Número 48
Eduard Soler Font rep una menció honorífica del Consell Català de Formació Professional La Generalitat va decidir enguany crear els premis del Consell Català de Formació Professional per reconèixer trajectòries individuals especialment destacades i meritòries vinculades a la Formació Professional a Catalunya, ja sigui pública o privada; reglada, no reglada i per a l’ocupació. En concret, es vol premiar aquelles persones que hagin impulsat o contribuït a impulsar iniciatives d’èxit i innovadores que afectin transversalment l’àmbit de l’FP, en matèries com la pedagogia, la gestió, l’assessorament, la qualitat o l’adequació a les necessitats del mercat de treball, entre d’altres. A part dels premis concedits aquest any, el jurat ha decidit concedir una menció d’honor, a títol pòstum, a Eduard Soler i Font per la seva contribució a la Formació Professional creant l’Escola del Treball del Ripollès, Fundació Eduard Soler. Una escola de referència que ha culminat la seva trajectòria creant un títol propi, de Tècnic Superior en Mecatrònica, de tres anys, que comprèn un curs d’organització i direcció d’empreses amb una intensificació en internacionalització.
Programa “Joves que van per feina” Aquest és un programa impulsat pel Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura i la Diputació de Barcelona adreçat a joves d’entre 18 i 30 anys i en situació d’atur. Pretén millorar la seva formació professionalitzadora per a la seva inserció al teixit productiu local, i concretament a la indústria metal·lúrgica del territori. Es tracta d’una formació de 400 hores, amb pràctiques en empreses del sector de l’embotició i l’estampació, amb possibilitat de contractació laboral en finalitzar el projecte, que va començar el novembre de 2014 i acabarà el mes de març de 2015. La formació teòrica es realitza a les instal·lacions de la Fundació Eduard Soler; mentre que la formació en empreses es realitza en les instal·lacions de les empreses col·laboradores del programa, ubicades als municipis de Sant Pere de Torelló, Sant Quirze de Besora, Sant Vicenç de Torelló i Torelló.
Ripoll, desembre de 2014
El nostre personal
Joan Franch i Puig Enginyer de Telecomunicacions Màster Esade en Administració i Direccció d’Empreses.
L’expertesa dels nostres clients
Seu Central de l’empresa
Vaig estudiar a l’Escola Superior d’Enginyers de Telecomunicacions de la UPC i posteriorment vaig fer un Màster a ESADE. Sempre he combinat la feina amb els estudis, cosa que m’ha permès valorar molt més l’esforç que m’ha suposat cursar tant la carrera com el Màster. Mentre estudiava treballava en el sector editorial i l’ensenyament (FPII). Un cop obtingut el títol d’enginyer començo la meva vida professional com a System Manager a ESADE, on vaig conèixer tot el món que envolta les Bussines School. Més endavant treballo uns anys en una Mútua d’Accidents de Treball en temes d’Organització, cosa que em va permetre conèixer el funcionament de la gestió privada de recursos públics. Una altra etapa fou l’estada en una Multinacional de distribució de matriu Francesa, cosa que em permeté, desenvolupar el meu francès i anglès (idiomes oficials del grup), veure altres maneres de treballar, i la visió d’una empresa global. En aquest grup vaig començar per unificar els sistemes d’informació de les empreses d’Espanya i en deixar l’empresa era el Director Financer del Grup. Després vaig treballar en una empresa de distribució familiar, tot el contrari de l’anterior, on la visió de negoci era molt diferent. Després d’aquesta empresa ja vinc a la Fundació Eduard Soler, on el projecte és engrescador, i on actualment sóc el Director EconòmicFinancer i de Serveis Generals. Professionalment, treballar a la Fundació és interessant perquè és un grup d’empreses, on hi ha formació, tecnologia, RRHH, relacions amb l’Administració, gestió d’habitatges, patrimonial i societària... de manera que és una feina que té moltes vessants i, per tant, la gestió és variada.
2
Màquina SJN-2212
quals oferim un entorn laboral propici per a la pràctica dels seus estudis. És per ambdues parts una experiència més que enriquidora.
L´empresa RIERGE, S.A., va ser fundada al 1954 pel Sr. Santiago Riera i el Sr. Andrés Erra, a Mollet del Vallès i, en principi, estava basada en maquinària dedicada al sector de la fusta, innovant amb nous productes any rere any, gràcies al nostre departament de I+D. A partir dels anys 90, comencem el desenvolupament de pantògrafs de plasma i làser, així com centres de mecanitzat amb control numèric, els quals hem millorat al llarg d´aquests anys, portant a terme tot el procés de forma integral, des del disseny a la fabricació. A RIERGE utilitzem productes de primera qualitat així com també treballem amb els proveïdors que són primeres marques a nivell mundial, la qual cosa ens permet estar a l´avantguarda del nostre sector, i ara ja som un nom de referència dins i fora del nostre país. La nostra delegació a Brasil, que vàrem obrir fa uns anys, suposa també una expansió de la marca RIERGE, dins del continent americà. Tota la maquinària de control numèric que fabriquem, està feta a la mida de cada client, i així ens adaptem a les seves necessitats. El nostre producte, doncs, esdevé quelcom més específic, i és útil a una gran varietat de sectors, a part del de la fusta: alumini, automòbil, metall, motlles, ferroviari, plàstic, alucobond, aeronàutic, etc. De la Fundació Eduard Soler, amb qui tenim un llaç de col·laboració mutu, RIERGE acull alguns dels seus estudiants en pràctiques, als
Algunes de les perspectives que tenim per a l´any vinent a RIERGE, és seguir creixent dins i fora de les nostres fronteres: amb maquinària innovadora, procurant deixar la competència, sempre, un pas enrere. Amb aquests reptes, a RIERGE treballem cada dia per ser millors i més competitius, aportant noves solucions a nous clients i millorant les condicions als actuals, els nostres objectius els aconseguim mitjançant el treball ben fet i l´equip humà compromès amb casa nostra. Al llarg dels anys, diverses fires han estat testimonis de les nostres novetats i compromisos amb els nostres clients: Bilbao, València, Sevilla, Colòmbia, Brasil, Perú, Ecuador, etc. I per últim, i no per això menys important, subratllar que aquest any RIERGE fa 60 anys: 60 anys d´innovació, d´il·lusió, de projectes de futur, d´esforç, d´investigació, d´implicació i un llarg etcètera, perquè simplement, 60 anys, no es poden resumir amb dues ratlles. RIERGE, S.A. Tel. 93 593 08 16 comercial@rierge.com ww.rierge.com
Màquina JST70-1
Notícies
Premis Gerbert edició 2014 Enguany es va celebrar el lliurament dels Premis Gerbert que, com sempre, valoren els millors treballs de recerca de segon curs de Batxillerat. El premi en l’apartat de ciències, anomenat Gerbert Quadrivium, patrocinat per la Fundació Eduard Soler, correspongué a la jove Cristina Llagostera de Ripoll pel seu treball «Els remeis de l’àvia». Va lliurar el xec del premi el patró de la Fundació Sr. Jordi Brull. La foto dreta mostra el tribunal de l’acte amb tots els premiats.
La FES participa a la Jornada de cooperació Industrial de la C-17 La FES hi va participar entre Parets del Vallès i Ripoll, des del 5 de desembre i dins de les activitats de l’eix de política industrial del grup de treball de la C-17, promogut per entitats i ajuntaments d’aquest eix viari, per a promoure i enfortir l’activitat econòmica del territori. La sessió, presidida pel conseller d’Empresa i Ocupació, Sr. Felip Puig, i els alcaldes Sr. Sergi Mingote i Sr. Jordi Munell, pretenia promoure la cooperació industrial amb diversos mecanismes, el networking i altres, que faciliten la relació entre empreses.
Visita a Fundiciones Olotenses Aquest matí un grup d’alumnes de tercer curs de Disseny i Programació Industrial han visitat l’empresa Funciones OIotenses, d’Olot. Fundiciones Olotenses es dedica des de 1963 a la fabricació de peces de fosa gris per a la indústria en general. Els alumnes han pogut veure com preparaven els motlles per a la colada de fosa gris, i com s’obrien els motlles de la producció de la setmana anterior, així com conèixer les capacitats productives i particularitats del procés.
Inici del curs de Proves d’Accés El dilluns, 15 de setembre, es va iniciar una nova edició del curs de Preparació de les Proves d’Accés a Grau Superior. Aquest curs formarà els seus participants en les matèries comunes i, en alguns casos, en les matèries específiques necessàries per a accedir i superar amb èxit un Cicle Formatiu de Grau Superior. En aquest curs 2014-2015 el nombre de participants que s’han matriculat per a realitzar el curs és de 32 alumnes.
3
Notícies
Visita d’alumnes a Ripleg El 17 de novembre, un grup d’alumnes de primer curs del CFGS de Disseny i Programació Industrial de la nostra Escola van visitar l’empresa Ripleg, de Ripoll. Van poder conèixer tot el procés de producció, des del disseny de les peces a l’oficina tècnica fins a la fabricació al taller, principalment amb tècniques de plegat, punxonadora, tallat làser i soldadura. També el departament de cablejats elèctrics i muntatges electromecànics de tot tipus. Ripleg és una empresa metalúrgica familiar fundada el 1988.
Visita d’alumnes de Mecatrònica a Comforsa El 7 de maig els alumnes de tercer curs del Programa de Mecatrònica de la FES van visitar una de les plantes que l’empresa Comercial de la Forja (Comforsa) té a Campdevànol. Comforsa-4, la fàbrica especialitzada en la mecanització de cingonyals de sèries petites i mitjanes, principalment per a exportació.
A més van conèixer el procés de fabricació i l’organització del departament de manteniment amb les diverses activitats que realitzen: manteniment preventiu, predictiu, correctiu, etc.
Visita a Equiplast 2014 El dimecres 1 d’octubre, trenta alumnes de 1r i 2n curs de Mecatrònica i de 3r de Disseny i Programació Industrial van tenir l’oportunitat de visitar la fira trienal conjunta Equiplast, Expoquimia i Eurosurfas celebrada a Barcelona. Van poder conèixer diversos processos de conformat de polímers, així com els avanços tècnics i tecnològics del sector, veure elements i aparells de control i manipulació, interactuar amb proveïdors especialitzats, trobar les principals novetats en materials i additius, i en general, fer una petita incursió en el món tècnic professional.
Pràctiques a Eslovènia En David, alumne de tercer curs de Mecatrònica Industrial, ha realitzat una estada de pràctiques internacionals de més de dos mesos a Eslovènia, a l’empresa Gorenje Group. Allà fabriquen des de neveres, forns i cuines, ..., fins a tractors. Tenen més de 60 anys d’història i presència a 90 països. Col·laboren amb Toyota i Panasonic. Ell va realitzat pràctiques a la R&D d’electrònica, fent tasques de reparacions electròniques (soldadures, canvis de components...) i altres com disseny i dibuix. També programació de microprocessadors, que és el camp en el que ha après més.
4
Serveis de la Fundació
Servei d’assessorament FP i servei de reconeixement dels aprenentatges El servei d’assessorament FP és un servei personalitzat que ajuda les persones a definir i assolir el seu objectiu professional mitjançant la identificació de la formació amb reconeixement acadèmic, l’anàlisi de les possibilitats de reconèixer acadèmicament la seva experiència laboral i la determinació d’un pla de treball per a aconseguir-ho. El servei d’assessorament el presten de forma individualitzada entitats autoritzades, com la Fundació Eduard Soler, i té un cost determinat pel preu públic de 60,00 €. La Fundació Eduard Soler ofereix aquest servei per als CFGS de Mecatrònica Industrial i de Disseny i Programació Industrial, que engloba el CFGS de Programació de la Producció en Fabricació Mecànica i el CFGS de Disseny en Fabricació Mecànica. S’adreça a les persones adultes interessades en obtenir una diagnosi de les seves possibilitats formatives i de promoció professional i conèixer l’itinerari formatiu més adequat per aconseguir l’objectiu de qualificació proposat. Ofereix: • Disposar de forma individual d’un assessor especialista en una família professional que t’ajudarà a identificar les teves capacitats, interessos i el teu objectiu professional al llarg de diferents sessions de treball. • Entendre les possibilitats que t’ofereix el sistema de Formació Professional i com pots beneficiar-te’n. • Saber si la teva experiència laboral es pot reconèixer acadèmicament per continguts d’un cicle formatiu, i què has de fer per aconseguir-ho. • Conèixer si els cursos de formació que has realitzat tenen reconeixement acadèmic i en quina mesura et poden ajudar a assolir un títol de Formació Professional.
• Assessorament per decidir l’estratègia de formació que millor s’adapti als teus interessos, trajectòria professional i el temps de què disposes. • Disposar d’un informe d’assessorament amb un pla de treball personalitzat amb les indicacions sobre les actuacions que has de fer, i informacions pràctiques per assolir un títol de Formació Professional. • L’informe d’assessorament obtingut és un requisit per presentar-se al servei de reconeixement de l’experiència laboral. Per altre banda, el servei de reconeixement dels aprenentatges assolits mitjançant l’experiència laboral posa en valor la teva experiència. Permet reconèixer acadèmicament els treballs i/o feines que una persona ha realitzat durant la seva vida laboral. En el procés es verifiquen les feines realitzades i s’equiparen amb els continguts dels cicles formatius de formació professional relacionats. Està adreçat a les persones que han complert 18 anys i poden acreditar una experiència laboral o en activitats socials d’almenys dos anys en el sector relacionat amb el cicle formatiu del qual volen reconèixer els aprenentatges. Com en el cas del servei d’assessorament FP, la Fundació Eduard Soler ofereix aquest servei per als CFGS de Disseny i Programació Industrial i Mecatrònica Industrial.
nentatges assolits mitjançant l’experiència laboral i on hi constarà: • Les recomanacions de la persona assessora. • L’itinerari formatiu i professional. • El dossier de la trajectòria professional. El servei el presta la Fundació Eduard Soler de forma personalitzada i té un cost determinat pel preu públic de 18 € per Unitat Formativa o 40 € per crèdit que es vol reconèixer. Consisteix en una entrevista entre la persona i els avaluadors de la Fundació Eduard Soler de forma individualitzada. Conclou amb un certificat oficial expedit per la Fundació Eduard Soler on hi constaran els crèdits, o unitats formatives i mòduls reconeguts. Per convalidar les Unitats Formatives o crèdits certificats, la persona s’ha de matricular en el cicle formatiu corresponent acreditant els requisits d’accés. Tant el servei d’assessorament FP com el servei de reconeixement dels aprenentatges es poden sol· licitar a través de la pàgina web de la Fundació Eduard Soler. www.fes.cat, o en el telèfon 972 70 11 31
Es tracta d’un procés documental, d’entrevista, avaluació i certificació, en el que la persona prèviament ha d’haver rebut l’informe del servei d’assessorament en la formació professional del sistema educatiu. L’informe d’assessorament és un requisit per presentar-se al servei de reconeixement acadèmic dels apre-
5
Els valors de la FES
Un projecte integrat dels alumnes de la FES
Sistema sense fils comandament robot
El Campus de la Fundació Eduard Soler
Robot de Neteja, moviment de raspalls
Els valors de la FES: Compromís
Projecte nº 102441: Robot neteja vidres MAVI
El valor del compromís és clau en el sector del metall i en la mecatrònica. Els projectes, processos i corbes d’aprenentatge són llargs. El compromís entre l’equip i el compromís amb els resultats són l’única manera que durant el viatge es vagin superant amb èxit tots els esculls.
En aquests temps difícils molts sectors s’han vist afectats econòmicament, un d’ells és el de la construcció. El nostre grup va observar que tot i ésser un sector quasi inactiu en aquests moments, hi ha molts edificis de vidre construïts. Els propietaris d’aquests edificis han de prioritzar les necessitats i el manteniment exterior és un dels primers en ésser exclosos.
Els alumnes que estudieu a la FES se us ha demanat que acabeu els vostres estudis. Durant els tres anys que esteu a la FES teniu moments difícils, acadèmicament, professional i personal. Sempre heu de tenir present el motiu pel qual els vàrem iniciar. El sentit d’estudiar és el d’invertir en el vostre futur i esdevenir una persona amb possibilitats professionals. El compromís de la FES és donar-vos els instruments perquè això pugui ser així. Comprometre’s és no defallir davant la dificultat i acabar el procés endegat. D’altra banda, també demanem el compromís de les empreses per correspondre al dels alumnes. De fa uns anys, els alumnes de la FES que es volen matricular compten amb el compromís formal, explícit i escrit de les empreses que els acolliran com a aprenents, durant tres anys. Amb noms i cognoms de l’empresa. A la FES sabem que comprometre’s beneficia tothom i ens permet treballar a mig-llarg termini entre persones i organitzacions. Per als treballadors de la FES, la paraula compromís té un significat especial. Els professionals de la FES estem a cavall entre el món pedagògic i el de la innovació. Ho hem definit com el món de la competitivitat i el nostre compromís ha de bascular entre els interessos dels alumnes i els interessos de l’empresa. Només quan trobem que la nostra acció és adequada amb els compromisos que hem contret tant amb alumnes com empreses tenim la certesa que el nostre camí és l’adequat.
6
La proposta d’un robot automatitzat per a la neteja dels vidres exteriors dels edificis és viable tot i tenir les seves complicacions. És sobretot un projecte ambiciós. La idea principal per a tirar endavant el projecte és la modificació dels sistemes de neteja actuals, partint d’edificis amb mecanismes ja instal·lats i adaptar-los a un sistema automàtic. El robot MAVI compta amb un sistema de guies, controlats amb l’ajuda d’un microprocessador connectat a la xarxa. S’evita així el risc de penjar una persona a la façana, a més del cost de contractar una empresa per al servei. La màquina MAVI pot ésser programada a gust del client, podent escollir així la freqüència i qualitat de neteja que un desitja. Aquest robot suposa una innovació tant pel sistema de neteja d’edificis com per la inversió que requereix. Amb un robot MAVI el client inverteix en eficiència, seguretat, innovació, disseny i estalvi. Tot i ésser una inversió costosa, a llarg termini dóna beneficis.
Pel sistema de control utilitzarem un mòdul Xbee RC i un Arduino. Gràcies a aquest sistema, els senyals d’entrades i sortides digitals, des del microprocessador, arribaran al robot. Aquest és un punt important ja que a través d’aquest sistema se sabrà si MAVI està funcionant correctament i quina és la situació del programa de neteja. MAVI és una màquina que necessita una doble redundància per a tenir el sistema de seguretat adequat per a poder penjar-lo a grans alçades. Hem d’assegurar treballar sense problemes. La part mecànica no és tan difícil com la programació; el mateix edifici tindrà diferents formes i mides a les que les guies s’han d’adaptar. En el nostre cas, per les proves inicials, ens hem fixat en la forma de la façana curva de l’edifici de la FES. Els grans conflictes del projecte són: les dimensions del robot MAVI i el seu pes. Hem fet un model molt simple que ja compleix els requisits demanats, pujar i baixar. Aquest primer robot ens ha servit per a veure els moviments i les funcions que MAVI ha de complir i veure que el projecte es pot realitzar. Ens alegra veure que MAVI omple les expectatives i això ens ajuda a saber que una idea es pot dur a terme amb treball i esforç.
Creiem que és un sistema amb futur i amb amb esforç podem fer que MAVI surti al mercat. Un robot amb un sistema autònom estalvia feina i diners als propietaris de grans edificis. MAVI és un projecte ambiciós. Els punts més conflictius són la programació i el disseny del robot, ja que serà a gust de cada client per adaptar-lo el millor possible a les seves necessitats.
Proves de moviment en superfície vertical
L’Opinió dels experts
Marc Borrell i Giró Enginyer Industrial Director General BORSUB INTERNACIONAL, S.L.
La col·laboració entre empreses com a eina de millora de la competitivitat en la internacionalització. Catalunya és un país amb molt poques grans empreses i moltes PYMES. Moltes d’elles de caire familiar. Tot i que les empreses catalanes han sigut històricament una referència a seguir a nivell nacional pel que fa a la internacionalització, tenim encara un llarg camí per recórrer. El nostre potencial de vendre a mercats exteriors és molt gran, i si fins ara no ho hem fet amb més intensitat ha sigut per falta d’interès, de cultura, de confiança en nosaltres mateixos o, senzillament, la no necessitat. Una de les conseqüències bones de la crisi que estem patint és que les empreses estan sortint, per necessitat imperiosa, a vendre fora. La crisi al nostre país ja ha acabat, en el sentit que «ha quedat el que hi ha», i la recuperacio durarà 10 o 15 anys. Cal buscar mercats fora de les nostres fronteres. El primer que cal superar en l’aventura internacional són els complexos. Tenim productes de nivell, perfectament capaços de competir, som treballadors i ordenats, som ben rebuts a la majoria de cultures i a la nostra capacitat organitzativa cal sumar la d’improvitzar. I la creativa. El segon problema a superar és el tamany. En un mercat global el tamany sí importa, i la majoria de les nostres empreses són petites. Un tercer problema és la falta d’experiència en l’aventura internacional. I podríem afegir un quart que seria el «quixotisme». El primer problema és psicològic, i mica a mica l’anirem superant. El segon és un handicap important. I el tercer el superarem amb l’experiència. Però aquests dos últims poden ser paliats en part si ens treiem de sobre el quixotisme i col·laborem entre nosaltres.
La col·laboració és una activiser una pràctica molt efectiva, tat sana i de gran rendibilitat, no si la nostra estratègia és vendre solament en època de crisi. Haudirectament al client final (per ríem de pensar sempre en termes exemple: maquinària). Que col·laboratius, superant la por a «t’obrin portes» és molt diferent ensenyar cartes del nostre negoque anar a vendre «a porta ci, de donar informació (tendim freda». Això es pot fer amb ema sobrevalorar el caràcter confipreses que venguin productes o dencial d’aquesta), o de facilitar serveis al mateix tipus de client contactes. La col·laboració es basa que nosaltres (en aquest cas, un en el principi de donar i rebre, en altre tipus de maquinària), o bé un intercanvi win-to-win d’efecte que venguin productes comsinèrgic on el beplementaris (el nefici global de les client és el mateix Les empreses dues parts que col. pel que ven tóner catalanes, pel que fa laboren supera la que pel que ven a nivell internacional, suma del que treu impressores làser, tenen encara un llarg cada una d’elles o pel que ven camí per recórrer, però per separat. serveis d’enginyedisposen d’un gran ria i el que ven potencial per a vendre Dit això, com software de gestió a mercats exteriors. poden col·laborar d’oficina tècnica). les empreses per a ajudar-se en l’aventura internaciUn altre mode de col.laborar és onal?. Podem posar alguns exemcompartir recursos. Per exemples pràctics, que no per evidents ple, oficines en el mercat destí. són habituals. Si vull tenir una oficina a un país determinat, per què no demanar Una empresa que té un producte de a alguna empresa ja implantada consum (per exemple: prendes de compartir-la amb nosaltres?. moda) i necessita una xarxa comerCompartir recursos humans cial pot muntar-la partint de zero, o és una pràctica relativament pot aprofitar la que una altra empreextesa. Els «consorcis d’exporsa tingui ja muntada en el mercat tació» consisteixen en això, en al que vol anar. Evidentment els contractar entre 3 o 4 empreses productes han de ser complemenun gerent d’exportació per a un taris per a no fer-se la competència. o varis països. També es poden Les condicions de la col·laboració compartir recursos humans en poden ser diverses. Des de la «venorigen: per què no tenir un deda» de la xarxa a pagar una comispartament d’exportació mantinsió sobre les vendes. També podem gut entre vàries empreses?. pensar si tenim xarxa en algun país que interessi a una altra empresa Introduïm, doncs, en la nostra que per la seva banda té xarxa en empresa l’hàbit de pensar un altre país que ens interessa a amb qui podem col·laborar en nosaltres, i intercanviar-les sense l’expansió a altres mercats, compensació econòmica. abans de dissenyar estratègies L’intercanvi directe de clients pot per a abordar-los nosaltres sols.
7
«ASSOCIACIÓ D’AMICS DE LA FUNDACIÓ EDUARD SOLER I ANTICS ALUMNES DE L’ESCOLA DEL TREBALL DEL RIPOLLÈS» Assemblea anual de socis
EDUARD SOLER I FONT Apunts de la seva biografia El trasllat integral a la Planta Puigmal L’any 1973 es van acabar els edificis de la Planta Puigmal i es construí una nau a l’altre costat de la carretera. Amb aquesta ampliació, l’empresa no va necessitar més espai fins a finals del segle XX. Aquestes obres demostraven el creixement de l’empresa, realitzat sense atreviments econòmics. Soler&Palau aplegà, des d’aquest moment, tots els departaments i seccions a la Planta Puigmal de Ripoll: oficines, departament tècnic i laboratoris, foneria, taller de producció i magatzems. Tot plegat ocupava una superfície edificada d’uns 30.000 metres quadrats. Cal dir, però, que les dificultats que s’albiraven en aquells anys van fer que restés encara per construir l’escala monumental que actualment hi ha a la cantonada sud de l’edifici principal de la Planta Puigmal. L’ambició amb què foren concebudes les instal·lacions va posar de manifest, a partir d’aquest moment, l’encertada estratègia empresarial que Soler&Palau havia iniciat al començament dels anys seixanta. Soler&Palau a les portes d’una crisi Soler&Palau havia aprofitat l’època de prosperitat, els anys seixanta i principi dels setanta, per convertir-se en una empresa voluminosa i sòlida. El fet que ambdós socis fossin persones joves i amb empenta va ser una gran sort, ja que van saber aprofitar aquell període per crear una estructura industrial que va tenir un gran valor en els moments difícils.
Per un altre costat, Soler&Palau fabricava, gràcies a la constant preocupació per la recerca i la innovació, un producte de qualitat que va anar adquirint una merescuda fama. A més a més, l’empresa comptava amb un equip molt cohesionat: els treballadors tenien el sentiment de pertànyer a una empresa puntera i dipositaven tota la seva confiança en els propietaris. Opcions estratègiques davant la crisi La crisi econòmica fou encarada per Soler&Palau amb iniciatives allunyades de les solucions més clàssiques i usuals. L’empresa va optar per defensar l’ocupació i una determinada estructura empresarial, diversificant la producció i invertint d’una manera prudent i amb visió de futur. A partir de 1975 es va veure molt clarament que s’havia d’anar a vendre. S’inicià la internalització potenciant el departament I+D, l’innovació i el desenvolupament i els laboratoris per fer les certificacions que fossin necessàries, i registrant i protegint la creació de nous aparells en forma de patents, segons normes internacionals, per poder exportar posteriorment d’una manera correcta”. A partir de 1973, en l’etapa de la transició política, es van establir les bases de l’expansió internacional que la convertiren en una petita multinacional, una multinacional catalana de butxaca. Es van decidir un seguit de decisions estratègiques que van ajudar a crear les bases per a un futur d’expansió.
L‘Assemblea General anual de socis que prescriuen els Estatuts de la societat va celebrar-se el passat dia 16 de desembre presidida pel Sr. Francesc Díaz, que saludà els assistents. El Secretari va llegir l’acta anterior, que es va aprovar per unanimitat. El President va presentar el seu informe amb referència a les activitats de l’any, exposant també un eventual esbós de les previstes per a l’any vinent. Seguí la Sra. Anna Mates, Directora de Formació, que explicà les activitats de l’Escola del Treball durant el curs passat i els projectes per al curs actual. El Sr. Jaume Cabaní, Director d’Innovació, es va referir a les activitats d’enginyeria i assistència tècnica a empreses que facilita la Fundació. El Tresorer Sr. Ramon Escriu presentà l’estat de comptes i el pressupost provisional per a l’any 2015. El Sr. Jordi Zambrana, membre de la Junta, va exposar les accions previstes per a incorporar més activament els ex-alumnes de la nostra Escola. I la reunió acabà amb un refrigeri al menjador de l’Escola on amb una amena conversa entre els socis es van felicitar el Nadal mútuament.
servei d’assessorament servei de reconeixement d’aprenantatges
Imprès sobre Paper Ecològic Brillant de 170 Grs. / 12 - 2014 Impremta-Offset BONET, SL / Tel. 972 70 00 70 / Ripoll / Dip. Legal GI-1394-2002