Butlletí nº69

Notícies Ripoll, desembre de 2020

69

nº

Pàgs. 6-7 | Article del Sr. Josep Mª Casals

Fidelització d'un empleat amb Formació Professional

Editorial

Redacció L'edició d'aquest número de la Revista FES 69 apareix en ple estat d'alarma dins el rebrot de la pandèmia Covid-19, amb l'incertesa de la desescalada, davant les Festes de Nadal. És natural que el contingut de la publicació s'hagi hagut d'adaptar als successos i circumstàncies viscudes en el període d'ençà la darrera publicació.

La modificació més aparent ha estat del contingut de la doble pàgina central que hauria de publicar l'acte solemne de la inauguració del curs acadèmic 2020-2021. Dissortadament la cabal disposició governamental ha prohibit reunions multitudinàries de persones en evitació de contagis epidèmics, fent anul·lar la celebració presencial que s'hauria desitjar fer.

El seu espai ha acollit un excel·lent article del Director de Formació de la nostra Escola del Treball del Ripollès referent a la Formació Professional, especialment en forma Dual, implantada en la nostra Fundació Eduard Soler, amb el resultat d'un índex d'inserció del 100 %, consolidat en un 60% de contractacions indefinides. Acaba amb el desig de futur que les enginyeries universitàries passin prè-

2

DE

LA C A LID A

Un tema d'actualitat tractat és el condicionament i accés a edificis d'escoles i aules d'alumnes, il·lustrats en la nostra Escola mostrant actuacions de desinfeccions, proteccions, implantacio i edició de classes telemàtiques i disposició dels llocs amb ordinadors individuals. La revolució i digitalització tecnològica ja havia començat a casa nostra però el confinament per Covid ens ha fet accelerar la implantació del canvi.

La publicació referent a una empresa experta, multinacional i líder mundial, amb un Centre Tecnològic propi, client i col·laboradora nostra; dues notícies rellevants sobre un conveni amb l'Ajuntament de Vallfogona i una altra sobre l'adquisició d'un equip d'escàner 3D, i quatre sobre les activitats recents, un projecte d'alumnes de Mecatrònica, l'opinió d'un expert sobre Informàtica i Formació; el testimoni d'un exalumne incorporat al món del treball; la columna nostàlgica d'AFAT i la rúbrica habitual amb uns apunts de la biografia del Fundador, completen l'edició del número actual.

Alumnes en trànsit d'accés a les aules de les plantes.

D

M EDI AM BIE NT

PAPER ECOLÒGIC

UNE-EN ISO 9001

SI S

Av. Eduard Soler, 1 17500 Ripoll (Girona) T +34 972 701 131 F +34 972 702 871 info@fes.cat www.fes.cat

D E G EST MA IÓ N TE

Vestíbul d'accés a l'Escola del Treball del Ripollès amb taulell de recepció controlat per bidell

viament per una FP, possiblement aplicable a altres camps professionals.

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Departament d’Empresa i Ocupació Departament d’Economia i Coneixement

Imprès sobre Paper Ecològic Brillant de 170 Grs. / 4-2017 Imprès a MAIDEU, SL Tel. 972 70 25 93 / Ripoll Dip. Legal GI-1394-2002

L’expertesa dels nostres clients

Comexi, fundada el 1954, té una àmplia experiència en la fabricació de béns d’equips per a la indústria de la conversió de l’envàs flexible. Líder mundial, opera cinc línies de productes, cadascuna especialitzada en un procés de conversió diferent: impressió flexogràfica, impressió òfset, laminació, tall i serveis digitals. Així mateix, compta amb una unitat de negoci de Servei i Assistència Tècnica que ofereix servei les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana, amb l’opció d’assistència remota amb ulleres de realitat augmentada.

L’empresa té centres de producció a Montenegro (Brasil) i Riudellots de la Selva (Girona), així com una instal·lació amb centre de tecnologia a Miami (Estats Units), ampliant les seves operacions i presència a la regió de Florida per a tota Amèrica. A més, la seva àmplia xarxa de vendes s’estén a més de 100 països, donant assistència a totes les necessitats dels seus clients.

A la seu gironina de Comexi hi ha el Centre Tecnològic Manel Xifra i Boada, Comexi CTec, on l’empresa dona suport i transfereix els seus coneixements als clients, proveïdors i estudiants involucrats en el procés de la indústria d’impressió flexible. Als Estats Units, l’empresa té unes noves oficines de vendes i servei ja finalitzades, i en breu es completarà amb la instal·lació d’un CTec de 1.400 metres quadrats, amb un gran inventari centralitzat de peces.

Aquest nou centre de demostració oferirà formació in situ en flexografia, laminació, tall, manteniment, gestió del color, preimpressió i proves industrials.

Amb la Fundació Eduard Soler portem més de 5 anys col· laborant amb la Formació Dual acollint a les nostres instal·lacions alumnes dels cicles formatius d'Automatització i Robòtica Industrial. Esperem que l’experiència segueixi essent igual d’enriquidora i puguem seguir col·laborant durant molts anys.

(CTec) Centre Tecnològic Manel Xifra Boada

3

Notícies

Vallfogona disposarà de pisos socials per a un conveni amb la Fundació Eduard Soler La Fundació Eduard Soler i l’Ajuntament de Vallfogona de Ripollès van signar el passat 8 de febrer de 2020 un acord per a la gestió de l’immoble “Can Rafart” ubicat al municipi de Vallfogona de Ripollès.

El conjunt de l’edifici està format per una planta de garatge i quatre plantes més amb un total de 6 habitatges. Amb aquest acord, la FES cedeix la gestió de l’immoble per un termini de 15 anys per tal que per part de l’Ajuntament de Vallfogona pugui destinar-lo a l’ús d’habitatges, siguin habituals o temporals i garatges, amb l’objectiu de promoure el municipi, perquè tant famílies com joves del poble, o de municipis del voltant de la comarca, s’hi quedin a viure.

Aquest 2020 està previst que algun d'ells ja es pugui habitar, "i a mesura que els anem arreglant els anirem posant al mercat. Teníem una inquietud per oferir habitatge al municipi i amb aquest acord amb la Fundació Eduard Soler hi podem donar resposta", remarca l'alcalde.

Alcalde i Regidors de Vallfogona, Patró i Director Financer de la Fundació FES

Classe Magistral a càrrec del Dr. Pedro Nueno Dins del programa estratègic organitzat per Agenda 2030 per a la ciutat de Ripoll, a les instal·lacions de la Fundació Eduard Soler es va portar a terme el passat 11 de març del 2020 una classe magistral “La formació professional i els nous sectors de l’economia 4.0, els reptes de les noves sortides professionals i l’emprenedoria com estratègia” A càrrec del Dr. Pedro Nueno. El Sr. Pedro Nueno és arquitecte tècnic, enginyer industrial i doctor en administració empresarial per a la Universitat de Harvard. També és professor d’emprenedoria a l’IESE i al CEIBS i fundador i president honorari de la China Europe International Business School (CEIBS), escola de negocis líder a Àsia. La jornada va ser gratuïta i va anar dirigida a empreses, professionals i alumnes interessats en aquest àmbit.

Soldadura TIG 100% subvencionat S’han reiniciat els cursos programats de Formació Contínua a la Fundació Eduard Soler. Un, fou el Curs de Soldadura TIG 100% subvencionat per a treballadors, autònoms i persones que estan en situació d’atur. Durant aquests, els alumnes van adquirir la capacitació bàsica per realitzar cordons de soldadura elèctrica amb TIG per tal d’executar els processos de fabricació, muntatge i reparació d’elements de caldereria, canonades i estructures metàl·liques.

Per tal de garantir la seguretat de tots als assistents, una de les mesures preses pel COVID-19 va ser l’entrega personalitzada i individualitzada del material fungible i EPIS de soldadura a tots als assistents.

4

Notícies

Formació en noves tecnologies com a complement acadèmic als estudis de la FES Un dels trets diferenciadors d’altres centres en el pla d’estudis del CFGS de Disseny i Programació en Fabricació Avançada que imparteix la Fundació Eduard Soler, és la incorporació d’assignatures extracurriculars com a complement per tal de facilitar als nostres alumnes la formació en noves tecnologies industrials. Per aquest nou curs acadèmic, com a novetat, s’incorpora un escàner 3D per dur a terme l’assignatura “Digitalització, tractament d’imatges i processos de fabricació inversa”. Amb aquesta assignatura els alumnes aprofundiran en el coneixement de les aplicacions de digitalització 3D per a sistemes de verificació o fabricació inversa, així com saber obtenir millors resultats en el tractament de la imatge obtinguda corregint els errors detectats, convertir el fitxer en un format compatible per programari CAD/CAM, fins arribar a elaborar el programa de fabricació assistida per ordinador per a la posterior fabricació.

Creaform. Escàner 3D, Academia 5

Pràctica d'un alumne escanejant. Imatge a la pantalla

Curs “Scientific Injection Molding Tools” a càrrec de José Ramón Lerma El passat mes d’octubre es va finalitzar el Curs “Scientific Injection Molding Tools” "Productivitat a través del domini del procés” a càrrec de José Ramón Lerma, expert en injecció de termoplàstics i especialment sobre la metodologia del “Scientific Injection Molding”. L’objectiu del curs era aprendre a realitzar correctament la validació d’un motlle, així com saber definir els factors de disseny que faciliten la correcta execució i aprendre a analitzar les causes dels defectes típics de peces injectades. El curs incloïa el llibre “Scientific Injection Molding Tools – Productividad a través del dominio del Proceso. Implantación con éxito de un sistema de inyección avanzado en Plantas de Inyección de Plástico”, junt amb un pendrive amb 27 fulls de càlcul com a suport per a l’aplicació de les eines.

Curs Interpretació de Plànols amb modalitat online/presencial El passat mes de novembre de 2020 es va finalitzar el Curs en Interpretació de Plànols que es va impartir dins de la programació de cursos anuals de Formació Contínua que ofereix la Fundació Eduard Soler. Arran de la situació causada per la COVID-19 i per tal d’adaptar-se a les necessitats reals de les empreses de l’entorn, es va oferir la possibilitat de poder realitzar el curs de manera presencial a les instal·lacions o bé de forma telemàtica. El curs d’una durada de 20 h i de nivell d’habilitat bàsic, va permetre als alumnes poder conèixer i saber analitzar la informació tècnica relativa al producte com són els materials, les dimensions de partida i els mitjans necessaris.

5

Fidelització d'un empleat amb Formació Professional

valors que aporta l'FP metal·lúrgica en aquests moments.

D'altra banda, i no menys important, és la contribució de la FP dual al desenvolupament de competències transversals dels estudiants, que els aporta capacitats i habilitats llargament demandades pel sector, recuperant la figura de l'aprenent, i una major adaptació a les particularitats de cada subsector i empresa. Encara ens falta valorar l'FP per a aconseguir captar talent jove, que desorientadament segueixen l'itinerari de la Universitat cap a un futur precari i amb poca sortida professional. La major demanda de les empreses és la necessitat de personal format específicament per al que han de realitzar. Què opinen del format d'FP Dual els centres educatius? Doncs que necessitaran equipament, professorat també expert...

Els centres hem fet importants avanços en aquesta especificitat demandada… i les empreses estan valorant positivament els perfils d'FP que desenvolupen el treball de manera més efectiva que els universitaris a causa de la seva formació pràctica i enfocada a l'objectiu laboral; però totes les parts implicades, administració, centres i empreses, hem de posar de la nostra part una estreta cooperació i objectius comuns per a millorar aquesta efectivitat…

Josep Maria Casals Escola del Treball del Ripollès Director de Formacio Fundació Eduard Soler

Un diagnòstic del nivell de la formació professional a Espanya, en el sector de la metal·lúrgia, ens porta a preguntar-nos: Què tenim avui i què ens falta? És sabut que la valoració social de la FP al nostre país ha estat històricament baixa, fins i tot diria, pejorativa. Durant dècades, s'ha menyspreat, minvada de recursos materials i humans i per tant, als joves amb talent no els ha atret aquesta formació pràctica. Afortunadament la situació ha millorat i el número de matriculats en FP a Espanya ha augmentat gairebé un 60%; tot i així, malgrat el creixement, l'FP espanyola continua lluny dels països més desenvolupats on, al voltant del 35% d'estudiants cursen FP enfront d'un 50% en països de la unió europea.

En general, la formació professional en el sector metal·lúrgic ha fet progressos de modernització per a capacitar els aprenents, no solament dels coneixements bàsics, sinó també de coneixement aplicat en tecnologies i processos que els permetin afegir valor al seu perfil professional i dotar a les empreses de recursos humans capaços de transferir innovació i millores productives. Aquest és un dels

Alumnes assajant el prototipus del seu projecte integrat

6

En el nostre cas portem el model dual en l'ADN i vam ser un dels primers centres a impartir cicles formatius de grau superior en alternança dual. Sens dubte, per la nostra experiència, la major dedicació horària dels aprenents en el lloc laboral i la major implicació de les empreses en el procés d'ensenyament-aprenentatge a través de la definició conjunta dels plans d'activitat en el centre de treball i de la dedicació horària del tutor d'empresa al mentoratge i seguiment de l'aprenent, a més de la seva contribució econòmica a la formació dels alumnes, amb contractació; fan del model dual una eina vàlida per a la formació dels joves i fins i tot per al reciclatge de treballadors.

Al nostre país només un 3% dels estudiants d'FP cursen la modalitat dual, mentre que en països com Alemanya, aquest índex puja fins al voltant d'un 70% i és freqüent que siguin les pròpies empreses els qui impulsin als seus empleats a qualificar-se en l'FP. Un repte per a tots.

Imprescindiblement. L'empresa està notant la falta de perfils qualificats que aportin valor, innovació i competitivitat a les seves activitats. Les prospeccions europees valoren el probable creixement dels perfils tècnics qualificats en detriment de les ocupacions de baix valor afegit i fàcilment

Alumnes convertint el fitxer de l'escaneig 3D a un fitxer CAD-CAM

Alumne realitzant pràctiques duals en una empresa col·laboradora

Alumnes programant la simulació d'una línia automàtica de producció

automatitzables. Aquests canvis han arribat per quedar-se.

les tecnologies, creiem fonamental que les noves generacions disposin d'un coneixement de base sòlid i pràctic que els permeti, en cas necessari, aprofundir en el coneixement per a l'alta innovació i desenvolupament dels projectes estratègics del país. No concebem un itinerari d'aprenentatge d'un enginyer, en qualsevol de les seves especialitats, sense passar per la FP prèviament. I possiblement, aquesta convicció és aplicable també a altres camps professionals…

Els elevats percentatges d'estudiants de formació professional als països més desenvolupats d'Europa en comparació amb Espanya avalen la necessitat de potenciar aquest itinerari malgrat les pressions que pugui exercir un lobby universitari que inevitablement requereix actualitzar-se i adaptar-se als canvis socials i econòmics que avancen a elevada velocitat.

En l'era del coneixement, dels perfils mil·lennials i de la digitalització dels processos en “Smart Factories”, les relacions laborals estan canviant i el sector ha de ser conscient que no bastarà amb iniciar un procés de selecció per a cobrir un lloc d'alta tecnificació. Per a captar talent caldrà oferir no sols una retribució atractiva sinó en formació contínua, un projecte innovador, perspectives de carrera professional, ambient de treball, etc…

En la nostra opinió, la manera més eficient de fidelitzar a l'empleat qualificat passa per planificar un pla de carrera que comença per la formació professional. La dedicació de temps del tutor a aquest pla, és el menor dels costos, si es consideren els beneficis d'acabar tenint un professional capacitat i alineat amb la idiosincràsia i valors de l'empresa.

Quina és la ràtio de sortida professional actual en aquells centres en què ja es duen a terme aquest tipus de formacions?

A Catalunya, i segons estudis del Consell General de Cambres de Comerç i la Conselleria d'Educació, la inserció laboral dels graduats en FP és del 54% que puja al 68,6% si s'extreuen resultats per als graduats en dual; i millora encara més en la franja de graduats de grau superior en dual arribant al 73,8% situant la taxa de desocupació juvenil en un 8,8% en contrast amb la taxa general d'atur juvenil situada en un 30% amb dades de 2019. El sector metall mecànic se situa en segon lloc en ocupació juvenil.

En el cas del nostre centre, focalitzat en cicles superiors de l'àmbit de les tecnologies; Automatització i robòtica, Mecatrònica industrial, Disseny mecànic i Programació de la Producció en Fabricació Mecànica, els índexs d'inserció són aproximadament del 100% i en un 60% amb contractació indefinida en acabar el període de formació en alternança dual.

Veuen possible o necessari transitar en el món universitari també cap a una formació més pràctica?

En la nostra opinió, la universitat cobreix altres aspectes de la formació que no necessàriament han de passar per l'activitat pràctica. El sistema educatiu espanyol hauria d'enfortir cada etapa formativa segons la seva funció en el mercat laboral, buscant l'eficàcia dels resultats acadèmics i l'eficiència dels recursos destinats a cadascuna, evitant duplicitats i facilitant passarel·les entre elles. En el camp de

Fins a quin punt poden obrir també nous camps professionals i ésser una oportunitat laboral més, per la crisi del Covid-19?

La revolució tecnològica 4.0 i la digitalització ja havia començat abans de la crisi per la Covid i ho va fer cap a un canvi profund de tots els sistemes; social, laboral, econòmic,… potser sense precedents. Les ràpides i necessàries adaptacions que s'han requerit per a donar resposta formativa durant el confinament per Covid, no han fet més que accelerar el procés de canvi. La formació professional, pel seu aprenentatge pràctic, requereix de pressencialitat en el procés d'aprenentatge; no obstant això, hi ha aspectes de coneixement teòric que poden ser impartides de manera efectiva a distància i a més poden facilitar l'accés a treballadors per al seu reciclatge i actualització de coneixements. D'altra banda, fins i tot activitats pràctiques poden impartir-se online a través de programari i simuladors amb garanties d'èxit. Aquestes adaptacions han arribat al sistema formatiu per a quedar-se i el seu bon ús representa una eina vàlida per a l'aprenentatge i la flexibilització. És l'evident automatització i digitalització de moltes tasques i processos productius que impliquessin canvis substancials punt a nivell socioeconòmic com de capacitació dels empleats. El nou perfil professional requereix d'adaptació constant a canvis tecnològics, sistemes informàtics, disseny, implantació, programació o manteniment de sistemes automàtics, demana que la seva base tecnològica sigui àmplia, transversal, polivalent i molt sòlida per a adaptar-se a aquests canvis, a més de competències personals enfocades als nous sistemes d'organització del treball.

7

Serveis de la Fundació

Projecte del Cicle Superior Mecatrònica Industrial.

AutoBiblio RFID, sistema de traçabilitat de llibres

Pantalla interfície gràfica

Esquema de funcionament del sistema

Placa d'ordinador que incorpora el sistema Raspberry Pi

Sergi Villena Macià i Hicham Naf el Baioui, alumnes de 3r curs de Mecatrònica Industrial

Dins de l’assignatura de Projectes que es desenvolupa en els Cicles Formatius de Grau Superior de la Fundació Eduard Soler, se’ns va proposar com a idea, buscar una solució per tal de poder gestionar i prestar els llibres de la biblioteca privada de l’escola amb algun sistema que permetés fer-ho de manera automatitzada i segura.

Per últim, també s’ha comptat amb un sistema de seguretat compost per una alarma i una càmera instal·lada a la sala de la Biblioteca que servirà per evitar que hi pugui haver alguna pèrdua o falta de material que no hagi estat retornat.

Després de valorar diferents propostes, vam decidir desenvolupar com a projecte la creació d’un sistema que permetés analitzar la traçabilitat i gestionar el control d’inventari dels llibres de la Biblioteca anomenat “AutoBiblio RFID”.

Per tal de desenvolupar el projecte, juntament amb el nostre tutor vam valorar quins materials eren necessaris per durlo a terme; un sistema d’identificació sense fil, un registre de dades per a saber quin moviment tenen els llibres, un sistema de seguretat per a evitar que s’emportin els llibres sense permís i un dispositiu central que permetés agrupar i reunir totes les parts involucrades per fer anar el sistema.

Com a dispositiu central s’ha utilitzat un ordinador (Raspberry Pi) el qual gestiona la base de dades (registres de tots els llibres de la biblioteca). Aquest dispositiu adquireix les dades a partir d’uns sensors que es troben a tots els llibres de la biblioteca, i on a través d’una antena RFID permet identificar quin llibre s’ha prestat o s’ha retornat a la biblioteca. Per altra banda, també ha estat necessari tenir una pantalla tàctil on a través d’aquesta els usuaris hauran d’interactuar en el moment de voler gestionar un préstec.

8

El funcionament és senzill. En el moment que hi hagi la necessitat per part d’algun interessat a prestar un llibre de la Biblioteca, aquest haurà d’anar a la pantalla que estarà instal·lada a la biblioteca i seguir els passos: primer, caldrà fer una lectura del codi QR de la targeta d’estudiant, després, s’haurà de fer la lectura del codi de barres dels llibres.

Totes les dades quedaran guardades en el dispositiu central (Raspberry).

Per retornar el llibre, el procediment serà el mateix, però en comptes de fer el registre, en aquest cas, hi haurà un botó que permetrà fer la devolució del llibre, i per tant, l’eliminació de les dades que en el seu moment van ser registrades.

Amb tot aquest procediment, l’antena serà qui identificarà quin és el llibre que surt o entra, i l’ordinador central, serà qui comprovarà l’estat d’aquest a la base de dades. En el cas que hi hagi algú que vulgui endur-se un llibre sense realitzar el procés comentat, el sistema de seguretat activaria una alarma i capturarà una imatge de l’infractor.

Accès i condicionament dels alumnes pel Covid-19 a l'Escola del Treball del Ripollès

Catifa per impregnar desinfectant a sabates

Catifa per a eixugar les soles de sabates

Mascaretes obligades d'ús permanent

Gel hidroalcohòlic amb dosi manual/automàtica

Mesura temperatura basal

Classe telemàtica de l'assignatura Automatització

Aula ordinadors amb espais individuals reglamentaris

Preparació i edició d'una classe telemàtica

Equipament d'imatge (web cam) amb altaveu, micròfon i comandament

9

En compliment de les indicacions generals governatives per la pandèmia Covid-19 i de les específiques per centres escolars, a l'Escola del Treball del Ripollès s'han implantat unes pràctiques d'accès al Centre il·lustrades al principi de pàgina.

A més la Fundació Eduard Soler ha treballat per oferir un model educatiu que permeti garantir la seguretat de l’alumnat i professorat com del personal intern, mantenint alhora l’alt nivell de consecució del procés d’aprenentatge acadèmic i professional de l’alumnat.

Per tal doncs d’adaptar-se en aquesta nova normalitat, s’han fet canvis a les aules amb la instal·lació de càmeres i sistemes de so que permetin la transmissió de les classes presencials a l’aula a través de vídeo amb connexió de so. Aquesta adaptació combinada amb l’ús d’una plataforma de videoconferència telemàtica, permet donar resposta a una situació mixta en què els alumnes que hagin d’estar en quarantena, puguin assistir de manera virtual a la classe, mentre la resta assisteixen de forma presencial.

Aquesta millora es complementa amb l’ús de diferents plataformes digitals amb connexions remotes als equips informàtics, programaris i sistemes automàtics, per tal de poder utilitzar des de casa els mateixos equipaments i recursos de què disposen presencialment a les aules.

També s’ha treballat en adequar els espais i aules del centre amb mesures de prevenció i protecció establertes pel centre. Per aspectes de qualitat d’aprenentatge, en el model formatiu de la FES, la ràtio d’alumnes per grups de classe és limitat a 16 places per garantir un millor aprenentatge i en aquest cas, assegurant el distanciament social necessari en les aules, tallers i espais disponibles de l’escola.

A l’inici de curs, es va entregar a tots els alumnes, professorat i treballadors interns de la Fundació, una mascareta homologada que és obligat portar-la durant les hores lectives al centre.

S’han establert accessos i s’ha instal·lat senyalització específica per assegurar la mobilitat segura a l’interior del centre, així com diferents dispensadors de gel hidroalcohòlic.

Opinió dels experts

Informàtica i Formació Programari El programari també ha impactat en el món educatiu.

Tot el que es refereix al disseny industrial, utilització de plànols i similars, ha estat substituït per programes de disseny, industrial, arquitectònic,... motiu pel qual el professorat ha hagut d’evolucionar cap a aquests nous coneixements i tècniques.

Internet Joan Franch Puig Enginyer de Telecomunicacions MBA per Esade Director Financer de la Fundació Eduard Soler

En la meva opinió, la informàtica ha estat un dels camps de la tecnologia que més ha influït en els canvis de metodologia en l'àmbit de la formació.

TI-30 Agafant una definició àmplia de la informàtica, podríem dir que el primer dispositiu que va fer canviar tant el sistema d'avaluar els coneixements dels alumnes com la matèria a impartir va ser la calculadora “Texas Instruments TI-30” a mitjans dels anys 70.

A la Universitat, en les carreres de les anomenades “de Ciències” fins aquest moment es demanava a l’alumne que sabés fer càlculs matemàtics de forma manual i una part important del temps lectiu es dedicava a formar als alumnes en la resolució de problemes matemàtics complexes.

A partir del moment en què es va permetre poder fer servir aquest tipus de calculadores, el plantejament tant en la matèria com en l'avaluació va canviar radicalment, es va incrementar el temps dedicat a la comprensió dels processos, deixant els càlculs com un fet colateral.

Mainframe Un altre moment important va ser quan a les Universitats es va massificar la utilització dels grans ordinadors “Mainframe”. Eren equips enfocats especialment al tractament de dades, als quals no s’hi podia accedir directament. Per aquest motiu es varen crear els anomenats “Centres de Càlcul”.

Va facilitar la introducció del “mètode del cas”, especialment a les “Business Schools” americanes. Els alumnes havien de prendre unes decisions sobre una empresa/cas fictícia. Aquestes decisions s’enviaven al “Centre de Càlcul” d’on retornava la nova situació de l’empresa/cas després de l’aplicació de les decisions preses. Amb aquesta nova situació es prenien unes altres decisions i es tornava a enviar al “CC” i així durant un número determinat de sessions. Cal tenir en compte que avui dia encara s’utilitza aquest sistema.

Xarxa de PC’s L’aparició de l'Ordinador Personal i la posterior xarxa de PC’s va suposar un canvi revolucionari en els mètodes de formació.

Varen permetre substituir el guix i la pissarra per la projecció d’imatges, posar a l’abast dels alumnes moltes dades que sense aquest sistema no hi hauria hagut temps material per fer-ho. Això va incrementar la productivitat del professorat al no haver de dedicar tant temps en generar continguts i a transmetre’ls.

10

Amb l’arribada d’Internet i la xarxa mundial de connexió d’equips: •S’han generat noves professions i sistemes de treball, el que ha suposat noves àrees de formació que abans no existien i que s’han hagut de crear.

•El material formatiu en suport paper pràcticament ha desaparegut i s’ha substituït per la informació que hi ha a la xarxa i els docents han de facilitar l'on i el com accedir-hi.

•Permet transferir informació dels docents als alumnes, que els alumnes puguin interactuar directament amb els professors, fer exàmens on “line”,... en definitiva incrementar la intercomunicació professor-alumne.

En base a això s’ha desenvolupat el que també s’ha anomenat “societat del coneixement”, per la gran facilitat d’accés a la informació tècnica, científica i humanística.

Realitat virtual Aquesta darrera novetat tecnològica s’ha desenvolupat i crescut molt a l’any 2020 com a conseqüència del Covid-19.

Ha permès fer el que en podríem dir classes/formació “on line” d’alta qualitat. Ara s’han desenvolupat tècniques i sistemes que suposen poder disposar d’una agilitat i diversitat de mètodes en la creació de continguts de formació enfocats a transmetre’ls als alumnes de forma no presencial.

Aquest és un nou sistema que ha arribat per quedar-se i que anirà incrementant la seva presència i utilització en l’àmbit de la formació.

Exalumne

AFAT

Grau Fernández Pous Tècnic Superior en Mecatrònica Industrial

On estàs treballant actualment?

2019 Castell de Montesquiu

Actualment treballo a l’empresa Comforsa 2 de Campdevànol com a manteniment elèctric tot i que a vegades també ajudo amb algunes tasques de mecànica.

Quina és la teva feina i quines tasques realitzes?

La feina principal del dia a dia és galgar robots i quan hi ha alguna averia elèctrica buscar el problema i solucionar-ho.

Perquè vas estudiar a la Fundació Eduard Soler?

Vaig decidir escollir la Fundació per la seva proximitat ja que jo soc de Ripoll, i per la seva bona reputació de formació que té l’escola a la comarca i al seu entorn.

Quins són els aspectes que destacaries de la FES? Destacaria el nombre reduït d’alumnes a l’aula que permet tenir un tracte més personalitzat amb els professors i és més fàcil per ells per si t’han d’ajudar a resoldre dubtes o algun tema que no entens. També destacaria les instal·lacions i la maquinària, així com facilitats que et dona l’escola alhora de realitzar els treballs.

Què és el que més et va agradar del cicle formatiu de Mecatrònica Industrial ?

El que més em va agradar del cicle es la programació. Al principi no m’esperava que m’agradés tant i recordo que me la vaig agafar amb moltes ganes.

Remembrances Les sortides de socis en grup han estat de sempre una activitat d'AFAT amb molta acceptació. A voltes a peu, visitant centres d'interès cultural o lúdic i altres en autocar visitant llocs importants d'interès turístic de Catalunya.

Les sortides sempre acaben amb un bon refrigeri o un dinar complet.

2018 Mines d'Ogassa

2018 El Cullell

Enguany, des de gairebé el començament de l'any 2020, la pandèmia Covid-19 ens ha privat de tota mena de reunions, tant de conferències a la sala d'actes de la Fundació Eduard Soler com de sortides en grup.

A tall de nostàlgia portem aquí un recull de les darreres activitats fins culminar amb l'acte de l'Assemblea anual del 2019. En aquesta reunió tingué lloc una renovació de la Junta Directiva, donant entrada a un nou president i tresorera, i manifestant efusivament l'agraïment i el comiat dels membres que plegaven.

2017 Visita al MAP, Ripoll

2017 Visita al Club de Tennis AER, Ripoll

Quins avantatges aporta a l’alumne la formació dual?

Et permet veure a l’entorn laboral i quina feina pots arribar a fer. Durant la Formació Dual el que s’acorda entre empresa i escola és que l’alumne pugui veure i conèixer diferents departaments de l’empresa la qual cosa et permet encarar i decidir quina és la feina que t’agrada més.

Darrera Assemblea anual de Socis

11

Un record institucional

Eduard Soler i Font

Escola del Treball del Ripollès.

La seva gènesi.

A principis dels anys noranta, Eduard Soler ja tenia clar que volia fer quelcom que el transcendís. El projecte, ja aleshores, anava adreçat principalment al món de la formació.

Segons persones que van conèixer els primers passos de la iniciativa personal d’Eduard Soler, aquest va començar a fer algunes gestions que foren la gènesi del projecte de la Fundació SF (ara Fundació Eduard Soler) i de la creació de l’Escola del Treball del Ripollès.

En el camí que va portar Eduard Soler a la creació de la seva fundació i l’Escola del Treball hi hagueren vivències personals, iniciatives anteriors i contactes que ajudaren a conformar el projecte, especialment en el món de l’educació, la formació professional i les fundacions.

L’educació com a element bàsic, la família, exercí un paper remarcable en el desenvolupament de la personalitat d’Eduard Soler. L’exemple professional del seu pare i l’empenta de la seva mare van guiar, sens dubte, la seva vida.

Però més enllà d’aquesta influència familiar, Eduard Soler va manifestar moltes vegades un gran agraïment als mestres que havia tingut durant la infància i la joventut.

Primer als mestres de l’escola de primera ensenyança de Ripoll, a la Font Viva, que van ser una element valuós en la seva formació i que l'influïren profundament.

El seu pas, abans i després de la Guerra Civil, per l’escola municipal de segona ensenyança, també va deixar una empremta en la personalitat d’Eduard Soler i en la seva visió del món de l’ensenyament.

El fet que Eduard Soler participés –d’una manera discreta, com ell tenia per costum– en els successius homenatges a Ramon Boixadós i Ramon Suriñach no és anecdòtic, sinó que demostra la seva valoració sobre la transcendència d’aquesta etapa i l’estima envers els protagonistes.

Notícies Ripoll, Desembre 2020

69

nº 12