Número 53
Ripoll, abril de 2016
Dia de la FES Fundació Eduard Soler El dia 12 de gener, aniversari del traspàs del nostre fundador, es va celebrar a l’Escola del Treball del Ripollès el dia de la Fundació amb un acte acadèmic, una ofrena floral a la seva estàtua i un refrigeri de germanor. Va presidir l’acte el Sr. Ramon Vilardell i en el seu parlament, d’informació general i molt emotiu, seguí el del Sr. Jordi Munell, vicepresident i alcalde de Ripoll, de gran abast sobre la docència professional, l’empreneduria i l’Indústria ripollesa. L’ofrena floral protagonitzada pels membres del Patronat, el nou president d’AFAT Sr. Ramon Llimós i els delegats de curs de totes les àrees de l’Escola acompanyats de les responsables de Formació, Sres. Llúcia González i Gemma Salgueda. En acabat, els patrons complimentaren el record del Sr. Soler al cementiri de Ripoll.
Assemblea constituent de la Xarxa Carretera C-17 El 20 de novembre de 2015 es féu a Vic l’assemblea constituent de la Xarxa C-17, de la que forma part la Fundació Eduard Soler. La iniciativa de la Xarxa de la C-17 és un projecte territorial estratègic que es proposa coordinar els objectius i interessos comuns dels actors públics i privats que conflueixen en aquest espai productiu, i fomentar la seva col·laboració, apostant per la seva indústria com a valor imprescindible i treballant per desenvolupar els projectes clau indispensables per tal que el corredor de la C-17 esdevingui un eix de promoció econòmica conjunta que permeti potenciar l’ocupació en el seu àmbit. La FES participa des de l’inici en el grup de treball de Formació Professional, centrat en identificar les peticions de les empreses i impulsar programes de FP Dual amb el teixit empresarial de la xarxa.
El nostre personal
Jordi Boixadera i Jiménez Tècnic Superior a les màquines de la FES
L’expertesa dels nostres clients
Nou centre de mecanitzat HERMLE dynamic
Sóc fill de Casserres, el Berguedà. En acabat l’E.S.O volia estudiar un ofici relacionat amb la mecànica. Per això vaig estudiar un cicle formatiu de grau mitjà a l’Escola Tècnico-Professional de Sant Francesc de Berga. Desprès, superades les proves d’accés, descobreixo la Fundació Eduard Soler, FES, de Ripoll. Una escola excel·lent, on vaig matricularme en un programa 3x2, que són dos cicles de formació dual, en tres anys. Són els CFGS en Programació en Fabricació Mecànica i seguidament, CFGS de Disseny en Fabricació Mecànica. En l’entrevista de preselecció, exposo que tenia pocs recursos i demano si seria possible començar a treballar en una empresa abans del previst. Podria pagar les despeses de viure a Ripoll, sense necessitat de demanar els diners a ningú. La resposta va ser favorable, amb la condició d’aprovar sempre totes les assignatures. Des d’aquell dia, em sento ja un treballador de la FES. Els primers mesos feia tasques manuals, mentre m’ensenyaven com funcionaven les coses. Sempre m’ha agradat molt aquest camp, i en el Centre Tecnològic hi ha màquines realment úniques, forns d’inducció, fresadores de 5 eixos, torns que permeten fresar. Hi ha màquines i programes que no havien vist mai, ni els antics professors de Berga! A l’empresa vaig començar com a preparador dels Centres de Mecanitzat passant per diversos departaments. Actualment, estic de torner/ fresador i molt il·lusionat. He acabat els dos cicles i sóc un empleat fix en la FES. A més, sempre he pensat que en un futur m’agradaria emprendre un negoci. Pensar en projectes nous; en noves maneres de fer les coses... En el meu temps lliure m’agrada passejar pel bosc i també l’esport regional (futbol i futbol sala, hoquei, ciclisme,etc)... i gaudir de la companyia dels amics.
2
procés de fresat de les turbines d’escapament d’un motor d’avió de Rolls-Royce. Aquesta és una empresa creada l’any 2011, ubicada a Sant Quirze de Besora, al nord d’Osona. L’empresa té dues línies d’activitats diferents. La primera és el mecanitzat de peces de molt alta precisió, sobretot motlles i matrius. I la segona és la programació de tot tipus de màquines de control numèric per a tercers i dins d’aquesta cal destacar els projectes clau en mà per a mecanitzat, una solució completa per al mecanitzat de tot tipus de peces des de peces úniques fins a sèries mitges i llargues, en què s’ofereix des de disseny de procés fins a posada en marxa a casa del client, passant pel disseny i fabricació d’útils, programació CNC CAM, medició i compensació a màquina, eines especials, fabricació de presèries, etc. Els clients són de sectors d’activitat tan diversos com l’automoció, aeronàutica, màquina-eina o l’estampació i embotició de xapa. Entre ells podríem destacar ITP, DMG Mori Seiki, Bost, BMW, Red Bull Racing, Uribesalgo i Gerdau. El principal valor afegit és el knowhow que aporta el fet de fabricar constantment peces molt complexes, amb toleràncies molt ajustades i amb materials molt difícils de mecanitzar, com acers trempats d’alta duresa, metall dur o materials exòtics com l’Inconel 718. Aquest know-how ens permet aportar molt bones solucions a l’hora d’oferir solucions de programació CNC externa o dissenyar els projectes clau en mà per als nostres clients. Alguns exemples d’aquests projectes claus en mà per a mecanitzat inclouen, des dels utillatges de fabricació del frontal d’un fórmula 1 als dels radiadors del nou Ferrari F-151, el panell d’instruments d’un nou model de BMW fins a la millora del
Per al mecanitzat de peces de molt alta precisió l’empresa disposa d’un centre de mecanitzat Hermle C42U de 5 eixos, d’alta velocitat i molt alta precisió, amb la qual en qualsevol orientació de l’eina dins d’un volum de Ø1000x500 mm. es pot aconseguir una precisió de menys de 5 micres, i també d’una rectificadora cilíndrica Kellenberger de molt alta precisió destinada sobretot al rectificat de matrius i punxons de metall dur. A més es compta amb el suport d’una important xarxa de col·laboradors per a la resta de processos productius. De cara el futur la intenció és seguir creixent, per a poder donar als nostres clients un servei i una resposta encara millors. És per això que ja s’ha contactat amb la Fundació Eduard Soler per acollir alumnes en pràctiques durant properes promocions, dins del model de Formació Professional Dual. Això permetrà formar aprenents que ajudin l’empresa a créixer i consolidar-se.
Disseny nova màquina en 3D
Peça fabricada part frontal de Fórmula 1
Notícies
Intercanvi ERASMUS L’alumna Dora Kanalec de segon curs d’informàtica de grau superior de l’escola Solski Center Kranj d’Eslovènia va començar el 22 de gener les seves pràctiques internacionals de dos mesos al centre tecnològic de la Fundació Eduard Soler. Durant aquest temps la Dora s’integra a l’equip del centre desenvolupant tasques de programació i documentació de la plataforma de Raspberry per aplicacions industrials, donar suport a grups d’alumnes de projectes integrats i realitzant tasques de suport al departament de manteniment de sistemes informàtics.
Participació al Saló de l’Ensenyament del Ripollès L’1 de març la FES va participar en la segona edició del Saló de l’Ensenyament del Ripollès, amb tots els ensenyaments postobligatoris que es poden cursar al Ripollès i els d’Osona i La Garrotxa, i estands de diverses universitats. A l’estand es va informar sobre els cursos CFGS que s’imparteixen a la nostra Escola del Treball i es va mostrar alguna aplicació innovadora, com un projecte per dosificació d’insulina o una demo sobre Internet de les coses.
Visita a una foneria El 19 de febrer han visitat l’empresa Microfusió Catalana, del grup Canela, a Arenys de Mar, amb els alumnes de 2n i 3r de DPI. L’empresa està especialitzada en la fosa amb el procés de microfusió. Són un dels principals productors de peces amb aquesta tecnologia del sud d’Europa. Varen poder veure totes les etapes del procés: motlles d’alumini i fabricació de les ceres, muntatge dels arbres, recobriment ceràmic i cuita dels motlles, i la pròpia colada del metall, així com les fases de desemmotllament i acabats.
Visita de la FES a Bèlgica Entre el 22 i el 24 de febrer una representació de la FES va visitar diverses empreses, institucions i escoles de les ciutats de Ieper i Kortrijk, al nord de Bèlgica. L’objectiu principal ha estat l’establiment dels fonaments per a desenvolupar la cooperació en diferents àmbits, com l’intercanvi d’alumnes a través del programa Erasmus. Van ser rebuts per l’alcalde d’Ieper, i van visitar les escoles Howest, VTI i VDAB. A més, les empreses Barco, d’equips audiovisuals, i Picanol, de maquinària tèxtil. I també les PsiControl i Proferro, del mateix grup.
3
Notícies
Visita de la Fundació Lacetània a la FES El 3 de març es va rebre la visita d’una representació de la Fundació Lacetània i l’IES Lacetània, de Manresa, que té com a objectiu prioritari la promoció de la formació professional, reglada, ocupacional i contínua. Els visitants varen recòrrer per totes les instal·lacions de la nostra Escola i del Centre Tecnològic, i varen poder conèixer els projectes integrats en curs i conversar amb el grups d’alumnes de Mecatrònica Industrial.
Alumnes de la FES visiten la industria SOME, S.A. El passat 25 de gener, els alumnes de DPI 3 varen poder visitar SOME, empresa de l’àmbit S&P, dedicada a la producció de peces i conjunts metàl·lics a través de processos de tall, estampat, doblat i embotició. Es van poder veure els procéssos en una empresa líder en el sector, demanar dubtes així com comprovar i fer realitat la teoria-pràctica explicada a l’aula. La visita va ser guiada per tècnics altament qualificats i molt ben valorada per part de l’alumnat.
Presència de la FES a la Fira de les 40 hores Ripoll 2016 Un any més, la Fundació Eduard Soler ha estat present a la Fira de les 40 hores de Ripoll, que enguany s’ha celebrat els dies 11, 12 i 13 de març. Hem informat dels Cicles Formatius de Grau Superior que s’imparteixen a l’Escola, com els estudis de FP Dual: CFGS de Mecatrònica Industrial, CFGS de Disseny i Programació Industrial, així com sobre la formació privada i els Serveis Tecnològics que ofereix la Fundació. Els nombrosos visitants interessats quedaren satisfets de l’atenció rebuda.
Assatjos de tracció al laboratotori FES per la UVic Com cada any, alumnes de Mecatrònica i Biomedicina de la UVic-UCC es van desplaçar a les instal·lacions de la Fundació Eduard Soler a Ripoll. Allà varen realitzar assajos de tracció amb diferents tipus d’acers al nostre laboratori on hi ha una màquina de tracció universal. Eren una cinquantena i es van dividir en dos grups per tal de poder visitar les nostres instal·lacions, aules, tallers, laboratoris de la Fundació i oficina tècnica.
4
Serveis de la Fundació
Tech Summer Ripoll 2015
Taller per als alumnes Salesians 2015
DIFUSIÓ DE LA TÈCNICA I LES VOCACIONS TECNOLÒGIQUES Des de la Fundació Eduard Soler es desenvolupen regularment tota una sèrie d’activitats de difusió de la tecnologia, amb el principal objectiu de potenciar vocacions tecnològiques entre els alumnes catalans. Des de la nostra experiència, col·laborant diàriament amb el teixit industrial català, som molt conscients de la mancança de bons tècnics, que donin resposta a la demanda constant de les empreses. N’és una mostra, per exemple, la gran quantitat d’ofertes de feina del sector del metall-mecànic i mecatrònic a la nostra borsa de treball, que són molt difícils de cobrir perquè no hi ha suficients professionals. Creiem que és important donar a conèixer aquesta realitat entre els joves que estan valorant quina serà la seva professió de futur, i realitzem diferents activitats per donar a conèixer el món tècnic i tecnològic. És així com al curs passat ens van visitar els alumnes de l’Escola Salesiana de Ripoll per realitzar una jornada tecnològica. Van veure les instal·lacions i conèixer, entre altres coses, el funcionament d’un robot industrial antropomòrfic. Posteriorment van realitzar diverses pràctiques de programació d’Arduino i van poder veure un vehicle muntat i programat amb aquest material. En una altra línia, la FES porta anys organitzant, conjuntament amb la Universitat de Vic, una jornada de mecatrònica, que l’any passat ja va arribar a la setena edició. La Jornada, adreçada a estudiants, professors i empreses interessats en l’àrea de la Mecatrònica, vol donar a conèixer diversos camps d’aplicació d’aquesta disciplina i els estudis que s’hi relacionen, mitjançant ponències,
demostracions i tallers. Cada any es centra en un àmbit diferent: energies renovables, robòtica mòbil, modelització i simulació de sistemes, enginyeria de materials, etc. Diversos professionals, especialistes en els seus àmbits, ofereixen ponències i demostracions per donar a conèixer les possibilitats i el potencial en l’àmbit de la mecatrònica. Per realitzar acciones més adreçades específicament a l’orientació dels alumnes en la tria dels seus estudis de futur, la Fundació Eduard Soler participa en el Mercat de Tecnologia d’Osona, organitzat per la UVic, al que assisteixen alumnes d’ESO de diversos instituts d’Osona i del Vallès Oriental. Hi hem realitzat tallers sobre les impressores 3D, en els que s’expliquen les seves possibilitats, com funcionen, com les podrem utilitzar en el futur i veure’n alguna en funcionament. També tallers sobre la utilització dels mòbils per desenvolupar i interactuar amb aplicacions mecatròniques, amb pràctiques en què es demostrava com els telèfons mòbils es poden utilitzar per a supervisar i controlar diferents elements mecatrònics, i quines són les enormes possibilitats de futur en aquest sentit, amb la connexió de màquines i aparells del món real a través d’Internet, el que coneixem com Internet de les coses. Un altre bon exemple de la preocupació de la FES per la divulgació tecnològica i despertar vocacions entre el jovent és la participació en l’organització del Tech Summer, el campus de robòtica i difusió a la xarxa, food-lab i esport de Ripoll, que aquest any arribarà a la tercera edició. El Tech Summer és un projecte
compartit de l’Escola Vedruna de Ripoll, la Fundació Eduard Soler i la Uvic, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Ripoll. Pretén proporcionar una alternativa de campus d´estiu que desperti la vocació cientificotecnològica a través de reptes i treball en equip, fomentant així vocacions en els nostres alumnes. Mitjançant la construcció de robots els nens-nenes, nois-noies creen, innoven i comproven que la ciència i la tecnologia poden ser divertides. També vol promoure l´aprenentatge de l’anglès, com a llengua vehicular i fomentar els bons hàbits alimentaris a través del food-lab. Està adreçat a alumnes d’entre 8 i 16 anys, que s’organitzen en grups en funció de l’edat, i es realitza durant el mes de juny. Finalment, seguint en aquesta mateixa línia, la Fundació Eduard Soler ha signat un conveni de col·laboració per tres cursos escolars amb l’Escola Tomàs Raguer de Ripoll i amb la seva AMPA. Consisteix en impartir instrucció sobre robòtica als formadors de la seva escola, un camp innovador i de futur, que els permetrà millorar la qualificació professional del seu professorat perquè pugui impartir una assignatura de robòtica. En resum, es tracta, principalment, de fer més proper un món, el tecnològic, que per alguns joves pot semblar massa allunyat dels seus interessos tot i que són usuaris intensius d’aquestes tecnologies, que els envolten allà on van.
5
Un projecte integrat dels alumnes de la FES
Equip de treball: Pol Segura, Santiago Cardona, Sergi Ortega i Lídia Magrané
Desenvolupament d’un prototipus
Projecte nº 104490: Plataforma motoritzada per a cotxets Aquest projecte d’alumnes de Mecatrònica tracta d’una plataforma motoritzada que s’instal·la a la part de darrere dels cotxets i que, gràcies al motor que incorpora, permet moure’l sense fer gaires esforços físics. A més, al damunt de la plataforma s’hi pot posar un altre nen o un paquet. Aquesta plataforma va dirigida principalment a un sector de la població que vol passejar amb els nens còmodament i a les persones que per alguna raó no poden fer esforços físics importants. També creiem que pot ser molt útil a les persones que viuen en poblacions que tenen fortes pendents ajudant-los a empènyer o frenar el cotxet. El nostre principal objectiu a l’hora de realitzar aquest producte és aconseguir trobar un disseny que permeti que la plataforma sigui el màxim de còmode i ergonòmica possible per als usuaris, a més que sigui fàcil de muntar i desmuntar del cotxet. Per aconseguir el nostre objectiu, hem de trobar la manera que tant el motor com la bateria i el sistema de control de velocitat ocupin el mínim d’espai utilitzable de la plataforma, per exemple, posant-los a la part de sota del patinet. En quant a la part tècnica el projecte té els següents blocs: integració del sistema en el cotxet, elecció de les part crítiques, com ara el motor de corrent continu, el disseny del sistema de control de motor, les bateries i la seva gestió. La part d’integració del sistema al cotxet és una de les més crítiques ja que implica tenir en compte l’usuari final, les possibilitats tècniques a l’abast i el cost. Ha de ser una solució que sigui acceptada pel mercat, pràctica de fer servir i a un cost final baix. Busquem un producte que es pugui adaptar fàcilment a la majoria dels cotxets que hi ha al mercat i tenim dos enfocaments: un bloc que es fixa per sobre de les rodes del darrera i que mitjançant una roda
6
de goma transmet el moviment a la roda del cotxet o bé motoritzar les plataformes que s’adapten als cotxets per portar el segon fill. Aquest segon enfocament és el que hem decidit desenvolupar. En aquests moments ja hem fet els assajos necessaris per calcular la potència i el parell necessaris del motor de corrent continu. Això implica desenvolupar els nostres propis experiments que anem evolucionant fins a obtenir dades fiables. En aquesta fase aconseguim posar en pràctica els coneixements teòrics i integrar-los de manera vivencial. Conceptes crítics com ara la potència necessària per pujar pendents, per contrarestar la resistència del vent i el coeficient aerodinàmic del cotxet, el fregament de les rodes amb el terra, l’acceleració, la velocitat i el pes total són necessaris per escollir el motor correcte. S’han de tenir en compte també les pèrdues mecàniques i elèctriques del sistema i incrementar la potència final del motor escollit. El sistema de control de velocitat el realitzarem amb un arduino. Aquest sistema permetrà adaptar la velocitat del motor que incorpora la plataforma a la velocitat a la qual l’usuari vol caminar. De moment, tenim vàries idees de com podria ser aquest control de velocitat i les estem provant per decidir quina és la que més s’adequa al nostre projecte. La primera idea que estem provant és que per mitjà d’un potenciòmetre, l’arduino sàpiga la velocitat a la que volem anar i reguli la velocitat del motor en conseqüència. Una altra idea seria fer el mateix però utilitzant una cèl·lula de càrrega que aniria situada al manillar del cotxet, i que depenent de la força que es faci en empènyer el cotxet, el motor accelerarà o frenarà. Per últim, ens agradaria aconseguir que per mitjà d’encoders, l’arduino detecti la velocitat a la que s’està empenyent el cotxet i adeqüi la velocitat del motor.
La bateria és un element crític tant pel seu pes/volum, vida útil i preu. Per tant haurem d’estudiar les diferents possibilitats que ofereix el mercat. L’avantatge d’aquest sistema és que estalvia haver de fer grans esforços físics per empènyer el cotxet però ens obliga a incorporar alguns sistemes de seguretat per evitar accidents. Bàsicament, el cotxet ha de quedar frenat quan no hi hagi ningú que subjecti el seu manillar i el control de velocitat ha d’incorporar elements també de seguretat. El projecte es troba just a la meitat del seu desenvolupament. L’objectiu és tenir un prototip funcional a final d’aquest curs.
Placa de control del motor
Pre muntatge del prototipus
Els exalumnes
L’Opinió dels experts
Marga Kortylexska Consultora Senior International Team Consulting Xavier Picas Capdevila Delineant projectista SOLTER SOLDADURA, S.L.
Per què vas estudiar a la FES i què vas escollir? Primer vaig fer el CFGM d’Electromecànica. En acabat estudio el cicle superior de desenvolupament de projectes mecànics, i per poder-ho fer vaig preparar-me les proves d’accés, sempre a l’Escola de Treball del Ripollès, que em constava tenia molt prestigi i em va resultar magnífica. Combinaves la feina amb els estudis? Quan em faltava poc per acabar el grau mig, començo a treballar com fresador a Mecàniques Basaganya, de Campdevànol. Cinc anys hi vaig estar i durant els quals vaig poder estudiar per fer les proves d’accés al cicle formatiu de grau superior i començo a fer aquest cicle. En el darrer curs faig les pràctiques a l’empresa Creative Ways, una empresa de disseny, que treballava per Solter Soldadura, entre altres empreses. Jo em vaig encarregar precisament d’alguns projectes i el disseny d’algunes peces de Solter. Es va donar la casualitat que quan vaig acabar les pràctiques, el projectista de l’Oficina Tècnica de Solter va marxar, i em van oferir a mi l’oportunitat de treballar amb ells com a delineant projectista. Accepto desseguida i d’això ja fa uns vuit anys. Creus que és important que un projectista hagi tingut experiènvia adquirida en el taller? I tant que sí. Abans, quan treballava com a fresador, em vaig decidir a estudiar. Volia completar l’experiència adquirida a partir d’aquesta formació. Moltes vegades m’arribaven dibuixos per fabricació que hi mancaven cotes i havia de demanar que me les donessin. Vaig veure clar que amb l’experiència adquirida al taller, podia aspirar a ser un bon projectista. Quines són les teves aficions? Pertanyo a la colla de diables de Ripoll, però la major part del temps lliure el dedico a la meva família, tinc 2 fills,de 3 i 5 anys, i als amics.
Exportar? Sí, és clar, però amb seny d’una pàgina web, un catàleg, una Moltes empreses avui es fan la prepresentació en l’idioma del país gunta sobre el seu futur i les estratègide destí? Tenim el personal que es a seguir. Actualment, més que mai, parli idiomes i tingui la formació/ les PIMES espanyoles es plantegen experiència suficient per ocupar-se exportar els seus productes o serveis dels mercats exteriors? i sortir fora d’una Espanya encara submergida en crisi. Cada vegada hi Són aquestes i moltes més preha més empreses que s’interessen guntes que requereixen la nostra pels mercats exteriors, fins i tot sembla resposta, una resposta ben sincera que la internacionalització és un terme i fonamentada. Hem de veure clar sense dubte “atractiu”; està de moda. on som i des d’on partim amb el projecte d’exportació. Tanmateix, iniciar el procés exportador no és una tasca fàcil i els resultats no Per sort, les PIMES no han de s’obtenen en pocs mesos, malgrat la veure’s obligades de contestar nostra inversió. Per començar, moltes aquestes preguntes totes soles. empreses no disposen de recursos Hi ha moltes entitats públiques i necessaris, no tenen experiència ni privades que les acompanyen en coneixements dels mercats exteriors, el procès d’internacionalització, idiomes, etc. Avui, amb tenir un bon oferint ajuda necessària en les producte o servei que funcioni bé al primeras etapes com exportadors, país no n’hi ha prou; no ens garandes de l’assessoria inicial, fins a teix un èxit internacional. Però, no cal l’externalització d’un departament desanimar-se, simplement hem de d’exportació o la implantació de la fer-ho amb seny i traçar el nostre propi nostra filial a l’exterior. “business plan” per S’imparteixen executar-lo després seminaris, jornaamb constància i des i cursos per Exportar no és fàcil. paciència. ensenyar fonts Cal preparar-se bé, Segurament, per d’informació i però només depèn de molts lectors, el que eines de treball. nosaltres. diré a continuació no No oblidem que té res de nou, però quanta més hem de ser consciformació tinguem, ents que en el nostre món empresarial millor preparats ens veurem cara la de PIMES ens trobem amb molts nova activitat exportadora. casos que requereixen un treball de La formació ha d’estar acompabase, començant des de zero. nyada pel coneixement pràctic i Primer de tot, hem d’analitzar bé el treball de camp: recomano sempre nostre producte/ servei i els nostres viatjar als mercats de destí, partipunts forts i febles. Realment coneicipar en missions comercials i fires xem bé el nostre mercat i sector, els internacionals, obtenir la informació nostres clients, proveïdors, distribuïde primera mà. dors i competidors? Per què creiem I, per acabar, recordem que es pot que podem ser competitius fora? Quin comptar amb als ajuts a l’exporés el nostre valor afegit? Què ens tació de mà d’entitats estatals o diferencia de la nostra competència? organitzacions sectorials. ExisteiTenim una proposta única, la qualitat xen múltiples tipologies de projecsuficient o el preu prou interessant per tes subvencionables i val la pena competir amb milers d’empreses que informar-se’n. actuen als mercats exteriors? Hem Com deia, començar a exportar no analitzat quin mercat seria el més idoés fàcil, però estar preparats per ni? I com vendre els nostres producfer-ho si ho és, i només depèn de tes/ serveis, quin tipus de “partner” esnosaltres. collir: un agent comercial o potser un distribuïdor? I, no cal dir-ho: disposem Aprofitem les oportunitats!
7
EDUARD SOLER I FONT
Setze anys de la mort d’Eduard Soler
Jordi Munell Alcalde de Ripoll Diputat Parl. Catalunya Vicepresident de la FES
Gairebé tots els pobles tenen la seva llista de personatges insignes, persones que s’han distingit en qualsevol tipus d’àmbit i que formen part del seu llegat immaterial. Aquest mes de gener hem commemorat el setzè aniversari de la mort d’un d’aquests personatges importants per a la nostra vila i la nostra història recent, l’Eduard Soler. Aquí van part de les paraules adreçades als assistents a l’acte del passat dia 12 de gener. Si féssim una llista de les persones que més han contribuït al benestar de la vila, de ben segur hi trobaríem l’Eduard Soler en algun dels primers llocs, ell és una de les persones que més valor afegit ha aportat a Ripoll. Una de les indústries que més han beneficiat el nostre poble ha estat Soler & Palau. Totes les famílies de Ripoll han tingut o tenen algú que ha treballat o treballa en aquesta empresa des que es va fundar en la dècada dels anys cinquanta per part dels socis Eduard Soler i Josep Palau. Però independentment de la faceta que va jugar com a industrial, visionari en temes de certificació de la qualitat, registre de patents, suport a la intraemprenedoria, innovació de productes... em sembla que hi ha encara altres àmbits en els quals es va distingir especialment el Sr. Soler. Sense cap mena de dubte, tenia una ment preclara que el feia anticiparse a la seva època. Evidentment
com a emprenedor que era, una de les seves fites era fer progressar l’empresa que havia creat, i altres empreses que també va fundar i impulsar (Rodin, Matrix, TMI), però a banda d’això si hi ha algun tret que distingeix l’Eduard Soler de molts emprenedors i empresaris de la seva època, és la clara visió de futur, ell ja tenia en compte la importància de la formació de les persones com a base essencial per el creixement econòmic i social del territori. Eduard Soler va fer una cosa que no s’acostumava ni encara avui s’acostuma a fer als països del sud, el retenir talent. Podríem dir que tenia una ment anglosaxona, i per tant va veure clar que com més talents locals fos capaç de formar, més bé li aniria a l’empresa i de retruc també a la vila que tant estimava. Als anys 60, quan la formació professional al nostre país estava gairebé a les beceroles, ell va crear una escola per formar bons professionals, els quals després si treballaven a la seva empresa tenien una altíssima productivitat. La seva generositat en aquest camp de l’educació va fer que molts joves es beneficiessin del seu ajut si calia pagar estudis superiors. Evidentment això al costat d’un grup de professors excel·lents i bons professionals. Actualment ja són vàries les generacions que li devem agraïment; l’Eduard Soler era un visionari, però sobretot era una gran persona, de caràcter tímid i discret, va viure sempre amb seriositat i integritat. A la seva mort va deixar la seva herència a la Fundació que porta el seu nom, per assegurar que es pogués continuar amb l’autèntica i veritable obra de la seva vida, la formació professional d’excel.lència.
Avui l’escola del Treball del Ripollès és un centre de referència pels seus resultats en la formació de professionals de qualitat i en la implantació al nostre país de la formació dual. Un centre també innovador en la creació del primer cicle superior en Mecatrònica, de tres anys, i que té continuïtat en un grau universitari que s’imparteix a la Universitat de Vic – Catalunya Central. Una vegada més un “visionari”: la mecànica i l’electrònica són disciplines inseparables en les tecnologies industrials del segle XXI. En una època en què l’atur juvenil és un dels grans problemes de la nostra societat, els alumnes de l’Escola del Treball del Ripollès, tenen pràcticament assegurat un lloc de treball en acabar els estudis. Han passat setze anys des de la mort de l’Eduard Soler, però no està de més recordar tot allò que ell ens va ensenyar, la importància de la formació per l’assoliment d’una bona productivitat i per garantir un futur creixement econòmic i un millor nivell de vida. Encara ens queden reptes. Un és encoratjar als joves per tal que també intentin el camí de l’emprenedoria a la nostra vila i la nostra comarca, “retenir talent”. Des de la FES i les institucions ens hem compromès a facilitar la disposició d’espais adequats per a la instal·lació de noves empreses dels alumnes i ex-alumnes a casa nostra. La millora de les comunicacions i la globalització ens apropen als mercats, i el fet d’estar implantats a Ripoll -El Ripollès- no és cap greuge per emprendre i vendre món enllà. Si retenim el talent a casa nostra ens assegurarà un futur de progrés per al nostre poble, la nostra comarca i el nostre país.
servei d’assessorament servei de reconeixement d’aprenantatges
Imprès sobre Paper Ecològic Brillant de 170 Grs. / 4 - 2016 Impremta-Offset BONET, SL / Tel. 972 70 00 70 / Ripoll / Dip. Legal GI-1394-2002