, can Viudet, can Garcini, can Guixà, can Vintró o can Girapells.

Molt a prop d’aquesta última masia es va marcar la urbanització del carrer del doctor Valls, on l’actual cooperativa Escola Guinardó té un dels aularis. En aquesta zona de la perifèria de Barcelona, que en aquella època ni tan sols conformava un barri,

Núm.

309

coop-309

17/4/08

12:17

Página 10

10 Les nostres cooperatives

s’hi va establir accidentalment com a mestra la fundadora de l’escola, Maria Baró Clariana. Sembla ser que s’havia pres tan seriosament els estudis que, al finalitzar-los, va caure en una depressió nerviosa que la va portar a imaginar que havia contret la tuberculosi. Aconsellada pel metge i buscant uns aires més sans, els menys contaminats d’aleshores, va decidir instal·lar-se al Guinardó i obrir una escola amb el nom de “Col·legi Nostra Senyora de Montserrat”.

El grup inicial que va inaugurar l’escola l’any 1927 estava format per onze alumnes i tres mestres. A poc a poc es va anar donant a conèixer l’escola i va anar augmentant el nombre d’alumnes, que va ser especialment nombrós durant la Guerra Civil, període en què es van haver de fer grups de noies al matí i de nois a la tarda perquè hi cabessin tots. En aquell moment, les escoles rebien una ajuda d’Anglaterra en forma d’aliments, i les famílies hi enviaven els fills i les filles perquè hi havia gana.

Després, durant la postguerra, con ja es sabut, les escoles van estar vigilades i coaccionades per difondre la ideologia del règim franquista i no es podia fer una altra cosa que trampejar la situació com es podia.

No va ser fins a l’any 1955, amb l’entrada d’una persona jove a l’escola, quan van començar a canviar algunes coses, sempre amb les restriccions que limitaven qualsevol idea no afecta al règim. Va ser a partir d’aquell moment que es va començar a treballar amb apunts, es feien sortides, es va crear un equip de bàsquet, la gimnàstica va prendre relleu dins el currículum i, entre d’altres, les re-

Núm.

309

lacions mestra-alumnes es van fer més naturals i planeres. Un fet destacat a l’escola del Guinardó van ser les sortides a la neu. I és que una escola modesta, gens elitista, va començar a organitzar cursos d’esquí. Això sí, amb un equipament precari, però, el resultat eren unes estades molt entranyables al Xalet del CEC, on els alumnes aprenien a esquiar amb els monitors-pagesos de la Molina.

El naixement de la cooperativa Amb els anys van aparèixer noves exigències i motivacions. L’escola havia anat ampliant-se amb cada local que tenia a prop i s’havia incrementat el nombre d’alumnat i professorat. I el 1979 va sorgir la idea de crear una societat anònima, mantenint el nom de Montserrat, ja sense el “Nostra Senyora”. Però, com que d’escoles amb aquest nom n’hi ha un munt, l’any 1986 van decidir canviarlo i van aprofitar les despeses nota-

rials que això comportava per constituir-se en cooperativa. Aquesta decisió sembla banal, però, va ser una solució lògica, perquè ja feia anys que treballaven en equip, que consensuaven tots els temes importants del centre, que portaven els comptes entre totes les persones implicades i que treballaven amb un projecte escolar propi.

El 10 de març de 2006 van reunir en un alegre i concorregut sopar tots els socis i sòcies de la cooperativa per commemorar els primers 20 anys. Hi van acudir les 13 primeres persones que la van fundar fins a les 39 que la gestionen actualment, a més de les persones que per motius diversos van formar-ne par en algun moment de la seva vida professional. Més recentment, el passat mes de juny de 2007 van celebrar els 80 anys del naixement de l’escola amb una festa en la que va participar molta gent del barri.

coop-309

17/4/08

12:17

Página 11

Les nostres cooperatives 11

Fonaments del model educatiu Actualment, el professorat de l’Escola Guinardó, que està format per 39 socis cooperativistes, valora i potencia els diferents aspectes de la formació en l’àmbit humà i ètic, en l’aspecte intel·lectual i en l’àrea social.

Aquests tres aspectes que defineixen el model educatiu és present i s’adapta a cadascuna de les etapes que cobreixen: Parvulari (de 3 a 6 anys), Primària, (de 6 a 12 anys) i Secundària o l’ESO (de 12 a 16 anys). Aquest curs 2007-2008 tenen escolaritzats un total de 708 alumnes en els diferents nivells educatius.

Des de l’àmbit humà i ètic l’escola es declara laica, valor que potencien i treballen amb el reconeixement personal, la generositat i el respecte; o l’autonomia personal i la satisfacció de l’esforç individual i col·lectiu. En l’aspecte intel·lectual, l’esco-

totes les festes tradicionals que donen senyal d’identitat; i, entre d’altres, impulsen l’educació en la solidaritat i comprensió cap a persones o col·lectius que poden semblar diferents.

Serveis educatius, socials i culturals D’altra banda, l’Escola Guinardó posa disposició de totes les famílies una sèrie de serveis que complementen el model educatiu, fomenten l’estudi i la comunitat educativa, com ara: l’anglès extraescolar, que s’afegeix a l’oferta que ja fa l’escola d’aquesta llengua des del Parvulari; el Casal d’Estiu o les permanències al centre fora de l’horari escolar, que ajuden a compaginar els horaris laborals i les activitats de l’alumnat; les classes de repàs per millorar diversos aspectes de l’estudi; i el menja-

juntament amb altres centres de la ciutat, i el Concurs d’Aualé, un joc d’origen africà, relacionat amb la sembra i la collita que, a més d’estimular la lògica i el càlcul, potencia el joc col·lectiu sense exclusions.

Encara hi ha més serveis que cal destacar i que defineixen el caràcter obert i participatiu que promou l’Escola Guinardó, com ho són: la coral escolar, les activitats lúdiques i esportives, les colònies, l’organització de les diferents celebracions populars (la castanyada, el Nadal, el carnaval, la fi de curs i la xocolatada durant la Festa Major del barri), l’intercanvi de grups corals i, amb especial rellevància, les celebracions del Dia del Llibre, amb els Jocs Florals i la Festa de Sant Jordi, que tenen una llarga tradició al centre.

Un entorn virtual de participació

la es declara participativa, i treballa a partir de les teories constructivistes, sense menysprear cap altra metodologia. I, conscients de la importància del paper socialitzador de l’escola i de la necessitat de tenir arrels familiars, escolars, de barri i país, des de l’àrea social impulsen i aprofundeixen la llengua pròpia, com a vehicle indispensable de comunicació i reconeixement, desperten el gust per la lectura com a font de coneixements i plaer; promocionen les activitats col·lectives i viuen

dor, que compta amb cuina pròpia.

Entre les activitats destacades, fa més de deu anys que treballen en la Mediació Escolar, mitjançant un programa de resolució de conflictes que va dirigit tant a l’alumnat com als mestres. Aquest programa s’ofereix com a assignatura de primer d’ESO per fomentar l’esperit mediador entre els alumnes i s’incorporin a la xarxa de mediació de l’escola. Més recentment, també organitzen el Concurs de Fotografia Matemàtica, que es desenvolupa

L’Escola Guinardó forma part de la Fundació Tr@ms des del passat curs 2006-2007, forma part d’aquest nou projecte que permet habilitar noves eines de treball i comunicació entre el professorat i l’alumnat. En aquesta línia han desenvolupat un entorn virtual de comunicació amb les famílies, des d’on es fomenta la participació i la implicació de tota la comunitat educativa del centre. D’altra banda, d’una manera progressiva, han anat incorporant les noves i més actuals tecnologies. Per exemple, aquest curs 2007-2008 han començat a utilitzar pissarres digitals interactives, que s’afegeixen als recursos tecnològics incorporats anteriorment.

Des de Tr@ms, treballen per afrontar el repte de convertir les noves tecnologies en sentit d’identificació del projecte educatiu de centre. Des d’aquesta fundació desenvolupen estratègies de dinamització dels claustres, centralització de recursos i posada en funcionament de diversos projectes a tots els nivells i àrees. En l’actualitat, agrupen una comunitat educativa de més de 5.000 alumnes i famílies, així com més de 500 professors d’escoles situades arreu de Catalunya.

Francesc Vila

Núm.

309

coop-309

17/4/08

12:17

Página 12

12 Les nostres cooperatives

Assessorament i gestió integral especialitzada en COOPERATIVES, FUNDACIONS i ENTITATS NO LUCRATIVES

• • • • •

Comptabilitat, aplicació Pla Comptable, seccions, tancament, Comptes Anuals.

Obligacions tributàries, Declaracions periòdiques, Impost Societats, Requeriments, Inspeccions, etc.

Nòmines, Seguretat social, problemàtica laboral, sancions, acomiadaments, etc.

Temes socials, Assemblees, seccions, constitució i canvis en òrgans d’administració, mediació en situacions conflictives, etc.

Temes jurídics, contractes, adaptació estatuts, revisió de la gestió tributaria, regularització Registres: Cooperatives, Propietat, etc.

PROTECCIÓ DE DADES, Document de Seguretat, inscripció Agència Protecció de Dades ASSIGEM Serveis Empresarials, Sccl Girona, 38, 1r 2a - 08010 Barcelona Tel. 932 652 285 - Fax 932 325 613

Núm.

309

coop-309

17/4/08

12:17

Página 13

Entrevista 13

Xavier López

“Davant de la globalització, les cooperatives ens hem de dimensionar” Xavier López és el director general de Clade, un grup cooperatiu que pretén esdevenir un referent empresarial a Catalunya amb un model basat en les persones, que operi de manera eficient i amb criteris d’innovació i sostenibilitat, i que creï riquesa i ocupació estable.

Clade fa palesa la seva voluntat d’esdevenir el referent d’una manera d’actuar que uneixi rendibilitat empresarial i implicació social. ¿Això com es pot dur a terme, tenint en compte que sovint s’han contraposat aquests dos conceptes?

quan veiem cooperatives que funcionen bé, s’hi donen aquestes dues situacions.

Jo penso que això ha estat un parany. Efectivament, com dius, sovint s’ha plantejat que si una cooperativa era molt empresa, pensant en el mercat, era menys cooperativa, i que si era molt cooperativa, era menys empresa. Jo crec que el plantejament és equivocat: l’empresa ha de ser molt empresa i, a més a més, ha de ser molt cooperativa. És a dir, són dos vectors que han de sumar en la mateixa direcció i en el mateix sentit. No són dues coses que siguin antagòniques, ni molt menys, i jo penso que la prova és que normalment,

Això que comentes no és una cosa conjuntural. Davant d’això, ¿què podem fer? Doncs jo crec que ens hem de dimensionar. Hem de créixer, no com una cosa finalista (créixer per créixer), però hem de ser conscients que la grandària, la dimensió, en la majoria dels casos i en la majoria d’activitats, és una variable de primer nivell. Hi ha determinats llocs en què o tens una determinada dimensió, o senzillament no pots ser-hi. En aquest sentit, l’estratègia de les cooperatives de Clade, i de Clade en el seu conjunt, és dimensionar-nos. La teva

En un context de globalització i de competència creixent, ¿quin model vol desenvolupar Clade per continuar creixent cooperativament?

grandària la determina el teu mercat i els teus competidors. Si els teus competidors són molt més grans que tu, i tu ets molt més petit, segurament tens un problema de dimensionament.

Nosaltres ens plantegem aquesta qüestió pensant en el creixement propi de cada un dels socis, i després en el creixement del grup.

Precisament, davant d’aquesta situació socioeconòmica, pensem que el grup és un mecanisme per fer-hi front. L’escala, la grandària, et permet fer determinades coses que individualment, o si ets més petit, no pots fer. Això no ho veiem només des d’un punt de vista defensiu; en el nostre cas, això va acompanyat d’una opció positiva: volem ser grans, molt grans, perquè creiem en el cooperativisme i pensem que aquest és la millor opció empresarial que hi ha.

Núm.

309

coop-309

17/4/08

12:17

Página 14

14 Entrevista

Seguint una mica amb aquesta reflexió, ¿quines són les vostres línies d’actuació prioritàries?

Nosaltres anem a emprendre el Pla estratègic 2008-2010, en el qual hem fixat quatre línies d’objectius principals. En primer lloc, el creixement. Plantegem el creixement des de dos punts de vista: l’un, el propi de cada soci del grup, en el qual el grup el que fa és esperonar; i després l’altre element, que és incorporar nous socis. El grup es va constituir amb sis socis i ara en som onze —de fet, en seríem dotze si no hi hagués hagut la baixa d’Ecotècnia. Hem incorporat al grup sis socis perquè des del principi hem tingut la vocació de voler que totes les cooperatives que comparteixen amb nosaltres uns valors i una mateixa visió estiguin al grup. Volem incorporar organitzacions i cooperatives amb projecte, que no siguin conformistes i que es vulguin desenvolupar. La incorporació de socis és un procés necessàriament lent, perquè del que es tracta és d’assolir un coneixement mutu, pensant que la incorporació al grup és una aliança a llarg termini. Per tant, seguirem en aquesta línia.

La línia següent és l’àmbit de la comunicació. Nosaltres hem dedicat, dediquem i dedicarem esforços a la comunicació en un sentit ampli i integral. Volem estar presents, volem que se’ns conegui, perquè, si no se’t coneix, difícilment se’t pot valorar. Hem fet molts esforços en el camp institucional, en l’empresarial, en el financer i en el dels mitjans de comunicació per fer present el projecte de Clade en la societat. I això també ho seguirem fent.

Aquests dos aspectes, de fet, no són nous, sinó que vénen dels anys anteriors. Els dos que et comentaré ara sí que són nous en aquest Pla estratègic, i em sembla que, en algun cas, poden significar un abans i un després del projecte.

S’inclouen dins de l’àmbit del desenvolupament. El primer element consisteix a definir el model empresarial del grup. En tenim eleNúm.

309

ments, però els hem de concretar i els hem d’aprofundir. És a dir, ¿quines característiques han de tenir les cooperatives del grup? Dins d’una certa flexibilitat, hi ha d’haver trets comuns en l’àmbit de les persones, en el societari, en el de les eines de gestió, etc. I també cal definir les vinculacions d’aquestes organitzacions amb el grup (quins mecanismes hem d’articular, quina és la cessió de sobirania, etc.).

L’altre element és encetar de manera proactiva el treball en el desenvolupament de nous projectes. És a dir, que comencem a estudiar i analitzar la possibilitat de generar nous projectes, a més de les activitats que tenim ara els socis.

Això, en una primera fase segurament tindrà molt a veure amb les habilitats i els sectors en què estem ara. Nosaltres el que fem és incorporar els sectors que ens interessen al grup, però a l’hora de generar noves activitats fàcilment seran activitats que tinguin a veure amb algú de nosaltres, o bé sinergies que es puguin donar entre els socis. Tot i que l’objectiu inicial del grup precisament és generar sinergies horitzontals, és a dir, les que tenen a veure amb la gestió de la marca, la gestió de les persones o el finançament —els temes transversals—, les sinergies més lligades al producte i al mercat també es poden donar.

I, després, la quarta pota del Pla estratègic és la qüestió del finançament, que, en definitiva, té molt a veure amb la creació de noves activitats. En aquest sentit, hem promogut la creació de la SICOOP (Societat d’Inversió Cooperativa). De fet, l’anàlisi que vam fer va ser, primer de tot, constatar que el finançament és una debilitat estructural del cooperativisme, perquè, en general, la gent que fem cooperatives no som persones amb unes capacitats financeres gaire potents i, a més a més, el tipus de societat fa que les ampliacions de capital o el fet d’anar a la borsa no siguin possibles.

D’altra banda, quan parlem de finançament, ¿a què ens referim? Nosaltres parlem de capital perquè els

bancs ja et concedeixen endeutament en funció del teu balanç i de les teves capacitats; per tant, aquest no és el problema. El que ens pot ajudar és una entitat que posi capital, per tant, fons propis, en els projectes que estiguin creixent, en les noves activitats o en la diversificació de les activitats, per a Clade i els socis de Clade, però també oberta al conjunt del cooperativisme i l’economia social. SICOOP no és un projecte tancat, sinó ben al contrari. Es tracta de crear un instrument que ens permeti posar capital per al creixement.

Lligant amb el tema de les necessitats financeres de les empreses quan estan en creixement, ¿com valoreu que Ecotècnia s’hagi hagut de transformar per poder continuar finançant el creixement?

Contràriament al que pot semblar, Ecotècnia és una empresa molt petita en el sector de l’energia eòlica. A més a més, en aquest sector han passat una sèrie de coses. Era un sector que estava creixent molt i que, tot d’un plegat, ha fet un canvi d’escala i ha accelerat el seu creixement. També és un sector en

coop-309

17/4/08

12:17

Página 15

Entrevista 15

què has de fer unes inversions brutals en recerca i desenvolupament i, per tant, has de dedicar un percentatge de la teva xifra de negoci a fer-ho. I, si ets petitet, pots fer poca cosa, i la capacitat de negociar amb els proveïdors tampoc és la mateixa. Per tant, des del punt de vista d’anàlisi de la situació, Ecotècnia havia de fer això o es moria.

Davant d’això, ¿nosaltres com ho valorem? ¿Ens ha agradat? Òbviament no, no ens ha agradat gens; ens hauria agradat que hagués continuat sent una cooperativa viable en el seu sector. Ara, entre escollir si plega o si continua la seva activitat, el camí per a la continuïtat és el menys dolent. ¿Quin és l’aprenentatge que adquirim? L’aprenentage que agafem és que el grup té molt més sentit que abans. Això vol dir que anem en la bona línia, perquè quan parlem de dimensió, de grandària, hem de ser molt conscients que som molt petits i molt vulnerables. I només a partir de reconèixer les debilitats es poden transformar les coses.

I de cara enfora la gent valora igualment el projecte de Clade. Hi havia el perill que es penalitzés el cooperativisme —que es digués que les cooperatives, quan creixen, volen deixar de ser cooperatives—, però per sort la gent i els mitjans de comunicació no han fet tant aquesta anàlisi, sinó que han valorat que, una vegada més, una empresa catalana amb tecnologia punta, quan s’ha hagut de fer gran, s’ha hagut de vendre. Perquè si Ecotècnia SCCL hagués estat Ecotècnia SA, hauria hagut de fer exactament el mateix. ¿Quina ha estat l’evolució de Clade des de la seva constitució el desembre del 2004 fins ara? ¿Quin creixement heu tingut?

Abacus, Ecotècnia i Grup Qualitat vam ser els que vam estar treballant el grup abans de constituirlo, però en l’última fase vam incorporar tres entitats més perquè volíem donar el missatge que no érem tancats, que érem un grup

Clade en xifres Empreses membres: 12 Facturació: 450 milions d’euros Flux de caixa: 17 milions d’euros Persones ocupades: 2.071 Socis consumidors: més de 500.000 Socis d’explotacions agràries: 1.127 obert: La Vola, La Fageda i Telecsal. Aquests sis socis ja ens donen una gamma d’activitats absolutament diversa. Hi ha cooperatives com ara La Fageda, que fa iogurts de primeríssima qualitat i de manera compatible amb la integració a la feina de malalts mentals i discapacitats; una societat laboral com Telecsal, dedicada a l’electricitat industrial, que va néixer als anys vuitanta en un moment de crisi i que ha sabut superar aquesta etapa i tirar endavant; o La Vola, una companyia de serveis ambientals que va néixer com un nucli d’educació ambiental i ara és una consultoria de primer nivell en l’àmbit del medi ambient, un sector que, a més a més, va creixent.

Les primeres cooperatives que es van incorporar al grup van ser l’escola Sant Gervasi de Mollet del Vallès, una escola cooperativa que té unes prestacions d’optimíssim nivell, però que alhora és una escola popular i que, a més a més, ha estat molt emprenedora. Tant és així, que al seu dia va donar acollida a l’embrió de l’Institut Universitari de Ciència i Tecnologia (IUCT), un centre d’investigació química i farmacèutica que és ubicat a la mateixa escola i que ara s’ha fet tan gran que està muntant la nova seu a Parets del Vallès. L’altra cooperativa que es va integrar va ser CTF Serveis Sociosanitaris, una cooperativa que gestiona una part important dels serveis d’ajuda a domicili de l’Ajuntament de Barcelona, on treballen cinc-centes persones, bàsicament dones, i que vam integrar perquè el sector de serveis d’atenció a les persones, amb tot l’assumpte de la Llei de la dependència i la nova Llei de serveis socials, creixerà. I l’altra incorporació és Plana de Vic, una cooperativa agrària que té un projec-

te molt interessant de tancar el cercle des del pinso fins a la producció i la comercialització, amb unes botigues minoristes amb un nivell de qualitat alt que tenen la denominació Plana de Vic. Actualment tenen sis botigues, i la idea és que en totes les capitals de comarca pugui haver-hi botigues Plana de Vic. I entre l’any passat i aquest s’hi han incorporat tres entitats més.

L’una és Escaler, una altra cooperativa de serveis d’atenció a les persones. Amb aquesta incorporació visualitzem l’aposta del grup per aquest sector. Escaler té una gran trajectòria, entre altres àmbits, en qüestions d’infància. També hem integrat una entitat que no és una cooperativa, la Fundació Blanquerna, una institució universitària de reconeguda trajectòria al país. Això no vol dir que ens obrim a les fundacions; tenim molt clar que el nucli fonamental és el cooperativisme, tot i que excepcionalment, sempre que sigui estratègic per als interessos del grup i que hi hagi uns valors que no siguin contraposats, podríem estudiar la incorporació d’altres formes de societats. I al principi d’aquest any s’ha incorporat una entitat que crec que és un dels projectes cooperatius amb més potencial que s’han creat a Catalunya en els últims deu anys: Grup Cultura 03, un projecte que és capaç de portar el Time Out a Barcelona, muntar una editorial com Ara Llibres i fitxar una persona com l’Ernest Folch. A Cultura 03 són profundament cooperativistes, però al costat d’això parlen d’ambició i de competitivitat, i això és molt potent.

En el futur seguirem treballant la incorporació de noves cooperatives. En aquest aspecte, intentem sempre mantenir una certa discreció, però estem treballant algunes qüestions i jo crec que aquest any hi haurà una o dues incorporacions més.

Raimon Gassiot Ballbé Ex-libris, SCCL

Núm.

309

coop-309

17/4/08

12:17

Página 16

16 INTERNET

Videoconferència Una videoconferència és una comunicació simultània i bidireccional d’àudio i vídeo que permet mantenir reunions amb persones o grups de persones situades a llocs llunyans a les quals, per les circumstancies que siguin, no els és fàcil desplaçar-se. Aquest sistema pot proporcionar importants beneficis, com ara col·laboracions entre persones geogràficament distants, o una millor integració entre grups de treball.

La videoconferència és una tecnologia molt moderna, però se sap que el 1964 l’empresa nord-americana de telecomunicacions AT&T ja va presentar un prototip de videotelèfon que podia transmetre vídeo. A partit d’aquí, els anys vuitanta i noranta van ser un moment clau per al desenvolupament d’aquesta tècnica.

Actualment, la videoconferència es va imposant a les empreses com una alternativa als viatges de negocis. Cada vegada són més les empreses que en el moment de planificar reunions de negocis aposten més per les solucions de la videoconferència. Les enquestes resultants de la consulta a mil quatre-cents executius de set països europeus, denoten que una de cada tres reunions que actualment impliquen desplaçaments es podrien realitzar per videoconferència amb un cost molt competitiu i amb un estalvi considerable de temps. Aquesta nova tecnologia suposa actualment una alternativa creixent als viatges de negocis, ja que ja no són una eina reservada solament a la direcció general, sinó que és a l’abast de qualsevol empleat que ho necessiti.

El fet que les empreses inverteixin cada vegada més en solucions de videoconferència, en lloc d’utilitzar sistemes més tradicionals com ara multiconferència telefònica, s’explica, segons els fabricants d’aquests equips, perquè “el contacte visual ajuda a no perdre l’atenció, mentre que en les converses telefòniques el grau de concentració és molt més petit”.

Darrerament, els costos dels equips de videoconferència s’han moderat, la qual cosa ha permès que les petites i mitjanes empreses puguin accedir a aquesta tec-

Núm.

309

nologia, que fins fa poc era reservada a les multinacionals. Això ha estat possible gràcies a la tecnologia IP i les línies ADSL, que han abaratit molt els costos, i també hi ha influït la millora de la qualitat de les línies ADSL. Es coneix com a tecnologia IP o direcció IP un número que identifica de manera lògica, única i jeràrquica una interfase d’un dispositiu (habitualment un ordinador) dins d’una xarxa que utilitzi el protocol IP (Internet Protocol). És habitual que un usuari que es connecta des de casa seva a Internet utilitzi una adreça IP. Les línees ADSL són sistemes digitals de modulació de senyals que permeten la transmissió a través de la línia telefònica amb un elevat ample de banda i a gran velocitat.

Videoconferència per Internet Una de les coses més temptadores des del punt de vista dels negocis pot ser l’habilitat de comunicar-se sense cap cost, a temps real i mitjançant un ordinador d’escriptori. Aquestes conferències poden ser realitzades de moltes maneres: videoconferència d’escriptori —que vol dir mitjançant un ordinador—, audioconferència, conferència multimèdia, tot allò que s’anomenen converses en viu, etc. I tot això, per un cost veritablement assumible. Per exemple, volem reunir un grup de persones geogràficament disperses per poder tenir una reunió d’intercanvi d’idees. Hi ha programes de con-

ferències que permeten que els grups de treball utilitzin Internet per veure les cares dels altres en finestres al seu escriptori i sentir les seves veus mitjançant els altaveus dels seus ordinadors. Poden utilitzar el vídeo i l’àudio a l’ordinador de manera simultània, ja que per poder fer una videoconferència només cal una càmera digital connectada a l’ordinador — l’anomenada càmera web—, un micròfon o entrada d’àudio, i el programa adequat.

Les conferències poden ser configurades per ser fetes d’un a un, d’un a molts i de molts a molts. La majoria dels programes estan pensats des d’un punt de vista dels estàndards de la indústria, de manera que amb una connexió normal d’un mòdem RDSI —de l’anglès ‘xarxa digital de serveis integrats’— o ADSL, n’hi ha prou per començar a entrar en joc.

Malgrat que, com hem explicat, la videoconferència és una solució ràpida i econòmica per comunicar-se, a l’entorn empresarial encara es considera que el contacte personal és un dels principals motius per desplaçar-se.

Cal temps per anar assimilant totes les possibilitats que ens aporten les noves tecnologies, però personalment crec que l’important és saber quan és important el contacte personal i quant aquest contacte es pot fer via telemàtica.

Maria Lluïsa Navarro Assigem, SCCL

17/4/08

12:17

Página 17

XVI Premi JD - Finalista 17

Quesinor: Un episodi de la lluita pel cooperativisme a l’Equador.

“La leche crea desarrollo1” FOTO: JOSEP NEBOT

coop-309

U

n entapissat de prats d’herba de totes les tonalitats cobreix el paisatge fins a l’horitzó. Ens trobem a la zona dels Andes que hi ha més al nord de l’Equador, tocant a Colòmbia. Tot aquest verd no és d’estranyar si observem les privilegiades dades geogràfiques i climàtiques de la regió: més de 3.000 metres per sobre del nivell del mar, una humitat relativa oscil·lant entre el 80 i 90%, i la temperatura entre els 12 i 18 ºC. Enmig d’aquest espectacle natural s’entreveuen, als vessants de les muntanyes, petites comunitats de productors de llet. El 1996, catorze d’aquestes comunitats van iniciar una gran epopeia: la construcció de la primera cooperativa lletera del país.

Totes les comunitats que van decidir organitzar-se compartien una mateixa problemàtica essencial: el baix nivell d’ingressos de les seves famílies. Totes van aprofitar una oportunitat en comú: iniciar un projecte cooperatiu ramader-formatger amb l’ajuda del programa de cooperació internacional belgaequatorià “Queserías Sierra Norte (1996-2006)”, Quesinor.

Vaig tenir la privilegiada oportunitat de treballar al costat dels socis camperols en els últims anys del Programa i, entre altres activitats, vaig encarregar-me de recuperar i documentar la història de Quesinor, els encerts, les equivocacions, els resultats i els aprenentatges de tots els que vam participar en la formació de la cooperativa.2 El baix nivell d’ingressos d’aquelles famílies era causat, en part, per

una minsa rendibilitat de la producció lletera. Aquesta era causada per una multitud de factors: 1) dèbil posició del productor en la cadena agropecuària; 2) inexistència d’activitats de generació de valor agregat al producte bàsic; 3) baixos nivells de productivitat per finca i animal.

El vincle del productor lleter amb el mercat es cristal·litzava a través de la venda de la llet a l’intermediari present en la comunitat, que, al seu torn, la revenia a altres intermediaris, a les indústries o directament al consumidor. La gent de les comunitats recorda que, davant la manca d’alternatives per al productor, l’intermediari de torn imposava unes condicions d’intercanvi ben descoratjadores. Com més aïllada es trobava la comunitat d’una via principal, més exageNúm.

309

17/4/08

12:17

Página 18

18 XVI Premi JD - Finalista

rat era aquest esquema dominador-dominat, ja que les oportunitats de comercialització eren més limitades. La població ramadera era criolla (terme local que fa referència als animals que no han participat en programes de millorament genètic), i de mitjana una família posseïa quatre vaques, amb una producció mitjana per vaca de 6 litres/dia/període de lactància.

Es tracta de situacions de veritable subsistència.3 Les pastures eren naturals i no hi havia assistència veterinària ni de prevenció de malalties. Sigui per una qüestió cultural, econòmica o històrica, en les comunitats implicades en el projecte cooperatiu, el 1996 no hi havia cap organització de productors que pogués millorar aquestes penoses condicions. Miguel Cuasquer, dirigent de Quesinor, el 2005 ho recordava amb una frase: “No había esperanza y se vivía el día a día”.

La primera etapa (1996-1998) en el camí dels petits productors per in-

qualsevol regulació oficial sobre el contingut estatutari de les associacions, els grups van assumir un articulat respectuós amb els principis cooperativistes vigents en altres països amb més tradició en aquest sentit. Les associacions formatgeres, captant la llet del sector, van començar a elaborar formatges i altres derivats làctics i a comercialitzar-los directament als mercats locals, informals i poc exigents en qualitat. Cal recalcar que no se’ls regalà res, ja que el finançament va provenir de crèdits adaptats a la seva realitat, de manera que es va permetre el pagament de les quotes amb els excedents de les vendes dels formatges. Els socis diuen tots orgullosos: “Don Queso pagó la deuda.”

L’impacte en la comunitat va ser imminent i sorprenentment poderós: desaparegué l’explotació en el negoci de la llet a la qual estaven sotmesos la major part dels productors de les comunitats partici-

serir-se en el mercat amb millors condicions va ser l’organització de catorze associacions (una en cada comunitat) i la construcció per part de cadascuna d’una fàbrica formatgera. A més, les associacions es van organitzar per a la prestació de diversos serveis als socis i a la comunitat en general (atenció veterinària, farmaciola pecuària, caixa d’estalvis). Davant la manca de

pants en el Programa. Preus més justos i puntuals, millor estabilitat de preus, amb transparència i sense estafes. Amb molta satisfacció, alguns socis diuen: “Ahora nosotros manejamos el precio de la leche en la comunidad; el intermediario ya no juega, si la quesera cerrara, sería un caos sin fronteras.”

La millora dels ingressos dels ramaders no només va provenir dels

FOTO: JOSEP NEBOT

coop-309

Núm.

309

superiors preus de venda de la llet, sinó també dels excedents de la venda dels derivats làctics que, a nom de l’associació, es van traduir en inversions i serveis molt valuosos per als socis i la comunitat en general.

En aquest procés de consolidació de les associacions i els seus sistemes independents de producció i comercialització, s’inicià una segona etapa del Programa (19982000), sorgida de la necessitat de créixer i coordinar els fins ara meritosos però dispersos esforços. Les associacions van decidir constituir la Unión de Asociaciones Artesanales Queserías Sierra Norte Quesinor, la organització de segon grau, també de tall cooperativista, que gestionaria la marca comuna Quesinor i comercialitzaria els formatges de les associacions en mercats més allunyats, formals i exigents en qualitat. Així com les associacions gestionaven les seves fàbriques de formatge, la Unió va iniciar la gestió de l’anomenada Comercialitzadora: la fàbrica on es començà a rebre el formatge de més bona qualitat de les associacions, i a empaquetar-lo i comercialitzar-lo sota la marca Quesinor.

Així, tant la Unió com les associacions filials es van formar a partir de la reunió de persones que de manera voluntària pretenien satisfer una sèrie de necessitats comunes mitjançant les seves empreses, de propietat conjunta i gestió democràtica. L’èxit fou tan gran que l’any 2000 el formatge Quesinor ja es podia trobar a les prestatgeries dels principals supermercats de les més grans ciutats del país (Quito i Guayaquil), amb unes vendes només de la Comercialitzadora de prop de 20.000 dòlars nord-americans (USD) mensuals. Les associacions, a més de continuar abastint les necessitats del seu mercat local, ara tenien la responsabilitat compartida i estatutària de proveir la Comercialitzadora.

Ara bé, a diferència de les associacions, cal recalcar que en aquest punt la situació de la Comercialit-

17/4/08

12:17

Página 19

FOTO: JOSEP NEBOT

coop-309

zadora no era ni autogestionària (el Programa protagonitzava la seva gestió) ni sostenible (tot i el fort creixement en vendes, l’empresa de la Unió encara no arribava al seu punt d’equilibri, i el Programa en subvencionava les pèrdues, sota la concepció que el procés es trobava en plena fase d’estructuració i aprenentatge de tots els agents involucrats, camperols i tècnics del Programa). Els dirigents de la Unió reconeixen un cert endormiscament: “La Unión tuvo la falencia de no liderar ese trabajo de construcción institucional en lugar de los técnicos del Programa.”

Per tal d’arribar a l’assoliment de metes pendents (rendibilitat econòmica de la cadena de productes làctics Quesinor, mentalitat empresarial dels camperols, estabilitat en la qualitat, establiment de polítiques de mercat i sistemes de presa de decisions, transferència administrativa, etc.), el Programa es va estendre en una nova etapa (2001-2006). En aquesta etapa, la Unió rebé definitivament la responsabilitat de gestionar la Comercialitzadora i construí la seva pròpia planta per comercialitzar la dotzena de derivats làctics Quesinor (formatge mozzarella, fresc, fumat, madur, mantega, etc.). Les vendes de la Comercialitzadora el 2003 van arribar a quasi 54.000 USD mensuals. Aquest procés de

transferència de responsabilitats obligava a canviar el model mental dels protagonistes: “Los técnicos del Programa nos decían: «¡Ustedes tienen que pedir cuentas, la empresa es de ustedes!» [...] ahí empezamos a empoderarnos de la empresa... Porque quizás antes no la tomábamos como nuestra, simplemente entregábamos el producto e íbamos a cobrar... Con el tiempo nos dimos cuenta que éramos nosotros quienes nos íbamos a quedar con Quesinor.”

El model orgànic de la Unió l’encapçalava un Congrés anual, un Comitè Executiu de reunió mensual (format per un representant de cada associació) i la Gerència de la Comercialitzadora. No cal insistir gaire en l’enorme repte que va suposar la formació tècnica, politicogerencial i motivacional de tants camperols, la majoria dels quals no havien acabat ni l’educació bàsica, convertits ara en vertaders empresaris.

Tot i els immensos avenços, un dels punts més dèbils de Quesinor era el fet de no aconseguir nivells adequats de comprensió i desenvolupament d’habilitats gerencials per part dels dirigents. El Comitè Executiu de la Unió no aconseguia exercir un adequat control ni una orientació estratègica a l’empresa.

Després de vuit anys d’un model orgànic inoperatiu, s’inicià la in-

XVI Premi JD - Finalista 19

vestigació per a modificar-lo. En aquest sentit, la visita de l’equip directiu de la Unió a l’empresa argentina SANCOR, la cooperativa lletera més gran de Llatinoamèrica, va fer llum per definir una nova estructura: es van institucionalitzar els consells d’administració i de vigilància. De reunió setmanal i amb només tres membres, aquests nous organismes van permetre corregir el problema de desvinculació entre les organitzacions de base i l’entitat de segon grau, van permetre separar la presa de decisió operativa dels temes polítics o institucionals (concentrats ara al Comitè Executiu), i es van constituir en veritables eines gerencials de suport i control de l’administració de la Comercialitzadora.

De totes maneres, aquests bons resultats quedaven cada vegada més apaivagats a mesura que el Programa avançava i s’acostava a la seva finalització. El suport tècnic, logístic i econòmic del Programa havia emmascarat una realitat ben obscura: l’empresa Comercialitzadora no havia superat el punt d’equilibri per un bon tros i seguia sobrevivint gràcies a les subvencions de l’ajuda internacional. Més greu encara: la interacció durant tants anys entre el Programa, la gerència i els camperols dirigents no va aconseguir crear una cultura científica en el maneig de l’empresa (molts productes s’anaven venent a pèrdua, hi havia maquinària infrautilitzada i logística ineficient, etc.). L’enganyosa tranquil·litat es va anar transformant en ansietat i corredisses.

Vicente Nénger, president de la Unió el 2005, remarca els dèficits del Programa: “Antes creíamos que la Comercializadora estaba ganando, pero en realidad el Programa estaba inyectando dinero.”

La manca d’una bona qualitat y homogeneïtat en els productes (fabricats en 14 diferents petites fàbriques molt allunyades de la central Comercialitzadora) va representar una de les majors preocupacions que feia perillar la permanència en els mercats més exigents de les

Núm.

309

17/4/08

12:17

Página 20

20 XVI Premi JD - Finalista

grans ciutats. La desesperació després d’aplicar infructuosament una multitud de sistemes de control va dur a la centralització de la producció de determinats productes.

A més de garantir de millor forma la qualitat, suposava un estalvi en costos per aprofitament d’economies d’escala i una flexibilització del procés producció-comercialització, doncs es reduïa la dependència de les Associacions i s’evitava la incontrolable variabilitat de les entregues de formatge de les mateixes. És clar, aquesta estratègia s’oposava frontalment a la concepció inicial del Programa, basada en la potenciació del desenvolupament comunitari a partir de les petites fàbriques formatgeres.

En aquest punt, la centralització de tots els processos productius va preocupar seriosament les associacions, acostumades a produir formatge, entregar-ne la major part a la Comercialitzadora i cobrar cada quinze dies. La discussió interna va ser un constant diari. El canvi era impensable.

Durant l’any 2005, van succeir dos esdeveniments d’una transcendència especial en la història de Quesinor: el tancament de les importacions de llet en pols al país i l’expulsió dels productes Quesinor de les principals cadenes de supermercats per incompliment dels estàndards mínims legals de qualitat.

Núm.

309

Com a conseqüència del primer esdeveniment, el preu de la llet va despuntar de 0,18 USD a 0,28 USD, i això va desencadenar una oportunitat per a Quesinor i les associacions fins ara no discutida: captar llet, refredar-la i comercialitzar-la en estat fluid a la indústria. Quesinor i les associacions s’endeutaren per adquirir tancs de refrigeració. Això no només va suposar l’aprofitament de bones rendibilitats en la venda de la llet fluida, sinó que va permetre la superació de dos obstacles que des dels inicis Quesinor havia anat patint: 1) ara les associacions podien cap-

tar una quantitat de llet il·limitada i no només la que les previsions de venda de formatge els permetia; 2) ara la Comercialitzadora podia científicament produir la quantitat de formatge que el mercat demanava. Els directius de l’empresa deien: “Por fin hemos pasado de vender lo que producíamos a producir lo que se va a vender.”

El segon esdeveniment va precipitar les vendes a nivells de 5.000 USD mensuals (enfront dels 40.000 USD mensuals que s’havien mantingut durant els dos últims anys).

George Lecock, director belga del Programa, recorda amb impotència: “La dinàmica fins aleshores havia sigut fer un pas endavant obrint mercat, i dos passos enrere perdentlo per qualitat o desproveïment.”

Després de nou anys de lluita fallida per la qualitat, la Unió prengué la decisió estratègica de centralitzar el 100% de la producció de derivats làctics a comercialitzar sota la marca Quesinor, deixant que les associacions continuessin produint per proveir els seus propis mercats. El Programa, en les seves últimes accions, va estudiar i acceptar el projecte de centralització i dedicà els últims 15.000 USD a reestructurar la planta Comercialitzadora. S’arribà, doncs, a un model cooperatiu de segon grau “híbrid”, que combinava una estruc-

FOTO: JOSEP NEBOT

FOTO: JOSEP NEBOT

coop-309

17/4/08

12:17

Página 21

XVI Premi JD - Finalista 21

FOTO: JOSEP NEBOT

coop-309

tura de segon grau en l’esfera política, amb una estructura de primer grau en l’esfera productiva, i això permetia un maneig empresarial més eficient.

L’engegada de la planta central va permetre la recuperació de part dels mercats perduts o momentàniament abandonats, i es va arribar a un nivell de vendes de 16.000 USD mensuals, molt per sota, però, del punt d’equilibri.

Durant aquestes importants reestructuracions (que van suposar noves inversions i molt d’esforç per part dels ja esgotats dirigents) la Comercialitzadora va anar agreujant la seva situació financera, i la credibilitat de la Unió començava a trontollar, especialment davant els retards cada vegada més prolongats en els pagaments del formatge i la llet entregats per les associacions. La governabilitat es complicava.

La situació de la Unió a mitjan juliol del 2006 era crítica. La Comercialitzadora es trobava en situació de fallida, i les associacions de base amb dificultats per exercir els seus serveis i efectuar puntualment els pagaments de la llet als productors. El Programa havia finalitzat.

Com a única sortida, el Comitè Executiu va decidir tancar la planta central i iniciar un procés de venda d’actius per pagar els deutes intern i extern, i així recuperar

la credibilitat dels socis.

Cal dir que la Unió, com a estructura associativa, no va abandonar mai el seu paper de prestadora de serveis als socis. Fins i tot en aquests períodes de més crisi, la Unió va gestionar projectes de foment de la producció ramadera i de crèdit agrari a molt baix interès.

La Unió ha mantingut i manté el seu poder de convocatòria. La participació de les seves associacions de base s’ha fet palesa en les reunions mensuals del Comitè Executiu i en el IX Congrés (2007), en el qual es va decidir per unanimitat continuar amb l’enfortiment de l’organització mitjançant la prestació de serveis reprenent les finalitats i mitjans consagrats als Estatuts Socials.

El setembre del 2007, les associacions estan treballant normalment i la Unió està negociant amb l’empresariat de la província una aliança estratègica que beneficiï les dues parts per posar de nou en funcionament la planta central.

Més bons preus de la llet, més producció i més productivitat (“Más gente con vacas, gente con más vacas, y vacas más productivas”, assenyala Edmundo Narváez, director equatorià del Programa), preus més barats de productes agropecuaris a disposició de les comunitats més aïllades, generació de llocs de treball, construcció d’un capital

empresarial (generació d’un esperit emprenedor, capacitats tècniques i gerencials, posicionament en el mercat, maquinària i construccions productives), millorament de pastures, de la genètica dels animals, del maneig ramader, accés al crèdit agropecuari i a altres serveis insospitats en indrets tan remots, etc., són alguns dels resultats dels primers deu anys de treball del procés de construcció de Quesinor, un referent indiscutible en el desenvolupament d’iniciatives de cooperativisme agropecuari en zones pobres, i no només a l’Equador, sinó arreu de Llatinoamèrica.

El cooperativisme agrari català i europeu va començar al final del segle XIX. L’empresa lleidatana Societat Cooperativa CADÍ ja té noranta-dos anys d’història. Sancor en té quasi setanta. Tenint en compte que el cooperativisme agrari equatorià es pot dir que encara ni ha començat, i que Quesinor només ha tingut la oportunitat de viure deu anys, de ben segur que en seguirem sentint a parlar.

“Afortunadamente hemos abierto los ojos, y todos los aciertos y errores cometidos nos sirven hoy para reconstruir nuestra empresa, tanto en lo personal como en lo material”, Vicente Nénger, president de la Unión de Asociaciones Artesanales Queserías Sierra Norte Quesinor.

Josep Nebot

1. Washington Cerón, dirigent de Quesinor (2005).

2. Vaig formular i executar un projecte de sistematització de l’experiència de Quesinor, el text final del qual es troba publicat a www.grupochorlavi.org/Mercados “Sistematización participativa de la experiencia metodológica y los impactos de Quesinor y las iniciativas microempresariales vinculadas”. Fondo Mink’a de Chorlaví (2005).

3. La zona on s’ubica l’experiència de Quesinor és una de les més pobres de la regió andina equatoriana. Hi ha diversos estudis que demostren aquesta preocupant situació. El Projecte Manrecur II/FUNDAGRO va revelar que ja des del 1997 la província més al nord del país, on es desenvolupà principalment el Programa Quesinor, tenia un percentatge de pobresa del 78,5%, superior a la mitjana del país (74,9%) (http://www.condesan.org/memoria/ECU0100.

PDF Núm.

309

coop-309

17/4/08

12:17

Página 22

22 Medi ambient

Canvi climàtic: un concepte complex i una realitat que mereix una reflexió “La vida a la Terra ens transmet un avís urgent sobre el fet que cal combatre el canvi climàtic, i amb una urgència i a una escala que fins avui no s’havia plantejat” Thomas Lovejoy

GODREJ, D. Canvi climàtic. Barcelona: Intermón Oxfam, 2002. 142 p.

Exposa les repercussions del canvi climàtic sobre la salut, l’agricultura, la ramaderia i els ecosistemes.

Introducció

GUESNERIE, R. ¿Nos llevará a la ruina combatir el efecto invernadero? Tres Cantos: Akal, 2006. 64 p.

Planteja quin serà el cost de les polítiques de control de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Aquest article conté un recull de llibres i webs adreçats a educadors, a voluntaris i a totes les persones interessades a aprofundir en els seus coneixements i reflexions sobre les causes i efectes de l’anomenat canvi climàtic i a trobar eines per promoure en els grups en els quals exerceix la seva activitat l’interès i la capacitat d’actuar en la prevenció i la solució del més gran desafiament ambiental del nostre segle.

… Lectures BINDÉ, J. Firmemos la paz con la Tierra. Barcelona: Icaria, 2007. 144 p.

Recull la sessió dels Diálogos del siglo XXI organitzada per l’autor a la Unesco i dedicada al tema “¿Quin futur per a l’espècie humana? ¿Quin futur per al planeta?”

Cambio climático: Carpeta de información [en línia]. Suïssa: PNUMA, UNFCCC, 2004 [Consulta: 24 octubre 2007].

Disponible a: <http://unfccc.int/resource/docs/publications/infokit_2004_sp.pdf>.

Lectura que ens ajuda a comprendre el sistema climàtic, els canvis que s’originen i les seves conseqüències. També presenta la resposta internacional al canvi climàtic.

Canvi climàtic. Perspectiva ambiental [en línia] (març del 1998), núm. 12. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, 1995. Disponible a: <http://www.ecoterra.org/data/pa12.pdf>.

Monogràfic que dóna a conèixer algunes de les claus per comprendre el canvi climàtic.

Canvi climàtic: Som a temps d’aturar-lo?: Informe 2007 de l’Observatori del Risc. Barcelona: Institut d’Estudis de Seguretat, 2007. 303 p. Hi destaquem l’aportació de dades locals.

GEO4: Perspectivas del medio ambiente mundial.

2007.

Núm.

309

Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya: Resum executiu. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, 2005. 214 p. Recull l’estat del coneixement sobre el canvi climàtic a Catalunya. Tant el resum executiu com el text complet es poden consultar al web: www.gencat.net/cads.

JACQUES, G.; LE TREUT, H. El Canvi climàtic.

Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2005. 160 p.

Explica i desmitifica el clima i la seva evolució actual amb una perspectiva històrica.

L’estat del món: Informe del Worldwatch Institute sobre el progrés cap a una societat sostenible.

Barcelona: Centre Unesco de Catalunya, 1993.

LOVELOCK, J. La venganza de la Tierra. Barcelona: Planeta, 2007. 250 p.

L’autor argumenta que, malgrat que el canvi climàtic és inevitable, encara no és tard per sortir-se’n. Proposa solucions realistes per fer front a aquesta crisi.

LUDEVID, M. El canvi global en el medi ambient: Introducció a les seves causes humanes. Barcelona: Proa i Universitat Pompeu Fabra, 1995. 350 p.

LLEBOT, J. E. El temps està boig? I setanta-quatre preguntes més sobre el canvi climàtic. Barcelona: Rubes, 2007. 221 p.

Dóna resposta de manera concisa i senzilla a moltes preguntes relacionades amb el clima.

coop-309

17/4/08

12:17

Página 23

Medi ambient 23

RAWORTH, K. Adaptarse al cambio climático: Qué necesitan los países pobres y quién debería pagarlo [en línia]. [Madrid]: Oxfam, 2007 [Consulta: 24 octubre 2007]. Disponible a: <http://www.intermonoxfam.org/ UnidadesInformacion/anexos/8404/070529_Ada ptarse_al_cambio_climatico.pdf> Informe que presenta les dimensions del desafiament econòmic que ha d’afrontar el món.

RUIZ DE ELVIRA, A. Quemando el futuro: Clima y cambio climático. Tres Cantos: Nivola, 2001. 126 p.

A través de la història de tres joves s’explica que el canvi climàtic s’està produint a passos de gegant.

Signes vitals: Les tendències ambientals que configuren el nostre futur. Barcelona: Centre Unesco de Catalunya, 1996.

(Tots): Quaderns d’educació ambiental. Barcelona: Centre Unesco de Catalunya, 1993. Revista electrònica consultable al web: www.tots.net.

Dos dels monogràfics estan dedicats al canvi climàtic i a la contaminació atmosfèrica.

sobre el canvi climàtic i eines per reduir, comptabilitzar i compensar les emissions de CO2. www.compartir.org Un bon exemple per practicar la mobilitat sostenible. www.crimenesdelucindo.org Problemàtica de la tala dels arbres de la selva de Lucindo del Brasil. El format és molt original, ja que simula una acusació a l’internauta com a part implicada en els delictes ambientals comesos en la desforestació mundial. www.edu3.cat Portal educatiu audiovisual. Fent una petita recerca, hi trobareu els vídeos Qüestió d’equilibri, L’era de l’hidrocarbur, L’efecte hivernacle, entre d’altres. www.ipcc.ch Web de referència científica sobre el canvi climàtic. www.mma.es/portal/secciones/cambio_climatico Web del Ministeri de Medi Ambient.

… Webs http://ec.europa.eu/environment/climat/campaign/i ndex_es.htm Web de la Comissió Europea sobre el canvi climàtic. Us recomanem els apartats “Para centros escolares” i “Recursos”. http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/C_climatic Portal de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic.

Presenta informació sobre les actuacions i els acords a escala nacional i internacional. Inclou recursos pedagògics. www.avesyclima.org Dóna informació del programa “Red Fenológica Nacional”, que pretén detectar l’efecte del canvi climàtic sobre alguns aspectes de la biodiversitat.

www.mycarbonfootprint.eu/es/ Calculadora de carboni amb propostes per reduir les nostres emissions de carboni personals. www.terra.org Plana de la Fundació Terra. Hi destaquem la campanya “Jo sóc la solució” (www.josoclasolucio.com). www.wwf.es/cambioclimatico/cambioclimatico.php Apartat sobre canvi climàtic del web de WWF/Adena.

Yolanda Monteiro i Hilda Weissmann Societat Catalana d’Educació Ambiental- SCEA

www.ceroco2.org Recurs d’Accionatura. Vol sensibilitzar les persones i organitzacions sobre la seva responsabilitat en l’escalfament del planeta. Ofereix informació Núm.

309

coop-309

17/4/08

12:17

Página 24

24 Ressenya

RIECHMANN, Jorge (Coord.)

Ética ecológica. Propuestas para una reorientación.

Montevideo: Nordan, 2004 / Barcelona: Icaria, 2004

L

libre editat per Nordan Comunidad del Sur de Uruguay i coeditat amb l’Instituto Sindical de Trabajo, Ambiente y Salud; Sociedad Española de Agricultura Ecológica; Fundación César Manrique; Fundación Ecología y Desarrollo; Betiko Fundazioa; UITA; Ediciones del Genal i Icaria Editorial.

No és normal començar una ressenya citant els editors, però cal felicitar tot allò que sigui sumar esforços i recursos per un objectiu com el que es proposa.

A més, és una obra col·lectiva coordinada per Jorge Reichmann, que ha aconseguit que diversos autors de diverses disciplines aboquin els seus coneixements, sabers, preocupacions i intuïcions.

Tots ells, amb àmplia experiència en el món de la investigació i la docència i de reconeguda vàlua.

Vagi, doncs, per endavant un reconeixement a tots aquests esforços col·lectius per apropar de manera interdisciplinària l’ètica ecològica.

De contingut dens, tot el llibre traspua una intensa preocupació serena. Mostra uns amplis coneixements dels autors en cadascun dels àmbits, i s’hi nota la intenció de fer-nos-els propers i assimilables sense perdre el rigor científic necessari.

Cal reconèixer, però, que la lectura del text requereix, per al profà en certes disciplines, fer un petit esforç, que ha de veure’s superat per l’atenció, l’interès i la importància del tema. Ningú ha veure’s impedit de llegir-lo i de treure’n el suc que conté, que és molt.

No és cap manual. I tampoc pretén quedar-se en abstraccions.

Núm.

309

Pren el pols des de diversos plans a una realitat summament preocupant, ja que ens hi va la nostra pròpia existència. Tots manifesten que, davant d’una agressió dels humans tan intensa i tan greu a la natura i, en definitiva, a nosaltres mateixos, cal una reorientació urgent feta des de l’ètica: des d’allà on ens surt el més noble valor humà, que després es concreta en actitud. Una pràctica absolutament transversal, amb tothom implicat i amb una voluntat plenament assumida. Manifesten que aquesta agressió sense contemplacions feta per l’home d’avui és d’una irresponsabilitat que només té un nom: l’egoisme d’una societat despietada, que ha perdut una visió del seu propi horitzó finit.

Tots els autors, des dels seus diversos punts de vista, són unànimes a l’hora d’apel·lar a la responsabilitat dels qui tenen poder, persones i institucions, que són els responsables més grans i els que més poden fer per revertir un procés que ens aboca al desastre existencial, dit ras i curt, sense cap mena d’exageració. No se n’estan d’assenyalar que el tipus d’economia en la qual estem instal·lats cada vegada va sent més com un carro desbocat.

Els títols de les aportacions diuen prou sobre els temes que tracta cada autor i sobre la seva magnitud. Una ètica per la sostenibilitat.

Manifest per la vida. Moviment de justícia ambiental; estratègia argumentadora i força simbòlica. Ètica i conflictes mediambientals per a aquest segle. Una ètica ambiental igualitària i compassiva. De la reivindicació ambiental i els drets humans. ¿Qui representa les genera-

cions futures? Certeses i dilemes de la ciutadania ecològica dins una política global. Anàlisi estratègica d’un conflicte ecològic. Els drets dels animals: un repte per a la ètica. Cap a una agroètica: sobre ètica ecològica i activitat agropequària. El reencantament del món: idees per una ètica-estètica des de la dimensió ambiental. Ecofeminismes: la sostenibilitat de la vida humana com a problema, entre d’altres.

El llibre ens porta a tenir un coneixement més gran, amb aval científic, d’una realitat per una sensibilitat creixent —tot i que encara minoritària—, m’atreviria a dir superficial per als uns i catastrofista per als altres. Cal calibrar la realitat des d’un coneixement més profund i fer que emergeixi com l’exigència d’una nova ètica sentida i expressada per la societat sencera. La seva lectura atenta i en silenci ens pot ajudar molt.

Josep Busquets Rocaguinarda, Sccl

coop-309

17/4/08

12:17

Página 25

Pensem-hi 25

La Garrotxa dels Colom

U

n dia d’aquests m’he trobat, una vegada més, parlant de la cooperativa La Fageda.

He explicat les seves especials característiques com a obra social, he lloat la seva organització i la qualitat dels seus productes làctics. I he subratllat la capacitat imaginativa dels seus dirigents, que els ha dut a empescarse activitats tan originals com ara la cura dels boscos –professionalment, guanyant-se el contracte municipal quan l’ajuntament en va obrir el concurs públic- i les passejades turístiques en tartana.

Però estàvem parlant de La Garrotxa, i en aquesta comarca hi ha moltes coses molt interessants, a més a més de les magnífiques iniciatives de la nostra modèlica cooperativa. Per exemple: els vols en globus. Perquè una de les possibilitats que hi ha per fer excursions pel paisatge garrotxí és la de passejar-s’hi pel damunt –volcans inclosos- en un globus aerostàtic. Jo només ho he fet una vegada, ja fa uns anys, però us asseguro que va ser una experiència agradabilíssima. I no tan sols per la cosa turística. En conservo també algunes sensacions humanes que em van resultar molt enriquidores.

Començo a explicar-vos-les a partir d’una curiosa coincidència. Probablement la gent cooperativista que em llegeix es recordarà del fet que l’iniciador de la cooperativa La Fageda es diu Colón. Doncs resulta que els iniciadors dels vols en globus per La Garrotxa, allà per Santa Pau, són quatre germans que es diuen Colom. Vet-ho aquí: “Vol de Coloms”, que es diu la seva empresa. Són gent ferma, sòlida. Tan sòlida com les seves idees, tan fer-

ma com els seus motius. Amb tota senzillesa, m’ho explicaven: “Nosaltres volem viure de la terra i a la nostra terra. Però la feina de pagès no ens dóna per viure tot l’any. I no volem emigrar. Volem viure aquí, a casa nostra.” Aleshores, s’han inventat feines per complementar aquests dèficits que la feina del camp els produeix. Una d’elles és això de portar gent a volar en globus. És un tipus d’excursió que jo recomanaria a tothom.

Però és que, a sobre, a nosaltres, la gent del món cooperatiu, aquesta activitat ens semblarà, a poc que hi parem compte, una cosa d’absolutament nostra. Fixem-nos-hi.

Negoci propi, en el qual els propietaris treballen amb les pròpies mans. Activitat ben pensada, ben organitzada, i per a la qual ha calgut planificar la col·laboració d’un

hotelet d’allà a prop i d’un petit restaurant on, acabada l’activitat, hom va a fer un “esmorzar de forquilla” que, per la solidesa i l’horari és pràcticament un dinar. Organització que funciona com un rellotge i que és portada per gent senzilla i simpàtica. Ens sentim a casa nostra. Jurídicament no són cooperatives, no. Però tot plegat s’assembla molt a aquest món cooperatiu, humà i civilitzat, en el què tots nosaltres somniem. Òndia, ara que me n’adono: si estic fent publicitat d’una empresa!

Mira, no me n’avergonyeixo gens.

S’ho tenen ben merescut. I, a més a més, si m’arribeu a fer cas, us estic fent un servei.

Santos Hernández.

Abril 2008.

Núm.

309

coop-309

17/4/08

12:17

Página 26

26 Biblioteca/llibres

Donació gratuïta de llibres N La Biblioteca de la Fundació Roca Galès està al servei de totes aquelles persones que volen consultar temes referents a cooperativisme i economia social.

N Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones i entitats que amb les seves donacions han contribuït a assolir els 5.000 exemplars que actualment la nostra biblioteca pot oferir als seus lectors.

N Segueixen arribant nous llibres, i a fi d’obtenir l’espai necessari, hem cregut oportú fer una reestructuració de la biblioteca, retirant les obres de les quals disposem més d’un exemplar, i d’aquelles que no tracten específicament dels temes sobre els quals estem especialitzats.

N Cada mes, la biblioteca de la Fundació Roca i Galès publicarà a Cooperació Catalana un llistat de quinze títols d’aquest tipus de material.

N Aquests llibres podran ser obtinguts de forma gratuïta per qualsevol persona o entitat que hi estigui interessada.

N Com obtenir aquests llibres: – Cal demanar-los per telèfon o per fax a la bibliotecària en horari de la biblioteca.

– Durant un període de trenta dies posteriors a la seva publicació.

– Els llibres s’hauran de recollir a la Fundació Roca i Galès i prèviament s’haurà d’omplir una fitxa amb les dades personals.

– En cap cas no es podrà fer un ús comercial del material obtingut.

– Les peticions seran ateses per rigorós ordre de comanda.

Núm.

309

1. AMAT, Joan - AMAT, Oriol. Contabilidad para cooperativas. Barcelona: CEAC, 1984 2. ALONSO SOTO, Francisco. La alternativa del cooperativismo sanitario.

Madrid: Gabinete de Estudios y Promoción del Cooperativismo Sanitario, 1986.

3. BAAS, Émile. Introducción crítica al marxismo. Barcelona: Nova Terra, 1970.

4. BERNAL, M. Dolors; CORBALÁN, Joan. Eines per a treballs de memòria oral. Barcelona: Memorial Democràtic, 2007.

5. Carta a una maestra. Alumnos de la escuela Barbiana. Barcelona: Nova Terra, 1976.

6. CALVO RUFANGES, Jordi. El Fòrum Social Mundial. Nous camins per canviar el Nón. Barcelona: Justícia i Pau, 2008.

7. Cooperació empresarial i cooperatives de serveis. Eines per a dirigir.

Barcelona: Federació de Cooperatives de Serveis de Catalunya, 2005.

8. Cómo adaptar los estatutos de las cooperativas andaluzas a la nueva ley. Junta de Andalucía, 1985.

9. LAMM, Hermann. El moviment cooperatiu a Suècia. Barcelona, 1977.

10. LEBRET, L.-J. Suicide ou survie de l’Occident? París: Économie et humanisme. París: Les Éditions Ouvrières, 1958.

11. PAZ CANALEJO, Narciso; VICENT CHULIA, Francisco. Comentarios del código de comercio y legislación mercantil especial. Vol. 3. Madrid: Revista de Derecho Privado, 1994.

12. PÉREZ GRACIA, José. Iniciación al cooperativismo. Saragossa: Aecoop- Aragón, 1978.

13. Rapport sur les activités du Conseil de l’Europe. Septembre 1977 oût 1978. Council of Europe. Conseil de l‘Europe.

14. Residuos tóxicos y peligrosos. Tratamiento y eliminación. Madrid: Monografías de La Dirección General de Medio Ambiente, 1989.

15. VALLÈS CASANOVA, Xavier. Les malalties negligides de l’Àfrica negra.

Barcelona: Justícia i Pau, 2007.

Biblioteca de la Horari: dilluns i dimecres de 10 a 13 h. dimarts i dijous de 16:30 a 19 h.

Telèfon 93 215 48 70 Fax 93 487 32 83 a.e.: biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org

coop-309

17/4/08

12:17

Página 27

Biblioteca/Revistes 27

Retalls

EMPRESA Y TRABAJO.COM

ANNALS OF PUBLIC AND COOPERATIVE ECONOMICS/ANNALES DE L’ÉCONOMIE PUBLIQUE, SO-

Núm. 8. Març i abril del 2008 COCETA. Madrid prensa@coceta.coop

CIALE ET COOPÉRATIVE

Publicació en llengua castellana, editada per la Confederación Española de Cooperativas de Trabajo Asociado. A manera de notícies breus, ens informa del món de les cooperatives a l’Estat espanyol, també a escala internacional, i a escala autonòmica. En destaquem les notícies següents: “Les dones i el cooperativisme”; l’entrevista al president de Coceta, amb el destacat “El cooperativisme representa una recerca empresarial imaginativa”; “Més cooperatives de turisme”, on es destaca el llarg camí que encara ha de recórrer el turisme rural espanyol per poder satisfer la forta demanda. A escala internacional, destaquem els títols següents: “El Japó continua liderant el rànquing mundial de cooperatives i mútues”, “Els indis s’uneixen en una cooperativa per produir pel·lícules”, “Nou-centes cooperatives elèctriques produeixen als EUA energia per a trenta-sis milions de membres”, “Cooperatives europees i diàleg social”. I a escala de Catalunya destaquem: “Una fundació gestionarà els fons d’Ecotècnia”, “El cooperativisme ja té la seva pròpia societat de capital de risc”, “La inauguració del projecte Fiare dóna un nou impuls a les finances ètiques a Catalunya”.

Núm. 1. Març del 2008 Ciriec Internacional. Lieja apce.ciriec@guest.ulg.ac.be www.blanckwellpublishing.com/jounrnals/APCE www.periodicals.comblackwell.html Revista en anglès i francès. Se’n publiquen quatre números l’any, i en aquest número s’estrena disseny de portada. Revista fundada l’any 1908, vol ser un mitjà de difusió d’articles d’alt nivell científic i pràctic en els camps de les empreses de participació, nova economia de reglamentació, economia de recerca, participació dels treballadors, economia social, associacions, cooperatives etc. Reproduïm part d’alguns dels títols d’aquest número: “Les directrius de les capacitats d’Amartya Sen: ¿Quines lliçons en aporta a l’economia social?”.

A la primera part de l’article s’exposa l’enfocament de capacitats, i a la segona es mostra la utilitat teòrica i pràctica de l’economia social. “Eficiència i supervivència: L’impacte de l’acord final del cafè a les cooperatives cafeteres de Costa Rica, del 1998 al 2005”. L’article planteja els problemes d’aquestes cooperatives i la seva supervivència a la crisi. Un 40% de les cooperatives de la producció nacional de cafè del país són cooperatives. “La utilitat de la informació comptable per a la mesura de l’eficiència tècnica a les cooperatives agràries”.

Estudi on es valora la eficiència tècnica de les cooperatives agràries amb DEA, o si és millor mesurar-ho amb les tècniques tradicionals.

TRIODOS magazine Núm. 107. Gener-març del 2008 Brussel·les info@triodos.be www.triodos.be Revista en llengua francesa editada per la Banque Triodos, de caràcter trimestral. En reproduïm part del contingut: “Jornades de portes obertes a Triados”, “A Waremmme,la cultura és ciutadana!”, “El parc eòlic de Gué-

henno”, “Un nou futur a la butxaca”, on se’ns explica l’experiència d’una cooperativa que ofereix acompanyament domiciliari a persones amb alguna disminució i que, pel fet de ser cooperativa, amb l’ajuda de Banque Triodos, ha trobat el seu lloc a la societat. “La borsa sota la mirada crítica de Triodos Research”, “Diàleg crític a la cooperació activa” i “Diàleg sobre el canvi climàtic, són altres articles que trobem en aquest número.

Elisenda Dunyó Núm.

309

coop-309

17/4/08

12:17

Pรกgina 28