Cooperaciocatalana 284

Gener 2006 • revista mensual • any 26è • PVP 1,80 € • edita Fundació Roca i Galès

El tarannà cooperativista

284

284 Editora Fundació Roca i Galès Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 cc@rocagales.org www.rocagales.org Amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya Coordinació Agnès Giner i Carme Giménez Consell de Redacció Josep Busquets, Núria Esteve, Carme Giménez, Agnès Giner, Santos Hernández, Esteve Puigferrat, Josep Rafecas i Josep-Ramon Sànchez.

Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits.

Revista mensual - Any 26è Gener 2006

SUMARI Tornaveu

4

Joan Josep Gonzàlez

Editorial

5

El tarannà cooperativista

Noticiari

6

Les nostres cooperatives Tundra, cooperativisme per a l’atenció i l’ocupació de persones disminuïdes Francesc Vila

10

Índex per matèries De gener a desembre de 2005

11

Economia social Raons i aspiracions dels fòrums socials Josep Busquets

17

Gestió d’empresa cooperativa Jornada sobre cooperatives: Novetats fiscals i comptables Yolanda Montegut

20

XIV Premi Jacint Dunyó - Finalista Foto coberta Francesc Vila.

Botiga deTundra, sccl Disseny i maquetació l’Apòstrof, SCCL Disseny coberta Francesc Boixader Impressió Gramagraf, SCCL Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415 Aquesta revista ha estat impresa sobre paper ecològic de 140/90 gr amb un procés de fabricació sense clor ni blanquejants òptics

Cooperatives de Treball Associat davant d’una Llei de Cooperatives massa uniforme Germinal Belis

22

Ressenya La Moral (1896-1997) La Casa del Poble Esteve Puigferrat

24

Pensem-hi Potser el camí per al finançament cooperatiu Santos Hernández

25

Biblioteca Donació / Retalls Elisenda Dunyó

26

Un parell de preguntes (que són quatre) a Joan Josep Gonzàlez i López (Barcelona, 1938), auditor de comptes i actual president de la Fundació Roca i Galès

Tornaveu

Què li resulta atractiu del cooperativisme?

Que és un moviment en moltes ocasions fruit de la necessitat, que permet afrontar la solució d’un munt de problemes socials i econòmics, i amb sort pot capitalitzar unes importats sinèrgies que crec es difícil obtenir en altres col·lectius.

D’altra banda, quan es tracta d’implicar a un col·lectiu encara que sigui petit, la forma cooperativa pot ésser molt engrescadora, perquè es poden obtenir els resultats desitjats amb uns costos assumibles. Apart que tothom se sent implicat, important, i obté el resultat proporcional del seu esforç.

Què li resulta molest del cooperativisme?

Més que molest, trist. És que l’esperit cooperativista no s’ha sabut “vendre”, la majoria de socis de cooperatives no coneixen o no tenen les idees clares sobre les veritables possibilitats d’una gestió cooperativa eficaç. Jo diria que falta el veritable esperit cooperatiu i el de generositat.

Creu que cooperativisme és una utopia? Creu que una altra economia és possible?

Al principi te alguna cosa d’utopia, però també és molt realista, pensem amb els grans grups cooperatius que van néixer de res, d’una “utopia” i actualment son molt importants: Mondragón en Euskadi, SCIAS - Assistència Sanitària en Catalunya, Desjardins,en Canadá, Raiffeisen en Alemania, Migros en Suissa Apart crec que sí, que una altra economia és possible, però cal una concienciació perquè el cooperativisme te unes limitacions, tot i que en les situacions més difícils te unes possibilitats tremendes.

Que en pensa de la intercooperació?

Que és imprescindible per poder desenvolupar totes les possibilitats que te el cooperativisme. Els millors amics d’una cooperativa haurien ser les altres cooperatives i els cooperativistes en general. La relació entre cooperatives potenciaria el desenvolupament de totes les implicades.

Editorial

El tarannà cooperativista Tundra, serveis de jardineria, és la protagonista de Les Nostres Cooperatives d’aquest mes. Aquesta cooperativa, fundada l’any 1981, treballa en la integració de persones amb disminució psíquica al món sociolaboral a través de la jardineria. La preocupació per les persones és un dels trets del cooperativisme, que es fa palès a moltes de les seves activitats i actuacions tant privades com publiques. Aquesta empresa és una mostra més del tarannà cooperativista, reflectit en la feina del dia a dia per tal de tirar endavant amb un projecte diferent, alternatiu, a allò que ens mostra l’economia de mercat.

També podreu trobar en aquest número una anàlisi sobre les esperances i els treballs que se centralitzen en els fòrums socials, dels quals se’n celebren dos en aquest mes de gener, el de Bamako (Mali) i el de Caracas (Veneçuela) que, juntament amb el de Karachi (Pakistan), que es farà d’aquí a dos mesos, són les tres seus del fòrum social mundial d’enguany. Com bé diu aquest article de Josep Busquets, “els fòrums han esdevingut una realitat estimulant per a molts ciutadans d’arreu del món”. És per això que, des d’aquesta revista, procurem que n’estigueu al corrent, tant de les diferents trobades com de les conclusions que se n’extreuen. La veu del cooperativisme sempre ha estat present en els fòrums, que són un espai de treball real per donar a conèixer i divulgar les infinites possibilitats del cooperativisme com a eina de transformació social.

Finalment, entre d’altres, com cada mes de gener, Cooperació Catalana publica l’índex de tots els articles publicats durant l’any anterior, per tal de facilitar-ne la cerca. En aquesta indexació es comprova la multiplicitat d’espais on té cabuda el cooperativisme i la força que manté en molts àmbits de la vida quotidiana, tant empresarial com privada.

6 Noticiari

Fòrums Socials La sisena edició del Fòrum Social Mundial és policèntrica, o sigui, es durà a terme de forma descentralitzada a diversos llocs del món. Tres ciutat són seu del VI FSM: Bamako (Mali), entre el 19 i el 23 de gener; Caracas (Veneçuela), entre el 24 i el 29 de gener i Karachi (Pakistan), que se celebrarà el mes de març.

L’FSM és un espai de debat democràtic d’idees, aprofundiment de la reflexió, formulació de propostes, intercanvi d’experiències i articulació de moviments socials, xarxes, ong, i altres organitzacions

de la societat civil que s’oposen al neoliberalisme i al domini del món pel capital i per qualsevol forma d’imperialisme. Després del primer encontre (2001), es va configurar com un procés mundial permanent de recerca i construcció d’alternatives a les polítiques neoliberals.

Per altra banda, el IV Fòrum Social Europeu tindrà lloc a Atenes entre els dies 6 i 9 d’abril d’enguany. Després de Florència, París i Londres, la capital grega pren el relleu en la trobada europea contra la globalització, la guerra, la destruc-

ció del medi ambient i la pobresa.

En aquest encontre es discutirà sobre les perspectives del “moviment dels moviment”, s’intercanviaran experiències i s’organitzaran xarxes de coordinació i solidaritat.

I Trobada Iberoamericana de Cooperatives

Fruits d’Ara_Coop

Entre el 27 de novembre i el 3 de desembre va tenir lloc la I Trobada Iberoamericana de Cooperatives a Caracas. Aquest esdeveniment va ser organitzat pel Ministeri de l’Economia Popular de Veneçuela i hi van participar cooperatives de dinou països.

L’objectiu de la trobada, a més de l’intercanvi d’experiències, era la integració del Moviment Cooperativista Iberoamericà. El context d’aquesta integració és la proposta de l’ALBA (Alternativa Bolivariana per a Amèrica), que té com a ob-

La cooperativa de segon grau Ara_Coop va ser creada el passat mes de setembre per iniciativa de la Federació de Cooperatives de Treball amb l’objectiu d’estendre i consolidar el moviment cooperatiu ha començat a donar fruits.

En aquest sentit cal destacar que a final de novembre passat es va constituir a Reus (Baix Camp) la cooperativa Sinèrgies, recursos comunitaris, i que al desembre s’ha constituït a Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà) la cooperativa La Pròspera.

El contacte amb els emprenedors és la principal raó de ser d’Ara_Coop, per tal de constituir cooperatives a les quals s’acompanya en el procés de constitució i durant el seu primer any.

jectiu la lluita contra la pobresa i l’exclusió social basada en acords socials, econòmics i culturals que busquen la integració dels pobles d’Amèrica del Sud. Aquesta proposta neix de l’oposició a les polítiques econòmiques propugnades pels Estats Units a la zona, l’eina principal de les quals és l’ALCA i altres tractats de lliure comerç.

De casa nostra hi va participar la Xarxa d’Economia Solidària, juntament amb cooperativistes del Col·lectiu Ronda, Mol-Matric i Coop57, entre d’altres.

Mor l’historiador Antoni Saumell L’historiador Antoni Saumell, va morir el passat mes de desembre a causa d’una malaltia degenerativa que se li havia començat a manifestar fa dos anys. Professor de la universitat Pompeu Fabra i membre de la secció d’història de l’Institut d’Estudis Penedesencs, estava considerat un dels grans especialistes del cooperativisme vitivinícola de Catalunya.

A més, era membre del jurat del Premi i Beca de Recerca Història dels Premis Llavor de Lletres, que va contribuir a consolidar. La seva activitat com a historiador es va orientar cap a l’estudi de la vitivinicultura i el cooperativisme agrari del segle XX, Núm.

284

aspectes sobre els quals va publicar dos llibres bàsics d’aquest àmbit: Viticultura i associacionisme a Catalunya: els cellers cooperatius dels Penedès (1900-1936) i La Cooperativa Agrícola i Caixa Agrària de Llorenç del Penedès. L’associacionisme agrari al Baix Penedès a principis del segle XX. Va participar en nombrosos congressos, seminaris i col·loquis d’història, i va escriure diversos articles en revistes especialitzades.

Saumell col·laborava amb la Fundació Roca i Galès com a membre del consell assessor de la col·lecció de biografies “Cooperativistes Catalans”.

Presentació de “Biografies” El 13 de gener va tenir lloc la presentació del tercer volum de la col·lecció Cooperativistes Catalans, dedicat a Josep Lladó i Quintana, del professor Josep Casanovas.

L’acte es va dur a terme a l’Ajuntament de Manlleu i fou conduït per Joaquim Alvareda, professor de la Universitat Pompeu Fabra.

Noticiari 7

Premis Caixa Popular Caixa Popular ha concedit els Premis a la Gestió Innovadora en Cooperatives i Sals. El primer premi ha estat per la cooperativa Col·legi Hermes, per un projecte educatiu que complementa l’ensenyament reglat amb formació específica, destinada a reforçar les capacitats professionals dels alumnes.

El segon premi ha correspost a Coim, de Moixent, per la creació de processos de gestió interna i externa de la innovació, que han permès una

millora de la seva situació competitiva al mercat.

Finalment, s’ha concedit un tercer premi a La Mediterrània, de L’Olleria, pel reposicionament de les seva línia de productes en un segment del mercat més exigent.

Amb la convocatòria d’aquests premis, Caixa Popular vol impulsar les innovacions en la gestió empresarial, sobretot aquells que contribueixin a millorar la posició competitiva de l’empresa al mercat.

S’obre l’envasadora d’Acomont Acomont, que agrupa sis societats agrícoles i cooperatives del Montsià i el Baix Ebre, ja ha posat en marxa la nova planta envasadora que permetrà la comercialització i la distribució conjunta d’oli. Les cooperatives de Godall, la Galera, Mas de Barberans, Ulldecona, Sant Gregori de Santa Bàrbara i l’Olivarera del Baix Ebre de Camarles representen més de mil socis que anualment pro-

dueixen 3,5 milions de litres d’oli, encara que enguany la collita ha estat menor a causa de la sequera. Cada soci aporta uns quatre mil euros per tal de finançar les noves instal·lacions.

El conseller d’Agricultura fou qui va inaugurar, el passat mes de desembre, la planta envasadora, l’agrobotiga i la I mostra d’oli d’oliva Acomont.

Premis Solidaritat 2005

Els premis Solidaritat 2005, atorgats per l’Institut de Drets Humans de Catalunya des de 1987,

reconeixen persones o institucions de Catalunya que destaquin per la lluita en defensa dels drets humans.

Enguany, han estat guardonats la Fundació Marianao, de Sant Boi de Llobregat, i Pallassos sense Fronteres.

També s’ha atorgat una Menció Especial Mitjans de Comunicació al programa Superant obstacles de Catalunya Ràdio.

La Equitativa dóna els llibres Arturo Díaz del Real, últim president de l’antiga cooperativa La Equitativa de Palamós, ha fet donació al Servei d’Arxiu Municipal de la vila d’un dels llibres d’actes i d’onze monedes de metall i de cartó de la cooperativa.

Aquest llibre recull les actes del període comprès entre 1963 i 1988 i és l’únic exemplar de les seves característiques que s’ha pogut localitzar fins al moment.

L’alcaldessa, Maria Teresa Ferrés, durant el

transcurs de l’acte de donació, va mostrar aquesta actuació d’Arturo Díaz com a acte de civisme i de respecte pels llegats culturals.

Com a pas previ a la liquidació de La Equitativa, aquesta societat va donar a l’Arxiu Municipal el fons documental de la cooperativa l’any 1990, en el marc d’un acord entre l’Ajuntament i l’entitat, que va culminar amb el traspàs del patrimoni de La Equitativa al municipi.

Romanico Esencia 2005 L’oli verge extra Mussefres que produeix la cooperativa agrícola de la Serra d’Almos (Ribera d’Ebre), acollit a la DO Siurana, va obtenir el primer premi en el concurs Románico Esencia que convoca anualment la cooperativa de segon grau Agrolés, de les Borges Blanques. És la tercera vegada de les vuit que s’ha convocat que la cooperativa de la Serra d’Almos es fa amb el guardó, que ja va rebre els anys 1999 i 2000.

El concurs Románico Esencia té per objectiu reconèixer la tasca de les persones i entitats que elaboren olis verge extra d’oliva arbequina i s’esforcen per a millorar-ne la qualitat.

L’Ònix, de la Vinícola del Priorat (Gratallops, Priorat), fou finalista d’aquesta edició del Románico Esencia juntament amb els verges extres de les cooperatives d’Alforja (Baix Camp), el Soleràs (les Garrigues) i el Molí dels Aubals d’Agrolés (les Garrigues).

Núm.

284

8 Noticiari

Lliurament del XIV premi Jacint Dunyó

La revolució social que esclatà seguint el fracàs de la insurrecció militar del 18 de juliol de 1936 inaugurà un període d’inseguretat per al moviment cooperatiu català.

Aquest és el tema del guanyador del XIV premi periodístic Jacint Dunyó d’article sobre cooperativisme d’enguany, que va ser lliurat el passat 15 de desembre al vespre a la sala d’actes de la Fundació Roca i Galès.

Núm.

284

L’acte presentat per Joan Josep Gonzàlez, president de la Fundació Roca i Galès, consistí en una conferència a càrrec de Jordi Margarit, president de la cooperativa de serveis radiofònics Ràdio Associació de Catalunya, Sccl entorn la història i vicissituds d’aquesta emissora de ràdio, sobretot durant els anys del franquisme i la seva recuperació al llarg de la transició democràtica. Donada la riquesa de contingut d’aquesta conferència titulada “Ràdio Associació, una cooperativa de servei”, el consell de redacció de Cooperació Catalana, va decidir que properament en publicarà un resum en forma d’article.

Després de la conferència la senyora Núria Esteve, membre del Jurat del premi i del patronat de la Fundació va llegir el veredicte del premi que atorgava 650 euros a l’article guanyador titulat Cooperativisme revolucionari: la Unió de Joventuts Cooperatistes de Catalun-

ya, escrit per l’historiador escocès Jason Garner; i 300 euros al també historiador Martí Checa pel seu article Cooperativisme, catòlics i habitatge durant el franquisme, tres exemples, que el jurat declarà segon premi.

Finalment es brindà amb cava cooperatiu per l’èxit d’aquesta convocatòria, amb la presencia també d’altres participants al premi.

Cooperatives de Catalunya 9

www.cooperativescatalunya.coop: Un canal per a les cooperatives

L’observatori del Cooperativisme de Catalunya té, entre altres finalitats, ser un canal comunicació de les activitats de les cooperatives catalanes. És per això que en l’apartat de notícies del web de l’Observatori, totes aquelles que fan referència a aspectes derivats de l’activitat de les organitzacions cooperativistes hi tenen un paper destacat.

Per tant l’Observatori del Cooperativisme ofereix la seva pantalla de difusió a totes aquelles cooperatives que, independentment de la seva mida, volen comunicar i donar a conèixer, perquè entenem que aquesta difusió és en si mateixa una promoció del cooperativisme. Per aquelles cooperatives que disposen d’una base de dades de comunicació pròpia, l’Observatori pot ser una opció a incorporar, i per les que no en disposen, l’Observatori es pot convertir en el seu canal. Us recordem que en el primer any l’Observatori va rebre més de 12.000 visites.

Si ens voleu fer arribar alguna notícia o comunicació les podeu adreçar a ccc@cooperativescatalunya.coop.

En aquesta línia hi tenen cabuda des de notícies de caire corporatiu com pot ser el rebre un premi o reconeixement, les de base econòmica com l’augment de les exportacions o les inversions en un àmbit específic, l’obertura de noves línies de negoci o de delegacions, el llançament d’un nou producte o servei, les accions d’intercooperació, el desenvolupament d’activitats socials i les vinculades a la implicació de la cooperativa en el seu entorn local...

Segona convocatòria per participar al programa RSE.COOP Un total de 20 cooperatives seran seleccionades, en aquesta segona convocatòria, per a participar al programa RSE.COOP, que els permetrà integrar en la seva organització, un model de gestió responsable amb l’entorn i les persones que vol reforçar els principis que ja regeixen la formula cooperativa.

social empresarial en el món cooperatiu, s’obrirà el proper dia 16 de gener amb la publicació de les bases reguladores de participació a la pàgina web del mateix programa.

La segona convocatòria per participar en aquest programa pilot, d’implantació de la responsabilitat

Més informació: www.cooperativescatalunya.coop/rse.coop

El termini de presentació de sol·licituds acabarà el dia 15 de febrer a les 14:00h.

Núm.

284

10 Les nostres cooperatives

Tundra, cooperativisme per a l’atenció i l’ocupació de persones disminuïdes

Tundra és una cooperativa sense afany de lucre, fundada a l’any 1981, per a la integració de persones amb disminució psíquica en el món sòcio-laboral a través de la jardineria. Per a realitzar aquesta tasca disposa d’un Centre Especial de Treball amb monitors i tècnics especialitzats en jardineria, així com d’un servei complementari d’ajustament personal i social amb psicòleg, assistent social i monitor de suport.

T

undra és una cooperativa de serveis fundada a Barcelona el 20 de novembre de 1981 per un grup de pares i mares per integrar en el món laboral els seus fills, amb disminució psíquica. Aquestes persones han estat formades per al desenvolupament de treballs de jardineria en l’Escola Viver Castell de Sant Foix, de l’Institut Municipal d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, situada a Santa Maria de Martorelles (el Vallès Oriental).

Núm.

284

Estem davant d’una empresa cooperativa sense ànim de lucre, que compta amb la qualificació de favorable per part del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, i que, per la seva finalitat social, està reconeguda com a fiscalment protegida pel Ministeri d’Economia i Hisenda. D’altra banda, el 1985, va ser designada com a Centro Especial de Empleo pel Ministeri de Treball i Seguretat Social i, el 1993, com a Centre Especial de Treball per la Generalitat de Catalunya.

A més a més, des de 1990, també consta en el Registre d’Entitats, Serveis i Establiments Socials, concretament, en les seccions de Serveis de Suport i Serveis Complementaris d’Ajustament Personal i Social. Per desenvolupar les activitats de jardineria, Tundra manté un conveni de col·laboració amb l’Escola Viver Castell de Sant Foix, perquè els joves que s’hi formen puguin acudir a realitzar pràctiques sempre que tinguin places disponibles.

Les nostres cooperatives 11

Crear llocs de treball per a persones amb disminució Des dels seus orígens i fins ara, l’objectiu principal de Tundra és la creació de llocs de treball en l’àmbit de la jardineria per a persones amb disminució psíquica, perquè puguin treballar com a ajudants o com a peons, segons les possibilitats de cada persona, sempre sota la supervisió i l’acompanyament d’uns monitors encarregats. A més, la cooperativa es va plantejar des del primer moment cobrir totes les necessitats reals i potencials de les persones discapacitades, com ara: l’estructuració de la pròpia personalitat, les rehabilitacions específiques, l’educació de l’oci o l’accés a l’habitatge.

La cooperativa treballa perquè les persones discapacitades que ocupa se sentin útils a la societat i que aquesta vegi les seves activitats com una cosa molt vàlida.

Aquest objectiu es duu a terme mitjançant la realització d’un treball digne que sempre inclou una certa responsabilitat i compta amb l’ajut de la resta del personal de l’empresa. Tot, per a que les persones disminuïdes rebin els beneficis econòmics i socials de la realització d’un treball.

També tenen en compte el suport per a l’adaptació i la convivència de la persona amb disminució amb el grup, sempre a partir de la tasca del monitor i el foment del treball, la qual cosa facilita l’adquisició d’aptituds i habilitats. Cal destacar que mitjançant les feines que realitzen, la majoria dels casos en contacte amb el públic, s’estableix una interacció que es considerada molt útil, tant per a la persona discapacitada com per a les persones amb que interactuen.

Segons el gerent i director de la cooperativa, Felip Adrià, per dur a terme aquesta sèrie d’objectius, que impliquen un ampli contingut social, l’estratègia adoptada per la cooperativa es basa en dos factors

fonamentals: la minimització del risc empresarial i la diversificació, sempre i quan sigui possible, de les activitats econòmiques, així com l’optimització dels recursos econòmics. Amb aquest plantejament es pretén aconseguir la millora de les condicions de vida i treball de les persones disminuïdes, donar un bon servei als clients, ajudar al manteniment i la conservació del medi ambient i incrementar els llocs de treball de la cooperativa.

Un equip ben atès Tundra es va posar en funcionament l’any 1982 amb cinc nois i dos monitors. Actualment, la plantilla està formada per un gerent, una directora tècnica, un responsable de la botiga, quatre encarregats, una psicòloga, un assistent social, una monitora de suport i vint jardiners amb el certificat de disminució psíquica. Tot el personal de l’empresa cooperativa, 30 persones, està afiliat a la Seguretat Social i es regeix pel conveni de Centres Especials de Treball de Catalunya.

L’acció formativa que realitzen els monitors consisteix en la integració del personal en l’ofici de la jardineria, que designen les persones més aptes per als treballs de més categoria laboral i especialitzats.

D’aquesta manera, actualment, sis persones tenen la categoria d’ajudants i la resta treballen com a peons. Tots els treballadors disminuïts disposen d’una psicòloga i un assistent social contractats per la cooperativa i que juntament amb una monitora de suport col·laboren a millorar els aspectes laborals, socials i psicològics.

A més a més, l’empresa compta amb un Servei de Prevenció i Riscos Laborals que han contractat a la Mútua d’Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social, per garantir el correcte desenvolupament de la realitza-

ció dels treballadors que hi tenen contractats. D’altra banda, pel que fa al material de treball, Tundra compta amb quatre furgonetes mixtes per a la realització dels desplaçaments dels treballadors i la maquinària necessària per a cadascuna de les feines contractades, com ara: tallagespes, desbrossadores o motoserres.

Des d’un primer moment, Tundra va decidir enfocar les activitats en l’àmbit de la jardineria i d’una manera progressiva ha anat ampliant els serveis en aquest àmbit a través del manteniment i la realització de parcs i jardins així com la comercialització i la venda de plantes i articles de jardineria. Gradualment la cooperativa ha anat adquirint una gran experiència que es reflecteix en l’èxit i el creixement de l’empresa, i en l’estreta col·laboració que manté amb diverses empreses i institucions públiques.

Tota mena de projectes de jardineria Actualment, les diferents tipologies d’activitats que realitza Tundra van des dels grans i els petits manteniments d’interior i exterior, fins a les actuacions en obres noves, sense oblidar el manteniment i la gestió de la botiga.

Els grans manteniments fan referència als parcs i els jardins que necessiten una presència més o menys constant d’equips de jardineria. Ara per ara aquesta activitat la realitzen dues persones encarregades i sis persones disminuïdes.

Els treballs poden arribar a ser molt diversos, com ara: la neteja general, la sega i el sembrat de la gespa, l’aportació d’adobs, l’eliminació d’herbes, la neteja de jardineres i plantes, el rec...

Les instal·lacions de Televisió de Catalunya, de la Fundació ESADE a Barcelona i a Sant Cugat o del Centre Tecnològic del Prat de LloNúm.

284

12 Les nostres cooperatives

manteniments a Tundra són: el Campus de Bellvitge de la Universitat de Barcelona, el Centre de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya, les oficines amb jardí de la Tresoreria de la Seguretat Social, Enciclopèdia Catalana, diverses comunitats de propietaris de Barcelona, el Patronat Municipal de l’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, algunes de les oficines de la Caixa de Pensions, entre d’altres.

Pel que fa a les feines dedicades a l’obra nova, que consisteixen en dissenyar i realitzar espais d’enjardinament, tant d’interior com d’exterior de terrasses i jardins, compten amb un equip format per un encarregat i dues persones disminuïdes, tot i que segons l’època de l’any reben l’ajut de la resta d’equips.

Una botiga especialitzada

bregat de Caixa Catalunya, són algunes de les organitzacions que atén la cooperativa.

Pel que fa als petits manteniments, Tundra agrupa una sèrie de feines de jardineria que realitzen a empreses, institucions i particulars, que es caracteritzen pel temps que s’hi dedica i la periodicitat, que solen ser molt més reduïts. En definitiva, es tracta del manteniment de plantes d’interior i de jardins.

Per dur a terme aquesta activitat disposen d’un equip format per un encarregat i set persones disminuïNúm.

284

des que tenen l’ajut d’un dels equips de grans manteniments una o dues vegades per setmana, al qual la seva feina no ocupa tota la setmana. També disposen de la dedicació de tres persones disminuïdes, que pel seu nivell poden realitzar feines en solitari amb una petita supervisió setmanal. Per a la realització de tasques de petits manteniments també disposen de personal que eventualment col·labora amb la Diputació de Barcelona.

Alguns exemples d’empreses i institucions que han confiat petits

La façana més visible de la cooperativa, però, es troba a la botiga situada al carrer del secretari Coloma, número 56, de Barcelona (telèfons: 932136030 i 932108002), des d’on es comercialitzen tot tipus de plantes d’interior i exterior, flors i rams, terres i adobs, testos i jardineres, productes químics, eines i materials de jardineria. D’altra banda, des de la botiga també s’atenen i es realitzen manteniments de petites comunitats de propietaris del barri.

La botiga de Tundra és un espai de 150 metres quadrats on també s’ubica la seu social de la cooperativa i el Servei Complementari d’Ajustament Personal i Social. En aquest espai treballen una persona encarregada i tres persones disminuïdes i, de manera voluntària, també hi col·laboren els familiars, que són els socis de la cooperativa.

Francesc Vila

Les nostres cooperatives 13

Cooperació Catalana

Índex per matèries Gener 2005 a desembre 2005 Matèria Títol

Autor

Cooperació Catalana Núm.➫Secció

Santesmases Ollé, Josep

281➫BIOGRAFIES DE COOPERATIVISTES

Pàg.

Biografies de cooperativistes Josep M. Rendé i Ventosa, primer volum de la Col·lecció Cooperativistes Catalans

27

Cooperativisme Boom cooperativista a Veneçuela.

Altarriba, Laia

282➫ECONOMIA SOCIAL

14-16

Dones i cooperativisme: una qüestió d’actualitat.

Antònia Ribas Bonet

275➫COOPERATIVISME

17-19

Montegut Salla, Yolanda

274➫XIII PREMI JACINT DUNYÓ

16-19

Badalló Cabut, Àngel

276➫COOPERATIVISME

La Cooperativa d’Arquitectes Jordi Capell, pionera a oferir productes i serveis professionals.

Vila Femenia, Francesc

279➫LES NOSTRES COOPERATIVES

11-14

Músics de Girona i Músics de Catalunya, la innovació cooperativa

Vila Femenia, Francesc

281➫LES NOSTRES COOPERATIVES

11-13

Intersport. Una gran xarxa cooperativa.

Vila Femenia, Francesc

282➫LES NOSTRES COOPERATIVES

9-11

Cooperativisme agrari Anàlisi de l’estructura organitzativa i estratègia cooperativa de les cooperatives productores d’oli de Lleida.

Cooperativisme de consum Celebració del centenari de la cooperativa l’Amistat de Calella.

18

Cooperativisme de ser veis

Cooperativisme de tr eball associat El treball artesà d’una carrosseria

Llorca, Robert

278➫LES NOSTRES COOPERATIVES

11-13

Ambulàncies La Pau, quan el temps és vida.

Vila Femenia, Francesc

275➫LES NOSTRES COOPERATIVES

9-11

Aiguasol Enginyeria, el referent cooperatiu en el sector de l’energia solar tèrmica.

Vila Femenia, Francesc

276➫LES NOSTRES COOPERATIVES

11-13

L’Escola de Música del Palau, una experiència innovadora.

Vila Femenia, Francesc

277➫LES NOSTRES COOPERATIVES

10-12

Checa Artasu, Martí

283➫ XIV PREMI JACINT DUNYÓ

18-21

Cooperativisme d’habitatges Cooperativisme, catòlics i habitatge durant el franquisme, tres exemples.

Cooperativisme d’iniciativa social Eduvic: Educació i integració social per a adolescents i joves. Vila Femenia, Francesc

273➫LES NOSTRES COOPERATIVES

9-11

Coinre, una cooperativa compromesa, al servei de les persones amb discapacitats

Vila Femenia, Francesc

280➫LES NOSTRES COOPERATIVES

10-12

Emprenedors, economia social i democràcia econòmica

Cabezuelo, José Juan

279➫CIRIEC

Lliurament del XIII Premi Jacint Dunyó

Cooperació Catalana

273➫XIII PREMI JACINT DUNYÓ

Presentació de la primera biografia de la Col·lecció Cooperativistes Catalans

Cooperació Catalana

274➫BIOGRAFIES

Cròniques d’actes Veredicte del Jurat del IX Premi Jacint Dunyó d’articles periodístics sobre cooperativisme.

282➫IX PREMI JACINT DUNYÓ

20 23-25 12 20-21 Núm.

284

14 Índex

Matèria Títol

Autor

Cooperació Catalana Núm.➫Secció

Acte de lliurament del IX Premi Albert Pérez-Bastardas d’articles de media ambient

Giner Camprubí, Agnès

279➫IX PREMI APB

Un nou volum de la Col·lecció Cooperativistes Catalans, de la Fundació Roca i Galès.

Hernández Benavente, Santos

276➫BIOGRAFIES

22-23

Sistemes sanitaris i economia social

Hernández Benavente, Santos

277➫ECONOMIA SOCIAL

16-17

Cooperatives de Catalunya

283➫COOPERATIVES DE CATALUNYA

Pàg.

22

Desenvolupament local Expansió del programa Local coop

10

Editorial Societat sostenible

273➫EDITORIAL

5

Cooperativistes Catalans

274➫EDITORIAL

5

Quan el temps és vida

275➫EDITORIAL

5

Tecnologia cooperativa

276➫EDITORIAL

5

Dia de la ràdio en català

277➫EDITORIAL

5

Camins de Collserola

278➫EDITORIAL

5

Uce: finançament a debat

279➫EDITORIAL

5

Els camins del finançament cooperatiu

280➫EDITORIAL

5

A ritme cooperatiu

281➫EDITORIAL

5

Experiències estimulants

282➫EDITORIAL

5

Consum cooperatiu

283➫EDITORIAL

5

Entr evista Pere Ferré, gerent de Coselva

Giménez Capdevila, Carme

273➫ENTREVISTA

17-18

Andreu Corominas, president de la Fundació La Tutela

Giménez Capdevila, Carme

274➫ENTREVISTA

13-15

Joan Josep Gonzàlez, president de la Fundació Roca i Galès

Giménez Capdevila, Carme

275➫ENTREVISTA

12-14

Salvador Milà, Conseller de Medi Ambient i Habitatge

Busquets, Josep; Giménez, Carme

276➫ENTREVISTA

14-17

Ignasi casals, president de la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya.

Giménez Capdevila, Carme

277➫ENTREVISTA

13-15

María Luisa Marín, presidenta de l’Associació Rauxa.

Giménez Capdevila, Carme

278➫ENTREVISTA

15-17

Jordi Romero-Lengua, guanyador del IX Premi Albert Pérez-Basdtrdas.

Vila Femenia, Francesc

278➫ENTREVISTA

18-19

Francesc Ferrer Gironès, historiador i periodista

Cooperació Catalana

279➫ENTREVISTA

19-21

Agustí Colomines, director d’Unescocat.

Giménez Capdevila, Carme

280➫ENTREVISTA

16-18

Carlos Molina, Superintendent Nacional de Cooperatives de Veneçuela-

Altarriba, Laia

282➫ECONOMIA SOCIAL

Jason Garner, historiador, guanyador del XIV Premi Jacint Dunyó

Vila Femenia, Francesc

283➫XIV PREMI JACINT DUNYÓ

17 16-17

Entr evista br eu Sérgio Silvio Maurer, cooperativista brasileny

273➫TORNAVEU

4

Anna Sala, dissenyadora

274➫TORNAVEU

4

Albert Carreras Ballart, historiador

275➫TORNAVEU

4

Pere Audi Ferrer, professor.

276➫TORNAVEU

4

Mireia Sevillano i Bustins, técnica en comunicació.

277➫TORNAVEU

4

Margarida González Betlinski, professora

278➫TORNAVEU

4

Joaquim Romeu Baulenas, tècnic de selecció

279➫TORNAVEU

4

Ivan Fox, actor

280➫TORNAVEU

4

Rubén Villa Benayas, president de la UCMTA

281➫TORNAVEU

4

Esteve Puigferrat Aguilar, cooperativista jubilat

282➫TORNAVEU

4

Maria Lluïsa Navarro Revert, professora mercatil i economista

283➫TORNAVEU

4

Finançament cooperatiu 279➫XX JORNADES SOBRE COOPERATIVISME

15

Jornades sobre finançament cooperatiu

Programa: “El finançament cooperatiu” Fernández, Ma. Amor

280➫XX JORNADES SOBRE COOPERATIVISME

13-15

Una visió global del nostre finançament cooperatiu

Oliveres Boadella, Arcadi

279➫XX JORNADES SOBRE COOPERATIVISME

18

Núm.

284

Índex 15

Matèria Títol

Autor

Cooperació Catalana Núm.➫Secció

Les seccions de crèdit a Catalunya

Parcerisa Casals, Josep

279➫XX JORNADES SOBRE COOPERATIVISME

16

Nous camins per al finançament cooperatiu

Pujol Moix, Jordi

279➫XX JORNADES SOBRE COOPERATIVISME

17

Pàg.

Fòrums Fòrums socials Els aplecs de Porto Alegre i, al fons, Davos.

Hernández Benavente, Santos

275➫ECONOMIA SOCIAL

15-20

FSMed. Un pont invisible travessa el Mediterrani.

García Jané, Jordi

279➫ECONOMIA SOCIAL

26-28

Vila Femenia, Francesc

274➫LES NOSTRES COOPERATIVES

Operare Cum

Fanlo i Malagarriga, Carles

273➫XIII PREMI JACINT DUNYÓ

Cooperativisme revolucionari: La Unió de Joventuts Cooperatistes de Catalunya.

Garner, Jason

282➫X PREMI JACINT DUNYÓ

20-24

Miquel mestre Avinyó, un líder del cooperativisme

Suñé Morales, Jordi

277➫HISTÒRIA DEL COOPERATIVISME

18-19

273➫ÍNDEX

13-16

Grup Grup Empr esarial Cooperatiu Clade, el primer grup cooperatiu català

9-12

Història del cooperativisme 19-22

Índex matèries Índex per matèries. Gener 2004 a desembre 2004

Internet Internet Radiografia dels socis de les cooperatives

Confederació de Cooperatives

273➫OBSERVATORI DEL COOPERATIVISME

8

El cooperativisme en clau federativa

Confederació de Cooperatives

274➫OBSERVATORI DEL COOPERATIVISME

8

L’Observatori evoluciona cap a la retroalimentació.

Confederació de Cooperatives

275➫OBSERVATORI DEL COOPERATIVISME

8

El mes de maig, fins a quatre noves seccions

Confederació de Cooperatives

276➫OBSERVATORI DEL COOPERATIVISME

10

El primer any de l’Observatori del Cooperativisme de Catalunya

Confederació de Cooperatives

280➫OBSERVATORI DEL COOPERATIVISME

Guia per lluitar contra l’spam

Ma. Lluïsa Navarro Revert

283➫GESTIÓ D’EMPRESA COOPERATIVA

14-15

283➫LES NOSTRES COOPERATIVES

11-13

Xarxa Sense Fils, la transformació de les comunicacions locals. Vila Femenia, Francesc

9

Legislació cooperatives La Llei de protecció de dades de caràcter personal (I)

Navarro, Ma. Lluïsa

281➫GESTIÓ D’EMPRESA COOPERATIVA

14

La Llei de protecció de dades de caràcter personal (i II)

Navarro Revert, Ma. Lluïsa

282➫GESTIÓ D’EMPRESA COOPERATIVA

12-13

L’educació ambiental en xarxa. Estudi prospectiu d’onxe projectes catalans

castelltort, Alba; Navarro,

274➫MEDI AMBIENT

24-25

L’agenda 21 de Barcelona, una eina per a l’acció

Castiella, Txema

273➫MEDI AMBIENT

23-25

Les trobades d’associacions d’educadors ambientals

García Pastor, Júlia

275➫MEDI AMBIENT

20-23

Camins de Collserola

Hernández Fox, Ivan

278➫IX PREMI APB

20-23

El repte de la sostenibilitat no passa tant sols pel poder públic Jansà Bairaguet, Albert

283➫IX PREMI APB

23-25

Els reptes ambientals del nou estatut

Puy, Jordi

281➫IX PREMI APB

20-24

A propòsit de la lentitud. Reflexions pausades sobre els moviments Slow Food i Citta Slow

Romero-Lengua, Jordi

277➫IX PREMI APB

21-23

L’Obaga del Pahí.

Sánchez i Moragues, Josep

280➫IX PREMI APB

19-23

Medi ambient

Opinió Cooperativisme versus cooperació

Belis Peiró, Germinal

276➫XIII PREMI JACINT DUNYÓ

19-21

Els pals de paller (1)

Belis i Peiró, Germinal

281➫COL·LABORACIÓ

16-18

Els pals de paller (i II)

Belis i Peiró, Germinal

282➫COL·LABORACIÓ

18-19

Aquest amable racó nostre

Hernández Benavente, Santos

273➫PENSEM-HI

26

Excedents i sobrants

Hernández Benavente, Santos

275➫PENSEM-HI

26

Feina d’equip, i altres coses.

Hernández Benavente, Santos

276➫PENSEM-HI

25

No hi ha manera

Hernández Benavente, Santos

277➫PENSEM-HI

25

Gent que escriu bé

Hernández Benavente, Santos

278➫PENSEM-HI

25

Mestre Coromines.

Hernández Benavente, Santos

279➫PENSEM-HI

29

Sí, el finançament cooperatiu

Hernández Benavente, Santos

280➫PENSEM-HI

25 Núm.

284

16 Índex

Matèria Títol

Autor

Cooperació Catalana Núm.➫Secció

Si més no, sembla que units.

Hernández Benavente, Santos

281➫PENSEM-HI

Coses de Finlàndia (I)

Hernández Benavente, Santos

282➫PENSEM-HI

26

Coses de Finlàndia (i II)

Hernández Benavente, Santos

283 PENSEM-HI

26

Pàg.

25

El nostre gran museu.

Hernàndez Benavente, Santos

274➫PENSEM-HI

26

L’esperit invisible del japó

Puigferrat Aguilar, Esteve

278➫OPINIÓ

10

Assemblees Generals. El missatge d’en Ferré.

Vigo i Trulls, Benet

277➫OPINIÓ

24

Un altre món és possible i necessary

Vigo i Trulls, Benet

278➫OPINIÓ

10

Responabilitat social Rse.coop, la responsabilitat social de les empreses de l’economia cooperativa

Confederació de Cooperatives

278➫COOPERATIVES DE CATALUNYA

9

18 cooperatives per al programa RSE.COOP

Confederació de Cooperatives

281➫COOPERATIVES DE CATALUNYA

10

Col·lecció Cooperativistes Catalans

Duch, Montserrat

283➫RESSENYA

22

Els llibres de text de la Universitat d’Àvila

Hernández Benavente, Santos

274➫RESSENYA

22-23

“El Porvenir” 1916-1936 Vint anys de cooperativisme obrer a Falset.

Puigferrat Aguilar, Esteve

275➫RESSENYA

25

Cuadernos mujer y cooperativismo

Dunyó Esteve, Elisenda

273➫RETALLS

27

The Atlantic Co-operator

Dunyó Esteve, Elisenda

273➫RETALLS

27

Cooperatives de Treball

Dunyó Esteve, Elisenda

273➫RETALLS

27

Nexe Courrier

Dunyó Esteve, Elisenda Dunyó Esteve, Elisenda

274➫RETALLS 274➫RETALLS

27 IRU 27

El Nexo

Dunyó Esteve, Elisenda

274➫RETALLS

27

Compartir

Dunyó Esteve, Elisenda

275➫RETALLS

27

Revista vasca de economía social

Dunyó Esteve, Elisenda

275➫RETALLS

27

CPV Butlletí. Revista Informativa de la Cooperativa Plana de Vic.

Dunyó Esteve, Elisenda

276➫RETALLS

27

Notícias de la Economía Pública Social y Cooperativa

Dunyó Esteve, Elisenda

276➫RETALLS

27

El Observatorio

Dunyó Esteve, Elisenda

277➫RETALLS

27

Novagestió

Dunyó Esteve, Elisenda

277➫RETALLS

27

Feiraco

Dunyó Esteve, Elisenda

277➫RETALLS

27

TU Lankide

Dunyó Esteve, Elisenda

278➫RETALLS

27

Unircoop

Dunyó Esteve, Elisenda

278➫RETALLS

27

Agrolés.

Dunyó Esteve, Elisenda

279➫RETALLS

31

Journal of Co-operative Studies. Núm. 1. Abril 2005.

Dunyó Esteve, Elisenda

279➫RETALLS

31

Vida Cooperativa, núm. 264. Maig 2005.

Dunyó Esteve, Elisenda

279➫RETALLS

31

Koop. Núm. 24. Juny 2005

Dunyó Esteve, Elisenda

280➫RETALLS

27

Espai Cooperatiu. Núm. 160. Juliol-agost 2005.

Dunyó Esteve, Elisenda

280➫RETALLS

27

RECMA. Núm. 297. Juliol 2005.

Dunyó Esteve, Elisenda

280➫RETALLS

27

Agroactivitat. Núm. 22. Setembre-octubre 2005.

Dunyó Esteve, Elisenda

281➫RETALLS

28

Colombia Cooperativa. Núm. 82. Juliol-setembre 2005.

Dunyó Esteve, Elisenda

281➫RETALLS

28

El Nexo. Núm. 73. Setembre 2005.

Dunyó Esteve, Elisenda

281➫RETALLS

28

Annals of Public and Cooperative Economics.

Núm. 3. Setembre 2005.

Dunyó Esteve, Elisenda

282➫RETALLS

27

Economia Social Andaluza. Núm. 50. Juliol-Agost, 2005

Dunyó Esteve, Elisenda

282➫RETALLS

27

Banca Cooperativa. Núm. 34. Setembre 2005.

Dunyó Esteve, Elisenda

283➫RETALLS

27

Le Cooperateur. Núm. 5. Octubre 2005.

Dunyó Esteve, Elisenda

283➫RETALLS

27

La Terra. Novembre 2005.

Dunyó Esteve, Elisenda

283➫RETALLS

27

Ressenya llibres llibres

Ressenya r evistes

Núm.

284

Economia social 17

Raons i aspiracions dels Fòrums Socials

ROSANE VARGAS-SINTRAJUFE

Des de la primera edició del Fòrum Social Mundial de Porto Alegre, els fòrums han esdevingut una realitat estimulant per a molts ciutadans d’arreu del món.

Hem pogut veure-ho amb satisfacció i valorar-ho esperançadament per a la humanitat. Molts ho veiem com a signe d’uns nous temps. Les raons de base que ho justifiquen són tan simples com ho són les aspiracions: milions i milions de persones no compten, són marginades i excloses, i això és senzillament intolerable. Ha de canviar.

No ens podem permetre haver entrat al segle XXI i considerar que han de resignar-se, que això és inevitable i que en el millor dels casos han d’esperar. Esperar què?.

No hi ha excusa, el clam és nítid: un altre món ha de ser possible.

E

ls fòrums pretenen, segons els seus impulsors, difondre idees i propostes per a ser escoltades i contrastades, invitant a la ciutadania a ser emissors i receptors, a pensar i repensar sobre moltes de les qüestions que ens preocupen, i de les que potencialment les majories i minories que no tenen veu han d’estarhi interessats. Voldria incloure en la formulació fòrum, tot aquell encontre que hi ha voluntat expressa d’influir amb la divulgació d’idees

i propostes, per a millorar substancialment les condicions existencials de totes les persones, per ara i pel futur. Invitació en donar la paraula en llibertat, sobretot a qui

la té manllevada o segrestada per a que li sigui reconeguda i escoltada. Parlar de fòrums ara, és oportú, quan encara tenim recent el Fòrum Social del Mediterrani celeNúm.

284

18 Economia social

La humanitat té necessitat de resituar-se en moltes qüestions fonamentals de la seva existència i continuïtat com a tal. La humanitat som tots els éssers humans i el medi que ens acull. El món occidental en el que vivim n’és una part, la seva visió del món és una, però no la única. Aquesta nostra visió ha evolucionat amb el temps, consolidant-se una cultura estretament lligada a un sistema econòmic que ho té tot inventariat i del que s´ens vol fer creure que el seu desplegament és inevitable i immutable –pensament únic-. La globalització neoliberal n’és l’expresió més coneguda. Sistema econòmic que pretén fer marcar el pas a tothom, centrat en l’individualisme i el benefici privat, i impulsant un creixement basat en un consum aberrant, perquè mentre es sofistiquen els productes pressionats per a consumir, mitja humanitat té dificultats extremes per sobreviure.

Creure que la cultura occidental estretament lligada amb l’estructura econòmica actual és el melic i model a seguir per a tota la humanitat, és com a mínim massa pretensiós i del tot irresponsable. Només pot sostenir-se amb la submissió, exclusió i l’exercici de la violència, si cal, institucionalitzada –tenim precedents-. Avui a la cultura occidental li correspòn mostrar-se madura en allò que la dignifica que són moltes coses, però ha de deixar el lastre acumulat, voluntariament o no, reconeguent la seva prepotència, ha de deixar de ser l´eix dominador i model universal.

Això tant en l´àmbit socio-cultural com en l´econòmic. Ha de passar de l’estadi prepotent i dominador a un altre estadi, en un nou escenari d´igualtat basat a fer creïbles els Drets humans i els “drets socials” per a tothom, valoritzant una nova ètica mundial, tal com proposen Núm.

284

alguns intel·lectuals amb gran lucidesa.

El repte del món occidental ric, de l’home i la dona d’avui, immersos en unes formes de vida, que hem anat acceptant còmodament i acríticament, i que ens venen imposades per voluntat del sistema econòmic vigent, és entès cada vegada per a més persones. Que no és sostenible ni acceptable, que cal prendre consciència d’ampliar l’horitzó del propi món personal i col·lectiu actual i sortir-nos-en de tot el que ens té atenellats i que impedeix veure més enllà. Avui no tenim excusa amb el gran desplegament de coneixements i informació que tenim al nostre abast, si volem. En aquest nou horitzó cal incloure tot allò que queda exclòs i allò que ens queda llunyà o que no es veu perquè s’amaga, però existeix, o el que es pitjor, mirem cap a l’altre costat per no veureho. En definitiva escenaris nous on hi càpiga tot i sobretot totes les persones.

Existeix una necessitat de diàleg real i planer, en llibertat. Hi ha hagut persones i col·lectius que han anat covant i experimentant, han fet possible que espais oberts a la paraula eren del tot imprescindible; els fòrums socials. Que aquests eren uns bons marcs per a la comunicació plural com la vida mateixa. Com és ben sabut, el Brasil, país on les diferències socials i econòmiques són abismals, ha estat capdavantera d’aquesta experiència oberta a la humanitat sencera. Reconeguent que cal recuperar la confiança en la riquesa humana existent i la intuïció de la necessitat d’un nou paradigma, s’han posat en marxa les diverses edicions de Porto Alegre, impulsant convocatòries a d’altres parts del món, centrant l’atenció en idees, propostes i experiències emancipadores per a les persones, sense exclusions, i oberts a la realitat social, cultural i econòmica d’avui.

ROSANE VARGAS-SINTRAJUFE

brat a Barcelona, i si no, fóra tan o més convenient i necessari de difondre’n la seva importància.

Primer món, segón, tercer i quart món, cal que persisteixin aquestes categories?. Evidentment cal eliminar la seva existència. Un món on no hi ha distàncies pel dinar i les comunicacions no ha de ser possible que les relacions socials, culturals i econòmiques s’orientin a fer un altre món més humà on hi capiguem tots?. Això ha de ser possible!

Els fòrums com espais oberts per a fer sentir veus diferents, distants, noves, creatives, amb nous referents....benvinguts siguin. Però perquè això es doni, cal que hi hagi persones convençudes, honestes i esperançades, que hi són, per anar desvetllant la consciència, tot despertant de la superficialitat i la modorra del consum banal. Per renovar una confiança a voltes perduda, en l’ésser humà amb tot el seu potencial de capacitats per a la bondat i la belles. Difícil, si, però possible també.

Les democràcies formals no poden curullar les expectatives de les necessitats expressades de pau i justí-

Economia social 19

cia, però tampoc ens en podem desentendre d’elles, ans el contrari. Cal veure’n, del sistema democràtic realment existent com a democràcia representativa que és, les limitacions calculades que ens ofereix. Cal superar-les i desenganxar-nos de donar oxigen a un sistema depredador i excloent com és el sistema econòmic vigent. Cal obrir-nos de valent i en tot el possible a la democràcia participativa. Difícil, si, però possible també, repetim.

Hem pogut ser protagonistes d’un encontre internacional a Barcelona, limitat geogràficament en un mar on les diferències són aplastants i que podem visualitzar diàriament des del sofà de casa nostra, i on s’han donat i es donen conflictes de trascendència mundial –palestino-israelià-. Ha estat, al meu entendre, una oportunitat històrica, en qualsevol cas positiva, pel que hem pogut aprendre.

Com en tot fet, hi ha un abans i un després. El Fòrum de Barcelona fou precedit per una proposta, elecció, acceptació, acollida i orga-

nització, per a la realització com a punt culminant, i passar tot seguit al balanç del que ha estat.

El Fòrum Social del Mediterrani es veié a distància com una ocasió excel·lent per a difondre i contrastar en proximitat el món creatiu i alternatiu dels moviments socials emergents de tots els països de l’àrea, creant una expectativa de moguda i dimensions considerables entre els sectors socials interessats.

La realitat ha estat bastant més modesta. Els grans i massius mitjans de comunicació locals no hi van prestar cap atenció en cap moment, ni abans ni durant ni després, llevat d’alguna excepció.

S’expressa en el justet, però, és que es podia esperar altra cosa?

Els moviments socials s’ho han de “currar”, amb els seus propis mitjans de difusió, enxarxats, economitzant recursos escassos, posanthi imaginació, i el més important, convicció. Convicció de que un altre món és possible.

La realització fou prou digna en infraestructures i amb continguts. So-

bredimensionada, això sí i massa confiada. Els moviments socials hi eren com en una fira amb certa mancança d’aquella necessària actitud humana que ho fa vibrar. L’assistència de ciutadania fou clarament modesta, sobretot en relació a les expectatives d’un inici. En una efemèride d’aquestes característiques, crec que és important en l’analisi no perdre’ns en detalls paralitzants, esperar-ne uns resultats impropis o bé tocar les campanes de l’èxit enganyós. Es pogué constatar una realitat presencial i activa, una capacitat organitzativa i un posar a prova les possiblitats i insuficiències que ens cal positivitzar per superar-les. Cada organització o moviment haurà d’analitzar i treure’n les conseqüències, destriant sobretot allò que ens apropa i enforteix. Les moltes possibilitats que ha ofert treballar en xarxa i de com ho han d’aprofitar els moviments socials n’és clau de volta a tenir molt present cara el futur.

Dins dels fòrums la veu de la cooperació sempre hi ha estat present. Existeix un treball real a donar a conèixer i divulgar les infinites possibilitats del cooperativisme. No obstant és hora de superar limitacions, la cooperació i el cooperativisme han de saltar barreres conceptuals, això és; de cooperació com a ajut al tercer món, a cooperació com a gestió econòmica-social democràtica de base.

Des del món cooperatiu hem de saber veure aquests encontres com a espais idonis per a dimensionar i situar la proposta i convicció cooperativista com a eina de transformació social.

Els Fòrums seguirà aquí i allà, arreu del món; és una necessitat.

Tenim una exigència ètica; donar resposta a una humanitat malalta, fruit dels egoismes individuals a escala mai donada. El clam és ben clar; un altre món és possible.

Josep Busquets Núm.

281

20 Gestió d’Empresa Cooperativa

Jornada sobre cooperatives: Novetats fiscals i comptables

E

l passat 25 de novembre va tenir lloc a la cooperativa d’Ivars d’Urgell la III Jornada de Cooperatives que va tractar sobre les novetats fiscals i comptables que afecten a les mateixes. L’assistència de públic va ser massiva i el debat que es va generar després de cada intervenció va ser fluid i força interessant per tots els assistents.

La jornada es va dividir en tres tallers on es van tractar temes de gran actualitat en un moment en el que s’estan produint grans canvis que afectaran tant a les empreses en general com a les cooperatives en particular.

Reforma comptable El primer taller va tractar les repercussions en les cooperatives de la reforma comptable. Els ponents van ser el Sr. Ramon Saladrigues (professor de comptabilitat de la Universitat de Lleida) i el Sr. Vicente Cebollero (Auditor i representant de l’Accid, Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció). En aquesta taula es va analitzar les implicacions del canvi d’orientació del sistema comptable en les societats.

Amb el nou marc comptable es passa d’un sistema de control (protecció patrimonial) on la informació va dirigida a propietaris i crediNúm.

284

tors, a un sistema de predicció (protecció del mercat), on la informació va dirigida a inversors i analistes. A partir del gener de 2005, els comptes consolidats de les empreses que cotitzen han d’aplicar les Normes Internacionals de Comptabilitat i les Normes Internacionals d’Informació Financera (Nic/Niif). Per contra, els comptes individuals de les empreses hauran d’adaptar-se a les normes internacionals a partir de gener de 2007. És per això, que en aquests moments s’està reformant el Codi de Comerç i la Llei de Societats Anònimes i s’han creat des de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (Icac) unes comissions d’estudi formades per experts que estan elaborant el nou Pla General de Comptabilitat. Naturalment, les cooperatives no són pas alienes a aquesta reforma que afectarà totes les empreses. Fins fa ben poc les cooperatives s’havien d’adaptar al Pgc de 1990. Amb l’Ordre Eco 3614/2003, de 16 de desembre, les cooperatives han tingut, després de 14 anys, un desenvolupament sectorial propi que garanteix una informació més fidel dels fets econòmics propis del sector cooperatiu.

El fet que aquestes normes tinguin per objectiu adaptar les normes de valoració i d’elaboració dels comptes anuals a les condiciones concretes de les societats cooperatives,

ens permet afirmar que es tracta d’unes normes obertes, que s’aniran modificant, depenent de l’evolució de les pròpies cooperatives, dels suggeriments que professionals i experts facin i sobretot, del desenvolupament i adaptació del dret comptable espanyol a la nova normativa europea.

Aspectes fiscals El segon taller, va analitzar les incidències de determinats aspectes fiscals sobre les cooperatives. Els ponents van ser el Sr. Josep Cots (Auditor-Censor Jurat de Comptes) i el Sr. Joan Josep González (Auditor-Censor Jurat de Comptes i president de la Fundació Roca Galés).

Amb l’entrada en vigor de l’ordre Eco 3614/2003, de 16 de desembre, els models de comptes que aquesta aprova s’han d’entendre d’obligat compliment per a totes les cooperatives pels exercicis iniciats a partir de l’1 de gener de 2004. L’adaptació sectorial del PGC a les empreses cooperatives ha suposat una repercussió fiscal en les mateixes. Aquest fet ha originat divergències en la interpretació de les lleis fiscals entre els gestors cooperatius i la administració pública. La problemàtica comptable/fiscal per determinar l’impost meritat i la quota a pagar, que plantegen les operacions amb socis, es basa en seguir molts cops el criteri de

Gestió d’Empresa Cooperativa 21

caixa davant el criteri del meritament. L’adaptació sectorial ha solucionat parcialment el problema mitjançant la imputació a pèrdues i guanys de l’exercici, l’estimació de la despesa de les activitats realitzades amb els socis. Pel que fa als fons propis, les diferències entre el tractament comptable i el tractament fiscal dels Fons de Reserva Obligatori, obliga a realitzar a les cooperatives ajustos extracomptables. En canvi, pel que fa referència al Fons d’Educació i Promoció Cooperativa, al considerar-lo tant la norma comptable com fiscal, com a despesa comptable, es simplifica el càlcul de l’impost sempre que la quantitat dotada estigui dins del límit establert.

Si és superior, com que no serà fiscalment deduïble, sí que serà necessari un ajustament extracomptable.

També es va posar de manifest els problemes derivats de la Sentència del Tribunal Europeu en contra de l’Estat Espanyol sobre la consideració de l’Iva en la regla de prorra-

ta en el cas de les subvenciones en immobilitzat.

Funcionament de les seccions de crèdit El tercer taller va tractar el decret 280/2003 de desplegament de la llei 6/1998 de regulació del funcionament de les seccions de crèdit de les cooperatives. Els ponents van ser el Sr. Francesc Rosa (Auditor) i el Sr. Àngel Balagué (Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. Àrea d’assessorament de les seccions de crèdit). Amb aquest decret queda complet tot el desplegament normatiu de les seccions de crèdit. Aquesta nova normativa no restringeix l’activitat que duen a terme les seccions de crèdit, però obliga a fer algun tràmit davant l’administració. Per una banda, les cooperatives que a l’entrada en vigor del decret tinguin una secció de crèdit han d’acreditar davant del registre de cooperatives el compliment dels requisits de l’article 2.1 de la norma, mitjançant una certificació del Consell Rector que s’ha

d’incorporar als estatuts de la cooperativa. Per altra banda, cal trametre al departament d’economia i finances els acords presos sobre els límits de concentració de risc amb la pròpia cooperativa i les disponibilitats líquides mínimes. D’aquesta manera, la llei introdueix un nou marc normatiu basat en el principi d’una major flexibilitat de gestió a les cooperatives que vulguin crear o mantenir una secció de crèdit, al mateix temps que per assegurar un correcte funcionament, preveu unes regles mínimes de caràcter tècnic. Concretament, l’article 5 de la llei estableix una relació mínima de recursos propis de la cooperativa respecte l’immobilitzat i un palanquejament màxim a determinar reglamentàriament i remet també al reglament, la fixació dels indicadors per al compliment del límit a la dimensió màxima de les seccions de crèdit. Finalment, l’article 7.2 de la llei preveu que per reglament es determini la concentració màxima d’operacions de risc amb els socis individuals i també els criteris per a la delimitació del concepte d’unitat de risc.

La cloenda de la jornada va ser realitzada pel president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, el Sr. Albert Folia Maestre i pel director financer de la cooperativa d’Ivars, el Sr. Josep Boqué, que van emfatitzar la importància d’aquestes trobades.

Les particularitats de les cooperatives, converteixen el sector cooperatiu en un sector diferenciat que necessita un tractament especial.

Aquesta jornada ha servit per debatre alguns aspectes comptables i fiscals que afecten a les cooperatives, aportant recomanacions al sector per tal de millorar-ne la seva gestió.

Yolanda Montegut Salla Professora de Comptabilitat de la Universitat de Lleida i Moderadora del primer Taller

Núm.

284

22 XIV Premi Jacint Dunyó - Finalista

Cooperatives de Treball Associat davant d’una Llei de Cooperatives massa uniforme

M

algrat que hem de viure dins d’uns marc legal cooperatiu en el context de una Llei de Cooperatives, diguem-ne errònia pel seu estil de “cafè per a tothom”, ens cal senyalar el trauma que tot això ha comportat per a les Cooperatives Industrials, sobretot per aquelles –les més antigues– que s’havien organitzat estatutàriament en funció del que son, o sigui dos ens -no un de sol– que guardaven o ho intentaven, un equilibri que permetia desenvolupar una indústria, forçosament immersa dins d’un context econòmicament no cooperatiu, que és el que domina el mon dels negocis de tota mena –el primer ens– i la Cooperativa com a Institució que ha de transformar els guanys obtinguts, amb prou seny per tal d’assegurar l’evolució i continuació del treball generatiu d’aquestes possibilitats, i després desenvolupar les obres socials pròpies i necessàries, conseqüents amb l’ideari d’emancipació dels obrers, l’altre dels dos ens.

Caldria aclarir que continuem lamentant-nos d’aquesta Llei massa uniforme, perquè entenem que no és pas el mateix les diferents modalitats de Cooperatives – de consum, agràries, treball associat, ensenyament i d’altres - i és ben segur de que per algunes branques, aquesta

Núm.

284

Llei ja els val, no diem que no, però creiem que per altres no és suficient, i ja fa més de vint anys que ens en venim queixant.

ratificaren la confiança al Comitè Tècnic i nomenaren la primera Junta Rectora oficial i la corresponent Comissió Inspectora de Comptes.

I no diem tot això perquè si, no ho fem en funció del que hem pogut comprovar al llarg de molt temps, a través de la història de una Cooperativa de Treball Associat, de les més antigues encara en funcionament a Catalunya i que recentment ha arribat a celebrar el seu 85è aniversari.

I no fou fruit de la casualitat el fet que donessin prioritat, com una premonició dels nostres avant passats, a la separació clara entre l’empresa com a Ens productor i generador econòmic, i la Cooperativa com a Institució, o dit d’altre manera, separar les funcions econòmiques de les socials, tal i com reflectia l’article 28 dels seus Estatuts.

Ja en els seus inicis i encara oficialment les cooperatives industrials no eren legalment reconegudes, establiren el principi dels dos ens, i el primer d’ells, la indústria mare generadora de les seves possibilitats econòmiques, era comandada per un Comitè Tècnic que ajudava a la solució dels problemes industrials, comercials i mercantils.

Més tard ja, i d’acord amb la Llei de Bases de la Cooperació, promulgada per la Generalitat de Catalunya a l’any 1934, el 17 de setembre d’aquest mateix any, i prèvia l’aprovació oficial dels primers Estatuts d’aquesta Cooperativa, aprovats oficialment amb data 21 d’agost del 1934, la primera Assemblea General de socis de la Cooperativa aprovaren formalment per unanimitat els dits primers Estatuts i a continuació

El pal de paller fonamental sobre el que pivotava tot aquest entrellat era el consell d’administració, fusió del Comitè Tècnic que dirigia l’Ens Industrial, i de la Junta Rectora que ho feia de la Cooperativa.

I tot plegat era un fruit madur del major sentit comú, doncs la indústria generadora d’economia, forçosament vivia immersa en un món capitalista 100% i es veia obligada – i avui encara més – a jugar amb les mateixes cartes per tal de desenvolupar les pertinents obres socials, tal i com les descrivien els seus propis Estatuts.

Això era al 1934, però 60 anys més tard, recordem que el Professor Sr. Guillem Crespo, ja ens va presentar el mon cooperatiu (U.C.E., agost 1993) la necessitat d’entendre l’em-

XIV Premi Jacint Dunyó - Finalista 23

presa cooperativa industrial, com una Empresa en primer lloc com un Cooperativa a continuació.

Digué que era realment important que els cooperadors, i sobretot els de treball associat prioritzessin l’empresa com a generadora de recursos, treball i guanys que després d’obtinguts aquests fruits, donar-loshi la destinació més convenient.

De tot aquest contingut, la Cooperativa referida en va fer punt de referència des de el 1934 fins al 1980, data en que la Llei de Cooperatives referida també, i un conjunt d’assessoraments molt mal orientats i una manca de conscienciació dels propis cooperadors, van optar per solucions “legals” d’atribuir tot el poder a un únic ENS i van desmuntar tot un complex equilibrat que feia possible donar solucions industrials, comercials i mercantils a un ENS productiu i generador econòmic, i solucions socials equilibrades a una Institució Cooperativa.

Els autors d’aquests primers Estatuts no eren al 1934, ni acadèmics, ni lletrats, ni tan sols universitaris, No, únicament eren obrers del ram del vidre, però proveïts d’un alt grau de sentit comú i que havien de sortir endavant en aquella aventura utòpica en que s’havien embrancat, i va-

ren comprendre ben aviat que, pesi al seu ideari cooperatiu tendint a deslliurar als obrers de la iniqua explotació de l’home per l’home, calia assegurar el treball i els seus resultats que ho permetessin, i per això era indispensable donar solucions industrials i comercials a la indústria vidriera que dirigien (el primer ENS) per poder desenvolupar després la seva dèria social a través del sistema cooperatiu (el segon ENS) mercès a les bases econòmiques generades per la indústria.

Buscaren amb afany el fer possible la premonició que anys abans havia proclamat un dels seus prohoms i fundador, quan al 1918 li digué a un company seu “Enriquet, algun dia els obrers treballaran per ells mateixos”.

Per fer-ho bo, ja establiren des de bon principi la teoria i la pràctica dels DOS ENS, donant prioritat a la indústria facilitant-li solucions industrials, comercials, tècniques i mercantils, convençuts com estaven de que el que cala garantir era “la mare dels ous”, que convertia el treball i l’esforç de tots en possibilitats econòmiques, les quals facilitaven mes tard el desenvolupament de tota la utopia cooperativa de treball associat, fins a arribar a la actualitat.

I es segur que tingueren proble-

mes per arribar-hi ¡¡ i tant !! però foren ben capaços de superar-los i establir un equilibri d’actuació que salvaguardava la indústria com a motor generador i la Cooperativa com a fet social que deixar de ser una utopia per convertir-se en una realitat.

I un dels seus homes més preclars de l’època, ja va ser capaç de plasmar tota aquesta realitat en el seus primers Estatuts del 1934, que foren degudament aprovats per lleis vigents, i que fins i tot foren el referent, pesi a la seva derogació per imposició dels vencedors de la contesa civil.

I la història s’escriu així Allò que és va dir sense fonament, com que el “Consell d’Administració” no era un organisme Cooperatiu, doncs va aguantar la guerra civil, la post guerra amb la conseqüent incautació, fins i tot de la pròpia identitat i els anys que seguiren de la lenta recuperació de la pròpia personalitat i dels béns segrestats (1940-1952).

Envestiren més tard el creixement industrial, la mecanització, l’expansió internacional i la creació de la nova fàbrica, i tot plegat, segons els entesos amb tantes mancances de tipus legals.

Deixem-ho; les realitats són totes comprovables i mesurables, però els utòpics de la meva generació i d’altres, creiem fermament que una Llei de Cooperatives Industrials de Treball Associat, que contemplés aquestes com DOS ENS, perfectament definits, ens ajudaria a anar endavant, tot i la necessitat de mantenir un equilibri, no sempre fàcil, d’acord, però realment enriquidor en tots sentits, tal i com durant tants anys es va demostrar que es podia fer.

Germinal Belis i Peiró

Núm.

284

24 Ressenya

Lluís Vila Serra. Història de la cooperativa de Torelló. 1896 La Moral1997-La Casa del Poble. Ajuntament de Torelló, 2005.

É

s lloable la iniciativa de l’Ajuntament de Torelló, encapçalada pel seu alcalde Miquel Franch i Ferrés, per recuperar una part de la història del seu poble. En aquest cas la de la Cooperativa de Torelló.

El llibre m’arribà a les mans acabat de sortir d’impremta gràcies a un regidor de Torelló, en aquest moment a la oposició si bé això no li priva de fer poble. Només fullejar-lo ja vaig considerar que no només mereixia un enunciat a Cooperació Catalana si no, a més, un judici més personal de la meva lectura.

Aquest és: anteriorment dins Cooperació Catalana ja havia comentat un parell de llibres d’en Josep Casanovas sobre el cooperativisme a la comarca d’Osona així com estic al corrent de les activitats cooperativistes del meu company de patronat, Antoni Gavaldà. Això fa que per les notes de l’autor moltes de les seves referències ja em són conegudes.

Una de les perles del llibre la trobem a la pàgina 51, en què es Núm.

284

publica una carta signada pel president de la Junta Provisional Municipal de Torelló, i amb el vistiplau del comandant militar del 6 de febrer de 1939. En aquesta carta es prohibia que l’exèrcit franquista s’apropiés de qualsevol bé de la cooperativa. Això s’explica perquè la cooperativa tenia un deute amb un contractista del poble, Artur Codinachs, i aquest va fer mans i mànigues per evitar que confisquessin la cooperativa. Aquest fet em recorda que quan el dictador Ceausescu de Romania va caure en desgràcia, cap país el va ajudar perquè en no tenir Romania cap deute exterior amb cap país ningú considerava que tenia els seus interssos en perill.

La Moral, des dels seus inicis va postular perquè Catalunya aconseguís tenir una xarxa de cooperatives catalanes fortes. I cap a les acaballes de la seva existència, els seus directius no varen dubtar gens ni mica en formar part d’una cooperativa de segon grau, la Uniconsum, que desgraciadament va tenir un final traumàtic... Què hi farem!

Vull considerar que l’autor que ha esmerçat molt temps a la investigació per fer aquest llibre no és un cooperativista sinó un amant de la recerca sòciohistòrica del seu poble. No voldria pas espantar-lo amb aquest estirabot ja que sempre he mantingut que no es neix cooperativista sinó que a base d’anar coneixent aquest món se n’arriba a ser. Una mica, és com l’enamorament que en principi és com un miratge i que a manera que vas coneixent a l’altre et vas trobant amb més coincidències tant del bo com del dolent.

En aquest moment gràcies al seu llibre conec molt més la història de Torelló i de rebot la de la meva comarca. Pel que a tot aquell lector que faci lectura del llibre li puc assegurar que s’enriquirà com a persona.

Aquesta iniciativa de l’Ajuntament de Torelló espero sigui imitada per la majoria dels cinquanta pobles restants d’Osona.

Esteve Puigferrat Patró de la Fundació Roca i Galès

Pensem-hi 25

Potser el camí per al finançament cooperatiu

E

l passat mes d’agost, les jornades de cooperativisme que la Fundació Roca i Galès organitza cada any a la Universitat Catalana d’Estiu van ser dedicades a l’estudi dels possibles nous camins per al finançament cooperatiu. Un assumpte, ben cert, difícil de solucionar, si més no a casa nostra.

Sembla que el cooperativisme català continua sense ser veritablement conscient de com necessitem, tots, una institució financera que pugui servir el conjunt del món cooperatiu. La sorpresa va ser que del conjunt dels debats sortien, amb tota claredat, tres punts: 1) Que tothom estava d’acord en què necessitàvem aquesta institució.

2) Que tothom estava d’acord en què hi ha havia prou capacitat econòmica i tècnica per crear-la.

3) Que, tanmateix, no ens posàvem d’acord en com fer-ho.

Arcadi Oliveres, professor d’Economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, ens deia que “el finançament ha estat sovint el punt feble de l’acció cooperativa”.

Sens dubte. Jordi Pujol i Moix, que ens parlava en representació de Coop 57, ens subratllava l’esforç de cooperatives i entitats d’economia social en general, per tal d’aconseguir, primer, passiu que permeti “el finançament de les pròpies entitats” i, segon, productes d’actiu, és a dir, inversions “adients a aquest tipus d’entitats (préstecs per inversió, per circulant, cessions de crèdit, préstecs intercooperatius, etc.)”. Indubtable.

Tanmateix, curiosament, Josep Parcerisa, director de l’“Associació de Seccions de Crèdit” ens aportava unes dades que haurien de fer-nos

meditar. Sobretot, a les persones directament responsables, en cada cooperativa, de les fonts de finançament que tothom necessita. Aquesta Associació és una cooperativa de segon grau que uneix 122 cooperatives que tenen sessions de crèdit perfectament legalitzades i en funcionament. Doncs resulta que aquest bloc de cooperatives gestionen, en el seu conjunt –encara que de manera independent cadascuna d’elles-, un total de més de 550 milions d’euros –és a dir, uns 92.000 milions de les antigues pessetes. En conseqüència, que sí que som capaços d’aconseguit passiu: aquestes xifres, com us deia, estan aconseguides per només 122 cooperatives. A sobre, resulta que d’aquests imports únicament una tercera part és dedicada a inversions de les cooperatives o dels seus socis. I, doncs, que a aquestes cooperatives els sobren més de 60.000 milions de pessetes. Què en fem, les cooperatives, d’aquest sobrant de capacitat d’inversió? Per increïble que pugui semblar, resulta que ho aportem a bancs i caixes convencionals, per tal que ells facin les inversions que creguin més oportunes. És a dir, les típiques d’aquestes entitats: del tot despreocupades, com tots sabem, por qualsevol tipus d’inversió ètica ni afavoridora de l’economia social.

També durant aquelles Jornades ens va parlar Isidre Segura, de la “Caixa Llobregat-Anoia, s.coop. en constitució”, que lluita per constituir un “Banc comarcal” cooperatiu. Ens explicava les seves dificultats per entendre’s amb el Banc d’España, i, en especial, per aconseguir les xifres de passiu que li exigeixen. I, també, de la dificultat real per, a la pràctica, entendre’s amb el conjunt del nostre món cooperatiu.

Tanmateix, potser alguna cosa està movent-se en tot aquest camp.

Creiem saber que, durant aquest últim període, està ampliant-se l’àmbit dels contactes entre totes aquestes entitats. Coop57, sempre molt a prop de Fets, s’ha eixamplat amb una nova Coop57 a Aragó. I continua perfeccionant la seva relació amb Fiare, entitat de banca ètica del Banco Popolare italià. Existeix la possibilitat de l’obertura d’una secció de crèdit a Coop 57, cosa que fomentaria l’aproximació a l’Associació de Seccions de Crèdit. Tot això és unió, que és el que necessitem. I la Caixa Llobregat-Anoia sembla tenir possibilitats de participar en una caixa de crèdit cooperatiu de Madrid, el que potser li aplanaria algunes dificultats legals. I, a través de la creació de Sercofis –una cooperativa de consum i serveis– pot oferir nous camps d’inversió, en la construcció d’habitatges -–no oficials– a preu de cost i en la creació de camps de producció d’energia amb plaques solars –en una hectàrea de sòl no agrícola. I, potser això és el més important de tot, que els dirigents d’aquestes entitats, durant aquest últim període, s’han vist, s’han reunit, han parlat.

L’humil cronista, que, és clar, no hi era, en cap d’aquestes reunions, no pot saber si tot s’arreglarà o si tot s’anirà en orris. Però està convençut que, si hi ha un camí cap a l’èxit, és sens dubte aquest: el del diàleg, el d’estudiar junts els problemes de tots. El de buscar la manera d’unir en un treball conjunt les enormes possibilitats i la capacitat d’esforç que –està demostrat- tots nosaltres tenim i sabem aplicar cada dia en la nostra feina respectiva.

Santos Hernández Núm.

284

26 Biblioteca/llibres

Donació gratuïta de llibres ◆ La Biblioteca de la Fundació Roca Galès està al servei de totes aquelles persones que volen consultar temes referents a cooperativisme i economia social. ◆ Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones i entitats que amb les seves donacions han contribuït a assolir els 5.000 exemplars que actualment la nostra biblioteca pot oferir als seus lectors. ◆ Segueixen arribant nous llibres, i a fi d’obtenir l’espai necessari, hem cregut oportú fer una reestructuració de la biblioteca, retirant les obres de les quals disposem més d’un exemplar, i d’aquelles que no tracten específicament dels temes sobre els quals estem especialitzats. ◆ Cada mes, la biblioteca de la Fundació Roca i Galès publicarà a Cooperació Catalana un llistat de quinze títols d’aquest tipus de material. ◆ Aquests llibres podran ser obtinguts de forma gratuïta per qualsevol persona o entitat que hi estigui interessada. ◆ Com obtenir aquests llibres: – Cal demanar-los per telèfon o per fax a la bibliotecària en horari de la biblioteca.

– Durant un període de trenta dies posteriors a la seva publicació.

– Els llibres s’hauran de recollir a la Fundació Roca i Galès i prèviament s’haurà d’omplir una fitxa amb les dades personals.

– En cap cas no es podrà fer un ús comercial del material obtingut.

– Les peticions seran ateses per rigorós ordre de comanda.

Núm.

284

1. BUÑUEL, Miguel; HENAR, Leticia. Lessons from enviromental economics for fiscal discipline inthe European Union. Núm. 1 Fundación Biodiversidad. Madrid. 2003 2. Condiciones y el medio ambiente de trabajo. Manual de Educación Obrera. OIT. Ginebra. 1993.

3. Conocimiento y el Estado. Revista Internacional de las Ciencias Sociales. 122. Unesco. Baecelona.1989.

4. Conseil en Management, Le. Buereau international du travail. Ginebra.

1978.

5. Diccionari de les Professions. Generalitat de Catalunya. Barcelona 1989.

6. Gobierno, democracia y directivos en las empresas cooperativas.

Revista de la Economía Pública, Social y Cooperativa. núm. 48. Ciriec.

España. València. 2004.

7. GROSSIN, William. Trabajo y Tiempo. Duraciones, horarios,ritmos.

Ed. Nova Terra. Barcelona. 1974.

8. HERNÀNDEZ,Pau Joan. Els cosacs a l’autopista. Empúries .Barcelona.

2000.

9. MASCLANS, F. Guia per conèixer Els Arbusts i les Lianes. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona .1984 10. PUGÉS ROMAGOSA, Antoni. Dinámica de especialización industrial en Cataluña. Banca Mas Serdá. Barcelona. 1977.

11. QUEROL I NOGUERA, Josep M. Manual de mesurament i avaluació del soroll. Generalitat de Catalunya. Barcelona 1994.

12. Reconciliar la socioesfera y la biosfera. Revista Internacional de las Ciencias Sociales. 121. Unesco. Barcelona. 1989.

13. Residuos tóxicos y peligrosos. Tratamiento y eliminación.

Monografías de la Dirección General de Medio Ambiente. Madrid 1989.

14. Responsabilidad de los Administradores de Sociedades en los Ámbitos Civil, Tributario, Penal y Social, La. Fundación Privada Cíclopes. Barcelona. 1998.

15. Transformació del Vallès Oriental, La. Caixa de Catalunya. Barcelona .1984.

Biblioteca de la Bibliotecària: Elisenda Dunyó Horari: dilluns i dimecres de 10 a 13 h. dimarts i dijous de 16,30 a 19

Telèfon 93 215 48 70 Fax 93 487 32 83 a.e.: biblioteca@rocagales.org www.rocagales.org

Biblioteca/Revistes 27

Retalls Cuadernos de Cooperativas de Consumidores HISPACOOP Núm. 10. Novembre 2005.Barcelona. Madrid hispacoop@hispacoop.es www.hispacoop.es Editada per la Confederació Espanyola de Cooperatives de Consumidors i Usuaris.

Es publiquen dos números l’any i és escrita en llengua castellana. El primer article fa un breu però exhaustiu balanç de la situació i activitats de les cooperatives de consumidors durant l’any 2004,amb un seguit de dades estadístiques tant d’Espanya com de la situació d’Europa.

Del Seminari Europeu ofereixen un reportatge amb les principals conclusions i fotografies de l’acte, la ponència presentada per Joaquín Almunia, i l’entrevista realitzada al President de S. Group de Finlàndia, en aquest moment la cooperativa de més creixement en el si d’Euro Coop.

Amb el títol: La renovació de les cooperatives de consumidors a Alemanya. Les autores fan un recorregut de les cooperatives de consumidors i que estan tenint un gran creixement, però sobretot perquè han agafat el compromís de fer-les més compatibles amb una economia sostenible al servei a les persones, a les energies alternatives o als productes ecològics. L’article titulat: Prevenir la obesitat es una idea sana. la Fundació Eroski amb aquesta campanya busca contribuir en la millora del benestar de societat. L’article final ens presenta algunes iniciatives de les cooperatives de consumidors amb la responsabilitat social.

Sociedad Cooperativa Revista de Economía Social.

Núm. 22. Desembre 2005.Madrid sociedadcooperativa@edirectivos.com www.e-directivos.com Revista mensual en llengua castellana dedicada a l’economia social i cooperatiu.

Reproduïm el sumari: Opinió, La força del associacionisme cooperatiu. Tema del mes, Universitats cooperatives: un repte a la participació.

El Perfil, “El nostre projecte cooperatiu pot ser un missatge per la societat” L’organització, Grup Clade, el primer grup empresarial cooperatiu català celebra el seu primer aniversari. Tribuna Jurídica, Règim Jurídic de les cooperatives de crèdit.

Gestió, ICO: línies de finançament Pyme.- Grups empresarials i desenvolupament sostenible. Experiències en economia social. -Empreses....petites? grans? en xarxa?...

Però soles ,no! Noves tendències. Coop’57, 0financiació ètica i cooperativa. Directius en acció, Experiències de internacionalització. El model Irizar. Punt de vista. La inserció de les persones amb discapacitat greu. Recursos Humans. Gestió de canvi.Com afrontar un procés d’integració empresarial. Per finalitzar dediquen dues pàgines a les notícies i una a les breus ressenyes de quatre llibres, com a novetats de l’any.

Elisenda Dunyó

Núm.

284

Premi “Albert Pérez Bastardas” La

, a través de la seva revista Cooperació Catalana, convoca els

X Premis d’articles sobre medi ambient i educació ambiental -

-

-

-

Podran optar a aquests premis articles inèdits escrits en català que tinguin per finalitat difondre reflexions que contribueixin al coneixement i preservació del patrimoni natural i/o experiències d’educació ambiental.

Els articles s’hauran de presentar en suport informàtic (disquet, CD, DVD) acompanyats d’una còpia impresa en paper, sense signar i hauran de tenir una extensió mínima de 3 fulls i màxima de 6 (2.100 caràcters per pàgina).

Caldrà presentar el treball dins un sobre tancat que només portarà escrit el títol de l’article i que contindrà la còpia impresa i el suport informàtic.

S’adjuntarà un altre sobre tancat, que també només portarà escrit el títol de l’article a fora, i que contindrà les dades personals de l’autor.

Els articles també es podran presentar via correu

-

electrònic a l’adreça cc@rocagales.org, adjuntant-hi dos arxius en format doc: un amb l’article sense signar i un altre que es dirà “dades+títol article.doc” que contindrà les dades de l’autor.

El missatge ha d’anar sense signar i ha de posar el nom dels arxius que porta adjunts.

La dotació dels premis serà: un primer premi de 650€ i un segon de 300€.

El termini de presentació dels articles finalitzarà el 23 d’abril de 2006.

El veredicte del jurat es farà públic en el número de maig de la revista Cooperació Catalana.

Els articles guanyadors i els treballs finalistes, amb l’autorització dels autors, seran publicats a Cooperació Catalana en els successius números a partir de la publicació del veredicte i al web de la Fundació Roca i Galès.

Revista Cooperació Catalana Aragó, 281, 1r 1a – 08009 Barcelona Tel. 932 154 870 – Fax 934 873 283 cc@rocagales.org

Albert Pérez-Bastardas Barcelona, 1953 – Cim del volcà Stromboli, 1986 Biòleg de formació i educador de vocació, es va dedicar fonamentalment a l’ensenyament i divulgació de les ciències naturals i a l’educació ambiental. Fou soci fundador de la Societat Catalana d’Educació Ambiental i formà part de la primera junta de l’entitat. El seu treball més significatiu va ser el disseny i direcció del programa d’educació ambiental de la granja-escola Can Girona, de l’Ajuntament de Barcelona. Va formar part del primer equip d’educadors becats per la Generalitat de Catalunya per a desenvolupar una tesi de didàctica de les ciències al Chelsea College de Londres, i inicià una recerca explorant les idees dels nens i nenes sobre el cicle de la vida al bosc. Va col·laborar amb la fundació Roca i Galès en la realització d’audiovisuals sobre la natura. Va morir als trenta-tres anys durant una erupció del volcà Stromboli. Està enterrat en aquella petita illa.