Març 2006 • revista mensual • any 26è • PVP 2 € • edita Fundació Roca i Galès
286
Projecte Rius
286 Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 cc@rocagales.org www.rocagales.org Amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya Coordinació Agnès Giner i Carme Giménez Consell de Redacció Josep Busquets, Núria Esteve, Carme Giménez, Agnès Giner, Joan Josep Gonzàlez, Santos Hernández, Esteve Puigferrat, M. Lluïsa Navarro i Josep Rafecas. Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits.
Disseny i maquetació l’Apòstrof, SCCL Disseny coberta Francesc Boixader Foto coberta Projecte Rius Impressió Gramagraf, SCCL
Revista mensual - Any 26è Març 2006
SUMARI Tornaveu
4
Ana Lorenzo Vila
Editorial
5
Projecte Rius
Noticiari
6
Les nostres cooperatives Lloc Nou, resposta cooperativa a l’accés a l’habitatge Francesc Vila
10
Gestió d’empresa cooperativa Parlem dels blogger Maria Lluïsa Navarro
13
Entrevista Josep Miró: “Tothom té dret a un habitatge digne i assequible” Carme Giménez
15
Història del Cooperativisme “La Unión Agrícola” 1905 Els primers cooperativistes espluguins Josep Maria Vallès Martí
18
Ressenya Problemes de la globalització Josep Busquets
21
Medi Ambient Projecte Rius Roger Gili
Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415
Pensem-hi
Aquesta revista ha estat impresa sobre paper ecològic de 140/90 gr amb un procés de fabricació sense clor ni blanquejants òptics
Biblioteca
Sinceritat Santos Hernández Donació / Retalls Elisenda Dunyó
22
25
26
Un parell de preguntes (que són tres) a Ana Lorenzo Vila (Vigo, 1971), sociòloga, sòcia treballadora de Cidadania S. Coop. Gallega
Tornaveu
Què et resulta atractiu del cooperativisme? Són moltes coses, tot i que em decanto per destacar-ne tres. La primera són els orígens històrics del cooperativisme i el seu significat social. Com experiència d'autoorganizació per a donar resposta a necessitats comunes, des d'un model d'organització igualitari i democràtic, el cooperativisme constitueix una aposta de construcció d'una societat solidària, potenciadora de capacitats comunitàries. La segona te a veure amb el propi significat de cooperar com estratègia de resolució de conflictes que posa èmfasi en el model de relació entre les persones. Quan "s'entrena" l'estratègia cooperativa, les necessitats i interessos de cada persona es reconeixen i respecten; cadascú es compromet amb el conjunt i s'activen fonaments de confiança mútua i principis de creativitat col·lectiva que en la meva experiència sempre han resultat molt fèrtils. Seguidament, la tercera té a veure amb la pròpia vivència: ser part d'una organització cooperativa m'ha possibilitat un bon ambient de treball, de desenvolupament professional i de suport personal. La confiança i el recolzament mutus són una sòlida base (jo diría que la més sòlida) per a confrontar dificultats econòmiques, o d'un altre tipus desplegant solucions creatives. Això implica una vinculació positiva amb el temps de treball (que conserva el seu caràcter de temps de vida).
Què et resulta molest del cooperativisme? Em resulta qüestionable que, amb una trajectòria tan llarga, s'hagi desenvolupat tan poc, fins el punt de no ser un referent d'organització amb presència real: la majoria de gent ni tant sols el coneix malgrat que a ningú se li escapa com funciona una empresa competitiva. En aquest sentit crec que una de les debilitats de la cooperació com estratègia és que necessita construir-se des de la confiança i el reconeixement mutus, i sembla que poc es pot fer quan una de les parts assumeix lògiques més enganyoses i competitives. Crec que és una tasca pendent del cooperativisme oferir respostes pràctiques a aquest tipus de dificultats que el mantenen en els marges y acotant el seu desenvolupament
En quin moment es troba el cooperativisme de treball a Galícia? Com veus el seu futur? A Galícia actualment hi ha unes 500 cooperatives de treball associat, després d'un procés de creixement sostingut. La majoria són cooperatives joves. D'una banda perquè la dècada de més constitucions és d'entre 1987 i 1997. De l’altra, perquè hi ha dificultats pel seu sosteniment: només 37 cooperatives van néixer abans de 1985. El 33% de las cooperatives en actiu tenen tres anys o menys. El total de socis i sòcies és d'uns 3.400, que s'agrupen en projecte petits: la meitat de les cooperatives tenen entre 4 i 9 socis/es. El 60% són dones sòcies, amb un fort pes del sector de la confecció tèxtil (25% de las cooperatives). Actualment hi ha dues organitzacions de cooperatives de treball associat en procés de fusió. Aglutinen aproximadament un 10% del sector, amb una tendència de creixement en l'afiliació. Pel que fa al futur, crec que seguirà marcant aquesta pauta d'inestabilitat i equilibri difícil per als projectes cooperatius. No obstant, si ens posem en un paper més actiu, com a constructores d'aquest futur, és segur que les cooperatives de treball es convertiran en un instrument de millora de la qualitat de vida de les treballadores, una eina contra l'exclusió i una escola d'organització social.
Projecte Rius
Editorial
En aquest número de Cooperació Catalana us presentem el Projecte Rius, una iniciativa de l’Associació Hàbitats, creada per un grup de biòlegs que tenen com a objectiu acostar la població a l’entorn natural. La idea que empeny aquest projecte és fomentar la nostra coneixença dels rius, per tal que els valorem, els estimem i que, per tant, els protegim. Si tenim en compte que sis de cada deu rius inspeccionats tenen un bosc de ribera que presenta alteracions importants o, en els casos pitjors, estan molt degradats, ens adonarem de la importància d’aquesta mena de projectes que intenten provocar la implicació de tots nosaltres en la protecció de l’entorn natural. Ja va arribant l’hora que assumim que tenir cura de la natura no és cosa que es pugui fer des de determinats àmbits, sinó que és un objectiu que hauríem de tenir tant personal com col·lectiu. Tal com diu el setè principi cooperatiu: “Les cooperatives treballen per aconseguir el desenvolupament sostenible de les seves comunitats mitjançant polítiques aprovades pels seus socis”. I és evident que aquesta sostenibilitat va lligada a la cura i protecció de l’entorn i, per tant, dels rius. És per tot això que pensem que conèixer el Projecte Rius és important i, encara més, és interessant de participar-hi si en tenim l’oportunitat. Per un altre cantó, en aquesta revista coneixereu l’ experiència de Lloc Nou, una jove cooperativa d’habitatge, que ens explica la seva trajectòria com a servei immobiliari de referència al Vallès. Valgui aquest reportatge per il·lustrar la tasca que està tirant endavant el cooperativisme d’habitatge, encapçalat per la seva Federació el president de la qual, Josep Miró, entrevistem en aquest número. Ens agradaria que, entre totes dues vivències poguéssim fer-nos una idea de quins són els problemes i les expectatives de futur del cooperativisme d’habitatge. Finalment, volem destacar l’escrit de Josep Maria Vallès, que ens fa un repàs històric parlant-nos de La Unión Agrícola, primera societat cooperativa de l’Espluga de Francolí, el 1905. Com hem dit altres vegades, sembla important, per tal de tirar endavant amb el cooperativisme, no perdre de vista el nostre passat, del qual aprenem per continuar caminant cap al futur.
6 Noticiari
La Fcac participa en el V Congrés de cooperatives agràries La Federació d’Agràries va participar-hi, amb una delegació de prop de setanta persones, per tal de debatre el pla estratègic del sector en l’àmbit estatal. També hi va assistir el conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Antoni Siurana, per tal de donar suport a la nostra indústria agroalimentària. Xavier Tubert, el president de la Federació, va encapçalar el nodrit
grup de representants que van participar en els debats del Congrés. En aquest sentit, s’hi va analitzar l’estructura financera del model empresarial cooperatiu, el govern de l’empresa cooperativa, el model del cooperativisme alimentari, la vinculació amb el territori i la producció agrària. Fora dels grups de treball s’analitzaren qüestions com el comerç
Els hortolans de la plaça de Vic Aquest és el títol del primer llibre patrocinat per la Cooperativa Plana de Vic, que es va presentar el dia 15 de febrer a la sala d’actes de la cooperativa, que es va omplir de socis i invitats. L’autor, Josep M. Solà i Sala, de bell antuvi i tal com havia fet el president de la cooperativa el Sr. Castanyer, va reconèixer que els hortolans van ser molt importants a la ciutat de Vic i que sense la persistència dels soci Josep Codinachs i Febrer, difícilment s’hauria escrit i publicat el llibre. La presentació va anar a càrrec d’Isabel Clara Simó, que va fer una dissertació comparant els ponts de Vic amb els ponts del seu poble Alcoi. La lectura d’aquest llibre tan atractiu és molt satisfactòria per
comprendre els osonencs i la comarca i, tal com va remarcar l’autor, té el mèrit que cada capítol es pot llegir independentment.
mundial, la investigació i les noves tecnologies en l’àmbit agroalimentari. També es va tractar dels models de cooperatives en l’àmbit de la Unió Europea i de la implicació d’aquestes empreses en el desenvolupament rural, en concret del paper que juguen en la creació de llocs de treball i la dinamització del seu entorn rural i del seu compromís amb la responsabilitat social.
26è Congrés de CIRIEC Entre el 19 i el 21 de juny d’enguany tindrà lloc el 26è Congrés del Ciriec a Istanbul. Les ponències d’aquesta trobada s’emmarcaran en l’economia pública, social i cooperativa en el context de la globalització. Durant els tres dies de debat es pot participar en conferències sobre la situació de les cooperatives en els grans blocs econòmics, la política de la Unió Europea vers l’economia social, el futur de les empreses públiques locals, quin paper juguen les cooperatives agrícoles en el context globalitzador o els serveis d’interès general en la liberalització, entre d’altres. Podeu trobar-ne més informació a www.ciriec.org
Oferta formativa Aposta, escola de cooperativisme ofereix per a aquests mesos de març i abril cursos i seminaris de direcció i habilitats, com els processos de selecció a les cooperatives, la gestió de conflictes o la formació de formadors; de finances i fiscalitat, com la normativa internacional comptable, la contractació i facturació electròniques, el Programa de Direcció Financera de la Cooperativa, els comptes anuals i el règim fiscal a les cooperatives o les relacions empresa-banc; de gestió Núm. 286
empresarial, com els cercles d’aprenentatge empresarial cooperatiu, i de gestió social cooperativa, com ser soci d’una cooperativa o com preparar una assemblea. Així mateix, també es fan cursos de català i d’internet. Més informació: www.aposta.coop
Assemblea General FCAC 5 d'abril de 2006 Ordre del dia: aprovació de la gestió de 2005 i del nou pla d’actuació i pressupostos de 2006. Lloc: Hostal del Senglar de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà)
Noticiari 7
Banc de terres pioner
Col·loqui Rulescoop
La cooperativa Camp d’Alcarràs ha creat un banc de terres en règim d’arrendament. Per garantir que les explotacions siguin viables, la cooperativa assessorarà tècnicament els subarrendataris sobre tipus d’explotació, distribució i millors varietats fructícoles que poden cultivar. De la mateixa manera, finançaran els arrendaments, els adobs, els fitosanitaris, les llavors i les assegurances fins que les explotacions siguin productives. Les parcel·les arrendades estaran a un màxim de 60 km d’Alcarràs, tindran un mínim de deu hectàrees si estan plantades i 25 si no ho estan. L’objectiu és millorar la qualitat de vida i el benestar dels seus socis, ja que mots disposen de les infraestructures necessàries per explotar més terres, però molts altres han de deixar la terra per jubilació o per canvi d’activitat laboral.
La Xarxa Eurollatina d’Estudis en Economia Social i Cooperatives (Rulescoop) organitza per al proper mes de maig el seu Col·loqui Internacional, on participen les universitats de València, Madrid, País Basc i Complutense, entre altres d’Amèrica i Europa. S’hi planteja que el sector de les organitzacions cooperatives i mutualistes representen un sector complex i sotmès a nombrosos interrogants, per la qual cosa es proposa sondejar i explorar aquestes entitats, que són l’alternativa a la transformació política i econòmica que provoca el liberalisme. El col·loqui parteix de tres eixos bàsics: el primer, les transformacions del món del treball en el sector cooperatiu; el marc estatal, com a factor determinant de la impulsió de les noves formes d’organització social de l’empresa, i la perennitat de les identitats cooperatives a través del temps i l’espai. El col·loqui tindrà lloc a Brest (França) entre el 22 i el 24 de maig i podeu obtenir-ne més informació a http://www.uv.es/cidec/
La Maria de la cooperativa es jubila La Maria de la Cooperativa “L’Amistat” de Montesquiu es va jubilar el 4 de març, de manera que a partir d’ara podrà recuperar els seus cognoms que son: Pujol i Cruells, ja que tothom la coneixia
per la Maria de la Cooperativa. La Maria de la Cooperativa hi va entrar a treballar als 19 anys i en va ser l’ànima, durant tots aquells anys a l’entitat. Felicitats Maria Pujol i Cruells!
cipis de l’FSM, entre els quals hi ha: construir un món basat en la solidaritat de les persones i els pobles, en el reconeixement no mercantil de la llei de la natura i amb els recursos del planeta i les seves terres de conreu, i promoure polítiques que associïn estretament la democràcia sense un límit definit prèviament de progrés social i afirmació de l’autonomia de les nacions i els pobles. Per una altra banda, s’està preparant el IV Fòrum Social Europeu que tindrà lloc a Atenes, del 4 al 7 de maig. Les organitzacions socials gregues que formen part del comitè organitzador han explicat que enguany l’accent es posarà en l’Europa oriental, tot i que això no vol
dir que no s’esperi una àmplia participació, tal com va passar en els anteriors a Londres, París i Florència. Amb aquesta previsió, s’ha preparat un gran espai central en el qual es volen acollir més de 600 persones, a més d’altres llocs addicionals fora del centre d’Atenes. També es compta amb la col·laboració de la xarxa d’intèrprets voluntaris Babel, que ja van participar en l’edició barcelonina del Fòrum Social de la Mediterrània.
Fòrums Socials Després de la celebració del Fòrum Social Mundial de Bamako (Mali) i de Caracas (Veneçuela), el 24 de març comença a Karachi (Pakistan). Aquesta forma decentralitzada del Fòrum Social és una de les novetats d’enguany, ja que des que va començar l’any 2001 sempre s’havia fet en un sol espai. La intenció és apropar l’FSM a més moviments socials. A Bamako va ser especial perquè era la primera vegada que es feia al continent africà, cosa que ha facilitat l’assistència de molts grups d’aquest continent, que havien estat molt poc representats en edicions anteriors. A tall de conclusió, es va elaborar la “Crida de Bamako”, on s’enumeren els prin-
8 Noticiari
Teb estrena una llar residència La cooperativa Taller Escola Barcelona (Teb) ha estrenat una llar residència a Castellar del Vallès, en una promoció de 40 habitatges de protecció oficial. La llar, de més de 140 metres, acollirà a partir de l’abril nou persones adultes amb disminució psíquica, amb preferència pels residents de Castellar i rodalia. Durant la inauguració, els futurs usuaris del cen-
tre, així com pares i veïns, van recórrer la llar, que serà coordinada per dues educadores. Teb cobreix les necessitats d’unes 700 persones a Catalunya i aquest projecte ha rebut finançament del Departament de Benestar i Família de la Generalitat i ha estat impulsat per l’Ajuntament de Castellar.
Habitatge Entorn comença obres a Tàrrega La cooperativa Habitatge Entorn comença les obres de 23 habitatges de protecció oficial a Tàrrega i el passat 25 de gener va posar la primera pedra a la Via Lacetània, on s’ubicarà la primera promoció d’aquesta cooperativa a la ciutat. Els habitatges tindran una superfície mitjana d’aproximadament vuitanta metres i el preu serà d’un cent vint mil euros, amb tres i quatre dormitoris, plaça d’aparcament i traster.
Des del 1993, aquesta cooperativa ha lliurat gairebé cinc mil habitatges a diferents poblacions catalanes. Actualment en té quasi cinc-centes en construcció i més de sis-centes en promoció.
Núm. 286
La Fundació Molí d’en Puigvert de Palafolls i les cooperatives Teixidors de Terrassa i Taller Àuria d’Igualada han obert a Palafolls la primera botiga Moltacte Outlet Teixidors, que serà gestionada per dues persones que tenen trastorns mentals. L’objectiu és donar sortida al món laboral a persones amb discapacitat. La cooperativa Teixidors, de Terrassa, es dedica a l’elaboració de teixits artesanals i aportarà els productes de la botiga. El Taller Àuria ofereix serveis diversos i posar l’estructura per capitalitzar l’experiència. Totes dues cooperatives treballen amb persones discapacitades. Finalment, la Fundació Molí d‘en Puigvert participa amb l’experiència comercial i les persones que es faran càrrec de l’establiment. El projecte compta amb una subvenció de la Fundació Un Sol Món i el seu nom, Moltacte, està format per les primeres lletres de les entitats que en formen part.
XI Jornades d’investigadors en economia social
Mor Francesc Ferrer i Gironès Fa uns mesos vam tenir la sort de publicar una entrevista al nostre amic, expatró de la Fundació Roca i Galès. Ara ens arriba la trista notícia de la seva mort. Francesc Ferrer va ser un gran defensor de la llengua i la cultura catalanes, a més de ser un bon coneixedor del cooperativisme. Nascut el 1935 a Girona, des de final dels seixanta va ser vicepresident de la Cambra Oficial de Comerç de Girona passant a ser-ne president l’any 1974, quan va deixar-ho per ser senador, com a independent, a les elec-
S’obre Moltacte Outlet
cions del 15 de juny de 1977. Renovà el seu escó de senador fins a l’any 1989; els anys 1995 i 1999 és nomenat diputat al Parlament de Catalunya. Des del maig de 2003 fou regidor independent a l’Ajuntament de Girona. Cooperació Catalana i la nostra Fundació s’afegeixen al comiat d’aquest gran amic i gran persona, per això, li retrem homenatge públic el proper 27 d’abril, al Museu d’Història de Catalunya (Palau de Mar). Més informació: Fundació Roca i Galès, tel. 93 215 48 70.
Del 25 al 27 d’octubre tindran lloc les XI Jornades Nacionals d’Investigadors en Economia Social a Santiago de Compostel·la, organitzades per Ciriec-Espanya i Ceccop Universitat de Santiago. El tema general d’aquestes jornades són els plans estratègics de l’economia social. La novetat d’enguany és que les jornades duren un dia més per tal de dedicar-lo a la secció pròpiament científica, al voltant de tallers dinàmics i generals. Més informació a: www.uv.es/cidec/documents/jornades/SantiagoComunicaciones.pdf
Cooperatives de Catalunya 9
RSE.COOP, la responsabilitat social de les empreses en l’economia cooperativa
Seleccionades totes les empreses que participaran al programa pilot RSE.COOP Un total de trenta-vuit empreses, en la seva majoria cooperatives, han estat seleccionades en dues convocatòries per formar part del programa RSE.COOP, de responsabilitat social empresarial. Aquestes empreses han fet una aposta voluntària per una nova manera de fer empresa, que va més enllà del benefici econòmic i que vol donar resposta a les demandes de transparència i responsabilitat que la societat comença a reclamar al món empresarial. En aquest context, la seva participació al programa RSE.COOP, pioner a Catalunya, els suposarà integrar dins la seva estratègia empresarial una política de gestió responsable en els tres àmbits definitoris de la RSE: l’econòmic, el social i l’ambiental. Paral·lelament, però, la implantació de l’eina RSE, dissenyada per la Confederació de Cooperatives de Catalunya, a aquest grup pilot d’organitzacions té com a objectiu validar la seva metodologia d’aplicació, amb la idea de poder transferir-la, a partir de l’any 2007, a tot el sector cooperatiu i, si escau, a d’altres sectors empresarials. La voluntat de les entitats que impulsen el programa és convertir aquesta guia en una eina de referència per a l’economia social. A la primera convocatòria, es van seleccionar divuit cooperatives, que en aquests moments estan implantant mesures de responsabilitat social dins la seva política de gestió i estan participant en diferents accions de reforç del programa, com el curs de direcció d’empreses cooperatives d’Esade o el Programa CR.COOP per a la professionalització dels òrgans de govern de les cooperatives, que imparteix Aposta, Sccl. A continuació, us presentem les vint cooperatives seleccionades a la segona convocatòria del programa, que, amb les divuit anteriors, han permès constituir un grup pilot divers i representatiu del mapa cooperatiu català.
APROP: SERVEIS COMUNITARIS, SCCL · Barcelona · Servei domiciliari · Branca treball ARÇ, SCCL · Barcelona · Corredoria d’assegurances · Branca treball associat BASSEGODA, SCCL · Olot · Ensenyament · Branca Ensenyament COL·LECTIU RONDA, SCCL · Barcelona · Assessoria jurídica, laboral, econòmica i social · Branca treball CONSOP, SCCL · Barcelona · Servei d’atenció a les persones · Branca treball COOPERATIVA D’ARQUITECTES JORDI CAPELL · Barcelona · Subministrament d’articles i serveis de consum · Branca serveis CULTURA O3, SCCL · Badalona · Arts gràfiques i sector editorial · Branca treball EDUVIC, SCCL · L’Hospitalet de Llobregat · Serveis socials · Branca treball ENTORN, SCCL · Barcelona · Lleure educatiu i sociocultural · Branca treball ESCOLA GINEBRÓ, SCCL · Llinars del Vallès · Ensenyament · Branca ensenyament GABINETS D’ESTUDIS SOCIALS, SCCL · Barcelona · Investigació científica i tècnica · Branca treball GEDI GESTIÓ I DISSENY, SCCL · Barcelona · Servei d’atenció a les persones · Branca treball GRUP QUALITAT, SCCL · Vilanova i la Geltrú · Promoció, construcció i mediació immobiliària · Branca treball HABITATGE SOCIAL DE L’USOC, SCCL · Barcelona · Habitatges · Branca habitatges LA VOLA COMPANYIA DE SERVEIS AMBIENTALS, SAL · Manlleu · Serveis d’assessoria, educació i comunicació ambiental L’OLIVERA, SCCL · Vallbona de les Monges · Iniciativa social – Explotació comú de la terra – Elaboració vins i oli · Branca treball SEPRA, Servei Prevenció Integral, SCCL · Barcelona · Servei de prevenció de riscos laborals · Branca treball SERSA, SCCL · Girona · Serveis socials i socioeducatius · Branca treball SISTEMES AVANÇATS D’ENERGIA SOLAR TÈRMICA, SCCL · Barcelona · Serveis tècnics d’enginyeria · Branca treball TEKNOKROMA, SCCL · Sant Cugat del Vallès · Fabricació i comercialització material, reactius i instrumentació de laboratori · Branca treball www.cooperativescatalunya.coop/rsecoop
Núm. 286
10 Les nostres cooperatives
A Catalunya existeix una important tradició de cooperatives per a l’accés a l’habitatge. Totes les empreses cooperatives del sector de la construcció i la promoció immobiliària es troben reunides en la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya. Una de les més joves i dinàmiques és la cooperativa Lloc Nou (www.llocnou.org), del grup Salas Serveis Immobiliaris, amb seus a Sabadell i Tarragona.
Lloc Nou, resposta cooperativista a l’accés a l’habitatge
L
a cooperativa d’habitatges Lloc Nou és va constituir l’any 1997 i actualment compta amb gairebé 1.000 persones associades i més de 50 persones treballadores. De fet, és la cooperativa dedicada al servei immobiliari de referència a Sabadell i el Vallès Occidental. Com a societat promotora cooperativista, té l’objectiu principal d’oferir a les persoNúm. 286
nes associades habitatges de qualitat al millor preu possible. El grup Salas, Serveis Immobiliaris neix l’any 1992 a Sabadell, on té la seu principal. Actualment també té una seu a Tarragona i fa poc va ampliar les oficines de Sabadell amb la inauguració d’una nova seu en un immoble de promoció pròpia a la Rambla, al centre de la ciutat. Des dels seus inicis, han re-
alitzat promocions als nuclis urbans de les ciutats de Sabadell i Tarragona. Més recentment han actuat a altres municipis de les comarques del Vallès Occidental i el Tarragonès, com ara: Terrassa, Sant Quirze del Vallès, Castellar del Vallès i Salou, entre d’altres. En aquest grup, la cooperativa Lloc Nou és la societat promotora i dipositària del valor de la promo-
ció immobiliària, de tal manera que aplega el conjunt de les persones associades. Salas Serveis Immobiliaris és l’empresa dedicada a la gestió integral de les promocions d’habitatges organitzades en comunitats de propietaris. La política empresarial del grup es basa en el compromís d’oferir el millor preu a l’hora d’adquirir un habitatge. Per dur a terme aquest objectiu, l’empresa ha adoptat el sistema d’organització dels clients en comunitats de propietaris a partir de la cooperativa Lloc Nou. D’aquesta manera, no només el preu, sinó també el control de la qualitat, la personalització de l’habitatge i el finançament hipotecari personalitzat, esdevenen factors auditats pel soci cooperativista des del principi.
Cooperativisme a partir de comunitats de propietaris Per a la constitució d’una comunitat de propietaris, el grup promou la recerca del col·lectiu de persones que en volen formar part i els ofereix tots els serveis necessaris per fer possible la realització de l’habitatge mitjançant la figura jurídica de la societat cooperativa Lloc Nou. Un dels avantatges que ofereix el sistema de comunitat de propietaris del grup Salas és la possibilitat de cada client triï el sistema de pagament de l’habitatge que adquireix: fent tots els pagaments amb recursos propis, combinant els recursos propis amb el préstec hipotecari o realitzant tots els pagaments amb un préstec hipotecari. Mensualment només es disposen de les quantitats necessàries per fer front als pagaments compromesos i, per tant, cada mes es pot escollir l’opció que més convingui (a partir d’una hipoteca o de recursos propis). D’aquesta manera només es paguen interessos per la part d’hipoteca disposada, la qual
cosa port arribar a suposar un gran estalvi. Lloc Nou disposa dels òrgans que la Llei de Cooperatives estipula per a la seva gestió, com ho són: la Junta General de la Promoció, que aplega tots els socis cooperativistes; el Consell de Seguiment, que representa als socis en cadascuna de les promocions d’habitatges; i el Consell Rector, que és el responsable legal de la societat. El Consell de Seguiment per cada promoció es constitueix amb un mínim de tres i un màxim de cinc socis elegits en assemblees, per a que representin a la totalitat del socis i es reuneixin de forma periòdica amb el Consell Rector, a banda de les assemblees ordinàries i les extraordinàries. La informació que el Consell de Seguiment rep en cada reunió és molt valuosa per als associats, perquè comprèn aspectes d’interès
per al seguiment de les obres, com ara: la planificació de l’obra, el cost de l’obra, el cost de tota la promoció, l’aplicació dels fons aportats pels socis, l’origen i l’aplicació de recursos, la situació patrimonial de la fase. La societat s’estructura per fases i cadascuna realitza una promoció patrimonialment independents i auditades des de l’inici.
Professionals al servei dels cooperativisme Per dur a terme aquesta activitat, el grup cooperativista compta amb un equip de professionals qualificats, amb experiència i plenament identificats amb els valors i els estàndards de qualitat que s’ha fixat l’empresa. El Consell d’Administració està format per socis de la companyia: un col·lectiu de professionals de diferents sectors que permeten aportar una visió estratègica permanent i actual del Núm. 286
mercat. Aquests socis participen en la Direcció General de la immobiliària. Els recursos humans de la companyia el formen un equip repartit en les àrees internes de Sòl, Promocions, Operativa Financera, Marketing i Sistemes, i en una àrea externa de Recursos Humans. Realitzen tots els serveis relacionats amb el sector immobiliari, centrats molt especialment en l’àmbit residencial, com ara: investigació de mercats, gestió de sòl, gestió de projectes, gestió d’obres, comercialització d’habitatges, personalització d’habitatges, gestió administrativa i financera de les inversions, servei d’atenció al client. Les àrees de gestió d’aquests serveis se centren en la promoció d’habitatges en règim de propietat i de lloguer, i realitzen promocions de caràcter industrial, de sòl i d’urbanització. El grup Salas Serveis Immobiliaris ha obtingut la certificació de qualitat ISO 9001:2000 en gestió integral de promocions d’habitatges per comunitat de propietaris, que abasta tot el procés d’activitat de l’empresa, des del disseny del producte fins a la postvenda. Va ser la primera empresa del sector tant a Catalunya com a la resta de l’Estat
en obtenir-la. El grup ha rebut el Premi Cambra d’Urbanisme, que atorga la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Sabadell, un guardó que “distingeix a les empreses, les entitats i les obres singulars que contribueixen a la creació d’un entorn urbà de qualitat”. L’any passat també va rebre el Premi Quatrium a la innovació immobiliària pel seu servei de personalització.
Dos projectes d’acció social El grup cooperativista ha creat dues fundacions amb una clara preocupació social. Per una banda, la Fundació Salas, dedicada a la promoció de la investigació, la difusió i l’aplicació de l’accessibilitat i l’adaptabilitat dels habitatges per afavorir l’autonomia de persones amb discapacitat. Des d’aquesta fundació es promouen uns premis a la investigació i l’aplicació de solucions d’accessibilitat que pretén incentivar els treballs de recerca de Batxillerat en aquest àmbit. També s’impulsen cursos de formació en accessibilitat. L’altre projecte, que el grup cooperativista ha posat en funcionament aquest mateix any 2006, és la Fundació Salas Habitatge Social,
que té com objectiu la promoció d’habitatges de protecció oficial de lloguer. Aquesta iniciativa neix per donar resposta a les necessitats de determinats col·lectius de persones que per diversos motius, poden tenir dificultats en l’accés a un habitatge de compra.
Una empresa en creixement constant La cooperativa Lloc Nou ha experimentat un creixement sostingut des del primer dia, basat en els avantatges que ofereix el sistema d’accés a l’habitatge a través de les comunitats de propietaris i la personalització de l’habitatge. L’any passat, la facturació de la cooperativa ha estat de 33 milions d’euros i la previsió estimativa de futur és de un creixement anual entre el 10 i el 15%. Les promocions que comercialitza Lloc Nou actualment estan localitzades al Vallès Occidental i a Salou. En concret: 81 habitatges plurifamiliars a Sant Cugat del Vallès, 120 habitatges al centre de Sabadell, una promoció a Terrassa, 18 cases aparellades a Sant Quirze del Vallès, 23 cases aparellades a Castellar del Vallès i diversos habitatges plurifamiliars a Salou. Les promocions previstes per al segon semestre del 2006 són: 20 habitatges al centre de Sabadell, 100 habitatges a sobre de l’estació de trens Sabadell-Centre, una promoció de cases al nord de Terrassa cap a Matadepera i 58 habitatges plurifamiliars a Sant Quirze del Vallès. Francesc Vila
Núm. 286
Gestió d’Empresa Cooperativa 13
Parlem dels blogger
Què és un blog?
Seguint amb la línia d’articles sobre noves tecnologies, en aquesta ocasió donarem una pinzellada sobre els “blogger”.
Un Blog, pot ser varies coses: un espai de col·laboració, un estat polític, una font de noticies impactants, una col·lecció de vincles, un mitja per expressà las opinions personals, poder comunicar-se amb tot el món, etc.
Si volguéssim definir-lo d’una forma senzilla, ho podríem fer dient que és un lloc al web on un usuari escriu periòdicament sobre qualsevol tema. Una vegada llegida la informació es pot comentar, escriure un missatge a l’autor o simplement no fer-hi res.
Un Blog serà allò que el que el crea vulgui que sigui i n’existeixen molts i tots diferents.
Des del llançament dels blogger, fa pràcticament 5 anys, els blogs ha transformat Internet, han in-
fluenciat en política, han revolucionat el periodisme i han permès que milions de persones expressin les seves opinions i es posin en contacte entre elles. El blog doncs, permet expressar opinions a Internet, en un lloc on es pot recopilar i compartir tot allò que ha la persona ( o persones) els sembla interessant, ja siguin idees, vincles, opinions, diaris perNúm. 286
14 Gestió d’Empresa Cooperativa
sonals o vincular web que es vulguin recordar
només el trobaran si la persona que l’ha creat ho desitja.
aquests missatge es publica immediatament en el seu lloc com arxiu d’àudio MP3.
Si es te quelcom a dir, el blogger t’ajudarà
Blogger movile
Com es veu pot ser molt interessant utilitzar el bloggers per compartir idees i comentaris sobre temes que ens poden interessar.
Els blogs no solament són un mètode per expressar opinions a Internet, sinó una forma de conèixer altres punts de vista i entrar en contacte amb persones que comparteixen una mateixa idea. L’opció de comentaris de blogger permet als usuaris visitar el Blog expressar la seva opinió sobre la informació que el creador del blog comparteix. Es poden crear grups de blogs, que poden ser unes bones eines de comunicació entre equips reduïts de persones, famílies etc. El poder definir perfils en els bloggers, permet buscar persones i blogs que comparteixin interessos. També gràcies a aquest perfil
Núm. 286
També es poden enviar fotografies, i mitjançant el blogger mòbil es poden enviar fotografies i text directament al seu blog. Només fa falta que s’envií un missatge per telèfon a go@blogger.com. No fa falta cap compte de blogger, el missatge es suficient per crear un blog nou i publicar la fotografia o el text que s’hagi enviat. Actualment el blogger Movile només és disponible a Estats Units, però el que sí es pot fer es enviar misteles de correu electrònic des del telèfon mòbil, també es poden crear entrades en el blog utilitzen Mail-to-Blogger. L’opció Audioblogger permet trucar a blogger des de qualsevol telèfon i deixar un missatge,
Com es crea un blog? És molt senzill, necessitem una definició, un nom, una paraula clau, un títol del blog, una direcció de URL, i una relació o llista de vincles. Quant s’entra a Internet i es crea un blogger, existeixen moltes ajudes, per poder-los anar creant. El més important de tot, per crear un blog, és tenir clar el concepte i el que es vol obtenir amb la seva creació. Maria Lluïsa Navarro
Entrevista 15
Josep Miró: “Tothom té dret a un
habitatge digne i assequible”
Des de fa més de dos anys, Josep Miró és president de la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya, que representa divuit cooperatives, amb més de mil habitatges socials anuals de mitjana i que genera, indirectament, uns sis mil llocs de treball. Aquesta Federació representa i defensa els interessos de les cooperatives d’habitatges, alhora que té per objectiu mantenir i incrementar la seva presència en l’oferta residencial de Catalunya i potenciar i facilitar l’accés a habitatge cooperatiu.
Com va entrar en el món del cooperativisme?
Quins són els objectius de la Federació?
L’any 1973 vaig entrar a la cooperativa Abacus, més tard vaig entrar al cooperativisme d’habitatges, al consell rector de Portfont. Ara fa tres anys, vaig ocupar la presidència de la Federació, que deixo el proper mes d’abril.
L’objectiu principal és donar suport a les cooperatives federades i això es fa a través d’una oferta de serveis diversos. Per exemple, quan hi ha possibilitat de sòl, per mitjà de l’Institut
Català del Sòl (Incasol) o algun altre mecanisme, la Federació reuneix totes les cooperatives federades i els comunica el que hi ha per construir. La tasca de la Federació és aconsellar, prestar serveis jurídics a les cooperatives que els necessitin, i vigilar. I diem vigilar no en el senNúm. 286
16 Entrevista
tit de controlar, sinó que les cooperatives siguin fidels a un codi ètic, que facin les coses ben fetes i transparents, tant de cara a les administracions com de cara als seus mateixos socis.
racions, els socis deixen de ser-ho i tot passa a la seva propietat. Ara bé, tot això pot canviar amb la nova llei, ja que vol establir que els pisos d’una cooperativa no es puguin vendre fins passats noranta anys.
Com s’aconsegueix el sòl? En aquest sentit, ara fa un temps que hi ha una mica d’aturada. S’aconsegueix fonamentalment mitjançant l’Incasol, amb el qual se signen uns convenis anuals que expressen les actuacions que ja existeixen o que hi ha preparades. Aleshores, hi ha un percentatge que va a parar a les cooperatives d’arrel sindical, com Habitatge Entorn, per exemple, i la resta es reparteix entre les cooperatives.
Quines dificultats troben les cooperatives d’habitatge per mantenir els principis cooperatius? Bé, el sistema d’aquí s’allunya molt del sistema cooperatiu dels països del nord d’Europa, on els cooperativistes no tenen dret sobre el terreny, sinó que només el tenen sobre l’habitatge. La cooperativa continua sent propiètaria d’aquell terreny durant anys, però no el pot vendre. El pis tampoc no es pot vendre, sinó que passa a ser del fills o de les persones que són en llista. Si algú se’n vol anar, l’habitatge torna a la cooperativa, que decideix qui l’ocupa. Hi ha unes normes estrictes sobre aquest aspecte. El resultat és que les cooperatives són molt més comunitàries que les de casa nostra. En canvi, aquí els pisos es poden vendre als cinc anys, o es poden desqualificar i passar a ser lliures. A més, el terreny és propietat del cooperativistes. La cooperativa es manté, va fent operacions al llarg dels anys, però, un cop ha tirat endavant amb totes aquestes opeNúm. 286
Amb aquest sistema, l’especulació ho té molt més fàcil, oi? Fins ara era força fàcil. Amb la nova llei serà més complicat, perquè la Generalitat i i els ajuntaments tenen el dret de retracte i volen fer servir aquests pisos. Vendre’ls serà molt complicat i difícil, sobretot vendre’ls a preu lliure. Ara, si algú marxa, l’ha de traspassar a la Generalitat i passa a qui està en llista d’espera. Abans era més senzill que la gent treballés amb diner públic i al cap d’uns anys es vengués el pis, obtenint guanys considerables atesa la pujada considerable del valor de l’habitatge. Amb la nova llei, això no podrà passar. A més, actualment, es parla de crear una agència única d’habitatge en què tothom hauria de passar per un un registre únic, exceptuant-ne els habitatges concertats.
but de l’Administració són perquè els pisos surtin amb el preu d’habitatge de protecció. D’aquesta manera, la gent que no pugui accedir a un habitatge lliure, pot accedir a un de protecció. Les cooperatives tenim una sèrie de limitacions per entrar en el mercat de l’habitatge, ja que ho fem en el sentit que l’Estat ens permet. D’aquesta manera, no hi podem especular.
I aquest petit percentatge de cooperatives que fa habitatge lliure? En no haver-hi ànim de lucre, amb aquestes cooperatives l’habitatge surt més econòmic. El preu ve marcat per la repercussió del sòl. Si ho fa en el 20%, surt més barat que si ho fa en el 50%. Però no hi haurà especulació sobre aquest habitatge perquè és una cooperativa. El nostres problemes són el sòl i l’especulació. Les grans constructores es poden permetre el luxe de tenir apartat un terreny comprat barat fa molts anys. Com que el seu valor ha anat augmentant cada vegada més, aquesta pràctica és cada vegada més freqüent i es fa difícil entrar en el negoci.
Els habitatges que fan les cooperatives són protegits? Sí, el 90% de l’habitatge que fan les cooperatives és protegit. La resta és lliure.
Vist des de fora, quina diferència entre una cooperativa d’habitatges i qualsevol altre constructor? Qui fa habitatge lliure pot mantenir aquell habitatge durant un temps per veure si n’augmenta el valor. En canvi, qui el fa de protecció no pot retenir l’habitatge i esperar perquè els ajuts que ha re-
Les cooperatives fan pisos de trenta metres? De moment, no.
Se sap si en faran? De moment, no. L’habitatge més petit que es fa és de cinquanta metres. De tota manera, hi ha la tendència, sobretot quan es parla d’habitatge jove, de reduir cada cop més el metratge. Pot arribar el moment que es plantegin els trenta metres. La cooperativa, però, no s’ho ha plantejat mai.
Entrevista 17
qüestió de fer-ho gestionar per gent que tingui l’aval de l’Estat o de la Generalitat.
La Federació participa cada any al Meeting Point. Darrerament, aquesta fira rep moltes crítiques i se l’acusa de ser un punt de trobada de l’especulació. Què en pensa? La Federació no té cap mena de lucre. El que nosaltres fem és el que hauria de ser normal en matèria d’habitatge en aquest país. És a dir, que un pis lliure costés vint-icinc o trenta milions, però no setanta. Hi hagut uns quants anys d’especulació, unes hipoteques baixíssimes. Suposo que les crítiques van dirigides a les multinacionals del sector.
“Les cooperatives aconsegueixen el sól bàsicament a través de l’Incasol”.
Ara bé, com que el sòl és cada vegada més escàs i hi ha més necessitat d’habitatges, sobretot per a la gent jove, la gent gran i les famílies monoparentals, potser ho haurem de tenir en compte, la qual cosa em faria molta llàstima perquè no estic d’acord amb els trenta metres. Aquesta grandària pot estar bé per a un apartament on passes les vacances, però l’espai on has de viure per sempre no pot ser tan reduït. Tots tenim dret a un espai. Els trenta metres poden funcionar per a gent jove que ve a estudiar, mentre duren aquests estudis. Ara bé, se suposa que després tindran feina i es podran comprar un pis més gran (bé, això és el que hauria de passar, ja que molts d’aquests joves no marxen perquè no tenen altres altenatives).
No hi ha cooperatives d’habitatge de lloguer? No. Una cooperativa no té fons propis, per tant, no pot, des del punt de vista legal, invertir un diner que donarà rendiments d’aquí vint anys. Fer un lloguer a dotze anys es pot plantejar, però és un termini molt curt per a la gent. Fer-lo de quinze a vint anys no és possible perquè la cooperativa no té fons per poder invertir en molts pisos. S’haurien de modificar els estatuts de les cooperatives per tenir capacitat d’inversió, i no n’han de tenir. Cada soci ha de pagar allò que li correspon per cada realització. Ens hem plantejat de fer una mena de fundació per mitjà de la qual entrar en el camp del lloguer, però amb molta cautela i precaució. És
S’has publicat alguns estudis en què es constata que hi ha ajuntaments que s’apunten a la febre especulativa per tal d’autofinançar-se. En sap alguna cosa? Passa que molts ajuntaments gestionen la qüestió de l’habitatge ells mateixos, sense cap intermediari i aquest fet pot aixecar suspicàcies. Sí és cert, però, que alguns ajuntaments han posat a subhasta terrenys reservats per a protecció oficial.
Quins són els projectes de futur de la Federació? Continuar donant suport a les cooperatives, adaptar-nos a la nova llei d’habitatge, signar convenis amb l’Incasol per tirar endavant més actuacions... En definitiva, continuar treballant en el servei a les cooperatives i potenciant la presència de la Federació en el sector. Carme Giménez Capdevila Núm. 286
18 Història del cooperativisme
“La Unión Agrícola” 1905 Els primers cooperativistes espluguins
A
l’Espluga de Francolí, el cooperativisme s’associa sempre a la figura de Josep Maria Rendé i Ventosa. Avui, però parlarem del que fou la primera societat cooperativa, l’any 1905 a l’Espluga. Aquell mateix any Rendé fundaria la Caixa Rural. La Sociedad Cooperativa La Unión Agrícola va presentar els seus estatuts al govern civil el 9 de gener de 1905 i foren aprovats pel governador M. De Castro. La societat els havia aprovat el 2 de gener i la comissió organitzadora estava formada per: Josep Civit [Rull], Josep Rendé [Micó], Emili Rosell [FernánNúm. 286
dez], Josep Calbet [Dalmau], Joan Fabregat, Joan Guasch, Pau Fabregat, Andreu Morgades i Pau Roig. Els estatuts es van imprimir a Tarragona a l’Establecimiento Tipográfico de los Sucesores de J.A.Nello i estan datats el mateix 1905. En l’article primer es diu que es crea una associació de caràcter cooperatiu de consum amb domicili a la casa número sis del carrer de sant Domenech. Tendrà por objeto suministrar á los asociados obreros toda clase de comestibles y bebestibles y demás artículos de primera necesidad para la vida, á los precios corrientes en el mercado.
Podien ésser socis els homes de mes de divuit anys veïns de la vila, pagant una quota mínima de dos pessetes. Mensualment el socis havien de pagar cinquanta cèntims fins a completar, inclosos els drets d’entrada, la quantitat de 25 pessetes. Si el soci deixava de viure a l’Espluga perdia els seus drets i en cas de tornar al poble es podien reintegrar a la societat. Els drets de soci eren hereditaris. La junta a més a més podia establir quotes extraordinàries, les quals els socis estaven obligat a pagar. En cas d’haver perjudicat a la societat els socis podien ser expulsats. La junta directiva estava formada per set socis elegits en l’assemblea general ordinària que la societat havia de fer cada any el primer diumenge del mes de gener. Segons els estatuts totes les potestats estaven reservades a la junta i dues vegades a l’any es convocava assemblea per fer conèixer la situació econòmica. Els estatuts defineixen les tasques dels membres de la junta i pel que fa als vocals s’havien d’alternar mensualment en la vigilància i serveis que decidís la junta. S’havia de reunir cada trimestre per presentar comptes. El capital social el formaven l’import de les quotes, amb quins fons la societat s’havia de proveir de géneros i fer front a les seves obligacions. Pel que ens diu l’article 38 hi havia socis que podien haver aportat més de les 25 pessetes obligatòries. La societat no es podria dissoldre si un mínim de cinc socis tenien la voluntat de continuar-la.
Història del cooperativisme 19
En les societats que es creaven a l’època, fossin del color que fossin, es parlava de seccions de caire cultural o esportiu. No és el cas, puig que “La Unión Agrícola” te com a objectiu primordial el subministrament de productes de consum als seus associats. Però en el si de la societat hi hauria altres activitats que esdevindrien molt importants: el teatre, l’escola i el cant coral.
grans cantitats el vi produit. Els resultats han sigut ben satisfactoris. El 1912 formaren la junta Emili Rosell i Fernández, president, Joaquím Guasch, vis-president, Miquel Trullols, dipositari, Joseph Siscart secretari, i com a vocals Miquel Bultó, Isidre Amigó i Josep Trullols. V
El 1918 es proposen fer un forn cooperatiu , es redacten els planols. Se farà aquest forn per a regular lo preu del pà, puig lo que estan fent los flequers es un absurdo, doncs posaren lo preu del pà de 6 ptes a 7,20 i ara que arreu lo venen a 5,50 aquí en car segueixen venent-lo a 6,80. D’aquesta iniciativa en podem treure un parell de conclusions: l’alcalde Isidre Domenech i Prim, era forner i president del gremi. L’altra és la permanència d’aquesta societat en la qual hi havia homes que al seu moment havien format part del sindicat fundat per Rendé i el cronista que ens facilita la noticia de VI
Pel que fa al teatre la Unión Agrícola, acolliria el grup “El Niu Tranquil” actiu des de 1911 fins a 1915 amb un total documentat d’una cinquantena d’obres representades. Des de la fundació de la societat s’hi van fer algunes representacions, però sense nom específic del grup. Després d’extingit aquest per raons polítiques, l’activitat continuà però molt escaduserament. En relació a l’escola iniciaria la tasca el 1905. El 1916 es va fer càrrec de l’escola Josep Mallén Garzón (Visiedo, Terol, 1899 – Barcelona, 1966) Les gestions les va dur a terme Julià Nougués i Subirà, diputat republicà fill de Reus i a qui la Unión Agrícola, nomenaria president honorari. I
la creació del forn deixa entreveure un cert to crític. Aixís es com se fan les grans obres socials, sens fer soroll i suministran a les clases menesteroses los articles de primera necessitat a més baix preu com és lo pà. S’havien fet gestions amb l’alcalde que resultaren infructuoses i en vista de la negativa del gremi s’acordà dita empresa que beneficiarà amb gran manera la part jornalera, puix los claculs que’s tenen fets per la comissió organitzadora d’aquesta obra benefactora, lo preu serà de 5,30 pts. Aquesta iniciativa l’emprengueren conjuntament la “Cooperativa Agrícola” (Unión Agrícola) i la “Societat d’Obrers Jornalers” fundada el 1910. Aquests senyors de la comissió han emprès a aquesta obra social amb una abnegació i altruisme molt propi dels fills de nostra aimada vila. Aixís es com se fa obra social, que per cert n’estem molt necessitats. VII
Josep Maria Vallès Martí
Notes
II
En començar l’any 1906, la societat cooperativa «Unión Agrícola» reelegí la junta directiva en les persones que havien format la comissió organitzadora fundacional. Aquell mateix mes començaren les activitats teatrals. III
I
El 18 d’octubre de 1905, a La Conca de Barbará, núm. 136, trobem la primera notícia de les seves intencions: “”Segons se’ns diu, també s’obrirán classes a la Societat cooperativa «Unión Agrícola»...
II
El Bisturí. 18 d’abril de 1926, núm. 4, p. 1
III
La Conca de Barbará, 6 de gener de 1906, núm. 143: “Lo día 3 del que som comensaren los trevalls de construcció d’un teatre en la espayosa sala, de planta baixa, qu’ocupa la Societat Cooperativa. Es provable que s’inauguri’l día de las firas o sigui’l 22 de Janer. Los trevalls de decorat y pintura, se’ns diu que han sigut encarregats al conegut pintor escénograf Sr. Rozada de Valls”.
IV
La Conca de Barbará. 12 de gener de 1907, núm. 196 i 1 de juny de 1907, núm. 216.
V
Gazeta de la Conca. 3 de febrer de 1912, núm. 44.
VI
L’Escut. 14 de desembre de 1918, núm. 161
VII
Esther Amill.: “Sobreviure a Goliat”, a Cooperació Catalana. novembre 2001, núm. 238.
Per la premsa comarcal editada a Montblanc coneixem dades de la vida social de l’entitat: renovacions de junta, ball i festes . IV
El dia 8 d’abril 1911, en el número 1 de Gazeta de la Conca hi podem llegir: La Societat Cooperativa “Unión Agrícola” ha treballat també de valent en favor dels seus associats y de tots els pagesos en general, expandint gran cantitat d’adobs químichs, sulfats y amagatzemant en els seus cellers les veremes dels socis pera vendrer en
Núm. 286
Col·lecció Cooperativistes Catalans Recuperem la nostra història
3 CASANOVES I PRAT, Josep. Josep Lladó i Quintana. Col. Cooperativistes Catalans, 3. Ed. Fundació Roca i Galès amb Cossetània Edicions.
Altres llibres de la col·lecció
1 GAVALDÀ, Antoni. Josep M. Rendé i Ventosa. Col. Cooperativistes Catalans, 1. Ed. Fundació Roca i Galès amb Cossetània Edicions. Barcelona-Valls, 2005.
2 ANGUERA, Pere. Antoni Fabra Ribas. Col. Cooperativistes Catalans, 2. Ed. Fundació Roca i Galès amb Cossetània Edicions.
2
Aragó, 281, 1r 1a – 08009 Barcelona Tel. 932 154 870 – Fax 934 873 283 - www.rocagales.org
Ressenya 21
Luis de Sebastián Problemes de la globalització Ed. Cristianisme i Justícia. Col·lecció Quaderns, 135.
L
a tardor passada va aparèixer dins la col·lecció Quaderns de Cristianisme i Justícia un número que destaca pel seu caràcter didàctic i actual. Es titula “Problemes de la globalització”, el seu autor Luis de Sebastián, un destacat i conegut economista crític en la orientació que ve prenent l’economia avui. És catedràtic d’economia internacional d’ESADE i la Universitat Ramón Llull. És un quadern de 32 pàgines, concentrades, d’un contingut rigorós, entenedor pel més profà, requereix això si, la concentració necessària per abastar-ne tota la dimensió i significació del seu contingut. Es centra en tres dimensions cabdals; comerç, emigració i medi ambient, tots ells travessats pel sistema econòmic i de relacions capitalistes. Fa esment del què en diu capitalisme real, extrapolant-lo de l’expressió i concepte de socialisme real, que feu fortuna, emès i difós abastament durant l’època de la Unió Soviètica, referit a allò que no era ni podia ser socialisme. En aquest sentit de manera elegant i
mestre deixa veure, amb arguments transparents i entenedors, que el sistema capitalista no proporciona, ni pot proporcionar allò que predica, lliure mercat amb tots els avantatges per a la concurrència i per a tots els ciutadans consumidors de béns. La competència, ve a dir, és un miratge, clarament verificable. Diu, “el capitalisme real és el responsable de la mala organització ètica i moral de l’economia mundial i de la convivència vergonyosa, irracional i absurda, en un món cada vegada més integrat, d’una pobresa indeguda amb una riquesa mai no vista”. Les relacions desiguals en el comerç internacional ho remunta de ben lluny per fer-nos adonar que l’evolució històrica ha aprofundit la desigualtat i que cal crear condicions per un comerç mútuament beneficiós, i que això és possible. En tractar de la immigració fa una descripció magistral i sintètica de la seva necessitat històrica recurrent, lligada sempre a l’economia per arribar a dir que en aquesta qüestió “hem de ser pragmàtics, atès que és un feno-
men que ve a salvar-nos d’una catàstrofe demogràfica segura, que arruïnaria tot el benestar que hem construït en els darrers cinquanta anys, benvinguda sigui”. Finalment tracta sobre l’ecologia, el capitalisme i la ètica. Posa l’exemple d’Haití, desgraciat país en tots els ordres, entre altres. És molt didàctic, posant en evidència l’egoisme del present, que només si sabem, a temps, recuperar una nova ètica podrem redreçar un món malalt. Tot és curull de realisme. D’un realisme positiu. L’anàlisi que en fa i les llums que aporta passen per la recuperació de la consciència col·lectiva que vivim un sol món i que ha de ser per a tots. Com a creient cristià que es manifesta, ho fa des de la llibertat i la contundència. Un quadern que hauria de ser llegit per tothom qui creu en la dignitat de les persones, de totes les persones. Josep Busquets Cooperativa Rocaguinarda
Núm. 286
22 Medi ambient
PROJECTE RIUS
Projecte Rius
E
l Projecte Rius és una iniciativa que té com a objectiu principal estimular la participació activa de la societat en la conservació i millora dels nostres rius a través del foment del voluntariat ambiental. El Projecte Rius fomenta l’apropament de la gent al riu per conèixer com són i com funcionen els nostres rius i els seus entorns - els organismes que hi podem trobar, la seva importància cultural, ambiental i social - així com els problemes que pateixen i què és el que es pot fer per millorar-los. La línia d’actuació de l’entitat ve marcada de que per poder protegir quelcom, primer cal conèixer-lo i estimar-lo. En aquest sentit, el Projecte Rius basa la seva activitat sobre tres grans pilars sense els quals aquesta iniciativa no tindria sentit: l’educació ambiental, el voluntariat i la participació ciutadana, fomentant sempre un treball en xarxa entre Núm. 286
els diferents grups de voluntaris, associacions i entitats implicades. Per poder gaudir del patrimoni natural és imprescindible tenir-ne un bon coneixement. Mitjançant l’educació ambiental, el foment del teixit associatiu i el treball en xarxa del voluntariat ambiental, el projecte promou una major implicació de les associacions i les persones per a compartir, engegar i emprendre iniciatives per la millora dels nostres rius i de l’entorn natural. La iniciativa neix de la mà de l’Associació Hàbitats, creada l’any 1997 per un grup de biòlegs que, moguts per unes inquietuds en el món de l’educació ambiental i la implicació ciutadana, van decidir posar-se a treballar en l’elaboració d’un projecte que permetés apropar la ciutadania a l’entorn natural. A partir de diferents experiències viscudes a Anglaterra i als Estats Units relacionades amb la partici-
pació ciutadana relacionada amb els espais fluvials, Associació Hàbitats va començar a destinar esforços per intentar omplir el buit de programes d’aquesta mena a Catalunya i a crear unes eines que permetessin la vinculació i apropament de les persones cap als nostres rius. Havien de ser unes eines senzilles, però que generessin alhora una metodologia rigorosa i clara que reflectís la realitat. Des del principi es va comptar amb el suport del Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona (UB), pioner en temes d’aigües continentals, que es va implicar en la realització d’aquests materials seguint la metodologia que ells mateixos empren, però adaptant-la a les necessitats i al funcionament del Projecte Rius. Després de dos anys d’elaboració es van començar a fer proves pilot a la conca del Ter, on la implicació i el rodatge del GDT (Grup de Defensa del Ter) va servir per donar un impuls a la implantació del projecte.
Medi ambient 23
Així, l’entitat continua creixent, sense perdre els objectius d’estimular i potenciar el voluntariat ambiental en relació amb el coneixement, el gaudi, la protecció i la millora dels rius i de l’entorn natural en general. Apropar el mètode científic a la ciutadania com a eina per analitzar i conèixer l’estat dels rius és també un eix bàsic de l’activitat diària del Projecte Rius. La creació de xarxes de voluntariat ambiental a l’entorn de les conques fluvials, promovent una visió integral de les condicions ambientals, socials i culturals dels nostres rius és una aposta creixent prenent la participació ciutadana en la presa de decisions i la intervenció al voltant del riu com a base del treball en xarxa. D’entre els grups de voluntaris del Projecte Rius hi trobem sectors tan diversos com colles d’amics i famílies, grups ja organitzats, com ara: grups de pescadors, associacions de veïns, grups ecologistes, esplais o casals d’avis. Les institucions educatives també són entre els grups de voluntaris de s’acosten als rius. Així, els centres educatius fomenten valors com l’acostament al medi ambient i la participació als escolars de primària i secundària, així com en els Centres de Recursos Educatius i Camps d’Aprenentatge.
És amb totes aquests grups de voluntaris que els Projecte Rius du a terme una metodologia que se centra actualment en el foment del voluntariat ambiental per a realitzar inspeccions i adopcions de trams de riu, en la creació de Xarxes de Conca per agrupar les propostes de diferents grups de voluntaris i en la coordinació dels Projectes Rius de diferents territoris de l’estat espanyol i d’Andorra.
Treballar sobre el terreny Cada grup tria un tram de riu de 500 metres de llargada. Habitualment, el grup de voluntaris escull un tram de riu que, o bé passa de ple per la seva població, o bé és un tram que el mateix grup decideix inspeccionar per alguna mena d’afinitat. Un cop triat el tram del que es farà la inspecció, el Projecte Rius i el grup de voluntaris organitza
PROJECTE RIUS
Actualment, després de més de nou anys de dedicació, el Projecte Rius ja és una realitat que arrelada a totes les conques hidrogràfiques catalanes i a d’altres territoris com Andorra, Galícia i el País Valencià. Ja són més de 800 els grups de voluntaris, d’orígens ben diversos, els que han decidit apropar-se al riu i al seu entorn natural, conèixer-lo, gaudir-ne i emprendre un compromís amb el seu coneixement, conservació i millora. Aquest és, sens dubte, la millor manera d’evidenciar la validesa de la tasca de l’entitat, així com la seva projecció de futur.
una sortida en la que es realitza una inspecció formativa per tal d’aprendre com es fa un mostreig de riu amb una metodologia científica, clara i fàcil d’utilitzar. A partir de llavors, cadascun dels grups organitza sortides al riu en les que realitza anàlisis de les característiques fisico-químiques del seu tram, així com un estudi de l’ecosistema aquàtic a nivell biològic. Per fer això utilitzen els materials que els ha proporcionat el Projecte Rius, que els permeten saber quin és l’estat de conservació del seu tram i alhora fer un control eficaç del seu ecosistema. Les inspeccions es duen a terme com a mínim dos cops a l’any, a les campanyes de primavera i de tardor, i les dades recopilades serveixen per l’elaboració, per part del Projecte Rius, d’un “Informe Anual de l’estat dels nostres rius”. Aquest document es fa arribar a
24 Medi ambient
les entitats locals implicades, l’ajuntament al que pertany el tram de riu i el Projecte Rius. D’aquesta manera, l’adopció del tram de riu suposa la coordinació d’agents de diferents àmbits i facilita el desenvolupament de les iniciatives engegades.
PROJECTE RIUS
Finalment, el Projecte Rius realitza un seguiment continuat de l’adopció en forma d’assessorament tècnic i administratiu complet, per resoldre dubtes, aconseguir permisos, engegar iniciatives... en definitiva, a col·laborar amb el grup de voluntaris tant com sigui possible per aconseguir allò que es proposa.
tots els grups, a les entitats col·laboradores, a les administracions competents, als mitjans de comunicació i a tothom qui ho sol·licita. El Projecte Rius es compromet amb cadascun dels grups a coordinar i fer un seguiment continuat del projecte d’inspecció. Aquest compromís es basa en el lliurament de materials per a la inspecció; l’atenció i assessorament tècnic continuat; l’elaboració de tallers temàtics i xerrades informatives; la programació de sortides periòdiques i l’organització d’una trobada anual, en la que els grups tenen la possibilitat de gaudir de conferències i tallers formatius i d’intercanviar recursos i experiències.
voluntaris arreu de Catalunya, i entenem que aquesta és una bona opció per fer del voluntariat ambiental una acció cada cop més compromesa amb l’estat dels rius i de l’entorn natural.
Aquells grups de voluntaris que decideixen comprometre’s més activament amb el tram de riu escollit poden adoptar-lo, i iniciar així un projecte de custòdia del territori per conservar i millorar de forma més exhaustiva i decidida el riu i el seu entorn tot realitzant-hi diferents actuacions.
Cada col·lectiu decideix el grau d’implicació del seu procés d’adopció en funció de les seves expectatives i possibilitats. El Projecte Rius elabora, conjuntament amb el grup, un Projecte d’Adopció, que conté: un informe tècnic sobre les diferents possibilitats d’intervenció en funció del tram de riu, una descripció de les activitats que es poden dur a terme i una descripció del territori escollit. Aquest document va acompanyat d’un “Manual per a l’Adopció de Rius”, que conté la informació més rellevant a tenir en compte: legislació bàsica en matèria d’aigües, aspectes bàsics sobre participació ciutadana i custòdia del territori, consells per combatre les diferents agressions als rius, activitats didàctiques per obrir camins o repoblar riberes i un conjunt de dades diverses i adreces per aprendre més sobre l’aigua i els rius.
Hores d’ara s’han iniciat ja uns 8 projectes d’adopció d’un tram de riu per part de diferents grups de
El projecte d’adopció s’inicia formalment amb la signatura d’un conveni a diferents bandes entre
Adoptant compromisos
Núm. 286
Teixint xarxes de participació La força assolida pel Projecte Rius ha permès explorar noves vies de participació i d’interlocució de la ciutadania envers els rius. En aquest sentit l’any 2005 ha estat molt prolífic per a impulsar força projectes en base al treball en xarxa. La Conca del Besòs va obrir aquest nou camí. Amb la certesa que el riu no coneix límits ni barreres, s’està articulant una xarxa de persones que s’uneixen des de tasca realitzada en una mateixa conca, assumint la dinàmica pròpia dels rius i els seus afluents. En aquest sentit aquest treballant en xarxa a les diferents conques permet traçar estratègies i accions d’intervenció globals capaces de superar barreres municipals. La xarxa no es realitza sols en clau interna. El Projecte Rius està iniciant treballs comuns amb els seus homòlegs gallecs, valencians i andorrans. La Xarxa Projecte Rius pretén esdevenir un punt de trobada de les diferents experiències que es realitzen als diversos territoris. Roger Gili Responsable Comunicacions Projecte Rius
Pensem-hi 25
Sinceritat
Ú
ltimament estic sentint gent catalana que es queixa del govern socialista d’Espanya. Vull dir dels seus membres. I els acusa d’hipòcrites, de dir una cosa i actuar de manera diferent. Em penso que aquesta gent catalana és extremament injusta amb els membres del govern socialista d’Espanya. Jo, de vegades, en hores baixes –qui no en té, alguna vegada?- em pregunto més aviat si els hipòcrites no ho seran els membres del govern socialista de Catalunya, però ja us dic que això em succeeix només en algun moment depressiu, i després se’m passa. Però, quant al govern socialista d’Espanya, no en tinc ni el més lleu dubte: no són hipòcrites. Diuen, honestament i clara, el que pensen. Sí, ja sé que el president del govern central va prometre, en un determinat moment, que ell acceptaria el projecte d’Estatut que presentés el Parlament català. Tanmateix, quan ho va dir ningú no s’ho va creure. Ni ell. Era en període electoral, i tots sabem el crèdit que mereixen, entre nosaltres, les prometences que en període electoral fan els polítics. Especialment els polítics espanyols quan venen a Catalunya durant un període electoral. És clar que, ben pensat, potser sí que hi va haver qui s’ho va creure. El partit socialista no va guanyar les eleccions a Catalunya –les va tornar a guanyar Convergència, encara que algú pugui haver-se’n oblidat- però Déu n’hi do l’augment de vots que el PSC hi va tenir.
es queixa del fet que Espanya sencera sigui explotada pels rics catalans? ¿Qui pot dir que, en ferho, sigui hipòcrita, és a dir, fingeixi i no digui el que pensa? ¡Si sempre ha dit el mateix, sense modificar-hi ni una coma!
Però, deixant de banda aquesta excusable frivolitat del senyor Rodríguez Zapatero, no podem acusar d’hipòcrites, de cap de les maneres, les declaracions públiques dels barons -i de les dames- dels PSOE. ¿Algú puc titllar d’hipòcrita el senyor Pedro Solves quan diu que la publicació de la balança fiscal de Catalunya és “innecessària”? Està demostrat: mai no ha estat publicada, malgrat les solemnes decisions que al respecte han estat preses durant anteriors governs socialistes i peperos, i mai no s’ha esfondrat el món. ¿Algú pot acusar d’hipòcrita José Bono, ministre de Defensa, quan fa bandera del seu arrelat patriotisme? ¿Qui li ha sentit mai una declaració antiespanyolista? ¿Pot algú dir que és hipòcrita Manuel Chaves, president d’Andalusia, quan aconsegueix una subvenció milionària per a la seva comunitat en concepte de devolució per “derechos históricos”? ¿Quan ha defensat ell res que no sigui Andalusia? Finalment, que no gosi ningú, davant meu, d’acusar d’hipòcrita el senyor Rodríguez Ibarra quan es queixa de l’espoli que Catalunya fa patir tota Espanya, quan
No. Els personatges del partit socialista espanyol no són hipòcrites. Diuen exactament el que pensen. Però, si en tinguéssim encara dubtes, un dia d’aquests n’hem tingut la demostració més absoluta, quan el senyor Pérez Rubalcaba s’ha afegit a les negociacions de l’Estatut que actualment patim. Aquest senyor és el portaveu del PSOE al congrés dels diputats, és considerat un home molt intel·ligent i hàbil negociador, i, jo personalment, el considero –a través del que conec de la seva trajectòria humana- posseïdor d’un nivell intel·lectual molt superior a la mitjana de la classe política que ens dirigeix. Doncs aquest senyor ni es molesta en puntualitzar res sobre el terme “nació” ni sobre coses com ara idioma o cultura. Es limita a despenjar-se, tot just arribat a casa nostra, amb aquestes declaracions, dignes de ser gravades en marbres: “El que demaneu no us ho donarà aquest govern, ni cap altre en la història d’Espanya, tot i que sabem que l’actual finançament és clarament injust amb Catalunya.” ¿Ho voleu més clar, amigues, amics? No acusem, doncs, el govern espanyol de ser hipòcrita. Seria una clara injustícia. Santos Hernández Núm. 286
26 Biblioteca/llibres
Donació gratuïta de llibres ◆ La Biblioteca de la Fundació Roca Galès està al servei de totes aquelles persones que volen consultar temes referents a cooperativisme i economia social. ◆ Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones i entitats que amb les seves donacions han contribuït a assolir els 5.000 exemplars que actualment la nostra biblioteca pot oferir als seus lectors. ◆ Segueixen arribant nous llibres, i a fi d’obtenir l’espai necessari, hem cregut oportú fer una reestructuració de la biblioteca, retirant les obres de les quals disposem més d’un exemplar, i d’aquelles que no tracten específicament dels temes sobre els quals estem especialitzats. ◆ Cada mes, la biblioteca de la Fundació Roca i Galès publicarà a Cooperació Catalana un llistat de quinze títols d’aquest tipus de material. ◆ Aquests llibres podran ser obtinguts de forma gratuïta per qualsevol persona o entitat que hi estigui interessada. ◆ Com obtenir aquests llibres: – Cal demanar-los per telèfon o per fax a la bibliotecària en horari de la biblioteca. – Durant un període de trenta dies posteriors a la seva publicació. – Els llibres s’hauran de recollir a la Fundació Roca i Galès i prèviament s’haurà d’omplir una fitxa amb les dades personals. – En cap cas no es podrà fer un ús comercial del material obtingut. – Les peticions seran ateses per rigorós ordre de comanda.
Núm. 286
1. Baix Penedès, El. Transformacions econòmiques i reutilització de l’espai. Caixa de Catalunya.1990. Barcelona. 2. CERVERA, Manel; FRANQUESA, Teresa. Itinerari pel riu Tordera. Fundació Roca Galès. 1984. Barcelona. 3. CHICO, Pablo; HERRERA, Pedro M. La fiscalidad de las emisiones atmosféricas en España. Fundación Biodiversidad.2003. Madrid. 4. Cooperativas de Consumidores ante los productos culturales, Las. HISPACOOP.2000. 5. Cooperativismo en Iberoamérica, El. Revista de la Economía Pública, Social y Cooperativa. CIRIEC,España. Núm. 43. 2002. València. 6. EVANS, Archibal A. Hours of work in industrialised countries. ILO.1975. Ginebra. 7. Fàbrica y ciudad. Sociología del trabajo. Num. 5. Ediciones Queimada. 1981. Madrid. 8. FRANCH, Joaquim. Hacia un medio educativo. Núm. 1. Cuadernos de Educación. Ed. Nova Terra. 1974. Barcelona. 9. FRANCH, Joaquim. Comunicación – Educación. Núm. 1. Cuadernos de Educación. Ed. Nova Terra.1974. Barcelona. 10. La Lucha contra la discriminación en el Trabajo. Manual de Educación Obrera. OIT. 1968. Ginebra. 11. LLUIS Y NAVAS, Jaime. El Origen Jurídico de Poder de la Dirección de Empresa y sus Principios Informantes. C.E.A.H:E. Barcelona 1975. 12. Memoria Económica de Cataluña. 77. Camaras Oficiales de Comercio, Industria y Navegación de Cataluña. 1978. Barcelona. 13. Nuclear Power Issues and Choices. Ballinger Publishing Company. 1977. Massachusetts. 14. THEDIN, Nils. A Moral Commitent. Rabén & Sjögren. 1988.Estocolm. 15. VILERT,Arcadi. L’Autogestió Cooperativa Avui. Fundació Ventosa i Roig. 1989.
Biblioteca de la Bibliotecària: Elisenda Dunyó Horari: dilluns i dimecres de 10 a 13 h. dimarts i dijous de 16,30 a 19
Telèfon 93 215 48 70 Fax 93 487 32 83 a.e.: biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org
Biblioteca/Revistes 27
Retalls CUADERNOS MUJER Y COOPERATIVISMO Núm. 7 Novembre 2005. Madrid www.coceta.coop confederacion@coceta.coop amecoop@ucmta.es www.amecoop.es Darrer número d’aquesta publicació anual en llengua castellana, que edita el Departament de la Dona de la Confederación Española de Cooperativas de Trabajo Asociado COCETA i amb la coordinació tècnica de Asociación de Mujeres Empresarias de Cooperativas. Publiquen articles on es reflecteixen diferents opinions, estudis, experiències de la situació de la dona actual en l’economia social. Concretament ho mostren amb experiències a les cooperatives de treball associat, donant una visió de gènere en el món de l’economia del treball i de les cooperatives. Segons l’editorial de la revista, afirmen que la forta presència de les dones en el moviment cooperatiu, les organitzacions i reivindicacions que aquestes porten a terme en aquest camp, han tingut aquests darrers anys un fort increment i ho volen donar a conèixer. Dels diferents articles destaquem els següents: L’entrevista a Soledad Murillo, Secretaria General de Polítiques de Igualtat s’explica les fites i els reptes del càrrec. La secció Experiències: Microcrèdits per Dones Immigrantses fa un recorregut per la realitat de la immigració a Espanya, i analitzen sobretot els casos de les dones i les avantatges que els microcrèdits poden donar en l’àmbit de l’autoocupació. L’article signat per Rubén Villa titulat És possible la història del cooperativisme sense les dones? Fa un repàs del paper que han jugat les dones en la societat i concretament en el món cooperatiu. La revista a part d’incloure diferents articles més sobre el tema, conclou amb un llistat de webs i direccions d’interès.
COMPARTIR Revista del cooperativisme sanitari Núm. 61. Gener-març 2006. Barcelona www.fundacionespriu.coop compartir@fundacionespriu.coop Revista trimestral editada per la Fundació Espriu. Les primeres pàgines són dedicades a temes de salut, i seguidament a la secció dedicada al cooperativisme, ens ofereixen diferents notícies relacionades amb el cooperativisme sanitari i en el món cooperatiu. En aquestes pàgines és on es fan ressò de l´acte públic del lliurament del Premi Jacint Dunyó del desembre de l’any passat. Inclou una breu ressenya del Fòrum Euromed Salut Conferència Euromediterrània El Monogràfic d’aquest número està dedicat a Malàisia. Sota el títol: Malàisia: Creixement econòmic i cooperatives sanitàries, ens demostra com dins el context socioeconòmic d’aquest país les cooperatives han agafat molta importància, pel volum de capital i pel nombre de treballadors. Les cooperatives sanitàries han desenvolupat un sistema propi de col·laboració entre professionals i usuaris de la medicina, per poder garantir cada vegada més una assistència de qualitat i que puguin arribar a més punts de la societat d’aquest país. Destaca d’aquest monogràfic, l’entrevista al president de la Societat Cooperativa de Metges de Malàisia. Les seccions habituals de la revista com: La Pausa, el reportatge gràfic de fotografies en aquest cas dedicat el tren Macho de Perú, i un altre dedicat al Vesuvi, conjuntament amb la secció de Cultura: Recordant a Salvador Espriu i un acudit il·lustrat, finalitzen la publicació. Elisenda Dunyó Núm. 286
Premi “Albert Pérez Bastardas” La
, a través de la seva revista Cooperació Catalana, convoca els
X Premis d’articles sobre medi ambient i educació ambiental -
-
-
-
Podran optar a aquests premis articles inèdits escrits en català que tinguin per finalitat difondre reflexions que contribueixin al coneixement i preservació del patrimoni natural i/o experiències d’educació ambiental. Els articles s’hauran de presentar en suport informàtic (disquet, CD, DVD) acompanyats d’una còpia impresa en paper, sense signar i hauran de tenir una extensió mínima de 3 fulls i màxima de 6 (2.100 caràcters per pàgina). Caldrà presentar el treball dins un sobre tancat que només portarà escrit el títol de l’article i que contindrà la còpia impresa i el suport informàtic. S’adjuntarà un altre sobre tancat, que també només portarà escrit el títol de l’article a fora, i que contindrà les dades personals de l’autor. Els articles també es podran presentar via correu
-
electrònic a l’adreça cc@rocagales.org, adjuntant-hi dos arxius en format doc: un amb l’article sense signar i un altre que es dirà “dades+títol article.doc” que contindrà les dades de l’autor. El missatge ha d’anar sense signar i ha de posar el nom dels arxius que porta adjunts. La dotació dels premis serà: un primer premi de 650€ i un segon de 300€. El termini de presentació dels articles finalitzarà el 23 d’abril de 2006. El veredicte del jurat es farà públic en el número de maig de la revista Cooperació Catalana. Els articles guanyadors i els treballs finalistes, amb l’autorització dels autors, seran publicats a Cooperació Catalana en els successius números a partir de la publicació del veredicte i al web de la Fundació Roca i Galès.
Revista Cooperació Catalana Aragó, 281, 1r 1a – 08009 Barcelona Tel. 932 154 870 – Fax 934 873 283 cc@rocagales.org
Albert Pérez-Bastardas Barcelona, 1953 – Cim del volcà Stromboli, 1986 Biòleg de formació i educador de vocació, es va dedicar fonamentalment a l’ensenyament i divulgació de les ciències naturals i a l’educació ambiental. Fou soci fundador de la Societat Catalana d’Educació Ambiental i formà part de la primera junta de l’entitat. El seu treball més significatiu va ser el disseny i direcció del programa d’educació ambiental de la granja-escola Can Girona, de l’Ajuntament de Barcelona. Va formar part del primer equip d’educadors becats per la Generalitat de Catalunya per a desenvolupar una tesi de didàctica de les ciències al Chelsea College de Londres, i inicià una recerca explorant les idees dels nens i nenes sobre el cicle de la vida al bosc. Va col·laborar amb la fundació Roca i Galès en la realització d’audiovisuals sobre la natura. Va morir als trenta-tres anys durant una erupció del volcà Stromboli. Està enterrat en aquella petita illa.