Butlletí nº62

Notícies Ripoll, juliol de 2018

62

nº

Pàgs. 6-7 | Lliçó magistral del Sr. Alguer Miquel i Bo

Graduació dels alumnes promoció 2017-2018

Editorial Dia de la Graduació També volen expresar el nostre reconeixement a les empreses que han colaborat en el nostre projecte, a l'esforç i tutela que us han dedicat, i l'avantatge que han proporcionat obrint el coneixement d'una organització empresarial des de dins.

Ramon Vilardell, President

Les pàgines centrals d'aquest número de la revista FES contenen les imatges gràfiques de l'acte de graduació de l'última promoció d'alumnes de la nostra Escola. Portem aquí, com a editorial, algunes paraules i reflexions que en el discurs del president dirigí als graduats i al públic assistent, famílies, empresaris, representants de la societat civil, autoritats i claustre docent.

I a vosaltres, ja tècnics superiors, volem demanar-vos que siau embaixadors de la nostra Escola de Treball del Ripollès i del nostre territori. Trobarem la manera de que pogueu seguir vinculats amb nosaltres, amb uns programes i activitats que us resultin atractius per a participar-hi."

"Avui tanqueu el vostre cicle d'estudis.

El Patronat desitja que els anys esmerçats entre nosaltres, immersos en la Formació Dual hagin estat profitosos.

Per al vostre futur serà clau que la vostra formació no acabi aquí. Que sapigueu continuar al llarg de la vostra vida una formació continuada que inclogui les noves tecnologies que avancen sorprenentment ràpides oferint grans oportunitats de millora en tota la cadena de valor de les empreses.

Cap empresa podrà viure aliena als nous corrents de col·laboració ni a les innovacions tecnològiques.

Promoció d'alumnes nominats

Desapareixeran funcions i llocs de treball per als que tinguin poca formació, però vosaltres partiu d'una posició positiva que heu de continuar amb il·lusió, esforç i coneixement. Així, a bell segur, s'acompliran els vostres somnis.

Volem agrair a les vostres famílies que us han recolzat i que avui us han acompanyat venint fins aquí.

Av. Eduard Soler, 1 17500 Ripoll (Girona) T +34 972 701 131 F +34 972 702 871 info@fes.cat www.fes.cat

2

RaEntrant a la Sala

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Departament d’Empresa i Ocupació Departament d’Economia i Coneixement

Imprès sobre Paper Ecològic Brillant de 170 Grs. / 4-2017 Imprès a MAIDEU, SL Tel. 972 70 25 93 / Ripoll Dip. Legal GI-1394-2002

L’expertesa dels nostres clients

Façana de l'empresa a Campdevànol, Girona

Però va ser l’any 2003, amb l'aparició del nou concepte STYL, en el que Solter va fer el pas definitiu amb un producte innovador, que perdura encara a dia d’avui com una de les màquines de soldar més venudes del mercat.

L’any 1982 arranca la història de l’empresa, quan l’equip tècnic de SOLTER fabrica el primer transformador de soldadura i el comença a comercialitzar. Ja des del seu inici, SOLTER centra els seus esforços en la innovació i el desenvolupament.

Durant els darrers 20 anys, Solter ha esdevingut un referent en el món de la soldadura. Si inicialment fabricava equips de soldadura portàtil, actualment aporta solucions a diferents àmbits industrials, fabricant màquines d’alta tecnologia, que comprenen els processos MMA, MIG, TIG i tall per PLASMA, a més de comercialitzar una gamma completa d’accessoris de soldadura i protecció del soldador.

Ens hauríem de remuntar a l’any 1992 per trobar el primer equip soldador Inverter fabricat íntegrament al mercat nacional de la mà de SOLTER, el que va permetre a l'empresa liderar des Però SOLTER no només fabrica màdel començament aquest segment. quines, sinó que aporta coneixement i

Màquina de soldar, producte emblemàtic de la marca

Soldador en plena activitat

experiència als seus clients. La soldadura és una aplicació complexa, que requereix amplis coneixements per trobar, en cada cas, la millor tecnologia i procés que millori la productivitat i qualitat del procés. Sovint, els clients no busquen un equip sinó que plantegen un problema; és aquí on Solter, amb estreta col·laboració amb el client, ajuda a trobar la millor solució.

L’any 2015 el grup SOLTER va adquirir l’empresa Kangaroo Welding S.L, ubicada a Lliçà de Vall, principal referent en la distribució de consumibles especials de soldadura. Amb aquesta operació, el grup ha incrementat el seu volum, al temps que ha assolit l’objectiu estratègic d’esdevenir un proveïdor global del sector.

Una estació de muntatge dins la nau de la fàbrica

3

Notícies

Beques de la Fundació Eduard Soler La Fundació ha creat unes beques per a facilitar l'accés a joves de poblacions del Ripollès als estudis de Cicles Formatius de Grau Superior de la nostra Escola.

El passat dia 8 de maig, el President del Patronat, acompanyat dels directors i càrrecs de la institució, va fer la presentació de les beques a tots els alcaldes i representacions dels municipis del Ripollès. Es va informar del nombre de beques a concedir per tres anys i els requisits per a presentar les sol·licituds.

Acabà la reunió amb una visita per les aules, tallers i laboratoris de l'Escola i del Centre Tecnològic.

Curs sobre muntatge de rodaments SKF El passat 25 d’abril, en el marc de les activitats de formació contínua adreçades a professionals del sector, es va realitzar el "Curs de Muntatge i Desmuntatge de Rodaments" a càrrec d’un tècnic especialista de la prestigiosa empresa sueca AB SKF. El curs constava d'una primera part teòrica on es van aportar coneixements teòrics sobre els rodaments, eines i tècniques a utilitzar en el muntatge i desmuntatge.

A la segona part, més pràctica, tots els participants van tenir l’oportunitat de posar en ús real, diferents maneres de muntar i desmuntar diversos tipus de rodaments.

Mercatec Vic 2018 El dimarts 8 de maig en el marc de les activitats de col·laboració entre la FES i la UVIC-UCC, dins del “Mercat de Tecnologia” que té com a objectiu promocionar la tecnologia entre els alumnes de formació secundària i Batxillerat, la Fundació Eduard Soler va realitzar 5 tallers d’apropament a les tecnologies programables amb el nom de “mòbils i mecatrònica” a les instal·lacions de la UVIC. Els joves que hi van participar van poder practicar la programació amb microcontroladors per a diferents sensors i moviments motoritzats fins a poder comprovar les grans possibilitats de la telegestió dels dispositius mòbils.

Jornada Tècnica Fabricació Mecànica 4.0 Com un acte de jornada tècnica de formació contínua adreçada a professionals, professorat i alumnes, el dimecres 2 de maig, es va realitzar a FES una "Jornada d'Automatització en la Fabricació Mecànica 4.0" a càrrec de tècnics d'empreses especialitzades.

El Sr. Antonio Sánchez d'Asorcard va parlar de la Metrologia òptica dinàmica en producció; després el Sr. Ramón Vilaró d’eProject4–Technic22 va parlar de la Mecanització amb Robot, automatització de processos i robòtica, i al final, el Sr. Josep M. Serra de Stäubli Group, sobre la indústria intel·ligent, indústria eficient. També hi eren presents els alumnes de 2n i 3r curs de dos cicles formatius.

4

Notícies

IV Jornada sanitària “SUMEM” L’hospital de Campdevànol, amb l’equip sanitari de les Associacions del Ripollès, van organitzar el passat 23 de març, la quarta edició de les jornades “SUMEM” a les instal·lacions cedides per la Fundació Eduard Soler. L’acte va servir per donar a conèixer iniciatives i experiències d’interès per a la població del Ripollès en el camp de la salut i la importància de dur a terme un correcte ús dels medicaments.

Cinc ponències presentades per professionals, metges, terapeutes, farmacèutics, advocats i experts, s'impartiren al llarg de la jornada a la que assistiren nombroses persones implicades en el món sanitari. La inauguració i cloenda de l'acte fou a càrrec de personalitats institucionals.

Jornada tècnica lubricants KLÜBER El 20 de març es va celebrar una jornada tècnica de lubricants a càrrec d'especialistes de la marca KLÜBER LUBRICATION Gmb Iberica C. en C. adreçada a alumnes de primer curs de Mecatrònica i alumnes de segon i tercer curs de Disseny i Programació Industrial, MI 1, DPI 2, DPI 3.

Aquesta empresa és especialista en el món dels lubricants d’alt rendiment, eficients i avançats. Durant la jornada es van impartir coneixements teòrics sobre els lubricants i l’alumnat va poder aprendre la importància que tenen aquests en l’entorn de la indústria 4.0.

Visita d'alumnes de La Ferreria El passat 5 d’abril els alumnes de 2n del Cicle Formatiu de grau Superior de Pròtesi Dental de l’IES la Ferreria van visitar les instal·lacions de la Fundació Eduard Soler. A partir del conveni de col·laboració ambdós comparteixen procediments d’aprenentatge on els alumnes de La Ferreria van poder conèixer quin és el procés de fabricació de pròtesis dentals.

Durant la visita els alumnes van poder veure quin és el procediment de crear la pròtesi amb la tecnologia CADCAM. Seguidament van visitar les instal·lacions on van conèixer la maquinària per a la fabricació.

Intercanvi d'estudiants francesos Del 19 al 23 de març i del 9 al 13 d’abril, fruit del conveni de col·laboració entre la FES i el Lyceé francès Charles Renouvier de Prades de Conflent, s’ha realitzat un intercanvi d’estudis entre alumnes.

Durant aquests dies els estudiants francesos han assistit a les classes de la FES on han pogut introduir-se a la pràctica del disseny 3D, la programació de robots, la soldadura TIG o el procés d’enginyeria inversa. Mentre que els estudiants de la FES han participat en tallers d’electroerosió, de fabricació additiva o d’anàlisi d’optimització dimensional per simulació informàtica.

5

NotĂ­cies

Sr. Alguer Miquel

Birrets enlaire

6

Graduació alumnes promoció 2015-2018

Escola del Treball del Ripollès

Mesa presidencial

Amb un acte solemne es graduaren els alumnes de l'Escola en finalitzar el curs 2017-2018 i la seva carrera. El públic en una sala d'actes plena de gom a gom, acompanyà els joiosos estudiants.

Trenta-un tècnics superiors de "Mecatrònica Industrial" i "Disseny i Programació de la Producció en Fabricació Mecànica" es graduaven rebent la credencial de la seva titulació, el dia 15 de juny de 2018 a la sala d'actes de la Fundació Eduard Soler.

Sala d'Actes

Graduació

Benvinguda del President i unes paraules referides a la Fundació, els seus objectius i l'esplèndida realitat d'avui oferint a la societat aquesta fornada de tènics, iniciaren l'acte.

Seguí la imposició de beques i el lliurament de titulacions. Foren corroboA la mesa presidencial de l'acte el Pre- rats amb grans aplaudiments a la sala. sident de la Fundació, Sr. Ramon VilarLa lliçó magistral del Sr. Alquer Midell, vicepresident i Alcalde de Ripoll, quel, entusiasmà. El seu professioExcm. Sr. Jordi Munell, el patró i alnalisme musical, joventut i empenta hora Secretari General, Sr. Jordi Brull arrabassà l'enfervorit públic jove. i el Director de Fomació, Sr. Josep M. Casals, tots acompanyant l'autor L'Alcalde va vendre Ripoll i el Ripollès de la lliçó magistral de la jornada, el com a un excel·lent lloc per estudiar, polifàcètic virtuós musical, Sr. Alguer viure, treballar i, àdhuc, emprendre Miquel, líder del grup "TXARANGO", amb els coneixements que han assolit. famós internacionalment.

El Director Sr. Josep M. Casals, imparAutoritats comarcals, claustre de pro- tí unes recomanacions als ja profesfessors, representants d'entitats ofi- sionals vers el coneixement aplicat i la cials i empresarials, amics i sobretot formació continuada. familiars; emocionats pares, orgulloLa tradicional llançada enlaire de birses esposes, nòvies, parelles i gerrets i un cordial refrigeri clogueren mans, assistien a l'acte, l'acte.

7

Serveis de la Fundació

Desenvolupament de materials per a la Formació On-Line

Pantalla d'inici d'una lliçó

Els cursos d'”e-learning” són productes complexos, que han de ser desenvolupats per equips de persones que dominin diferents competències creatives i tècniques en àmbits tan heterogenis com la pedagogia, el disseny gràfic, l'arquitectura de la informació, la programació, i l'edició de continguts multimèdia i audiovisuals, entre altres. Per tant, un dels factors que més influeix en la qualitat del producte final és que en el seu desenvolupament s'involucrin diferents perfils professionals que puguin aportar les eines i el “know-how” necessaris. En aquest article abordarem breument quines són les fases i les competències bàsiques necessàries en el desenvolupament d'un producte d'”e-learning”.

La primera fase és la corresponent a l'anàlisi. Durant aquesta fase cal definir i documentar aspectes com, per exemple: Objectius d'aprenentatge: quin és el propòsit del curs, i quin nivell de profunditat es vol assolir.

8

Target: a quin tipus d'alumnes va dirigit, quin és el seu nivell de coneixements previs, quina és la seva motivació.

Recursos disponibles: quins són els recursos dels quals ja es disposa (per exemple material utilitzat en classes presencials), quines transformacions o adaptacions són necessàries sobre aquests recursos.

A partir de l'anàlisi d'aquesta informació, el coordinador del projecte pot elaborar una previsió dels recursos materials i humans necessaris, així com un calendari que especifica les tasques concretes que cal implementar, l'ordre en què s'han d'anar executant, i el temps necessari per portar a terme cada una d'elles.

La segona fase és la del disseny. En funció dels objectius determinats a la fase anterior, cal dissenyar i definir: Recursos d'aprenentatge: decidir en quin format es transmetran els continguts a l'alumne (vídeo, àudio, text, presentació interactiva,...), així com

el material de suport (per exemple, apunts en format pdf). També caldrà definir l'ordre en el qual és convenient que l'alumne accedeixi a cada un dels continguts.

Activitats: L'objectiu de les activitats és aplicar a la pràctica els continguts apresos, i fer que l'alumne prengui un rol actiu en l'aprenentatge. Les activitats poden ser o no activitats avaluables, i n'hi ha de molts tipus. Algunes activitats són més bàsiques, com ara escriure opinions o debatre sobre alguna qüestió en un fòrum, fer un exercici pràctic que s'enviï al professor per la seva correcció, o senzillament investigar més a fons sobre un determinat tema, mitjançant continguts del web.

Altres activitats aprofiten més les tecnologies interactives del web per ferles més atractives des del punt de vista de l'alumne: “quizzos”, interaccions de l'estil “drag & drop”, imatges “hot spot”, simulacions, jocs… La fase del disseny instruccional és la més complexa i la que requereix abocar més

Màquina de filmar en acció

Simulant una aplicació

Professora dirigint el seguiment d'un alumne

Plató de gravació amb autocontrol d'imatge

recursos i temps. Per portar-la a terme cal que hi col·laborin diferents àmbits d'expertesa: Expert en continguts: És qui decideix quins continguts, activitats i formes d'avaluació són necessaris per tal que l'alumne assoleixi els objectius proposats. Cal que sigui un gran dominador de la matèria en qüestió, però a més ha de ser capaç de comprendre bé les limitacions i/o avantatges que té el format on-line.

Pedagog: És el responsable d'idear un tractament didàctic pels continguts elaborats per l'expert. Escull la metodologia i el tipus de recursos que s'utilitzaran per transmetre cada un dels continguts. En aquest punt, cal redactar una guia didàctica dirigida als alumnes, i també una guia de producció, dirigida als desenvolupadors com a eina de referència durant el procés de creació posterior. Cal que conegui bé els mètodes d'aprenentatge en adults i l'entorn “e-learning” per saber realitzar propostes viables.

Dissenyador instruccional: És l'arquitecte de continguts, és a dir, qui defineix per complet la navegació del curs. La seva feina és la de determinar quins són els itineraris possibles dins del curs, el nivell d'interacció que permetrà a l'usuari, i els recursos de navegació. És el responsable de que l'usuari descobreixi per sí sol com funciona l'interfície, i de fer-la el màxim d'accessible per tot tipus d'usuaris. Cal, per tant, que conegui bé la tecnologia web i les tècniques d'accessibilitat i usabilitat, per tal de crear un producte eficaç i completament orientat a l'usuari.

La tercera fase és la de producció i edició dels continguts. En aquesta fase es produeix allò que s'ha planificat durant les fases anteriors, cosa que comporta, entre d'altres, crear les pissarres i/o presentacions virtuals, gravar i editar els vídeos, i implementar les activitats interactives.

Aquesta fase es desenvolupa amb la col·laboració dels professionals que ja

participaven en la fase anterior, juntament amb dos nous perfils: Dissenyador gràfic i multimèdia, que dissenyarà la interfície del curs i la línia gràfica que caracteritzarà el producte: signes, símbols, il·lustracions, gràfics interactius, animacions,…

També col·labora amb l'edició de vídeo i àudio.

Programador: aporta l'estructura informàtica per desenvolupar el curs, i col·labora en tasques d'edició dels continguts. Cal que conegui els llenguatges de programació web, i els estàndards propis de l'e-learning, com ara SCORM i AICC. Finalment, cal portar a terme la fase de testeig. És en aquest moment que es pengen els continguts a la plataforma d'”e-learning” i es comprova el seu funcionament.

El control de la qualitat és imprescindible per donar el producte per acabat, tot assegurant que compleix amb les especificacions requerides i els objectius didàctics marcats.

9

Opinió dels experts

L’Observatori de l’Enginyeria

sustentada en la informació facilitada per més de 40.000 enginyers.

A Alemanya, la Verein Deutscher Ingenieure – VDI, també realitza periodicament, cada 2 o 3 anys, un estudi de dimensió i abast semblant sobre el seu col·lectiu d’associats, més de 170.000 enginyers.

El Consiglio Nazionale Ingegneri d’Itàlia, va realitzar el 2014 un completíssim estudi sobre la situació de l’enginyeria en aquest país, amb multiples enquestes i anàlisi tematiques.

Antoni M. Grau Enginyer Industrial Director de l'Observatori de l'Enginyeria

En l’imaginari col·lectiu de la nostra societat, parlar d’enginyeria és parlar de tecnologia, és parlar d’indústria, és parlar d’infraestructures i és parlar també de progrés, tot i que a voltes, aquesta visió no generi el mateix grau de consens i rellevància per a tothom. Ens cal reconèixer però, que parlar d’enginyeria és parlar sobretot de benestar.

Des de sempre, l'ús de la tecnologia ha acompanyat el desenvolupament de la societat, el seu progrés econòmic i el seu benestar. Un simple fet quotidià que avui en dia és potser tan trivial com obrir l'aixeta i disposar d'aigua corrent i potable, és un gran èxit de la societat i és una complexa aportació de la tecnologia i l'enginyeria. I com aquest exemple, tants i tants d'd'altres.

La tecnologia avança, progressa, i ho fa fins i tot a ritmes superiors dels que és capaç de seguir la nostra societat. I darrere la tecnologia hi trobem l’enginyeria i lògicament, els enginyers i les enginyeres. La tecnologia és protagonista del nostre present i motor del nostre futur, i també ho és i ho serà l’enginyeria.

Tenim el privilegi de viure en una de les societats més avançades del món actual. Som part del que anomenem el 1r món i de ben segur, mantenim la vocació de mantenir-nos-hi. Però per tal d’aconseguir-ho, haurem de garantir que la nostra enginyeria serà capàç de seguir el ritme i donar resposta.

Per tal de respondre a aquesta qüestió transcendental, ens cal primer identificar la situació actual i, a partir d’aquesta visió, llegir quines seran les necessitats futures i com ens hi orientem. Necessitem respondre a preguntes tan bàsiques com: Quants enginyers/enginyeres hi ha a Catalunya?

Quants en necessitarem en un futur proper?

De quines disciplines tecnològiques?

Per a desenvolupar quines funcions?

Amb quin perfil acadèmic i professional?

I sobretot: Estem preparats, com a societat, per a donar la resposta adequada a aquestes preguntes?

Sorprenentment, fins ara a Catalunya, no disposàvem de dades homogènies i completes sobre aquestes qüestions fonamental, ni tampoc a l’estat espanyol. Sí que existeixen , en canvi, en països del nostre entorn competitiu: La Société des Ingénieurs et Scientifiques de France - IESF, elabora des de fa 27 anys, una sólida enquesta anual sobre la situació dels enginyers en el país vehí, 10

També a la Gran Bretanya, l’Engineering Council, elabora cada 2 o 3 anys, diversos estudis en relalció a la situació segons les difents branques i associacions que el conformen.

En tots aquests països, l’estudi sobre l’enginyeria es fonamenta en una important enquesta sobre el col·lectiu dels respectius enginyers i en conseqüencia, explora fonamentalment quina és la seva situació present. Des de les entitats i empreses que impulsem l’Observatòri de l’Enginyeria, creiem que ens és de màxima necessitat i interés, coneixer la situació actual i la projeccció futura.

L’Observatori de l’Enginyeria es configura com un ambiciós estudi sobre la situació actual de l’enginyeria a Catalunya i sobre la seva projecció i necessitats en un horitzò temporal a 10 anys vista. Tanmateix, per tal d’explorar aquest escenari de necessitats futures, ens ha semblat fonamental conèixer l’opinió i visió d’aquelles empreses i entitats en les que els enginyers desenvolupen la seva activitat.

L’Obsevatori de l’Enginyeria és el resultat d’un estudi estadístic de gran abast, realitzat sobre una primera enquesta telefònica a 1.000 enginyers i una segona enquesta sobre una mostra de 500 empreses. L’estudi, impulsat des dels Enginyers Industrials de Catalunya, compta amb la participació de 19 col·legis i associacions d’enginyers catalans. La col·laboració de la Càtedra d’Estadística de l’ETSEIB-UPC, ha aportat el grau de rigor estadístic que requeria un estudi d’aquest abast i transcendència.

Tanmateix, l’Observatori de l’Enginyeria s’orienta a donar la veu principal a les empreses i entitats dels enginyers, i recollir-ne la seva opinió com

AFAT

A la casa de colònies d'El Collell, entre el Pla de l'Estany i la Garrotxa, és on aquest any es celebrà la trobada de Primavera dels socis d'AFAT.

l’aportació més important en aquesta vocació de prospectiva que caracteritza l’estudi.

Les conclusions principals són:

Un autocar, amb una cinquantena de socis, a les 9 del matí del dissabte 9 de juny, sortiren cap allà des de l'Escola del Treball de la FES. Una foto del grup en l'arribada a l'església de Santa Maria del Collell inicià la jornada.

•A Catalunya hi ha 117.000 enginyers (107.500 actius).

•L’atur és només del 4%.

•Un 10% han emigrat i un 15% d’estrangers han vingut.

•Un 47% són Enginyers/Master Enginyer i un 57% són Enginyer Tècnic/ Enginyer de Grau.

•Les dones ja representen més del 20% si edat < 40 anys.

•La retribució mitjana d’un enginyer és de 40.000 €.

•Necessitarem, com a mínim, 29.000 enginyers més per als propers 10 anys.

L’Observatori de l’Enginyeria neix amb vocació de continuïtat. Comença amb els resultats d’aquestes dues enquestes, amb la previsió de repetir-les cada 3 anys, i continua amb un programa de reflexions i estudis complementaris que es desenvoluparà en el curs 2017-18 i successius.

En aquesta dinàmica de reflexió continuada dels propers anys, L’Observatori de l’Enginyeria s’orienta a donar la veu principal a les empreses i entitats dels enginyers, i recollir-ne la seva opinió com l’aportació més important en aquesta vocació de prospectiva que caracteritza l’estudi.

Sortida de Primavera

Una vintena de caminadors, conduïts pel president, Ramon Llimós, iniciaren una ruta per la muntanya fins a trobar la Cova de l'Ermità i intentaren inútilment trobar la Pedrera. Tornaren feliços al cap de dues hores, cansats, però contents i amb algun genoll pelat.

La resta, guiats pel periodista i historiador d'El Collell, Sr. Xavier Llopart, va recórrer la part antiga de l'internat, avui museu, atenent explicacions, contemplant les múltiples fotografies murals del recinte i regirant llibres clàssics i escolars de l'època, acabant en una aula on el guia va relatar les anèctodes, vicissituds, vivències, alegries i penes dels milers d'interns que s'hi van formar. Al final, un passeig per l'entorn del bosc va culminar amb una visita a la Tomba de l'Alemany que durant la guerra l'havia albergat i liquidat.

Finalment tots varen poder refer-se dinant a l'excel·lent menjador de la Casa de les Monges. Unes paraules del president i un brindis cordial van culminar la jornada, tot emprenent un retorn segur a Ripoll.

Volem que siguin fonamentalment les empreses i les entitats qui reflexionin i opinin sobre l’enginyeria del present i les seves necessitats i reptes per al futur. Que d’aquest debat en resulti la identificació del grau de preparació actual de la nostra societat, de la seva capacitat de resposta als reptes que indentifiquem en relació a la competitivitat de la nostra economia i al benestar de la nostra societat.

Volem que el subjecte protagonista de l’Observatori sigui l’Enginyeria, més enllà dels enginyers. L’enginyeria com a vector de progrés i benestar.

Podeu trobar l'informe i resultats complets de l'Observatori de l'Enginyeria a l'espai web dels Enginyers Industrials de Catalunya htpp//www.eic.cat/sites/default/files/ observatori enginyeria_2017.pdf 11

Un record institucional

Eduard Soler i Font

L'Escola d'Aprenents de Soler&Palau L'any 1966 s'obrí a Ripoll l'Escola d'Oficialia Industrial S&P. "Centro no oficial autorizado, dependiente del Centro Oficial San Narciso de Gerona de la Organización Sindical".

Fou l'oficialització dels estudios impartits als aprenents de l'empresa Soler&Palau que atorgava un títol de formació professional.

El 1972 es van fusionar les dues escoles de formació professional existents a Ripoll: la dels Salesians -Modest Sayós- i la d'Oficilia Industrial S&P, esdevenint l'ETP, Escola Técnico Profesional del Ripollés.

Malgrat la fusió de les dues escoles, el mateix any 1972, Soler&Palau, en col·laboració amb l’ETP del Ripollès, va crear una escola d’aprenents pròpia, amb alumnes ja graduats d’FP2, formació professional de segon grau, on la formació teòrica era impartida pels docents de l’ETP i la formació pràctica, per les diferents seccions de fabricació de l’empresa S&P. Amb aquesta fórmula es pretenia seguir la filosofia de l’aprenentatge actiu, en què l’alumne no era un simple receptor de la informació sinó un col·laborador en el procés de treball. L’objectiu d’aquest enfocament era aconseguir treballadors formats en els criteris de qualitat i productivitat de l’empresa.

La nova escola d’aprenents va ser un altre exemple de l’interès constant de Soler&Palau en el tema formatiu, conscients que el factor humà era important sobretot per a la creació de quadres mitjans, tal i com havia estat l’anterior escola d'oficials industrials, dirigida per Josep Maria Ferrer-Arpí dins la mateixa empresa.

Primera promoció d'Oficials Industrials Mecànics, Ripoll 1969

Notícies Ripoll, juliol 2018

62

nº 12