Butlleti nº 54

Notícies Ripoll, juliol de 2016

54

#

Pàgs. 6-7 | Dissertació a càrrec del senyor Joan Font, empresari i director general de Bonpreu.

Acte graduació alumnes de la promoció 2013-2016

Editorial Una evolució Nou logotip de la Fundació Eduard Soler

La marca és el cor del negoci.

La identitat corporativa és la manifestació física de la marca que fa referència als aspectes visuals de la identitat d’una organització o empresa, reunits en el manual corporatiu, un manual de normes gràfiques i conceptuals que donarà sentit a la raó de ser i entendre la mateixa organització o empresa. L’objectiu d’un programa o projecte d’Identitat Corporativa és establir les pautes per a una gestió òptima de la marca, de manera que faciliti el compliment dels següents objectius: Personalitat, Posicionament i Coherència.

Aquest manual corporatiu que identifica la marca, defineix els colors, les tipografies, l’organització visual dels suports, logotip, material informatiu i de comunicació, publicitari, senyalització, web, indumentària del personal, vehicles.

El temps passa també per a les marques i els logotips. Per aquesta raó, i ara sí, un logo antic sol tenir més valor que un de nou. Però un logotip és un actor en una societat en continu canvi, així que arriba un moment en què la seva estètica es queda obsoleta. El canvi és una bona

La Fundació Eduard Soler ha decidit seguir aquest camí: millorar i evolucionar la seva imatge de marca i identitat corporativa que l’havia mantingut i identificat fins al moment. És, doncs, a partir d’aquesta evolució i restyling que neix la nova marca d’avui que pretén transmetre un caràcter més fort, amb una imatge final més potent, més equilibrada, més fresca i més actual, aconseguint mantenir els valors principals i la personalitat que identifica i diferencia la nostra Fundació.

També hem evolucionat passant d’un “butlletí de notícies” a una publicació en format de revista. En direm endavant “Notícies”, mostrant els continguts més àmpliament i donant més importància a les imatges. És la tendència atual i hem tractat d’adaptar-nos-hi.

D

MEDI AMBIENT

DE GEST

IÓ

N

LA C A L IDA

Una de les opcions és el restyling que proposa mantenir les bases de la marca que la fan reconeixedora i actualitzar-ne la seva estètica gràfica.

MA

PAPER ECOLÒGIC

TE

UNE-EN ISO 9001

S

2

DE

SI

Av. Eduard Soler, 1 17500 Ripoll (Girona) T +34 972 701 131 F +34 972 702 871 info@fes.cat www.fes.cat

opció. Ens permet marcar una fita en la trajectòria de la marca.

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Departament d’Empresa i Ocupació Departament d’Economia i Coneixement

Imprès sobre Paper Ecològic Brillant de 170 Grs. / 6-2016 Imprès a MAIDEU, SL Tel. 972 70 25 93 / Ripoll Dip. Legal GI-1394-2002

L’expertesa dels nostres clients

L’èxit del nostre model empresarial és haver implantat un pla de recerca, desenvolupament i innovació, amb un equip multidisciplinari: Experiència, coneixements i punts de vista.

Imatge de les instal·lacions de l’empresa

Bàscula i etiquetadora

Control de traçabilitat

Part de la plantilla del nostre personal

La nostra empresa, Veserkal, compta amb una gran experiència en el món de la maquinària industrial. En el transcurs dels últims 20 anys, ens hem especialitzat en dissenyar i produir solucions a mida per a la indústria agroalimentària i logística, i per a donar resposta a les necessitats específiques dels nostres clients.

El nostre compromís amb la qualitat ens ha permès obtenir el reconeixement i la confiança del mercat nacional i internacional. Tant és així que, des de fa uns

anys, gaudim d’un nivell d’exportació molt elevat. En aquest sentit, és molt destacable esmentar que la nostra política empresarial ens ofereix l’oportunitat de treballar al costat dels nostres clients, independentment de la seva situació geogràfica.

Tot això no seria possible sense un pla de recerca, desenvolupament i innovació. No tenim cap dubte que la recerca és la base de l’èxit del nostre model empresarial.

Per aquest motiu, hem forjat un equip

multidisciplinari que, a l’hora d’afrontar un nou projecte, és capaç d’aportar diverses experiències, coneixements i punts de vista. Per a nosaltres és molt important comptar amb un equip format per professionals de diverses edats i mentalitats.

Per això, sempre que ens és possible, procurem incorporar alumnes en pràctiques al nostre equip, procedents de diverses famílies professionals de la formació professional, tant dual com convencional, i universitària.

3

Notícies

Reunió amb empresaris col·laboradors de la formació Dual de la FES El passat 19 de maig es va realitzar a la sala d’actes de la FES la reunió de coordinació anual amb els representants del les empreses que el curs vinent seleccionaran els aprenents de la nova promoció de FP Dual dels CFGS que s’imparteixen a la FES: Mecatrònica Industrial i Disseny i Programació Industrial.

Aquest any, més de 40 empreses s’han compromès a participar en el procés de selecció dels seus aprenents. Són empreses principalment del Ripollès i Osona, però també d’altres comarques: Garrotxa, Vallès Oriental i Occidental, Bages, Barcelonès, Maresme, Baix Llobregat, Anoia, Gironès, La Selva, Pla de l‘Estany, Baix i Alt Empordà.

Després de la intervenció del Sr. Ramon Vilardell, president de la FES, la Sra. Llúcia González, responsable acadèmica, tractà sobre els coneixements impartits a l’escola durant els tres anys de formació. Posteriorment, el Sr. Jordi Zambrana, coordinador comercial, va recordar el procediment de selecció dels alumnes i les opcions de contractació. Finalment, algunes de les empreses van fer diversos suggeriments per a la introducció de nous continguts i coneixements en els CFGS. El model de FP Dual ha tingut molt bona acollida entre les empreses, com una excel·lent via per incorporar personal tècnic ben qualificat. Per als alumnes, la possibilitat de formar-se en pràctiques, rebre remuneració i tenir l’oportunitat d’incorporarse a l’empresa quan acaben els estudis.

Visita del Dr. Enric Fosas i Clotet, Rector de la Universitat Politècnica de Catalunya La UPC, formada a partir de diverses escoles més que centenàries, és una universitat jove i ben posicionada en els rànquings i classificacions internacionals. Una universitat pública present en sis ciutats de Catalunya que imparteix formació de qualitat en el nivell de grau, màster i doctorat i que, més enllà dels nostre país, manté aliances acadèmiques i de recerca amb altres universitats, empreses, corporacions i institucions a través de xarxes i projectes de gran abast internacional.

El dia 4 d’abril el seu Rector, Dr. Fosas, ens va visitar acompanyat de diverses personalitats empresarials de la comarca del Ripollès.

Van ser atesos pel President de la Fundació, el Sr. Ramon Vilardell, i pel patró i secretari general, Sr. Jordi Brull, amb els que van visitar les nostres instal·lacions i van mantenir contactes amb diversos professors que en aquell moment impartien classes.

Finalment, a la Sala de Juntes del Patronat, va signar en el llibre d’Honor de la Fundació i va ser obsequiat amb un exemplar del llibre «Santa Maria de Ripoll al segle XIX, basat en el llegat de Joan Martí Font», avantpassat del nostre Fundador, editat i patrocinat per la FES.

4

Notícies

Jornada amb xarxes Formació Professional El 24 de maig, el Coordinador Comercial de la FES, el Sr. Jordi Zambrana, va ésser ponent en la “Jornada del Programa d’Assessorament Professional a les Persones i a les Empreses en els Ensenyaments Professionals”, organitzada per la Generalitat de Catalunya. Diversos centres de formació professional van explicar les bones pràctiques que van duent a terme.

Amb “Com promocionar la carta de serveis en la formació professional”, va explicar l’experiència de la FES en la comercialització de projectes i serveis a empreses amb la intenció d’ajudar els centres que volen iniciar o consolidar aquesta activitat.

17a edició dels Premis Gerbert Els Premis Gerbert que es concedeixen cada any als millors treballs de recerca per alumnes de Batxillerat, oberts a tota Catalunya, es va celebrar en un acte el passat mes d’abril de 2015.

En l’apartat Gerbert Quadrivium ciències, patrocinat per la Fundació FES, s’atorgà el premi a l’estudiant Guerau Farés i Franch de l’institut INS Rafael Campalans, d’Anglès, pel seu treball “Un Robot, una cistella i un tir infal·lible?”.

L’alumne guardonat no va poder assistir per causes d’ordre major. Va recollir el títol i el premi en metàl·lic el seu pare, a qui els va lliurar el patró de la Fundació el Sr. Jordi Brull.

Mercat de la tecnologia d’Osona Per cinquena vegada, la nostra Fundació va participar el dia 27 d’abril, com a tallerista en el MdT, on assisteixen un gran nombre d’instituts de la comarca per mostrar els projectes que s’han fet i rebre nous coneixements tecnològics.

Aquest any vam presentar dos tallers: Mòbils i mecatrònica i Les impressores 3D, on en cadascun d’ells, tècnics amb experiència en el camp, van explicar com està actualment aquesta tecnologia, quins avantatges presenta i cap a on anirà en el futur.

Els tallers són molt interactius. Els alumnes poden veure i tocar la tecnologia durant tota la sessió.

Pràctiques d’alumnes francesos a la FES Entre el 23 de maig i l’1 de juliol dos estudiants francesos realitzen les seves pràctiques al Centre Tecnològic de la Fundació Eduard Soler.

En Bertrand i en Kevin són alumnes del Lycée Charles Renouvier, de Prada (França), especialitzat en els estudis de formació professional, microtecnologia centrada en el disseny i fabricació de productes i maquinària de mides.

Kevin Poissonnier

Bertran Bascou

Professor Morgado

Aquesta col·laboració forma part del conveni signat el desembre de l’any passat entre l’escola francesa i la FES, que pretenem continuï en els anys següents.

5

NotĂ­cies

Alumnes graduats

Birrets enlaire

Sala d’actes

6

Taula presidencial

Acte graduació alumnes de la promoció 2013-2016 Escola del Treball del Ripollès

Amb el gest simbòlic de fer volar el birret, els alumnes graduats de la Fundació Eduard Soler de Ripoll van fer palesa la seva satisfacció per haver acabat amb èxit els seus estudis. Un a un se’ls va imposar la beca protocolària i varen rebre el títol acreditatiu de la graduació.

El passat divendres, 3 de juny, es va celebrar l’acte de graduació dels alumnes de la promoció 2013-2016 dels cicles formatius de “Mecatrònica Industrial” i de “Disseny en Fabricació Mecànica”. Els alumnes graduats de Mecatrònica Industrial han estat 14 i de Disseny en Fabricació Mecànica 4.

A l’acte, no van assistir 4 alumnes de Mecatrònica, ja que eren a l’estranger, Alemanya, Eslovènia i Portugal, on realitzaven pràctiques en empreses del programa Erasmus.

L’acte de graduació és un esdeveniment que la Fundació celebra anualment amb els alumnes que acaben els estudis. És un acte molt familiar on alumnes, professors, famílies i amics es retroben per celebrar juntament amb els alumnes graduats la fi dels estudis de Grau Superior.

Aquest acte solemne el va presidir el Sr. Ramon Vilardell, amb discurs institucional i com a moderador de les intervencions.

Sr. Joan Font

Impartí la lliçó magistral el Sr. Joan Font, prestigiós empresari, fundador i director general de múltiples establiments del ram de supermercats amb milers d’empleats.

La seva dissertació fou seguida amb molt d’interès per tots els assistents que, en finalitzar, van aplaudir a bastament.

L’Alcalde Ripoll, Il·lm. Sr. Jordi Munell, va proclamar les excel·lències de la Vila de Ripoll com a pol d’atracció que representa l’Escola del Treball per a la joventut, assenyalant les possiblitats de realitzar una emprenedoria industrial en la mateixa població.

La responsable de Gestió Acadèmica, la Sra. Llúcia González, va dirigir-se als alumnes per agrair-los la confiança dipositada en la Fundació per fer els seus estudis i desitjar-los que se n’hagin aprofitat, hagin conegut professors i se’ls hagi despertat la vocació per l’ofici, i també crescut com a persones. Se’ls van fer algunes reflexions sobre la necessitat de lluitar pels reptes sense por a equivocarse, d’adaptar-se als canvis que es trobaran en la vida i d’estimar allò en què treballin.

Imposició de la beca

7

Un projecte integrat dels alumnes de la FES

Grups d’alumnes autors del projecte: Marc Castells, Xavier García, Enric Capdevila i Narcís Seras

Projecte nº 104491 Projecte d’un respirador aquàtic

Elements del projecte

Els 4 alumnes de Mecatrònica Industrial del grup van estar treballant en altres projectes durant el primer curs, com ara un sistema per mesurar superfícies tant interiors com exteriors mitjançant un sistema d’ultrasons i radiofreqüència proposat per l’equip de professors, o una motxilla que permetia carregar dispositius mòbils mitjançant un panell solar adherit a aquesta, proposat pel grup d’alumnes.

En aquest projecte d’avui volen crear un producte que permeti fer un cert número de respiracions sota l’aigua. És un entremig entre el snorkel i el submarinisme de llarga durada, a una profunditat d’entre 5 i 10 metres.

La idea és donar a l’usuari un punt més de temps per gaudir del medi aquàtic però sense la necessitat de tenir experiència amb el submarinisme profund ni la poca versatilitat del snorkel. Aquest projecte consta bàsicament dels següents elements: un dipòsit d’aire, un compressor i un octopus.

Durant el projecte s’exploren aquests tres elements. El dipòsit d’aire que s’està fent servir és una bombona de paintball de 0’8 litres a una pressió de 300 psi. El com-

8

pressor és un element crític i s’ha fet un estudi comparatiu de la pressió versus preu per tal de trobar l’idoni. En aquest cas s’ha escollit un compressor existent al mercat que es modificarà el seu cilindre per tal d’aconseguir la pressió necessària. S’ha d’acabar d’analitzar si la font d’energia d’aquest compressor serà elèctrica o tèrmica.

El tercer component és un octopus. Un sistema convencional de submarinisme necessita dues fases per a la reducció de la pressió. En el cas que ens ocupa, ja que la pressió és menor amb una fase de reducció és suficient i aconseguim reduir els costos. L’octopus és un element complex i de seguretat i per tant serà una peça de compra al mercat.

Per motius de seguretat es posarà un indicador de nivell d’aire disponible a la bombona amb alarma de nivell mínim.

Durant l’últim any del cicle de Mecatrònica Industrial es faran proves en una piscina, modificar si cal el cilindre del compressor i escollir el sistema d’alimentació d’aquest. L’objectiu és tenir el sistema complet i provat per la defensa del projecte al maig del 2017.

L’opinió dels experts

La manufactura avança, la indústria que ve

indústria de l’edició, la fotografia, la publicitat... per alguns la impressió 3D serà una onada de transformació més gran: la digitalització dels processos impactarà en la cadena de valor, suposarà canvis en la forma de dissenyar, de produir, les produccions encara podran ser de sèrie més curta, fins al punt de desenvolupar productes i serveis totalment personalitzats; la comercialització i la logística també se’n veuran afectades, es parla de reindustrialització ja que es tornarà a produir allà on es consumeixi, amb l’estalvi sobre el consum energètic i la reducció de les corresponents emissions.

Més tard o més d’hora, algunes empreses i sectors es veuran altament transformats i d’altres només ho experimentaran en part; el que sí que és segur és que tots som conscients de l’enorme impacte que ha significat la irrupció d’Internet en la nostra vida, entre les persones, però la revolució que pot significar la convergència de diferents tecnologies (3D, realitat virtual, realitat augmentada, Big Data i la IoT, la majoria dels objectes del món interconnectats a través de la xarxa...), serà d’una magnitud igual o més gran que la viscuda fins ara, sobretot entre les empreses.

Montserrat Fontarnau Rovira Delegada d’ACCIÓ a la Catalunya Central, l’Agència per a la competitivat de l’empresa de la Generalitat de Catalunya

Ara fa 10 anys va sorprendre’m l’avanç tecnològic en el sector de les impressores. Vaig veure en funcionament la primera impressora 3D i era a la Fundació Eduard Soler.

Ha plogut molt des de llavors i malgrat que la manufactura additiva o impressió en tres dimensions ha evolucionat força a nivell internacional (entre el 1984 i el 2011 es van vendre 45.000 impressores i només el 2012 les mateixes en un sol any), no ha estat fins tot just aquests darrers dos anys que he pogut començar a percebre la introducció d’aquesta tecnologia entre algunes pimes industrials de la meva zona: en un fabricant de motlles (ràpid tooling), en una enginyeria per visualitzar millor un prototipus (rapid prototyping) o fins i tot una start-up que ha començat la fabricació i comercialització d’aquest tipus d’impressores. Per suposat que algunes de les grans també han incorporat aquestes impressores: com a una màquina més per a la fabricació dels seus productes de joieria (ràpid manufacturing) o fins l’extrem de reorientar el model de negoci en un sector de valor afegit com és el de tecnologies mèdiques dissenyant i fabricant en 3D implants dentals i pròtesis totalment customitzades.

Ha estat també aquest mes de juny passat que s’han portat a terme interessants esdeveniments que han servit d’altaveu d’aquesta tecnologia, el Congrés Future Industry del Centre Tecnològic de Catalunya Eurecat i la Fira In3Dustry per connectar usuaris i proveïdors, ambdós recolzats per la Generalitat de Catalunya i amb l’objectiu de reflexionar sobre com impactarà aquesta tecnologia i totes les que formen part de la manufactura avançada o Indústria 4.0, a les empreses catalanes.

Suposarà però una nova revolució industrial o una evolució més de les moltes que han impactat en la indústria des del seu naixement? La impressió 2D va transformar la

Cal prendre aquesta transformació amb una actitud proactiva, buscant l’oportunitat, la font d’innovació que pot suposar, especialment entre les empreses manufactureres, les empreses industrials.

En el darrer Baròmetre de la Innovació de Catalunya elaborat per ACCIÓ, entre altres conclusions se’n destacava que el 68% de les empreses industrials ha realitzat algun tipus d’innovació al llarg del 2015, 16 punts percentuals més que les empreses de serveis, i principalment ha estat en els mètodes d’organització, de producte i gestió i procés; és precisament en aquests àmbits on més poden impactar aquestes noves tecnologies. També es conclou que la majoria de les empreses que han innovat aquest any passat, el 85,7%, preveuen des de 2016 un augment de la facturació i la productivitat i addicionalment, el 38,2%, augmentaran l’ocupació.

Evolució o revolució, és clar que cal comptar amb qui disposi de coneixement i expertesa en aquestes noves tecnologies de la producció. Al Ripollès, la Fundació Eduard Soler, entitat acreditada amb el segell TECNIO, és un clar exemple per ajudar les nostres empreses en aquest període de la història industrial.

9

Serveis de la Fundació

Tercera promoció d’alumnes de Formació Dual Aquest any s’ha graduat la tercera promoció d’alumnes de la FES formats en el model de FP Dual. Són alumnes del CFGS de Mecatrònica Industrial, i del CFGS de Disseny en Programació Industrial, un programa 3x2 que engloba el CFGS de Programació de la Producció en Fabricació Mecànica i el CFGS de Disseny en Fabricació Mecànica.

La Formació Professional Inicial amb Model Dual està inspirada en el model que existeix en països com Alemanya, Suïssa, Àustria o Dinamarca, en els que una important tradició de formació d’aprenents entre l’empresa i l’escola, amb perfils professionals qualificats preparats a través de la formació, tenen un excel·lent reconeixement social. Permet que l’alumne compagini la formació docent i l’activitat productiva en una empresa relacionada amb la titulació que està cursant. Aquesta empresa ha de tenir un acord previ amb el centre docent per garantir la millor formació. L’escola haurà analitzat i validat que l’empresa és idònia perquè l’alumne pugui obtenir els coneixements i les habilitats relacionades amb aquests estudis.

Amb el nou model, els alumnes tenen un contracte o beca salari i fan part de la formació en una empresa, ja sigui teòrica o pràctica. Es combina la formació teòrica a l’escola amb l’activitat productiva remunerada a l’empresa.

Pràctiques d’un alumne de Disseny i Programació Industrial a l’empresa CATA, SA

Pràctica d’un alumne de Mecatrònica a l’empresa SIMON, SA

Després d’un primer període de formació a l’escola en coneixements bàsics i riscos laborals, l’alumne fa unes pràctiques inicials no remunerades. Posteriorment, l’alumne comença a treballar a l’empresa a través d’un contracte remunerat o una beca salari. Per tant, té una remuneració mentre es va formant.

Durant tot el procés, el contacte entre els tutors de la FES i els tutors de les empreses és constant. Després d’una formació i orientació inicial dels responsables de les pràctiques a cada empresa es realitzen les corresponents reunions de seguiment, en les quals es comprova que els coneixements que els alumnes estan obtenint amb les seves pràctiques corresponguin als aprenentatges dels mòduls del CFGS.

Pràctica d’un alumne de Mecatrònica a l’empresa EFITER

D’aquesta manera s’aposta per la formació d’alumnes en un entorn laboral; adaptada a les necessitats i cultura de cada una de les empreses participants. Treballant i estudiant, coneixen la tecnologia, la maquinària i la forma de treball de cada empresa i es converteixen en personal valuós, jove i amb projecció de futur per a les organitzacions. És un model que ha tingut molt bona acollida entre les empreses, que hi veuen una excel·lent via per incorporar personal tècnic ben qualificat i responsable, ja que la projecció professional és real i de llarg recorregut. A més, d’aquesta manera es poden formar a mida de les necessitats de l’empresa.

Pràctica d’un alumne de Disseny i Programació Industrial a l’empresa TESEM, SA

Les empreses que participen en la formació dels alumnes són principalment del Ripollès i Osona, però també n’hi ha de La Garrotxa, Berguedà, Vallès Oriental, Bages, Barcelonès, Baix Llobregat, La Selva, Pla de l‘Estany o Baix Empordà. També en provenen de diferents punts de Catalunya de comarques de la província de Barcelona, Girona i Tarragona.

La FES va ser un dels 9 centres que van posar en marxa el nou model a Catalunya el curs 2012-2013. Actualment, tots els CFGS que a la Fundació Eduard Soler es realitzen són en Dual.

10

Pràctica d’un alumne internacional de Mecatrònica al Brasil a l’empresa HOLZMA

Els exalumnes

AFAT

El passat dia 28 de maig va tenir lloc la tradicional sortida de primavera. Aquesta vegada va ésser una caminada per la Fageda d’En Jordà a Olot. Sortida de davant l’Escola del Treball amb dos autocars, doncs eren més de setanta socis els que van apuntar-s’hi. Viatge fins a un aparcament al bell mig de la Fageda.

Oriol Puigdemont Company Tècnic Superior en Disseny i Fabricació Mecànica

Per què vas estudiar a la FES? Amb el batxillerat tecnològic em sentia allunyant del que realment m’agradava i que havia viscut en l’empresa familiar: el món industrial i el sector del metall.

Vaig decidir fer un CFGS a l’Escola de la FES perquè m’oferia uns estudis molt enfocats en aquest sector i, sobretot, perquè hi havia un tracte molt proper amb l’alumnat i pròxim a les noves tecnologies industrials.

Quina ha estat la teva experiència laboral?

A Ripoll vaig poder compaginar els estudis a l’Escola amb la feina a l’empresa D+3, especialitzada en la mecanització CNC de pròtesis dentals a mida.

Un cop finalitzats els estudis, vaig entrar a l’empresa familiar TECMA ALUMINIUM, dedicada al mecanitzat d’alumini. Els dos primers anys vaig ser programador i preparador de màquines CNC. Des de llavors estic a l’oficina tècnica, facilitant informació per a la producció i centrant-me en els processos i millores productives.

Des d’allí es van organitzar dos grups que encapçalats, un pel president, en Ramon Llimós i un guia professional i l’altre menat pel membre de junta, Óscar Manzaneda i una altra guia, començaren a caminar.

Sortida de Primavera 2016

Un reduït tercer grup, amb poques ganes da caminar, va quedar-se al voral de l’autocar entretenint-se, sense entrar al bosc.

La caminada, amable i de poca dificultat, va durar poc més d’una hora, comptant amb les parades per escoltar les explicacions dels entesos guies sobre les meravelles arbredes que ens acompanyaren tot el camí.

Es va arribar, sense deixar el bosc, a les mateixes portes del restaurant Can Xel. Allà es va fer la fotografia del grup que reproduïm al peu.

El dinar, en un alegre ambient de festa i companyerisme, va resultar abundós i de la satisfacció de tothom.

Unes paraules del president en el brindis dels bons desitjos van donar entrada al soci, expresident, Francesc Díaz, que va expressar el seu goig del temps passat i la satisfacció d’haver quedat a la reserva.

En què t’han ajudat els estudis que vas fer?

Va ser molt interessant poder cursar el 3x2, dues carreres en tres anys, combinant la formació al taller amb la formació com a projectista.

D’una banda, amb el CFGS de producció, vaig adquirir una base de programació que després em va ser molt útil amb el CFGS de disseny industrial, juntament amb cursos complementaris de CAD-CAM a la FES. Vaig veure enriquits els coneixements de dibuix industrial que avui em permeten trobar solucions als nous dissenys.

Què més fas quan no treballes ni estudies?

M’agrada l’esport en general. Toco la guitarra i disfruto amb els meus.

11

Un record institucional

Eduard Soler i Font La constant ampliació dels productes a S&P. La crisi econòmica de 1973-1983 no va aturar l’ampliació de les gammes i sèries del producte a Soler&Palau i va fer realitat el lema “Todo en ventilación”.

El 1974 es va renovar la gamma de ventiladors de sobretaula i es crearen models nous.

El 1975 es van llançar al mercat els primers centrífugs de doble orella. El mateix any van aparèixer les campanes de cuina i els primers calefactors El 1976 es va projectar la sèrie de ventiladors tubulars per a altes temperatures i va aparèixer la primera sèrie de ventiladors de teulat.

El 1977, en la gamma domèstica de ventiladors, s’hi incorporaren nous ventiladores de taula.

A partir de 1978 i 1979 van fabricar-se una infinitat de productes domèstics d’extracció, de finestra, de cuina i els de bany. Cal dir que els extractors de bany S&P van obrir un mercat fins aleshores inexistent.

L’any 1980, aparegueren els centrífugs CXT i s’inicià la producció dels primers aerotermos elèctrics per a la calefacció industrial.

En definitiva, es portà a terme una gran ampliació de les sèries i gammes així com la creació de nous models ja fabricats.

Un extractor helicoïdal havia guanyat un Delta d’Or al disseny industrial de l’organisme ADI/FAD, el 1969.

Si hi ha un producte que hagi constituït una fita a nivell nacional i internacional en el món de la ventilació, aquest és l’extractor axial de pressió de la gamma TD. Creada l’any 1972 dins la secció Hàbitat, era tècnicament molt encertada i aviat se li augurà un futur important. El 1976 va sortir al mercat el TDM-350, un producte estrella que mereix un tractament individualitzat ja que va esdevenir un dels grans puntals de Soler&Palau i que suposà per a Soler&Palau el segon Delta d’Or al disseny industrial, el prestigiós premi atorgat pel Foment de les Arts Decoratives, de Barcelona.

Aquesta gamma d’aparells està formada per ventiladors helicocentrífugs per a conductes circulars i tenen aplicació en tot tipus de ventilació, especialment quan s’exigeix una alta pressió en un espai reduït, i ofereix la possibilitat de treballar en sèrie o lluny de les boques d’entrada i sortida.

Notícies Ripoll, juliol de 2016

54

# 12

Extractor tubular DELTA D’OR 1976