Número 47
Ripoll, octubre de 2014
Graduació d’alumnes a l’Escola del Treball de la Fundació Eduard Soler El 4 de juliol es va celebrar l’acte de graduació de 34 alumnes de la Fundació Eduard Soler que han finalitzat els seus estudis el curs acadèmic 2013-2014. Aquest any s’ha graduat la primera promoció d’estudiants de FP Dual, en el CFGS de Programació de la Producció i Disseny en Fabricació Mecànica. Formen part de la primera promoció d’estudiants formats a Catalunya en aquest nou model de formació innovador, que combina la formació a l’escola amb formació i pràctiques remunerades a les empreses. També alumnes dels estudis 3x2, encara amb el model convencional no dual. El format 3x2 ha permès a aquests estudiants obtenir dues titulacions en només tres anys: CFGS de Programació de la Producció en Fabricació Mecànica i CFGS de Disseny en Fabricació Mecànica. Finalment, en el mateix acte s’han graduat els alumnes de la primera promoció d’alumnes del CFGS de Mecatrònica Industrial, en el nou format de tres anys de durada, amb formació complementària en idiomes, enginyeria, gestió empresarial, habilitats personals i amb pràctiques a l’estranger. És un perfil professional que ha tingut molt bona acceptació per part de les empreses, per la seva polivalència i per la capacitat de recolzar la seva estratègia d’internacionalització.
Tech Summer Campus Entre el 29 de juny i el 12 de juliol es desenvolupà, a Ripoll, el Tech Summer, el campus de robòtica i difusió a la xarxa del Ripollès, que va incloure també food-lab, lleure i esport. És pretén proporcionar una alternativa de campus d’estiu que desperti la vocació cientifico-tecnològica a través de reptes i treball en equip, fomentant així vocacions científiques i tecnològiques en els alumnes. És un projecte compartit de l’Escola Vedruna de Ripoll, la Fundació Eduard Soler i la Universitat de Vic, Uvic, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Ripoll.
El nostre personal
L’expertesa dels nostres clients
Glòria Rigat i Puig Enginyera Industrial Responsable de qualitat de la FES
Seu Central de l’empresa
Des que en tinc record, m’agrada el tracte amb la gent, i també sempre he set força curiosa
La nostra història
La curiositat em va fer decantar per uns estudis tècnics, en concret d’Enginyeria Industrial, que més endavant complementaria amb una estada internacional a l’École Centrale de Nantes, a França. Allà vaig poder fer un projecte de l’àmbit metal·lúrgic sobre noves tècniques d’unió de metalls. A part del coneixement tècnic, durant aquesta estada aprendria i milloraria el meu francès i també va créixer el meu gust pels viatges. L’any 2007 començo a treballar a la Fundació Eduard Soler. Al llarg d’aquests 7 anys he estat en àrees i amb responsabilitats diverses i companys variats: fabricació, prototipatge, enginyeria,… Actualment estic treballant en diferents àmbits: com la majoria de companys dedico part de la meva jornada a la docència, una altra part a la transferència tecnològica i serveis a empresa i una altra a l’àrea de qualitat, doncs tinc cura del sistema de gestió de la qualitat de la Fundació. Tot i que la docència sempre havia format part de la llista del què vols ser quan siguis gran…, mai m’havia imaginat impartint classes a cicles formatius i he de dir que l’experiència ha superat les expectatives. Igualment, des de serveis a empresa ens hem d’enfrontar a reptes molt variats cada dia, la qual cosa deixa molt poc lloc a l’avorriment. Aquesta varietat, doncs, fa que la nostra feina tingui poc de rutina, i permet créixer i evolucionar tant a nivell tècnic com personal. A part de passar-m’ho bé amb la feina i amb la gent que m’envolta, m’agrada parlar, i els idiomes, i viatjar, i llegir,... i tantes altres coses que intento fer, amb família i amics, al temps lliure que ens queda!
2
La nostra fàbrica té una història de més de 125 anys. L’empresa ha pogut evolucionar i adaptar-se al mercat al llarg de tot aquest temps fins al dia d’avui, sempre mirant per la qualitat i la satisfacció del client. Actualment formem part del GRUP INTERSKOL que va obtenir el control sobre la planta de producció de “Herramientas de CASALS / FREUD”. La planta està ubicada a Ripoll, i és una de les més avançades en equipaments de producció d’Europa. Aquest acord va permetre a la companyia l’ampliació de la seva marca comercial Felisatti a 25 models molt professionals per a fusta i formigó. Al 2011, el llançament de la línia renovada de productes Felisatti a Europa i la Fundació de la central europea a Espanya ens ha permès renovar la gamma dels nostres productes fins al dia d’avui. Interskol power tools, S.L L’empresa és un centre de producció d’eines elèctriques únic a Espanya, amb una llarga tradició. Oferim als nostres clients tot el procés de fabricació del nostre producte, des de la fosa dels materials per a la nova creació de peces fins al muntatge de les mateixes. Disposem d’un edifici de més de 14.000m2, incloses la fàbrica, les oficines i el magatzem i equipats amb les últimes tecnologies per a simplificar els costos i oferir sempre el millor i més ràpid servei al client del país. Disposem d’impressores en 3D per a la planificació de les peces i creació de tota mena de prototipus ja que invertim dia a dia en la investigació i desenvolupament dels nostres productes. Un magatzem intel·ligent de més de 3500 ubicacions que recull els productes i els ubica en diferents nivells d’alçada en funció del pes. Quatre armaris robotitzats diferents per a la col·locació i instantània disponibilitat de petites peces. Maquinària
d’última generació per a la creació de maletes i productes plàstics. Un espectròmetre que ens permet saber instantàniament les característiques i composició moleculars de les peces produïdes. Tota una cadena de màquines per a la creació i verificació dels nostres motors elèctrics i altres departaments i seccions que permeten a Interskol S.L continuar millorant i avançant cap als nostres objectius. Tot el grup d’Interskol compta amb tot un equip de professionals compromesos a desenvolupar la seva feina amb gran responsabilitat i eficiència. Per això l’empresa inverteix capital per a la formació dels seus treballadors a part de la de futurs usuaris aliens a l’empresa que busquen obtenir una formació complementària i especialització en el seu currículum laboral. Us convidem a que conèixer més de nosaltres a la nostra pàgina web: www.felisatti.es, on podreu trobar vídeos, fotos, manuals d’instruccions, informació técnica… i tota la informació que requeriu sense compromisos.
Fresadora de perns Felisati
Satinadora per a acer inoxidable
Notícies
Primer premi concurs FP Un grup d’alumnes de tercer curs de Mecatrònica de la FES va guanyar el primer premi en el II Concurs d’Iniciatives Emprenedores de la Formació Professional celebrat a La Seu d’Urgell, en la categoria de la millor idea de negoci. En aquesta edició s’hi havien presentat 42 projectes de diferents punts de Catalunya. El lliurament de premis va comptar amb la presència de l’alcalde de la Seu, Albert Batalla; el president del Consell Comarcal, Jesús Fierro, i el director general d’FP del Departament d’Ensenyament, Melcior Arcarons.
Estades d’alumnes d’Eslovènia Els mesos de juny i juliol han vingut dos alumnes Erasmus d’Eslovènia, estudiants d’informàtica, que han col·laborat en diversos projectes TIC interns de la FES. Aquest és el resultat de l’obtenció per la FES de la Carta Erasmus d’Educació Superior pel 2014-2020, que permet la mobilitat d’estudiants a nivell europeu per a cursar estudis o fer pràctiques. La carta Erasmus permet als nostres alumnes realitzar pràctiques en països de la UE. Recíprocament alumnes d’altres països vindran al nostre Centre.
Acte de la Primera promoció d’alumnes de FP Dual a Catalunya El 26 de juny els nostres alumnes van participar a Sant Cugat del Vallès en l’acte conjunt de graduació de la primera promoció de FP Dual a Catalunya. 500 estudiants s’han graduat en aquesta modalitat de FP. Obrí l’acte l’alcaldessa de Sant Cugat i la Consellera d’Ensenyament, Irene Rigau. Van intervenir un representant dels centres, un representant dels nostres alumnes i un representant de l’empresariat. El president de la Generalitat, Artur Mas, va lliurar els diplomes als alumnes, centres i empreses i va cloure l’acte.
Cinquè intercanvi d’alumnes amb Alemanya Entre el 2 i el 16 de juny han estat entre nosaltres cinc alumnes de la Berufsbildende Schule de Verden. Els estudiants alemanys han col·laborat en diversos projectes interns dels serveis per a empreses de la FES: manteniment i millora de maquinària, preparació de material didàctic en anglès, etc. També han visitat diverses empreses de la comarca i han tingut temps per fer turisme i conèixer alguns museus del nostre territori, de les comarques veïnes i de Barcelona. Aquest és ja el cinquè intercanvi, que es repetirà novament el curs vinent.
3
Notícies
Visita a la Maker Faire de Newcastle El 26 i 27 d’abril una representació de la FES va visitar la “Maker Faire” de Newcastle (UK). Hi havien enginys tan espectaculars com un braç robòtic hidràulic capaç d’aixafar cotxes, un taller de soldadura per a totes les edats, cavalls i dracs robòtics, un espai on retrobar-se amb els primers ordinadors personals, una cosidora robòtica, entre d’altres. La Maker Faire és una de les majors trobades per a tota la família de divulgació i foment de la innovació, la invenció, la creativitat i l’enginy. Els promotors la consideren una celebració del moviment “Maker”.
La FES es reuneix amb els directors generals d’Indústria i FP El passat 4 de juny, el President de la Fundació Eduard Soler va visitar el Director General d’Indústria, el Sr. Antoni Maria Grau, i el Director General de Formació Professional Inicial i Règim Especial, el Sr. Melcior Arcarons. En el transcurs de la visita es va comentar la necessitat de treballar més estretament entre Indústria i Formació Professional i es va valorar com a molt positiva l’experiència de la primera promoció de formació Dual. La FES, que és un agent a cavall de les dues àrees, va mostrar el seu interès en continuar essent un exemple de cooperació público-privada.
Tallers al mercat de tecnologia d’Osona El 8 de maig, la FES va oferir dos tallers en el 5è mercat de tecnologia d’Osona, organitzat per la UVic, als que van assistir alumnes d’ESO de diversos instituts d’Osona i del Vallès Oriental. El primer va ser el taller sobre les impressores 3D en el que es va explicar les seves possibilitats i veure’n una en funcionament. El segon va ser el taller sobre mòbils i mecatrònica, en el que es van veure algunes aplicacions pràctiques en què es demostrava com els telèfons mòbils es poden utilitzar per a supervisar i controlar diferents elements mecatrònics.
Adquisició simuladors Fanuc per a formació Recentment la nostra escola ha adquirit el software per a simulació CNC Fanuc, atenent a la demanda de diverses empreses del nostre entorn que utilitzen aquest control per mecanització en control numèric. Aquest control s’afegeix als que ja tenia el centre: Fagor i Heindenhain. Això permetrà als nostres alumnes conèixer el funcionament dels tres controls de CNC més utilitzats en la indústria metallmecànica, i posteriorment aplicar-ho en les seves pràctiques a les empreses.
4
Serveis de la Fundació
TecnoBons Les PIMEs disposen d’un nou instrument de cofinançament de l’+R+D+I adaptat a projectes petits.
- Verificació i validació experimental de prototipus de productes i/o serveis.
tècnica i econòmica està clara i sense haver d’esperar, es poden fer les sol·licituds.
A la FES treballem d’una forma competitiva com a proveïdor, cotitzant, produint i lliurant els projectes d’R+D+I que les empreses ens demaneu. Sovint l’administració ha publicat línies d’ajut que al nostre entendre converteixen el procés d’R+D+I en més feixuc i costós del que ja és pròpiament. Moltes empreses compartiu aquest punt de vista i sou molt prudents a l’hora de demanar ajuts i subvencions.
Aquests conceptes subvencionables són la immensa majoria de serveis que produeix la FES pel seu entorn amb l’única excepció de la fabricació de prototipus que no està inclosa.
A partir d’ara, des de la FES, quan cotitzem els serveis, ja us recordarem que podeu demanar aquest ajut. Però els que necessiteu cofinançament per acabarvos de decidir d’iniciar alguna innovació que teniu pendent, aquest és un molt bon instrument per a finançar les primeres fases. Si teniu qualsevol dubte ens tindreu al vostre servei.
En aquest cas, i malgrat no acostumem a participar i difondre els projectes de cofinançament públic, us volem presentar els TecnoBons que ha publicat ACC1Ó. Pensem que aquesta iniciativa és molt adequada perquè té en compte els projectes petits, que són la majoria de projectes que desenvolupen les PIME del nostre entorn. Es tracta que pugueu cofinançar la despesa d’R+D+I en proveïdors diversos. El cas és que la FES ja està homologada com a proveïdor d’R+D+I per part d’ACC1Ó i molts dels projectes petits, de fins a 10.000 euros, que realitzem de forma regular per vosaltres, són candidats a aquest tipus d’ajut. Breument: si l’empresa té entre 6 i 49 treballadors i té la seu operativa a Catalunya pot subvencionar-se un màxim del 50% i fins a 3.000 euros en projectes del tipus: - Estudis de vigilància tecnològica, estats de l’art, de patents. - Estudis de viabilitat industrial i tecnològica. - Verificació i validació de processos pilots, nous mètodes i materials.
Cal esmentar que aquestes fases d’estudi i de validació de producte o procés són sovint les que el ROI és més incert o els costos més difícils d’estimar. Els estudis sovint els fem per a empreses per acabar de validar si aquella idea té possibilitats de convertir-se tècnicament i econòmica en una actuació d’èxit per l’empresa. Serveixen per a filtrar, seleccionar, millorar o si s’escau, abandonar, idees o solucions que tenen potencial. Pensem que l’administració fa bé de cofinançar aquestes fases exploratòries tan necessàries però que també comporten més risc i incertesa respecte als resultats si no es fan ben fetes. Aquestes fases inicials és bo de fer-les acompanyats d’un agent extern, proper a l’empresa però especialitzat en aquest tipus de procés perquè arribi a bon port.
Podeu trobar més informació a la web d’ACC1Ó o us podeu posar en contacte amb la FES per a més detalls.
L’avantatge d’aquesta línia d’ajuts és que està pensada per a ser de fàcil gestió. Només cal presentar la sol·licitud a ACC1Ó i un cop realitzat el servei, el justificant de pagament. Una metodologia molt més adequada que les clàssiques memòries tècniques, consorcis i auditories dels grans projectes d’R+D+I. A diferència d’altres línies en què els períodes de sol·licitud estan molt marcats, els TecnoBons es poden sol·licitar sempre; és convocatòria contínua. Aquest factor també fa que siguin processos molt més naturals i no pas determinats per l’administració. Només quan l’oferta
5
Els valors de la FES
Un projecte integrat dels alumnes de la FES
Detall SMOS
El Campus de la Fundació Eduard Soler
Disseny CAD SMOS
Els valors de la FES: Perseverança
Projecte nº 100072: Actualització SMOS
Dels valors escollits per la FES ja hem definit com entenem la responsabilitat i el respecte. En aquest butlletí volem fer referència a la perseverança. En l’ensenyament i la innovació és un valor clau. La perseverança com a part del caràcter o com a actitud apresa forgen els resultats d’aprendre i d’assolir productes i processos millors.
La Fundació Eduard Soler està participant durant aquestes setmanes en l’actualització d’un element de transport d’aparells de tecnologia puntera fabricats a la UPC. Es tracta del Projecte SMOS: Soil Moisture and Ocean Salinity
Tradicionalment els mecànics, matricers, ajustadors, s’han caracteritzat per a mantenir constant l’esforç per assolir l’objectiu per difícil i desmoralitzador que fos; avui hi hem de sumar altres capacitats tecnològiques com l’electrònica, software o sensòrica. El mecatrònic ha de perseverar perquè la solució innovadora en general no és ni òbvia ni fàcil d’implementar. Els professionals de la FES hem anat desenvolupant a nivell personal la capacitat de perseverar de diverses maneres, la més important és treballant per a empreses en el disseny i posta a punt de màquines i utillatges. El que semblava que havia de funcionar a la primera sovint necessita ajustos i modificacions fins que satisfà les expectatives o requeriments pel procés que ha estat dissenyat. La integració d’aquest valor en el personal de la FES serveix alhora per trametre-la als alumnes, bé sigui en les formes de relació, exemples o sistemes d’avaluació. Els projectes integrats i de mòduls de projecte que realitzen els alumnes - i a banda del fet d’estudiar per un examen - és el primer problema de difícil resolució amb què es troben els alumnes. En aquesta part del programa docent la perseverança és el factor clau per a l’èxit. Pel que fa a les empreses hem demostrat durant anys, i perseverat, que per a millorar el nostre model de continguts tècnics i de desenvolupament personal dels alumnes que estudien a la FES i també en el suport a la transferència de tecnologia, sou les empreses que ens heu empès a fer-ho.
6
L’esmentat sistema de transport és un braç hidràulic robotitzat acoblat a un camió per al posicionat precís de dos radiòmetres a fi i efecte de prendre mesures directament sobre el terreny. Tant la fabricació com el muntatge i posada en marxa del braç robotitzat i de tots els elements perifèrics, ja es va realitzar a les instal·lacions de la FES per personal i maquinària de la fundació, repercutint en altres tallers i professionals de la zona (Ripollès i Osona) a la segona meitat de l’any 2009.
PAU-SA: demostrador de tecnologies aplicables a futures missions de continuació de SMOS incloent el tractament completament digital del senyal, i algorismes novedosos de calibració fent servir senyals pseudoaleatoris. Tesi de l’Isaac Ramos amb el suport del Giuseppe Forte. MERITXELL : radiòmetre multifreqüència (en l’actualitat únic a Europa) amb càmeres multi-espectrals, tèrmica i visible, per a l’estudi de les interferències de radiofreqüència (RFI) en les bandes reservades per a radiometria de microones i navegació, així com el desenvolupament de tècniques de detecció i mitigació de la RFI. Tesi doctoral del José Miguel Tarongí i Giuseppe Forte, amb el suport, ara, de Jorge Querol.
Si bé ja estava dissenyat per incorporar dos radiòmetres, en el moment de la fabricació només existia el “PAUSA” i totes les proves es varen fer sobre ell. Ara ha arribat el moment d’integrar en el conjunt el “MERITXELL” fent els ajustos i modificacions pertinents per poder-lo manipular, motiu pel qual la UPC ha tornat a confiar en el personal i instal· lacions de la FES per dur-ho a terme. Aquest projecte forma part d’altres projectes més grans relacionats amb l’Agència Espacial Europea (ESA) i el satèl·lit de la missió SMOS.
Vista general SMOS
El finançament ha anant a càrrec d’un projecte de la European Science Foundation - EURYI 2004 del professor Adriano Camps, i de diversos projectes dels Ministeris de Ciència i Innovació i d’Economia i Competitivitat dels professors Adriano Camps i Mercedes Vall-llossera del Remote Sensing Lab, del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions, de la Universitat Politècnica de Catalunya-Barcelona Tech. Els dos instruments singulars que porta el conjunt (que anomenem Radiòmetres) són:
Màstil desplegant-se
L’Opinió dels experts
Jordi Villà i Freixa Director de l’Escola Politècnica Superior Vicerector de Recerca i Professorat Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya
L’enginyer del segle XXI: aptituds i actituds a parts iguals En ple segle XXI, tot i que tenim clar que la humanitat va cap a un futur d’alta tecnologia, intuïm l’allunyament d’aquella respecte els fonaments d’aquesta. Als que pertanyem a la generació del canvi i que hem vist evolucionar la generalització dels ordinadors i aparells electrònics, no deixa de sorprendre’ns cada dia com la facilitat d’ús d’aquestes eines pels nostres fills va més i més en paral·lel amb la seva absoluta ignorància dels principis que els fonamenten. Poc polèmic seria afirmar que un centre de formació professional ha de potenciar, sobretot, els aspectes tècnics associats a la pràctica del treball. Però, quin rol tenen les escoles d’enginyeria de les universitats? Han de treballar els fonaments teòrics de l’aplicació pràctica? Han de posar el seu focus en ensenyar els estudiants a millorar encara més aquella tècnica per acabar de garantir la seva ocupabilitat futura? Han de desenvolupar les aptituds de comunicació, treball en equip i capacitat d’adaptació dels estudiants? S’han de centrar en la innovació i l’emprenedoria com a formes de canviar el món? Defenso que deixar de banda alguna d’aquestes característiques esdevé una gran mancança en els futurs professionals de l’enginyeria. La discussió sobre la necessitat de la universitat, en una societat que es mou tan ràpidament i que sempre sembla que vulgui anar per feina obviant la base dels problemes, és ben actual. En aquest món tan dinàmic, les estructures tradicionals perden força, i la universitat s’ha de repensar-se i reaprendre constantment, sense necessitat de reinventar-se. L’estructura clàssica de llicenciatures i enginyeries de fa
una dècada ha passat amb el pla formació del centre educatiu. En Bolonya a un sistema de formació aquest sentit, l’entrada a la uniprogressiva, que seqüencialment versitat d’estudiants provinents inclou grau, màster i, eventualde cicles formatius de grau sument, doctorat. Aquest canvi va dur perior, quelcom anecdòtic fa uns associada la reducció del temps de anys, s’ha normalitzat. L’avancontacte efectiu alumne-professor tatge immens que això suposa que algunes universitats, fins i tot per a la universitat que ho sap punteres, van associar erròniament tractar és la interacció efectiva amb la necessitat que els alumnes entre estudiants de bona base acabessin essent exclusivament pràctica amb estudiants més uns professionals de l’estudi. La centrats en els aspectes teòrics. societat demanava, contràriament, Si a tot això afegim la interdisciuna obertura total cap a l’exterior. plinarietat que engendren proLes enginyeries són el paradigma jectes com l’aprenentage basat perfecte d’aquest canvi. Tot i que en problemes (PBL, fablabs, en el seu origen beuen de la neCDIO ...) o el treball en grups cessitat d’interaccionar amb el món petits de participació, els alumde l’empresa i el treball, els canvis nes aprenen a relaassociats al cionar-se, establint pla Bolonya a És necessària la associacions internes l’estat espanyol universitat? I és clar les van agafar (com el cas dels que sí, sempre que es a contrapeu. Garrins Metàl·lics de focalitzi en transmetre Enlloc de conla nostra universitat), aptituds tan bones tinuar essent o a implicar-se en com les seves actituds, les impulsores transformar la sociperseguint el què en del canvi de la etat (com en entitats nostra societat, anglès anomenarien un del tipus Enginyers una mala enteenginyer T-shaped. Sense Fronteres). En sa homogenedefinitiva, l’escola ïtzació amb la d’enginyeria actual resta d’estudis universitaris sembla ha de treballar orientada al canhaver-les encotillat en perseguir vi, enfront de la visió tradicional que es tanquin en elles mateixes i més corporativa i immobilista. I obvïin la necessitat d’obrir-se i inteper a acompanyar aquest proraccionar. El previst nou canvi cap cés, nogensmenys, necessita a una estructura de graus de 3 anys incorporar professorat amb visió seguida de màsters de 2 pot ajudar amplia i capacitats diverses en a donar un impuls a l’ensenyament pedagogia, recerca i gestió. universitari, però especialment a les És necessària la universitat? enginyeries. Mentrestant, però, les I és clar que sí, sempre que escoles d’enginyeria que aposten es focalitzi en transmetre aptiper la formació dual (exemplificada tuds tan bones com les seves en les beques SíSí de la UVIC-UCC) actituds, perseguint el què en es consoliden com a centres que potencïen el contacte directe entre anglès anomenarien un enginyer l’alumne i el món real, alhora que T-shaped. creen espais d’influència directa de l’entorn en les estratègies de
7
«ASSOCIACIÓ D’AMICS DE LA FUNDACIÓ EDUARD SOLER I ANTICS ALUMNES DE L’ESCOLA DEL TREBALL DEL RIPOLLÈS» Conferència conmemorativa
EDUARD SOLER I FONT Apunts de la seva biografia La crisi econòmica: 1973-1983 La crisi originada l’any 1973, que s’allargà fins al 1983, va suposar una dura prova per a les principals indústries ripolleses. Les més dèbils, sobretot les tèxtils, van patir d’una manera especialment forta la crisi, la qual cosa va causar el tancament d’algunes indústries del sector. El període de domini de la indústria tèxtil al Ripollès es va acabar i s’inicià una nova fase en l’economia comarcal. Aquesta crisi s’anomenà la crisi del petroli, ja que fou deguda a l’augment del preu del barril el 1973, que va passar dels 5 als 11,6 dòlars USA –aleshores el dòlar costava 190 pessetes– un preu molt per sobre de l’actual en pessetes constants. La marxa de Soler&Palau va veure’s també entorpida en aquells anys: La gran crisi del petroli i la transició política d’Espanya va complicar una mica les coses. La crisi desencadenada per l’augment dels preus del petroli durà dotze anys, al succeir-li els anys de la transició política. L’empresa va suportar la crisi gràcies al fet que es va intuir en el primer moment que seria una crisi llarga i que afectaria la meitat del món. Es va cercar una sortida fent productes de consum, que mai es veuen tan afectats en les vendes, com els grans ventiladors industrials. Es van dissenyar i fabricar petits aparells electrodomèstics i extractors i ventiladors per aplicacions domèstiques de ventilació d’interiors, cuines i banys.
Aleshores ningú no s’imaginava que pogués haver-hi una crisi com aquella, tan llarga i profunda. La situació va durar deu anys.
Ponent i assistents
Amb vista al futur, doncs, es va orientar l’empresa per resistir l’embat i, com a mínim, per continuar donant feina a la gent que aleshores hi havia llogada. La veritat és que l’orientació donada a Soler&Palau pels dos socis, a l’inici dels anys setanta i durant la crisi de 1973 a 1983, va permetre establir les bases per a la creació d’una gran empresa que durant els vuitanta i noranta va expandirse considerablement. La crisi econòmica va causar greus dificaltats als dos sectors industrials del Ripollès: el tèxtil i el metal·lúrgic. La concentració empresarial entorn dels dos àmbits esmentats, i amb poca importància del sector de serveis i de l’activitat agrícola i de transformació, van fer que la crisi fos especialment greu i difícil de superar al Ripollès. La descapitalització i la manca d’inversió van anar reduint la capacitat productiva i la competitivitat de la comarca. Cal dir que la crisi a Soler&Palau fou molt menys greu que en altres destacades indústries del metall al Ripollès. També hi hem d’afegir una crisi demogràfica. En els anys seixanta el Ripollès va perdre 750 habitants. Campdevànol, per exemple, va perdre 176 persones. Ripoll, però, en va guanyar un 15 per cent, encara que fou degut a l’annexió del municipi de la Parròquia de Ripoll.
El dia 27 de setembre va tenir lloc una conferència pel als membres d’AFAT en el marc de les activitats culturals que du a terme la nosta Associació. El tema escolllit fou «Tricentenari de la Guerra de Successió 1714-2014, incidències i seqüeles a Catalunya i Ripoll» i el conferenciant el Sr. Agustí Dalmau i Font, Historiador i Arxiver, ripollès molt conegut arreu i ben valorat i apreciat com a persona i professional. El seu currículum mostra moltes publicacions i llibres. El president el Sr. Francesc Diaz va justificar el tema manifestant que enguany es complien 300 anys de l’entrada de l’exèrcit Franco-Espanyol a la ciutat de Barcelona en el context de la guerra de successió, i que aquest episodi bèl·lic significà la inauguració de la Monarquia Borbònica a Espanya i la fi de les llibertats del poble català. La conferència va resultat molt del grat de tots els assistents que, reunits encara, van seguir comentant entre ells les incidències explicades pel conferenciant tot celebrant la trobada amb una copa de cava amb frivolitats de cuina.
servei d’assessorament servei de reconeixement d’aprenantatges
Imprès sobre Paper Ecològic Brillant de 170 Grs. / 10 - 2014 Impremta-Offset BONET, SL / Tel. 972 70 00 70 / Ripoll / Dip. Legal GI-1394-2002