Butlletí nº70

Notícies Ripoll, abril de 2021

70

nº

Pàg. 3 |

Obituari Sr. Ramon Vilardell i Turon Pàgs. 6-7 |

Acte del dia del fundador

Editorial

Redacció Aquesta nova edició de la revista FES 70 la podem considerar extraordinària per la quantitat i importància de fets pocs habituals que publica. Tots dintre una de les onades d'infecció pandèmica del virus, que no s'acaba de vèncer.

En primer lloc es fa una exposició recordatori In Memoriam del que fou el President del Patronat de la Fundació Eduard Soler, traspassat el 29 de desembre de 2020.

La celebració de la memòria en el vint-i-unè aniversari del Fundador de l'Escola del Treball del Ripollès, Fundació Eduard Soler que, en plena pandèmia, no es va poder celebrar solemnement amb els actes presencials tradicionals acadèmics, ofrenes florals i refrigeris amb l'assistència d'alumnes, claustre de professors, invitats i patrons. Amb un testimoni auster, limitat per les exigències sanitàries imperants, es va recordar l'aniversari.

El nomenament d'un nou President de la Fundació i la incorporació d'un nou Patró institucional, figuren de forma destacada en aquest número de la revista.

La resta de continguts segueix la publicació de pàgines tradicionals i acaba amb un dels apunts de la biografia del Sr. Eduard Soler.

Celebració Dia del Fundador. Última presencial 2019.

Av. Eduard Soler, 1 17500 Ripoll (Girona) T +34 972 701 131 F +34 972 702 871 info@fes.cat www.fes.cat

2

M EDI AM BIE NT

PAPER ECOLÒGIC

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Departament d’Empresa i Ocupació Departament d’Economia i Coneixement

Imprès sobre Paper Ecològic Brillant de 170 Grs. / 4-2017 Imprès a MAIDEU, SL Tel. 972 70 25 93 / Ripoll Dip. Legal GI-1394-2002

Obituari

Ramon Vilardell i Turon President

En Ramon Vilardell i Turon neix a Ripoll el 14 de gener de 1946. Fill únic de Joan Vilardell, ferrer i fabricant d'eines de tall de casa i del camp amb establiment comercial a Ripoll, i de Maria Turon, mor jove, que cuida la família i ajuda al negoci.

A La Salle de Manlleu inicia la seva educació bàsica i professional, segueix i es titula Pèrit Mercantil al 1967 i al 1978 es gradua PDD en el IESE, Business School.

Coneix, jugant a bàsquet, i es casa amb Anna Maria Oliveras. Tenen quatre fills als que dedica tot el temps que li deixa la feina, els escolta i s'esforça en ajudar-los a que tinguin una carrera i un futur lliure i pròsper.

Intel·ligent i sobretot molt treballador, tenia la virtut de conèixer la gent en profunditat. Procurava estar a l'última en el sector metal·lúrgic i sabia compaginar la seva feina habitual amb associacions, fundacions i empreses. De vocació mercantil i pensament cosmopolita, autor d'articles econòmics especialment enfocats a l'educació dins el seu sector. Va participar en el Consell Comarcal del Ripollès, la Cambra de Comerç de Girona, Fegmetal i altres institucions del món mercantil.

Gran aficionat al bàsquet en el que jugà, després entrena i presideix el Gigantes-Club Bàsquet de Ripoll. Completa la seva esportivitat amb tennis i bicicleta amb la que pedaleja arreu amb grups d'amics molt units.

Entra a treballar als 16 anys a Soler&Palau, empresa fabricant d'equips de ventilació a Ripoll. Puja, passa per diversos departaments, especialment comercials, fins arribar al 1980 a Director Industrial de la multinacional Soler&Palau, Ventitation Group. Es jubila al 2019.

Paralel·lament, el l996, quan el Sr. Eduard Soler, cofundador de S&P, crea l'"Escola del Treball del Ripollès. Fundació SF" el nomena patró vitalici institucional del Patronat.

Participa amb seva professionalitat en el desenvolupament dels objectius marcats pel Fundador i el 2012 el Patronat el nomena President.

Dedica amb eficàcia i encert el seu esforç a dirigir la Fundació FES fins a la seva prematura mort el 30 de desembre de 2020.

El Patronat de la Fundació Eduard Soler el 18 de gener de 2021 li concedeix a títol pòstum la Medalla d'Or del Patronat.

3

Notícies

Un nou President per a la Fundació Eduard Soler, FES Jordi Colomer Fordada, membre privat del Patronat de la Fundació Eduard Soler des de l’any 2016, va ser elegit com a nou president de la Institució en una reunió del ple del Patronat FES el passat 18 de gener del 2021.

Durant la seva trajectòria professional, Colomer ha estat un home de negocis i alhora consultor independent en la creació i consolidació de xarxes de distribució de producte, estudis de viabilitat i plans d’empresa. Laboralment també destaquen els més de 10 anys d’experiència vinculats a l’empresa Soler & Palau amb qui va ocupar diferents àrees de treball en el departament tècnic i comercial de la companyia.

Sr. Jordi Colomer i Fordada

A la primera manifestació com a nou president de la Fundació, Colomer va voler adreçar una salutació cordial a tots els alumnes, pares i familiars, per la confiança dipositada en la formació que s’ofereix al nostre centre, així com també a tot el professorat i personal de serveis afins a la mateixa, per l’esforç de poder compartir els objectius i l’ideari formatiu plantejat durant tots aquests anys pel nostre fundador el Sr. Eduard Soler i Font. També va voler agrair a la resta de patrons de la fundació, el seu recolzament i afany en el desenvolupament dels objectius assumits.

Per últim, va voler dedicar un record molt especial i entranyable per al Sr. Ramon Vilardell i Turon, anterior president de la Fundació, pel seu gran entusiasme i dedicació durant tots els seus anys de presidència.

Un nou Patró per a la Fundació Eduard Soler, FES Joan Rafart Molas neix el 1950 a Joanetes, La Garrotxa. Actualment resideix a Campelles, Ripollès.

Inicia la seva formació bàsica a l’Escola Salesiana de Ripoll i posteriorment realitza Formació Professional a l’Escola d’Oficialia Industrial de Soler&Palau, graduant-se a la primera promoció.

Segueix a l’empresa, ja com oficial, i esdevé analista de la Plataforma d’Assaigs del Departament Tècnic R+D, llavors dirigit per Jordi Brull.

L’any 1995 deixa S&P i funda l’empresa “Solter Soldadura, S.L.” dedicada a la fabricació de màquines de soldar, amb sofisticats controls electrònics que exporta mundialment.

Funda l’empresa “Projectes Integrals del Plàstic, S.L.” dedicada al disseny de motlles per a la injecció de plàstics.

Sr. Joan Rafart i Molas

Professionalment es jubila el 2016 de les dues empreses i les passa a la segona generació com a empresa familiar.

Socialment col·labora en diverses entitats professionals i altruistes, actualment presidint l’Assemblea de Ripoll de la Creu Roja des de 2012, presidint el Rotary Club del Ripollès en el seu 25è aniversari i membre de la Junta de UIER. El 18 de gener de 2021 el Patronat de la Fundació Eduard Soler li ofereix incorporar-se com a patró institucional i ell accepta.

4

Notícies

Estada Erasmus+, Guillem Torrentallé El dijous 4 de febrer de 2021 l’exalumne Guillem Torrentallé, Tècnic Superior en Disseny i Programació en Fabricació Avançada, va explicar als alumnes de l’últim curs del cicle d’Automatització i Mecatrònica, l’estada Erasmus+ realitzat a l’empresa Mars Petcare a Verden, Alemanya.

La xerrada fou per a motivar els alumnes amb la seva experiència personal i professional. En els dos mesos a l'empresa alemanya va realitzar tasques de manteniment, desenvolupament de projectes en disseny i concepció d’utillatges.

També va compartir el seu saber de disseny 3D, Solidworks, amb altres alumnes en pràctiques.

11a edició Ripollès Líders 2021 L’onzena edició dels Premis Ripollès Líders es va realitzar el passat 26 de febrer amb una gala celebrada a l’església de Sant Pere en format reduït.

Enguany la Fundació Eduard Soler va entregar el Premi Eduard Soler a una candidatura presentada conjuntament amb 3 entitats; La Tintoreria, el Celler Quatre i Nafent qui van apostar per començar o ampliar el seu negoci en època de COVID-19. Els guardonats van obtenir 3.340 vots el que representa un 86,02% de la votació total. L’encarregat per part de la Fundació Eduard Soler a entregar el guardó als premiats va ser el Patró Sr. Joaquim Merino.

Univers Jove Ripoll 2021 El 23 de febrer es va realitzar a Ripoll la setena edició de l’Univers Jove. Enguany i a causa de la situació Covid-19, fou telemàtica on durant una setmana els i les joves del Ripollès i comarques del voltant van poder informar-se sobre el sistema educatiu, descobrir estudis i conèixer experiències formatives d’èxit per ajudar-los a la seva tria d’estudis i professió personal. Per part de la Fundació Eduard Soler, el Director Josep M. Casals va explicar l’oferta formativa de cicles de grau superior, mentre 4 alumnes, dos del cicle Disseny i Programació Avançada i 2 més de Robòtica, Automatització i Mecatrònica, van ser entrevistats per explicar les seves experiències viscudes a l’Escola.

Curs d'interpretació d'esquemes elèctrics El passat 17 de febrer es va iniciar el curs de Formació Continuada "Interpretació d’Esquemes Elèctrics" d’una durada de 21 hores.

El Curs va dirigit a tècnics que treballen en departaments de disseny, muntatge, manteniment i operaris de conducció d’equips i instal·lacions elèctriques facilitant als participants adquirir les habilitats necessàries per identificar la simbologia, interpretar-la i/o aplicar-la a un esquema elèctric, tant de potència (força) com de control (maniobra), interpretar les seqüències o detectar falles en esquemes a partir dels plànols. És un curs de gran acceptació que avala la seva eficàcia dintre la Formació privada.

5

Notícies

Delegats de c

Eduard Soler i Font

Estàtua del Fundador

6

Ofrena floral del President

Patrons i dire

Dia de la Fundació Eduard Soler Aniversari del Fundador Sr. Soler Vint-i-un anys després del traspàs del Sr. Eduard Soler, el Patronat de la Fundació FES va commemorar el dia amb un acte simbòlic.

Amb la pandèmia per Covid es va haver de renunciar a la celebració habitual del Dia del Fundador.

Sense acte acadèmic, ni ofrenes florals massives ni reunió festiva d'alumnes, professors, invitats ni patrons de la Fundació. A més una nevada del dia abans va privar l'accès de vehicles no preparats al cementiri per a fer l'ofrena floral a la tomba del Fundador.

El president en funcions, vicepresident del Patronat, Sr. Jordi Munell, oferí un ram, dipositant-lo sobre el pedestal amb la figura del Sr. Soler.

El Delegats de cada curs del cicles for-

matius varen dipositar una flor al peu de l'estàtua.

Al final amb Patrons, Directors i Delegats de curs posaren per la fotografia oficial guardant les distàncis reglamentàries.

Una presència austera dels protagonistes que a bell seguit es reincorporaren a les aules per a seguir la jornada lectiva del dia.

Amb l'esperança que la pròxima diada permeti recuperar la tradicional celebració, es va cloure la commemoració de l'any 2021 amb el record del que fou el Fundador de la nostra institució.

curs i director

ector

Ofrena a la tomba del Fundador

7

Serveis de la Fundació

Projecte d’utillatge per facilitar el manteniment i ajust de motlles i matrius

Projecte d’un utillatge-màquina per a manipular, ajustar i mantenir el motlle

Motlle de polímer per injectar plàstic

Simulació de desvat en el programa CAM per a la mecanització de les peces del conjunt

Simulació d’acabat amb el mateix el programa

Durant el Cicle Formatiu de Grau Superior de Disseny i Programació Industrial en format dual, he estat realitzant les pràctiques en alternança a una empresa que es dedica al desenvolupament i fabricació de ferramentes, sistemes i mecanismes per a portes corredores.

Amb aquestes especificacions, el projecte consistia a fabricar un sistema de pistons que tinguessin la força suficient per poder elevar el pes que pot arribar a tenir el motlle (sabent que els motlles més grans que es podien fabricar a l’empresa tenien unes dimensions de 500*500*500 i un pes al voltant d’uns 500 kg.)

Entre totes les assignatures que es cursen durant l’últim curs del cicle, hi ha l’Assignatura de Projectes Integrats que té per objectiu consolidar i interrelacionar conceptes que s’havien anat desenvolupant al llarg de les matèries impartides, així com integrar coneixements adquirits per a desenvolupar projectes de disseny i programació industrial en equips.

La idea principal per desenvolupar el projecte va sorgir dins de la secció de matriceria de l’empresa on estava treballant, per la necessitat de tenir a l’abast una màquina o element que ens ajudés a obrir els motlles d’injecció de peces de polímers que es fabriquen a l’empresa per així evitar esforços, facilitar la seva manipulació i optimitzar el temps.

Un cop plantejada la idea, va ser acceptada per la direcció sempre que es complissin tres condicions: s’havia d’utilitzar el material que l’empresa comprava de manera rutinària, havia de ser un projecte el més econòmic possible i s’havia d’utilitzar el mateix grup hidràulic que ja disposaven a l’empresa que permet arribar a 160 bars.

8

Alumne Aitor Chica Comino

El disseny del sistema havia de sustentar unes plaques en les quals es podien fixar les dues parts dels motlles, tant per la banda d’expulsió dels motlles com per la banda d’injecció d’aquests. Aquestes plaques calia guiar-les per 4 columnes de disposició vertical, de manera que en accionar el pistó superior, arrossegui la part d’injecció separant-la de la part d’expulsió, la distància suficient perquè quan estigui al màxim d’altura, es pugui accionar un altre cilindre que farà que la placa superior on hi ha la part d’injecció, giri 180º i d’aquesta manera quedi el motlle obert i preparat per a poder-hi treballar.

Malgrat la situació causada per la COVID-19 que va obligar a l’absència d’unes setmanes al lloc de treball, va ser possible poder fabricar quasi tots els elements que feien falta per desenvolupar el projecte, després de dissenyar tots els plànols de les peces i preparar tots els programes de fabricació assistida (CAM) amb el mòdul NX.

L'expertesa dels nostres clients

Façana de l'empresa Maypro, S.A. a Vic

Maypro és una empresa amb seu a Vic (Barcelona) especialitzada en el disseny i fabricació de maquinària per a la indústria del pallet i la bobina. Maypro destaca pel compromís permanent amb la qualitat dels seus productes i el servei d’atenció al client, totalment personalitzat.

L’empresa es va fundar el 1988 i sempre ha tingut l’objectiu d’ajudar les empreses a seguir avançant. Des de llavors, la companyia ha anat creixent gràcies a la forta aposta per la innovació i especialització dels professionals.

Maypro aposta constantment per millorar i arribar a garantir els nivells més exigents de qualitat i es posiciona com una empresa altament competitiva en l’actual context de globalització; exporta els productes en l’àmbit mundial generant una presència d’aquests a tots els països del món.

L’experiència i especialització de la companyia permet a

Projectista en tasques de disseny a l'Oficina Tècnica

l’empresa desenvolupar un nou projecte des de la consultoria i el disseny, fins a la producció de maquinària per a la indústria del pallet i la bobina, oferint uns preus molt competitius, però sense renunciar a treballar amb primeres marques i garantint sempre la millor qualitat dels productes. Seguidament, els equips s’assemblen i es proven a Maypro per assegurar els majors estàndards de qualitat i posteriorment, s’ofereix el servei de direcció de muntatge per una òptima posada a punt i a través del servei postvenda que s’ofereix, mantenint així una relació amb els clients al llarg de tota la vida útil de la maquinària.

Recentment l’empresa ha firmat un conveni de col·laboració amb l’Escola del Treball del Ripollès de la Fundació Eduard Soler per acollir alumnes en formació dual dels cicles formatius que s’ofereixen.

Vista parcial de maquinària a la planta de producció.

9

Opinió dels experts

La importància de la informació sobre sostenibilitat

Enric Ripoll Ros Economista Auditor Censor de Comptes Soci de Faura-Casas Auditors Consultors

En els darrers anys la paraula transparència ha anat guanyant importància, tant en les institucions públiques com en les empreses privades, com a instrument per apropar les institucions i les empreses al conjunt de la societat. La facilitat d’accés a la informació generada per les noves tecnologies, ha condicionat el ràpid creixement del volum d’informació, i la gestió de la mateixa suposa un repte fonamental.

Les lleis de transparència estatal i catalana han modificat substancialment les obligacions de publicitat activa de les administracions públiques i han potenciat el dret d’accés dels ciutadans, amb l’objectiu de contribuir a enfortir la confiança de la societat en les administracions públiques, els partits polítics, les organitzacions sindicals, les organitzacions empresarials i les entitats privades que exerceixen funcions públiques o presten serveis públics o perceben fons públics.

A nivell internacional els estats membres de l'Assemblea General de les Nacions Unides es van comprometre a adoptar l'Agenda 2030, que aborda 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que al seu torn es composen de 169 objectius a assolir, que cobreixen els àmbits econòmics, socials i ambientals, amb els quals passar del compromís a l'acció. La innovació i l'acció conjunta són claus en la implementació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, per la qual cosa participen com a nous actors, el sector privat i la societat civil.

Després de la darrera crisi financera, els inversors han interioritzat la importància que les empreses es gestionin de manera adequada i transparent, i en el cas de les empreses cotitzades el bon govern corporatiu s’ha postulat com la base per al funcionament dels mercats, ja que promou la credibilitat, l'estabilitat i ajuda a impulsar el creixement i la generació de riquesa.

Els errors en el passat dels governs de les grans empreses ha multiplicat les exigències de transparència, veracitat, bones pràctiques i comportament empresarial responsable per part d'inversors, consumidors i societat en general, que no només presten atenció als indicadors financers, sinó que també volen saber com s'han aconseguit aquests resultats.

Ens trobem davant d’un canvi de paradigma en la gestió, en el que l’èxit de les empreses no està únicament relacionat amb la seva competitivitat, sinó que també ha de ser competitiu l’entorn en el que opera, i per tant la generació de valor econòmic empresarial, està relacionat i vinculat a la creació de valor per la societat. La integració de la sostenibilitat en la cadena de valor de l’empresa, i la convergència dels seus objectius estratègics amb els de la societat, 10

comença a ser considerat com un factor decisiu a tenir en compte per part dels inversors, i en aquest entorn, la Informació no financera pot esdevenir una eina clau en la comunicació entre l’empresa i els grups d’interès.

En aquest sentit, la Directiva 2014/95/ UE, i la seva transposició en la Llei 11/2018 sobre Divulgació d'informació no financera per part de les empreses, pretén millorar la sostenibilitat de les empreses i augmentar la confiança dels inversors, ampliant el contingut exigit en l’Informe Anual de Govern Corporatiu de les entitats cotitzades, i estenent l’obligació de fer pública la informació a les mitjanes empreses, sent obligatori a partir de l’exercici 2021 per aquelles societats amb més de 250 treballadors.

Tot i la importància que ha suposat per la millora en la transparència, s’ha qüestionat que els Estats d’Informació No Financera permetin conèixer clarament la comprensió dels riscos, les repercussions i els plans d’acció de les empreses en matèria de drets humans, drets laborals, medi ambient o de lluita contra la corrupció. La revisió de la normativa a nivell europeu ja es troba en marxa, amb la consulta realitzada per la Comissió Europea que va finalitzar el juny passat, i es preveu que en el 2021 s’adopti una proposta de reglament que doni resposta a les actuals mancances.

L'entrada en vigor el passat 10 de març del Reglament 2019/2088/UE, sobre divulgació d'informació de sostenibilitat en el sector dels serveis financers, que té com objectiu principal redirigir els fluxos de capital a inversions que tinguin en compte factors ambientals, socials i de governança, suposa també un canvi substancial en el món de la inversió sostenible.

Per tal que aquestes noves obligacions no siguin percebudes com un nou tràmit administratiu, sinó com una oportunitat, els òrgans de govern de les empreses han de percebre que les accions en sostenibilitat afecten positivament el valor de les companyies, i cal establir mecanismes per tal de poder mesurar els efectes que les seves estratègies en responsabilitat social tenen en la percepció dels inversors, i per tant en el valor de mercat.

Exalumne

AFAT

a poder tenir-ne 8. Més enllà entra el camp militar fins sobrepassar els drons i volar amb avions d'ala sense pilot.

Guillem Torrentallé Riba Tècnic Superior en Disseny en Fabricació Mecànica i de Programació de la Producció en Fabricació Mecànica

Per poder fer volar un dron s'han de respectar unes normes, molt estrictes, que per incompliment poden ser multats amb més de 100.000 euros, cent mil!

Per què vas decidir estudiar a la Fundació Eduard Soler?

Amb un batxiller tecnològic de l'IES Cirvciànum de Torelló vaig assistir a una sessió sobre els cicles de la Fundació Eduard Soler. Jo tenia decidit estudiar disseny industrial assistit per ordinador. Era la primera opció.

Què és el que més t’ha agradat de la Fundació Eduard Soler?

El món dels drons per filmació aèria

Grups reduïts d'alumnes i una relació propera i personalitzada amb el professorat. Els estudis no eren solament teòrics, hi havia una part pràctica. Les pràctiques duals, que t’introdueixen en el món laboral i a més, remunerades.

Ell tenia preparada una conferència AFAT a la Sala de l'Escola amb una demostració de vol, per damunt dels caps de l'auditori, projectant alhora en gran pantalla el que veia la càmera. Disortadament la maleïda pandèmia, que ens té a tots confinats, ens ha privat de gaudir-ne i poder comentar-ho després xerrant en animats grups amb una copa a la mà.

Què és el que més has valorat d’estudiar a la Fundació Eduard Soler?

Doncs que assoleix un bon perfil acadèmic amb un gran ventall de sortides laborals en el món industrial; en disseny, programació i mecatrònica.

Per a menar un dron s'ha d'estar titulat per AESA, Agencia Estatal de Seguridad Aérea, Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana. Per a optar al títol s'ha de superar un examen rigorós, gens fàcil… El nostre company Leiva, soci d'AFAT, és pilot A1 per drons de 900 gm i A2 fins a 4 kilos.

Francisco Leiva Nocete

Tens pensat seguir estudiant?

Sí, vull estudiar alguna enginyeria a la universitat. M’agrada molt el tema del disseny industrial i també treballar amb jovent i canalla. Voldria fer de professor docent en dibuix tècnic i programes de CAD. Com valores l’experiència d’Eramus+?

A l'últim any a la FES pots realitzar un Erasmus+; fer pràctiques a l'estranger. Jo ho vaig fer a Alemanya. Recomano molt aquesta experiència, ja que és una manera de créixer personalment i acadèmica. És una experiència única on coneixes molta gent, diferents cultures, i alhora com es treballa a les indústries.

Dron escolar que grava fotos i videos. 53 g

Títol de pilot Un dron és una aeronau que incorpora una màquina fotogràfica controlable a distància. Del més petit, 249 grams, marcats com categoria CO, fins el més gran de 25 kilograms, categoria oberta C3.

Tots classificats com a recreatius o per competicions esportives, treballs civils i agrícoles, vigilància, etc. La majoria són quatrirotors però arriben

El meu primer dron. Hubsan H502E. ,155 g

El dron en mi mochila. Mavic mini 249 g

Quin consell donaries als futurs alumnes?

Bàsicament recomano que escullin a conciència el que volen estudiar i en el que els agrada formar-se. Que no temin equivocar-se; sempre es pot canviar de cicle o carrera.

Amb aquest vaig fer-me pilot. Mavic air, 430 g

El meu favorit. Mavic 2 zoom, 907 g

11

Un record institucional

Eduard Soler i Font

Interès per la Formació Professional L’interès en la formació professional, dins del món educatiu, ha estat molt especialment un element constant en la trajectòria humana i empresarial d’Eduard Soler, com hem assenyalat en diferents capítols de la seva biografia.

Tenia molt interioritzat el valor de la formació professional tant per al desenvolupament personal com per al social o industrial.

En l’etapa formativa tècnica d’Eduard Soler hem parlat de l’Escola Municipal d’Arts i Oficis, on va perfeccionar un dels aspectes més necessaris en les carreres professionals com és el dibuix. En aquesta escola es van formar molts dels operaris més destacats de Ripoll i de Soler&Palau.

També forma part de la base del projecte d’Eduard Soler l’experiència de l’Escola del Treball de Barcelona, nascuda sota la direcció de la Mancomunitat de Catalunya al començament del segle xx i que, amb diferents vicissituds, encara avui constitueix una tradició històrica exemplar. No és casual que el nom tingui una ressonància en el centre que en herència ens va deixar Eduard Soler.

Ja més endavant, un cop iniciada la gran i reeixida aventura empresarial de Soler&Palau, Eduard Soler va poder anar fent realitat la seva visió de com calia configurar el món de l’ensenyament en relació al món del treball. Com a exemple de l’interès que sempre va existir a Soler&Palau per la formació, és que a final dels anys cinquanta ja es feien classes tèoriques als aprenents de l’empresa, d’una manera més o menys reglada, a primera hora de la tarda.

La concepció del treball desenvolupada per la Congregació Salesiana en el món de la formació professional a Ripoll, que Eduard Soler va poder veure i viure per veïnatge, també va formar part dels fonaments del seu projecte. La particular visió de Sant Joan Bosco sobre el món educatiu i laboral –segons testimoni de la que fou consellera de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, Irene Rigau, que col·laborarà en la creació de l’Escola del Treball del Ripollès– va tenir una influència notable en Eduard Soler.

Notícies Ripoll, abril 2021

70

nº 12