Cooperaciocatalana 289

Juny 2006 • revista mensual • any 26è • PVP 2 € • edita Fundació Roca i Galès

289

Matisos cooperatius

Missatge de l’Aliança Cooperativa Internacional 84a Diada Internacional del Cooperativisme de l’Aci 12è Dia Internacional de les Cooperatives de l’ONU 1 de juliol de 2006

L

Construir la pau a través de les cooperatives

es cooperatives es basen en un conjunt de valors i principis concebuts per a promoure la causa de la pau. Els valors de solidaritat, democràcia i igualtat han ajudat a milions de persones de tot el món a promoure l’harmonia social a través d’un futur econòmic més segur.

tre els pobles, mitjançant la creació de cooperatives d’habitatges. Diversos moviments també s’han esmerçat molt per a contribuir a les iniciatives de reconstrucció a llarg termini després del tsunami a Indonèsia, Índia i Sri Lanka, incloses algunes àrees de conflictes persistents.

Les cooperatives desenvolupen la seva funció contribuint a resoldre els problemes que desemboquen en conflictes. Aquests conflictes deriven de la necessitat d’assolir estabilitat econòmica mitjançant un lloc de treball segur o un habitatge assequible, l’accés al crèdit o als productes de consum, als serveis d’assegurances o als mercats, o la satisfacció de moltes altres necessitats. Les cooperatives asseguren que les persones tinguin autèntiques alternatives enfront les errades dels mercats o dels governs, oferint estructures que donen feina i promouen la participació. Les cooperatives obren un camí d’inclusió, no pas d’exclusió, i ofereixen a les persones la capacitat d’autoajuda contribuint així a eliminar moltes de les condicions que poden acabar en conflicte dins les comunitats o entre elles.

L’Aliança Cooperativa Internacional (ACI) és l’expressió organitzativa d’aquesta solidaritat mundial, posant en pràctica, des de fa més de 110 anys, aquests valors cooperatius i promovent activament la pau. L’ACI ha procurat i segueix procurant integrar tradicions polítiques, econòmiques i socials diverses, actuant de pont per assolir més comprensió i recolzament entre els seus membres i animant a les cooperatives a col·laborar entre sí per aplicar el model cooperatiu a tot el món. L’ACI treballa activament amb tot un conjunt d’organismes internacionals, incloses les Nacions Unides, i amb els seus membres a fi de promoure el desenvolupament cooperatiu, especialment a les regions en conflicte.

L’ACI creu que promoure el desenvolupament humà sostenible i impulsar el progrés econòmic i social de les persones mitjançant el model d’empresa cooperativa contribuirà a la pau i la seguretat internacionals.

Les cooperatives ofereixen també una alternativa real a la resolució de conflictes i contribueixen considerablement a reconstruir les comunitats després de guerres o de conflictes civils, tot creant condicions que disminueixen la possibilitat que aquests conflictes ressorgeixin. Poden crear la base real a llarg termini per a una pau sostenible i àmplia fonamentada en estructures democràtiques. Per exemple, els moviments cooperatius de Palestina i Israel estan col·laborant actualment en tota una gamma de projectes de comercialització destinats a ajudar als cooperadors palestins a millorar els seu nivell de vida i d’aquesta manera establir vincles entre les persones. Els moviments cooperatius d’habitatge participen en projectes a Bòsnia i Sèrvia per a ajudar a reconstruir comunitats i renovar el diàleg en-

Aquest any, l’ACI en ocasió de la Diada Internacional del Cooperativisme convida als socis cooperativistes de tot el món a celebrar les accions assolides i dirigides per les cooperatives per crear un món més segur per a tots.

L’ACI es una organització no governamental independent que aglutina, representa i dóna serveis a les cooperatives a tot el món. Fundada a 1895, els seus 224 membres són organitzacions cooperatives nacionals i internacionals de tots els sectors d’activitat a 91 països. En total representen aproximadament a 800 milions de persones a tot el món.

289 Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 cc@rocagales.org www.rocagales.org Amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya Coordinació Agnès Giner i Carme Giménez Consell de Redacció Josep Busquets, Núria Esteve, Carme Giménez, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Santos Hernández, Esteve Puigferrat, M. Lluïsa Navarro i Josep Rafecas.

Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits.

Revista mensual - Any 26è Juny 2006

SUMARI Tornaveu Editorial

Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415 Aquesta revista ha estat impresa sobre paper ecològic de 140/90 gr amb un procés de fabricació sense clor ni blanquejants òptics

5

Matisos cooperatius

Noticiari

6

Les nostres cooperatives Cipa Pintors, una cooperativa consolidada en el sector Francesc Vila

11

Gestió d’empresa cooperativa Reflexions sobre l’autofinançament a la cooperativa Joseba Polanco

14

Opinió El boicot de la desinformació Xavier López

17

XXI Jornades sobre Cooperativisme Programa

Foto de portada L’apòstrof, SCCL Disseny i maquetació L’apòstrof, SCCL Disseny coberta Francesc Boixader Impressió Gramagraf, SCCL

4

Maria Pujol

18

X Premi Albert Pérez-Bastardas Entrevista a Miquel Ortega Francesc Vila

19

X Premi Albert Pérez-Bastardas- 2n Premi L’observatori del paisatge.

Un bri d’esperança?

Núria Garcia

22

Pensem-hi Les cooperatives i la mentalitat gremial Santos Hernández

25

Biblioteca Retalls Elisenda Dunyó

27

Tornaveu

Un parell de preguntes (que són tres) a Maria Pujol i Cruells, “Maria de la Cooperativa” (Montesquiu, 1941), sòcia i treballadora durant quaranta-sis anys de la cooperativa “L’Amistat” de Montesquiu

Què li resulta atractiu del cooperativisme ara que se’n jubila?

Per mi ha estat la meva vida, gràcies als presidents de les primeres juntes que em varen encarrilar dins aquest món tan democràtic que m’ha permès fer aquesta llarga estada a la cooperativa.

Què li resulta molest del cooperativisme?

Quan sense cap esperit cooperatiu, anys enrera, hi va haver alguns personatges que volien decidir la liquidació de la nostra cooperativa... Menys mal que una nova junta i la voluntat dels socis ho varen impedir pels pèls!

Quina diferència hi ha entre el cooperativisme de consum d’abans i el d’ara?

Quan vaig entrar a treballar a L’Amistat, socis de la cooperativa venien els vespres, de manera altruista, a envasar productes i fer altres feines a fi que l’endemà la botiga estigués ben proveïda. Actualment això és impensable.

No obstant, avui en dia la junta també esmerça moltes hores voluntàries, naturalment no pas fent aquell tipus de feines sinó amb tasques de gestió empresarial.

També volia destacar que potser hem acostumat massa bé als nostres socis o a alguns dels nostres socis, perquè fins i tot, quan hi ha una raó justificada els portem la compra a casa evidentment seva sense cap càrrec afegit.

Editorial

Matisos cooperatius L’Aliança Cooperativa Internacional, celebra cada primer dissabte de juliol la seva Diada a nivell mundial i convida a tot el sector a afegir-s’hi a través del Manifest, que reproduïm en aquest número. Sempre hi remarca algun dels trets diferencials de les cooperatives. Enguany, l’Aci vol recordar el cooperivisme com a generador de pau. Les cooperatives som entitats responsables i arrelades al nostre entorn, amb la solidaritat i la democràcia com a base de les nostres actuacions, per tant, som organitzacions que participem activament en la generació de pau i prosperitat del territori on treballem, amb la proximitat i la cooperació com a manera de fer.

També en aquest número us presentem una cooperativa industrial amb un llarg recorregut, com és Cipa Pintors, que des de l’any 1977 funciona al Baix Llobregat i és ja una empresa consolidada en el seu sector.

Experiències com aquesta, que trobareu a la secció de Les nostres cooperatives, encoratgen a tirar endavant amb projectes cooperativistes importants.

Igualment podeu llegir l’entrevista al guanyador del X Premi Albert Pérez-Bastardes d’enguany, Miquel Ortega. Aquests guardons, atorgats el passat mes de maig, volen premiar articles sobre medi ambient i educació ambiental, com a mostra de la preocupació de la Fundació Roca i Galès pels temes mediambientals i de la seva aportació a la recerca de solucions.

Per una altra banda, Joseba Polanco, d’Ara_coop, ens fa una exposició molt clara de quins són els mecanismes d’autofinançament sobre els quals podem treballar de cara a consolidar els nostres projectes, tenint en compte que el finançament és un dels entrebancs amb què topen les nostres organitzacions.

Finalment, destaquem que aquesta és època d’assemblees de les federacions, de la tasca de les quals us tenim informats número rere número. És l’organització democràtica de les cooperatives la que els dóna un matís diferent, i les assemblees, ja sigui de federacions o de les nostres mateixes entitats, són potser la mostra més important del funcionament democràtic que caracteritza el cooperativisme, el nostre tret distintiu.

6 Noticiari

Trèvol rep el premi a l’empresa socialment responsable

Triodos Bank obre oficina a Barcelona

L’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa han guardonat la cooperativa Trèvol en els premis Barcelona d’Ofici Emprenedora, en la modalitat d’Empresa Socialment Responsable. A l’hora d’atorgar aquesta distinció han tingut en compte les bones pràctiques de la cooperativa en matèria laboral i per tenir en compte la sostenibilitat social i ambiental.

Trèvol, sccl, és una cooperativa de missatgeria amb més de vint anys d’existència, pionera a casa nostra de l’ecomissatgeria en bicicleta i vehicle elèctric. Fa poc s’ha editat el llibre Trèvol, corredors de fons, per commemorar aquests vint anys d’història.

El referent de la banca ètica a Europa, Triodos Bank, ha obert a Barcelona una delegació territorial, situada a la Casa de les Punxes (av. Diagonal, 418). Amb aquesta obertura, es converteix en el primer banc ètic que arriba a casa nostra.

L’objectiu d’aquesta entitat és contribuir a un canvi positiu i sostenible de la societat des del sistema financer, respectant les persones, la cultura i la natura. Amb aquesta finalitat, porta a terme una política d’inversió sostenible o socialment responsable, ja que inverteixen només en empreses i iniciatives que, a més de ser rendibles, aportin un valor afegit de caràcter mediambiental, social o cultural.

Entre la seva manera de treballar també entra el finançament d’organitzacions que treballen en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament, on destaquen les seves iniciatives en el foment del comerç just i els microcrèdits com a eines de lluita contra la pobresa.

La Vinícola del Priorat consolida la venda d’Ònix Tot i les dificultats que travessa el sector, la cooperativa Vinícola del Priorat ha consolidat les vendes de la seva marca Ònix en la gamma alta de vi negre. L’aposta de la cooperativa es concreta en un increment del 5% de la facturació respecte a la campanya anterior, així com l’augment de l’embotellat, les exportacions i les vendes a l’agrobotiga. Cal destacar l’augment de les vendes de l’Ònix Clàssic, que han superat les 100.000 ampolles. A diferència de la resta de cellers de la zona que han apostat exclusivament per criances i reserves, l’Ònix és un Priorat jove amb una excel·lent relació qualitat-preu.

Així mateix, ha posat al mercat la marca Mas dels Frares –un Priorat en què s’han introduït varietats no tradicionals de la comarca i del qual s’han comercialitzat unes 40.000 ampolles l’última temporada– i també està introduint la Clos Gebrat renovada i dirigida al sector de l’alimentació en ampolla de 0,75 litres i, com a novetat, en envàs de 0,50 litres.

Núm.

289

Els últims mesos, la Vinícola del Priorat ha protagonitzat una expansió en l’exportació a Sud-amèrica, que se suma als treballs que ja duia a terme amb països com Estats Units, Japó, Canadà i Israel, entre d’altres.

Aquesta cooperativa està integrada pels cellers del Lloar, Gratallops, la Vilella Alta i la Vilella Baixa. Aplega uns 160 associats i 210 hectàrees de conreu, bàsicament de vinya però també d’olivera.

Noticiari 7

Primera planta de reciclatge de cera d’abelles La cooperativa Apícola Tarragonina, del Perelló (Baix Ebre), ha iniciat les obres d’una planta de reciclatge de la cera de les arnes de les abelles. Les instal·lacions suposaran un estalvi important de costos per als 225 associats de la cooperativa, que aglutinen un total de 26.000 ruscs als quals s’ha de renovar periòdicament la cera per garantir la màxima qualitat en la producció de la mel.

Amb una inversió global de 180.000 euros, és la primera planta d’aquestes característiques a Catalunya i també és pionera a la resta de l’Estat espanyol pel tipus de maquinària que s’hi està incorporant.

La nova construcció ocuparà prop

Grup Qualitat augmenta la xifra de negoci el 65% Grup Qualitat, grup cooperatiu dedicat a la promoció immobiliària, ha tancat l’exercici 2005 amb una xifra consolidada de 42 milions d’euros, el 65% més que l’any anterior. Cal recordar que durant l’any passat aquest grup cooperatiu va incorporar a la seva activitat el gruix de la construcció de la primera fase de l’Eixample de Mar a Vilanova i la Geltrú i ha lliurat 113 habitatges a diferents ciutats de Catalunya.

Pel que fa a les inversions, han augmentat fins als 81 milions d’euros, xifra que representa l’increment del 34% respecte a 2004.

Actualment Grup Qualitat té en marxa 12 nous projectes immobiliaris que suposen la construcció i comercialització de 1.100 habitatges, principalment ubicats a les comarques de Tarragona, Girona, eix pirinenc i diverses localitats de la segona corona metropolitana de Barcelona.

de 200 m2, tindrà capacitat de fondre i laminar –per tal de recuperar totalment la cera vella dels quadres i retornar-la als apicultors preparada per ser reutilitzada–. Es preveu un rendiment de 600 kg de cera diaris, amb una maquinària que simplifica i millora les condicions de seguretat dels treballadors, que ara ja no hauran de tenir contacte directe amb la cera.

Escola d’estiu de política internacional Organitzada pel Centre Català d’Anàlisi i Informació Internacional, tindrà lloc a Llançà i del 10 al 26 de juliol l’Escola d’Estiu de Política Internacional. Hi hauà tres cursos: la política internacional i els mitjans de comunicació, el creixement econòmic de la U. E. i la cooperació des d’administracions sotsestatals. Per a aquests cursos es compta amb la presència de professionals reconeguts en el seu àmbit, com poden ser Ignacio Ramonet, director de Le Monde Diplomatique; Jon Sistiaga, periodista, o Joaquín Almunia, comissari europeu d’Assumptes Econòmics i Monetaris, entre d’altres. Més informació: 972 38 08 55, i www.ccaii.net/epi

Fusió de cooperatives Les cooperatives de Sant Jaume dels Domenys i Banyeres del Penedès han arribat a un acord de fusió, per absorció. La unificació de les produccions i seccions de crèdit de les dues societats converteix la nova cooperativa en una de les principals empreses agroalimentàries del Penedès (la segona en producció de raïm) i suposa una millora en la prestació de serveis i reducció de costos per als associats, que passen a formar part de la quarta secció de crèdit de Catalunya.

La cooperativa de Sant Jaume dels Domenys aglutina una producció de 12,5 milions de quilos de raïm anuals, que la situen com a segona cooperativa quant a volum de producció del Penedès. Part d’aquesta producció es comercialitza amb la marca pròpia Gorg del Glaç, mentre que la resta es vehicula a través de Cevipe, cooperativa de segon grau de Vilafranca del Penedès.

La societat també té una producció minoritària d’olives –que

elabora a través de la cooperativa de segon grau Ceolpe, de Llorenç del Penedès– i disposa d’una agrobotiga oberta al públic amb productes propis i aliments de qualitat d’altres cooperatives.

Al llarg dels últims anys la cooperativa de Sant Jaume ha fet un esforç inversor continu per la qualitat dels productes i l’adopció de mesures respectuoses amb el medi ambient. En aquest sentit, s’han modernitzat les instal·lacions i s’ha incorporat la maquinària adequada.

Núm.

289

8 Noticiari

Assemblea de la Federació de Cooperatives de Serveis i de Transportistes de Catalunya Amb la participació de socis i delegats de 28 cooperatives de serveis i de transportistes, el passat 11 de maig de 2006, la Federació de Cooperatives de Serveis i de Cooperatives de Transportistes de Catalunya, va celebrar l’assemblea general ordinària.

Amb la salutació prèvia del president, Francesc Castellví, es va exposar la memòria d'activitats dutes a terme en l’exercici 2005. Pel que fa a l’ordre del dia, en el primer punt es van exposar els continguts de la memòria econòmica i els comptes de resultats de l'any 2005, tots dos documents van ser aprovats. Tot seguit, es va exposar el programa d'activitats i objectius per el 2006 segons el pla director aprovat pel Consell Rector, del qual destaca: el pla estratègic per al propers dos anys; l'ampliació de la pàgina web, per fomentar i promoure la intercooperació; les publicacions de quatre llibres; el projecte de canvi i modernització de les coope-

ratives; i els seminaris i les accions formatives als consells rectors.

A continuació es va llegir i lliurar a tots els presents el document " La necessària transformació de SERVICOOP" (es pot consultar a: www.servicoop.org) i que tracta sobre com la Federació ha d’encarar la transformació per esdevenir en un futur proper l’entitat de representació i de promoció de les cooperatives de serveis i les cooperatives de transportistes de Catalunya. També es va aprovar per tots els presents el canvi de seu social al carrer de Premià, 15 de Barcelona.

Per acabar, el president va donar les gràcies als presents per la seva assistència els quals van ser obsequiats amb un aperitiu.

Servicoop

Assemblea Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya El passat 17 de maig va tenir lloc, al Consorci El Far de Barcelona, l'assemblea de la Fctc. El matí va començar amb l’assemblea ordinària d’Aposta i va seguir amb el treball col·lectiu d’elaboració del pla estratègic de la Federació per al període 2007-2009. La dinàmica de treball del Pla estratègic es va iniciar amb la xerrada Tendències de l’entorn: què hem de tenir en compte, a càrrec de Toni Comín, professor d’ESADE, amb la intenció d’aportar elements sobre l’entorn que facilitessin el treball posterior. Posteriorment es van establir cinc grups de treball que tenien l’encàrrec d’analitzar un aspecte de la realitat, fer propostes de millora i, finalment, fer aportacions quant a línies d’actuació.

A les quatre de la tarda va començar l’assemblea. El director general d’Economia Cooperativa, Social i Autoocupació, Santiago Esteban, va donar la benvinguda als assistents, destacant la tasca que s’està duent a terme de manera coordinada entre el govern i el món cooperatiu. Seguidament, i després de l’aprovació del reglament i l’elecció dels interventors d’acta, es va presentar la Memòria Social i Econòmica 2005, que va ser aprovada pels assistents, de la mateixa manera que es va aprovar el nomenament d’auditors de comptes. A continuació va tenir lloc la presentació del Pla de Gestió i Pressupost 2006 de la Núm.

289

Federació, i tot seguit la presentació del Pla de Gestió 2006 d’Aposta, Escola de Cooperativisme i d’Ara_coop sccl. Per acabar es va fer la presentació de les propostes del 0,7% per al desenvolupament.

Va cloure l’acte Pepa Muñoz, presidenta de la Federació, que va encoratjar els cooperativistes a continuar fent aportacions sobre la planificació estratègica i els va convocar a l’assemblea que tindrà lloc a la tardor i que haurà d’aprovar formalment el Pla estratègic 20072009.

Fctc

Les nostres cooperatives 11

CIPA Pintors és una cooperativa industrial de pintura i acabats amb seu al carrer de l’Electricitat, número 6, del Polígon Industrial La Torre, a Martorell (el Baix Llobregat).

Fundada el 1977, compta amb una interessant trajectòria i s’ha sabut adaptar a les exigències del sector i de les necessitats de les empreses i les persones particulars més exigents. Entre els serveis professionals més importants que ofereixen destaca el Sorrejat, la pintura industrial, la rehabilitació i la decoració o pintura domèstica.

CIPA Pintors, una cooperativa industrial consolidada en el sector

L

a Cooperativa Industrial de Pintura i Acabats, CIPA Pintors, (www.cipa.es) va ser fundada el 2 de maig de 1977. Des d’aleshores, aviat farà trenta anys, realitza treballs professionals de pintura industrial i decorativa. Al llarg de tots aquests anys la imatge corporativa ha anat evolucionant fins a arribar a l’últim logotip, que mantenen des de 1998. Una evolució que, tal com

ens han explicat, reflexa la constant adaptació que han hagut de fer i la bona situació actual que s’esforcen per mantenir.

Una de les persones que va fundar la societat cooperativa, Joan Pous, ens ha explicat que es va constituir en uns anys crítics i difícils, marcats pels tancaments d’empreses, les convocatòries de nombroses vagues a tots els sectors i els canvis polítics.

L’empresa ja existia, però, d’acord amb els propietaris, dotze persones van decidir adoptar el model d’una empresa cooperativa. Segons Joan Pous, “era la fórmula que més s’avenia a la manera de fer que volien”, perquè “significava una major implicació de tots els treballadors”.

En aquell moment, les ganes de tirar endavant el projecte cooperatiu els va portar a decidir que treballaNúm.

289

12 Les nostres cooperatives

plica que “el projecte ha de ser prou ambiciós i interessant perquè el puguem acceptar”.

Al preguntar-li sobre la gestió de la cooperativa, destaca que CIPA Pintors funciona com una “empresa normal”, però afegeix que el soci ha d’estar més implicat i vetllar perquè les coses rutllen. També destaca que el fet de tenir una participació en l’empresa cooperativa, el treballador ha de saber respondre quan les coses van bé però també quan les coses va malament.

rien cinc hores extra a la setmana, normalment en dissabte. Aquesta feina la feien per la cooperativa, per poder atresorar l’empresa, ja que aquests ingressos anaven al fons comú. CIPA Pintors va anar evolucionant amb el pas dels anys i es va anar adaptant a les noves exigències del mercat, la incorporació de nous productes i l’adopció i l’aprenentatge de noves tècniques d’aplicació.

Tal com reconeix Joan Pous, “com en qualsevol altra empresa hi ha hagut alts i baixos”. Però, la cooperativa es va fer gran i, a finals dels anys 80 i principis dels 90, van arribar a ser uns quaranta treballadors.

Va ser un dels millors moments de la cooperativa: “Vam tocar sostre i vam decidir reduir l’empresa a un volum controlable”.

La decisió es va prendre just abans de la crisi que va significar el pas dels Jocs Olímpics de Barcelona.

La cooperativa CIPA Pintors també “va patir la devacle, a causa dels impagats i la dificultat per trobar nous clients”. Però, Joan Pous matisa que “van ser uns anys de dificultats creats pel context econòmic”, per sort l’empresa estava adaptada a la situació.

Destaca i s’enorgulleix de que tots els proveïdors de la cooperativa no Núm.

289

han deixat mai de cobrar les comandes de materials i productes necessaris per dur a terme la seva feina. I que, al mateix temps, han conservat clients durant molts anys: “Quan agafem un client no el perdem perquè, per sort, encara hi ha persones que saben reconèixer i valorar la feina ben feta”. La cartera de clients, molts dels quals mantenen des de fa més de 20 anys, són una de les garanties més importants que té l’empresa davant d’altres empreses del sector.

La consolidació en el sector Ara, CIPA Pintors compta amb uns quinze treballadors, està formada per un conjunt de professionals altament qualificats disposats a dur a terme qualsevol tipus d’encàrrec.

L’àmbit de treball també s’ha adaptat a l’evolució que ha experimentat la cooperativa. Han arribat a realitzar projectes a tot l’Estat espanyol, Portugal i França, fins i tot, a les Illes Balears i les Illes Canàries.

Ara actuen bàsicament a l’àrea metropolitana de Barcelona, però, es poden desplaçar a qualsevol lloc de Catalunya. També accepten feines més allunyades de la seu que tenen al polígon industrial La Torre, a Martorell, però Joan Pous ex-

La base del sistema cooperatiu de CIPA Pintors és la comunicació, saber parlar i saber escoltar-se, compartir les idees i col·laborar, “si això es practica i es fa bé, la resta no té més secrets que el treball professional ben fet”. Es queixa que el jovent no entén o no està preparat per assumir aquesta manera de funcionar. Tot i que reconeix que sempre hi ha algun jove que s’implica, i confia que algun acabi fentse soci i treballant a l’empresa.

Infraestructura al servei dels projectes La cooperativa CIPA Pintors compta amb unes instal·lacions prepara-

Les nostres cooperatives 13

des amb tots els equipaments necessaris per a la bona gestió dels elements a tractar. Des de la recepció fins al lliurament del producte, passant per tots el processos previs al pintat, com ara el desengràs o el sorrejat. Disposen d’una àmplia i moderna flota de vehicles, que permet d’arribar a qualsevol lloc. Estan al corrent de tota normativa legal, necessària per al correcte compliment de la feina, amb total predisposició d’acreditar-ho.

Les instal·lacions de la cooperativa a Martorell consten d’una nau industrial construïda sobre una parcel·la de 2.157 metres quadrats, amb una superfície en planta de 861 metres quadrats. En l’interior d’aquesta nau, disposen d’una cabina de pintura amb cortina d’aigua i dos carrussels que per manejar les peces dins de la cabina i facilitar el posterior assecat, una màquina de desengreixar, una zona d’emmagatzematge de pintures i un altell amb un modern servei de tintometria industrial, que és on elaboren qualsevol tonalitat a partir de les diferents cartes de colors.

A la zona exterior disposen d’un equip de sorrejat fix i una cabina amb equip autònom d’aspiració i

filtrat. Per a la correcta manipulació dels elements a tractar, disposen d’una maquinària idònia per a la càrrega i la descàrrega, que realitzen en palets o amb altres tècniques per a peces més grans i complexes.

Serveis professionals per a la indústria Els principals serveis que ofereix la cooperativa CIPA Pintors són: el sorrejat, que és una tècnica de pretactament abans d’aplicar la pintura però també s’utilitza per a obtenir efectes decoratius; la pintura Industrial, per al manteniment de reparació i de conservació de les instal·lacions industrials i equipaments empresarials; i la pintura decorativa o domèstica.

El sorrejat o doll de sorra és el pretractament per excel·lència. Amb la projecció de sorra a alta pressió s’aconsegueix el grau de neteja idoni per a l’adherència i l’ancoratge dels diferents processos de pintat. A partir d’aquesta tècnica es pot pintar qualsevol element d’acer o metàl·lic, com ara estructures i dipòsits industrials. També es sorregen superfícies d’acer per facilitar una l’oxidació uniforme o crear efectes decoratius. Aquesta tècnica també s’aplica sobre superfícies de formigó com a tractament decoratiu, mètode de neteja o, fins i tot, per aconseguir paviments antilliscants.

Per poder realitzar aquests tipus de treballs CIPA Pintors disposa d’un equip fix i la maquinària necessària per a la correcta manipulació de les peces. Aquest equipament està situat al pati posterior a la nau que disposen a les instal·lacions del polígon industrial La Torre, a Martorell. A més, disposen d’un equip mòbil amb un compressor autònom, que permet realitzar la tècnica del sorrejat a qualsevol lloc.

Pel que fa a la pintura industrial, a CIPA Pintors han establert una sèrie

d’actuacions per al manteniment i la protecció d’instal·lacions mitjançant l’aplicació de pintura. En conseqüència, pinten tant “per protegir i salvaguardar el patrimoni industrial”, com per “fer agradable i acollidor els diversos ambients”.

Per als professionals de la cooperativa, si no es conserven les instal·lacions, a la curta o a la llarga, es deterioren tant que perden valor i funcionalitat.

Els treballs de manteniment industrial mitjançant la pintura els tenen dividits en dos grups d’actuacions: el manteniment per reparar la instal·lació quan s’ocasionen avaries o danys; i el manteniment per conservar i embellir la instal·lació fent més confortable l’activitat i per donar un valor afegit a l’activitat empresarial.

Per als responsables de CIPA, els resultats del manteniment depenen de tres factors importants: el pretractament, l’execució del treball i la qualitat de la pintura. També volen advertir que moltes persones pensen que els resultats depenen més de la qualitat de la pintura, però, “això no es del tot cert, ja que els dos primers factors són de molta més importància per al resultat final que la mateixa pintura”.

Tot i que el tercer factor té la seva importància, “moltes hores de treball dur i un gran consum de pintures no constitueixen necessàriament el manteniment correcte”.

Finalment, la cooperativa CIPA Pintors ofereix els serveis de pintura decorativa o d’àmbit domèstic, adreçat al manteniment i la restauració de les llars particulars. Conscients de la capacitat de treball i segurs dels resultats que poden oferir, asseguren que “qui es posa en contacte amb CIPA acaba formant part de l’extensa cartera de clients” i, a més, “gaudiran dels millors professionals del sector.

Francesc Vila

Núm.

289

14 Gestió de l’empresa cooperativa

Reflexions sobre l’autofinançament a la cooperativa

L

es cooperatives, com sabeu sobradament, poden donar lloc a diferents tipus de projectes en què el caràcter empresarial pot conjugar-se en graus diferents.

Les reflexions que es plantegen en aquest article estan referides a les necessitats d’autofinançament de les empreses cooperatives de treball associat que neixen com a conseqüència del fet que un grup d’emprenedors, tres com a mínim, desenvolupen un producte o servei per al mercat, amb l’objectiu d’aconseguir uns nivells de rendibilitat que els permetin finançar el projecte empresarial en el qual s’han compromès, per consolidar si més no tres llocs de treball.

El compromís mutu que han establert de forma implícita aquestes tres persones els ha de permetre mantenir aquests llocs de treball, almenys fins al final de la seva vida

Núm.

289

laboral. El que passa normalment, especialment en el sector de productes manufacturats, és que l’empresa no és mestressa de la seva dimensió, sinó que el mercat li va marcant una dimensió, ja que els clientes fan comandes de forma aleatòria, per la qual cosa l’empresa ha de posar en marxa una activitat comercial que li permeti aconseguir, per una banda, un ritme estable de comandes i, per l’altra, rebre permanentment els missatges relatius a l’evolució del mercat i la que s’espera del producte.

col·loquin l’empresa en un entorn estable.

Aquesta dinàmica d’adaptació permanent al mercat comporta que la dimensió de l’empresa, pel que fa a la seva capacitat productiva, no és estable sinó habitualment creixent, per la qual cosa el projecte empresarial per consolidar-se està abocat al creixement. Són pocs els projectes en què les característiques del mercat, o del segment de mercat siguin de manera que

Com es finança el projecte?

En la majoria dels casos el repte dels emprenedors consisteix a donar coherència al creixement sense perdre les característiques essencials del projecte. D’aquesta manera es comença una etapa d’estardització de producte i procés de producció perquè els augments de vendes es puguin aconseguir, amb canvis o incorporacions de persones, d’una manera ràpida i senzilla.

Tot aquest procés s’ha de finançar, i com ho poden fer les petites empreses?

Habitualment només hi ha una solució: la capitalització dels resultats, la qual es complementarà amb préstecs i crèdits d’entitats finance-

Gestió de l’empresa cooperativa 15

res, però tot això passa per l’autofinançament.

Estem a empreses en què les sòcies i els socis no tenen grans disposicions de capital per aportar al projecte, quan no ho fan per mitjà de la feina no cobrada. Per tant, els esforços s’han de centrar en la generació de beneficis amb els quals s’aconsegueix normalitzar costos, també laborals, en un període de temps relativament curt i a partir d’això seguir el camí establert per normalitzar les inversions, adaptar els productes i finançar les noves incorporacions.

Les cooperatives gaudeixen de petits avantatges en aquest procés, així com de mecanismes legals, que ben gestionats poden posar les bases per a un creixement sostingut que asseguri la viabilitat del projecte i consolidi els llocs de treball, almenys d’aquelles persones que han adquirit i adquireixen la condició de sòcies. Òbviament els avantatges dels quals gaudeixen són en primer lloc els que els permeten aconseguir una interessant aportació a capital, mitjançant la capitalització de l’atur així com ajudes per incorporar socis i sòcies a la cooperativa en funció de les diferents situacions personals.

En segon lloc aquests avantatges tenen relació amb la fiscalitat, perquè gaudeix d’exempcions i bonificacions en el procés de constitució de la societat, les quals abarateixen considerablement aquest procés; així com en la vida anual de la societat rebaixant de forma considerable el cost de l’impost sobre societats.

Observem que els fons propis de la cooperativa es poden consolidar de forma important, és a dir, l’element fonamental del finançament de qualsevol empresa, per fer front a les necessitats de diner que per-

metin fer inversions; en maquinària, mobiliari o similars; les necessitats per finançar el magatzem o, si més no, una part d’aquest.

Com ja s’ha exposat, la consolidació d’aquests fons propis s’aconsegueix en part al començament de la vida de la cooperativa; però també al llarg dels anys, ja que l’exigència legal de dotar uns fons obligatoris a partir del benefici, excedent, així com el fet que l’impost de societats suposi un cost menor, això fa que gran part dels excedents siguin gestionats pels socis; entre el 85% i un 92,5%, quan aquests són resultats cooperatius; i entre el 73,75% i el 86,9% si són extracooperatius. Ens referim a les situacions més habituals, deixant a part el cas de cooperatives no protegides.

Aquestes xifres ens indiquen que, si es produeixen beneficis, condició indispensable per a la supervivència de qualsevol projecte empresarial, el potencial de creixement que té la cooperativa no és comparable al d’altres empreses.

Aplicació d’excedents A les empreses cooperatives, un cop fetes les dotacions mínimes establertes per la llei, aquestes han de preocupar-se de com aplicar la resta dels resultats; així com d’establir els criteris de despeses a què es dedicarà el fons d’educació (FEPC).

Entre les possibles aplicacions dels excedents, un cop dotats els fons obligatoris, hi ha seguir dotant aquests fons, fet poc habitual, llevat que s’hagi establert als estatuts; l’aplicació dels excedents al capital social dels socis i les sòcies, bé amb el caràcter de capital obligatori o voluntari; i, finalment, l’aplicació dels excedents a reserves voluntàries, amb caràcter repartible o irrepartible.

La majoria de les cooperatives sol destinar els excedents al capital, d’aquesta manera les sòcies i els socis van conformant un estalvi que, a més d’ajudar-los a consolidar el seu lloc de treball, els permet enfortir l’empresa per quan el projecte empresarial hagi d’enfrontar-se amb alguna de les crisis empresarials, externes o internes, que periòdicament afecten tota persona, jurídica en aquest cas, com a organització viva que és.

L’estalvi que fan els membres de la cooperativa als comptes de capital és un estalvi que es recupera quan acaben la vida laboral; bé quan, pels motius que considerin, es donin de baixa de forma voluntària i seguint el procediment que permeti qualificar-la com a justificada.

Durant els anys que la persona sòcia es manté a l’empresa, en el cas de les cooperatives de treball associat, ens trobem amb tres potencials fonts d’ingrés. Per una banda, la que procedeix de la bestreta laboral, assimilada al sou en el cas de les persones contractades; en segon lloc, la part que correspon a cada soci o sòcia dels excedents; i, finalment, els interessos que rep per l’estalvi que fa als comptes de capitals de la cooperativa, com a conseqüència de la capitalització dels resultats.

Núm.

289

16 Gestió de l’empresa cooperativa

Aquestes tres fonts d’ingressos a què tenen dret els socis de la cooperativa constitueixen un element característic derivat de la participació a l’empresa a tots els nivells; com a sòcia o soci i com a persona treballadora. Aquesta doble condició que la cooperativa ha de desenvolupar permanentment i que constitueix un dels seus reptes més importants, té un reflex en l’econòmic que es manifesta en aquestes tres fonts d’ingressos que s’han indicat.

vells d’autofinançament són similars i les possibilitats de consolidació i desenvolupament també. Com distribueix la cooperativa aquests resultats vindrà determinat per l’assemblea dintre de les possibilitats que ofereix la llei; però serà un exercici de sobirania que forma part també de la gestió democràtica; perquè juntament amb la participació en les decisions, cadascú en el seu nivell de responsabilitat, que condueixen als diferents èxits de gestió, hi ha la participació en els resultats de l’esmentada gestió.

Diferents etapes de consolidació

Finalment, la cooperativa haurà de retribuir l’estalvi que fan els socis i les sòcies a nivells de mercat, perquè així aconseguirà incentivar la capitalització dels resultats, que per una altra banda és una necessitat de supervivència de l’empresa. Seguint l’esquema plantejat per a les altres fonts d’ingressos individuals que s’han exposat, la remuneració d’aquests capitals es portarà a terme també en termes de mercat i encara que les possibilitats legals permetin interessos molt alts, és més raonable que siguin similars al que s’aconseguiria si es fes una imposició a termini en una entitat financera, potser un o dos punts per sobre, si les possibilitats de l’empresa ho permeten.

Al llarg dels anys, segons va avançant la consolidació de la cooperativa es va evolucionant també al llarg d’aquestes tres etapes.

En primer lloc, la cooperativa pretendrà consolidar el lloc de treball i la remuneració estable que ha d’aconseguir qui treballa en una empresa; una bona referència sobre el nivell que ha d’assolir aquesta bestreta laboral és el sou que es percebria si es treballés en una altra empresa del mateix sector en el mateix entorn geogràfic.

En segon lloc, la cooperativa pretendrà aconseguir uns excedents equivalents als que aconseguiria una empresa del seu mateix sector d’activitat, de manera que els niNúm.

289

Si haguéssim d’establir un ordre diríem que l’empresa, en primer lloc, es preocuparà per la bestreta labo-

ral i, quan aquesta sigui digna, consolidarà el benefici; a continuació tornarà a revisar els nivells de bestreta laboral i els analitzarà des d’una perspectiva de cost laboral (això exigeix una visió global de costos considerant el règim de seguretat social elegit per l’empresa) i, finalment, es preocuparà d’establir i consolidar l’interès a les aportacions. Cal tenir en compte que, en aquest moment, l’empresa ha de disposar d’uns fons propis en els quals el Fons de reserva obligatori tingui un volum important i representi un percentatge significatiu en el passiu de l’empresa; aquest FRO, tenint en compte que constitueix el veritable no exigible de l’empresa, no està subjecte a cap tipus de remuneració, per la qual cosa el cost dels fons propis per a la cooperativa no ha de ser gaire alt.

Evidentment la capacitat de l’empresa de consolidar aquestes tres fonts d’ingressos depèn de la continuïtat dels excedents positius i de com l’aplicació d’aquests excedent va generant Fons de reserva voluntaris que permetin fer front a aquestes partides quan la cooperativa s’enfronti a una crisi.

La cooperativa de treball associat ha d’establir un horitzó de generació de fons que li permeti mantenir al llarg del temps un percentatge de finançament de l’actiu. En aquesta generació de fons també ha de participar el capital que han d’aportar les noves persones sòcies que s’incorporin al projecte cooperatiu com a conseqüència del creixement i/o de la substitució dels qui acaben amb la seva vida laboral a la cooperativa.

Aquí s’estableix el punt de partida per parlar de la política d’incorporació de socis que donarà lloc a noves reflexions en aquest àmbit de l’autofinançament de la cooperativa.

Joseba Polanco Ara_Coop, sccl

Opinió 17

El boicot de la desinformació

E

n les darreres setmanes l’opinió pública s’ha fet ressò de la polèmica generada pel boicot impulsat per la junta directiva del Gremi de Llibreters de Catalunya –i que ha estat seguida tan sols per una part minoritària dels seus membres– contra les editorials distribuïdores de Harry Potter, en les versions en català i castellà. Més enllà de la crítica a qualsevol iniciativa de boicot empresarial, que sempre genera víctimes que no tenen res a veure amb les demandes que pretenen justificar-lo, crida l’atenció la forma en què aquest s’ha plantejat: tornant a les editorials el fons bibliogràfic i quedant-se, precisament, els llibres de Harry Potter (!).

De retruc, un dels implicats en aquests fets ha estat el moviment cooperatiu català que ha vist com els portaveus del Gremi, i altres persones que s’han pronunciat amb una evident manca d’informació, qüestionaven la naturalesa cooperativa d’Abacus. Aquest plantejament significa qüestionar el model de les cooperatives de consum, de la que Abacus n’és un dels referents, no tant sols a Catalunya, sinó a l’Estat espanyol i a Europa.

Una altra mostra d’aquest desconeixement és negar el fet que una cooperativa, en tant que alternativa o model d’organització empresarial, no pot tenir una dimensió important i un pes rellevant en el sector en què opera.

Però què és Abacus exactament? Es tracta d’una cooperativa de consum, creada el 1968, en la que els

consumidors s’uneixen per adquirir bens educatius, culturals i d’oci en millors condicions de preu i de qualitat que al mercat. Aquest és el principi cooperatiu. Abacus, com la resta de cooperatives, és fruit del dret dels ciutadans a unir-se i a organitzar-se amb llibertat. És per això que l’adquisició de bens d’un soci de consum a la cooperativa no té caràcter de compravenda. La llei, tant a Catalunya com a Espanya, considera que les persones s’associen per exercir la compra al major per via de la cooperativa. Negar aquest fet, que es materialitza en el retorn cooperatiu, és negar l’existència mateixa de les cooperatives de consum. En el cas dels llibres, productes protegits per una norma que en fixa el preu de venda al públic, Abacus aplica la llei de forma estricta en les vendes que fa a clients no socis i tan sols aplica el retorn cooperatiu als socis, tal com estableix la normativa.

D’altra banda, no té res a veure el format de botiga tradicional que tenen els establiments Abacus amb el fet que sigui o no cooperativa o amb les normes que regulen la seva activitat. En aquest punt, cal destacar que Abacus, com la resta de cooperatives, és propietat dels seus socis i que es regeix per les decisions que aquests prenen en assemblea general, en base a les opinions i el consens que han expressat com a legítims propietaris.

Estem parlant d’economia social, basada en la participació dels socis consumidors en la propietat, en la gestió i en els resultats cooperatius.

Pel que fa a la dimensió d’Abacus, amb quasi bé 500.000 socis, 21 establiments i una facturació de més de 66 milions d’euros, és poc seriós qüestionar la seva naturalesa cooperativa per tractar-se d’un model d’èxit. Contràriament, hi ha clars exemples d’empreses líders i innovadores en els seus respectius sectors dins de l’entorn cooperatiu català (Ecotècnia, SCIAS, Grup Qualitat, etc.) o altres casos que, com Eroski al País Basc o Consum a València, demostren que el cooperativisme dóna respostes vàlides i és generador d’ocupació i riquesa.

D’altra banda, no és ètic ni rigorós atribuir els problemes del sector llibreter al règim normatiu que regula les cooperatives, afirmant que gràcies a la llei els resulta més fàcil operar. Així, són molts els casos de llibreries tradicionals que han desenvolupat propostes i projectes d’èxit gràcies a una bona visió empresarial, ajustada als temps i a la realitat del sector. Contràriament, trobem llibreters cooperatius que han hagut de tancar les portes a conseqüència de les dures exigències d’aquest canviant mercat.

Tant de bo que aquesta polèmica serveixi, sí més no, per tenir un major coneixement sobre la naturalesa cooperativa d’Abacus i per poder entendre millor que darrera del model cooperatiu hi ha un sector d’activitat que aplega més d’un milió de persones a Catalunya.

Xavier López Director General Clade - Grup Empresarial Cooperatiu

Núm.

289

XXI Jornades sobre Cooperativisme Universitat Catalana d’Estiu Prada de Conflent, 17, 18 i 19 agost 2006

“La intercooperació” El principi bàsic del cooperativisme que tendeix a fomentar la intercooperació, l’ajuda mútua entre les cooperatives, quan es compleix no sol ser principalment per motius ideològics. I, ens agradi o no, seria difícil decidir que això sigui dolent. Els problemes del mercat, les exigències de la competitivitat, la necessitat de finançament, la conveniència de la creació d’economies d’escala, són també aspectes que, amb tota la força de la realitat, ens empenyen cap a la creació d’estructures superiors.

Durant les jornades de Prada ens intentarem mútuament explicar els passos, alguns ben imaginatius, que anem fent en aquest difícil camí.

DIJOUS, 17 AGOST Matí 9 h Repartiment de documentació.

La realitat de la figura del grup empresarial.

9,30 – 10 h Obertura de les jornades. Ponència: “Tendències actuals, a casa nostra, de la intercooperació” de Santos Hernández, patró de la Fundació Roca i Galès.

10 – 10,45 h Ponència: “Els grups empresarials. Filosofia i objectius.”, de Xavier López, Director de Clade, Grup Empresarial Cooperatiu.

10,45-11,45 h Col·loqui moderat per Xavier Palos, patró de la Fundació Roca i Galès.

Tarda 15 – 17 h Mesa rodona amb entitats que formen part d’un grup empresarial, o d’un grup d’estudi de RSE. Moderada per Xavier Palos.

DIVENDRES, 18 AGOST Matí La necessitat de la comercialització.

DISSABTE, 19 AGOST El finançament: un camp on la intercooperació és imprescindible.

9,30 – 10,15 h Ponència: “Els diversos aspectes de la comercialització.”, de Francesc Balcells, comercial de Transalfals & La Vispesa, Sccl.

9,30 – 10,15 h Ponència: ”Els aspectes nous del finançament cooperatiu”, de Ramon Pasqual, president de Coop 57, Sccl.

10,15 – 11,15h Col·loqui moderat per Joan Josep González, president de la Fundació Roca i Galès.

Tarda La intercooperació de producció.

16 – 16,45 h Ponència: “Els sectors nous. La innovació i la imaginació com a clau de l’èxit”, de Pere Farré, director general de Cooperativa Agrícola i Caixa Agrària de La Selva del Camp - Coselva, Sccl.

16,45 – 17,45 h Col·loqui moderat per Francesc Vernet, patró de la Fundació Roca i Galès.

10,15 – 11,15 h Col·loqui moderat per Santos Hernández, patró de la Fundació Roca i Galès.

11,15 h Cloenda Jornades a càrrec de Joan Josep González, president de la Fundació Roca i Galès.

Informació: Aragó 281, 1r. 1a. 08009 Barcelona.

Tel. 932 154 870 — uce@rocagales. org — www.rocagales.org Les peticions de beques seran ateses per ordre d’admissió i fins el límit del nostre pressupost.

Preu d’inscripció: 35 euros.

Núm.

289

El deute ecològic espanyol.

“Una empresa no inverteix milions d’euros sense el suport dels governs”

Miquel Ortega Cerdà (Barcelona, 1974) és el guanyador del X Premi Albert PérezBastardas sobre mediambient i educació ambiental per l’article “El deute ecològic espanyol: El cas d’ENCE a Uruguai”. És llicenciat en Ciències Físiques, tècnic especialista en Qualitat, màster en Ciències Físiques, postgrau en Direcció d’Operacions i innovació i ha realitzat els cursos de doctorat en Economia Ecològica a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ara fa uns quatre anys va participar en la posada en funcionament de l’empresa ENT Mediambient i Gestió (www.ent-consulting.com), en la qual és el responsable de l’àrea de medi ambient i societat.

Quina és la teva participació en l’Observatori del Deute en la Globalització?

Hi col·laboro a temps parcial, treballant en una xarxa coordinada de persones i equips dedicats a l’activisme d’investigació. Els treballs que realitzem estan centrats en l’estudi de les relacions Nord-Sud i en la creació dels deutes que genera el procés de globalització. Des de l’observatori estudiem els mecanismes associats al deute financer o deute extern dels països empobrits, situats a la perifèria del sistema econòmic, i en particular amb l’Estat espanyol. L’objectiu és poder fer denúncies consistents, precises i referenciades quan calgui. Alhora analitzem alguns dels altres deutes

externs contrets pels països del centre vers els països de la perifèria, com ara el deute ecològic, el deute històric i el deute social.

Aquesta xarxa es coordina i té el seu equip principal a la Càtedra Unesco de Tecnologia, Desenvolupament Sostenible, Desequilibris i Canvi Global de la Universitat Politècnica de Catalunya, amb seu al Campus de Terrassa.

Quines han estat les principals aportacions de l’observatori en l’estudi del deute?

Per una banda tenim una línia editorial, Contraarguments, que publica l’editorial Icària, on hem publicat tres títols: Deuda ecológica, en que expliquem qui deu a qui; El sutil po-

der de las transnacionales, sobre la lògica, el funcionament i l’impacte de les grans empreses en el món globalitzat; i Los crímenes de la deuda, sobre el deute il·legítim. Ara estem preparant un altre llibre que està a punt de sortir sobre “anticooperació”. Per una altra banda realitzem una sèrie de seminaris adreçats principalment a ONG, entitats i col·lectius que treballen des de posicionaments crítics. Aquests seminaris tracten sobre el tipus d’impactes dels ajuts que dóna l’administració pública a l’exterior. També realitzem una línia de treball de publicació d’articles de difusió a la premsa i a diverses revistes especialitzades.

De l’article premiat el jurat ha valorat positivament que Núm.

289

20 X premi APB - Entrevista guanyador

sigui una reflexió detallada.

Quina és la documentació més interessant que has fet servir?

La documentació més interessant és la que aconseguim mitjançant la visita als llocs concrets de l’abast de l’estudi. Mitjançant aquest treball de camp ens apropem a la font d’informació primera dels problemes que tractem. Per això vam anar expressament a Uruguai i Argentina, on vam poder parlar amb tots els actors socials implicats, com ara els grups ecologistes i no ecologistes, els productors agraris, etc. Després, naturalment, vam cercar fonts expertes, de reconegut prestigi, que donen credibilitat, com ara les Nacions Unides i els centres de recerca sobre el tema que plantejàvem. Però és molt important anar al lloc dels fets, veure-ho tu mateix i parlar amb la gent implicada i afectada.

També ha valorat l’aportació d’un cas concret com a exemple. Per què ENCE i la indústria del paper?

Hi ha vàries raons. La primera és perquè hi ha determinats productes que en l’imaginari col·lectiu associem a la producció d’impactes ambientals i socials negatius, com ara el petroli o la mineria. Però, hi ha molts altres productes que estan molt presents en el nostre entorn quotidià i que d’entrada costa pensar que tinguin un impacte important, com és el cas del paper. I per això vam pensar que calia investigar-lo més en detall. En aquest sentit, intentem fixar-nos en productes que són molt propers i, a la vegada, molt desconeguts en quant al seu origen i les conseqüències ambientals i socials. Una segona raó per parlar del paper ha estat que en aquest cas també hi havia una proximitat de l’actor principal, ja que es tracta d’una empresa espanyola. Això ens situava en una problemàtica molt propera amb repercussions internacionals. El tercer motiu és que aquesta indústria paperera Núm.

289

està recolzada amb diners públics, i volíem mostrar que aquestes situacions no estan provocades únicament per persones o organitzacions privades.

L’article premiat doncs, forma part d’un estudi més ampli?

Malauradament l’article reflecteix els elements bàsics i més importants d’una situació habitual i sistemàtica. El cas d’ENCE reuneix tots els elements que el singularitzen: una empresa transnacional espanyola líder mundial, un recolzament clar de l’administració pública, una producció que se sustenta amb el sobreconsum als països del Nord i un producte aparentment tan innocent com el paper. Són quatre elements determinants que es donen per separat en molts altres casos i que aquí els tenim tots junts. Al desembre passat vam publicar el llibre La deuda ecològica espanyola (Muñoz Moya Editores Extremeños i Universidad de Sevilla, 2005), on recollim tots els casos d’impactes ecològics i socials de l’economia espanyola a l’estranger. El que hem fet és sintetitzar tot l’argument per explicar aquests processos en l’article dedicat al cas d’ENCE. L’objectiu era explicar d’una manera senzilla i entenedora el fenomen del deute ecològic espanyol, un tema que forma part d’altres estudis molt més extensos que hem fet a través de l’observatori.

Què és el que destacaries del projecte M’Bopicuá de l’Uruguai? És un projecte empresarial, clàssic, en el sentit de màxima recerca de retorn de diners a través de la fabricació en una planta de cel·lulosa, acompanyada d’un port per treure a l’exterior aquest material que està a Uruguai. També és important tenir en compte que en el disseny i la implementació d’aquest projecte, com en tants d’altres, no estan tenint en compte prou els impactes ambientals i socials que pot tenir en l’entorn. Sense cap mena de

dubte estem davant d’un exemple paradigmàtic de les problemàtiques que es poden gestionar quan només es mira l’aspecte financer i s’obvien altres elements, com ara l’ambiental i el social.

A l’article expliques quins mecanismes afectem al medi ambient i a la ciutadania.

Què és el deute ecològic?

En aquest cas, el deute ecològic són tot un conjunt d’impactes ambientals i les relacions socials que té l’economia espanyola quan està fora de les seves fronteres territorials. No reconèixer-ho és un error important a l’hora de dissenyar un projecte empresarial, i més en una economia globalitzada com en la que ens trobem. El deute ecològic és el conjunt d’aquests impactes que no es reconeixen. Està relacionat en el deute extern en el sentit que els països que el pateixen es veuen obligats a admetre algunes accions econòmiques, encara que tinguin un impacte ambiental i social negatiu en el propi país. Simplement perquè necessiten els diners per pagar el deute extern. Per tant, en el cas d’ENCE, el deute extern actua com a motor dels impactes socials i ambientals fora i lluny en benefici nostre.

Quins altres casos catalans o espanyols podrien servir per exemplificar el deute ecològic?

N’hi ha molts més, perquè cada vegada hi ha més empreses espanyoles i catalanes a fora, tot i que és un fenomen relativament nou. Per això encara no ens hem adaptat mentalment i no hem articulat els mecanismes de control adequats per evitar els impactes del deute ecològic.

S’ha creat una maquinària que creix molt a l’exterior, però d’una manera descontrolada. Els exemples més evidents serien: Repsol, Agbar, Unión Fenosa o Endesa, que tenen denúncies en molts àmbits i presenten problemàtiques importants.

La realitat és que hi ha massa casos que evidencien una actuació sis-

temàtica. I si el govern continua promovent un model d’exportació i inversió directa a l’exterior i no ho acompanya d’un control eficaç es generaran encara moltes més problemàtiques.

Quin és el nivell de conscienciació sobre el projecte d’ENCE a Uruguai?

La conscienciació és molt gran. Tan gran que fins i tot en municipis situats a trenta quilòmetres de la zona afectada encara hi havia carrers plens de pancartes i murals de denúncia. Tant a Argentina com a Uruguai hi ha grups ecologistes que porten deu anys dient que el model forestal que s’està implantant és molt problemàtic per als recursos hídrics del país. A Uruguai també vam parlar amb els xacreros, que són els pagesos d’allà, que ens van mostrar pous d’aigua que s’havien assecat just després de les plantacions forestals d’eucaliptus per a la indústria paperera. Vam comprovar com famílies i municipis sencers s’han quedat sense aigua per aquest motiu. Tothom coincidia en que les noves plantacions forestals només beneficiaven a la companyia mentre la població en patia les pèrdues. De fet, està en joc la manera de viure, més que la problemàtica ambiental, per això estem davant d’una problemàtica social.

Davant d’aquesta situació, quina responsabilitat tenim com a consumidors? Què haurien de fer les empreses i els governs?

Les persones, com a consumidores i ciutadanes, com a actors polítics que som, tenim una responsabilitat sobre la política que fan els nostres governants recolzant aquests tipus de projectes. Podem ajuntar-nos en col·lectius, associacions, en l’àmbit cooperatiu, que treballen en campanyes de sensibilització i denúncia. El govern hauria de deixar de finançar amb diners públics aquests tipus de projectes, com a mínim fins que no es garanteixi la solució de tots els impactes ambientals i so-

cials. Per la seva banda, les empreses haurien d’articular els mecanismes necessaris d’avaluació per evitar-los. Amb tot, ENCE intentarà realitzar el projecte sigui com sigui, i en aquest cas no crec que puguem fer gaire, tot i les campanyes de “Qui deu a qui” d’àmbit estatal i els nostres informes de l’observatori. Cal tenir en compte que no hi ha una empresa que inverteixi milions d’euros sense el recolzament dels governs. Això de la globalització sembla que siguin actors privats que van d’un lloc a un altre, però quan mires el detall te n’adones que els governs tenen un paper actiu amb tot això.

Sembla una lluita impossible, denunciar que la globalització de l’economia comporta un empitjorament de la situació ambiental i social?

Altres vegades s’ha aconseguit aturar projectes com aquest, però, això no vol dir que sigui fàcil. En aquest sentit, cal tenir en compte que les campanyes de denúncia tenen un doble objectiu: per una banda, aturar els projectes que no tenen en compte aquests impactes ambientals i socials, però, també crear un

precedent perquè en el pròxim projecte s’ho pensin tots molt més.

Aquesta pressió sobre les empreses i els governs i sobre les consciències de la gent creen dinàmiques o tendències que de vegades aconsegueixen aturar els projectes o, com a mínim, crear una tendència més positiva a l’hora de plantejar-los.

Només em queda preguntarte quina ha estat la motivació per presentar aquest article al Premi Pérez-Bastardas sobre mediambient i educació ambiental?

Coneixia la revista Cooperació Catalana i em semblava que podia encaixar en els plantejaments que treballem habitualment des de l’Observatori del Deute en la Globalització. Per això em va semblar interessant presentar l’article al concurs. A més, vaig tenir el privilegi de poder visitar la zona directament afectada i, d’alguna manera, vaig pensar que tenia l’obligació moral d’intentar explicar quina és la situació. Aquest premi i la publicació a revista és un canal molt interessant de difusió del deute ecològic.

Francesc Vila Núm.

289

22 X premi APB - 2n premi

L’Observatori del Paisatge. Un bri d’esperança?

La metamorfosi del paisatge i els seus escarabats

Q

uan es torna a un lloc després d’anys de no fer-ho, sovint se sent estranyesa. Aquell paisatge empeltat al nostre record, de vegades un xic idealitzat, tot d’una és bandejat per un de nou que no té res a veure amb l’anterior. És l’abans i el després. És, massa sovint, la fotografia en blanc i negre d’un entorn natural i, després, la filmació a tot color d’un indret degradat.

Aquesta sensació d’estranyesa cada vegada és més freqüent perquè mai el paisatge s’havia modificat de la manera com s’està fent en els darrers temps. Comarques senceres han patit una metamorfosi tan dràstica com la que va patir el personatge de Kafka quan, d’home, va esdevenir escarabat.

Un escarabat anomenat Gregor, incomprès en el món que li va tocar viure, menyspreat pels seus parents, però amb un admirable instint de supervivència, molt semblant al que demostra la naturalesa.

Com Gregor, un bon dia les muntanyes, els boscos o els rius es desperten i s’adonen que s’han convertit en pedreres, urbanitzacions o embassaments, i, com ell, accepten els canvis amb resignació. El paisatge queda metamorfosat per sempre.

Tanmateix, potser ja seria hora que rescrivíssim la història de Kafka i, en comptes d’acontentar-nos en deixar morir aquell escarabat, miréssim de retornar-lo a la condició d’home. Els parents, la societat, va treure el màxim suc d’en Gregor i

Núm.

289

Kafka va dur la tragèdia fins al punt de fer-lo desaparèixer, però tal vegada hauríem de rescriure la història intentant recuperar, nosaltres sí, el nostre paisatge. És a dir, que una vegada s’han espremut tots els recursos d’un indret determinat, almenys es retorni el paisatge al seu estat natural.

I és que, malauradament, Catalunya és plena d’escarabats. Sobretot a les muntanyes. Els seus explotadors acostumen a ser grans empreses que, quan se’n van, deixen al seu darrere un panorama que no té res a veure amb el que van trobar. I, en canvi, ningú no els diu res. Són tan potents que no només deixen escarabats per allà on passen, sinó que ningú no els gosa insinuar que arreglin allò que han malmès.

Algunes es netegen la cara amb espots publicitaris adreçats a la millora del medi ambient. FECSA-ENDESA és l’exemple més paradigmàtic.

Ara eocupar-se per l’estalvi energètic, però, quan es deia ENHER (Empresa Nacional Hidroeléctrica del Ribagorzana) va convertir els Pirineus en un gruyère de túnels; va construir embassaments que van modificar la configuració de conques glacials i d’immenses valls; va desviar rius, construir fàbriques, bastir edificis... Eren obres adreçades als aprofitaments hidroelèctrics que, tot sigui dit, no només van contribuir a millorar l’abastiment energètic de Catalunya, sinó que també van redreçar algunes comarques molt endarrerides.

Ara bé, això no treu que, una vegada fetes les obres necessàries, havien de deixar la muntanya el millor possible i, en comptes d’això, van abandonar runes, carcasses, fe-

rros, i qualsevol deixalla imaginable, tractant la natura com un immens cubell d’escombraries. Només cal veure l’abandonada fàbrica de ciment de Xerallo que, com si d’un escarabat gegant es tractés, dormisqueja al fons de la vall de Manyanet (Pallars Jussà). Avui és una ciutat de desferres: grans sitges de formigó, edificis de sostres ensorrats, canonades, cables, carrers envaïts per la vegetació... Durant 26 anys va abastir la companyia del ciment necessari per a aixecar els embassaments i totes les seves infraestructures. Des de l’any 1973, en que es va tancar, fins al dia d’avui, la vall de Manyanet continua convertida en escarabat negre, però l’empresa que va provocar la metamorfosi segueix endavant sense girar-se a contemplar el desastre.

I això que de coleòpters engendrats per ella n’hi ha molts més. Per exemple, els barracons abandonats de Bono o, al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, la Residéncia de Montaña. Aquest és un gran edifici, també abandonat, on durant les obres de la presa de Cavallers de l’any 1959 van viure-hi els tècnics i directius de l’empresa. Ara és la seu de festes rave situada a més alçada.

Potser algun dia s’haurà de fer un inventari dels indrets on queden restes de les actuacions d’aquesta companyia. A part dels que hem esmentat, hi ha les mines de Malpàs i Cierco, que ens donaran peu a referir-nos a un altre tipus d’empreses: les mineres.

Elles, a part de foradar el terreny com si fossin els cucs d’un immens rovelló, han transformat el paisatge

X premi APB - 2n premi 23

aixecant muntanyes de material de rebuig, construint colònies per als treballadors, grans magatzems, fàbriques, canonades, carreteres, vies de tren... Segons mana la Constitució, la restauració del lloc hauria d’anar a càrrec de l’empresa que va tenir la concessió de la mina, però sembla ser que mai ningú n’ha fet cas ja que arreu es troben quadres desolats després de les actuacions mineres. N’hi ha al Ripollès, a l’Alt Urgell, a la Cerdanya, al Berguedà, a la Vall d’Aran... Només per posar un parell d’exemples, hom es pot arribar a la Mina de la Consolació de Cercs, inaugurada el 1924 i tancada el 1991. Fou la mina més gran de Carbons de Berga SA, la principal empresa minera de Catalunya.

Avui és un poble de grisos edificis abandonats, grans magatzems plens de deixalles, antics rails, muntanyes del negrós material de rebuig. És un escarabat més, com també ho són: la mina a cel obert de Sanavastre, a la Cerdanya, explotada des de 1945 fins al 1990; les mines de la Victòria o el Bocard de Pontaut, a la Vall d’Aran, inaugurat el 1912 i tancat el 1932, les mines d’Ogassa, al Ripollès... La llista, com en el cas dels coleòpters engendrats per les hidroelèctriques, també seria molt llarga.

Tant com la que faríem si parléssim de les colònies tèxtils. Elles també van jugar un paper molt important en el redreçament de l’economia catalana. No defugirem aquest reconeixement, però els arbres ens haurien de deixar veure el bosc i aturar-nos a estudiar el seu impacte en el paisatge, sobretot en referència als rius i a la vegetació de ribera, però també a les construccions dels seus voltants. Avui les carcasNúm.

289

24 X premi APB - 2n premi

ses d’aquesta indústria es troben repartides pel nostre territori, sobretot a les conques del Ter, el Cardener i el Llobregat, i tampoc sembla que ningú estigui disposat a restaurar el paisatge. Tan sols com un petit exemple d’aquestes grans colònies i fàbriques, moltes de les quals resten oblidades a prop dels rius, trobem, a 1,5 km de la capital del Ripollès baixant per la carretera C-17 en direcció a Barcelona, els blocs deshabitats on havien viscut 78 famílies de la colònia tèxtil del Roig. Les heures són les mestresses de les habitacions, les portes pengen de les frontisses, les façanes són plenes de pintades... Es tracta d’uns edificis amb un fort encant arquitectònic construïts el 1890 i abandonats a finals del segle XX. Com ells, n’hi ha desenes.

Però, a banda d’aquest tipus d’empreses, les que darrerament transformen més el paisatge són les turístiques. Elles també tenen els seus escarabats negres i n’hi ha de ben grossos. La ciutat de vacances coneguda pel Club Mediterranée, al bell mig del Parc Natural del Cap de Creus, n’és un bon exemple. S’inaugurà el 1962 i es tancà el 2004 i, de llavors ençà els centenars d’edificis abandonats i malmesos per la tramuntana embruten un dels millors paisatges de la Costa Brava. La companyia francesa responsable de la metamorfosi s’ha endut 4 milions d’euros per la venda de les instal·lacions i ningú els ha demanat retornar el paisatge al seu estat original.

El mateix va passar a la Vall d’en Bas, a la Garrotxa, o als peus de les pistes d’esquí del Port del Comte, al Solsonès. Tant a un lloc com a l’altre es van aturar les obres d’unes urbanitzacions que s’estaven construint sense llicències i allà es van quedar les cases a mig edificar.

D’això fa quinze anys. Qui restaurarà el paisatge? Qui enderrocarà les desenes d’edificis a mig construir i, avui, envaïts per la malesa?

El turisme també repercuteix negaNúm.

289

tivament sobre el paisatge cada vegada que es construeixen noves pistes d’esquí, i tampoc no es fa responsable de res quan aquestes s’han de desmantellar. Qui desmuntarà els remuntadors, els telecadires, el bar, les guixetes, les cases de lloguer de material o l’hotel de les pistes d’esquí de Llessui, al Pallars Sobirà, tancades des de l’any 1987? I, posats a fer, qui restaurarà la muntanya de Filià quan, una vegada fetes les pistes d’esquí de la Vall Fosca, les hagin de tancar per manca de neu?

Tanmateix, no només són les empreses privades les que negligeixen els seus deures. També hi ha entitat públiques. Una d’elles és l’exèrcit. Des que s’abolí el servei militar obligatori nombroses casernes han quedat abandonades. Una d’elles podria ser el Acuartelamiento General Bautista Sánchez, a l’Alt Urgell. Tancat des del 1993, avui és un descampat on encara queden edificis dempeus: les cuines, els dormitoris, els serveis, les oficines, el camp d’esport... Qui se n’ha de fer càrrec?

I, ja per acabar, qui ha de treure els pals obsolets de Telefònica? O arreglar els trams de carreteres inutilitzades? O regenerar tants i tants paisatges degradats? Potser ha arribat l’hora que algú faci alguna cosa per evitar les situacions kafkianes que es produeixen massa sovint en el nostre entorn natural. Tal vegada amb la creació de l’Observatori del Paisatge, inaugurat oficialment fa un any, les coses comencin a canviar. Sembla ser que volen elaborar propostes i impulsar mesures de protecció, gestió i ordenació del paisatge en el marc d’un desenvolupament sostenible, però si no s’apliquen les lleis que ja existeixen, tant pel que fa a la preservació com a la restauració, continuarem rodejats d’escarabats.

Núria Garcia Quera

Pensem-hi 25

Les cooperatives i la mentalitat gremial

L

’actitud de qualsevol gremi davant del cooperativisme és, sempre, una i clara: la cooperativa és un rebentador de preus. I prou. Aquesta actitud pot arribar a nivells absolutament increïbles: per exemple, l’any 1990, el Col·legi de Metges va organitzar tota una campanya, amb anuncis als diaris i acusacions d’il·legalitat incloses, contra el grup d’Assistència Sanitària Col·legial, del qual formen part dues cooperatives de metges i una d’usuaris, pel terrible pecat de què aquests metges podien, i volien, cobrar als seus pacients preus més baixos que els fixats pel Col·legi. El grup cooperatiu va guanyar, és clar, però la gent va poder llegir a la premsa immenses atrocitats i calúmnies, avalades per una entitat, com el Col·legi de Metges, que sembla que hauria de vetllar per tenir un prestigi que li fes merèixer tota mena de respecte. Doncs tot el que volia aquest gremi era obligar tots els metges a cobrar els preus fixats pel Col·legi, fins i tot els metges que volien cobrar menys. Galdosa manera d’entendre el servei al nostre poble.

Recentment ha esclatat de manera visible un problema que existeix des de fa temps. Es tracta de la topada del gremi de llibreters amb la cooperativa Abacus. No existeix cap activitat no monopolista amb imposició legal de preu fix, amb l’excepció de la venda minorista de llibres, que es regeix per la Ley del Libro, d’àmbit estatal. I Abacus, aplicant la llei de cooperatives de Catalunya, pot vendre llibres, exclusivament als seus socis, a preus inferiors a aquest preu fix gremial.

I el gremi de llibreters acusa la cooperativa de “competència deslleial” I diu que fa mols anys que s’estan queixant i que ningú no els en fa cas. Parlem-ne.

Primer, no és exacte que s’hagin limitat a queixar-se. La veritat és que ja l’any 1993 van presentar deman-

da legal contra Abacus i que, per dues vegades consecutives, els jutges han sentenciat a favor de la cooperativa. Quant a la “competència deslleial”, és cert, com tots sabem, que una cooperativa té determinats avantatges fiscals. Però també és cert, com tothom hauria de saber, que tota cooperativa té serioses limitacions –que no té cap altre entitat- per a la utilització dels seus beneficis: reserves obligatòries i reserves a dedicar forçosament a fins socials. I que aquestes reserves no poden repartir-se entre els socis ni tan sols en cas de dissolució de la cooperativa.

No és veritat que Abacus faci aquests descomptes a tothom, siguin socis o no. En sóc soci des de fa un grapat d’anys, i sóc testimoni que sempre –sempre- a caixa m’han demanat justificació d’aquesta condició de membre de l’entitat.

Tampoc no és veritat que les altres llibreries no facin descomptes superiors al 5% que autoritza la seva llei. Hi ha, com a mínim, una important llibreria, de la que també sóc client habitual –perquè els seus serveis de cerca de llibres, per exemple a l’estranger- és fins i tot millor que els d’Abacus-, que a tots els membres d’una associació cultural de la que formo part ens fa, de manera pública i en totes les compres, un descompte superior a aquest percentatge. I em penso que no és discutible que les grans superfícies obtenen de les editores uns descomptes que, sense reduir el preu fix de venda al públic, les possibiliten un marge de beneficis superior al del llibreter normal.

Però, malgrat que les vendes de llibres per cooperatives no arribi al 5% del mercat, amb les gran superfícies no s’hi fica ningú.

Dit tot això, tampoc no estarà de més que subratllem que Abacus no es limita només a vendre llibres.

Abacus intenta assessorar les famí-

lies sobre aspectes com els videojocs. A Abacus no podràs trobar alguns tipus determinats de joguines, i de llibres, que el seu consell considera poc recomanables. Col·labora amb entitats pedagògiques. Dóna cada any alguns premis literaris. ¿El gremi de llibreters fa alguna cosa de semblant?

I, finalment, recordem que el sarau ha esclatat ara perquè l’últim llibre de Harry Potter, als que els editors han posat un preu de 20 ¤ a l’edició en castellà i 22 ¤ a la catalana, Abacus els ven tots dos al mateix preu: a 17’50. És a dir, amb un descompte del 12’50% en el primer cas i del 20’50% en el segon. Bé, doncs el gremi de llibreters ha decidit declarar el boicot a les dues editorials –no veiem quina culpa en tenen elles- que han publicat aquest llibre. Entenguem-nos: els han retornat els llibres que tenien en fons, però no els de Harry Potter, que aquests es venen molt bé. Més encara: no se sap quantes llibreries han seguit la consigna del gremi, però sí que sabem que l’editorial que veritablement està rebent devolucions és Empúries, que ha estat l’editora en català.

Aquesta vegada, el gremi dels llibreters el que demana és que la Generalitat modifiqui la llei de cooperatives catalana per tal que la Ley del Libro estatal obligui també les cooperatives a vendre a preu fix –més car, és clar- els llibres que Abacus –perquè treballa millor, perquè, com tota cooperativa, no necessita més que cobrir despeses de gestió i pagar els sous dels seus socis treballadors- demostra que pot vendre més barats. Sí, galdosa manera d’entendre el servei al nostre poble. El governs anteriors de la Generalitat, fins ara, no han acceptat mai de canviar aquesta llei.

Santos Hernández.

Maig 2006 Núm.

289

Biblioteca/Revistes 27

Retalls Cooperativas e Desenvolvimento Núm. 29. Gener-Abril 2006. Lisboa www.inscoop.pt inscoop@inscoop.pt Publicació en llengua portuguesa de periodicitat bimestral i editada per Instituto António Sérgio do Sector Cooperativo. Reproduïm el sumari: Editorial. CerciLisboa, 30 anys d’activitat. Les 100 millors empreses cooperatives.-2005. Les cooperatives i o el combat de certificació. Reconeixement, validació o certificat de competències. L’experiència de CerciPeniche.

Les cooperatives i o el combat de certificació. CEVE o la certificació del mercat energètic. Asnasacoop aposta per la certificació. Homenatge a Ferreira da Costa. José Barreiros Mateus, personatge rellevant en el cooperativisme d’habitatges. VII Trobada Cooperativa dels Països de Llengua Portuguesa.

Cooperatives de Palestina de Israel: aconseguint la pau. Llibres publicats. Síntesi de la legislació.

Federació Farmacèutica Abril-juny 2006. Barcelona. revista@fedefarm.es Revista mensual en llengua catalana publicada per la cooperativa Federació Farmacèutica i dirigida al seus socis. Les seccions i articles que inclou aquest número són, entre altres, els següents: L’Actualitat de la Fede. La Federació Farmacèutica renova la seva imatge.

Confiança i fidelització, les bases de Fedintia. Inclou una entrevista al director de màrqueting de la cooperativa Federació farmacèutica i una al director comercial de la Federació. L’activitat de la Fede rep la certificació de qualitat. Tecnologia i gestió a la farmàcia.

A la secció Fede Activa inclou el resum dels actes més notoris, les visites d’estudiants, les conferències, cursos etc. portats a terme per i a la Federació. A la secció Gestió: sota el títol: Dos i dos són quatre, parlen de les farmàcies com una empresa basada en les matemàtiques financeres. A IOF, l’article: La implantació de la SIP a la Comunitat Valenciana. A la secció Atenció farmacèutica: Atenció farmacèutica a pacients tractats amb levotiroxina. Per finalitzar la publicació hi ha l’Agenda amb els actes culturals més importants i la pàgina dedicada als viatges.

NS New Sector.

Democratic enterprise and community control.

Núm. 73. Abril-maig 2006. Druham. office@newsector.co.uk — www.newsector.co.uk Revista en llengua anglesa, i periodicitat bimensual. Segons fan constar a l’inici de la publicació, la intenció és donar suport i promoure la pràctica i principis democràtics en les empreses, amb un especial interès per les cooperatives i empreses d’economia social. Reproduïm el sumari: Les Notícies. Des d’Escòcia. L’article parla de la preparació de la primera fira que es celebraran les empreses d’economia social d’Escòcia. A Refugi sense homes, l’autora exposa el cas d’un centre de vacances exclusivament per dones i els seus fills. Amb l’article titulat, Cooperatives d’atenció als infants, s’inicia un suplement dedicat aquest tipus de cooperatives que donen suport i volen promoure un model de cooperativa dedicada aquest sector d’educació i atenció als infants. Apropament per a tenir èxit a Wales exposa els models de desenvolupament de Coalfields a Wales utilitzat per les empreses d’economia social. L’article: Oportunitat o amenaça? planteja el futur incert de les ajudes a empreses d’economia social. L’Autogestió a Espanya, és un breu anàlisis de la situació de l’ocupació a Espanya. Acaba la revista amb un article dedicat a les empreses d’economia social a la web i l’agenda amb la propera celebració de conferències, cursos i esdeveniments.

Elisenda Dunyó Núm.

289

Col·lecció Cooperativistes Catalans Recuperem la nostra història

4 JIMÉNEZ NAVARRO, Àngel.

Sants Boada i Calsada.

Col. Cooperativistes Catalans, 4.

Ed. Fundació Roca i Galès amb Cossetània Edicions.

Altres llibres de la col·lecció

1

GAVALDÀ, Antoni.

Josep M. Rendé i Ventosa.

Col. Cooperativistes Catalans, 1.

Ed. Fundació Roca i Galès amb Cossetània Edicions.

Barcelona-Valls, 2005.

ANGUERA, Pere.

Antoni Fabra Ribas.

Col. Cooperativistes Catalans, 2.

Ed. Fundació Roca i Galès amb Cossetània Edicions.

2

CASANOVES I PRAT, Josep.

Josep Lladó i Quintana.

Col. Cooperativistes Catalans, 3.

Ed. Fundació Roca i Galès amb Cossetània Edicions.

3

Aragó, 281, 1r 1a – 08009 Barcelona Tel. 932 154 870 – Fax 934 873 283 - www.rocagales.org