Cooperaciocatalana 304

coop-304

21/11/07

12:54

Página 1

Novembre 2007 • revista mensual • any 28è • PVP 2 € • edita Fundació Roca i Galès

304

SALUT COOPERATIVA

coop-304

21/11/07

12:54

Pรกgina 2

coop-304

21/11/07

12:54

Página 3

304

Revista mensual - Any 28è Novembre 2007

Editora Fundació Roca i Galès

SUMARI

Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 cc@rocagales.org www.rocagales.org

Tornaveu

Amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya

Noticiari

6

Les nostres cooperatives

9

Coordinació Agnès Giner Consell de Redacció Josep Busquets, Núria Esteve, Raimon Gassiot, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Santos Hernández, Esteve Puigferrat i M. Lluïsa Navarro.

Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits.

Foto coberta: 2n Premi “La bicicleta a la ciutat” © Manel Chico Disseny l’Apòstrof, SCCL Disseny coberta Francesc Boixader Maquetació i impressió El Tinter, SAL (empresa certificada ISO 9001, 14001 i EMAS)

Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415 Aquesta revista ha estat impresa sobre paper ecològic de 140/90 gr amb un procés de fabricació sense clor ni blanquejants òptics

4

Josep Ma. Miserachs

Editorial

5

Salut Cooperativa

Federació Farmacèutica, Sccl Francesc Vila

Entrevista

13

Serrat Camps: “La nostra maquinària són les persones”.

Raimon Gassiot

XVI Premi Periodístic Jacint Dunyó

16

Veredicte del Jurat

XVI Premi Periodístic Jacint Dunyó - Guanyador

17

“Expressar solidaritat”, l’Aliança Cooperativa Internacional i el moviment cooperatiu català 1895-1939 Jason Garner

Medi ambient

21

Els horts escolars urbans:una experiència educativa i vital en el marc de les Agendes 21 Escolars Joan Solé

Pensem-hi

25

Escenes com aquesta es descabdellen sovint, que deia Espriu Santos Hernàndez

Biblioteca Donació Retalls Elisenda Dunyó

26 27

21/11/07

12:54

Página 4

Un parell de preguntes (que són tres) a Josep Maria Miserachs Sancho (Sabadell, 1938), empresari

Tornaveu

coop-304

Què li resulta atractiu del cooperativisme?

Des dels inicis del cooperativisme s’ha millorat moltíssim, en especial per la diversificació de tipologies que s’ha produït. Ens trobem amb cooperatives agràries, però també de serveis i de producció de tota mena. En tot cas, sempre ha inspirat el cooperativisme no tant l’afany de lucre individual, sinó el de tot el col·lectiu que intervé a l’empresa i se’n beneficia.

Què li resulta molest del cooperativisme?

La gestió en ocasions no del tot professionalitzada, o els casos en els quals no hi ha una direcció clara. El guiatge de l’empresa ha de quedar clar, i no sotmès a determinats interessos que la fan ineficient. Aleshores fracassen alguns projectes.

Creu que cooperativisme és una utopia i per què?

Des del meu punt de vista, les cooperatives es fonamenten en una base social sòlida, respectant la llibertat individual i l’interès comú, però de vegades la direcció no es confia a persones amb total professionalitat. No tothom pot manar en una empresa. Això ha de quedar clar.

21/11/07

12:54

Página 5

Salut cooperativa Dediquem en aquesta ocasió una atenció especial a la cooperativa de serveis Federació Farmacèutica, que uneix una part molt important de les oficines de farmàcia de Catalunya i del País Valencià, i que fa una aportació important a la salut pública no només per la seva activitat bàsica, sinó pels cursos de formació continuada que manté des de fa més de vint anys, i per la seva revista mensual (vegeu la secció “Retalls”), dedicada a la capacitació professional dels seus socis.

Editorial

coop-304

Tanmateix, la salut del cooperativisme i de l’economia social s’expressa de moltes maneres. Per exemple, mitjançant les jornades “Cooperar per competir” que ha organitzat pel mes de novembre el Grup Clade. O pel congrés mundial d’investigadors en economia social que el CIRIEC anuncia per a dintre d’un any a Victòria, al Canadà. O, en llegir l’article de Jason Garner que ha guanyat el recent Premi Jacint Dunyó, si ens adonem que, passat el període franquista, ja fa anys que el nostre cooperativisme ha tornat a formar part de l’Aliança Cooperativa Internacional.

De plans de futur per a una millora de la salut social ens parla l’entrevista amb la directora d’Escaler cooperativa i, també, en parla Joan Solé quan ens explica la iniciativa dels horts escolars urbans de les Agendes 21 Escolars.

I no podem evitar de pensar que també parla de salut cooperativa que hàgim publicat un volum més de la nostra col·lecció Cooperativistes Catalans i el fet que la revista Noticias del CIDEC es faci ressò d’aquesta col·lecció.

coop-304

21/11/07

12:54

Página 6

6 Noticiari

Anna Toda nova directora de la FCAC Amb una àmplia experiència en el sector agroalimentari, Anna Toda assumeix la Direcció de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC).

Pren així el relleu de Joan Gené, que va deixar el càrrec l’estiu passat per incorporar-se a la Direcció General d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries del Departament d’Agricultura.

Anna Toda (1962) treballa a la Federació des de l’any 1994 i és subdirectora de l’organització des de l’any 2002. Enginyera agrònoma de formació per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms de Lleida i enginyera tècnica agrícola, amb l’especialitat d’explotacions agropecuàries, per l’Escola d’Enginyeria Tècnica Agrícola de Barcelona, és màster MBA en Direcció i Administració d’Empreses per ESADE. Entre els reptes més imminents d’Anna Toda al capdavant de la Federació hi ha l’aprovació i posada en marxa del Pla estratègic per al període 2008-2011, d’acord amb el Consell Rector.

I Congrés mundial d’investigadors en economia social Organitzat pel CIRIEC (Centre Internacional d’Investigació i Informació sobre l’Economia Pública, Social i Cooperativa) del 22 al 25 d’octubre a Victòria (Canadà), aquest Primer Congrés Mundial d’Investigadors en Economia Social, comptà amb l’assistència de 34 països que exposaren els seus treballs d’investigació sobre temes tant rellevants com l’impacte de l’economia social en el desenvolupament de les regions; les respostes de l’economia social als desafiaments de la globalització, o les polítiques públiques de foment de l’economia social. Aquesta cita canadenca va ser-

vir també per a presentar el 27 Congrés Internacional del CIRIEC que tindrà lloc el setembre de 2008 a Sevilla.

Donat l’èxit d’aquest primera edició el CIRIEC-Internacional preveu repetir l’experiència del Congrés Mundial d’Investigadors en Economia Social cada dos anys, alternant-los amb els Congressos Internacionals d’Economia Pública, Social i Cooperativa, com el de l’any vinent a Sevilla. Així doncs, sembla que la seva propera cita serà el 2009 en una ciutat europea, probablement d’Itàlia o Turquia.

Ana Barbeito Carrasco -Junta d’Andalusia- i José Luis Monzón -CIRIEC-Espanya-, acompanyats per Ian McPherson -Canadian Social Economy Hub- i Benoît Lévesque - president del Consell Científic Internacional del CIRIEC-.

Núm.

303

coop-304

21/11/07

12:54

Página 7

Noticiari 7

Emissió de títols participatius de L’Olivera La cooperativa de treball L’Olivera, va acordar en Assemblea Extraordinària del passat 3 d’octubre l’emissió de 400 títols participatius de 1.000 euros, a un termini de 24 mesos i un interès del 4,25% anual durant tot el període d’emissió en quatre pagaments semestrals. L’aportació de capital es retornarà en un sol pagament el 30 de desembre de 2009 o bé es podrà renovar anualment a un nou tipus d’interès.

La Cooperativa L’Olivera de Vallbona de les Monges constituïda el 1976 ha dinamitzat socialment i econòmica el municipi amb un projecte de l’economia social i solidària catalana que combina el desenvolupament del món rural, la inserció laboral de persones discapacitades i el cooperativisme amb la producció i el conreu de la terra, centrades en l’elaboració de vins de qualitat, d’oli d’oliva i olivers arbequines. Actualment prepara la construcció d’un nou celler per ampliar la capacitat productiva i poder oferir també vins negres i dolços, ampliació que es finança en part amb la present emissió de títols participatius.

L’emissió de títols que pot adquirir qualsevol persona o entitat jurídica, es coordina des de Coop57, la cooperativa de serveis financers que promou l’estalvi ètic i que destina els seus recursos a finançar projectes de l’economia social i solidària. El patrimoni de la Cooperativa L’Olivera opera com a garantia en la present operació.

Tanmateix contemplen la possibilitat de sol·licitar de forma anticipada l’import de l’aportació: Coop57 recompraria el títol, garantint-te la devolució íntegra, en un període màxim de 10 dies hàbils des del moment de la sol·licitud. El retorn es realitzarà pel valor nominal de la participació i es remunerarà la devolució amb un interès anual d’un 1% i en funció del període que hagi transcorregut.

L’adquisició dels títols participatius es pot realitzar entre el 8 de novembre i fins el 31 de desembre de 2007 a les cooperatives Coop57 i a L’Olivera. Podeu baixarvos el formulari de sol·licitud a www.coop57.coop.

Per a més info podeu escriure a: olivera@coop57.coop, o bé olivera@olivera.org, i per telèfon trucant al 93 268 29 49 (Coop57) i el 973 330 276 (L’Olivera).

Cooperar per competir, una estratègia per al sXXI Aquest és el títol de la II Jornada Clade que tindrà lloc el 21 de novembre d’enguany a l’Auditori Blanquerna de la Facultat de Psicologia de la Universitat Ramon Llull (C. Císter, 34 de Barcelona).

Grup Clade és el primer grup empresarial cooperatiu de Catalunya, conformada per deu societats: Abacus, Cooperativa Plana de Vic, CTF Serveis Sociosanitaris, Escaler, Escola Sant Gervasi, Fundació Blanquerna, Grup Qualitat, La fageda, Lavola i Telecsal. Constituït a finals de 2004, el grup té la missió de donar una resposta empresarial eficaç, des dels valors del cooperativisme, als nous reptes que planteja un escenari econòmic caracteritzat pel canvi i la globalització.

La segona Jornada vol abordar un factor imprescindible per competir en els nous temps, la coope-

ració empresarial com una estratègia fonamental per a les empreses que pretenguin subsistir i projectarse a llarg termini. Amb la frase “anar sol ja no és rendible”, es resumeix una necessitat imperiosa i alhora una gran oportunitat per fer front a un entorn que es mou a una velocitat de vertigen i on la globalització dels mercats aporta cada cop més una forta concentració d’operadors.

Amb la participació de diferents agents empresarials i acadèmics de reconegut prestigi professional, la jornada Cooperar per competir, una estratègia per al sXXI pretén ajudar a definir els diversos camins de la cooperació empresarial en el futur immediat.

Informació i programa: www.grupclade.com Núm.

303

coop-304

21/11/07

Núm.

304

12:55

Página 8

coop-304

21/11/07

12:55

Página 9

Noticiari 9

Presentació del llibre sobre Josep Roca i Galès

D’esquerra a dreta: Antoni Gavaldà, Joan-Francesc Pont, Gabriel Plana i Joan Josep Gonzàlez

El passat divendres 26 d’octubre es va presentar la biografia de Josep Roca Roca i Galès dins la col·lecció Cooperativistes Catalans que edita la Fundació Roca i Galès juntament amb Cossetània edicions. Aquest volum número 8 escrit per Gabriel Plana i Gabernet, doctor en Ciències acadèmiques per la UB i professor de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica de Teixits de Punt de Canet de Mar, refà la vida i obra del ccooperativista català que dóna nom a la Fundació editora de la revista Cooperació Catalana.

Josep Roca i Galès (Barcelona, 1828 – Gràcia, 1891) introduí i divulgà les idees cooperativistes en el periòdic La Asociación. L’associació que representava, La Pro-

pagadora del Trabajo, fou la primera cooperativa catalana. Va pertànyer al Partit Democràtic i al Partit Republicà Federal. Va ser escollit diputat provincial per Barcelona, des d’on va defensar els interessos obrers.

Teixidor d’ofici, tingué una sòlida formació tècnica i econòmica. És autor de Un obrero en Fairmount Park, on descriu l’Exposició Internacional de Filadèlfia.

Va ser un defensor del proteccionisme català i va exercir de pont entre el sector obrer i burgès, mitjançant el Centre Industrial de Catalunya. Fou definit com un obrer honrat, un economista pràctic i una autoritat moral dins del moviment obrer català.

La presentació del llibre va córrer a càrrec de Joan Francesc Pont i Clemente, Catedràtic de Dret financer i tributari de la Universitat de Barcelona, i també va comptar amb la presència de l’autor, Gabriel Plana i Gabernet, i la del Director de la Col·lecció Cooperativistes Catalans, Antoni Gavaldà i Torrents, i va ser presidida per Joan Josep Gonzàlez i López, President de la Fundació Roca i Galès. El nombrós públic va poder festejar l’ocasió amb una copa de cava cooperatiu i després s’oferí un sopar al membres del Consell Assessor de la col·lecció.

Per a més informació: www.rocagales.org o bé al 932 154 870.

Núm.

304

coop-304

21/11/07

12:55

Página 10

10 Les nostres cooperatives

Federació Farmacèutica, cooperativisme amb una llarga trajectòria i projecció de futur La cooperativa distribuïdora Federació Farmacèutica va ser fundada l’any 1928 i té més de tres mil socis i prop de cinc-cents treballadors. L’any 2006, la seva facturació va superar els 740 milions d’euros. L’àrea d’actuació és principalment Catalunya i el País Valencià, tot i que també realitza activitats a Andorra i Aragó.

L

a Federació Farmacèutica, membre de la Federació de Cooperatives de Serveis i de Cooperatives de Transportistes de Catalunya (Servicoop), va ser constituïda l’any 1928, amb l’objectiu estatutari de la millora social, científica i econòmica dels seus socis. Amb seu a Barcelona, actua principalment a Catalunya i el País Valencià, tot i que realitza activitat també a Andorra i algunes zones de l’Aragó.

Disposa de la certificació de qualitat ISO 9001 i presta els serveis de distribució de medicaments a través dels magatzems que té a Terrassa, l’Hospitalet de Llobregat, Girona, Lleida, Reus, Castelló i València. Des d’aquestes instal·lacions, que compten amb les tecnologies més avançades en robotització i comunicació, distribueixen un amplíssim vademècum format per més de cinquanta mil articles d’específics d’ortopèdia, dietètica, homeopatia i veterinària, així com Núm.

304

material de laboratori, productes químics i farmacèutics, dermofarmàcia i cosmètica.

La cooperativa en xifres Hi ha una dada rellevant que dóna una idea de la magnitud de l’activitat de la Federació Farmacèutica: unes 250 furgonetes pròpies recorren més de 32.000 quilòmetres diaris per cobrir 700 municipis en 200 rutes planificades. També cal tenir en compte que disposa de prop de 500 persones treballadores i de 3.000 establiments farmacèutics associats. Amb una facturació superior als 740 milions d’euros el 2006, la cooperativa ocupa una posició líder en el sector farmacèutic en el seu àmbit d’actuació territorial. Té una quota de mercat del 35% a Catalunya, amb més del 75% de les farmàcies associades, i del 7% al conjunt de l’Estat espanyol.

De fet, la principal activitat de la Federació Farmacèutica és la dis-

tribució de medicaments, tot i que altres serveis que ofereix superen àmpliament aquest àmbit d’actuació, com ara: les activitats formatives, que suposen la participació anual de més de 2.500 professionals de farmàcia; l’assessorament tècnic i els serveis informàtics, ja que més de 1.500 establiments estan informatitzats amb aplicacions pròpies; la gestió de compres, el màrqueting; sense oblidar les activitats socials que es promouen periòdicament.

Pla estratègic de renovació i millora Segons els comptes de l’últim exercici, presentats en l’última assemblea ordinària anual de Federació Farmacèutica, la distribuïdora cooperativa va créixer un 4,8 per cent, amb una facturació de 743 milions d’euros i uns beneficis de 347.000 euros. Un balanç que es produeix en un moment clau per a la cooperativa, que afronta un pla estratègic de cinc anys amb

coop-304

21/11/07

12:55

Página 11

Les nostres cooperatives 11

l’objectiu de consolidar la seva posició, amb una quota de mercat d’un 7% i uns tres mil socis, sobretot a Catalunya i el País Valencià.

La reestructuració preveu la renovació de la seva estructura logística, amb l’objectiu que les farmàcies associades puguin cobrir totes les necessitats d’obtenció de productes a través de qualsevol dels magatzems de la distribuïdora. En aquesta mateixa línia de millores, la Federació Farmacèutica també està en procés de renovació dels processos informàtics i ampliant les aplicacions del programa de gestió de farmàcies, que tenen instal·lat uns mil cinc-cents establiments associats.

L’assemblea de socis també ha aprovat aquest any la construcció de dos nous magatzems, que donaran un millor suport a l’activitat de la distribuïdora. Van aprovar la construcció d’un nou magatzem a Gavà (Baix Llobregat), que es finalitzarà en un termini de dos

anys. Aquest projecte de nou magatzem preveu la construcció d’una superfície de 14.000 metres quadrats, en dues plantes i un soterrani. Al nou centre logístic, s’hi instal·larà la nova seu social de la cooperativa, que es traslladarà del carrer d’Ausiàs March de Barcelona, i suposarà el tancament del magatzem de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).

L’altre magatzem, de 6.000 metres quadrats, es construirà a Reus i substituirà el que avui tenen en la ciutat del Baix Camp. A aquestes dues noves instal·lacions, cal afegir-hi les que la cooperativa manté a Girona, Lleida, Terrassa, València i Castelló.

Model cooperatiu de referència El passat dia 26 de setembre, el president de la Federació Farmacèutica, Lluís Barenys, va comparèixer davant la Subcomissió per a l’Estudi de l’Economia Social

del Congrés dels Diputats per explicar l’experiència de la cooperativa i la importància del model cooperatiu en el sector de la distribució farmacèutica a l’Estat espanyol.

Aquesta subcomissió es va constituir dins la Comissió d’Economia i Hisenda del Congrés dels Diputats amb l’objectiu de conèixer la situació de l’economia social a l’Estat i proposar mesures que permetin seguir impulsant el sector. En la seva intervenció, Barenys va posar èmfasi en les aportacions de la Federació Farmacèutica al sistema sanitari i en els beneficis que el model cooperatiu de distribució suposa per als establiments farmacèutics.

Francesc Vila Núm.

304

coop-304

21/11/07

12:55

Página 12

12 Les nostres cooperatives

Lluis Barenys “La solidesa del teixit cooperatiu català és un gran valor que cal preservar” Lluís Barenys de Lacha (Barcelona, 1953) és llicenciat en Farmàcia i tècnic en Ortopèdia per la Universitat de Barcelona. En l’àmbit professional, és titular d’una oficina de farmàcia situada al centre de Barcelona des del 1976, forma part del Consell Rector de la Federació Farmacèutica des del 1994, en la qual ha estat vocal, secretari i, des del juny del 2004, president.També és president de l’Associació Empresarial de Cooperatives Farmacèutiques (Asecofarma), vicepresident de la Federació Espanyola de Distribució Farmacèutica (Fedifar), membre de la Junta Drectiva de l’Associació per a la Promoció de l’Assistència Farmacèutica (Aproafa) i del Consell Assessor de Foment del Treball.

Federació Farmacèutica té més de tres mil persones associades i prop de cinc-centes treballadores. Com s’aconsegueix fomentar la participació de tanta gent implicada?

La principal activitat de la Federació és la distribució de medicaments. Tenim un vademècum de cinquanta mil articles i oferim a les oficines de farmàcia, com a mínim, dos repartiments al dia. Amb aquest nivell de servei, i amb altres serveis complementaris o de valor afegit, com ara la formació continuada, els programes informàtics o l’assessorament tècnic, aconseguim que les oficines de farmàcia confiïn en nosaltres i demanin els nostres serveis. A Catalunya, el 75% de les oficines de farmàcia estan associades a la Federació Farmacèutica.

El territori d’actuació també és molt ampli. Quins mecanismes s’hi han establert per atendre totes les peticions comercials?

Comptem amb set magatzems distribuïts per tot el nostre àmbit d’actuació i amb una xarxa de transport de dos-cents cinquanta vehicles. Cobrim set-cents municipis en dues-centes rutes i cada dia recorrem més de 32.000 quilòmetres. Això ens permet donar resposta, en condicions d’igualtat, a les necessitats de totes les oficines de farmàcia, independentment del seu volum i ubicació.

En l’última assemblea es va aprovar un canvi d’estatuts per eliminar l’ànim de lucre. Com reNúm.

304

percutirà aquesta decisió en la cooperativa?

Aquesta modificació estatutària no suposa cap canvi respecte al funcionament de la cooperativa des de la seva fundació. Simplement, corrobora la forma d’actuar i la línia de gestió seguida des dels seus orígens, i permet protegir el patrimoni de la Federació Cooperativa, construït per molts socis dedicats des de fa quasi vuitanta anys.

En les classificacions d’empreses catalanes, cooperatives i no cooperatives, la Federació Farmacèutica ocupa un dels primers llocs. Com hem d’interpretar aquesta dada?

El nivell de facturació que ha anat assolint la Federació Farmacèutica al llarg de la seva llarga història és fruit del compromís dels seus socis farmacèutics envers la cooperativa i, al mateix temps, és una mostra del valor i la vigència que a Catalunya i a l’Estat espanyol té el model de distribució cooperativista. Un model de distribució equitatiu, compromès amb l’oficina de farmàcia i que garanteix que la distribució estigui en mans dels mateixos farmacèutics.

El mes passat va comparèixer en una comissió del Congrés dels Diputats per parlar de cooperativisme. Què destacaria de la seva intervenció?

En aquesta compareixença vaig intentar transmetre precisament els valors de la distribució farmacèutica cooperativa i les seves aportacions

al nostre sistema sanitari. Sense el model solidari de distribució que representem les cooperatives, difícilment totes les farmàcies tindrien tots els medicaments que necessiten i podrien donar resposta a les necessitats dels seus pacients. Nosaltres realitzem serveis que no són rendibles, i ho fem pel compromís sanitari inherent al nostre model cooperatiu.

Quina valoració fa del cooperativisme català i com el definiria respecte a l’Estat espanyol i Europa?

Catalunya ha estat sempre un país caracteritzat per la seva iniciativa empresarial, i en l’àmbit cooperatiu aquest dinamisme ha estat especialment remarcable. En aquest sentit, considero que la solidesa del teixit cooperatiu català és un gran valor que Catalunya ha de preservar i no pot deixar perdre.

L’any que ve la Federació Farmacèutica farà vuitanta anys. Quins moments destacaria d’aquest recorregut?

Amb una trajectòria tan llarga s’han viscut moments més bons i més difícils. Els primers anys van ser complicats, i el període de la Guerra Civil va ser especialment difícil. Els anys vuitanta, per contra, van suposar un important creixement i consolidació de la cooperativa. Dit això, cal tenir en compte que actualment la Federació Farmacèutica també està vivint un moment d’especial rellevància, amb una important renovació interna, i projectes de tanta envergadura com la construcció d’una nova seu social i edifici industrial de 14.000 metres quadrats a Gavà, que serà un dels més moderns d’Europa en el seu camp. Aquest projecte ens permetrà millorar el nostre servei als socis i afrontar el futur amb garanties de creixement.

F. V.

coop-304

21/11/07

12:55

Página 13

Entrevista 13

Serrat Camps:

“La nostra maquinària són les persones”

Serrat Camps és directora general d’Escaler, SCCL, una cooperativa que es dedica a la gestió de serveis a les persones mitjançant una gestió democràtica, sostenible i propera al client i a l’usuari. És vicepresidenta de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i, durant els darrers anys, ha estat membre la Sectorial d’Iniciativa Social.

Els servies d’atenció a les persones que ofereix Escaler estan organitzats en tres àrees. Ens pots explicar en què consisteix cada una?

L’àrea més important és la d’Infància, Joves i Família. En aquesta àrea atenem la petita infància, de zero a tres anys, a través, sobretot, d’escoles bressol i de serveis similars.

També gestionem altres serveis per a la infància de famílies amb dificultats, com ara els centres oberts, els centres residencials i altres tipus de serveis que estem construint amb l’Administració. Aquesta és la part important d’Escaler.

L’altra àrea és Economia i Ocupa-

ció. Va néixer quan ens vem adonar que la inserció de col·lectius amb més necessitats passa, en bona mesura, per trobar un treball. Estem fent tota la inserció de col·lectius amb dificultats. A partir d’aquí hem arrodonit el cercle amb la creació de l’empresa d’inserció Garbet, i actualment comencem a treballar processos d’inclusió en un sentit més ampli, que incorpora els processos laborals, d’habitatge, etc.

I finalment hi ha l’àrea més nova, la d’Autonomia i Dependència, impulsada pensant sobretot en el que estableix la Llei de l’autonomia i suport a la dependència. Inclou l’a-

tenció a la gent gran, però cal pensar que la dependència no només afecta gent gran, sinó que hi han altres col·lectius que també poden ser dependents.

Els vostres clients són bàsicament administracions públiques?

El 95 o 97% dels clients d’Escaler són administracions públiques.

Quin tipus d’administració pública són?

Tot tipus d’administració. Gestionem serveis per a tres conselleries diferents de la Generalitat: Acció SoNúm.

304

coop-304

21/11/07

12:55

Página 14

cial —i, dins d’Acció Social, gestionem per a la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA)—, Treball i Educació. També treballem per a ajuntaments molt diversos: de Girona, de Figueres, de Pineda de Mar, de la Garriga…

Pel que veig, són ajuntaments d’àmbits territorials diferents, tot i que inicialment veu néixer a les comarques gironines.

Nosaltres vem néixer a la Garrotxa i a l’Empordà. Després ens vem anar estenent per les comarques gironines, fins que vem anar ampliant el territori d’actuació, primer a les comarques més limítrofes i, després, més enllà. En aquests moments, per exemple, estem gestionant serveis a Barcelona i, des de fa poc, a Lleida.

Quins són els criteris que guien la vostra actuació en els serveis que gestioneu?

D’una banda, un criteri molt important és l’atenció a les persones, tant a les persones a qui prestem servei com a totes les persones internes d’Escaler, perquè la nostra maquinària són les persones, els socis treballadors de la cooperativa.

Aquest és el nostre valor més important. Un altre és l’eficiència en la gestió, aspecte que es concreta en la Núm.

304

norma UNE-EN ISO 9001:2000, en les eines de gestió, en la planificació estratègica, etc. I un altre criteri, també molt important i molt característic, és la proximitat al territori i al client, ja que pensem que cal focalitzar el treball molt clarament en el territori en què actuem i en l’administració amb la qual treballem. I això, quan gestionem per a ajuntaments, per a nosaltres és bàsic.

Vosaltres disposeu d’una política de gestió ambiental ben definida.

Ens pots explicar en què consisteix?

La nostra gestió ambiental està inclosa en la gestió de sostenibilitat. I entenem la sostenibilitat com una qüestió més àmplia: la sostenibilitat en el temps, en la qual entra el creixement, l’eficiència, tots els aspectes econòmics, etc. i, dintre d’això, les qüestions mediambientals. Per a nosaltres la reflexió mediambiental va venir de considerar que, malgrat que no tenim maquinària que pugui perjudicar el medi ambient, sí que hi han moltes qüestions de la nostra gestió que tenen a veure amb el medi ambient. Això ens va ajudar a definir una política mediambiental que es basa en les polítiques de les tres R (reduir, reutilitzar, reciclar).

Però, alhora, nosaltres som fonamentalment una cooperativa de caire educatiu i, per tant, la nostra funció educativa també ha d’incloure

tot aquest pensament com un eix transversal. Dins d’aquestes polítiques mediambientals, hi ha un mandat perquè cada servei que gestionem inclogui dins dels seus objectius anuals un objectiu que tingui en compte el medi ambient.

Escaler heu impulsat la creació d’una empresa d’inserció cooperativa i una residència i centre de dia per a gent gran. Ens en pots fer cinc cèntims?

L’un i l’altre tenen dues motivacions diferents, però responen a una raó de fons relacionada amb la sostenibilitat: la voluntat que Escaler sigui un projecte de futur sostingut en el temps. Així, al final del 2005 i l’inici del 2006 va néixer Garbet, després de considerar que el treball d’inserció que estàvem fent amb uns col·lectius determinats l’estàvem fent a mitges: hi havia una part d’aquesta gent que necessitava un esforç addicional per inserir-se en el mercat laboral normalitzat. Garbet es dedica a la neteja i el manteniment d’equipaments. El seu objectiu principal és la inserció de col·lectius: capacitarlos perquè puguin anar després al mercat normalitzat. Garbet també és important perquè és la primera empresa d’inserció que a Catalunya té la fórmula jurídica de cooperativa.

coop-304

21/11/07

12:55

Página 15

Entrevista 15

La residència i centre de dia per a gent gran Pla de Martís és un cas totalment diferent. Escaler tenia una voluntat, marcada en la planificació estratègica, d’entrar a oferir serveis de l’atenció a la gent gran, però quan ens presentàvem a concursos sempre ens topàvem amb el fet que ens deien que no teníem experiència. I aleshores vem optar per comprar una residència per adquirir experiència i per crear un model propi d’atenció, que nosaltres definim sobre la base de la consideració que, en aquests moments, l’atenció a la gent gran és molt assistencial i sanitària i, en canvi, tot el model transversal d’atenció a les persones d’Escaler és un model molt més educatiu, fet pensant molt més en les persones.

Durant els darrer anys Escaler ha crescut amb un ritme de creixement anual del 70%. Com ha estat possible sostenir aquest ritme?

Ha estat possible per diverses raons. Primera: perquè ens hem posat d’acord tots els socis sobre quina ha de ser l’estratègia de futur.

Aquest també és un dels trets característics d’Escaler: en el moment que es marca un objectiu clar i pactat per tothom, s’aplica fins a final.

En aquesta direcció, hem pres tota una sèrie de decisions i hem destinat bona part dels beneficis o de les aportacions voluntàries a fer inversions. Però a la vegada hem fet altres apostes que no són inversions, però que per a la cooperativa és com si ho fossin: hem creat noves figures de gestió, hem reorganitzat l’organització perquè sigui possible aquest creixement, etc. ¿Quins reptes i quines oportunitats ofereixen els últims canvis legislatius: la Llei de dependència i, en l’àmbit de Catalunya, la futura llei de serveis socials?

Obren moltes oportunitats, però en aquest moment encara de manera molt incipient perquè s’han de concretar tots els reglaments i la part

pressupostària. Tanmateix, la llei és la porta d’entrada necessària. Per tant, és un pas molt important i suposa un repte i unes possibilitats, però també els suposa per a les empreses mercantils.

En aquest mercat, el model cooperatiu què pot oferir?

Jo penso que el model cooperatiu, per a tot el que és el servei d’atenció a les persones, és un model important, sobretot pels valors cooperatius que té, perquè, si els portes fins al final, significa que situes la persona com un puntal important. I això crec que és un valor afegit molt interessant en el moment que gestiones un servei que té molt en compte les persones, tant els usuaris com el mateix personal que l’està gestionant.

Però quin és el gran handicap? Que les cooperatives, com que operem en un mercat, tenim uns competidors, i en aquest moment els competidors poden ser molt grans i molt potents. I les inversions i les estratègies que poden fer aquestes grans empreses per entrar en el mercant moltes vegades són superiors a les de les cooperatives.

I aquest handicap com podeu superar-lo?

Per una banda —i aquí hi ha una estratègia de la Federació de Cooperatives de Treball Associat i també una estratègia d’Escaler—, hauríem de fer que la marca cooperativa fos un lobby, per dir-ho d’al-

guna manera, per demostrar i vendre en el mercat tots els efectes positius que pot tenir aquesta marca cooperativa. L’altra qüestió important és veure quines són les aliances necessàries per fer front a aquesta competència que tenim. I una altra qüestió, que també lliga amb la funció de lobby, seria aconseguir que l’Administració fes una aposta clara per un cert tipus de gestió, per uns valors en la gestió.

I no estic parlant de clàusules socials ni de res similar, però l’Administració sí que hauria de tenir clar què vol aconseguir quan posa un servei a la gestió d’empreses i, en funció d’això, fer els concursos.

Aquest any, Escaler s’ha incorporat al grup cooperatiu Clade. Com creieu que pot beneficiar aquesta decisió a la vostra estratègia de sostenibilitat en el temps?

La voluntat d’Escaler en el moment que es va plantejar l’entrada a Clade es concretava en tres objectius.

Un és augmentar la visibilitat: si estàs en el marc d’una entitat més gran, sempre pots fer més aquest paper de lobby que si estàs sol.

L’altre és la possibilitat de crear i implantar eines de gestió conjunta, que tant poden ser eines de gestió concretes, com altres elements relacionats amb el finançament, per exemple. Són coses que sols ens és impossible assolir, però que en un conjunt és molt més fàcil negociar. I el tercer són les diverses sinergies i les aliances que poden haver-hi entre les cooperatives del grup.

Escaler en xifres Facturació prevista per al 2007: 6,5 milions d’euros Llocs de treball: 250 Nombre de serveis gestionats: 42 Nombre de clients d’administració pública: 26 Nombre de clients privats: el 90% de clients de Garbet i el 100% de Pla de Martís Hores anuals dedicades a l’atenció a persones: 2,4 milions Núm.

304

coop-304

21/11/07

12:55

Página 16

16 XVI Premi Periodístic Jacint Dunyó

Veredicte del Jurat del

XVI Premi Periodístic Jacint Dunyó

R

EUNIT a Barcelona el 5 de novembre del 2007, el Jurat del XVI Premi Periodístic Jacint Dunyó, integrat per Núria Esteve, Ramon Llenas, Jordi Maluquer, Rafael Ricolfe i Francesc Vernet, i actuant de secretària Agnès Giner, ha decidit atorgar el Primer Premi de la convocatòria d’enguany, dotat amb 650 euros, al treball “Expressar solidaritat”, l’Aliança Cooperativa Internacional i el moviment cooperatiu català 1895-1939, de Jason Garner. El Jurat destaca aquest treball per la seva aportació en la restitució del memorial democràtic del nostre país i valora molt positivament el fet que incideixi especialment en la història del cooperativisme català en el marc internacional.

El Jurat concedeix el Segon Premi, dotat amb 300 euros, al treball Un nou moviment cooperativista a la República Argentina, de Joan Aymerich i Cruells, per la seva qualitat periodística, per tractar-se d’un tema de viva actualitat i abordat en positiu, així com per les relacions que estableix amb el moviment cooperatiu català. D’altra banda, decideix atorgar un accèssit de 200 euros al treball L’arquitectura cooperativa de Rafael Masó, escrit per J. Víctor Gay, pel seu caràcter històric.

Així mateix el Jurat menciona especialment el treball El Khorbat obre les portes a l’alfabetització digital, d’Abdel Ali Khoulali, que, malgrat no ajustar-se temàticament a les bases, en considera interessant la publicació atesa la gran actualitat del tema “bretxa digital” i la seva aportació cultural.

Finalment, el Jurat recomana la publicació d’alguns treballs finalistes i deixa la decisió final, així com l’ordre de publicació, a criteri del Consell de Redacció de la revista Cooperació Catalana.

La Fundació Roca i Galès es felicita per l’èxit d’aquesta setzena convocatòria del Premi Jacint Dunyó i pel nivell de qualitat dels treballs rebuts; alhora que agraeix la participació a tots els concurrents.

Núm.

304

coop-304

21/11/07

12:55

Página 17

XVI Premi Periodístic Jacint Dunyó - Guanyador 17

“Expressar solidaritat”, l’Aliança Cooperativa Internacional i el moviment cooperatiu català 1895-1939

E

ls primers passos cap a la creació d’una internacional cooperativa van començar el 1850, quan els cooperadors de França i Anglaterra van intercanviar visites per conèixer el moviment de l’altre país i portar a casa noves idees. No obstant això, la cooperació es trobava en període de gestació a nivell nacional en tot el continent, i els passos necessaris per a una major entesa a nivell internacional van ser, d’una banda, la creació d’una organització nacional per representar millor les idiosincràsies del moviment domèstic, i de l’altra, un magatzem a l’engròs per enfortir-lo.

Es van crear organismes nacionals en molts països europeus en els últims trenta anys del segle dinou.

Al primer Congrés de la Unió Cooperativa britànica del 1869, hi van assistir representants de cooperatives de França, Alemanya, Suècia, Suïssa i Dinamarca. De mica en mica, la correspondència entre els moviments dels diferents països augmentava. Finalment, el 1892, al reunir-se al Congrés de la Unió Cooperativa a Rochdale, alguns cooperadors britànics i francesos fundaren l’Aliança Internacional d’Amics de la Cooperació

de Producció, i es va crear un Comitè Provincial. No obstant això, la decisió de limitar l’Aliança a cooperatives de producció va provocar el rebuig de la Unió Cooperativa, la qual cosa va fer difícil que fos acceptada per altres centrals

nacionals. La mort del president del Comitè, Neale, un dels partidaris més ferms de l’exclusió d’altres formes de cooperació, i la substitució d’aquest per Wolff, que advocava per una Internacional oberta a tots els cooperadors Núm.

304

coop-304

21/11/07

12:55

Página 18

18 XVI Premi Periodístic Jacint Dunyó - Guanyador

del món, va motivar el canvi de postura de la Unió Cooperativa a favor del Comitè. En una reunió del Comitè celebrada l’agost del 1893 amb l’assistència de delegats fraternals de Bèlgica, França, Alemanya, Holanda i Itàlia, es va acordar crear l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI) i que aquesta acolliria totes les formes de cooperació.

Es va elegir un comitè que, amb el suport de la Unió Cooperativa, va organitzar el Congrés inaugural de l’ACI, que es va celebrar a Londres el 1895.

El Congrés va ser un èxit rotund, i va proporcionar un espai en el qual cooperadors dels diferents països i de les diferents branques de la cooperació po- Joan Ventosa i Roig guessin compartir experiències i Magatzem a l’Engròs a Catalunya). comparar diferències. Van acudir- Les polítiques dels governs naciohi delegats de la Gran Bretanya, nals i la conjuntura europea de la França, Itàlia i vuit països més, primera meitat del segle vint i les però no d’Espanya. La nova Inter- diferències de preus i distàncies nacional tindria tres objectius van provar ser uns obstacles difíprincipals: proporcionar informa- cils de superar. Les principals funció sobre els moviments coopera- cions de l’ACI van ser llavors les tius dels diferents països; elucidar d’informar els seus membres i dola naturalesa dels principis coope- nar-los suport moral. ratius (basats en els principis de Rochdale i actualitzats el 1937, el La Cambra Regional de Coope1966 i el 1995; i establir relacions ratives de Catalunya i Balears comercials entre les cooperatives i l’ACI dels diferents països. El temps demostraria que els primers objec- Fins aquí, l’absència de representius van ser més fàcils d’aconse- tació catalana o encara espanyola guir que l’últim. Com a font d’in- es deixa notar, tot i que no per gaiformació sobre cooperatives dels re temps més. Al segon Congrés de organismes associats, l’ACI servia l’ACI a París, el 1896, hi va assistir en certa manera per facilitar els José Piernas Hurtado (un econonegocis entre els seus membres, mista nascut a Saragossa), que hi encara que no representava una va presentar una memòria desgarantia d’èxit. Prova d’això últim criptiva de la cooperació espanyova ser un carregament de gènere la.i Inspirat per la nova Internaciod’Anglaterra que va arribar en nal, Piernas Hurtado va proposar molt mal estat i va ser més car del que es fundés una organització de que s’esperava, la qual cosa va cooperatives d’Espanya. Sota la significar el cop de gràcia que va seva direcció, es va formar un Coacabar amb la Unió Espanyola el mitè Nacional de la Cooperació Es1909 (un intent d’organitzar un panyola, la primera missió del qual Núm.

304

va ser organitzar un congrés nacional. Entre els membres del Comitè hi havia dos catalans, Joan Salas Anton i Pere Viñas Renom. Com a resultat de la iniciativa de Piernas Hurtado, es va celebrar el Primer Congrés Cooperatiu Regional CatalàBalear a Barcelona el juny del 1899, en el qual es va crear la Cambra Regional de Cooperatives de Catalunya i Balears. La Cambra va ser la primera organització cooperativa regional a Catalunya i va precedir per gairebé tres dècades la creació d’una organització espanyola, ja que fora de Catalunya l’esforç de Piernas Hurtado no va donar fruits.

El president de la Cambra, Salas Anton, va assistir al IV Congrés de l’ACI a París el juny del 1900, en el qual la Cambra va ser nomenada membre de la Internacional pel seu Comitè Executiu.ii Al Congrés del 1900, Salas Anton va quedar impressionat pels representants anglesos, i des d’aquell moment La Revista Cooperativa Catalana, portaveu de la Cambra, va començar a publicar articles de teoria de cooperadors britànics, traduïts per Salas Anton, i una sèrie de reportatges amb gravats dels grans edificis de la cooperació anglesa perquè servissin “als nostres companys de Catalunya [...] d’eficaç estímul”.iii Salas Anton, Enric Radúa i l’oportunament anomenat Jaume Anglès van assistir al Congrés de l’ACI a Manchester el 1902. Al Congrés, Salas Anton va ser elegit membre del Comitè Executiu de l’ACI basat a Anglaterra. Un any després, va abandonar Catalunya per treballar com a secretari de la Cambra de Comerç Espanyola a Londres, on es quedaria fins al 1912. A Anglaterra, Salas Anton es va fer amic de cooperativistes destacats del moviment anglès i va assistir a diver-

coop-304

21/11/07

12:55

Página 19

XVI Premi Periodístic Jacint Dunyó - Guanyador 19

sos congressos del moviment. De fet, fins a cert punt, les relacions de la Cambra amb l’ACI no eren més que els contactes personals que Salas Anton mantenia amb els altres membres del Comitè Executiu de l’ACI i els seus amics en la Unió Cooperativa britànica. A banda d’això, l’adhesió de la Cambra a l’ACI s’apreciava per la publicació d’informació sobre els moviments d’altres països i els congressos de l’ACI en les pàgines de la premsa cooperativa catalana.

La Federació Regional de Cooperatives Catalanes i l’ACI La Cambra Regional va ser membre de l’ACI fins que va desaparèixer, el 1918, arran d’una crisi econòmica. Va ser reemplaçada gairebé immediatament per la Federació Regional de Cooperatives Catalanes. La Federació Regional no es va adherir a la Internacional fins al 1924, concentrant-se abans a reorganitzar-se i resoldre els molts problemes que havia heretat, seqüeles del col·lapse de la Cambra. El maig del 1923, va iniciar-se el procés per reincorporar el moviment català al moviment internacional quan, com a pas primer, Joan Ventosa i Roig va assistir al Congrés de les Cooperatives de Consum de França, a Bordeus. També el 1923 es va iniciar la tradició de celebrar la Festa de la Cooperació, que l’ACI va inaugurar aquell any com a manera de propagar el cooperativisme.

L’any següent, la Federació va assistir a l’Exposició Internacional de la Cooperació a Gant, a invitació de l’ACI, del juny al setembre del 1924. Ja abans, la Federació s’havia adherit, el maig del 1924, a l’ACI, una posició confirmada, el setembre del mateix any, en el XI Congrés de l’ACI a Gant, al qual van assistir

Joan Ventosa i Roig i Joan Coloma, director d’Acció Cooperatista. Ventosa i Roig va ser elegit al Comitè Central de l’ACI, encara que no va poder acudir a cap reunió fins al Congrés d’Estocolm del 1927. Allà, el Comitè Executiu va expressar la seva confiança que aviat es faria realitat el somni d’una Federació Espanyola, amb referència a l’Assemblea Nacional que es planejava celebrar l’any proper.

Ja havien fracassat diversos intents de crear una Federació Cooperativa Espanyola. Després de la temptativa de Piernas Hurtado, la Cambra Regional va organitzar el Primer Congrés Nacional de Cooperatives, que es va celebrar a Barcelona el 1913. Van assistir-hi dos representants de la cooperació anglesa, Graham i Allen, que segurament eren els responsables de l’informe del Congrés que va ser publicat en The International Co-operative Bulletin, en el qual es va notar “la diferència de temperament que hi ha entre els cooperadors catalans i els de la resta d’Espanya”.iv

De totes maneres, el resultat del Congrés va ser nul. Igual sort va córrer el Segon Congrés Nacional, que es va celebrar a Madrid el 1921. No va ser sinó fins a l’Assemblea Nacional a Madrid del 1928 que es va constituir la Federació Nacional de Cooperatives d’Espanya, els estatuts de la qual van ser “inspirats en la Constitució de l’Aliança Cooperativa Internacional i en els principis rochdalians”.v No obstant això, la Federació catalana continuava representant el moviment espanyol a l’ACI fins al 1929 (una tasca facilitada pel fet que Ventosa i Roig era president tant de la Federació catalana com de l’espanyola), quan el III Congrés de les Cooperatives d’Espanya, celebrat a Barcelona, va votar a favor de l’adhesió de la Federació Espanyola.

Al III Congrés, hi van assistir els destacats cooperadors francesos Charles Gide, Ernest Poisson i Henry May, Secretari de l’ACI. En el seu discurs presidencial, Ventosa i Roig es va dirigir a Gide per retre homenatge a l’Escola de Nimes, que “ha conquerit entre nosaltres fervents partidaris”.vi Si bé és cert que la Cambra havia estat influenciada per la cooperació anglesa, Acció Cooperatista, portaveu de la Federació, prestava més atenció a la cooperació del seu veí gal.

Malgrat l’existència d’una Federació Espanyola, el moviment català mantenia els seus propis contactes internacionals. El creixement de la cooperació espanyola, i sobretot catalana, durant la Segona República va ser reconegut per l’ACI el 1933, quan el seu Comitè Executiu va celebrar una reunió a Barcelona.vii El 1934, Josep Farré va representar a la Federació de Cooperatives de Catalunya al Congrés de l’ACI a Londres.

Núm.

304

coop-304

21/11/07

12:55

Página 20

20 XVI Premi Periodístic Jacint Dunyó - Guanyador

La Guerra Civil Durant la guerra, l’ACI, per mitjà del seu secretari Henry May, va fer al menys cinc crides al moviment cooperatista mundial per prestar ajuda i solidaritat als cooperadors espanyols. En una reunió del Comitè Executiu de l’ACI a Ostende l’abril del 1937, Pioners de Rochdale, 1844 Ventosa i Roig va presentar tres pels cooperadors espanyols “es proposicions que van ser accepta- tracta d’uns militars i plutòcrates des per unanimitat: l’establiment que constitueixen una ínfima mide relacions comercials per a l’ex- noria a Espanya, revoltats contra el portació de productes espanyols i poder legítim de la República que la importació de productes ali- no han dubtat en cridar en auxili mentaris; un projecte per a l’eva- seu als Estats feixistes”, i també va cuació de nens de cooperadors; i rebutjar el vague desig de “tornar la intensificació de la campanya de la pau al Poble Espanyol”, insistint solidaritat començada per l’ACI.viii que no era qüestió de pau a qualLes dues primeres proposicions sevol cost, sinó d’una pau justa. Al van donar resultat, però la tercera final es va adoptar una moció inva provar ser més difícil d’aconse- termèdia que parlava de la necesguir. Durant la guerra, l’ACI va cre- sitat de tornar “la pau al poble esar un fons d’auxili per als coope- panyol en el respecte del dret”. radors espanyols que va recaptar L’extensió donada en el debat a 33.737 lliures esterlines i que es va l’informe de Ventosa i Roig suggeutilitzar per comprar provisions i, reix que la delegació espanyola se després, per donar suport a coo- sentia decebuda per la posició moperadors exiliats després de la gue- derada de la Internacional.x rra. Més de dos mil nens de cooperadors van ser evacuats i acollits Aquest desengany es va fer manien llars temporals a França. A ban- fest en una carta oberta del secreda d’això, l’ajuda de l’ACI es limi- tari de la Federació de Cooperatitava a “expressar solidaritat”. ves de Catalunya, Celestí Ventura, al secretari de l’ACI, May, en la qual, Una interpretació equivocada tant encara que va agrair a l’ACI la seva del concepte de “neutralitat política” com de la naturalesa de la guerra d’Espanya, li impedien fer-hi més.ix Això va quedar al descobert durant el Congrés de l’ACI de París del setembre del 1937. La resolució redactada pel Comitè Central sobre la situació a Espanya va provocar, per part de la delegació espanyola encapçalada per Ventosa i Roig, “la nostra absoluta i total disconformitat [...] per considerar que no reflectia exactament els termes de la qüestió i per ser completament incolor i anodí”. Ventosa va rebutjar el terme “guerra fratricida” que hi va posar perquè Cartell imprès a 1937 en varis idiomes Núm.

304

ajuda pel que fa al terreny econòmic, va afirmar que la Federació considerava que l’ACI “no està a l’altura de les circumstàncies pel que fa a la seva intervenció moral i oficial en el que es refereix a posar de manifest l’atemptat que contra l’Espanya republicana està realitzant la Societat de Nacions amb Anglaterra al capdavant”. Això va ser segurament una referència a la política de no-intervenció adoptada pel Govern britànic i secundada pel francès, que no va ser, en realitat, res més que un teló de fum darrere del qual les democràcies van abandonar la República als poders feixistes.xi La carta va demanar als membres de l’ACI, i és de suposar que sobretot als de la Gran Bretanya i França, que fessin més sorollós el seu desacord amb la política dels seus governs perquè la aquesta es rectifiqués. A nivell individual, aquesta posició va suscitar molta simpatia, però poc més es va fer.

En un any, la República, abandonada feia temps pels governs democràtics dels països els moviments dels quals tant hi havien influït, es va veure sotmesa a la cooperació nacionalsindicalista de Franco, que la privaria de la possibilitat de relacionar-se amb l’ACI. Jason Garner i.

Juan REVENTÓS CARNER. El movimiento cooperativo en España. Barcelona: Ariel, 1960, p. 7. ii.

La Revista Cooperativa Catalana, agost del 1900. iii.

La Revista Cooperativa Catalana, setembre del 1902. iv.

International Co-operative Bulletin, febrer-març del 1914. v.

Acció Cooperatista, 9 març del 1928. vi.

Acció Cooperatista, 13 de setembre del 1929. vii.

Acció Cooperatista, 17 de febrer del 1933. viii.

Acció Cooperatista, 5 de març i 11 de juny del 1937. ix.

Rita RHODES. The International Co-operative Alliance during War and Peace 19101950. Ginebra: ICA, 1995, pp. 196-204. x.

Acció Cooperatista, 15 d’octubre del 1937. xi.

Acció Cooperatista,

coop-304

21/11/07

12:55

Página 21

Medi Ambient 21

Els horts escolars urbans: una experiència educativa i vital en el marc de les Agendes 21 Escolars

Parvulari Sant Marc (Barcelona)

E

s parla molt del desenvolupament sostenible des que el 1992 es va fer la Cimera de Rio. Els estats de tot el món van debatre estratègies per assolir un model de desenvolupament sostenible que cobreixi les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves, i van acordar un pla de treball per al segle XXI: l’Agenda 21. Els principis i els acords allí establerts han anat quallant amb més

o menys eficàcia en els diferents llocs del planeta, però ha estat als pobles i ciutats on les iniciatives han pres més embranzida, posant en marxa les anomenades Agendes 21 Locals i implicant en la seva elaboració i acció tots als agents socials i econòmics que actuen en un territori concret. Entre aquests agents hi ha les escoles.

proper, el programa Escoles Verdes, els Programes d’Innovació Educativa de la Generalitat de Catalunya i les Agendes 21 Escolars promogudes per diferents municipis de Catalunya (Barcelona n’ha estat la pionera, i d’altres s’hi ha anat incorporant, com ara Sabadell, Vilanova i la Geltrú, Lleida i Tarragona).

Els programes que s’han engegat des de les diferents administracions adreçats als centres educatius són, en el nostre àmbit més

Aquestes iniciatives van més enllà de l’àmbit estrictament docent i s’emmarquen en el context de les accions que es porten a terme en Núm.

304

coop-304

21/11/07

12:55

Página 22

22 Medi Ambient

una ciutat o territori, per fer un avanç destacable cap a la sostenibilitat i que queden aglutinades en les Agendes 21 Locals. Els objectius i les línies d’acció consideren tots els aspectes relacionats amb la millora ambiental dels centres educatius, tot afavorint mecanismes de participació i responsabilitat de tota la comunitat educativa i la seva integració en els plantejaments i les pràctiques educatives. Cada centre desenvolupa el seu projecte treballant en aspectes relacionats amb la gestió dels materials, els residus, l’aigua i l’energia i amb el consum, la mobilitat, el soroll i la biodiversitat.

Molts dels projectes relacionats amb la biodiversitat consideren la posada en funcionament d’horts i jardins ecològics amb la finalitat de millorar els espais exteriors del centre. Aquestes accions s’emmarquen en l’objectiu recollit en les Agendes 21 Locals per promoure la protecció de la biodiversitat i dels espais lliures augmentant el verd urbà i fent sovint referència a la creació d’horts biològics urbans. En alguns municipis com ara Barcelona, Sabadell o Mollet, s’hi han creat xarxes d’horts municipals que ofereixen terrenys públics per a la creació, d’una forma ordenada i organitzada, de parcel·les destinades al cultiu hortícola que s’ofereixen a ciutadans, ciutadanes i entitats perquè hi facin conreus ecològics.

Els valors ecològics de l’hort Treballem a partir d’un concepte sovint diferent del que tenim dels horts més o menys convencionals, ja que fem un hort biològic, amb Núm.

304

IES Vall d’Hebron (Barcelono)

el que tot això implica. Partint de la definició d’agricultura biològica com aquella que es porta a terme prescindint de l’ús dels productes químics de síntesi (fertilitzants, pesticides, herbicides, fitohormones, etc.), la seva pràctica utilitza mètodes de conreu específics tenint en compte les relacions entre tots els elements vius i ambientals de l’espai on cultivem, amb els objectius de produir aliments sans, augmentar la biodiversitat i protegir el medi ambient i la salut de les persones.

L’hort és un espai on la natura n’és la protagonista: amb la terra, les plantes, els animals que hi viuen o ens visiten, i l’entorn, amb els seus condicionaments de llum, temperatura i humitat. De mica en mica, l’espai que condicionem i conreem adquireix una entitat superior, diversa, complexa i vital: serà com un petit ecosistema que podrem contemplar, estudiar, gaudir i obtenir-ne uns aliments sans i naturals.

La terra esdevé en un element clau en un hort biològic. Partint de la terra de què disposem, hem de fer-hi actuacions de preparació i fertilització basades en una aportació inicial de matèria orgànica en forma de compost. La terra és la font de fertilitat: hi conviuen una multitud d’organismes i microorganismes que, gràcies a la seva activitat transformadora de la matèria orgànica, permeten mantenir unes òptimes condicions per al creixement de les plantes i fan que de la terra n’obtinguin aigua i els seus nutrients. Aquesta, cal mantenir-la esponjosa, sense ser trepitjada, i cal procurar-li uns nivells constants d’humitat i protegir-la enfront del fred i la calor.

En un hort biològic, hi busquem un equilibri entre els éssers vius i l’entorn, afavorim les condicions perquè les plantes creixin sanes i fortes, tot optimitzant l’ús de l’espai on creixen i sense forçar els seus ritmes de creixement. Els cultius hortícoles es planifiquen ate-

coop-304

21/11/07

12:55

Página 23

Medi Ambient 23

combinant espècies herbàcies amb llenyoses, que poden ser de fulla perenne o caduca, i tenir floracions successives per afavorir la presència d’insectes beneficiosos.

nent a un calendari de cultiu adaptat a les condicions climàtiques i aplicant-hi sistemes d’associació (plantes de diferents espècies que comparteixen un espai proper buscant la compatibilitat entre elles) i de rotació (no plantem sempre el mateix al mateix lloc, sinó que hi establim una successió de cultius).

No només ens centrem en el conreu de plantes destinades a la producció, ni aquesta ha de ser la nostra única missió, ja que les plantes de l’hort conviuen en harmonia al costat d’altres plantes que les acompanyen: un hort biològic és també un jardí, i viceversa, un jardí biològic és també un hort. Al cap i a la fi, estem conreant plantes. L’hort està envoltat de plantes de tota mena, amb el foment de la presència de plantes autòctones o ben adaptades al nostre clima, que són les anomenades tanques verdes o bardisses.

Hi podem tenir una bona representació de la nostra flora, tot

A banda de les actuacions concretes que nosaltres portem a terme organitzant les plantacions, també podem deixar que la natura segueixi el seu curs: observem que entre els cultius o els vegetals que nosaltres hem plantat augmenta la presència de plantes espontànies; ¿per què sovint anomenem males herbes aquelles plantes que han sortit espontàniament ja que allí hi troben les condicions idònies per créixer? Si bé ens interessa mantenir lliures d’herbes els cultius i els espais enjardinats, ¿per què no deixem i fomentem que en un espai fora dels conreus la naturalesa actuï lliurement i hi observem el que creix i la seva variabilitat estacional? Ens sorprendrem gratament.

A l’hort hi tenim animalons que vénen al nostre espai atrets per les condicions bones que els estem oferint: insectes, cucs, dragons, sargantanes, ocells, etc. La diversitat animal en el nostre espai és un bon indicador del grau de qualitat ambiental que assolim.

Els insectes, sovint temuts, es converteixen en els nostres companys i aliats, ja que ens ajuden en el control d’aquells que poden causar danys a les nostres plantes.

Aquí és important la reflexió sobre l’ús que sovint es fa dels productes químics per combatre qualsevol ésser viu que acudeix al voltant de les plantes que tenim a la terrassa o al jardí. És curiós el fet que moltes persones volen

unes plantes ben florides sense cap insecte al seu voltant, un fet que contradiu les regles més elementals de la natura (les flors vistoses i oloroses ho són per atreure els insectes i facilitar la pol·linització) i en el qual sovint no s’hi pensa. Malgrat que creem unes condicions perquè les plantes estiguin sanes i potenciem la presència d’insectes beneficiosos, les nostres plantes poden presentar problemes deguts a l’atac de plagues i malures que hem de solucionar.

L’agricultura ecològica ens dóna els mecanismes per fer-ho: sistemes de trampes, preparats medicinals fets a partir de plantes (all, camamilla, ruda, ortiga, etc.), que nosaltres mateixos podrem preparar, o aplicacions d’altres productes d’origen natural, com pot ser el sabó potàssic.

Un espai educatiu i de relació L’hort no és tan sols un espai d’estudi de les plantes, sinó que esdevé una font inesgotable de recursos educatius des del mateix moment que es comença a planificar, i una eina interessant per posar en pràctica estratègies de gestió, organització, relació i participació. És important planificar bé el procés des del principi. Sovint pensem que ens han de fer l’hort i que a partir d’aquí ja veurem què i com ho fem. Hem de fer una correcta planificació des de l’inici, buscant la complicitat i la participació de la comunitat escolar, entenent que es un projecte que hem d’assumir tot plantejant-nos una sèrie de qüestions: per què volem fer l’hort? En què millorarà el medi ambient de l’escola? Un hort biolòNúm.

304

coop-304

21/11/07

12:55

Página 24

24 Medi Ambient

IES Vall d’Hebron (Barcelona)

els dóna motius de satisfacció personal i de sentir-se més valorats per la resta de companys i companyes.

gic, què representa? Quin profit pedagògic en traurem? Tindrem temps per cuidar-lo? Quant costarà? Quins poden ser els espais més adients? Com l’explicarem?

Hem d’assumir tot el que estigui al nostre abast, i cal que busquem els recursos i els assessoraments adients, però sempre entenent que el projecte és nostre i que nosaltres l’hem d’executar.

En un hort, hi podem observar i explorar les característiques dels diversos elements que formen part d’aquest ecosistema, experimentar, seguir els processos naturals que hi tenen lloc observantne l’evolució, i fer activitats al laboratori i comparar els resultats amb l’observació del que passa efectivament durant el cicle natural del sistema. És un espai de joc i observació: l’hort cada dia ens ofereix sorpreses i desperta admiració en nens i adults; els nens acudeixen a l’hort per si sols perquè allà hi troben un espai de tranquil·litat o d’activitat, hi observen el curs de la naturalesa, i sovint són els que més perceben els canvis i les necessitats de les plantes. Quan arriba el moment de la collita, estudiem els valors Núm.

304

nutritius de les fruites i verdures, i revisem els hàbits alimentaris i incorporem a la dieta verdures i hortalisses que adquireixen un sabor excepcional quan els mateixos alumnes en són els responsables de la plantació, el creixement, la collita i la transformació a la cuina.

L’hort és un espai d’aprenentatge en el sentit més ampli, i no només limitat a les feines pròpies de treball i estudi que hi estan relacionades, sinó que pot ser l’aula a l’exterior per a una classe d’anglès, de música o de matemàtiques. Donem vida als espais exteriors traient l’aula al pati; posem-hi taules i bancs, o, per què no?, seiem a terra i gaudim de l’aire fresc, del sol a l’hivern i de l’ombra a l’estiu.

Les feines de l’hort, amb una clara repercussió en l’obtenció d’uns resultats directament vinculats a les accions que hi hem realitzat i la cura que hi hem tingut, motiva i enriqueix a tothom que hi participa, fins i tot en aquells col·lectius que presenten més problemes d’adaptació o de seguiment del ritme normal de l’educació, ja que

És, a més, un espai de relació social, i cal implicar-hi tota la comunitat educativa, personal no docent, administratiu i de neteja, i mares i pares, buscant-hi complicitats i fent-los partícips de les accions que duem a terme. Convidem els veïns que ens observen des dels balcons a passar una estona al nostre hort organitzant una festa per celebrar una collita, per exemple.

Cal que tampoc no oblidem que el que nosaltres fem en un sentit de millora del medi ambient i amb un component importantíssim relacionat amb l’educació ambiental, és també un ofici que ocupa una part de la població. L’hort serà, doncs, una manera de valorar les feines agrícoles, d’adonarse que l’agricultura ecològica és una possible sortida professional (donar orientacions d’on es fan aquest estudis, visitar alguna explotació agrícola, etc.) molt interessant per treballar des de l’educació secundària.

Som, doncs, davant unes experiències summament enriquidores tant des del punt de vista personal com social, educatiu i ecològic, amb tots els ingredients possibles per treballar l’educació ambiental, i amb el valor afegit de contribuir amb una acció concreta i efectiva a millorar el medi ambient de les ciutats.

Joan Solé Biòleg i educador ambiental SCEA

coop-304

21/11/07

12:55

Página 25

Pensem-hi 25

Escenes com aquesta es descabdellen sovint, que deia Espriu

E

l passat 3 d’octubre hem celebrat, amb una conferència en unes dependències de la Universitat Pompeu Fabra, el desè aniversari de l’existència de la nostra admirada col·lega, la revista Nexe. Hi vam assistir uns quants membres de la nostra Fundació. I jo em faig avui un plaer del deure d’aconsellar, una vegada més, la lectura d’aquesta publicació. És bo que existeixi una revista com aquesta, que ens va oferint anàlisis meditades, treballades, serioses, sobre tants aspectes del món de la filosofia cooperativa.

A banda de l’efemèride en si mateixa, resultava molt atractiva la personalitat que donava la conferència, el senyor Ignacio Ramonet, director de Le Monde Diplomatique. I la realitat no ens va decebre. Malgrat que el ponent potser no va valorar prou el coneixement que el seu auditori tenia del cooperativisme, la conferència en si, i el col·loqui posterior, van presentar aspectes veritablement molt interessants, especialment amb referència a la visió que va ser mostrada sobre les essències de la globalització.

I, tanmateix, jo voldria avui parlar-vos d’un aspecte complementari, que em penso que molta de la nostra gent consideraria tangencial, extern a l’essència de l’acte celebrat. I potser tindrien raó, i jo m’equivoco. M’explico.

El programa, la invitació, estava totalment redactat en català. Fins i tot hi constava en català el títol de la conferència, malgrat que aquesta va ser donada en castellà.

La intervenció que obria l’acte, feta per Pepa Muñoz, presidenta de la Federació de Cooperatives de Treball, va ser feta, com el programa escrit, en la nostra llengua.

Per cert, en la seva variant de València, i amb la preciosa dicció a la que ens té habituats la presidenta. També en català va parlar Ramon Aymerich, redactor en cap d’Economia de La Vanguardia, que hi va fer una curta presentació del ponent. Aquest, com ja he dit, va parlar en castellà, i això a mi em sembla perfectament correcte: a casa nostra, tothom hauria de poder parlar, sempre, en tota ocasió i circumstància, en la llengua que millor domini o que millor li plagui.

La primera inter venció del col·loqui va ser feta en castellà.

Lògic: era possible que el conferenciant no entengués la nostra llengua. Per tal de cobrir aquesta possibilitat, jo, en iniciar la meva intervenció, que era la segona, li vaig preguntar, en castellà, si comprenia el català. Em va contestar amablement que sí, i, en conseqüència, jo vaig fer en català la meva apor tació al col·loqui. Vaig ser l’únic que ho va fer. Tothom, absolutament tothom, a partir d’aquell moment, hi va emprar exclusivament el castellà.

Com és natural, afirmo que tothom estava en el seu dret en ferho així. Sens dubte, ho van fer per educació.

Santos Hernández Octubre 2007 Núm.

304

coop-304

21/11/07

12:55

Página 26

26 Biblioteca/llibres

Donació gratuïta de llibres 1. Anuario de Estudios Cooperativos. Bilbao: Instituto de Estudios Cooperativos, 1987.

2. Anuario de la Economía Social 2005. Madrid: CEPES. 3. XVII Diada de la Cooperació. Innovació Tecnològica: “Un camí per a la Intercooperació”. Lleida: Fundació Catalana de Cooperació, 1999.

4. Empresa catalana davant la CEE, L’. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1985.

5. ESTEO SÁNCHEZ, Francisco. Cálculo de costes, producción y resultado interno. Madrid: IMPI, 1989 (Manuales; 22).

6. GOXENS, Antonio. Manual de cálculo de costos y contabilidad industrial. Barcelona: Boixareu Editores, 1986.

7. Indicadors bàsics de treball de Catalunya. 1r trimestre del 2007. Generalitat de Catalunya, 2007.

8. La viabilidad de las empresas. Garriga y Cía SRC Auditores, 1985.

9. LARRAÑAGA, Juan. Análisis de la legislación vasca sobre cooperativas. Oyarzun: Caja Laboral Popular, 1985.

Biblioteca de la Horari: dilluns i dimecres de 10 a 13 h. dimarts i dijous de 16:30 a 19 h.

Assessorament i gestió integral especialitzada en COOPERATIVES, FUNDACIONS i ENTITATS NO LUCRATIVES

• • • • •

Comptabilitat, aplicació Pla Comptable, seccions, tancament, Comptes Anuals.

Obligacions tributàries, Declaracions periòdiques, Impost Societats, Requeriments, Inspeccions, etc.

Nòmines, Seguretat social, problemàtica laboral, sancions, acomiadaments, etc.

Temes socials, Assemblees, seccions, constitució i canvis en òrgans d’administració, mediació en situacions conflictives, etc.

Temes jurídics, contractes, adaptació estatuts, revisió de la gestió tributaria, regularització Registres: Cooperatives, Propietat, etc.

PROTECCIÓ DE DADES, Document de Seguretat, inscripció Agència Protecció de Dades ASSIGEM Serveis Empresarials, Sccl Girona, 38, 1r 2a - 08010 Barcelona Tel. 932 652 285 - Fax 932 325 613 Núm.

304

Telèfon 93 215 48 70 Fax 93 487 32 83 a.e.: biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org

coop-304

21/11/07

12:55

Página 27

Biblioteca/Revistes 27

Retalls

LA REVISTA DE LA FEDE Núm. 32. Octubre-desembre del 2007. Federació Farmacèutica. Barcelona revista@fedefarm.es Revista trimestral en llengua catalana editada per la Federació Farmacèutica i que dóna informació als socis en diversos camps. Destaquem els articles següents: “IOFData, un nou servei per als socis”, que explica el nou servei que duu a terme la Federació, un sistema de cessió i explotació de les dades de gestió de l’oficina de farmàcia, les quals es recullen mitjançant IOFWin i s’envien a la Federació Farmacèutica, de manera que s’assegura la informació per part de la cooperativa. A l’entrevista, contesta el qüestionari el gerent d’Acofarma, que parla dels orígens i de l’evolució d’aquesta cooperativa. A l’article “FedintiA: El perquè d’un grup de compres dins de la cooperativa”, s’hi explica aquest nou projecte, que els permet obtenir importants valors afegits i tenint present els tres punts bàsics: unió, cooperativisme i compromís. Aquest número també inclou les seccions “Atenció farmacèutica”; “Els nostres magatzems”, en aquest cas dedicat al magatzem de Lleida; “Fede Activa”, on s’inclouen totes les noticies dels actes relacionats amb la Federació i els seus socis, i “Bioètica”, on es tracta el tema de la nova Llei del medicament. Les seccions “Professió”, “El soci opina”, “Consells sanitaris”, “Agenda” i “Viatges” conformen la resta de la publicació.

NOTICIAS DE LA ECONOMÍA PÚBLICA SOCIAL Y COOPERATIVA Núm. 48. Juliol del 2007. CIDEC. València www.uv.es/cidec cidec@uv.es Revista en llengua castellana coeditada pel CIDEC i la Conselleria d’Economia, Hisenda i Ocupació.

El seu contingut es basa en diverses seccions que aquí reproduïm i de les quals destaquem alguns articles: Noticias de la Economía Pública, Social y Cooperativa: “Comunitat Valenciana”; “Nacional”; “Internacional”; “L’economia social a Internet”, on es presenten diferents pàgines web relacionades amb l’economia social i les cooperatives; “Temes d’actualitat”, monogràfic dedicat a l’economia social i la prevenció dels riscos laborals; “L’economia social en acció”, a la portada; “Les nostres federacions”; “Les nostres empreses”; “L’economia social a les comunitats autònomes”; “L’economia social a la història”, on destaca l’article titulat “Una col·lecció de biografies”, de Santos Hernández, que, a les nou pàgines que ocupa l’article, explica la història i l’evolució del cooperativisme i presenta la col·lecció de biografies que edita la Fundació Roca i Galés, fent una breu ressenya dels vuit números actualment ja publicats; la secció “L’economia social a les lleis” i, per acabar, “Bibliografia” i “Novetats bibliogràfiques”, on es fa un resum del llibre de la biografia de Benet Vigo i Trulls.

VIDA COOPERATIVA Núm. 289. Setembre del 2007. València Revista mensual de cooperativisme valencià, editada pel Centre d’Educació Cooperativa.

Destaquem els articles següents: “Acord d’Intercooperació. Consum vendrà productes i les cooperatives seran franquícies de la cadena”. A “Actualitat valenciana”, un article dedicat a la nova regularització de les seccions de crèdit després del consens d’IVF i FECOAV. A “Actualitat internacional”, s’hi tracta el nou sistema d’assistència mèdica cooperativa rural per a la població xinesa. A “Opinió i gestió”, s’hi analitzen alguns canvis que hi ha hagut des de el punt de vista del cooperativisme amb el nou Govern autonòmic. El gerent de la cooperativa COINFER respon a les preguntes de l’“Entrevista”. I a l’“Enquesta”, diverses persones relacionades amb cooperatives de serveis socials hi donen la seva resposta a la pregunta: “Quines oportunitats pot aportar a les cooperatives la nova Llei de dependència?”

Núm.

304

coop-304

21/11/07

12:55

Pรกgina 28