Novembre 2005 • revista mensual • any 26è • PVP 1,80 € • edita Fundació Roca i Galès
282
L’experiència de Veneçuela
282
Revista mensual - Any 26è Novembre 2005
Editora Fundació Roca i Galès
SUMARI
Redacció i Administració Aragó, 281, 1r 1a 08009 Barcelona Tel. 93 215 48 70 - Fax 93 487 32 83 cc@rocagales.org www.rocagales.org
Tornaveu
Amb el suport de la Confederació de Cooperatives de Catalunya Coordinació Agnès Giner i Carme Giménez Consell de Redacció Josep Busquets, Núria Esteve, Carme Giménez, Agnès Giner, Santos Hernández, Esteve Puigferrat, Josep Rafecas i Josep-Ramon Sànchez. Els autors són responsables dels articles signats. Ni la direcció de la revista ni els editors comparteixen per força les opinions que puguin reflectir els textos aquí inscrits. Foto coberta Oriol Clavera Disseny i maquetació l’Apòstrof, SCCL Disseny coberta Francesc Boixader Impressió Gramagraf, SCCL Dipòsit legal B-22.283/80 I.S.S.N. 1133-8415 Aquesta revista ha estat impresa sobre paper ecològic de 140/90 gr amb un procés de fabricació sense clor ni blanquejants òptics
4
Esteve Puigferrat i Aguilar
Editorial
5
Experiències estimulants
Noticiari
6
Les nostres cooperatives Intersport, una gran xarxa cooperativa Francesc Vila
9
Gestió d’empresa cooperativa La Llei de protecció de dades de caràcter personal (i II) Maria Lluïsa Navarro
12
Economia social Boom cooperativista a Veneçuela Laia Altarriba
14
Col·laboració Els pals de paller (i 2) Germinal Belis
18
XIV Premi Jacint Dunyó - Guanyador La Unió de Joventuts Cooperatistes de Catalunya Jason Garner
21
Pensem-hi Coses de Finlàndia Santos Hernández
26
Biblioteca Retalls Elisenda Dunyó
28
Tornaveu
Un parell de preguntes (que són tres) a Esteve Puigferrat i Aguilar (Tona, 1936), jubilat; dels cinquanta-un anys laborals, els vint-i-dos darrers presidint una cooporativa industrial d’entre vuit i deu persones Què li resulta atractiu del cooperativisme? És la millor manera de promocionar les persones perquè passin a ésser treballadors-empresaris, i perquè aprenguin a treballar en equip. Un cop al mes després de la feina ens reuníem tots els socis per a evaluar la marxa de la cooperativa.
Què li resulta molest del cooperativisme? Que les fons de formació de les cooperatives no s’utilitzin per formar a tots els socis, cadascú al seu nivell, que és la manera més ràpida de conscienciar-los del seu esperit cooperatiu. D’altra banda, les cooperatives com empresa haurien de tenir clar que si no poden disposar de la persona per un càrrec determinat com ara gerent o encarregat, etc., l’hauria de cercar fora i pagar-lo a preu de mercat.
Creu que l’empresa cooperativa només ha de complir un fet social? La cooperativa per acomplir la seva funció social primer com empresa ha de ser competitiva i obtenir beneficis, diguem-ho amb el nom que vulguem, amb excés de percepció, etc. De no ser així, teòricament pot ser molt social però està condemnada a morir. Ai d’aquella cooperativa que es formi pensant en les subvencions!
Editorial
Experiències estimulants Des del 1998, quan hi va haver el canvi de govern a Veneçuela, sovint tenim notícies de totes les transformacions que s’hi estan produint. El que potser no s’acostuma a llegir en els grans mitjans de comunicació és que en el procés històric, social i econòmic en què està submergit aquest país el cooperativisme està jugant un paper bàsic, importantíssim, per tal de tirar endavant amb els canvis econòmics previstos. Les xifres ens en poden donar una idea: de 800 cooperatives s’ha passat a més de 80.000 en set anys. Què hi ha darrera d’aquest esclat cooperatiu? Ho podeu llegir en l’article de Laia Altarriba que publiquem en aquest número, Boom cooperativista a Veneçuela, i amb l’entrevista a Carlos Molina, superintendent nacional de cooperatives d’aquell país. I d’una altra revolució ens en parla el guanyador del premi Jacint Dunyó d’enguany, Jason Garner, en l’article La Unió de Joventuts Cooperatistes de Catalunya, on ens explica la història de la Ujcc, fundada el 1936, la seva visió de la cooperació com a moviment revolucionari, la manera com van intentar tirar endavant amb aquesta visió del cooperativisme i com els esdeveniments històrics van contribuir a la seva fi. I travessant el temps i l’espai, la secció de Les nostres cooperatives ens ofereix un reportatge sobre Intersport, la xarxa de botigues d’esport més gran del món, cooperativa de serveis, amb més de quatre mil punts de venda en 25 estats, fundada el 1968 per deu organitzacions nacionals de compra. Un exemple de com pot arribar de lluny el cooperativisme. Cooperació Catalana mostra a bastament la diversitat del món cooperatiu actual, la història que ens dóna l’experiència necessària per anar endavant i les múltiples expectatives de futur que se’ns presenten com a força transformadora del món que ens envolta.
6 Noticiari
Llet Nostra comença a envasar a Vic El 13 d’octubre es va inaugurar la planta envasadora de Llet Nostra a Vic, amb una capacitat de 60 milions de litres anuals de llet i una superfície de 4.000 m2 i que ha suposat una inversió de 3,5 milions d’euros. Amb la posada en marxa d’aquesta planta, Llet Nostra es converteix en referent industrial del sector ja que aglutina un 30% dels ramaders i la quarta part de la llet
produïda a Catalunya. A més a més, suposa la consolidació del projecte industrial de Llet Nostra ja que la converteix en l’única marca de llet líquida a Catalunya que controla directament tot el procés que segueix el producte, des de la granja (nutrició, selecció genètica i tècniques de maneig de vaques) fins al consumidor, passant pel transport, procés d’elaboració i envasat de la llet.
La Fcac reclama mesures a la Conselleria El passat 10 d’octubre, el Consell Rector de la Federació de Cooperatives Agràries va tenir una reunió amb el conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Antoni Siurana, i el seu equip directiu a la seu de la Conselleria de Lleida. En representació de les cooperatives, el president de la Fcac, Xavier Tubert, va reclamar una política més proactiva per facilitar que el producte català arribi al mercat, alhora que, en la mesura que el cooperativisme és el primer col·lectiu agroalimentari, va oferir a la Conselleria un diàleg ordenat i regular que permeti crear un full de ruta transversal orientat al mer-
cat. Per dur a terme les propostes, la Federació entén que cal una dotació econòmica en dues grans línies: la incorporació de la indústria catalana en els pactes de competitivitat i l’aposta del Govern pel sector. Entre altres propostes, la Fcac sol·licita el suport decidit a l’agroindústria cooperativa amb dotacions pressupostàries suficients dins del Pla de modernització i concentració de cooperatives i la línia g del Pdr; la creació d’una mesa de treball d’agroindústria, per tal de tractar específicament les diferents problemàtiques a les quals s’ha d’enfrontar el sector; de
la mateixa manera, cal que l’agroindústria s’incorpori com a sector estratègic al Pacte de competitivitat; priorització dels projectes que tinguin com a objectiu el mercat i els consumidors; foment i suport a la constitució d’interprofessionals; constitució d’una mesa conjunta de les conselleries de Comerç, Turisme i Consum i Salut; l’acord amb els sectors afectats dels fulls de ruta que va presentar el conseller en la seva compareixença al Parlament i posar en marxa conjuntament el sector i un pla de comunicació per tal de dignificar la imatge del sector agrari.
Comunicat de la Federació d’Agràries Davant l’estat d’alarma social generat per la grip aviària, la Federació de Cooperatives Agràries (Fcac) afirma que les granges catalanes es troben perfectament aïllades del contacte amb aus migratòries ja
Núm. 282
que a Catalunya no hi ha instal·lacions a l’aire lliure. Per a la FCAC, no està justificada una disminució del consum de pollastre i ous, ja que la ingestió de carn no pot produir contagi a les persones. Així mateix, cal tenir en compte que es tracta d’una malaltia que no té res a veure amb els pollastres de granja i que els casos que s’han detectat en altres països han estat en animals silvestres o explotacions de característiques molt diferents. Tot i això, s’han posat en marxa sistemes ràpids d’alerta per a la detecció de l’epizoòtia en granges
per tal que qualsevol indici (com la disminució en la producció d’ous o l’augment en la mortaldat) sigui comunicat ràpidament a les autoritats veterinàries. Aquestes actuacions se sumen a l’elevada bioseguretat i als estrictes controls veterinaris que actualment ja s’estan aplicant a les granges catalanes. En aquest sentit, la Fcac insisteix que aquesta crisi hauria de servir per fer prendre consciència al consumidor que, per a la seva tranquil·litat, compri pollastres criats al país, on els productors compleixen unes estrictes normes sanitàries.
Noticiari 7
Jornada a l’Onu sobre Empresa Responsable II Jornada sobre habitatges amb serveis El passat mes d’octubre va tenir lloc la Jornada sobre Empresa Responsable organitzada per l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya (Anue), amb el suport del Departament de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat. S’hi van donar cita més de 150 representants d’empreses, que van debatre sobre el valor de la responsabilitat social i van intercanviar pràctiques interessants. Entre els participants també hi va haver representants de l’administració, Ong, sindicats, universitats i esco-
les de negoci. Entre altres empreses, hi van exposar les seves polítiques les cooperatives Abacus i La Fageda. Un altre concepte que va motivar debat va ser el de “territori responsable”, basat en la idea que una empresa no pot exercir plenament la seva responsabilitat si no ho fa en un context de responsabilitat, en un país responsable. En aquests debats van participar la Comissió CercleMón de Cecot, Ccoo i Esade, entre altres organitzacions.
Habitatge Entorn lliura 27 habitatges La cooperativa immobiliària de Comissions Obreres, Habitatge Entorn, va lliurar 27 habitatges de protecció oficial a Constantí. Aquests habitatges tenen entre tres i quatre dormitoris, entre 70 i 90 metres quadrats de superfície útil i disposes de traster i plaça d’aparcament. El preu mitjà dels habitatges, que va edificar la constructora Consomar, són aproximadament 100.000 euros. El 73% dels habitatges van ser adjudicats a persones entre 20 i 40 anys d’edat.
Habitatge Entorn ha lliurat 4.950 habitatges des del 1993 a diverses poblacions catalanes i en té 477 en construcció i 521 en promoció.
Estudi de la Fcac sobre els òrgans de govern cooperatius La Fcac va presentar les conclusions de l’estudi dut a terme per aquesta federació sobre els òrgans de govern cooperatius. Aquest informe vol ser un primer pas per augmentar la professionalització del sector. Aquesta presentació es va fer el passat 21 d’octubre en el marc de la jornada Cap a la formació dels quadres directius en l’entorn cooperatiu, inaugurada pel president de la Fcac i de la Confederació, Xavier Tubert. El treball, que pretén contribuir a l’eficiència dels perfils professionals en les societats cooperatives, ha tret com una de les conclusions
principals la necessitat de validar una formació específica dirigida als òrgans de govern de les cooperatives. A part del currículum inicial de cada perfil professional, es tractaria de definir un itinerari formatiu que tingui en compte realitats diferents que, en cada cas, s’ha de complementar amb accions individualitzades. Així mateix, es proposa construir un sistema d’avaluació per acreditar l’experiència dels equips directius i es defensa la bona sintonia entre la presidència i la gerència d’una cooperativa com a eix fonamental pel bon funcionament de l’empresa.
El passat 26 d’octubre va tenir lloc la II Jornada sobre habitatges amb serveis, una solució per a gent gran i per a persones soles. Aquesta jornada va tenir lloc al Centre Cívic la Sedeta, de Barcelona, i s’hi va parlar de l’habitatge com a millora de rendes i benestar, models d’habitatge i edifici, entre altres temes. La cooperativa Sol Verd per a la promoció, construcció i gestió d’habitatges amb serveis va ser-ne l’organitzadora.
Aniversari de La Tutela La Fundació Privada Catalana Tutelar de Discapacitats Psíquics, La Tutela, celebra el 14 de desembre els 20 anys d’existència. Aquesta entitat, que fou la primera a Catalunya que assumia la tutela legal de discapacitats físics quan els familiars falten o no se’n poden fer càrrec, té actualment més de 400 tutelats arreu del país i més de 200 persones en pretutela, és a dir, que esdevindran tutelats en el futur. Coincidint amb la celebració de l’aniversari, s’inauguren oficialment les noves oficines de la Direcció de Zona de Barcelona, al carrer Hipòlit Làzaro, 18, d’aquesta ciutat, i es presenta La Vellesa, una nova entitat tutelar per a gent gran. El dia 14 de desembre es compta amb la presència de la consellera de Benestar i Família, que descobrirà la placa commemorativa, i, en el vessant festiu, amb els capgrossos i una actuació musical a la plaça Joanic, de Gràcia. Núm. 282
8 Noticiari
Jornades sobre el tercer sector Els passats dies 21 i 22 d’octubre van tenir lloc al Prat de Llobregat les Jornades sobre el tercer sector, organitzades per Gats (Grups Associats pel Treball Sociocultural), amb el suport de diverses entitats i institucions. Els objectius d’aquestes jornades són potenciar el debat sobre els conceptes d’economia social i tercer sector, conèixer les diferents formes de crear iniciatives d’economia social, donar eines per a la constitució d’aquesta mena d’iniciatives i generar un corrent de reflexió-opinió-acció entorn d’aquestes qüestions al Baix Llobregat. Entre les ponències que s’hi van presentar hi havia l’articulació d’espai d’inclu-
sió social a través de l’encomia social; el debat sobre els termes economia social i tercer sector; l’associacionisme com a impulsor d’iniciatives en el marc de l’economia social, etc. Hi van participar, entre d’altres, Justícia i Pau, Esade, la Fundació Esplai, L’Observatori del Recibaix, Coop 57, Tercer Sector, Fesalc, Col·lectiu Ronda, Ccoo i Ugt.
Es crea Garbet, cooperativa d’inserció Escaler ha creat Garbet, una nova cooperativa d’inserció que ofereix serveis de neteja, manteniment i altres treballs complementaris per tal de facilitar la inclusió al món laboral de persones amb dificultats especials, com per exemple immigrades. Els serveis d’aquesta cooperativa estan orientats tant a les empreses com a les llars de les comarques de Girona i s’emmarquen en la llar, els equipaments i els serveis turístics. La creació de Garbet respon a dos objectius estratègics d’Escaler Cooperativa: d’una banda, donar resposta a les necessitats de la població i, de l’altra, crear riquesa i ocupació amb el model empresarial cooperatiu.
L’Observatori del Cooperativisme estrena nou disseny www.cooperativescatalunya.coop/observatori
L
’Observatori del Cooperativisme de Catalunya presenta a partir d’ara un nou disseny, mantenint la seva fita d’origen de ser un portal de referència de l’economia cooperativa catalana, en el qual la informació i la comunicació són els pilars fonamentals per tal de fer més visible la importància del cooperativisme i per disposar d’un espai propi de comunicació entre els membres del sector. Pel que fa als continguts continuen les seccions que ja s’han consolidat des dels seus inicis, tant en l’àrea pública: els valors i principis cooperativistes, les FederaNúm. 282
cions de cooperatives, els vincles d’interès, el Directori de cooperatives, l’agenda i les notícies amb el servei de tramesa de correu per als usuaris que s’hi han subscrit; com en l’àrea privada: el fons documental de dades, estudis i imatges vinculades al cooperativisme, la informació legal i l’oferta formativa. Amb el nou disseny, a banda dels aspectes purament estètics, s’ha apostat per uns criteris de navegació més intuïtius i per augmentar el grau d’usuabilitat del web, per tal de facilitar l’accés a la informació i a la navegació per les diferents pantalles. Entenem que
aquests nous criteris acosten més l’Observatori al visitant i a l’usuari habitual. Així mateix també s’ha incorporat un dels requisits normatius que assenyala el World Wide Web Consortium, en el sentit que els web han de ser accessibles des de qualsevol navegador i des de qualsevol sistema operatiu. Us convidem a tots aquelles que encara no heu entrat a la web de l’Observatori del Cooperativisme de Catalunya a fer-hi la primera visita, i als usuaris habituals us donem la benvinguda en aquest nou espai.
Intersport, una gran xarxa cooperativa Intersport, SCCL, és una cooperativa de serveis especialitzada en la venda de material esportiu que forma part de la major cadena de botigues del món. A l’Estat espanyol, Intersport competeix amb les grans superfícies comercials de l’esport i ha esdevingut líder en la venda de material esportiu. L’especialització dels seus professionals i les garanties que ofereixen als seus clients són la seva carta de presentació.
I
ntersport és una cooperativa de serveis amb seu al Polígon Industrial Cova Solera de Rubí (el Vallès Occidental), està formada per uns 120 socis i compta amb unes 350 botigues, el que representa una superfície comercial total d’uns 140.000 metres quadrats distribuïts per tot l’Estat espanyol. El catàleg de venda inclou tots els esports i
està especialitzada en productes per a la pràctica esportiva a l’aire lliure. Estem davant d’una empresa que en conjunt presenta una quota de mercat superior al 10%. A més, Intersport es troba situada en la tercera posició pel que fa a la venda al detall, tot i que cal tenir en compte que s’ha situat en la pri-
mera posició pel que fa a la venda de material per a la pràctica de l’esquí, una de les seves especialitats. Intersport es va constituir com a societat cooperativa de comerciants i venda al detall d’articles d’esport amb l’objectiu de prestar tot tipus de serveis relacionats amb la venda d’articles esportius Núm. 282
10 Les nostres cooperatives
necessitat de millorar el poder negociador amb els proveïdors, així com de simplificar els processos de sol·licitud i comandes, d’accedir a estudis comparatius de preus de mercat i d’altres avantatges que són de gran utilitat, per no dir vitals, per al petit comerciant, propietari d’una o vàries botigues. Tot i les grans dimensions d’aquest grup cooperatiu, el règim jurídic d’Intersport ve determinat per la Llei de cooperatives, pels propis estatuts i pel reglament de règim interior. Dins d’aquesta regulació cadascun dels socis de cooperativa té reconegut un paper molt important. Com qualsevol cooperativa, les decisions són adoptades per l’Assemblea General, constituïda per tots els socis. En aquest sentit, el Consell Rector supervisa la direcció i la representació de la societat cooperativa, els membres del qual són nomenats per l’Assemblea General.
La força d’un gran grup La cooperativa, amb seu a Rubí, forma part d’Intersport International, un gran grup que va ser fundat l’any 1968 per deu organitzacions de compra europees, localitzades a Àustria, Bèlgica, Dinamarca, França, Alemanya, Itàlia, Holanda, Noruega, Suècia i Suïssa. Amb aquesta unió, aquest grup pioner ja comptava amb 652 punts de venda repartits en aquests deu territoris.
als seus socis, així com per a obtenir millors condicions davant els proveïdors i una major rendibilitat empresarial. En 1974 es va incorporar al grup internacional que li va donar nom, el que va significar l’entrada al mercat espanyol de la potent xarxa europea cooperativista d’Intersport Internacional. Núm. 282
Intersport no deixa de ser una central de compres que apareix com una necessitat d’interessos comuns dels petits clients davant els productors per optimitzar els preus, però, també per millorar la qualitat, el preu i el servei de les compres. A més, en el cas d’aquest gran grup cooperatiu hi havia la
En la trajectòria d’Intersport destaca per la participació oficial en algunes de les cites olímpiques internacionals. L’any 1972 va ser escollida com a botiga esportiva oficial dels Jocs Olímpics de Munic (Alemanya). Quatre anys després, dels Jocs Olímpics d’Innsbruck (Àustria). I el 1980 va ser la distribuïdora oficial dels Jocs Olímpics de Moscou (Rúsia). Justament a principis de la dècada dels anys 80 va ser quan el grup va
Les nostres cooperatives 11
crear les primeres marques pròpies McKinley, Etirel i Tecnopro. Actualment, Intersport Internacional és present a uns trenta estats diferents i té uns 4.800 punts de venda al continent europeu (Alemanya, Andorra, Àustria, Belgica, Bòsnia i Herzegovina, Croàcia, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Holanda, Islàndia, Irlàndia, Itàlia, Liechtenstein, Luxemburg, Noruega, República Txeca, Rússia, Sèrbia i Montenegro, Suècia, Suïssa, Regne Unit). A més, des de 1973, és representat a Canadà per la central de compres Sports Experts. La central internacional està situada a Berna (Suïssa), on es reuneixen els directors generals de cada demarcació estatal. Des de la central es negocien i s’acorden els preus de compra dels productes de les multinacionals, com ara: Nike, Reebok o Adidas; però també els preus de venda finals que hi haurà a les botigues de tot el món. Un sistema de funcionament basat en el cooperativisme que s’ha mostrat sòlid davant altres tipus de multinacionals dedicades a la distribució. Precisament, Ignasi Puig, director general de la cooperativa catalana des de 2001, ha explicat en diverses ocasions que una de les principals avantatges d’Intersport com a central de compres i cooperativa és que pertany a una organització internacional. D’aquesta manera, aquest fet ha dotat al grup d’una visió anticipada del que ha de fer respecte als altres grups locals.
l’objectiu de transmetre una bona imatge d’identitat als consumidors. Actualment, Intersport competeix a l’Estat espanyol amb les grans superfícies comercials de l’esport, com ho són El Corte Inglés o Decathlon. Un fenomen curiós, si tenim en compte que Intersport no deixa de ser un conjunt de botigues d’empresaris individuals que s’han dotat d’una cooperativa per ajuntar esforços i per poder oferir un altre model d’entendre la venda de productes esportius.
Especialistes en l’àmbit esportiu El reclam per atreure clients és la venda assistida, l’orientació i l’assessorament, a més d’oferir una àmplia selecció de productes al millor preu possible. Aquesta filosofia comercial els ha situat com a líders en la venda de material d’esquí, però, també en els productes tèxtils i el calçat esportiu. I per fer possible aquesta especialització inverteixen molts recursos en la for-
mació del personal, mitjançant la realització de programes específics i competicions esportives. Una iniciativa que serveix perquè el personal de les botigues provin els articles que vénen i, després, puguin opinar i aconsellar millor al client. Des d’Intersport es remarca el compromís que han adquirit amb la xarxa internacional del grup però també amb les garanties que ofereixen als seus clients: satisfacció i atenció, gràcies al recolzament en l’àmbit internacional del grup; el millor preu del mercat, fins al punt que abonen la diferència si el client troba el mateix producte a un preu més baix en una altra botiga; la devolució dels diners si no queda satisfet, atenent al principi que diu que “el client té el dret de canviar d’idea”; un servei i un assessorament professional i personalitzat en tots els punts de venda; i la millor selecció de productes d’entre totes les marques capdavanteres del mercat. Francesc Vila
L’expansió i el reconeixement d’Intersport 1968. Intersport Internacional va ser fundada per 10 organitzacions nacionals de compra: Àustria, Bèlgica, Dinamarca, França, Alemanya, Itàlia, Holanda, Noruega, Suècia i Suïssa. 1972. És escollida com la botiga d’esports oficial dels Jocs Olímpics de Munic, a Alemanya. 1973. És representada a Canadà per la central de compres Sports Experts. 1974. Creen Intersport Espanya i Intersport Regne Unit. 1976. Construeixen una nova seu central a Ostermundigen, Berna, Suïssa. El mateix any, és escollida com a botiga oficial dels Jocs Olímpics d’Innsbruck, a Àustria. 1979. Es defineix l’actual logotip d’Intersport.
D’altra banda, Intersport ha estat pionera a Catalunya perquè originàriament va sorgir com a estació de compres, tot i que van adonar-se de seguida que, més important que les adquisicions, era el màrqueting, la publicitat i configurar-se com a una cadena de vendes. I, en aquell moment van començar a treballar en profunditat amb una imatge de marca amb
1980. És escollida com la botiga oficial dels Jocs Olímpics de Moscou, a Rúsia. 1983. Creen les primeres marques pròpies de productes d’esports. 1990. Compten amb uns 3.900 punts de venda. 1999. Compten amb uns 4.000 punts de venda i és present en uns 25 estats. 2000. Creen Intersport Rent, una filial dedicada al lloguer de material d’esquí a Àustria, França, Itàlia i Suïssa. 2001. Compten amb uns 4.800 punts de venda i és present en uns 30 estats.
Núm. 282
12 Gestió d’empresa cooperativa
La Llei de protecció de dades de caràcter personal (i II)
nacions perquè no existeix en l’àmbit d’Internet una regulació legal que protegeixi als usuaris a escala mundial.
T
al i com ja vam descriure a l’article anterior la creació de la Llei Orgànica de Protecció de Dades personals (LOPD), te com objecte garantir i protegir, tot allò referent al tractament de les dades personals, les llibertats i els drets fonamentals de les persones físiques i especialment del seu honor i intimitat personal i familiar. L’Agencia de Protecció de Dades es l’Entitat independent encarregada de la correcta supervisió de l’aplicació de la Llei. Això, no significa únicament protegir dades íntimes de les persones, sinó de qualsevol dada personal que pugui afectar al seus drets. Per tant també arriba a aquelles dades personals públiques, que
Núm. 282
En conseqüència el que es vol és conscienciar l’usuari d’Internet que les seves dades personals poden ser utilitzades de forma irregular i que tenen a les seves mans certs mecanismes que els poden ajudar a aconseguir que les seves dades siguin recollides i tractades de manera legal i transparent. pel fet de ser accessibles a tothom, no escapen al poder que té l’afectat de disposar-ne, perquè així ho garanteix al seu dret a la protecció de dades. Això vol dir que no només tindran protecció les dades relatives a la seva vida privada o íntima de la persona, sinó tots aquells que identifiquin o permeten la identificació de la persona, que puguin servir per a la confecció del seu perfil ideològic, racial, sexual, econòmic, o de qualsevol altre tip, o que serveixin per a qualsevol altre utilitat que en determinades circumstancies constitueixin una amenaça per la persona. Es per això que l’Agencia de Protecció de Dades, fa una sèrie de recomanacions als usuaris d’Internet, i ho fa en forma de recoma-
La Llei de Protecció de Dades instaura el dret dels ciutadans a conèixer quines son les seves dades personals que estan contingudes en els fitxers, així com el de canviar-les o suprimir-les en determinades circumstàncies i en particular quant no siguin exactes, ni fiables. Par altra banda les dades personals només podran tractar-se amb el consentiment de l’interessat i pel fi legítim per el qual es van recollir. Aquest principi de consentiment regeix cessió de dades a tercers. Internet és per definició, una xarxa global. Això significa que l’usuari, una vegada que les dades surten del seu ordinador, no sap quina ruta segueixen cap el seu destí, en quins punt s’emmagatze-
Gestió d’empresa cooperativa 13
ma i qui pot accedir-hi, copiar-los, modificar-los i utilitzar-los per a una finalitat diferent a aquella per la qual es van donar. Breument, les recomanacions més importants són: 1) Procurar ser conscients de quines dades personals subministrem o publiquem a les nostres pagines personals i a qui les facilitem. Procurar també facilitar només aquelles dades personals estrictament necessàries per a la finalitat que les hi volem donar. 2) Utilitzar sempre que sigui possible, las últimes versions dels navegadors, perquè ja comencen a incorporar millores que possibiliten un més control sobre les dades personals que s’intercanvien entre el servidor i l’ordinador de l’usuari.
3) Procurar utilitzar els mecanismes de seguretat legalment disponibles per protegir la confidencialitat i integritat de les dades (servidors web segurs, criptografia, firma electrònica etc.). 4) Quant es descarreguin programes d’Internet, procurar informar-se de la manera més fiable possible dels autors i característiques, ometent aquells que sospitem que poden porta a terme accions ocultes. També en el cas del correu electrònic (e-mail) és necessari perdre mesures de seguretat, si volem preservar les nostres dades personals. Aquestes són: 1) Escollir sempre que sigui possible, un codi d’usuari de correu electrònic que no reveli aspectes de la personalitat.
2) En escollir la contrasenya procurar que no sigui fàcil de desxifrar, és aconsellable canviarla periòdicament. 3) Assegurar-se molt de a qui donem les nostres dades a través d’Internet, ja que aquestes són susceptibles de ser recollides i utilitzades sense el nostre coneixement per fins diferents per aquells pels quals foren subministrats. 4) Sempre que es sol·licitin dades personals que no s’estigui obligat legalment a subministrar, sospesar els beneficis que es rebran de l’organització que els recull, enfront dels possibles riscos de la utilització irregular de les mateixes.
Ma. Lluïsa Navarro
Núm. 282
14 Economia Social
FOTO: ORIOL CLAVERA
Boom cooperativista a Veneçuela
V
eneçuela viu un procés polític singular des que el 1998 el carismàtic Hugo Rafael Chávez Frías va guanyar les eleccions presidencials. I és que per primer cop a la història del país, un polític ha posat al centre de la seva acció política les classes populars veneçolanes, que fins aleshores havien estat excloses dels beneficis que genera l’explotació del petroli, en un país que és el cinqué productor mundial de cru. Si bé les estructures del sistema polític i econòmic continuen bàsicament intactes, s’ha posat en marxa una Núm. 282
política social que està portant la sanitat i la salut a les comunitats on viuen la majoria de veneçolanes i veneçolans i que fins fa poc no tenien accés a aquests serveis. Chávez assegura que la millor manera d’acabar amb la pobresa és donar poder al pobres. Així doncs, després d’una primera fase assistencialista, el seu govern impulsa ara noves iniciatives per caminar cap a la construcció del socialisme del segle XXI, la nova proposta que va fer després de guanyar el referèndum de l’agost de 2004. Aquestes noves iniciatives estan encaminades a enfortir l’economia
popular. I una de les bases sobre les quals es vol construir l’anomenat socialisme del segle XXI són les cooperatives. Impulsades pel Ministeri de l’Economia Popular, hi ha hagut un esclat en la creació de cooperatives arreu del país. Què ho ha propiciat? Que, a través de l’anomenada Misión Vuelvan Caras, el govern forma tothom que vol crear una cooperativa i l’ajuda amb crèdits i infraestructura. El resultat és que de les 800 cooperatives existents el 1998 s’ha passat a les 84.000 actuals. La major part són de serveis, però també se n’estan creant d’agrícoles, d’industrials i de manufactureres.
Economia Social 15
Aquest boom cooperativista al país és sens dubte una bona notícia, però també ha generat força dubtes. D’una banda, alguns sectors alerten del perill d’estar creant petites empreses que obliden els valors del cooperativisme, i la mateixa Superintendència Nacional de Cooperatives està impulsant nous plans de formació i la fiscalització integral de les cooperatives, sobretot dels processos de finançament i transferència de recursos. Més enllà de supervisar la feina de les cooperatives, altres dubtes que genera la creació de les cooperatives és el model econòmic que contribueixen a enfortir, perquè segons el govern haurien de ser un pas cap al socialisme del segle XXI. En aquest sentit, Luis Primo, coordinador de la UNT, la principal central sindical que participa del procés revolucionari, alerta sobre el paper que han de tenir les cooperatives en l’actual procés de transició: “Amb el cooperativisme
es crea una propietat social, una certa cultura col·lectiva, es trenca amb una certa lògica del capitalisme, però quan estàs emmarcat en la distribució has de fer competència i si cal destruiràs una altra cooperativa per enfortir la teva. I si a això hi afegim que aquí a Veneçuela algunes cooperatives són empreses disfressades, doncs s’està desvirtuant el que és una cooperativa. A més, cal tenir present que una cooperativa en ella mateixa no és un fi per assolir el socialisme”. Luis Primo afegeix que “la transició al socialisme requereix assenyalar quins són els elements que tu crearàs durant aquesta transició. M’explico: durant la transició hi haurà un mercat capitalista, però jo he d’anar destruint aquest mercat capitalista, he d’anar destruint la propietat privada. Però si vaig destruint, també he d’anar creant un mercat social, un altre tipus de mercat perquè les cooperatives acudeixin de forma organitzada a aquest mercat”.
Invepal: cooperativisme industrial Una altra de les propostes que existeixen al país per transitar cap al socialisme és la cogestió de les empreses entre els treballadors i l’Estat. Un bon exemple és l’empresa paperera Invepal, que segueix aquest model de cogestió des que el desembre de 2004 l’Assemblea Nacional de Veneçuela va decidir per unanimitat expropiar-la perquè els antics propietaris l’havien començat a desmantellar. El mes d’abril passat els 350 treballadors, que estan organitzats en cooperativa, van aconseguir reprendre la producció i estan demostrant que la factoria era viable. Ara el 49% de les accions són d’ells, i l’altre 51% de l’Estat. Però a mesura que els treballadors vagin tornant el préstec que els van concedir, el govern està en l’obligació de vendre les accions als treballadors, que poden arribar a optar al 99,5%. Pel que fa a l’organització, encara estan en procés d’adapta-
FOTO: ORIOL CLAVERA Núm. 282
FOTO: ORIOL CLAVERA
ció, però de moment fan una assemblea setmanal dels treballadors, on decideixen tot el que afecta la marxa de l’empresa i també qui ocupa els càrrecs de la junta directiva. Cal remarcar que Invepal no és un cas aïllat, i és que els darrers mesos s’han dictat nous decrets d’expropiació que impulsen la cogestió en altres àrees productives.
Les dificultats al camp La major part de la terra Veneçolana està en mans de grans propietaris, que mantenen milers d’hectàrees improductives. Mentrestant, un 70% dels aliments que consumeix la població s’importa d’altres països. Un dels reptes del govern de Chávez és aconseguir la sobirania alimentària del país i repartir la terra entre els camperols. La Llei de Terres preveu diverses mesures per tal d’acabar amb el latifundi, sobretot recuperar les terres de l’Estat que durant les darreres dècades s’han apropiat il·legalment alguns terratinents i també expropiar aquelles que els grans propietaris tenen improductives i donarles a cooperatives de camperols perquè les treballin. Núm. 282
Una de les beneficiades d’aquesta redistribució del sòl veneçolà ha estat la cooperativa de Berberé, al sud del llac Maracaibo. La cooperativa es va constituir el 2002 i, després de presentar la denúncia per terres ocioses, l’octubre de 2003 es van instal·lar a les 563 hectàrees que els atorga la carta agrària. Han tingut sort que la terratinent només ha utilitzat el recurs legal per intentar impedir que ocupessin la terra i no ha recorregut, com passa massa sovint en aquesta revolució bolivariana, a la força. En aquest any i mig que a Berberé ja han estat treballant la terra, la cooperativa s’ha convertit en una referència a nivell nacional, perquè amb el crèdit de 137 milions de bolívars que els van concedir per sembrar les primeres 40 hectàrees de yuca, ells n’han sembrant fins a 80 i han desenvolupar, a més, altres àrees productives. Però en aquesta redistribució de la terra el camí per a molts no és gens fàcil. D’una banda hi ha la resposta dels terratinents, que envien sicaris a les terres que han començat a treballar les cooperati-
ves, i que des del 2001 ja s’han cobrat la vida de més de 140 camperols. Però d’una altra banda també hi ha els obstacles interns, i és que, com reconeix el mateix govern, en moltes institucions la burocràcia i la corrupció posen frens a l’aprofundiment de la revolució. Emilio Méndez, alcalde de Santa Barbara de Barinas, municipi on s’han creat noves cooperatives agràries, explicava aquesta realitat: “Només fa 6 anys que el president Chávez va assumir la responsabilitat de dirigir el país, i no podem dir que en 6 anys la revolució a Veneçuela està altament consolidada, que ja no hi ha problemes amb l’educació, amb la seguretat o amb la distribució de la terra. Al contrari, ara és realment quan s’estan començant a veure tots aquests problemes que hi ha, i esperem que entre totes les institucions facin una bona feina per poder donar resposta a aquestes situacions”. Caldrà veure durant els propers mesos i anys el paper que jugaran les cooperatives en aquesta nova Veneçuela que vol donar feina i terra a tothom. Laia Altarriba
Economia Social 17
Entrevista a Carlos Molina Superintendent Nacional de Cooperatives de Veneçuela
“El cooperativisme és una arma contra el neoliberalisme” Què és Sunacoop? El Sunacoop és un organisme adscrit al Ministeri per a l’Economia Popular que té com finalitat fiscalitzar i fer seguiment del moviment cooperatiu veneçolà i també promoure el cooperativisme en el marc de les polítiques de desenvolupament endogen.
Per què s’està impulsant la creació de cooperatives actualment a Veneçuela? Per la necessitat de materialitzar el que diu la Constitució, és a dir els drets socials, la justícia social, l’equitat i sobretot la inclusió social. L’organització de caràcter democràtic de les cooperatives permet que el poble que estava exclòs pugui inserir-se en els processos productius i pugui millorar les seves condicions de vida. Les cooperatives són l’eina que millor interpreta l’esperit de la revolució bolivariana. Per això el govern veneçolà ha posat èmfasi en el cooperativisme. El 2001 s’aprovà la Llei Especial d’Associacions Cooperatives, que és l’instrument legal per a l’organització de les cooperatives. És una llei flexible, que promou que de manera senzilla i sense traves burocràtiques la gent tingui una eina d’organització dins l’economia social.
Quin paper juga la Misión Vuelvan Caras dins l’impuls cooperatiu? N’és el motor, perquè ja ha organitzat i inserit en el procés productiu més de 200.000 persones que havien estat excloses. Són gent molt pobra que primer vam formar en diverses àrees productives; després
aquestes persones es van organitzar en cooperatives a través del Sunacoop i ara el Ministeri per a l’Economia Popular està fent un acompanyament social i tècnic a aquestes cooperatives perquè formulin els seus projectes socio-productius, i se’ls estan transferint recursos per a l’execució d’aquests projectes.
Quins resultats ha donat l’aplicació de la llei? Ja hi ha unes 84.000 cooperatives registrades. No obstant, som conscients que el tema fonamental no és el registre i creació de cooperatives sinó l’enfortiment i aprofundiment del cooperativisme com a projecte de vida i com a ètica del treball. Sabem que administrativament és molt senzill conformar una cooperativa, el que és difícil és ser cooperativista.
Quins són els principals problemes que tenen? Estem en un procés de transició històrica. Venim d’una cultura que va ser irradiada pel neoliberalisme i l’economia de mercat que tenen com a principis l’individualisme i el mercantilisme, i que encara estan presents aquí. Una tendència dins del cooperativisme ha utilitzat les cooperatives com a instruments de flexibilització laboral, perquè algunes empreses mercantils i institucions públiques subcontracten cooperatives per evadir les obligacions de seguretat social o laboral. Un altre problema és que, per exemple, cinc associats en una cooperativa contracten vint persones, i són aquestes les que fan la feina, i això no és treball cooperatiu.
Però el problema mes important és la integració: de totes les cooperatives creades, només n’hi ha 500 o 600 que estan organitzades en cooperatives de segon grau, és a dir com a centrals cooperatives. Això té a veure també amb el creixement tan frenètic que hi ha hagut, que ha deixat molt poc espai per a generar aquesta integració. És important que aquesta integració es materialitzi, perquè és l’arma fonamental contra el neoliberalisme i la globalització. La creació de xarxes productives solidàries evitarà que les cooperatives hagin de competir entre elles en el mercat.
De cara al futur, quins projectes teniu? D’una banda, un programa de fiscalització i un de gestió per enfortir i capacitar les cooperatives en matèria fiscal i tècnica, però també en matèria ideològica i de valors. D’una altra banda, la creació dels Consells Cooperatius Estatals, de manera que cada Estat federal tindrà una instància rectora formada pel propi moviment cooperatiu per tal d’aprofundir i promoure la integració i articulació de xarxes, i també per planificar la gestió cooperativa. Laia Altarriba Núm. 282
18 Col·laboració
Els pals de paller (i II)
R
eprenent la nostra pròpia història, ens hem d’afanyar a dir perquè quedi ben clar, que cap dels nostres pioners era diplomat universitari; eren obrers convençuts, decidits i empenyats, com “els justos pioners de Rochdale” en escapar del jou del capitalisme i en èsser capaços d’alliberarse’n per la via del treball i la posta en pràctica del major sentit comú i decisió ferma d’arribar-hi. En definitiva, encara que potser, en principi,
poc acurat, tenien ja un pal de paller ideològic que els va facilitar la tasca que, polida més tard (1934) amb els primers Estatuts, van crear un marc prou eficient que ens ha fet arrivar fins avui, tot i les més adverses circumstàncies que s’hagueren de superar. Potser ara és el moment de fer-ne una bona anàlisi, reavivar els encerts i tenir la capacitat més agosarada per el reconeixament de les possibles errades, esvaïr-les i rectificar-les fins allà on es pugui. Una petita anècdota del ja llunyà 1918, denota l’esperit que ja niaba en un dels nostres pioners que, juntament amb un amic del treball que, amb motiu d’un “lock-out” es lamentaba de la situació d’abandonament en què es trobaven els obrers en aquelles circumstàncies, sense treball, ni sou, li deia aquest pioner: “Enriquet, un dia arribarà en que els obrers treballeran per ells mateixos” Aquest pioner que així s’expressava era en Josep Ros Serra, fundador d’aquesta Societat, i el seu amic que també ho fou es deia Enric Dalmau i Domenich. El primer pas es va donar al 1919 quan en Ros i Serra juntament amb en Pau Pi i Escalas s’associen amb en Josep Juan i en Timoteo Estanyol per tal de fundar una Societat Comanditària dita “Juan, Estanyol i Cía.”, fàbrica de vidre, concretament d’ampolles per a làmpades elèctriques. S’establía al carrer del Rierot 43, amb una durada pactada de cinc anys i segons aquest el 25 % dels beneficis obtinguts serien pels treballadors, sense lliurar-los-hi, de manera que al termini del temps pactat de cinc anys, aquests diners servissin per comprar la pròpia in-
Núm. 282
dustria i convertir-la en Societat Cooperativa. Cal recordar que als inicis del segle XX l’ofici de vidrier era molt feixuc i que molts d’ells eren obrers nòmades que avui treballaven al pais, demà a França o Alemanya. La majoría d’ells eren sindicalistes i per tant, en aquelles dates, molt rebutjats per la Patronal, de manera que trobàren en aquest intent, utòpic si voleu, l’espill i el pal de paller que necessitaven per envestir aquesta utopía. I mercés al seu esforç i decisió convertir-la en la realitat present, tal com deia Thomas A. Edisson, l’inventor de la làmpada elèctrica, a base de un 10% d’inspiració i un 90% de transpiració. Era el 1922, quan provinent d’unes “vacances a la Presó de Vitòria”, un sindicalista de primera fila, vidrier d’ofici, va decidir integrar-se a “Cal Estanyol” per veure si hi podía desenvolupar l’idea cooperativa. Es tractava d’en Joan Peiró i Belis, destacat cenetista anarco-sindicalista i que fou el pare dels nostres primers Estatuts, tant bon punt la Llei de Bases de la Cooperació, promulgada per la Generalitat de Catalunya al març del 1934, va donar legalitat completa a la cooperació industrial, ja que fins aleshores les lleis només contemplaven les Cooperatives de Consum i els Pòsits de Pescadors. Peirò no en fou de fundador, hi va apareixer quan ja feia tres anys que la Societat Comanditària funcionava, -desde el mes de septembre del 1919- però tant punt les lleis ho permeteren, va bastir els primers Estatuts d’aquesta Societat, que durant molts anys i malgrat ser oficialment anulats per les lleis franquistes, fo-
ren el vertader pal de paller de Cristalleries de Mataró, Cooperativa Obrera i per extensió dels seus homes cooperadors. I així el 17 de setembre del 1934, la primera Assemblea General de Socis aprovà els Estatuts, ratificà la confiança en el Comité Tècnic i elegí la primera Junta de Govern i la Comissió Inspectora de Comptes. No fou fruit de la casualitat la separació de funcions entre l’Empresa industrial, i la Cooperativa com a Institució, de manera que se separaven les funcions econòmiques de les socials. Aquest fet es reflectía perfectament a l’article 28 dels Estatuts, amb la creació del Consell d’Administració, compendi del Comité Tècnic i de la Junta de Govern, les funcions dels quals es definien en els art. 34 i 35. Aquesta pedra mil·liar, cabdal, fonamental que feia de Cristalleries de Mataro, cooperativa obrera, no com un sol ens sinó dos: l’Empresa d’una banda, com a creadora mitjançant el treball de les possibilitats econòmiques; i la Institució Cooperativa com a ens social per encarrilar l’Obra Social més adient a cada moment, per transformar tot l’esforç en l’execució de les fites de formació, solidaritat, expansió cooperativa i demés aspectes socials que ja s’han vingut exposant. Aquest pal de paller ens donà forces i empenta fins més enllà inclús de la seva pròpia vigència legal que es va perdre amb el decret d’incautació del 1940, per part de l’anomenat “Servicio Sindical Cooperativo”, i que no gens menys però ja ens havia permès fundar al 1931 “l’Escola Racionalista del Forn del Vidre”. Aquesta fou destrossada el 1939 pels que creien en postulats prou beneíts com “abajo la inteligéncia, viva la muerte”. També, i malgrat la situació d’incautació i legalment il·legals, posà en marxa la Secció Antituberculosa per tal de lluitar contra las conseqüencies de
la guerra i la misèria subsegüent, tant en la vertent sanitària, com en l’ajud alimentàri per tal d’apaivagar la fam dels nostres socis fins on era possible. Més tard, tot i la viPrimera seu del Forn del Vidre, de 1919 a 1933. gent il·legalitat d’aquests Estatuts inicials, el pal de pa- dels nostres propis errors – és un ller ideològic que propiciaren ens axioma a casa nostra que els pitjors permeté ser capaços de crear el problemes a resoldre sempre han Grup de Cultura, la pròpia Mutuali- estat els interns – i albirem com i tat de Previsió Social i més tard l’E- de quina manera sería possible arriconomat, obres d’important contin- bar a les esmenes que ens ajudesgut social totes elles. Sense el sin a la recuperació de possibilitats necessari convinciment no hauria perdudes. pas estat possible el seu desenvolupament, tot i que potser, la manca Tot plegat de fàcil no en té res, de continuïtat i el cada día més fe- això es segur, però si no lluitem per ble nivell de formació van truncar tal de redreçar-nos, cada dia que abans d’hora. passi es fara més difícil la solidificació del pal de paller on poder-nos Cal insistir aquí, tal i com diem l’al- repenjar en la recerca d’un espetre dia, en la regla d’or de la coope- rançador futur per els dos Ens – ració, centrada en la formació dels l’Empresa Industrial i la Cooperativa cooperadors tots, ja que és l’únic – que conformen avui, com ahir camí vàlid per garantir la compren- Cristalleries de Mataro, Sccl. sió i la posada en pràctica de les ideologíes dels pals de paller que Qui us ha parlat no vol pas caure faran possible el creixement i la en l’error de creure’s posseïdor de conservació de l’ortodoxia coopera- la veritat absoluta, doncs això seria tiva, tot i posant-la al día dels la negació de totes les possibilitats i temps en que ens toqui viure-la. I intents de raonar per tal d’arrivar a aquí tornarem a repetir el que as- la comprensió de tot el que aquí senyala “La Cooperación” (U.P.V.) s’ha exposat, però la meva veritat que pel triomf del cooperativisme relativa, fruit de tots els anys i cirés indispensable la formació dels cumstàncies viscudes en el sí d’acoopertivistes, ja que llurs proble- questa Institució, és el resultat de mes es resolen únicament quan els totes les reflexions sobre la ideolocooperativistes tenen plena cons- gía cooperativa de treball associat, ciència dels seus deures, abans que del convenciment total que el camí dels seus drets. Fem també alça- de la formació és vital pel propi deprem en el ja dit que una coopera- senvolupament de la idea, juntativa sense socis que sentin la moral ment amb la confirmació i acord cooperativa i la tradueixin en nor- amb altres personatges molt més mes de conducta serà sempre fràgil entesos i capdavanters del cooperai no podrà jugar amb plenitud el tivisme, em fan sentir prou agoserat seu paper econòmic i social. per exposar aquestes tesis que tracten només de confirmar que s’han Arribats aquí, aturem-nos per a re- de tenir pals de paller prou ferms flexionar i repassem les nostres ac- que ens ajudin a una millor comtuacions dels darrers anys, i amb prensió de tot plegat. esperit prou obert, l’anàlisi ens hauria de conduir al reconeixement Germinal Belis i Peiró Núm. 281
20 XIV Premi Jacint Dunyó
Veredicte del Jurat del XIV Premi Periodístic Jacint Dunyó REUNITS a Barcelona el 2 de novembre de 2005, el jurat del XIV Premi periodístic Jacint Dunyó i Clarà, integrat per Núria Esteve, Ramon Llenas, Jordi Maluquer, Rafael Ricolfe i Francesc Vernet, i actuant de secretària Agnès Giner, ha decidit atorgar el Primer Premi de la convocatòria d’enguany, dotat amb 650 €, al treball “Cooperativisme revolucionari: La Unió de Joventuts Cooperatistes de Catalunya”, de Jason Garner. El jurat valorà aquest treball per la seva aportació a la divulgació d’un període poc difós. El Jurat concedeix un segon premi de 300 € al treball “Cooperativisme, catòlics i habitatge durant el franquisme, tres exemples”, de Martí Checa Artasu, pel seu caràcter de crònica d’una realitat d’una època passada així com pel fet de tractar-se d’experiències reals i reeixides. El jurat valora molt positivament el treball “Una experiència particular com a infermera cooperant a Managua”, que malgrat no ajustar-se temàticament a les bases, considera interessant la seva publicació. Finalment, el jurat recomana la publicació d’alguns treballs finalistes i en deixa la decisió final així com l’ordre de publicació a criteri del Consell de redacció de la revista Cooperació Catalana. La Fundació Roca i Galès es felicita pel nivell de qualitat d’aquesta catorzena convocatòria del Premi Jacint Dunyó alhora que agraeix la participació a tots els participants. L’acte de lliurament tindrà lloc dijous, 15 de desembre de 2005, a les 19.30 h, a la Sala d’Actes de la Fundació Roca i Galès (Aragó, 281, 2n 2a). En aquest acte expondrà una ponència Jordi Margarit, president del Consell Rector de Ràdio Associació Catalunya, sccl.
Cooperativisme revolucionari:
La Unió de Joventuts Cooperatistes de Catalunya
L
a revolució social que esclatà seguint el fracàs de la insurrecció militar del 18 de juliol de 1936 inaugurà un període d’inseguretat per al moviment cooperatiu català. Les forces dominants durant aquests dies revolucionaris, de juliol 1936 a maig 1937, foren la Confederació Nacional de Treball (CNT) i la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), ambdues contràries al cooperativisme, al que consideraven d’ideologia reformista i burgesa. Durant aquests mesos les cooperatives van haver de lluitar contra la onada de col·lectivitzacions, que es convertí en
Núm. 282
la política oficial de la nova economia revolucionària desprès de la introducció del Decret de Col·lectivització del 24 d’octubre de 1936. La Federació de Cooperatives Catalana (FCC) desestimava aquestes acusacions, sostenint que el cooperativisme compartia la finalitat revolucionària dels llibertaris, però que pretenia seguir un camí més gradual i menys violent. No obstant, la secció jove de la FCC, la Unió de Joventuts Cooperativistes de Catalunya (UJCC) argumentava que les cooperatives havien de rebre la revolució amb els braços oberts perquè havia creat un ambient social i econòmic que per-
metia al moviment cooperatiu demostrar per fi el seu potencial revolucionari a la classe obrera catalana que, fins aleshores, no s’interessava pel moviment. Els orígens de la UJCC els podem trobar en la desapareguda Agrupació Cultural Cooperatista (ACC) que es fundà l’any 1925. L’ACC intentà coordinar l’acció dels grups culturals de les diverses cooperatives de la FCC. Al principi, gaudia d’un cert nivell d’èxit durant els últims anys de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) on tres de
XIV Premi Jacint Dunyó - Guanyador 21
les quatre pàgines d’Acció Cooperatista (el periòdic de la FCC) estaven dedicades a cultura i excursionisme. Tanmateix, al 1930 l’ACC ja havia desaparegut –per cansament dels seus dirigents.1 Durant els anys següents a la desaparició de l’ACC hi hagué una manca total d’activitat cultural integrada entre les cooperatives de la FCC – les seccions de las cooperatives seguien funcionant a nivell individual organitzant actes culturals, educatius o d’esports, però no hi havia cap organització central que les coordinés. El pas definitiu per la fundació de la UJCC vingué de les seccions de joventut de les cooperatives barcelonines Teixidors a Mà de Gracia i l’Andreuenca. El president d’aquesta última, Andreu Cortines, sostingué que calia rellançar una organització cultural federal, però que aquesta vegada hauria de concentrar-se més, en formació cooperatista i acció propagandística. Es queixà que en les cooperatives “es mira més la personalitat sindical o política dels individus: per a jutjar-los, que no pas els actes que realitzen com a cooperadors.” En comptes de considerarse primer cooperadors, els socis de les cooperatives s’identificaven segons la seva afiliació política o sindical i això guiava la seva visió de la cooperació. Com a conseqüència, tots definien la cooperació de manera diferent. Per a Cortines, això volia dir que “hi ha gairebé tantes apreciacions del moviment cooperatiu com cooperatistes”. Aquesta confusió produïa inèrcia i des d’aquí la gairebé manca total d’influència del moviment cooperatiu català a la classe obrera catalana.2 Per a superar-ho calia més que una simple organització cultural, un moviment de joventuts que renovés i vigoritzés el moviment català, proporcionantho amb una orientació i direcció clara i uniforme. Aquesta direcció seria influïda per la conjuntura amb la que nasqué: la revolució.
Cortines representà a les Joventuts Cooperatistes al IV Congrés de la FCC al juny de 1936, si bé la UJCC encara era en procés de gestació. La UJCC es va fundar oficialment el 30 d’agost de 1936 en una reunió al Centre Obrer Aragonès. La UJCC es va constituir amb les seccions de diverses cooperatives de la FCC, a la que s’afilià voluntàriament. Compartia amb la FCC la creença que el cooperativisme de consum era el motor del desenvolupament cooperatiu. El fi de les dues organitzacions fou el mateix, però no la velocitat amb la que volien aconseguir-ho. S’acordà l’estructura orgànica de la UJCC en una reunió el 24 novembre de 1936. Catalunya es distribueix en seccions que sembla -no
hi ha informació clara sobre el tema- representaven a un poble o barri. Cada secció creava un Consell Executiu que s’encarregava d’organitzar les activitats de les cooperatives de l’àrea. Hi havia seccions a Gràcia, Manresa, Terrassa, Sabadell, Igualada (el president de la qual fou Magí Pola), Mataró (president Emili Milà), Súria, Viladecans, Fuliola, Esparreguera i Fígols així com a l’ Unió de Cooperadors de Barcelona (la fusió de cooperatives de Barcelona). No hi ha dades exactes sobre el nombre de socis, però Cortines declarà l’abril 1937 que la UJCC tenia 5.000 socis, una quantitat que augmentava. Aquest creixement ràpid podria haver estat el motiu per a la reorganització del Comitè Núm. 282
22 XIV Premi Jacint Dunyó - Guanyador
Executiu al març de 1937 (l’estructura del Comitè abans no és clara). Es va suprimir la figura de president que havia desenvolupat fins aleshores Cortines i es dividí el Comitè en set secretariats: Secretari General (Cortines); de Relacions
exteriors, d’Actes (Joaquim Torres); d’Organització i propaganda; Administratiu; de Premsa i publicacions (probablement Antoni Solé), i Femení. 3 En algun moment abans d’aquesta reunió la UJCC, havia instal·lat la seva oficina a la Via Durruti (Via Laietana). Una de les tasques més importants de la UJCC era la propaganda. Militants destacats de la UJCC viatjaven per Catalunya donant conferències que difonien la seva visió de la cooperació com a moviment revolucionari, i detallant el paper que podria i hauria d’ocupar en la nova economia revolucionària si la Núm. 282
Generalitat els deixés. Aquesta posició també es defensaria al Tremp, ”Òrgan Central de la Unió de Joventuts Cooperatistes de Catalunya, un periòdic bimensual que començà a publicar-se l’octubre de 1936. Conjuntament amb el periò-
dic, la UJCC publicà dos opuscles, de Cortines i de Juli Blanquer, director d’Acció Cooperatista, així com una traducció de La Història dels Pioners de Rochdale de George Holyoake al català. El Tremp publicava seccions sobre actes culturals o esportius organitzats per la UJCC i fins i tot articles sobre educació sexual. Tanmateix, hi havia molts més articles dedicats al paper que havia de gaudir la cooperació en la revolució. També hi havia referències constants a Marx, Lenin i Tolstoi (però significativament, no a Stalin) i a favor de la revolució russa. Els articles de Cortines, Solé i altres militants desta-
cats de la UJCC, tal com Felip Capdevila i Enric Ribat Trias sostenien que el moviment cooperatiu català hauria d’adaptar-se a la nova realitat de Catalunya: “La nostra doctrina ha d’ésser, en període capitalista, reformista perquè les circumstàncies de la lluita li imposen. La defensa dels interessos creats, etcètera, etc. Però superada l’etapa capitalista, la cooperació deixa automàticament d’ésser reformista per a transformar-la en un òrgan vital, imprescindible per a la construcció del nou ordre econòmic de la nova societat.”4 Per a Cortines les cooperatives catalanes no estaven “a l’alçada dels moments històrics que travessàvem”. El començament de la guerra i la subsegüent revolució les havia sorprès i no havien sabut reaccionar als canvis ràpids que aquestes havia desencadenat. Limitat per la seva política de ‘neutralitat’ política, el moviment cooperatiu s’havia quedat “al marge de la lluita” quan hagués hagut de “posar[-se] immediatament al costat dels obrers revolucionaris, ajudantlos de forma que hagués pogut i hagués estat necessari.” Les cooperatives, afegí Cortines, “no saben comprendre a aquelles hores transcendentals que del resultat de la lluita depenia la seva existència.” Els esdeveniments a Alemanya i a Àustria on els feixistes havien aixafat els moviments cooperatius haurien d’haver servit de prova que la Guerra Civil era una lluita per la supervivència d’un moviment cooperatiu lliure.5 La UJCC esperava que la revolució a Catalunya seguís el mateix camí que la de Rússia on les cooperatives havien ocupat un paper destacat en la política econòmica de Lenin. La revolució presentava el moviment cooperatiu amb la possibilitat d’augmentar el seu suport, fins aleshores força limitat, entre la classe obrera. Per a Solé la UJCC havia de “atraure’ns mitjançant la divulgació del cooperativisme
aquests sectors revolucionaris [...] Que cadascú pensi com vulgui políticament. Però que tots acceptin la cooperació com l’instrument transformador de la nostra economia.”6 La UJCC no es limitava a fer revolucionari al moviment cooperatiu, volia fer cooperativistes als revolucionaris. “El nostre treball consistia [...] a crear una generació jove, capacitada, amb decisió i energia capaç de corregir els defectes dels cooperadors adults. Una generació cooperatista que comprengués tots aquests problemes d’ordre ideològic, que unifiques les cooperatives, que els (sic.) donés una direcció i una administració capaç de superar l’organització burgesa.”7 Aquesta posició clarament revolucionària aviat donà fruits. Al febrer de 1937 s’ajuntà amb els grups de joventuts d’altres organitzacions revolucionaries per a crear el Front de la Joventut Revolucionària (FJR), que tenia com objecte “guanyar la guerra i fer la revolució”. Mentre les forces revolucionaries de la CNT i la FAI “assalta-
ven cooperatives”, la UJCC havia estat acceptada com a una organització que incloïa els Estudiants de la CNT, les Joventuts Llibertàries de Catalunya, la Secció Juvenil “Dones Lliures” i les Joventuts Sindicalistes. Des d’aquí la USCC podia començar la tasca d’educar als anarquistes i sindicalistes del potencial revolucionari del cooperativisme. De fet, el punt 9 de les Bases del Front de la Joventut Revolucionària exhortà a la CNT i la UGT a que reconeguessin “el paper important que desenvolupen les cooperatives, com factor anticapitalista [...el FJR...] propugnarà perquè les mateixes siguin respectades i incrementades a la nostra societat socialista.”8 Conjuntament a la FCR amb els grups llibertaris i els cooperadors hi havia la Joventut Comunista Ibèrica, la secció jove del Partit Obrer Unificat Marxista (POUM), i el partit marxista revolucionari, però antiestalinista, dirigit per Joaquim Maurin i Andreu Nin. La retòrica revolucionària i política de la UJCC provocà la crítica de figures destacades de la FCC – encara que cal recalcar que les relacions entre les dues organitzacions eren amistoses. De fet el Tremp publicà una enquesta de militants de la FCC en la que els preguntà les seves opinions sobre la UJCC. Tots concordaren sobre la necessitat d’un moviment de joventut (el periòdic de la FCC, Acció Cooperatista, portava anys queixant-se de la manca de ‘militants’ cooperadors amb relació a la quantitat de ‘socis’), però criticaren el caràcter polític de la UJCC. Sebastià Flor, Cap d’Oficines de la Federació de Cooperatives de Producció i Treball de Catalunya (afiliada a la FCC), cregué que la UJCC s’havia “desplaçat un xic” i “s’ha deixat impressionar més per l’acció política del moment revolucionari [...] que no pas per les necessitats objectives de les cooperatives”, mentre Juli Blanquer, director de Acció Cooperatista, es queixà “[...] no
puc admetre que la joventut pretengui monopolitzar el culte de la Raó” afegint que les joventuts no haurien de “fer política, no fer cap més política, que la nostra política.” 9 L’aspecte polític de la UJCC seria la causa del seu daltabaix. Encara que mai ho afirmà de manera directa, és evident que hi havia una relació estreta entre la UJCC mateixa i el POUM o, al menys entre dirigents destacats i el partit d’Andreu Nin. El Tr emp elogia la revolució russa i a Lenin i Marx però no a Stalin, la posició del POUM. La FJR, a la que estava afiliada la UJCC, es fundà pel POUM amb la finalitat d’un apropament del partit a la CNT, desprès de la seva expulsió del govern Català pels comunistes. De fet, sembla que Cortines i Solé eren socis de partit. Sigui quina sigui la naturalesa d’aquesta relació amb el POUM, portaria problemes per la UJCC. El POUM va ser proscrit i molts dels seus militants foren detinguts o, com el cas de Nin, assassinats. Seguiren els fets de maig de 1937 quan militants del POUM i sectors radicals de la CNT i la FAI lluitaren contra soldats del govern i comunistes als carrers de Barcelona en protesta pel creixement de l’influencia dels comunistes als governs de Catalunya i la República. És probable que la FJR s’involucrés a la revolta, donat que també fou prohibida. Arrel dels fets de maig, hi hagué escissions serioses dintre de la UJCC i poc desprès Romuald Martí i Felip Capdevila foren expulsats del Comitè Executiu per no haver-se incorporat en els seus respectius càrrecs. 10 Aquesta aparent manca d’entusiasNúm. 282
24 XIV Premi Jacint Dunyó - Guanyador
me – si fou de debò la raó per les expulsions – és difícil d’entendre donada la seva actuació anterior dintre de la UJCC.
res joves entre els delegats a causa de les necessitats de la guerra.12 Per manca de fons o militants, el Tremp deixà de publicar-se.13
Malgrat seguia funcionant, les conseqüències dels fets de maig debilitaren la UJCC i feren que la UJCC suavitzés la seva retòrica revolucionaria. Una ‘Gran Conferencia de les Joventuts Cooperativistes’ que el Comitè Executiu havia acordat celebrar el 23 maig 1937, no es va celebrar fins gener de 1938. Hi havia poca assistència perquè molts militants estaven lluitant al front.11 La UJCC no va enviar delegats al Congrés mundial de les Joventuts Cooperatistes a Paris el setembre, com havia proposat originalment. La mala trajectòria de la guerra se sentí cada vegada més a les files de la UJCC, privant-la de militants i d’energia. Al sisè Congrés de la FCC en el seu discurs, Cortines gairebé es va limitar a lamentar la manca de ca-
Durant els seus primers mesos de vida en lloc de ser només una organització de cultura, la UJCC s’havia convertit en una organització clarament política amb el fi de fer revolucionari el moviment cooperatiu, per a atraure els elements revolucionaris de la classe obrera catalana al cooperativisme. Gaudí d’un cert nivell d’èxit, aliant-se amb forces revolucionaries. Tanmateix el desenllaç dels fets de maig va acabar amb el període revolucionari de la guerra i alhora va obligar a la UJCC a suavitzar la seva propaganda revolucionaria. Debilitada per divisions internes i la pèrdua constant de militants al front, la UJCC mai es recuperaria.
Jason Garner
Notes 1. Per deure i per cortesa, Acció Cooperatista, núm. 660, 27 desembre 1935. 2. La Joventut i els fracassos culturals, A. Cortines, Acció Cooperatista, Núm. 654, 15 novembre 1935. 3. Tremp, Núm.13, 15 Juliol 1937. Aquest numero també publicà els Ponencies i ponents pel Congrès. 4. Reformisme ¿Revolució?, Antoni Solé, Tremp. Núm. 3, 1 novembre 1936 5. Andreu Cortines, El Cooperativisme, la revolució, les joventuts cooperatistes, Edicions Tremp, Barcelona, 1937, p.22. 6. Acabament, A. Solé, Tremp, núm. 14, 1 setembre 1937. 7. Cortines, ibid, p.20. 8. Bases del Front de la Joventut Revolucionària, Tremp, núm. 9, 1 març 1937. 9. Les enquestes del “Tremp”, Tremp, Núm. 12, 1 maig 1937. 10. Arxiu Històric d’Igualada, Arxiu de la Cooperativa La Victoria/La Igualadina/Unicoop 11.6, Carpeta 235 Rebuts i cartes, Carta del grupo de Joventut Cooperatista de la Unió de Cooperadors de Igualada al Comité Executiu de Front de la Joventut Revolucionária, 19 juny 1937. 11. Acció Cooperativa, Núm. 765, 7 gener 1937. 12. Les Tasques del Sisè Congrés de la Federació de Cooperatives de Catalunya, Acció Cooperatista, Núm. 794, 5 agost 1937 13. L’últim número del Tremp es publicà al maig 1938, encara que l’últim número disponible al arxiu es de setembre 1937, per aquesta dada la publicació del periòdic ja era erràtica. Tremp tornà a publicarse breument a França després de la Guerra com “Boletín de relación entre los jóvenes cooperatistes españoles en la emigración”.
Núm. 282
26 Pensem-hi
Coses de Finlàndia (I)
R
esulta que –comprovat- tinc un lector. Sempre fa il·lusió, caram, d’assabentar-se’n. Doncs, sí, tinc un amic que es veu que em llegeix i que, un dia d’aquests, m’ha suggerit un tema per pensar-hi “si et sembla interessant, és clar”, i em dóna unes quantes fotocòpies de textos. Dies després, me n’envia un paquet més per correu electrònic (tot plegat, vint-i-quatre fulls de mides din A-4). I resulta que sí que em sembla interessant el tema, oi tant. En busco per la xarxa electrònica informació complementària (n’hi trobo l’equivalent a seixanta fulls més), i, pacientment, m’ho vaig llegint tot, a poc a poquet. I aquí em teniu, intentant d’escriure sobre dos dels aspectes que se m’han presentat en l’estudi de tota aquesta documentació, que versa sobre Finlàndia i el seu sistema educatiu. El primer, que és el que havia cridat l’atenció del meu amic Benet Vigo, ve donat pel fet que Finlàndia és un país en el qual el cooperativisme té una enorme presència real. Sembla que a Finlàndia hi ha, proporcionalment, més cooperatives que a cap altre país del món. Té una població total de poc més de cinc milions d’habitants i la seva Confederació de Cooperatives uneix, dintre del conjunt de les seves 420 cooperatives, un total de milió i mig de persones. Hi funcionen, amb tota normalitat, uns quants bancs cooperatius, regulats per un estatut complementari d’una única llei de cooperatives, de l’any 1954. La relació entre les administracions locals i les cooperatives arriba al punt que en algunes zones són les cooperatives qui Núm. 282
s’encarrega de la gestió de la política hidràulica, fins i tot quan és l’ajuntament qui s’ocupa de l’aspecte financer. Per una altra banda, resulta que el sistema educatiu finlandès és l’admiració de tothom que l’analitza. Els estudis PISA (Programme for International Student Assessment), que són uns controls iniciats per l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) l’any 2000, a trentados països, i que el 2003 ja ha estat aplicat a quaranta-un, situen Finlàndia entre els sistemes educatius capdevanters del món, i a una distància enorme dels més avançats entre els dels membres de la comunitat europea. I aquí ve el que admirava –i, em penso, escandalitzava- el meu amic, cooperativista de tot cor i de tota la vida. Que, malgrat la importància que el cooperativisme té a Finlàndia, no s’hi trobés enlloc ni el més petit esment de la part que sens dubte havia de ser mèrit de les cooperatives en la magnífica situació que presenta l’ensenyament finlandès. No li semblava lògic. I, tanmateix, ho és. Molt lògic. Tot els cooperativistes sabem que una cooperativa neix, sempre, d’una necessitat concreta. Un grup de persones es veuen en un problema de tipus econòmic o social, i decideixen organitzar-se per tal de fer-ne front. I, molt sovint, aquesta organització resulta aconsellable que adopti un format cooperatiu. És així com neix una cooperativa. Molt bé: doncs resulta que a Finlàndia, malgrat que hi estigui tan estès el cooperativisme, ningú
no veu cap necessitat de constituir una cooperativa d’ensenyament. Finlàndia creu, de debò, que l’ensenyament és un servei públic. Finlàndia va ser un país independent l’any 1917, i la seva llei d’escolaritat obligatòria és de 1921. Els plans d’estudis i el finançament són totalment estatals, amb una aplicació, l’any 2001, del 6’2% del PIB. I subratllo que la mitjana als països de la Unió Europea, durant el mateix període, ha estat del 5’1%, i del 4’4% en Espanya. L’organització material de l’ensenyament bàsic correspon a l’ajuntament de cadascú dels quatre-cents cinquanta municipis en què està dividit el país. Absolutament tot l’ensenyament és gratuït, inclosos textos, material i el transport de l’alumnat que visqui a més de cinc quilòmetres de l’escola. I el dinar del migdia, que tothom –tothomfa a la institució. Tanmateix, l’excel·lència del sistema educatiu finlandès no ve només del volum de la inversió directa. Hem de considerar també la inversió indirecta. I l’actitud de les famílies. I el mètode de formació i selecció del personal docent. Però de tot això, i d’algunes coses més, en parlarem, si vostès m’ho permeten, en el Pensem-hi del mes proper.
Santos Hernández
Biblioteca/Revistes 27
Retalls Annals of Public and Cooperative Economics Núm. 3.Setembre 2005. Liège. apce.ciriec@guest.ulg.ac.be Revista editada per Ciriec,els articles són en llengua anglesa però tots tenen una ressenya i traducció en francès, alemany i castellà. Al sumari trobem els títols següents: El poder de les xarxes: integració i resultats en les cooperatives de crèdit, on es compara el nivell d’integració dels sistemes de les cooperatives de crèdit que operen a diferents països i avalua l’impacte d’aquesta integració sobre els resultats. Les “crèdit unions” i l’oferta de les assegurances a les llars de renda baixa. Les “crèdit unions” als Estats Units: un estudi empíric relatiu a la dimensió, antiguitat i el creixement. Els autors ens fan una anàlisi sobre el creixement de les “crèdit unions “dels Estats Units entre els anys 1992-2001 i se centren en les relacions entre la importància i magitud, l’antiguitat i el creixement. L’avaluació de les obligacions dels bancs comercials i els cooperatius: un enfocament comparat. L’objectiu bàsic de la investigació és de poder determinar en quina mesura les obligacions emeses pels bancs cooperatius i els bancs comercials, són avaluades de manera similar. L’ imposició de controls de capital a les “crèdit unions”: anàlisis de la seva regulació Austràlia. Una anàlisi de la interrelació entre les característiques de les “crèdit unions” en el Regne Unit, la seva localització i els resultats obtinguts. Per què es fusionen les cooperatives de crèdit agrícola? L’experiència portuguesa. Els autors ens descriuen les raons econòmiques que han conduït les cooperatives de crèdit a fusionar-se i analitza l’impacte sobre els resultats econòmics.
Economia Social Andaluza Núm. 50. Juliol –Agost 2005 Sevilla. faecta@faecta.es prensa@faecta.es www.faecta.es Revista publicada per la Federación Andaluza de Empresas Cooperativas de Trabajo Asociado. Aquest és el número cinquanta d’aquesta publicació, i dediquen l’editorial aquesta celebració. Reproduïm part del sumari: a les pàgines de la secció Activitats de FAECTA, parlen de l’Assemblea anual de FAECTA i el tema principal, dedicat a la Intercooperació. Les altres pàgines d’aquesta secció parlen de cada província i dels diferents sectors cooperatius. Dedica article especial al Dia Internacional del Cooperativisme que es va celebrar a Vélez Rubio, Almería .A L’Entrevista la coordinadora del llibre titulat: ”El canvi de gènere. La dona en l’Economia Social” contesta a les preguntes per presentar-nos aquest estudi. La secció Experiència Cooperativa ens exposa i presenta el nou hotel que s’ha obert a Còrdova i és el primer creat sota el règim jurídic cooperatiu. Amb el títol de la secció Activitats FAECTA, a manera de petites noticies fa un recorregut dels actes on la federació hi ha pres part o ha celebrat durant els últims mesos. Les Notícies de l’Economia Social, a Gènere i Economia i Empresa ens informen dels actes i noticies relacionats amb aquests temes. A Col·laboracions hi trobem els articles que parlen de casos jurídics fiscals i legals i la incorporació d’una nova secció on es destaquen algunes de les normatives publicades al BOE i BOJA. L’última pàgina presenta la ressenya de tres llibres, que en aquest cas no fan referència al tema cooperatiu. Elisenda Dunyó Núm. 282
Premi “Albert Pérez Bastardas” La
, a través de la seva revista Cooperació Catalana, convoca els
X Premis d’articles sobre medi ambient i educació ambiental -
-
-
-
Podran optar a aquests premis articles inèdits escrits en català que tinguin per finalitat difondre reflexions que contribueixin al coneixement i preservació del patrimoni natural i/o experiències d’educació ambiental. Els articles s’hauran de presentar en suport informàtic (disquet, CD, DVD) acompanyats d’una còpia impresa en paper, sense signar i hauran de tenir una extensió mínima de 3 fulls i màxima de 6 (2.100 caràcters per pàgina). Caldrà presentar el treball dins un sobre tancat que només portarà escrit el títol de l’article i que contindrà la còpia impresa i el suport informàtic. S’adjuntarà un altre sobre tancat, que també només portarà escrit el títol de l’article a fora, i que contindrà les dades personals de l’autor. Els articles també es podran presentar via correu
-
electrònic a l’adreça cc@rocagales.org, adjuntant-hi dos arxius en format doc: un amb l’article sense signar i un altre que es dirà “dades+títol article.doc” que contindrà les dades de l’autor. El missatge ha d’anar sense signar i ha de posar el nom dels arxius que porta adjunts. La dotació dels premis serà: un primer premi de 650€ i un segon de 300€. El termini de presentació dels articles finalitzarà el 23 d’abril de 2006. El veredicte del jurat es farà públic en el número de maig de la revista Cooperació Catalana. Els articles guanyadors i els treballs finalistes, amb l’autorització dels autors, seran publicats a Cooperació Catalana en els successius números a partir de la publicació del veredicte i al web de la Fundació Roca i Galès.
Revista Cooperació Catalana Aragó, 281, 1r 1a – 08009 Barcelona Tel. 932 154 870 – Fax 934 873 283 cc@rocagales.org
Albert Pérez-Bastardas Barcelona, 1953 – Cim del volcà Stromboli, 1986 Biòleg de formació i educador de vocació, es va dedicar fonamentalment a l’ensenyament i divulgació de les ciències naturals i a l’educació ambiental. Fou soci fundador de la Societat Catalana d’Educació Ambiental i formà part de la primera junta de l’entitat. El seu treball més significatiu va ser el disseny i direcció del programa d’educació ambiental de la granja-escola Can Girona, de l’Ajuntament de Barcelona. Va formar part del primer equip d’educadors becats per la Generalitat de Catalunya per a desenvolupar una tesi de didàctica de les ciències al Chelsea College de Londres, i inicià una recerca explorant les idees dels nens i nenes sobre el cicle de la vida al bosc. Va col·laborar amb la fundació Roca i Galès en la realització d’audiovisuals sobre la natura. Va morir als trenta-tres anys durant una erupció del volcà Stromboli. Està enterrat en aquella petita illa.