Issuu

292 Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 cc@rocagales.org www.rocagales.org Amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya Coordinació Agnès Giner i Carme Giménez Consell de Redacció Josep Busquets, Núria Esteve, Carme Giménez, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Santos Hernández, Esteve Puigferrat, M. Lluïsa Navarro i Josep Rafecas. Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits.

Foto de portada Ecotècnia, sccl Disseny i maquetació L’apòstrof, SCCL Disseny coberta Francesc Boixader Impressió Gramagraf, SCCL Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415 Aquesta revista ha estat impresa sobre paper ecològic de 140/90 gr amb un procés de fabricació sense clor ni blanquejants òptics

Revista mensual - Any 27è Octubre 2006

SUMARI Tornaveu

Montserrat Pumarola

Editorial

Noticiari

Cooperatives de Catalunya Conciliar temps personal i laboral: tothom hi guanya El cooperativisme polonès ens visita

Les nostres cooperatives Ecotècnia, Vint-i-cinc anys treballant per les energies renovables Francesc Vila

Entrevista Jordi Margarit: “Som una cooperativa amb voluntat de servei” Carme Giménez

Economia social La reforma dels estatuts: una oportunitat per a l’economia social Rafael Chaves

Història La Casa del Pueblo: una part d’història de la Serra d’Almos Pere Audi

X Premi APB - Finalista Salvem la riera, una plataforma cívica a prova de rierades Àngels Codina

Pensem-hi Cooperativistes i energies alternatives Santos Hernández

Biblioteca Retalls Elisenda Dunyó

Tornaveu

Breu trobada amb Montserrat Pumarola (Girona, 1939), muller de Francesc Ferrer i Gironès Records i opinions Quan era petita el meu pare em parlava de la “Radio Associació de Catalunya Societat cooperativa” creada el 25 de febrer de l'any 1935. El pare en formava part d'aquesta cooperativa i sempre, quan ens explicava fets de la guerra civil lamentava la seva desaparició i transformació en Radio España de Barcelona SA. Instaurat el Franquisme recordo que sota casa hi vivia un senyor que estudiava esperanto i parlava dels ateneus i de les cooperatives, era una altra manera de veure el món i aconseguir fites en tots els ordres per la millora de la persona en tots els àmbits, culturals, socials, econòmics, sense discriminació de cap mena. Més tard, ja eren els anys seixanta, quan vaig exercir de mestra a l'escola que tenia la “Torres Hostech” pels fills dels seus treballadors, allà vaig conèixer la Cooperativa l'Amistat, que era una cooperativa de consum. Crec en el moviment cooperatiu, l'he viscut directament l'any 1979 amb la creació de la cooperativa “Papirus societat cooperativa catalana limitada” que va ser el motor inicial de El Punt Diari. Un grup reduït de persones d'aquella iniciativa encara mantenim relació. Actualment el meu referent és la Cooperativa Delta de Girona de la qual el meu marit Francesc Ferrer i Gironès en va ser el promotor. Aquesta cooperativa va néixer el 1966 i és, d'acord amb els seus estatuts, una cooperativa de consum. Delta, fa tres anys, segons està previst als estatuts, va aprovar destinar els fons per educació a la creació d'uns premis sobre civisme. Cronològicament els guanyadors han estat El civisme planetari de Francesc Torralba i Rosselló, Compromís cívic amb Catalunya de Carles Bonaventura i Cabanes i el darrer Un nou cercle virtuós, ciutadania catalana per a un planeta cooperatiu de Mark Planellas-Witzsch Dörfler. L'estructura social i les necessitats de la població han sofert molts canvis, han anat evolucionant i avui les cooperatives tenen una projecció diferent però són una bona eina per treballar en qualsevol àmbit i poder solucionar problemes equitativament. Es poden acceptar el nous reptes de la societat en la que vivim i romandre fidels als esquemes ideològics del cooperativisme, perquè a través de la democràcia, la solidaritat i la igualtat aconseguim una societat millor.

Editorial

Energia neta D’uns anys ençà, creix la preocupació social per la dependència energètica vers els combustibles fòssils i nuclears. Després de molt de temps de crides d’atenció per part del moviment ecologista, sembla que la societat, tant les empreses com els consumidors, comença a ser conscient que el nostre model energètic és poc respectuós amb el medi ambient, limitat (ja que, en una bona part, es basa en matèries primeres que tenen una caducitat evident) i perillós (l’energia nuclear continua sent considerada un perill per a la salut tant del medi com de les persones). A més, aquest mateix sistema és força vulnerable, ja que es troba altament centralitzat en poques i grans instal·lacions –que, alhora, estan en mans de poques i grans empreses–, i que compta amb una xarxa de transport i distribució força rígida i que comporta greus riscos per a la natura. L’aprofitament dels recursos demana, pel que fa a l’energia, una transformació important. Cal fer servir, cada vegada més, fonts d'energia netes i renovables, i continuar avançant en la millora de l'eficiència energètica, és a dir, obtenir el mateix rendiment fent-ne servir menys. Amb aquest objectiu, és clar que empreses com Ecotècnia, que us presentem a Les Nostres Cooperatives, són necessàries per tal de tirar endavant aquest canvi d’actitud social vers les energies renovables. Ecotècnia porta vint-i-cinc anys fabricant aerogeneradors per a parcs eòlics i fent instal·lacions fotovoltaiques per aprofitar l’energia solar i continua estenent els seus productes arreu del món. Tal com ens explica Santos Hernández al Pensem-hi d’aquest mes, hi ha altres experiències cooperatives en l’àmbit de la creació d’instal·lacions d’energia neta. Experiències que són la mostra d’una tendència que segur que té una continuïtat. Per una altra banda, a l’article finalista del Premi Albert Pérez Bastardas, Salvem la riera, una plataforma cívica a prova de rierades, d’Àngels Codina, ens presenta una altra manera de treballar en la defensa del territori, juntament amb organitzacions ciutadanes del nostre entorn més immediat. La responsabilitat del cooperativisme pel que fa a l’entorn, el nostre arrelament al territori no ens pot deixar indiferents davant de les alternatives energètiques, davant del canvi d’hàbits i de producció necessari per assolir una relació amb l’entorn que sigui neta i sostenible, com tampoc dels moviments ciutadans que treballen en aquest sentit. És un objectiu que ja forma part de l'estratègia de moltes cooperatives i que, ben segur, marca un camí a seguir en els propers anys.

6 Noticiari

Els partits a favor del reconeixement del sector cooperatiu Les formacions polítiques catalanes prengueren el compromís d’augmentar la representació institucional del sector cooperatiu i d’iniciar un debat de pacte amb tots els agents socials per aconseguir el seu reconeixement com a agent econòmic i social. En aquest marc, van coincidir en la necessitat de garantir la presència del sector co-

operatiu en les meses de negociació, plataformes i fòrums economicosocials del país. Aquests van ser un dels principals compromisos manifestats el passat 26 de setembre per les persones representants dels diferents partits polítics en el debat organitzat per la Confederació de Cooperatives de Catalunya. L’acte que te-

nia com a objectiu conèixer les seves propostes, de cara a la propera legislatura, en relació al sector cooperatiu i a l’Economia Social en general, va ser moderat pel periodista Josep Maria Ureta, i va comptar amb la presència d’Antoni Castellà (CIU), Toni Comín (PSC), Josep Huguet (ERC) i Dolors Camats (ICV). També estava prevista la presència del PP, però a darrera hora van excusar la seva absència. L’empresa cooperativa va ser reconeguda com a model d’empresa socialment avançada, per la seva identitat, funcionament i pels beneficis que aporta a la societat en general, en la línia del model de futur de l’empresa del segle XXI. Les quatre formacions polítiques van expressar el seu compromís d’afavorir, per discriminació positiva, les cooperatives en els processos de contractació i/o de compra de l’administració pública. Aquesta mesura, per als partits, pot contribuir al foment i al desenvolupament d’aquest model empresarial.

Les finances ètiques i solidà- Taula rodona sobre ries, una eina contra la pobresa deslocalització empresarial FETS-Finançament Ètic i Solidari, aprofitant les properes eleccions al Parlament de Catalunya, convoca el proper dijous 19 d’octubre, una taula rodona amb els representants

dels partits polítics, amb la presència de: Antoni Comín (PSC-CpC), Dolors Camats (ICV-EA), David Minoves (ERC), Carles Campuzano (CiU) i Belén Pajares (PP). Aquesta taula rodona s’emmarca dins dels actes de la campanya “Aixeca’t contra la pobresa” que forma part de la Campanya dels Objectius del Mil·lenni de les Nacions Unides i tindrà lloc al Col·legi de Periodistes (Rambla Catalunya, 10) a les 7 del vespre. Info: www.fets.org o 93 317 17 67.

El proper dijous 23 de novembre a les set de la tarda, a la sala d’Actes de la Fundació Roca i Galès –al carrer Aragó, 281, 2n 2a– es convoca una taula rodona sobre com el cooperativisme es posiciona davant la deslocalització empresarial. Organitzada per la Fundació Roca i Galès –a través de la seva revista Cooperació Catalana– i el consell de redacció de la revista Nexe –editada per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya– en el marc de la celebració del 10è. ani-

versari de Nexe, ha confirmat la seva assistència l’Alfonso Vázquez, consultor de Hobbest, així com un representant respectivament de la cooperativa de producció Mol Matric, la cooperativa d’advocats Col·lectiu Ronda, sindicat Comissions Obreres, i la Xarxa contra el tancament d’empreses, per tal de debatre fins a quin punt el cooperativisme pot representar una sortida o una alternativa a les deslocalitzacions empresarials que s’estan produint a Catalunya.

Noticiari 7

Presentació de la biografia de Joan Tutau, escrita per Francesc Ferrer i Gironès El proper 8 de novembre es presenta a Girona el cinquè volum de la col·lecció Cooperativistes Catalans, editada per la Fundació Roca i Galès amb Cossetània edicions. En aquesta ocasió es tracta de la vida i obra de Joan Tutau i Vergés, elaborada per Francesc Ferrer i Gironès i editada pòstumament. Joan Tutau i Vergés (Figueres 1829-1893) va introduir el moviment cooperatiu i fou el primer difusor de les cooperatives de consum a Catalunya, que sempre recomanà a la classe obrera. Fou precursor dels sindicats agrícoles i capdavanter dels republicans federals. El 1854 sortí elegit segon alcalde de Figueres. El 1869 guanyà les eleccions a les Corts Constituents, on es declarà lliurecanvista, i el 1870 votà contra la monarquia i a favor de la República Federal. El 24 de febrer de 1873 va ser nomenat ministre d’Hisenda. Un primer acte de presentació del llibre sobre Joan Tutau fou el passat 13 d’octubre al Casino Menestral Figuerenc, per part d’Alfons Romero, historiador, sota la iniciativa d’Atenea, l’Agrupació de Cultura del Casino Menestral de Figueres. El segon acte de presentació, del dimecres 8 de novembre, tindrà lloc a la Llibreria 22 de Girona, al carrer Hortes, 22, a les vuit del vespre. La presentació serà a càrrec del catedràtic d’Història Moderna i Contemporània de la UAB, Àngel Duarte.

1r Cicle de Formació Cooperativa Dedicat a la gestió estratègica en les etapes de creixement empresarial de les cooperatives i societats laborals, s’adreça a personal directiu, gerents i membres de consells rectors de cooperatives i societats laborals per tal que identifiquin els elements estratègics clau en la gestió de la societat en el seu moment actual d'evolució. Està format per tres cursos: ■ Etapa 1: Gestió estratègica en l'etapa de desenvolupament inicial (empreses amb menys de 5 anys de funcionament). ■ Etapa 2: Gestió estratègica en l'etapa de consolidació empresarial (empreses amb més de 5 anys de funcionament). ■ Etapa 3: Gestió estratègica en l'etapa de creixement empresarial (empreses consolidades en procés de creixement). El Cicle es basa en un model de reflexió i d'intercanvi d'experiències i serà conduït per persones expertes que potenciaran l'esperit cooperatiu i l'excel·lència en la gestió empresarial. Els diferents cursos pretenen ser també un punt de trobada i d'interrelació que possibiliti l'inici o el reforç de xarxes de cooperació empresarial. Aquest nou Cicle està impulsat per la Direcció General d'Economia Cooperativa, Social i d'Autoocupació a través de l'Institut per a la Promoció i la Formació Cooperatives amb la col·laboració d'Aposta i Ara_Coop. La voluntat del Cicle és promoure l'actualització professional i l'aprofundiment en nous coneixements de lideratge cooperatiu amb l'objectiu d'enfortir la competitivitat i millorar la qualitat que ofereixen les empreses de l'economia cooperativa.

Núm. 292

8 Cooperatives de Catalunya

Conciliar temps personal i laboral: tothom hi guanya

l passat 3 d’octubre es va celebrar una jornada dedicada a la conciliació de la vida personal i laboral en el marc del programa RSE.COOP, d’implantació de responsabilitat social de les empreses d’economia cooperativa. Organitzada per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i per la Confederació de Cooperatives de Catalunya i amb el títol Conciliar temps personal i laboral: tothom hi guanya, la jornada va servir per donar a conèixer el marc legal i conceptual de la conciliació, i per presentar experiències d’empreses cooperatives. Totes les persones participants van coincidir en afirmar que la implantació de polítiques de conciliació no passa exclusivament per destinar-hi recursos sinó que sovint és una qüestió d’actitud i d’imaginació. A més, els beneficis són clars ja que millora el clima la-

boral, la qual cosa es pot traduir, entre d’altres, en un augment de la productivitat. Anna Huertos, de Col·lectiu Ronda, sccl va fer un repàs de la normativa legal, tant a nivell de l’estat espanyol com a Catalunya, i de les de mesures de foment existent en aquest àmbit. Posteriorment, Montse Ventosa de l’Institut Great Place to Work, va situar conceptual i culturalment la conciliació, i va donar pautes per tal d’implantar les pràctiques de conciliació a les empreses. Cooperatives participants en el programa RSE.COOP - Unió Agrària, Consum i Abacus - van presentar les pràctiques de conciliació que estan duent a terme en les seves organitzacions. Cooperatives de Catalunya

El cooperativisme polonès ens visita

l passat 27 de setembre la Confederació de Cooperatives de Catalunya va rebre la visita d’una representació de 50 integrants de la National Advisory Union of Cooperatives for Invalids, and for the Blind, federació polonesa que representa coopera-

tives integrades per persones amb discapacitat. Els objectius de la visita de la delegació, formada per les presidències i gerències de cooperatives de Polònia, han estat conèixer el moviment cooperativista a Catalunya, i especialment experiències d’èxit

d’integració social en el camp de la disminució sota la formula cooperativa, així com polítiques de suport a cooperatives d’integració social i polítiques d’ocupació i normativa legal en general, vinculades a l’àmbit de la discapacitat. El punt de trobada va ser la seu social de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, i el programa de la visita va començar amb la intervenció de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, per posteriorment exposar des de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya la sectorial d’iniciativa social i finalment el director de la cooperativa TEB, Francesc Martínez de Foix, va ser l’encarregat de fer la presentació del marc legal català de l’ocupació de les persones amb discapacitat i de l’experiència cooperativa del Taller Escola Barcelona. La trobada va finalitzar amb el coneixement d’una altra experiència dins l’àmbit de la inserció de les persones amb discapacitats, la cooperativa La Fageda. C.C.

Núm. 292

Les nostres cooperatives 9

Ecotècnia, vint-i-cinc anys treballant per les energies renovables

Ecotècnia, empresa cooperativa dedicada a la fabricació d’aerogeneradors i les instal·lacions d’energia fotovoltaica, va celebrar el vint-i-cinquè aniversari el passat mes de juliol amb un acte al Liceu de Barcelona. La cooperativa, que es dedica principalment a l'energia eòlica, té projectada la construcció de nou parcs eòlics a l'estranger, principalment a França, Itàlia, Portugal i Japó. De fet, el desenvolupament del pla d'internacionalització és una de les prioritats actuals d’aquesta empresa cooperativa amb seu al Poble Nou de Barcelona.

cotècnia és una cooperativa que desenvolupa la seva activitat en el sector de les energies renovables des de 1981. L’empresa es va constituir amb l'objectiu d'impulsar les ener-

gies renovables com una opció viable davant d'altres fonts d'energia. Vint-i-cinc anys després dissenya i fabrica els seus aerogeneradors i construeix parcs eòlics i instal·lacions d’energia solar arreu del món. Van trigar uns deu anys

a consolidar la iniciativa, però, van saber aprofitar el temps invertit aprenent i desenvolupant tecnologia que van poder aplicar amb molt èxit en el primer gran parc que van construir a l’Estat espanyol, l'any 1992. Núm. 292

10 Les nostres cooperatives

L’estructura empresarial d’Ecotècnia ha crescut d’una manera important en els últims anys. Actualment, compta amb una plantilla de 680 persones, preveu unes vendes de 220 milions d'euros i unes inversions de més de 15 milions d’euros. A més, disposa d'una capacitat de producció d'aerogeneradors de 500 megawatts a l'any, distribuïts en sis models de diferents potències. Amb aquesta tarja de presentació no ens ha d’estranyar que una de les prioritats d’Ecotècnia se centra en el desenvolupament d’un pla d'internacionalització per a la implantació en altres països. Ecotècnia va celebrar el vint-i-cinquè aniversari amb un acte institucional que va tenir lloc al Liceu de Barcelona el passat 18 de juliol. L'acte va comptar amb la presència del president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall; el conseller de Treball i Indústria, Jordi Valls; el president de l’associació eòlica europea (EWEA), Arthuros Zervos; el responsable de la divisió d'Energia de Greenpeace, José Luis García; el president de Clade, Miquel Àngel Oliva; i el director d'Innovació i Desenvolupament de MCC, Juan Maria Uzkudun; entre d’altres personalitats i responsables de diferents projectes i empreses del sector i del món del cooperativisme.

Projecció i dimensió internacional No de bades, la cooperativa Ecotècnia es troba entre els deu primers fabricants d'aerogeneradors a escala mundial, amb un total de 61 parcs en explotació o construcció i 1.367 aerogeneradors instal·lats. L'empresa disposa d'una cartera de projectes per a aquest any per produir 388 megawatts, el 54 per cent dels quals estan destinats al mercat internacional. El president d’Ecotècnia, Miquel Cabré, ha declarat en més Núm. 292

d’una ocasió que “l'empresa està en un moment de consolidació del creixement internacional, fruit d'un procés d'internacionalització que va iniciar fa alguns anys”. Respecte al mercat estatal, Ecotècnia compta amb 44 parcs en explotació o construcció, 1.104 aerogeneradors instal·lats, que produeixen 924 megawatts. Entre aquestes instal·lacions, destaquen les plantes de producció que tenen a Navarra i Galícia i la de Caldereria Torres Altamira, SA, a Zamora. Aquestes fàbriques tenen un paper fonamental en l'expansió internacional d’Ecotècnia, ja que a les seves instal·lacions es fabriquen els aerogeneradors que l'empresa exporta a països com Portugal, Itàlia, França o Japó. Un dels últims projectes d’Ecotècnia en l’àmbit de l’energia solar a Catalunya és la construcció del primer parc a la comarca del Solsonès. La previsió és que el conjunt d’aquest parc solar tingui una producció suficient per cobrir el consum elèctric de 600 llars durant tot l'any. El complex estarà format per diferents plantes fotovoltaiques situades en una mateixa parcel·la i pertanyents a diferents propietaris, que així optimitzaran els processos d'instal·lació, manteniment i gestió. Així mateix, permetrà als particulars que no tenen terreny propi invertir en energia solar fotovoltaica. Recentment, la cooperativa també ha signat un contracte amb l’empresa promotora Metan Air & Elettrogas per al subministrament de quatre aerogeneradors que configuraran un parc eòlic de 6,7 megawatts que estarà situat al municipi de Minervino Murge, a la regió de la Pulla, al sud d’Itàlia. L’empresa, que s’encarregarà del manteniment del parc, preveu que les obres s’iniciïn durant el primer trimestre del 2007 i que el parc es posi en funcionament aquell mateix any. Amb aquesta iniciativa,

la cooperativa continua les activitats que fa un any ja va iniciar amb l’obertura d’una empresa filial a Roma (Ecotècnia Itàlia, SRL). De fet, els aerogeneradors que comercialitza Ecotècnia estan tenint molt èxit a Itàlia, on la companyia ha tancat diversos contractes amb altres entitats promotores. També té una altra empresa filial a França (Ecotècnia France, SAS). La implantació d’Ecotècnia a Itàlia i França respon a la voluntat de la companyia d’expandir el mercat que ja té consolidat a Espanya, amb 61 parcs en explotació o construcció. La seva estratègia empresarial radica en el desenvolupament de la més avançada tecnologia i amb la garantia d’una excel·lent relació entre qualitat i rendiment energètic. El procés d’internacionalització sembla no tenir aturador, ja que han construït parcs eòlics a Cuba, Portugal, Espanya, França, Itàlia, Índia i Japó.

Energia per preservar el medi ambient Ecotècnia, que des dels seus orígens té una gran vocació ambientalista, té una resposta a les crítiques d’alguns sectors ecologistes cap a l'energia eòlica. I defensen el model energètic pel qual treballen amb una argumentació global. I és que el referent a l'hora d'analitzar els impactes de l'energia eòlica —i de les energies renovables en general— segueix sent el model energètic de les centrals nuclears, amb tots els riscs que ofereixen les mines d'urani, els dipòsits de residus, i l’herència que suposa per a les futures generacions. En aquest sentit, parlar només de l’impacte visual de l’energia eòlica és una quimera. Al marge de la discussió, Ecotècnia “aposta per un desenvolupament tecnològic propi, amb el convenciment que la venda de béns o serveis ha d'aportar valor a la societat preservant el medi ambient”. De fet, la cooperativa catalana és reco-

neguda a nivell internacional per la seva tecnologia. Des dels seus inicis ha dissenyat aerogeneradors que es caracteritzen per un concepte propi de fabricació, que s’adapta als terrenys complexos, és modular i es basa en un estudi precís i aplicat del components dels aerogeneradors. Juntament a aquest lideratge tecnològic, Ecotècnia destaca també per la valoració de les persones com un dels elements fonamentals de l'organització cooperativista. Innovació tecnològica i valoració del personal són, de fet, els dos elements clau que han convertit Ecotècnia en una companyia de referència i de primer nivell internacional.

Productes propis d’energia fotovoltaica Ecotècnia, tot i que fonamentalment fabrica aerogeneradors, completa aquesta activitat amb la

construcció de parcs eòlics i el seu manteniment. A més, també treballa en l’àmbit de l’energia solar fotovoltaica, sector on desenvolupa productes propis i realitza tot tipus de projectes "claus en mà", com ara: els sistemes autònoms híbrids —solar i eòlica— d’electrificació rural o les plantes fotovoltaiques connectades a la xarxa. Pel que fa als sistemes autònoms híbrids d’electrificació rural, Ecotècnia ha dissenyat el sistema Ciclops, un sistema integral per a la generació elèctrica autònoma híbrida que, combinant la generació elèctrica eòlica i fotovoltaica, amb el recolzament de la convencional (diesel o gas), permet subministrar electricitat de qualitat a zones aïllades de la xarxa elèctrica en potències que van dels 10 als 50 quilowatts. Aquest sistema també és modular i s’ajusta tant a les necessitats energètiques de la instal·lació, com a la disponibilitat de recursos naturals de la zona.

Núm. 292

12 Les nostres cooperatives

tructurades en els grups sectorials de finances, indústria i distribució, així com en les àrees de recerca i formació. La integració a MCC ha permès l’entrada amb força d’aquest grup dins del sector de l’energia. Ecotècnia, que ha assumit aquest lideratge, genera sinergies amb altres empreses del grup, sempre amb l’objectiu de potenciar l’activitat industrial i internacional. A més, des de finals de 2004, forma part de Clade, el primer grup cooperatiu català. Constituït a finals del 2004, aquest grup format per set cooperatives i dues societats laborals, té la missió de donar una resposta eficaç, des del cooperativisme, als nous reptes que planteja un escenari econòmic caracteritzat pel canvi i la globalització. Els equips Ciclops són pioners a tot l’Estat espanyol i han estat íntegrament desenvolupats per Ecotècnia. Aquest sistema permet solucionar el problema del subministrament elèctric en centres remots associats a activitats turístiques, agràries, mediambientals o de comunicacions, com ara masos o poblets rehabilitats per al turisme rural, càmpings, centres de protecció d'animals, albergs o refugis de muntanya. Equipaments que, per la seva ubicació, l’electrificació convencional té uns costos molt elevats. La seva aplicació resulta també molt interessant en zones de països poc desenvolupats, on el dèficit d'electrificació rural és molt més gran. D’altra banda, disposen d’una àmplia experiència en la realització de projectes fotovoltaics connectats a la xarxa, tant individuals com comunitaris. En aquesta línia de productes, instal·len plantes en entorns urbans, integrant-les arquitectònicament, i en entorn rural, fixes o amb seguidors solars per millorar-ne la producció. En aquest sentit, els sistemes fotovoltaics Núm. 292

connectats a la xarxa produeixen energia elèctrica convencional neta i sostenible: són respectuosos amb el medi, eviten el transport de l’energia i permeten que qualsevol consumidor d’electricitat es converteixi en productor d’energia no contaminant. En aquesta modalitat, només cal disposar d’un espai (terrassa, teulada, terreny...) orientat al sud i lliure d’ombres. Qualsevol persona es pot convertir en productor d’energia neta, que s’injecta a la xarxa de distribució general a un preu bonificat. El retorn de la inversió, en funció de les subvencions obtingudes, la qualitat de la instal·lació i la insolació de la zona oscil·la entre els 7 i els 10 anys.

Mondragón i Clade, aliances estratègiques Ecotècnia està integrada a Mondragón Corporación Cooperativa (MCC) des d'abril de 1999. Aquesta organització està constituïda per una plantilla de 68.625 persones distribuïdes en 170 empreses es-

Abacus, Cooperativa Plana de Vic, CTF-Seveis Sociosanitaris, Ecotècnia, Escola Sant Gervasi, Grup Qualitat, La Fageda, La Vola i Telecsal són les organitzacions que comparteixen un mateix model societari a través de Clade. Les principals línies d'actuació són: el creixement i millora permanent, un model de gestió propi, la responsabilitat i la implicació social, i la comunicació i la incidència social. En definitiva, aquesta agrupació suposa un factor de dinamització per aprofitar oportunitats transversals i obtenir sinergies que millorin l'actuació empresarial de les cooperatives que en formen part. En aquest context, La cooperativa Ecotècnia té com a missió continuar creixent en la seva projecció internacional aportant innovació tecnològica constant, amb respecte a l'entorn natural i a les persones que conformen tot el seu equip i, en definitiva, a la nostra societat.

Francesc Vila

Entrevista 13

Jordi Margarit:

“Som una cooperativa amb voluntat de servei” Jordi Margarit i Sanmartí és president de Ràdio Associació de Catalunya, càrrec pel qual ha estat reelegit per tercera vegada el passat mes de juny. Professionalment, és el realitzador del programa “La primera pedra”, que s’emet dissabte i diumenge a Rac1. Aquesta emissora està gestionada pel Grup Godó en conveni amb la cooperativa, que posseeix les llicències d’emissió. A més de president de la cooperativa, teniu altres càrrecs, oi?

de l’emissora musical de referència amb cobertura nacional.

També sóc president d’honor i membre del Consell d’Administració de Radiocat XXI, que pertany al Grup Godó. En aquest mateix consell d’administració la cooperativa té dos llocs. Aquesta pertinença és part de l’entesa que tenim amb Radiocat XXI, que també permet a aquesta empresa la gestió de les llicències d’emissió de la cooperativa.

Va arribar un moment, però, que ens vam plantejar que, com a cooperativa de serveis, havíem de passar al sector privat, tot i que tampoc no teníem la capacitat econòmica per gestionar la concessió i no ens vam veure amb cor de fer-ho (és una inversió importantíssima, tant per engegar-la, com per mantenir-la i tirar-la endavant). Això va anar acompanyat de la reflexió que ens feia plantejar la utilització d’un espai públic sent una fundació privada. Èticament no podia tenir continuïtat, ja que les altres empreses no tenien les mateixes condicions i nosaltres estàvem competint en unes circumstàncies avantatjoses respecte a altres organitzacions que ja havien començat a emetre en català.

Com s’ha arribat al punt d’establir aquesta entesa amb el Grup Godó? O el que és el mateix, amb Radiocat XXI? Les llicències d’emissió de Ràdio Associació de Catalunya van ser posades a disposició de la Generalitat l’any 1982, ja que coneixíem les deficiències del govern català per posar en marxa el servei públic de radiodifusió en la nostra llengua. Per aquest motiu vam estar al costat de la Generalitat en aquell moment i vam cedir-li la nostra concessió, el 105 de l’FM. Estem molt contents d’aquesta experiència, ja que va significar la creació

Va ser aleshores, en el moment que vam decidir deixar el servei públic de radiodifusió i que altres empreses del sector privat començaven a fer programació convencional, a més de musical, en català, quan vam arribar a l’entesa amb el Grup Godó. Aquest acord

inclou la conservació de les sigles històriques de Ràdio Associació de Catalunya, i és la base de la gestió de les concessions de la cooperativa, més altres que tenia l’empresa Radiocat XXI. En aquest acord, ambdues parts aporten la seva història: La Va nguardia, pel que fa a la premsa escrita, i nosaltres, a la comunicació audiovisual, tot i el parèntesi que s’havia obert el 1939. Cal tenir en compte que és l’única emissora de tot l’Estat que no recupera la seva concessió fins al 1983.

Quin és el paper dels socis a la cooperativa? A banda dels que participen en el Consell Rector, que fan un seguiment de la gestió de les emissores, des de fa sis anys s’han posat en marxa els premis de referència en comunicació audiovisual en català, els Premis Ràdio Associació de Catalunya. A més, des de fa dos anys, i encara que no es fa amb ànim de continuïtat ni pretén ser periòdic, ja hi ha hagut dues edicions del Dia de la Ràdio en Català, en el qual, i per Núm. 292

14 Entrevista

primera vegada a la història de la radiodifusió a Catalunya, s’aconsegueix que hi hagi ràdio pública i privada en una mateixa jornada que es presenten plegades en un mateix lloc, davant dels estudiants. Els socis donen suport en aquesta gestió, en aquests projectes que creen punts de referència pel que fa a la comunicació audiovisual al país. Aquests referents fa sis anys no hi eren i s’han creat a partir del suport del Consell Rector, amb l’entrada de gent jove a la cooperativa i amb el treball en assemblees.

Com encaixen en aquest context els objectius de la cooperativa? Cal tenir present que quan se signa el conveni amb el Grup Godó, aquest reconeix tota la història de la cooperativa, és a dir, el dissortat desenllaç de 1939 amb la retirada de la concessió de les llicències. Vam coincidir en un moment en què hi havia una confluència d’interessos: per una banda, el nostre objectiu és la promoció i la potenciació dels àmbits audiovisuals en català i engegar un mitjà de comunicació hauria estat molt complex i, per l’altra, ells són una empresa sòlida de comunicació. Hem de tenir en compte que, en aquests moments de globalització, on tots els aspectes de la comunicació s’interrelacionen, ja no es possible tirar endavant amb només una ràdio, una televisió o un diari. Aleshores, si l’any 1982 ja se’ns feia difícil muntar una empresa cooperativa per tirar endavant una ràdio, ara ja és molt més complicat. El sector encara és més complex, tot s’hi uneix: Internet, telefonies, televisió digital, etc. Hi ha tantes opcions! Com es podia lligar tot això? Com he dit abans, van confluir-hi diferents interessos. Els nostres objectius i els del Grup Godó, que volia tirar endavant amb la ràdio i la televisió en català. Ara bé, Ràdio AsNúm. 292

sociació té la seva vida i el Grup també. Si en un moment determinat, el Grup decidís que la ràdio ha de tenir una altra llengua de comunicació, nosaltres ens desfaríem d’aquest acord. Però mentre hi sigui, i és totalment sòlid, ferm i a més exitós en aquest moment... cap problema. Al contrari, hi estem molt a gust treballant plegats.

Els índexs d’audiència són satisfactoris? I tant. És la tercera ràdio convencional del país, després de Catalunya Ràdio i Ràdio Barcelona. La línia musical també es manté entre les cinc primeres. I si tenim en compte el format musical, que es coneix com a “adult-contemporani”, és la primera. Aquestes dades, tenint en compte que només porta cinc anys en antena, representen un gran èxit. En l’àmbit privat en català, som els líders de l’audiència. Podem dir que els nostres objectius s’estan complint a bastament.

No creieu contraproduent o perillosa l’“agrupació” de

mitjans en mans de poques empreses? Mentre tothom conservi la seva identitat, no fa por. És important ser present als diferents sectors de la comunicació per poder ser competitius. En algun moment el “paper” es pot acabar, pot acabar l’interès de comprar el diari cada matí, com jo faig. Aleshores, quins seran els canals de comunicació? Internet n’és un, i molt potent, com s’està demostrant; la telefonia, també. Si una empresa no hi és, més val que es dediqui a una altra cosa, però si estàs en comunicació has de tenir tots aquests fronts oberts.

Fins ara, sempre que apareix algun mitjà es parla de la desaparició de l’anterior, però això no està passant. Sortosament conservem els bons costums, cosa que fa que això no passi. Per exemple, quan va aparèixer la televisió es va dir que la ràdio desapareixeria, però no ha estat així. S’ha demostrat que la ràdio és un mitjà més puntual, que dóna la informació just quan està passant, i això en televisió encara no s’ha aconseguit (tot i que ja falta

Entrevista 15

ve ja no està pendent de la televisió, utilitza el telèfon, els missatges de text... Està molt més habituada als inputs d’imatge mitjançant els jocs d’ordinador. Els joves estan acostumats a rebre molta informació i d’una manera molt concreta, a través de la imatge digital. Doncs bé, les empreses hi han d’estar preparades.

Sembla que hi ha més quantitat d’informació que no pas qualitat.

poc). A més, la ràdio permet fer altres coses mentre l’escoltes. Segurament la coexistència continuarà molts anys. Per una altra banda, el “paper” ha demostrat la seva vitalitat amb la premsa gratuïta, que no sortiria al carrer si no fos rendible. Al contrari, cada vegada n’hi ha més. Tot i això, cal estar a punt per a la complementarietat i ser present en totes les possibilitats.

Les persones donem per tant? Hi ha molts mitjans, però sembla que la majoria continuem ancorats a la televisió. A vegades sembla que hi hagi saturació. Hi ha molta televisió, per exemple, molts canals... Sovint, acabo apagant el televisor i llegint. De totes maneres, com més n’hi hagi, millor, perquè dóna més interpretacions de la realitat i el contrast ajuda a fer-se una idea de les coses. També canvia el perfil dels qui reben la informació. La gent més jo-

És cert. És una autocrítica que ens fem els mateixos mitjans de comunicació, que cada vegada semblem més plataformes de gabinets de premsa que no pas persones que investiguen, que contrasten parers. Aquest fet ve facilitat per l’excés d’informació. Es troben fàcilment referències a Internet i sovint no es contrasten, no se’n comprova la correcció. La facilitat facilita el que és fàcil i això és perillós. Hi hauria d’haver un examen de consciència important per part dels professionals dels mitjans.

Pel que fa al cooperativisme, des de Rac1 es fa alguna cosa per difondre’l? No podem ni volem imposar cap tipus d’element de comunicació que afecti les graelles de programació. Tot i així, podem fer com a cooperativa que a la ràdio es parli de qualsevol tema que ens interessi a nosaltres i al món del cooperativisme. Ara bé, són el director de l’emissora i els realitzadors dels programes els qui valoren si la informació té interès per als oients i per al programa en concret. El que sí podem fer, i així ha estat unes quantes vegades, és de mitjancers en temes de cooperativisme que tenen interès, per tal que se’n parli en alguns programes. No obstant això, considerem que dedicar un programa de ràdio al cooperativisme, per exemple, encara que estic segur que se’n podrien dir moltes coses i que seria un programa agradable, no és la millor manera

de comunicar. És millor fer-ho de manera transversal, és més senzill parlar dels fets de la vida cooperativista.

Hi ha tot un món empresarial cooperatiu que és molt desconegut, i encara que no se’n faci un programa específic, sí que se’n podria parlar en programes d’economia, per exemple. Penso que moltes vegades som nosaltres mateixos que no estem massa cofois de ser cooperativistes i no ens agrada anar dient que formem part d’una cooperativa. A vegades hi ha problemes externs, però també hem de buscar a casa nostra, de creure’ns de veritat el que estem fent per tal de defensar-ho. Si, en general, falla el coneixement del cooperativisme, potser és que algú s’ha de dedicar a pensar-hi. Sovint el dia a dia no ens deixa temps per reflexionar sobre el tema.

Com us trobeu dins de la cooperativa? Em sento molt còmode sabent que hi ha uns socis que poden qüestionar la meva gestió en qualsevol moment. A més, també em resulta interessant des del mateix romanticisme de la formulació de l’economia social.

Com us agradaria que us veiessin dins del cooperativisme? M’agradaria que veiessin que som uns socis atípics, una cooperativa atípica, però amb una voluntat de servei, pensada i expressada en català, que estem lluitant com qualsevol, amb els problemes i amb els encerts. Creiem que som companys de formulació i que ens trobem en el camí adequat. Fa trenta anys poca gent es creia que en català es podien fer més coses que cantar el Virolai i som partícips d’una carrera important en la consolidació d’una llengua que estava reclosa.

Carme Giménez Capdevila Núm. 292

16 Economia social

La reforma dels estatuts: una oportunitat per a l’economia social

’Espanya de les comunitats autònomes es troba actualment en ple procés de transformació estatutària. La primera comunitat autònoma a reformar la seva carta magna regional, la Comunitat Valenciana, inclou per primera vegada en una norma de tan profund calat com un estatut d’autonomia, una referència explícita a l’economia social i al seu foment per part dels poders públics. L’article 80.4. de l’Estatut d’autonomia diu el següent: “La Generalitat promourà formes de participació dels treballadors en la propietat dels mitjans de producció i fomentarà la participació en les empreses i la creació de societats cooperatives i altres figures d’economia social”. En una línia anàloga es troben altres estatuts, com el de Catalunya, recentment aprovat, i el d’Andalusia, en tramitació. Aquest fet constitueix una autèntica fita històrica de caràcter internacional, ja que no ens consta que el concepte d’economia social i el seu foment per part dels poders públics hagin adquirit aquest rang normatiu en administracions públiques regionals, estatals o supraestatals. És més, fa tan sols dues dècades, el concepte d’economia social gaudia d’escàs arrelament a la societat espanyola, més enllà de l’àmbit científic (sobretot universitari) i de certs poders públics situats al Ministeri de Treball. Avui es considera en l’àmbit internacional que Espanya constitueix un referent de primer ordre en el reconeixement social, polític i científic d’aquest concepte, confirmat per aquestes inscripcions en els nous estatuts d’autonomia. Núm. 292

L’explícita referència a la noció d’economia social i al seu foment en l’àmbit estatutari (i previsiblement en àmbit constitucional) revela un reconeixement per part dels representants de la societat espanyola del que ja havia estat àmpliament evidenciat estadísticament i científicament, en els àmbits espanyol i internacional: - d’una banda, l’existència d’una realitat social i econòmica molt dinàmica i diferenciada, tant en el seu comportament micro com macro, del sector públic i del sector privat tradicional lucratiu, que opera en el mercat (cas de les cooperatives i les societats laborals) i fora del mercat (cas de les associacions i fundacions), i la magnitud econòmica de les quals és molt considerable, ja que suma prop d’un milió d’ocupacions a Espanya i deu milions en la Unió Europea, i en ràpida progressió; - d’altra banda, la seva contrastada contribució a l’interès general, especialment en els àmbits següents: creació i manteniment de llocs de treball, provisió de serveis socials dirigits a persones dependents, manteniment de rendes agràries i de teixit productiu en el mitjà rural, lluita contra l’exclusió social i la pobresa, innovació social, democratització de la funció empresarial i de les polítiques públiques, i desenvolupament local i autonomia del territori. Però, mirant cap al futur, constitueix sobretot una oportunitat per a un nou i decisiu desplegament en el nostre país de polítiques públiques dirigides a l’economia social i

a les formes socials que la integren, fonamentalment les cooperatives, les societats laborals, les mutualitats, les associacions i les fundacions, atès que les administracions públiques ja tenen experiència en la matèria. Han articulat en les dues últimes dècades, encara que de manera fragmentaria i inconnexa, diverses polítiques sectorials que han inclòs referències explícites a les empreses i entitats de l’economia social, com a agents implicats en aquestes. Són els casos de les polítiques de serveis socials, on les associacions, fundacions i altres entitats sense fi de lucre han ocupat un paper clau, polítiques agràries i de desenvolupament rural, en les quals les cooperatives agràries han estat involucrades, polítiques actives d’ocupació en les quals ho han estat les cooperatives de treball associat i les societats laborals o la referència a les mutualitats de previsió social en el marc de la reforma del sistema de previsió social. Tres reptes d’enorme transcendència per al futur de l’economia social a Espanya s’alcen en l’actualitat: El primer d’ells és l’efecte demostració que generin els tres estatuts d’autonomia de les tres comunitats autònomes esmentades, la valenciana, la catalana i l’andalusa, sobre el procés de reforma corresponent a les altres comunitats, i a mitjà termini, sobre la mateixa reforma constitucional. No recollir la dimensió de l’economia social suposaria aprofundir en el conegut model de “mosaics”, amb profundes disparitats regionals amb manca pel que fa a una mínima política comuna d’economia social en el país.

Economia social 17

El segon gran repte és el del Projecte de Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a persones en situació de dependència (més coneguda com a Llei de dependència). Aquesta nova llei, presentada com un autèntic revulsiu per a l’Estat de benestar del país, pot marginar a l’economia social –si no existeix una adequada regulació del seu paper– a un paper més que discret, desaprofitant el seu enorme potencial en aquest camp. No s’ha de deixar en l’oblit, utilitzant vocabulari de memòria històrica, que l’economia social ha demostrat històricament una genuïna capacitat d’innovació social i institucional, sent pionera en la provisió d’aquest tipus de serveis de benestar social. El tercer gran repte és el de l’actual reforma de la Llei de contractació de les administracions públiques, la

qual s’ha d’adequar a la Directiva 2004/18/CE del Parlament Europeu i del Consell relativa als procediments d’adjudicació de contractes públics (els quals representen més del 10% del PIB dels països desenvolupats). A diferència del que va succeir en el procés de tramitació de l’actual llei, quan, a proposta dels grups segon i tercer del Consell Econòmic i Social espanyol, es va intentar proposar una clàusula social que donés preferència a aquelles empreses que tinguessin plantilles amb els nivells d’ocupació estable més alts, respectuoses amb el medi ambient i d’economia social enfront als altres tipus d’empreses en l’adjudicació de contractes públics, proposta que va ser rebatuda pel grup primer per competència deslleial i manca de suport legal quant a les empreses d’economia social, en l’actualitat aquests argu-

ments crítics s’han esvaït, ja que apareixen recollits i reconeguts en els més alts nivells normatius, estatutaris i comunitaris. Heus aquí un altre escenari on els polítics poden fer prevaler, aquesta vegada amb un suport més bo, la prevalença de l’interès social sobre les regles del mercat. La classe política governant actual té una excel·lent oportunitat per donar més espai sistèmic, més joc, a l’economia social, un sector social situat entre el sector privat tradicional lucratiu i el sector públic. Rafael Chaves Avila Rafael.Chaves@uv.es Ciriec i Institut Universitari d’Economia Social de la Universitat de València

18 Història

La Casa del Pueblo, una part de la història de la Serra d’Almos

La Serra d’Almos a inicis del s. XX. Cedida per Domingo Bargalló.

e vegades, quan pels mitjans sentim a parlar d’alguns temes, tenim la sensació que ens són aliens, que no ens afecten. Darrerament se’n parla molt de la recuperació de la memòria, fet que es vincula, bàsicament, a tot allò esdevingut durant la darrera guerra civil, la Guerra Civil, amb majúscules però no l’única, malgrat les majúscules, que dissortadament ha viscut aquest país. Jo sóc dels que pensen que per a entendre la Guerra Civil, cal entendre, entre altres coses, les carlinades, el pòsit d’odis que van deixar als nostres pobles, els efectes de la desamortització, i, especialment, el què va succeir entre 1910 i 1923, anys de fortes tensions socials. És per això, que m’agradaria que es prengués l’expressió recuperació de la memòria, en un sentit que abastés un període temporalment més ampli que arribés fins 1910, si més no.

període esmentat fou la creació de cooperatives. I a la Serra d’Almos en tenim una de la qual ignorava la seva existència fins que me’n van parlar a la darrera xerrada que vaig donar a aquesta localitat pel desembre de l’any passat. Seguint el meu plantejament, la recuperació de la memòria no queda, per tant, tan lluny, i ens afecta gairebé a tots: també a la Serra hi ha quelcom que cal recuperar. I la història de la cooperativa n’és un bon exemple. Dissortadament, com acostuma a passar, no és molta la documentació que se’n conserva. El que segueix és una primera aproximació i pretén, a més de col·laborar a conèixer una miqueta millor el nostre passat, animar tothom que cregui que té alguna cosa d’interés a que ho manifesti, per tal de poder anar posant noves peces a aquest trencaclosques que és la recuperació de la memòria.

Un dels fenòmens societaris més interessants que es va viure en el

El 15 de setembre de 1904 Joan Jacques Vallés i Manuel Pascual

Núm. 292

La creació

Vernet sortiren de la Serra camí de l’estació dels Guiamets. Allí agafaren un tren que els portaria a Reus on transbordaren cap a Tarragona1. Un cop a Tarragona es dirigiren a les oficines de Govern Civil on hi presentaren els estatuts de la cooperativa de consum que volien crear, la Cooperativa Casa del Pueblo, Serra d’Almos. El projecte feia mesos que estava en marxa ja què a principis de juliol havien fet copiar els estatuts d’una cooperativa que s’havia constituït al Masroig feia poc; la Cooperativa Casa del Pueblo Masroigense era el seu nom i s’havia creat poc abans, el 9 d’abril de 19042. A l’agost havien consultat l’afer amb un advocat i havien portat aquests estatuts a Móra per tal de fer la còpia que es presentaria a Govern Civil. La còpia d’estatuts era un fet relativament freqüent: els de la cooperativa Flor de Maig (1905), els de la cooperativa La Económica dels Guiamets (1911) i els de La Reden-

Història 19

tora del Lloar (1918) són pràcticament idèntics. El fet que al llibre de comptes hi figure una partida per a copiar-los de la del Masroig és molt interessant ja què és la prova fefaent de que eren les pròpies entitats que se’ls anaven passant l’una a l’altra. A més, dóna peu a pensar que hi havia una certa organització a nivell comarcal entre els cooperativistes o entre les persones que volien crear una cooperativa. Un cop presentats els estatuts, el 24 de setembre es celebrà la reunió on es constituí definitivament la societat tal com marcava la llei. Es llegí el reglament i es trià la primera Junta General, formada pels mateixos que havien signat les còpies dels estatuts que s’havien presentat a Govern Civil: President, Manuel Pascual Vernet; Vice-president, Ramon Margalef Pellejà; Secretari, Joan Jacques Vallés; Comptador, Daniel Pascual Masip; Tresorer, Josep Margalef Sentís; Vocal primer, Jaume Bargalló Doménech; Vocal segon, Jaume Castellví Vernet3. Segons l’acta, “gran número de socios” havien entrat a formar part de l’entitat. Quedava així fundada la cooperativa més antiga de la que fins ara tenim notícia dins l’àmbit del Priorat, si descomptem l’homònima del Masroig, l’existència de la qual fou molt breu com ha quedat dit més amunt. La seu s’havia establert, segons l’article 1 dels estatuts, al carrer Major, número 4. La casa no era de propietat ja que al llibre de comptes figuren partides mensuals destinades a pagar el lloguer (7,50 pessetes).

Els objectius Quins eren els objectius que es perseguien al crear una cooperativa? Analitzar els objectius que volien assolir les cooperatives de consum és molt interessant perquè ens aju-

da a entendre alguns aspectes de la societat del moment i, sobre tot, de la difícil situació que travessaven les classes populars. La principal finalitat de les cooperatives de consum com les de la Serra era, com s’establia a l’article primer, “suministrar a sus asociados, á la familia de estos y aun al público en general toda clase de artículos de comer, beber y demas de primera necesidad ó de mera utilidad para la vida, á los precios corrientes en el mercado, en las justas condiciones de peso y medida y de las mejores calidades que sea posible”4. Tres eren doncs les preocupacions a les que les cooperatives de consum intentaven donar resposta pel que fa als productes alimentaris. En primer lloc els estatuts expliciten una preocupació per servir als seus socis als preus més barats posibles. Des d’aquest punt de vista es pot afirmar, doncs, que les cooperatives de consum constituïren la principal resposta que els sectors populars donaren al problema de la migradesa dels sous i de l’augment dels preus: estalviar encara que fos solament uns cèntims era molt important per a les febles economies populars. A més de l’avantatge que suposa comprar a l’engrós i que els beneficis anessin a parar a la cooperativa, la de la Serra realitzava un descompte del 4%, tot lliurant un cupó d’1 centim per cada vint-i-cinc cèntims de compra; cupons que el soci podia bescanviar per productes venuts a la cooperativa (article 14). La segona condició, ben pesat i mesurat, responia al frau que es produïa pel que fa al ‘pes i mesura’ dels productes comprats; frau que devia ser bastant extens. Són molt interessants, des d’aquest punt de vista, les consideracions que féu el regidor de l’ajuntament falsetà Francesc Llebaria Llorens a començaments de 1910: “El Sr. Llebaria lla-

mó la atención de la corporación municipal de que han llegado á su noticia quejas sobre los muchos abusos que dicen cometerse por los vendedores de artículos de primera necesidad defraudando al público en el peso ó medidas por lo que desearía que la corporación procurase sean corregidos tales abusos […]”5. A Tortosa, al març del 1918 es van posar diverses multes a venedores del barri de Jesús “por tener las pesas cortas”6. Pel que sembla, doncs, el fenomen era bastant general. La tercera condició, que els productes fossin de bona qualitat, també derivava d’un fet relativament habitual a l’època: la mala qualitat dels productes. El problema també era general pel que hem anat veient a la premsa de l’època. A Valls al novembre de 1914 es multà cinc industrials per emprar sacarina en la fabricació de begudes gasoses7. A Tortosa al 1918 s’imposà una multa a Ramona Zaragoza por “desobediencia ordenes dadas por el seños inspector facultativo del mercado, decomisándoles una cesta de pescado del día anterior”. Alhora, 10 kg de peix d’una altra venedora anaren a parar un altre cop al riu, però ara morts i ben morts8. A Falset, malgrat tota la normativa, i les inspeccions hagué queixes provocades per la mala qualitat de la llet9, pel vi10, peix fresc, ous, gallines,… A més d’intentar resoldre, encara que solament fos en part, els problemes esmentats, les cooperatives de consum es proposaven altres objectius que també ens informen

Segell de la Cooperativa de la Serra d’Almos. Arxiu particular Pere Audi Ferrer. Núm. 292

20 Història

de quines eren les necessitats dels sectors populars. La principal d’aquestes altres finalitats de les cooperatives era establir un sistema mutualiste que possibilités que el treballador malalt que no podia anar a treballar cobrés uns diners que el permetessin sobreviure ja que no hi havia un sistema de seguretat social com el que coneixem avui dia. Així ho expressava la cooperativa de la Serra: “Establecer cajas de previsión para auxiliar á los socios y aun á las familias de los mismos en determinadas circunstancias, tales como la inhabilitación para el trabajo [malaltia], la carencia involuntaria del mismo [és a dir, l’atur], la senectud, enfermedad, viudez, orfandad, etc”. A diferència d’altres cooperatives, la de la Serra no estableix la quantitat a rebre. Ara bé, els detalls del funcionament de la secció de Socors Mutuus solien establir-se en un document diferent, no als estatuts. I a la documentació consultada no l’hem localitzat, aquest document. A més del suport econòmic, en cas de malaltia el soci rebia l’ajuda de la societat: per torns d’un dia els socis designats per la Junta Directiva anaven a treballar les terres del soci malalt (article 14.5.). A destacar un parell d’aspectes. En primer lloc tots els socis hi estaven obligats, no se’n lliurava ningú. Si algú es negava era expulsat de la societat (article 28). En segon lloc, aquest mecanisme de solidaritat amb el soci malalt no apareix a l’articulat d’altres cooperatives. Aquells eren els objectius més assequibles; assolir-ne d’altres ja era més complicat. Així, la cooperativa de la Serra es proposava també, amb dels guanys obtinguts a la botiga i del capital acumulat a partir de les quotes dels socis, arribar a ser una cooperativa de producció (el que poc després s’anomenarà sindicats), establir magatzems cooperatius, dipòsits de llavors, d’adobs, maquinària agrícola,... En definitiva es pretenia poder arribar a

Josep Margalef Sentís un dels fundadors de la Cooperativa de la Serra d’Almos. Cedida per Hamonia Pujol.

obtenir una certa independència dels negociants que compraven la collita a preus massa sovint molt baixos i, alhora, donar una certa seguretat al pagès per a poder afrontar una mala collita sense haver de recórrer a préstecs que moltes vegades menaven a la pèrdua de les terres al no poder fer front al seu pagament. No sabem si la cooperativa se’n va sortir, però sembla que, pel que fa a aquest bloc d’objectius, la resposta és negativa en funció d’algunes entrevistes realitzades a la Serra i que esperem poder comentar extensament més endavant. Finalment la cooperativa es plantejava una sèrie d’objectius de tipus cultural, com la creació d’una escola, l’organització de xerrades, cursets,... que no sempre eren fàcils d’aconseguir. El que si que esdevingueren, gràcies a la creació del cafè i potser sense voler-ho, foren llocs de socialització i formació política i sindical dels obrers. Allí es discutia, es llegien els diaris, s’intercaviaven idees, es feia prosselitisme,… En definitiva era la casa de l’obrer, del pueblo, com ja indica el seu nom.

Cooperatives, maçoneria, lliurepensament... L’anàlisi de la documentació de la cooperativa de la Serra ens ha proporcionat sorpreses que comencen a confirmar relacions que intuïem però que calia, i cal, investigar més a fons. Al llibre de comptes en data 23 d’octubre de 1904, quan ja la cooperativa estava creada, figura

una anotació molt interessant: “por ir la Comisión Juan Jaques Ramon Margalef y Jaime Bargallo por ir aver al Sor. Litran y el Sor Mayné”. A continuació figuren els preus dels bitllets dels Guiamets a Reus i d’aquesta ciutat a Tarragona. És a dir, van anar a consultar a Tarragona alguns afers amb aquests senyors. Doncs bé, en una data que desconeixem però que seria posterior en pocs mesos, gent del Masroig tingué contactes a Barcelona amb un tal Cristóbal Litrán. Segons Jaume Giné Juanpere, a qui segueixo en aquest punt, els aconsellà respecte al nom de l’entitat i els “portà des de Barcelona una pauta o esborrall del que serien els Estatuts definitius” 11. L’assessorament degué anar més lluny ja que Litrán apareix signant “Por la Comisión iniciadora” les còpies dels estatuts que es presentaren a Govern Civil al març de 190512. És a dir, tant gent de la Serra com del Masroig feren cap a Litrán. I aquest és un personatge força interessant ja que fou secretari de Francesc Ferrer i Guàrdia i un dels dos marmessors del seu testament 13. Maçó, formà part, juntament amb anarquistes com Fernando Tarrida i altres maçons com Rossend Arus, del grup anomenat La Luz, vinculat a la vessant més radical del moviment del pensament lliure14. A més, fou director de la publicació reusenca La Autonomía, òrgan d’expressió del republicanisme més radical de finals del XIX a aquella ciutat15. Posteriorment apareix vinculat al lerrouxisme. Tot plegat ens permet apuntar dues hipòtesis. La primera que darrera de la fundació d’aquestes cooperatives, i probablement d’altres, podríem trobar el suport, sinó l’empemta, de persones vinculades a aquell conglomerat que era la maçoneria, el moviment del pensament lliure,...; moviment en què, des del punt de vista polític, podem trobar alguns socialistes, re-

Història 21

publicans, anarquistes,... Pérez Bahó apuntava la possibilitat de trobar influències de la maçoneria als orígens del cooperativisme. Francesc Ferrer i Gironés, tot remarcant com des de la historiografia més acadèmica no s’havien trobat evidències d’aquest lligam, ho va poder veirificar en el cas gironí16. Per tant és una hipòtesi molt plausible. La segona hipòtesi és que a la comarca del Priorat, malgrat un cert aïllament provocat per l’orografia i comunicacions deficients fins fa poc, hi havia gent que tenia certs vincles amb ells, és a dir, amb la maçoneria, amb el pensament lliure: el Priorat no era, des d’aquest punt de vista, un racó de món i les noves idees arribaven aviat, les influències ideològiques de tot tipus es deixaven notar amb força, la qual cosa, de retruc, explicaria parcialment la ràpida difusió que tingueren propostes elaborades des de camps diversos com el cooperativisme, el socialisme o l’anarquisme.

molts casos propera a la misèria, i decidiren unir-se, fundar una cooperativa que els ajudés a sobreviure una mica millor a tots plegats. El més interessant és que foren dels primers a fer-ho, com ja ha quedat dit, tot palesant la presència a la societat local d’elements inquiets, amb iniciativa; persones que no varen abaixar el cap i decidiren reaccionar. El seu fou un moviment no sempre ben vist, ni pels sectors benestants ni per alguns elements de l’anarquisme més radical. Però en molts casos se’n sortiren i aconseguiren consolidar-se i esdevenir entitats fortes i

4 5 6 7 8 9

10 11 12 13 14

15 16

Per acabar A la Serra, com a d’altres llocs, els sectors populars reaccionaren davant la situació que patien, en

Pere Audi

Notes

Que les cooperatives servien com a nucli organitzador, cohesionador,... dels elements d’esquerra ho hem pogut comprovar pel que fa a la falsetenca Cooperativa Obrera El Porvenir17. A més, hem trobat alguns lligams entre altres cooperatives prioratines i organitzacions obreres lligades a l’onada del moviment socialista que es donà a la comarca a principis de la segona dècada del segle passat; lligams que esperem poder publicar aviat. Ara, l’estudi de la documentació de la cooperativa de la Serra, creuat amb dades soltes relatives a la del Masroig, ens permet albirar tot un nou món de relacions força interessants: relacions amb la maçoneria que caldrà seguir investigant.

punts de referència dintre de cada localitat i, en algun cas com el falsetà, a nivell comarcal i fins i tot provincial. Eren entitats que plantejaven una alternativa no revolucionària al capitalisme, pero una alternativa al cap i a la fi, sobre tot si aconseguien esdevenir cooperatives obreres de producció. De fet, per això i pels seus lligams amb l’esquerra, foren eliminades pel primer franquisme mitjançant mecanismes com la confiscació il.legal dels seus béns o la desnaturalització del seu funcionament18.

17 18

Arxiu particular Lourdes Pena, Fons Cooperativa, Llibre de comptes. Agraïm moltíssim a Lourdes Pena la confiança i les facilitats que ens va donar per a consultar aquesta documentació. Pel que sembla durà poc temps ja que al 1905, segurament abans de la fundació de la cooperativa Flor de Maig, comunicava a Govern Civil la seva dissolució. Vegeu: GINÉ, Jaume. “Records de la Cooperativa Obrera Flor de Maig”. Canya i Gram. Butlletí del Masroig, nº51, estiu 2003. El Masroig: Societat Cultural i Recreativa Flor de Maig Arxiu particular Lourdes, Fons Cooperativa, Llibre d’Acords presos en Junta general Arxiu particular Lourdes Pena, Fons Cooperativa, Estatuts Arxiu Comarcal del Priotat, Fons Ajuntament de Falset, Llibre d’Actes 1910, 20.I.1910 El Pueblo, 30.III.1918 Renovació, nº71, 29.XI.1914 El Pueblo, 30.III.1918 Arxiu Comarcal del Priotat, Fons Ajuntament de Falset, Llibres d’Actes, 7.VII.1910. “A virtud de quejas formuladas por algunos vecinos se acuerda proceder al examen ó análisis de la leche que se expende al público” Arxiu Comarcal del Priotat, Fons Ajuntament de Falset, Llibres d’Actes, 24.II.1916 Jaume Giné, op.cit. p.63 Arxiu Històric de Tarragona, Fons Govern Civil, Sèrie Associacions, 1521 Jaume Giné, op. cit., p.63 pel que fa al càrrec de secretari. Respecte al testament el podeu consultar i descarregar a: www.laic.com PALÀ MONCUSÍ, Albert. "Sociabilité et libre-pensée en Catalogne (1860-1909)", communication au séminaire La sociabilité dans tous ses états, CRIDAF, Université Paris 13, le 13 novembre 2004, p.9. Es pot descarregar a: http://www.univ-paris13.fr/CRIDAF/CRIDAF-Seminar0405.htm Sobre l’anarquisme a Reus a finals del XIX vegeu: DUARTE, Àngel. Possibilistes i Federals. Reus: Associació d’Estudis Reusencs, 1992 FERRER, Francesc. “La maçoneria” a Cooperació Catalana, nº247. Reproduït a Cooperació Catalana, nº287, abril 2006, pp.14-15 que és el que he consultat. Vegeu el nostre estudi: AUDI FERRER, Pere. ‘El Porvenir’ 1916-1936: Vint anys de cooperativisme obrer a Falset. Reus: Carrutxa, 2004 Idem, pp.88-89

Núm. 292

22 X premi APB - finalista

Salvem la Riera, una plataforma cívica a prova de rierades “No al soterrament”. Aquestes tres paraules, impreses en tinta vermella sobre un tros de tela blanca, ja fa més de dos anys que guarneixen els balcons d’algunes cases d’Arenys de Munt. Són el testimoni més evident del rebuig de part dels habitants d’aquesta vila del Maresme al projecte de soterrament de la riera de Sobirans.

s tracta del segon projecte de soterrament que el consistori intenta tirar endavant, després que l’anterior proposta, presentada el 1994, fos descartada amb l’entrada d’Arenys de Munt 2000, el partit polític encapçalat per Andreu Majó, al capdavant de l’administració local.

de sorra emmarcada per dues fileres eternes de plataners, l’escenari de moltes de les celebracions del municipi i l’espai de passeig preferit per a molts arenyencs. Però més enllà del seu valor paisatgístic i el seu ús social, allò que la fa única és que es tracta de l’última riera urbana que queda sense soterrar a la comarca del Maresme.

La riera de Sobirans és la principal via de comunicació del municipi, i l’element que dóna personalitat a Arenys de Munt. És una vèrtebra

Tot i ser un element estimat per molts vilatans d’Arenys de Munt, però, la Riera també és odiada per molts degut als problemes que hi

Núm. 292

estan associats –bàsicament, les rierades i la polseguera que aixequen els cotxes en passar-hi. En efecte, alguns arenyencs la qualifiquen de “vergonyosa” i de “tercermundista”, i associen de forma clara “vida moderna” amb “Riera soterrada”. Es tracta, sobretot, d’una opinió defensada pels comerciants del municipi, que consideren que amb l’execució del projecte, el comerç d’Arenys de Munt es revaloritzarà, ja que els cotxes podran circular-hi i estacionar-hi molt millor. Segons Jordi

X premi APB - finalista 23

A l’esquerra, la riera d’Arenys l’any 1918. A la dreta, detall del projecte de soterrament.

Garrell, un dels pastissers que hi ha a la Riera, “un poble sense comerç és un poble mort”. Per d’altres, el discurs dels comerciants està centrat només en els inconvenients per als usuaris dels automòbils i no té en compte els valors positius de la Riera. El nou projecte de soterrament es va presentar públicament l’estiu del 2003. Va ser arran d’aquell acte que Lluís Torrent, un arenyenc de 23 anys acabat de llicenciar en Ciències Ambientals, es va reunir amb un grup de joves per fer unes pancartes en contra del cobriment. Fruit d’aquest primer encontre, naixia la Plataforma Salvem la Riera i es donava el tret de sortida a un conflicte sòcioambiental que, encara avui, no s’ha resolt. Em reuneixo amb el Lluís dos anys i mig més tard de la creació de la Plataforma, de què és vicepresident i portaveu. Em rep amb un somriure a la plaça de l’Església i em proposa d’anar a prendre alguna cosa al bar de la seva mare, el bar La Plaça. És jove però, malgrat tot, parla amb la seguretat d’algú que ha viscut massa. Ja asseguts al bar, ràpidament em fa cinc cèntims de com han anat les coses a Arenys des d’aquell estiu del 2003. Ha plogut molt, des de llavors, i la Plataforma s’ha mantingut molt activa: han fet una vaga de fam, xerrades, aparicions als mitjans i, fins i tot, un contenciós administratiu contra el ministeri de Medi Ambient.

tegant l’ensaïmada que acaba de sucar al Cacaolat. I és que, pel que m’explica, l’esclat d’aquest conflicte ha dividit la població arenyenca en dos bàndols: els que són prosoterrament i els que són antisoterrament. Fins i tot el col·lectiu, de la mà de dos dels seus membres, tots dos sociòlegs, va realitzar el 2004 un estudi d’opinió de la Riera d’Arenys de Munt de què es deriva que el 40% dels arenyencs estan en contra del soterrament de la Riera. Es tracta d’una divisió que no només és palesa a través de les pancartes, sinó que, fins i tot, més d’una vegada

ha estat l’origen de tensions, crits i discussions al mig del carrer. Des del punt de vista pragmàtic, els maldecaps i els esforços fets fins ara per part de Salvemla han estat gairebé estèrils. Si bé s’ha aconseguit alentir el procés de licitació de les obres, segons el Lluís “no hi ha hagut diàleg amb l’Ajuntament perquè han estat tancats a parlar amb nosaltres”. L’opinió d’Andreu Majó, l’alcalde, és completament oposada a la d’en Lluís: la Plataforma és la responsable de la manca de diàleg que hi ha hagut amb l’Ajuntament. Majó els

“La Riera divideix el poble tant físicament com emocionalment”, m’espeta el Lluís, encara mig masNúm. 292

24 X premi APB - finalista

membre del partit i contrari –a diferència de la resta dels components d’Arenys de Munt 2000- al soterrament de la Riera. En efecte, tot i que molts vilatans el van votar pensant que, si més no pel que fa al tema de la Riera, s’hi podria “confiar”, s’han decebut perquè “s’ha tombat”. Per a un dels membres de Salvemla, coetani de Majó, aquell jove que “escoltava el Lluís Llach i era un referent, un petit mestre”, ha esdevingut “el dimoni”.

acusa, també, que el seu discurs ha estat sempre “en negatiu” i “molt sentimental”. Hi ha, però, dos fets que podrien contrariar aquestes afirmacions. D’una banda, Salvem la Riera va elaborar unes al·legacions de caràcter tècnic al projecte de soterrament i que es van estimar; de l’altra, el 16 de juny de 2004 va presentar al consistori i a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) un document que recollia un conjunt de propostes per fer viable la convivència amb la Riera sense necessitat de cobrirla. Es tracta d’una proposta que defensa que “el projecte per a la Riera d’Arenys de Munt, lluny de tancar l’època dels soterraments de formigó, ha d’obrir l’època de la convivència amb el medi” i que es fonamenta en dos grans principis: · respectar, preservar, recuperar i potenciar la Riera i tot el seu entorn natural d’influència com a elements hidrològics i climàtics peculiars i diferenciats. · fer i mantenir un ús sostenible de la Riera com a element social i cultural en benefici de tots els que ocupen aquest territori i conservar els beneficis que se’n deriven com a nexe d’unió, comunicació i relació entre ells.

mes de març de 2006 es va fer pública la licitació de les obres de cobriment de la Riera. Segons Salvemla, aquesta licitació no es pot fer, ja que el procés “està suspès per silenci administratiu” i “el ministeri de Medi ambient només pot convocar un concurs públic per adjudicar les obres fins que el jutge aixequi el procés de licitació de les obres”. És per aquesta raó que el col·lectiu ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de Madrid que es pronunciï sobre si el procés de soterrament pot continuar.

Gairebé tres anys més tard de la presentació pública del projecte de soterrament, i concretament el

“Molta gent s’ha sentit traïda per Arenys de Munt 2000”, em diu Gaspar Canals, exsecretari, encara

Núm. 292

Un cop tot això hagi acabat, el que sí és cert és que Arenys de Munt no tornarà a ser el mateix. I no només des d’un punt de vista físic –en el cas que se soterri, és clar- sinó social. D’això, n’hi ha diversos exemples. Un dels més evidents és l’opinió que tenen els arenyencs del seu alcalde. Abans que es presentés el projecte de soterrament, Andreu Majó era un home amb una bona reputació al municipi: és arenyenc de tota la vida, cultivat i es tenia per un home de consens. És per això que, amb la seva entrada al consistori, es confiava que no admetria un nou projecte de soterrament. Però no ha estat així, i això ha decebut molts vilatans.

Però potser un dels fets més rellevants que es deriven del naixement del conflicte de la Riera és la creació de Salvemla. Darrere d’aquest nom i d’un mateix objectiu s’hi ha reunit un grup de gent molt i molt diversa, i s’han creat uns vincles que, de no haver estat així, no s’haguessin creat mai. A més, i tal com em comenta en Lluís Torrent, allò més sorprenent és que moltes de les persones s’han oblidat del “què diran” - tan habitual a Arenys de Munt- i no han tingut cap mena de mirament a l’hora de mostrar la seva postura davant d’aquest conflicte. Això sí, després de pagar el preu dels comentaris, les males cares i els retrets dels “soterradors”. Malgrat tots els estira i arronses que hi ha hagut en aquests anys, els maldecaps i les angoixes que han viscut els membres de Salvem la Riera, en general tots estan contents d’haver continuat al peu del canó d’un col·lectiu resistent a la impotència i al desànim. Tenen ben clar que, es freni o no el cobriment de la riera de Sobirans, la feina que haurà fet Salvemla no ha estat en va. Tal com em va dir un dels seus membres, “la Plataforma és un cargolet que avança a poc a poc però que va deixant un rastre”.

Àngels Codina Relat

Pensem-hi 25

Cooperativistes i energies alternatives

mitjans del passat mes de juny, a la Fundació Roca i Galès van ser donats els premis Albert Pérez-Bastardas, oberts, com cada any, a articles dedicats al medi ambient i a l’educació ambiental. També com cada any, el resultat del concurs va ser fet públic durant un acte en el curs del qual es dóna una conferència, lògicament en relació en aquests mateixos temes. Enguany aquesta intervenció va ser feta pel senyor Josep Puig, president d’Eurosolar Espanya, que és una associació dedicada a l’estudi i la promoció de les energies renovables. I ens hi va dir algunes coses que mereixen meditació, molt especialment entre nosaltres, els components del món cooperatiu. El senyor Puig subratllava que en aquell auditori, format en la seva totalitat per cooperativistes, era lògic de suposar que hi hauria un fort component de pagesos. Ben cert: així era. I, dirigint-se especialment a aquesta pagesia, ens subratllava que és precisament aquest sector, la gent que viu de la terra, qui més interès té en què sigui respectada aquesta terra, el nostre medi ambient, les condicions d’habitabilitat del nostre món. I que també és aquesta gent, els pagesos, qui més capacitada està per emetre un judici, i per col·laborar en les diferents formes de realització, sobre els mètodes a aplicar per protegir el nostre hàbitat i per a la producció dels diferents tipus d’energies alternatives.

ples de cooperatives que accepten un cost addicional en la seva producció per tal de respectar el medi ambient: la cura en la neteja d’aquell torrent on poden anar a parar deixalles, el respecte a l’arbram que envolta els locals, l’aireació especial dels àmbits que poden pol·luir l’entorn, etc. El nostre amic Puig ens invita a donar-hi un pas més: les cooperatives, i molt específicament les agràries, haurien d’ocupar-se directament de la producció d’energies alternatives. I resulta –alegrem-nos-en– que hi ha un sector del cooperativisme agrari que n’és conscient i que s’hi apunta. Poc després d’aquesta conferència he llegit, en diversos diaris, notícies diferents al respecte. Una agrupació de pagesos dedica ja a la producció d’energia solar un erm que fins ara no s’utilitzava per a res, i que ara han cobert de plaques solars. Al Priorat, a prop dels Guiamets i del Mas Roig, està decidit la instal·lació d’una planta d’energia fotovoltaica en una vinya, que continuarà funcionant com a tal vinya. També al Priorat, a Cabacés, acaba de constituir-se una cooperati-

va dedicada exclusivament a la producció d’energia solar. A mi em sembla especialment important el fet que, com al cas anterior, el terreny on treballaran no es perdrà per a la producció agrària, perquè hi seran utilitzats panells elevats, orientables automàticament a l’angle de recepció solar, que permetran que s’hi mantingui, pràcticament sense variacions, la producció de les oliveres i els ametllers que hi són, de sempre, al camp utilitzat. I subratllo, finalment, que el diari El Punt, del que he tret una bona part d’aquestes informacions, publica una fotografia de les plaques solars instal·lades recentment en un centre cívic de Terrassa. Són aquestes iniciatives les que ens interessen. No pas projectes gegantins d’empreses forànies que busquin sucoses inversions, sinó l’empenta de les nostres petites entitats, que el que busquen és que se’n beneficiï la gent petita. La nostra.

Santos Hernández Octubre 2006

I trobo que té moltíssima raó. Tots coneixem –em penso- exemNúm. 292

Biblioteca/Revistes 27

Retalls Cuadernos de las cooperativas de consumidores Núm. 11. Juny 2006. Hispaccop. Bar celona , Madrid. hispacoop@hispacoop.es www.hispacoop.es Quadern editat per la Confederació Espanyola de Cooperatives de Consumidors i Usuaris, estrena nou format en aquest número. Inclou una entrevista al president de la cooperativa La Fageda, on exposa el seu projecte, que ha assolit un gran èxit, tant per la integració de treballadors amb malalties mentals i discapacitat psíquica com per haver aconseguit crear uns productes d'excel·lent qualitat. Els altres cinc títols dels articles de la publicació són: Dependència, usuaris i participació, escrit per Ignasi Faura, secretari general d'Hispacoop; Per prevenir l'obesitat infantil s'ha de tornar a l'escola, d'Iker Merchan; Programa de vida saludable de la cooperativa Consum, de Carme Picot, i Els consumidors i el mercat de l'energia on els autors inclouen un quadre comparatiu relacionat amb els consumidors i la regulació del mercat de l'energia. En l'últim article l'autor parla de les cooperatives europees i la seva identificació amb els valors en què es basa el comerç just, amb el títol: Les cooperatives europees promouen el comerç just.

KOOP. Euskal Enpresa Kooperatiboa Núm. 28. Juliol 2006. Vitòria fctae@euskoop.or g Revista publicada en castellà i euskera, i editada per la Federació de Cooperatives de Treball del País Basc. En aquest número inclou la presentació del servei gratuït que ha creat la Federació de Cooperatives de Treball Associat del País Basc, de suport lingüístic Elkareskera. També hi trobem tres entrevistes: una feta al viceconseller de treball del govern basc, la següent al president de la cooperativa Goizper Elk.Koop i l'última a J. L. Sukia, director de Partaide que és el centre on s'engloben les Ikastolas i que utilitzen el model cooperatiu com a eina per democratitzar l'estructura basada en la participació, el poder de decisió i el foment de l'euskera. Quatre articles més ens apropen a tres cooperatives de serveis del País Basc: Abarrots S. Coop. Aikox,S. Coop,Goimek, S. Coop. i LKS, formada per dues societats cooperatives i una desena d'empreses participatives i està integrada a MCC, i que amb aquests quinze anys d'existència ha tingut una gran expansió i altíssim augment de llocs de treball.

PARTICIPER Magazine de la Cóoperation pr oduction Núm. 619. setembr e-octubr e 2006. París. www.scop.coop participer@scop.coop Revista en llengua francesa que reflecteix l'activitat de Scop a través dels noticiaris i els articles breus. En aquest número podem trobar un dossier amb els títols: "Cooperatives i col·lectius territorials”, “Com treballar en equip?”, “Els mercats públics, les subvencions, les participacions públiques de capital, les relacions entre els col·lectius territorials són moltes” Explica l'evolució que s'ha tingut entre els col·lectius i les entitats públiques i les noves portes que s'obren en aquesta relació. Altres títols que destaquem són: “L'aposta de Scop, engrandir Scop és possible”, on explica com cada empresa cooperativa té el seu sistema per desenvolupar-se i així poder sobreviure, i “El dolç transport de les cooperatives”, on el lloguer de bicicletes, els taxis, el transport de persones amb mobilitat reduïda demostren que les cooperatives són cada vegada més innovadores, amb un fort respecte al medi i eficàcia econòmica. Elisenda Dunyó Núm. 292

Col·lecció Cooperativistes Catalans Recuperem la nostra història

5 FERRER I GIRONÈS, Francesc. Joan Tutau i Vergés. Col. Cooperativistes Catalans, 5. Ed. Fundació Roca i Galès amb Cossetània Edicions.

Altres llibres de la col·lecció

GAVALDÀ, Antoni. Josep M. Rendé i Ventosa. Col. Cooperativistes Catalans, 1. Ed. Fundació Roca i Galès amb Cossetània Edicions. Barcelona-Valls, 2005.

ANGUERA, Pere. Antoni Fabra Ribas. Col. Cooperativistes Catalans, 2. Ed. Fundació Roca i Galès amb Cossetània Edicions.

CASANOVES I PRAT, Josep. Josep Lladó i Quintana. Col. Cooperativistes Catalans, 3. Ed. Fundació Roca i Galès amb Cossetània Edicions.

JIMÉNEZ NAVARRO, Àngel. Sants Boada i Calsada. Col. Cooperativistes Catalans, 4. Ed. Fundació Roca i Galès amb Cossetània Edicions.

Aragó, 281, 1r 1a – 08009 Barcelona Tel. 932 154 870 – Fax 934 873 283 - www.rocagales.org