Notícies Ripoll, octubre de 2016
55
nº
Pàgs. 6-7 | Lliçó magistral de l’Hble. Sra. Meritxell Ruiz, Consellera d’Ensenyament.
Acte d’inauguració del curs escolar 2016-2017
Editorial Davant d’un nou curs de l’Escola del Treball del Ripollès, Fundació Eduard Soler, FES estem treballant a mig plaç per anar incorporant aquest coneixement a les nostres aules. Tot això vol dir que estem immersos en un moment de canvi continu i que l’hem d’assumir amb esforç, però tambè amb naturalitat. Tot procés de canvi requereix perseverança, constància i tenir la ment oberta a les oportunitats que ens envolten i també us caldrà motivació i passió per assolir-ne els objetius.
Ramon Vilardell, President
Quan comença un curs és el moment de debatre calendaris, horaris, temàtiques diverses i en general tot el model educatiu. A la FES estem atents i receptius a tots aquests debats, veiem quines necessitats tenen les empreses avui i en el futur, ja que hem de formar i impartir coneixements que vagin de la mà de les necessitats actuals i futures del món laboral, hem de situar el teixit empresarial i l’empresa en l’origen i destí natural de qualsevol acció de la Formació Professional.
És per això que des del Patronat hem de promoure, col·laborar i donar suport a tot l’equip educatiu i als nostres alumnes per assolir aquests reptes impartint una formació integral i sostenible. El vostre èxit serà el nostre èxit.
El mercat, segons les estadístiques, no demana tantes titulacions universitàries en sectors molt concrets com el nostre, sí però, que demana titulats superiors, que és la nostra proposta de la que podem donar fe perquè el grau d’inserció en el món laboral és pràcticament total. És per això que la nostra proposta formativa es reparteix en dues especialitats, DPI i Mecatrònica, ambdues orientades a unes sortides professionals concretes i segmentades en funció de les necessitats empresarials. També introduïm els treballs multidisciplinaris que comporten treballar un projecte integrat en grup, potenciant el treball cooperatiu. Tampoc hem d’oblidar l’impacte de les noves tecnologies; robòtica, informàtica, tot el món digital i virtual que ja té i tindrà un desenvolupament imparable en el món industrial i en això
D
MEDI AMBIENT
DE GEST
IÓ
N
LA C A L IDA
MA
PAPER ECOLÒGIC
TE
UNE-EN ISO 9001
S
2
DE
SI
Av. Eduard Soler, 1 17500 Ripoll (Girona) T +34 972 701 131 F +34 972 702 871 info@fes.cat www.fes.cat
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Departament d’Empresa i Ocupació Departament d’Economia i Coneixement
Imprès sobre Paper Ecològic Brillant de 170 Grs. / 6-2016 Imprès a MAIDEU, SL Tel. 972 70 25 93 / Ripoll Dip. Legal GI-1394-2002
L’expertesa dels nostres clients
Façana de l’empresa
Radar Process és una empresa amb més de 40 anys d’experiència en el disseny, producció i automatització d’instal·lacions per a la manipulació d’ingredients dels sectors d’alimentació, farmacèutic, cosmètic i químic. Radar Process va ser fundada l’any 1974 pels seus antics propietaris; es dedicava principalment al desenvolupament de sistemes per emmagatzemar i dosificar pinsos i altres ingredients afins al sector de la ramaderia. L’any 2001, Radar Process va ser adquirida pel Grup Coemba amb la missió de convertir l’empresa en un referent nacional i internacional en la manipulació d’ingredients. És així com l’empresa va créixer duent a terme un important pla de tecnificació i internacionalització. Actualment els serveis que ofereix Radar Process als seus clients van des de solucions per a la recepció de matèries primeres, emmagatzematge en sitges i tolves, transport pneumàtic, dosificació i microdosificació a automatització completa de plantes productives, sistemes de traçabilitat, etc. En l’afany de donar la millor solució als nostres clients, el nostre personal compta amb formació específica i contínua per tal d’assegurar que les nostres instal·lacions compleixen amb els requisits tècnics i legals dels clients, així com criteris de disseny higiènic – EHEDG – i segurs – criteris ATEX.
El capital humà a Radar Process és el nostre actiu més important; coneixement i experiència en el disseny de les nostres instal·lacions, valors de professionalitat, compromís i interès per millorar constantment, és el que ens ha permès créixer aquests anys. Per això considerem que la Fundació Eduard Soler, amb el projecte FPDual, ens ajuda a formar persones des de la base, cara al nostre negoci. Actualment, tenim dos alumnes de Mecatrònica i un de Disseny i Programació Industrial. L’experiència és altament positiva. Aquest creixement ens ha proporcionat la possibilitat d’establir relacions de confiança amb els nostres clients, i també amb altres empreses associades, com IMCO, Bosch Packaging, Probat Werke, etc. – amb els que hem integrat els seus equips de procés o envasat a les nostres solucions de manipulació i automatització–. Paral·lelament Radar Process es va fusionar l’any 2009 amb Maquinària del Rhin (també del Grup Coemba). Amb aquesta unió, aprofitant moltes sinèrgies entre elles, es va crear la divisió Radar Coffee. Aquesta compta amb una llarga experiència en el disseny i fabricació de torradores per a cafè natural i torrefacte, així com solucions especialitzades per a transport, emmagatzematge i automatització de plantes per a producció de cafè. Per la gran importància que té aquest sector per a nosaltres, vam decidir donar una
identitat pròpia a la divisió i que els nostres clients confiïn tant en Radar com han vingut confiant anteriorment en Maquinària del Rhin. Radar Process SL Esquirol 4 | 08500 Vic T 938 869 200 info@radarprocess.com www.radarprocess.com
Descàrrega de fruits secs
Barrejant matèries primes
Microdifusió d’ingredients
3
Notícies
Un nou Patró per a la Fundació Eduard Soler, FES Jordi Colomer i Fordada s´ha incorporat al Patronat de la Fundació Eduard Soler com a membre institucional. Va néixer a Ripoll l’any 1.946. Cursà els estudis de Batxillerat als Salesians de Ripoll, Peritatge Industrial Electricista a l’Escola Industrial de Terrassa i EDIC i Diplomat en Direcció Comercial a ESADE . L’any 1962 entrà a l’Empresa “Soler y Palau S.A.” de Ripoll de sistemes de ventilació on desenvolupà una llarga trajectòria professional. Al principi als Dps. de Manteniment, Muntatge i Control de Qualitat i, també, a l’Oficina Tècnica i al Laboratori d’Assaigs Electrotècnics. Posteriorment passà al Dp. Tècnic Comercial obrint delegacions a Madrid, Barcelona i altres capitals espanyoles. Fou Delegat de Vendes a Catalunya i Balears. Col·laborà amb “Soler y Palau. S.A.” fins l’any 1.985 com a Product Manager, Coordinador de Vendes, Logística i Màrqueting.
Sr. Jordi Colomer i Fordada
Posteriorment fou Gerent de l’Empresa Sumac. S.A. dedicada a la foneria de productes no fèrrics, a Sant Adrià del Besós. Entre 1989 i 1999 ocupà la Direcció Comercial i de Màrqueting de la Cooperativa Industrial Ferreters Catalònia (CIFEC) de l´Hospitalet de Llobregat i de Sant Esteve de Sesrovires. L’any 2OOO entra com Director Comercial, Comunicació i Màrqueting a Ibérica de Metales Preciosos S.A. (Barcelona i Rubí). L’any 2OO5 participa en la creació de DESASOFT. S.A. dedicada a programes de software. Paral·lelament, ha anat exercint com a Consultor Independent: Creació i consolidació de xarxes de distribució de Producte, estudis de viabilitat, pla d’empresa i màrqueting per a diferents tipus de sectors comercials . Actualment fa col·laboracions professionals esporàdiques en àmbits comercials i de màrqueting, amb suport a entitats sense ànim de lucre. Connecta bé amb la joventut per la seva condició d’antic esportista de bàsquet.
Un nou Director de Formació a l’Escola del Treball del Ripollès Vaig conèixer la Fundació Eduard Soler fa alguns anys, on vaig tenir l’oportunitat d’actuar com a docent i cap d’estudis. Era un projecte engrescador que permetia combinar l’activitat professional i la vocació per a la formació. Al llarg del temps, el projecte ha anat evolucionant sense perdre de vista aquesta combinació que pretén acostar el sector industrial i el de l’ensenyament. Avui hi ha un reconeixement unànime de la visió de futur del seu fundador per tal de posar en funcionament un centre per a la formació de persones altament qualificades tècnicament alhora que dóna resposta als nous reptes i necessitats, tan canviants, de l’entorn industrial.
Sr. Josep Maria Casals i Bosch
Vivim en un món canviant en què l’evolució de les tecnologies ens obliga a una adaptació constant i a estar actualitzats en coneixements i en habilitats per poder aportar el valor afegit que requereixen els nous reptes laborals. Alguns assessors de transformació digital pronostiquen que en els propers cinc anys hi haurà més innovacions tecnològiques que en els darrers cinquanta. Emergeixen activitats en intel·ligència artificial, gestió de dades, fabricació 4.0, internet de les coses, robotització, economia col·laborativa… Davant d’això, l’aposta de la Fundació es manté ben actual com a mètode de resposta i esdevé un referent al nostre país de sistemes aplicats amb èxit i reconeixement a d’altres països d’Europa; l’Escola del Treball continua formant els futurs professionals que aportin valor afegit a les empreses i possibilita el reciclatge i la formació continuada al llarg de la vida. La Fundació potencia el valor de les persones que s’hi formen i dóna suport a les empreses en el desenvolupament productiu i la innovació. Després d’uns anys allunyat del projecte, em reincorporo amb il·lusions renovades per treballar des d’aquesta institució pel país innovador i capdavanter que tots anhelem.
4
Notícies
Visita a Stadin Ammattiopisto de Finlàndia Ahir dijous una representació de la FES va visitar l’escola tècnica de la Stadin Ammattiopisto, de Helsinki (Finlàndia). Ens van mostrar les instal·lacions de les escoles especialitzades en mecatrònica, en informàtica i en disseny i fabricació mecànica, i es van analitzar diverses possibles vies de cooperació entre les nostres escoles, com intercanvi d’alumnes a través del programa europeu Erasmus+, realització de projectes multidisciplinars, etc. També vàrem parlar amb alguns professors i alumnes del centre, que ens van donar la seva opinió sobre la situació de la formació professional a Europa i, concretament, a Finlàndia.
Campus tecnològic “Techsummer” 2016 Aquest estiu s’ha celebrat la 3a edició del campus tecnològic Techsummer, amb la participació de l’Escola Vedruna de Ripoll, la UVIC-UCC, l’Ajuntament de Ripoll i la Fundació Eduard Soler. L’objectiu principal és despertar entre els nens i nenes participants la curiositat per la robòtica. S’aposta per la llengua anglesa com a llengua vehicular, i aquest és l’idioma amb el que els monitors i monitores es comuniquen amb els joves. Durant el matí s’han realitzat dos tallers. Un adreçat a nens i nenes de primària que s’han acostat al món dels robots a partir d’uns kits de Lego. L’altre adreçat a nois i noies de l’ESO que han après a programar Arduino per fer funcionar uns robots anomenats “Zumo”.
7è intercanvi d’estudiants amb Alemanya Durant el mes de setembre hem rebut a la FES quatre alumnes de l’especialitat de mecatrònica de l’escola BBS Verden d’Alemanya, participant en el 7è programa d’intercanvi entre les dues escoles. Els estudiants han estat tres setmanes entre nosaltres, desenvolupant diversos projectes del Centre Tecnològic de la FES, com un sistema per encabir una càmera dins les màquines CNC per realitzar filmacions de mecanitzats, o un sistema ràpid per dosificar l’oli i la taladrina al taller. També han realitzat algunes visites a llocs emblemàtics de la comarca, i a empreses com Matrix i Soler & Palau.
Visita alumnes PFI El 18 de maig ens va visitar un grup d’alumnes del Programa de Formació Inicial (PFI). Són estudis configurats per a joves que han acabat l’ESO i no n’han obtingut la titulació. Van visitar les nostres instal·lacions i van conèixer les opcions que els ofereix la FES per continuar els seus estudis dins la Formació Professional. La valoració per part dels alumnes i els acompanyants va ser molt bona, perquè els va permetre conèixer un món pràcticament desconegut per a ells, com són els estudis orientats al món industrial, amb molt bona inserció laboral.
5
NotĂcies
Hble. Sra. Meritxell Ruiz
Taula presidencial
6
Ramon Vilardell, president
Jordi Brull, secretari general
Jordi Munell, vi alcalde de Ripo
icepresident i oll
Inauguració del curs escolar 2016-2017 Escola del Treball del Ripollès
L’acte d’inauguració d’un nou curs és una fita important que cada any celebra la nostra Escola. La lliçó magistral va dirigir-la la Consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Honorable Senyora Meritxell Ruiz. El passat dia 13 de setembre es va celebrar aquest acte. Hi assistiren els alumnes nous i actuals, els familiars, claustre de professors, empresaris, representants d’organs oficials, invitats i personal no docent. Presidí l’acte el Sr. Ramon Vilardell acompanyat a la mesa de la invitada d’honor Hble. Sra. Meritxell Ruiz, el vicepresident i alcalde de Ripoll, el secretari general i el director de Formació. A les paraules de benvinguda el president va exposar les finalitats i objectius de la Fundació Eduard Soler dirigint-se especialment als nous alumnes ingressats als cursos de formació. Va ésser el moderador de les intervencions. En primer lloc va fer la presentació de l’encarregada de la lliçó magistral d’inauguració, la Consellera d’Ensenyament, a qui va dedicar unes paraules d’agraïment per haver acceptat assistir avui a aquest acte.
Josep Maria Casals, director
L’Hble. Sra. Meritxell Ruiz en la seva intervenció, va manifestar l’interès que el Govern de la Generalitat donava a l’educació a tots els nivells però va voler destacar la importància de la Formació Professional. En especial i referint-se a la nostra institució, fent palès l’apreci del patrocini del nostre Fundador, esperonant el Patronat i docents a maldar en aquest camí.
Signatura del Llibre d’Honor de la Fundació per la Consellera d’Ensenyament
L’Il·lm. Alcalde de Ripoll va aprofitar l’ocasió per exposar les condicions magnífiques que ofereix Ripoll i el Ripollès, a part de les de formació, per a emprendre, establir-s’hi i residir aquí, dirigint-se especialment als alumnes, nous i antics. El nou Director de Formació, va donar la benvinguda als alumnes insistint en la necessitat de l’adaptació i l’actualització permanent en coneixements i competències davant la ràpida evolució de les tecnologies, activitats emergents com la intel·ligència artificial, bigdata, la fabricació 4.0, l’internet de les coses on cada dia més es valoren el treball en equip, d’iniciativa, d’adaptació, de responsabilitat. Finalment va instar-los en la perseverança per afrontar els estudis i els reptes que se’ls presentaran i va donar un missatge d’encoratjament i confiança en les seves capacitats i dedicació. 7
Serveis de la Fundació
Pràtiques internacionals dels alumnes de l’Escola de la FES Un dels principals objectius de la Fundació Eduard Soler és oferir als seus alumnes formació tècnica de primer nivell, i preparar-los de la millor manera per a adaptar-se a un món en constant transformació i cada cop més globalitzat. Així, per a un tècnic superior mecatrònic ja no és suficient tenir amplis coneixements polivalents en mecànica, electrònica o sensòrica. Tampoc és suficient tenir un bon nivell d’anglès, o d’altres llengües estrangeres. Més enllà d’aquests coneixements bàsics, que per descomptat s’imparteixen als alumnes del CFGS de Mecatrònica de la FES, també cal que els alumnes desenvolupin altres capacitats i habilitats interpersonals, com la capacitat de ser autònom, de viatjar i moure’s amb normalitat per països diferents, d’entendre altres cultures i maneres de treballar. Per aconseguir que els alumnes treballin i desenvolupin aquestes capacitats, la major part dels alumnes de Mecatrònica de la FES realitzen unes pràctiques internacionals d’una durada d’entre un i tres mesos. Durant tot el segon any de formació els alumnes fan pràctiques de FP Dual en una empresa del sector, combinant la formació a l’escola amb les pràctiques remunerades en una empresa. D’aquesta manera poden conèixer bé l’empresa, els productes que fabrica, la manera de treballar, les tecnologies que utilitza... Posteriorment, a començament del tercer curs, la mateixa empresa que ja coneixen, en la que han estat fent pràctiques durant el curs anterior, els envia a realitzar pràctiques a l’estranger. Hi ha empreses que tenen plantes de producció o delegacions a l’estranger, i els envien a continuar les pràctiques en una d’aquestes plantes. D’altres són fabricants de maquinària que venen els seus productes per tot el món, i la pràctica internacional dels alumnes és participar en un o més muntatges o reparacions d’aquestes màquines en les instal·lacions dels clients estrangers de l’empresa. 8
Això permet posar a prova els seus coneixements en condicions reals, fora del seu lloc habitual de treball i del seu espai de confort. No és el mateix muntar o reparar un equip al taller de l’escola que fer-ho en una empresa, ni és el mateix fer-ho en una empresa que fer-ho a casa del client, en un país on no parlen el teu idioma, i amb la pressió de tenir la fàbrica parada fins que s’hagi resolt el problema.
Alumne Edgar Garcia-Marron al Brasil
El cost de l’estada internacional l’assumeixen conjuntament l’empresa i la Fundació Eduard Soler; és gratuït per a l’alumne. Quan tornen de les pràctiques internacionals, els alumnes continuen les seves pràctiques de FP Dual a la fàbrica que l’empresa tingui a Catalunya, combinant novament formació i pràctiques, fins al final del curs. D’aquesta manera s’aconsegueix formar de manera integral aquests perfils tan demandats per la indústria: tècnics superiors mecatrònics, amb coneixements polivalents i un bon nivell d’idiomes, i amb l’autonomia personal suficient per moure’s pel món, tractar amb els clients, resoldre incidències, etc.
Alumne Gerard Martin a Portugal
Alumne Joel Dalmas a USA
En els darrers cinc anys les empreses que col·laboren amb la FES han enviat alumnes a quatre continents. A Europa, hi ha hagut alumnes realitzant pràctiques a països com França, Itàlia, Portugal, Bèlgica, Regne Unit, Àustria, Suïssa, Eslovènia, Polònia i Noruega. A Amèrica, els alumnes han pogut fer pràctiques a Estats Units, Argentina i Brasil.
Alumne Marc Galceran a Itàlia
I també alumnes a Àfrica, concretament al Marroc. I al continent asiàtic, en països tan exòtics com Qatar, Xina, Indonèsia o Malàisia. Continuarem treballant per oferir als alumnes la formació que els prepari millor per satisfer les necessitats del món industrial, perquè això serà el que els facilitarà una ràpida incorporació al mercat laboral.
Alumne Marc Ruiz al Marroc
Serveis de la Fundació
Formació ocupacional amb certificat de professionalitat Els cursos de formació professional per a l’ocupació tenen com a finalitat millorar la qualificació professional de les persones que treballen o la capacitat d’inserció al món laboral de les persones que estan a l’atur. La sol·licitud d’aquests cursos es fa a través del Servei d’Ocupació de Catalunya. Des de fa més de 10 anys, la Fundació Eduard Soler, davant de la problemàtica generada al Ripollès per la crisi en el sector tèxtil ja va apostar per la formació en l’ocupació. Es va comprometre a formar un grup de persones que havien quedat a l’atur (la majoria dones) en el sector metall-mecànic i paral·lelament va engegar una formació de reciclatge per a totes aquelles persones que ja estaven treballant en aquest sector. Va ser un pla de formació exigent en el que l’objectiu era promocionar les persones dins l’empresa i inserir les que estaven a l’atur. Des de llavors les accions d’aquest tipus es van anar succeint segons la demanda de les empreses de l’entorn. Vam sol·licitar i impartir cursos relacionats amb les àrees de disseny ( CAD 3D), mecànica (Programació CNC) , electricitat i electrònica (Muntatge de Components Elèctrics i electrònics), Muntatge electromecànic, etc.. A partir del 2012, la Fundació Eduard Soler va apostar per sol·licitar cursos amb Certificat de Professionalitat ja que ofereixen avantatges considerables enfront als cursos que no el tenen. El certificat de professionalitat és un document oficial que acredita qui l’obté que és competent professionalment per desenvolupar una activitat laboral, és a dir que té els coneixements i les habilitats per desenvolupar-la de forma correcta. És vàlid a tot el territori espanyol. Aquests cursos amb certificat de professionalitat consten d’una part tècnica específica (la majoria d’hores del curs) però també una part transversal que la complementa i que és necessària pel bon desenvolupament dels participants al curs (inserció laboral i prevenció de riscos). Un cop avaluats els continguts i les habilitats de
Curs de manteniment elèctric i electrònic
Curs de soldadura
Curs de components electrònics
l’alumne en aquestes parts, el certificat de professionalitat no s’obté fins que l’alumne finalitza la formació amb unes pràctiques a l’empresa desenvolupant així, dins del món laboral, tot el què ha après. Aquest aprenentatge els facilitarà la inserció al món del treball. Els cursos que hem fet amb Certificat de professionalitat són: Curs de soldadura amb elèctrode revestit i TIG, de 720 hores. Curs d’operacions auxiliars muntatge/manteniment elèctric i electrònic, de 400 h. Curs d’operacions auxiliars de fabricació mecànica, de 470 hores. 9
Opinió dels experts
Noves normes de captació de personal tècnic altament qualificat aquelles posicions on el component tecnològic té un pes preponderant en què les empreses s’han de recolzar en consultores altament especialitzades per trobar els professionals adequats.
Jaume Alemany Ciències Empresarials Màster Direcció d’Empreses Soci fundador d’Etalentum
L’elevada demanda de perfils tècnics altament qualificats és un dels grans reptes als quals ha de fer front la indústria actual i del futur, i en especial les empreses tecnològiques que necessiten incorporar personal especialitzat a les seves organitzacions. Sovint, les empreses es troben amb importants dificultats a l’hora de trobar el personal adequat, sobretot per l’escassetat de professionals tècnics qualificats per una banda i, per l’altra, per la pressa en cobrir aquests llocs de treball generada fonamentalment per la reactivació de l’economia i la capacitat exportadora de Catalunya. 4 de cada 10 perfils contractats a Catalunya en aquest últim any corresponen a perfils tecnològics altament qualificats, mentre que els departaments que tradicionalment lideraven els processos de selecció de personal - màrqueting, comercial, financer i alta direcció etc, perden pes quant als volums de contractació global. Al costat d’aquesta evolució en la demanda dels perfils professionals, trobem l’important canvi en les formes de captació de talent que ha tingut lloc en l’última dècada i que ha obligat els departaments de recursos humans de les empreses a adaptar-se a la nova situació. Perquè, ¿qui s’hagués imaginat, ara fa deu anys, que el 85% de les persones que buscarien feina ho farien a través d’internet, quan aleshores les ofertes laborals es publicaven als diaris locals o, com a molt, d’abast nacional? I, encara més, ¿qui s’hagués pensat que 6 de cada 10 d’aquestes persones utilitzaria exclusivament el telèfon mòbil per trobar una nova feina? O que les xarxes socials professionals, en aquell moment inexistents, representarien un 25% de les fonts de reclutament de les empreses i consultores especialitzades? I és que internet, en menys de sis anys, ha canviat les regles del joc d’aquest sector, considerat fins ara com a “tradicional”, fins al punt que la majoria de departaments de recursos humans han hagut de canviar les formes de treballar i de fer front als nous processos de selecció de personal, en especial en 10
Les dinàmiques de selecció han canviat i les formes de captar professionals també. Els candidats disposen d’informació completa sobre les empreses. En poden conèixer la seva cultura, valors, productes i serveis, la forma de treballar i d’organitzar-se, també disposen d’opinions de clients, proveïdors i fins i tot d’altres treballadors i, per tant, poden conèixer amb detall cada organització. I viceversa: les empreses disposen d’informació exhaustiva dels candidats, no només d’aquella persona, sinó opinions d’altres empreses, clients, companys de feina, etcètera. Aquest increment d’informació, junt amb l’aparició de les xarxes socials i la tendència social a una major flexibilitat en la mobilitat, fan que les empreses que vulguin disposar dels millors professionals hagin d’innovar en fórmules per atraure el millor talent. Així doncs, aquelles empreses que sàpiguen gestionar aquesta informació i siguin capaces de comunicar-se amb eficiència i eficàcia tant a nivell intern com extern, aconseguiran captar el millor talent per a les seves organitzacions. En aquesta línia, serà fonamental forjar internament la imatge de marca, més enllà dels nostres clients, per aconseguir que els nostres treballadors, proveïdors i col·laboradors parlin bé de nosaltres i, d’aquesta manera, convertint-los en els nostres ambaixadors. Aquest concepte, que en la terminologia anglesa és conegut com a employer branding, és aplicable també a la resta dels departaments de l’empresa, no només al de recursos humans. I, de ben segur que, aquelles organitzacions que siguin capaces d’aplicar-lo aconseguiran captar el millor talent i millorar, d’aquesta manera, la seva competitivitat. Jaume Alemany jalemany@etalentum.com
Els exalumens
AFAT
El passat dia 30 de setembre es va impartir una lliçó, més que conferència, sobre Domòtica. El ponent va ésser el professor d’ensenyament secundari a l’Institut Abat Oliba de Ripoll, el Sr. Pere Altesa i Amils, que exerceix docència de Formació Professional a les instal·lacions de la FES. Va obrir l’acte el president d’AFAT, el Sr. Ramon Llimós i la presentació del conferenciant va anar a càrrec del secretari Sr. Jordi Brull.
Jordi Feliu i Pujadas Tècnic Superior en Disseny i Fabricació Mecànica
Per què vas decidir estudiar un CFGS? Crec que la formació ha de ser contínua al llarg de la vida. M’havia quedat a l’atur. Vaig aprofitar ho per reciclarme i millorar coneixements. On havies treballat? Vaig començar com aprenent en una empresa de Girona de manteniment industrial, on vaig estar uns deu anys. Tocava de tot: soldadura, torn, fresa, etc. Vaig aprendre molt fins arribar a oficial de primera. Posteriorment, vaig treballar durant deu anys més en diverses empreses, també de manteniment, i em vaig anar especialitzant en feines de torn i fresa. La darrera va ser una empresa del Grup Danone, on vaig estar 8 mesos fins que van fer una reestructuració de personal. Va ser el moment de replantejar la meva vida, i és quan vaig decidir tornar a estudiar. Però tu vivies a Girona, per què vas triar la FES de Ripoll? A Valor Afegit de TV3, en parlava, i em va semblar interessant. En visitarlos va enamorar-me l’oferta, el projecte i les instal·lacions. Va ser un gran esforç a nivell personal i econòmic, perquè la meva parella es va quedar a Girona i jo em vaig haver de traslladar a Ripoll durant tres anys. I per què vas fer el 3x2, fabricació i disseny mecànic? És molt interessant poder tenir les dues titulacions en 3 anys; a més, són estudis que es complementen. Et va compensar l’esforç realitzat? Totalment. Considero que és el que em va dur a la feina actual, a l’empresa Escubedo, especialitzada en fabricació de components elèctrics. Sóc programador de CNC a peu de màquina d’una fresadora d’alta velocitat. M’agrada molt l’empresa, perquè sempre aposta per la innovació, la millora de processos, i mira cap al futur. Quins sóm els teus plans de futur? Vull seguir formant-me. Ara començaré un cicle CFGS de Seguretat e Higiene i també m’he posat a estudiar anglès.
“Domòtica” conferència divulgativa
L’enginyer Sr. Altesa va començar la lliçó explicant que la Domòtica s’ocupa de l’aplicació, de l’electrònica i la informàtica a la vivenda a fi de millorar-ne las condicions d’habitabilitat. Va seguir exposant, projectant figures i dibuixos d’instal·lacions que, de menys a més domotització de la casa, es pot arribar al comandament a distància de gairebé tots els aparells, tancaments i il·luminacions de la casa fins a extrems increïbles. L’auditori va seguir amb molt d’interès les paraules del Sr. Altesa, fent preguntes al torn d’intervencions per alguns dels assistents que a bell segur volien domotitzar alguna part de casa seva, i a les que va respondre amablement, aclarint com havies d’actuar. Al final, després d’unes paraules d’agraïment del president, es va cloure la sessió. Seguidament tots van compartir un còctel al menjador.
11
Un record institucional
Eduard Soler i Font
S&P entra en la fabricació del petit electrodomèstic Paral·lelament a la renovació i ampliació dels productes S&P, es va fer el primer pas per a la creació d’una empresa destinada a la fabricació de petits electrodomèstics, un somni d’Eduard Soler. Fou, davant la crisi originada el 1973, una manera de donar feina a la plantilla de Soler&Palau i no haver de fer cap reducció de personal. L’entrada de Soler&Palau en el segment del petit electrodomèstic suposava deixar un terreny conegut com era la distribució de material elèctric per entrar en el sector de l’objecte de regal de la gamma mitjana i alta. Era un nou repte que caldria assolir avançant en una tecnologia bastant lligada a l’electrònica. La introducció de Soler&Palau en el petit electrodomèstic fou facilitada per l’existència de la gamma domèstica de ventiladors, als quals, l’any 1977, s’incorporen els de taula i altres de la gama Hàbitat. Aquest fet va esdevenir-se en un moment en què el sector del petit electrodomèstic estava en expansió i rebia l’empenta de les grans campanyes de publicitat, sobretot televisives, realitzades per empreses líders. Malgrat la il·lusió esmerçada en aquest projecte, el panorama industrial era complicat i calia afrontar el repte amb cautela. Així, la facturació del petit electrodomèstic no va arribar mai més enllà del 10 per cent del total facturat per Soler&Palau. Amb tot, aquesta producció fou un element bàsic per al manteniment dels llocs de treball durant la crisi de 1973. Els petits electrodomèstics S&P El 1977 es va començar a fabricar el primer electrodomèstic: la planxa de vapor. El 1982 ja hi havia al mercat les planxes PL-1001 i PL-1002. El mateix any s’inicià la fabricació d’altres aparells: assecadors de cabell i de roba portàtils o de viatge, models V-1001 i V-1002. També en aquesta etapa va iniciar-se la producció de calefactors portàtils i eixugamans, més estretament lligats al món de la ventilació que al del petit electrodomèstic. El primer model d’eixugamans va fer-se l’any 1982, el SL2000, i el 1989 es va començar a fabricar una nova sèrie, la SL-2002. Alguns d’aquests productes han sobreviscut i des d’aleshores estan al catàleg de productes de ventilació de Soler&Palau.
Notícies Ripoll, octubre de 2016
55
nº 12
Màquina especial de fabricació pròpia polidora de bases de planxa