Número 50
Ripoll, juliol de 2015
Graduació fi de curs a l’Escola del Treball de la Fundació Eduard Soler El 12 de juny es va celebrar l’acte de graduació de la 16a promoció de la Fundació Eduard Soler, amb 34 alumnes, que han finalitzat els seus estudis el curs acadèmic 2014-15. En la promoció d’enguany hi ha dues novetats: la primera és que els «Mecatrònics» són els primers que ja ho fan amb el títol oficial de Mecatrònica Industrial; la segona és que s’ha graduat el primer grup de Disseny en Fabricació Mecànica en la Modalitat Dual. Va presidir l’acte, el Sr. Ramon Vilardell i el Sr. Antoni Abad, president de la CECOT, va fer un parlament sobre «Fortaleses Professionals i Personals Guanyadores» i la directora de formació, Sra. Anna Mates, va fer un parlament sobre els valors en el món professional. La feina feta durant aquests darrers anys ha permès que també aquesta promoció tingui una inserció laboral pràcticament del cent per cent.
Reunió de representants d’empreses per a la Formació Dual i Mecatrònica El passat dia 21 de maig el Comitè Assessor Industrial de la FES es va reunir per treballar conjuntament amb la Directora de Formació, la Sra. Anna Mates, i el Director d’Innovació, el Sr. Jaume Cabaní, els continguts de la promoció que començarà el curs 2015-16. La reunió es va fer en dues parts. El grup d’empreses que cerca aprenents de Disseny i Programació Industrial (més d’una trentena) i el grup d’empreses que cerca Mecatrònics (una vintena). Es van definir horaris, tecnologies complementàries, perfils professionals, alhora que es va explicar el procés pel qual les empreses han de seleccionar els seus aprenents abans que es matriculin. El compromís de l’alumne, fundació i empresa de tres anys és la millor garantia d’èxit.
Empresaris implicats en la Formació Dual, Disseny i Programació Industrial.
Empresaris implicats en la Formació Mecatrònica
El nostre personal
Javier Úbeda Mecànic Industrial
Sóc nascut a Puigcerdà i vaig venir a estudiar a Ripoll l’any 1983. Tenia molt interès en la mecànica, així que vaig començar a fer Formació Professional. La meva sorpresa va ser que no era de cotxes, que just és el que jo volia. En qualsevol cas em va agradar molt, així que decideixo continuar amb els estudis. L’any 1985, un cop acabats els estudis, començo a fer pràctiques a l’empresa Soler&Palau. Durant un any estic a la secció de manteniment. Posteriorment, i durant dos anys consecutius, la meva tasca va estar centrada en el taller de prototips, fins al moment de fer el servei militar. Ja de tornada a casa, l’any 1989, m’incorporo a Soler&Palau. La meva tasca estava novament centrada al taller de prototips, però ara ja com a treballador. Treballàvem intensament en els dissenys que el Sr. Soler feia de les màquines. Era una feina molt interessant, que em va permetre aprendre molt, perquè l’equip d’operaris eren molt bons professionals i acostumats a fer tasques molt diverses; al mateix temps podíem treballar amb el torn, la fresadora, soldant, pintant. Era molt complet. Posteriorment, a la mort del Sr. Soler vaig desenvolupar noves tasques dins de l’empresa. També faig de preparador al taller de muntatge. Després d’un temps entro a formar part de TMI, empresa especialitzada en la fabricació de matrius, principalment per a automoció. Allà, durant 5 anys, vaig treballar amb centres de mecanitzat. Desprès m’incorporo a la FES, al Centre Tecnològic. La meva tasca aquí són màquines de control numèric. Ha estat important per a mi poder aprendre el software (CADCAM/Unigraphics). Això em permet estar al dia; molt necessari, doncs també dono classes al taller, aportant la meva experiència als joves alumnes de mecànica. En el temps lliure m’agrada viatjar i la bona gastronomia.
2
L’expertesa dels nostres clients
La plantilla de personal davant la façana de l’empresa
que els fabriquen així com el medi ambient.
Fundada l’any 1953, Masats es troba emplaçada molt a prop del municipi de Salelles (St. Salvador de Guardiola) des d’on, amb una clara vocació internacional, subministra sistemes d’accessibilitat per mitjans de transport de passatgers (sistemes de portes, maleters, rampes i elevadors per a persones amb mobilitat reduïda) a tot el món. Actualment es troba igualment immersa en una implantació als EEUU per tal de poder abastar el mercat d’aquest país. Històricament, la seva activitat ha estat centrada quasi totalment en el món de l’autobús i autocar, sector on la seva marca és reconeguda com una de les referents del mercat. A partir de l’any 2008, Masats fa una aposta decidida per oferir la mateixa gamma de productes al món del ferrocarril, on actualment ja està desenvolupant diversos projectes remarcables d’alt contingut tecnològic i gran voluntat d’innovació.
La relació entre FES i Masats és molt recent i parteix de la necessitat d’incrementar l’enfoc mecatrònic en tota la gestió dels sistemes que aquesta fabrica. Resulta, doncs, evident que aquesta relació està «condemnada» a enfortir-se i consolidarse en els propers anys. Durant els mesos de Juny-juliol Masats acollirà per primera vegada un alumne de la Fundació Eduard Soler. Les expectatives al respecte són altes i estem segurs que seran un èxit rotund per a totes les parts. En el futur hem de veure com persones formades a l’Escola del Treball del Ripollès, de la Fundació Eduard Soler, s’incorporen a l’equip de Masats en posicions diverses, com ara poden ser el Servei d’Assistència Tècnica, prototipatge, Oficina Tècnica, etc.
L’entrada d’Irizar a partir de l’any 2002 com a accionista majoritari representa un abans i un després a la història de Masats, des de tots els punts de vista. Un model de gestió orientat a la presa de decisions en el llarg termini i l’orientació de les 275 persones que l’integren a la satisfacció dels clients, són pilars bàsics en l’estratègia que Masats adopta per la fidelització dels mateixos. Especialment remarcable és la manera en què a Masats s’entenen les relacions internes: el gran compromís amb totes les persones que en formen part, un organigrama molt pla i el treball en equips multi-disciplinars i autogestionats és indubtablement el tercer gran pilar per tal d’assegurar l’èxit d’un projecte compartit que vol oferir productes de qualitat als seus clients respectant la seguretat de les persones
Sistema porta corredera per a autobús
Accés passatger per ramapa telescòpica
Notícies
VII Jornada de Mecatrònica a Vic-RIpoll El 26 de Març es va desenvolupar, entre Ripoll i Vic, la VII edició de la Jornada de Mecatrònica, organitzada conjuntament entre la UVic-UCC i la FES. Les ponències foren del professor de l’UPC i director tècnic de CDEI el Sr. Carles Riba, del director tècnic d’Energea el Sr. Joan Carles Almécija i del president de Volt-Tour Sr. Patrick Renau. La jornada va continuar durant la tarda a la UVic-UCC.
Premis GERBERT, edició 2015 Com cada any, i en fa quinze, es van celebrar els premis Gerbert que consideren els millors treballs de recerca presentats del segon curs de Batxillerat arreu de Catalunya. Enguany, en l’apartat de ciències, Gerbert Quadrivum, es concedí al noi Guillem Puche Quesada pel treball «Implementació d’un sistema de pilotatge en la navegació aèria». En nom de la Fundació FES lliurà el premi el Sr. Jordi Brull, patró i secretari general. La fotografia mostra el tribunal i els guardonats.
La FES a Mercatec La Fundació Eduard Soler ha participat en la 6ª edició de Mercatec, Mercat de la Tecnologia d’Osona, celebrat el dia 6 de maig a l’UVic-UCC. Està dirigit a joves que cursen ESO i Batxillerat, amb l’objectiu de fomentar l’esperit tecnològic. Els tècnics de la FES han impartit dos tallers interactius. D’una banda, MÒBILS I MECATRÒNICA, i de altra, IMPRESSORES 3D. A la FES, a l’avantguarda de la Innovació , fa temps que es treballa amb aquestes tecnologies per tal de poder oferir al seu alumnat les darreres tendències.
Estada a Ripoll de professors d’Erasmus de Portugal i Romania Entre el 23 i el 27 de març ens han visitat quatre professors a través del programa Erasmus. Dos professors de l’escola Forave, de Portugal, i dues professores de l’escola Colegiul Tehnic Anghel Saligny, de Romania, que van realitzar un jobshadowing, assistint a classes i reunint-se amb professorat i responsables de diferents àrees de la FES, per conèixer les pràctiques docents i gestió del nostre centre.
3
Notícies
Pre jubilació de Ramona Guix A la fi del mes de maig de 2015 la senyora Ramona Guix i Sala va deixar la Fundació Eduard Soler amb motiu d’una pre jubilació, per voluntat d’ella mateixa. Fou le seva segona etapa de vinculació al Sr. Eduard Soler, a qui va fer de secretària particular fins a la seva mort. Durant la seva dedicació professional i fecunda a la Fundació va portar la secretària la Direcció i Secretaria General. El Patronat, en una reunió del ple, el president va dedicar a la Ramona unes sentides in elogioses paraules d’agraïment.
El personal de la FES homenatja Ramona Guix El 29 de maig passat els companys de feina de la Ramona van voler expresar la seva estima en un acte amb motiu d’acomiadar-la de la seva companyonia laboral. Amb diversos parlaments es va destacar el seu gran carisma i professionalitat, i present sempre la seva amabilitat. Amb agraïment a la seva persona, van desitjar-li per a la nova etapa de la seva vida tota la salut i alegria per gaudir-ne. Van brindar amb un emotiu i sincer «per molts anys, Ramona».
Presència a la Fira de les 40 hores La Fundació Eduard Soler ha estat present a la Fira de les 40 hores de Ripoll, els dies 20, 21 i 22 de març. Allà es va poder informar a les persones interessades sobre els Cicles Formatius de Grau Superior que s’imparteixen a la nostra Escola en format Dual.També sobre els serveis per a empreses que ofereix la FES, així com la segona edició del Tech Summer. L’Hble. Conseller Felip Puig va visitar el nostre estand i va poder parlar amb els nostres ex-alumnes i emprenedors, que presentaven els seus projectes.
Visita d’alumnes DPI a l’Empresa SIMON El 14 d’abril els alumnes de primer de DPI van visitar l’empresa SIMON d’Olot, dedicada principalment a la fabricació de material elèctric, il·luminació i domòtica. Hi van poder veure els processos de decoletatge, matriceria i conformat de xapa amb premses progressives. I la fabricació d’elements de plàstic amb les màquines d’injecció de termoplàstics, termoestables i la injecció bimatèria. També la secció de muntatge i tot el tema de gestió i depuració de residus.
4
Serveis de la Fundació
Disseny CAD
Taller de mecanització
Internacionalització de la fabricació. El Servei de Fabricació Avançada i Prototips de la FES ha iniciat fa uns mesos un nou projecte d’Internacionalització. La FES ja va internacionalitzar part de les seves activitats amb l’obligatorietat de realització de pràctiques a l’estranger, fa tres anys, per a alumnes de Mecatrònica. Fa dos anys, amb l’obtenció de la Carta Erasmus, també van començar a realitzar estades a l’estranger els alumnes de Disseny i Fabricació Industrial. Moltes de les empreses de fabricació mecànica de l’entorn de la FES i, especialment, les del Ripollès i Garrotxa són empreses petites. Un dels elements estructurals que caracteritza les empreses de poc volum és fer front a costos indirectes. En aquest cas, i pel que fa referència a la internacionalització, se’n ressent l’activitat comercial a altres països. És per aquest motiu que la FES va determinar, com a proper servei a internacionalitzar, el de fabricació amb un doble objectiu. Dotar els serveis del màxim nivell de competitivitat amb el que som experts, però també, i més important, ser capaços d’atraure feina per a empreses més petites que no poden impulsar projectes d’aquesta envergadura. Els tècnics de la FES poden “interlocutar” amb els clients estrangers i derivar la feina a l’empresa que sigui més adequada. Per aquest motiu hem intensificat els recursos en operacions auxiliars com són la d’acabats amb la fabricació i posta a punt d’una màquina grinding de petites dimensions, la gestió especialitzada de tractaments tèrmics i superficials i la incorporació de nous recursos a la secció de metrologia i qualitat. D’aquesta manera, podrem garantir que les feines que siguem
capaços d’atraure i subcontractar comarcalment sortiran al client final cumplint els nivells d’exigència especificats pels clients. Aquest projecte és fruit de l’esforç que han fet els professionals de la FES per a preparar-se per a la internacionalització, l’obligatorietat de parlar la llengua anglesa de forma fluïda a l’hora de contractar nou personal, la millora de les pròpies competències per a poder fer classes en anglès i la potenciació de terceres llengües estrangeres han estat un treball d’anys que ara ens permeten afrontar un repte com aquest amb garanties d’èxit. L’orientació al mercat i el treball en xarxa amb proveïdors de la comarca per anar construint llaços de confiança i desenvolupant metodologies de treball conjuntes, han fet la resta. El projecte s’ha realitzat amb el suport d’ACC1Ó i hem comptat amb l’assessorament de tècnics comercials especialitzats en exportació. Els països identificats durant el procés d’elaboració del projecte són: Alemanya, França, Anglaterra, i cal dir-ho també, un increment en l’esforç comercial arreu de l’Estat. Un dels grans reptes per a la fabricació de prototips i sèrie curta és la negociació tècnico-econòmica amb el client. La distància no ajuda però l’establiment de procediments i protocols ha de servir perquè, com a mínim tècnicament, tots parlem el mateix llenguatge. S’ha desenvolupat una nova aplicació a internet que ha de fer de finestra pels potencials clients que tenim més lluny i que sigui capaç de vehicular les noves feines a uns costos operatius el màxim de baixos possibles. Esperem que la internacionalització contribueixi a la creació de riquesa
i que les primeres ofertes que ja s’estan realitzant arribin a bon port. Una de les funcions de la Fundació, és fer d’altaveu del coneixement i tecnologia locals i captar i complementar les feines, que queda ben reflectida amb aquesta iniciativa: la internacionalització dels serveis.
Verificació tridimensional
Mecanització CNC
Control de qualitat
5
Un projecte integrat dels alumnes de la FES
Proves de camp del prototipus
L’equip treballant el robot
Projecte nº 120440: Robot tallagespes. El curs de grau superior de Mecatrònica Industrial que es realitza a la Fundació Eduard Soler, incorpora moltes assignatures interessants. Una d’elles tracta sobre els Projectes Integrats, una assignatura bastant nova però amb potencial que permet als seus alumnes crear i desenvolupar un projecte de producte amb la possibilitat d’introduir-lo al mercat i comercialitzar-lo, si es dóna el cas. En aquesta assignatura, que es treballa durant els 3 anys que dura el curs, els alumnes adquireixen un seguit de coneixements que en les altres assignatures no podrien adquirir. Algunes són l’organització, distribució del temps, distribució dels diners, gestió del treball a desenvolupar, solucionar possibles problemes, entre d’altres. En el primer any es pensa un projecte per alumne, s’exposa la idea i finalment s’escullen 4 projectes. Aquests 4 projectes es maduren i se’n comença la part més interessant de l’assignatura, el desenvolupament d’aquesta idea per fer-la realitat. En el nostre cas, el nostre grup, que està format per dos alumnes de 3r de Mecatrònica, hem desenvolupat un producte existent, modificant-lo per a un sector del mercat «oblidat». I diem «oblidat» perquè no s’ha explotat com altres mercats del mateix sector. La idea que presentem és la d’un tallagespa totalment autònom, que permeti el tall i l’emmagatzematge de l’herba
6
de camps d’esport de gespa natural i que la interacció d’un operari sigui la mínima possible.
professorat que ens ha ajudat i a la Fundació Eduard Soler per deixarnos la maquinària i el seu recinte.
Aprofitant la tecnologia que existeix avui en dia, el tallagespa es capaç de situar-se dins d’un camp i reconèixer amb exactitud la seva posició. Els avantatges que aquest tallagespa automàtic incorpora respecte a la competència no són gaire més que els que existeixen. Però realment el que ens fa potents respecte de la competència és la nostra qualitat preu. Oferim característiques similars a les grans marques a un preu molt més reduït. La gran diferencia que presenta el nostre tallagespes respecte de la competència, pel que fa a la part mecànica, és el sistema d’una roda boja davantera per facilitar els girs i de la independència de les dues rodes motrius posteriors per permetre el gir simultani. A més, s’ha conservat el sistema d’alçària per escollir l’alçada de tall desitjada.
Amb les fotografies adjuntes es vol il·lustrar el procès i les diverses fases per les que passa el projecte fins acabar amb una màquina funcional per a poder demostrar la seva feina i comandament.
Prototipus funcional
El nostre punt fort, però, resideix en el sistema d’electricitat i electrònica de control del robot tallagespa. Els sistemes desenvolupats i aplicats permeten dos possibles mètodes de guiatge: un manual, mitjançant un comandament R/C, per fer les rectificacions de moviment pertinents del tallagespa per part de l’usuari i un d’automàtic, mitjançant un sistema de guiatge, que permetrà al robot situar-se dins el camp i desplaçar-se amb el patró de tall escollit. Finalment, hem realitzat dues presentacions, les quals es tracten d’una exposició tècnica detallada del projecte i una presentació més comercial financera, on simulàvem la comercialització dels diferents projectes davant d’un seguit d’inversors potencials. D’aquesta experiència en traiem el suport que ens hem donat i que hem rebut per part dels companys, les sensacions de treballar en grup i de la presa de decisions, els alts i baixos d’on s’adquireix experiència i l’aplicació de tots els coneixements que el curs ens ha ensenyat, entre altres coses. Donar les gràcies a tots els companys, al
Electrònica i control del robot
Primer prototipus conceptual
L’Opinió dels experts
Santi Rius i Casas Director de Creat 360 Assessor de Marketing on-line i social media de la CECOT
Innovació i Tendències de Futur a Internet i Xarxes Socials: Ningú no nega avui la necessitat d’enfocar-nos cada vegada més al client. Al món on-line tot gira al seu voltant, escoltant-lo, preguntant-lo, interactuant amb ell, esbrinant quines necessitats té i com podem satisfer-lo i, en aquest sentit, totes les accions actuals del màrqueting on-line s’enfoquen en aquesta direcció. Del màrqueting viral hem passat al màrqueting de sentiments, amb la finalitat de fer viure experiències als usuaris que els facin recordar de forma positiva el missatge que els volem transmetre, amb aplicacions basades en la gammificació, la geolocalització, la realitat augmentada, etc. Les xarxes socials hi contribueixen cada vegada més, cercant el màxim de contacte amb l’usuari o despertant en ell la curiositat per descobrir coses que el satisfacin o que li resolguin problemes o necessitats molt concretes. Xarxes on es poden descobrir tendències, com Pinterest o Instagram, que cada vegada tenen més seguidors i ja ens estan marcant el futur, on l’usuari a més de tenir accés a la informació que desitja també podrà gaudir de la sensació de poder descobrir quelcom de nou. Xarxes de microblogging com Twitter s’han tornant imprescindibles amb la necessitat de molts usuaris o empreses de mantenir-se informat en tot moment del que està passant en un determinat sector o per fer un seguiment de la seva competència o d’una paraula clau #hashtag que pugui resultar estratègica per a ell. En el món del vídeo podem copsar el ràpid creixement d’espais destinats a vídeos de curta durada, com Vine o els d’emissió de vídeos en viu, com Meerkat, a part de la consolidació de xarxes com Youtube en el que es fan prop del 40% de les cerques d’internet. Aquesta darrera dada és de
vital importància per a una empresa o marca ja que si no té presència a Youtube està perdent el 40% de les cerques que es facin en el seu sector a internet.
web consistirà en la creació de contingut en formats que permetin la seva agregació i distribució i en aquest sentit les web-blog tindran un gran paper a jugar.
Una de les tendències de futur en El món dels aparells mòbils serà aquest nou món serà la irrupció de l’autèntic protagonista del futur mitjans socials que juguin amb el més proper. Tots ens podem concepte de l’efímer. Allò que ara preguntar a quina distància tenim veiem o descobrim gaudim-ne, en tot moment de la nostra vida perquè ningú no ens assegurarà que l’aparell del mòbil i si ho fem ens ho podrem seguir trobant degut al fet adonarem que és difícil que no que desapareixerà en pocs instants. formi part intrínseca de tots els D’aquesta manera avui ja ens estant moments que vivim. Segurament oferint per la xarxa productes que tornarem abans a casa si ens hem només els podem gaudir durant uns oblidat del mòbil que si ens hem pocs minuts i la compra per impuls oblidat de la cartera. El mòbil ja està guanyant més protagonisme que es fa servir avui en móns que fins la que fins ara ara eren bàsicament hem gaudit en analògics, com el de Una de les tendències els portals de les targetes de fidelitcompres on-line de futur en aquest nou zació, amb aplicacions tradicionals. com i-beacons. Amb món serà la irrupció les seves possibilitats de mitjans socials que Avui ja no es de connexió i geolocajuguin amb el concepte parla de l’Inlització permetrà crear de l’efímer. ternet de les aplicacions de serveis persones o dels públics en el món de continguts, avui les Smart-Cities que permetran es parla de l’Internet de les Coses, una alta segmentació del públic ja que el futur passa perquè tots els objectiu. objectes quotidians estiguin connectats a Internet. Es calcula que en els Però no ens atabalem, el món propers anys més de 30.000 objectes de la innovació i les tendències estaran connectats i que afectarà de futur a Internet i les Xarxes múltiples sectors, dels que podem Socials és inacabable i tot just destacar: wearables, cotxes, llars, acaba de començar. L’únic que ciutats, indústria, transport, energia i hem de fer és aprendre a estar salut. atents al que anirà sorgint, per tal d’implementar allò que ens serLa nova web serà Open Web ja que veixi en funció dels objectius que estarà basada en la distribució de ens hàgim marcat amb la nostra continguts. Seran els continguts de estratègia de comunicació on-line notícies, productes, música, vídeo, i pensant sempre que fem el que els que seleccionarem i consumirem fem ha de tenir un ROI (Retorn de de manera personalitzada en funció la Inversió). dels nostres interessos. Els consumidors no visitaran webs sinó aplicaciSanti Rius ons personalitzades amb continguts www.creat360.com seleccionats per nosaltres o els nostres amics o referents. La nova @santirius
7
«ASSOCIACIÓ D’AMICS DE LA FUNDACIÓ EDUARD SOLER I ANTICS ALUMNES DE L’ESCOLA DEL TREBALL DEL RIPOLLÈS»
EDUARD SOLER I FONT Apunts de la seva biografia
Caminada social per la Via Romana, al Ripollès.
La primera empresa del creixement cel·lular: SOME,SA. Davant la necessitat d’ampliar l’estructura de l’empresa, Soler&Palau va optar per fer-ho com a creixement cel·lular, això és, creant nuclis de treball especialitzats independents. Es va concretar el desembre de 1973, a través de tres empreses diferents. La primera fou, Some, SA. El 4 de desembre de 1973 va constituir-se amb domicili a Sant Quirze de Besora. Joan Solà Torra i Ramon Mena Pons, dos operaris emprenedors de Soler&Palau, van iniciar una aventura empresarial amb la intenció de crear una fàbrica dedicada a una branca professional molt específica: el treball de planxa metàl·lica. Poc tremps desprès els senyors Eduard Soler i Josep Palau van proposar-los de formar un projecte conjunt. No cal dir que l’oferta fou ràpidament acceptada.
En aquest cas estem davant una demostració palmària que Soler&Palau donava suport a les iniciatives personals dels seus treballadors i a més, oferint-los feina a fer. Some, SA, es va equipar amb premses de Soler&Palau i s’especialitzà en l’encunyament i embotició de peces metàl·liques, l’engalzament de conjunts metàl·lics i la transformació i muntatge d’articles de filferro. Quant al repartiment d’accions de l’empresa, Soler&Palau es va quedar
amb la majoria, i Solà i Mena, els emprenedors, es van dividir la resta d’accions. L’any 1973 la superfície de la fàbrica era de 1.000 metres quadrats; l’any 1975 van ampliar-se amb mil metres quadrats més. El 1986 es passà a 3.000 metres quadrats edificats. El setembre de 1991 es van adquirir 25.000 metres quadrats de terreny adossats a la primera instal·lació. Posteriorment, es va acabar el 1994, amb un total de 7.500 metres quadrats edificats. L’any 2000 es va escometre un nou engrandiment amb el qual s’assoliren els 12.700 metres quadrats edificats. En referència a la maquinària, es va començar amb màquines provinents de Soler&Palau; el 1986, van incorporar-s’hi punxonadores, plegadores i màquines de tall amb làser. A més, el 1993 va obtenir un sistema d’assegurament de la qualitat seguint la norma ISO 9002, esdevenint la primera empresa espanyola del sector amb aquesta acreditació d’AENOR. El 1993 Some, SA rebia el premi de qualitat de la Generalitat de Catalunya. D’una plantilla, a l’any 1990, de 60, es va passar, l’any 2000, a 140 treballadors. Vint-i-cinc anys després, l’empresa, a més de Soler&Palau, té clients de diverses companyies multinacionals de renom.
La tradicional caminada de primavera de l’Associació es va celebrar enguany el dia 30 de maig. El camí fou la «Via Romana» que va de Sant Pau de Segúries a Sant Salvador de Bianya. Va guiar el grup el Sr. Josep Clota, de Sant Pau, vestit d’emperador romà, que va fer la «Proclama Imperial». Divertit. Un autocar va dur el socis de Ripoll a Sant Pau, els va recollir tres hores desprès a Sant Salvador i els dugué al restaurant La Teuleria. Allà, un bon dinar i un brindis molt cordial en honor a la Ramona Guix, sòcia i secretària d’AFAT, pre jubilada de la feina a la Fundació Eduard Soler. Hem de mencionar el mal pas d’una sòcia que es va lesionar una cama, avui ja controlada. Li desitgem un prompte restabliment. El President, el Sr. Francesc Díaz, va seguir la diada i va dirigir el brindis dedicant unes paraules d’encoratjament al socis d’AFAT. Pocs dies desprès el company Diaz va ser intervingut d’una operació quirúrgica programada que ha superat feliçment i a qui desitgem una bona recuperació.
servei d’assessorament servei de reconeixement d’aprenantatges
Imprès sobre Paper Ecològic Brillant de 170 Grs. / 7 - 2015 Impremta-Offset BONET, SL / Tel. 972 70 00 70 / Ripoll / Dip. Legal GI-1394-2002