Número 46
Ripoll, juliol de 2014
Empreses col·laboradores de la FP Mecatrònica
Empreses col·laboradores de la FP Dual
Reunió de coordinació amb empreses i la FP Dual i Mecatrònica Unes 40 empreses estan col·laborant amb la FES perquè els alumnes que es matriculin ara s’incorporin com a aprenents. Aquests alumnes combinaran els seus estudis a la FES amb activitat formativa retribuïda a l’empresa. El 15 de maig es van realitzar a les instal·lacions de la Fundació Eduard Soler les reunions de coordinació amb els dos grups d’empreses que ja s’han compromès amb els alumnes que es matriculin aquest any en els nostres CFGS de FP Dual: Disseny i Programació Industrial i Mecatrònica Industrial. Les empreses són principalment del Ripollès i Osona, però també n’hi ha d’altres comarques, com La Garrotxa, Bages, Vallès Oriental, Baix Llobregat, Pla de l’Estany, Gironès, La Selva, Alt Empordà o Baix Empordà.
6a Jornada de Mecatrònica El 8 d’abril es va desenvolupar, entre Ripoll i Vic, la 6a Jornada de Mecatrònica organitzada conjuntament entre la Universitat de Vic, UVicUCC i la FES. La primera ponència, “Robòtica educativa a la UVic-UCC”, va anar a càrrec de Juli Ordeix, enginyer electrònic, professor i coordinador de Robòtica Educativa de la UVic-UCC. Posteriorment, Andreu Corominas, doctor enginyer de telecomunicacions i fundador de Beta Robots ens va parlar de la “Percepció en robòtica mòbil”. Finalment, l’àrea de desactivació d’artefactes explosius TEDAX-NRBQ del Cos de Mossos d’Esquadra ens va fer una demostració de “Robòtica en la desactivació d’artefactes explosius”, en la que vam poder veure en acció dos dels models dels quals disposa el cos de policia.
El nostre personal
Mª Lluïsa López Moreno Tècnica en Administració i Finances Depart.Comptabilitat i Finances Secretaria Académica de la ETR
Quan vaig acabar els estudis de Batxillerat i COU, vaig decidir fer Formació Professional Administrativa a Ripoll. El món comptable sempre m’havia agradat i encaixava amb la meva manera de ser. En el darrer any de formació, em van oferir la possibilitat de treballar en una Assessoria Comptable i Fiscal, a ACFA, així que al matí estudiava i a la tarda anava a fer pràctiques. Vaig aprendre moltíssim ja que tenia contacte directe amb petites i mitjanes empreses del Ripollès i en diferents sectors. En acabar d’estudiar, em van contractar. Vaig estar-hi onze anys, fins que al 2007 sorgí l’oportunitat de poder fer un canvi. En aquell moment l’activitat empresarial de la Fundació Eduard Soler havia crescut molt i necessitaven algú més en el Departament Comptable. Em van oferir formar part del seu personal. No m’ho vaig pensar gaire, ja que el repte professional era important i a més podia compaginar la meva vida personal i laboral. Tots els canvis fan respecte, però integrar-me va ser fàcil gràcies a l’ajuda dels companys. Durant aquests anys, les meves tasques principals han estat comptables, però a més he dut a terme feines noves: com gestionar els lloguers, a Vila Icària, de locals i vivendes per a emprenedors i de pisos a Vallfogona. I la darrera és portar la Secretaria Acadèmica. Aquesta última m’ha ajudat a conèixer millor la tasca docent de l’Escola, a més de tractar amb alumnes i compartir amb ells l’entusiasme que tenen per estudiar amb nosaltres. Tinc il·lusió i m’agrada aprendre cada dia, però no tot és feina... En el temps lliure, m’agrada estar amb la meva familia: estic casada i tinc dos fills que són la meva passió; juguen a bàsquet i procurem sempre acompanyar-los. També fem esport tots plegats: ens agrada anar a la platja, gaudir de la companyia dels nostres amics, i si pot ser, també fer algun viatget plegats.
2
L’expertesa dels nostres clients
Seu Central de l’empresa
Planta d’embotició amb màquines automàtiques
GRUP TESEM TESEM és líder en la fabricació de components per a packaging de luxe. L’empresa està especialitzada en la producció de components d’alumini i plàstic per a diversos mercats, com la perfumeria i cosmètica, la indústria farmacèutica o les begudes alcohòliques Premium. El grup TESEM compta amb sis plantes de producció -5 d’elles ubicades a la localitat de Torelló i una a Cerdanyola del Vallès- que ocupen una superfície total de 27.000m2 i amb processos de producció totalment automatitzats i personalitzats. Quasi 30 anys de trajectòria industrial en l’embotició i conformació de l’alumini, han posicionat TESEM com una firma referent d’alta especialització tecnològica, amb capacitat per a desenvolupar projectes de gran complexitat tècnica. Els processos i serveis que ofereix el grup inclouen: disseny i “prototipatge”, realització de motlles i utillatges, embotició i estampació d’alumini, anodització, injecció de plàstic, metal·litzat i lacat, decoracions, diverses tècniques de gravats i muntatge final. TESEM col·labora amb les marques internacionals més prestigioses del sector de la perfumeria i cosmètica, i produeix més de 250 milions de peces d’alumini cada any. Aquesta alta capacitat de producció s’assoleix gràcies a l’ús de maquinària i tecnologia que permeten resoldre els reptes més complexos. Tot sota la direcció d’un equip de tècnics i mecànics altament qualificats i amb llarga experiència en el sector. TESEM ha mantingut històricament una estreta relació amb la fundació Eduard Soler, que ha culminat aquest darrer curs 2013/14 amb l’establiment d’un conveni de
col·laboració com a empresa adherida a la Formació Professional en la modalitat DUAL, amb la ferma voluntat i vocació de contribuir en el desenvolupament del potencial professional dels joves del territori. Des del mes d’abril d’enguany TESEM compta amb un alumne del centre realitzant activitats formatives dins l’empresa. Una primera experiència de moment amb resultats molt satisfactoris per ambdues parts. Alguns dels llançaments de fragàncies més emblemàtics on TESEM ha participat fabricant els components d’alumini, els interiors en plàstic, els gravats i el muntatge final.
Detall del muntatge, gravats i decoracions
Mostra del producte per VIP Puig
Mostra del producte per LOEWE
Notícies
Empresaris de Sabadell El 14 de maig ens va visitar la Junta del Centre Metal·lúrgic de Sabadell, que aplega més de 1850 empreses amb feina per a 35.000 treballadors. Van poder veure les nostres instal·lacions i conèixer l’oferta formativa en modalitat Dual i Mecatrònica industrial, així com els serveis a empreses de la FES. També va visitar les empreses SOME i MATRIX per a enfortir les relacions entre empreses de sectors competitius com automoció, emmotllament i matriceria.
Visita a la Foneria de Soler & Palau Els alumnes del CFGS de Disseny en Fabricació Mecànica van visitar, el 28 d’abril, la foneria de l’empresa Soler & Palau a Ripoll. Allà van poder veure la pràctica de la injecció d’alumini a nivell industrial, màquines, forns i operacions de preparació, producció i acabat de peces. Amb aquesta visita es va tancar el cicle de visites en què els alumnes han pogut conèixer, de primera mà i gràcies als industrials que han col·laborat, diferents tècniques i materials d’emmotllament de metall fos.
Visita alumnes a Aigua de Ribes El 21 de març un grup d’alumnes de segon curs del CFGS de Programació de Producció en Fabricació Mecànica va visitar la planta de producció que l’empresa Aigua de Ribes té a Ribes de Freser. Els alumnes van poder visitar les instal·lacions i veure com s’organitza la producció i embotellament de l’aigua. La visita formava part de la seva formació dins de la unitat d’organització de processos.
Visita d’alumnes de Centelles El 26 de març ens va visitar un grup d’alumnes de l’IES Pere Barnils de Centelles. Va visitar el departament de Serveis Tecnològics, amb l’equipament i alguns exemples de projectes que s’hi realitzen. Se li va fer una demostració de les possibilitats que ofereixen els projectes amb Arduino. Després va conèixer les aules, tallers i laboratoris dedicats a formació, així com els diferents Cicles Formatius de Grau Superior que s’hi poden cursar.
3
Notícies
Presència a la Fira de les 40 hores Un any més, la Fundació Eduard Soler ha estat present a la Fira de les 40 hores de Ripoll, que enguany s’ha celebrat els dies 4, 5 i 6 d’abril. Es va poder informar a les persones interessades sobre els Cicles Formatius de Grau Superior que s’imparteixen a la nostra Escola en model Dual. També sobre la formació i els serveis per a empreses que ofereix la FES, així com el Tech Summer, que organitzem conjuntament amb l’Escola Vedruna de Ripoll.
Visita de l’IES La Ferreria El 17 de març ens van tornar a visitar els professors i alumnes del CFGS de Pròtesi Dental de l’IES La Ferreria de Montcada i Reixac. La visita forma part de la pràctica conjunta entre els alumnes de l’IES de Montcada i els de 1r curs de Mecatrònica Industrial i de Disseny i Programació Industrial de la Fundació Eduard Soler. Van poder visitar les nostres instal·lacions, conèixer el procés que s’hi realitza i recollir les estructures que s’havien produït per a aquesta ocasió, amb la pràctica d’enginyeria inversa i de CAD/ CAM dels alumnes de la FES.
Visita d’alumnes a Some, S.A. L’1 d’abril un grup d’alumnes de segon curs del CFGS de Disseny en Fabricació Mecànica de la FES va visitar l’empresa Some (www.some.es), a Sant Quirze de Besora, especialitzada en l’estampació metàl·lica. Va poder visitar la fàbrica i veure el procés de fabricació, així com demanar al personal especialitzat els dubtes concrets sobre les tecnologies utilitzades. Some és un referent en el sector de l’automoció, en el que té més de 30 anys d’experiència, com a proveïdor TIER 2. Compta també amb una divisió especialitzada en productes de menor càrrega tècnica i sèries més curtes, Some Plus.
Visita a Microfusió Catalana El 27 de març un grup d’alumnes de la FES va poder visitar l’empresa Microfusió Catalana, a Arenys de Munt, especialitzada en la fosa de metall mitjançant el procediment de la cera perduda. Va veure tot el procés: el disseny i fabricació de motlle d’alumini, la producció de les ceres, el seu muntatge en forma d’arbre, el recobriment ceràmic, la fosa de les ceres per deixar buit l’espai per a la fosa, el vessament de la fosa dins de la ceràmica i el trencament de la ceràmica per alliberar les peces de la fosa. Es tracta d’un procés complex i artesanal.
4
Serveis de la Fundació
Útil electromecànic per a muntatge de clips
Prototipus de placa electrònica
Serveis en electrònica Des dels serveis per a empreses de la Fundació Eduard Soler disposem de capacitats diverses en el món de l’electrònica a disposició dels nostres clients.
Tenim capacitat per a poder realitzar qualsevol tipus de prototip amb tecnologia convencional i SMD.
Els serveis en aquest àmbit que oferim des de la FES són els següents:
Desenvolupem projectes capaços de comunicar dades remotament amb sistemes GPRS per a multitud d’aplicacions.
Disseny integrat de productes electrònics, basat en les especificacions del client, ja sigui en electrònica analògica i programació de microcontroladors, com en l’àmbit de la ràdio freqüència, en especial aquells que tenen parts mecàniques, carcasses, mecanismes, etc. El nostre equip d’electrònica treballa conjuntment amb professionals amb una extensa experiència en el disseny i fabricació mecànica amb els quals col·laboren per obtenir el producte final. El nostre know-how en electrònica i mecànica fa que poguem ser proveïdors de la solució completa i dissenyar ambdues parts per tal que vagin de la mà des del començament, evitant sorpreses d’última hora. Saben entendre les necessitats i requeriments dels dos camps i oferir solucions finals integrades. El resultat és un producte de qualitat en un temps ajustat, ja siguin solucions industrials o per a clients finals. Disseny de productes low-cost, orientat a “prototipatge” funcional. Partint dels requeriments del client podem realitzar prototips funcionals amb un cost ajustat, especialment en el camp de la programació. La nostra flexibilitat ens permet adaptar-nos a aquests tipus de projectes. És una bona opció quan es vol desenvolupar un projecte i es vol analitzar la seva viabilitat.
Projectes de telemàtica i connectivitat:
També oferim la possibilitat de controlar aquestes aplicacions a través de dispositius mòbils. Utilitzem sistemes de cost reduït i gran versatilitat. Mecanitzacions per al sector de la ràdio freqüència. Degut a la nostra extensa experiència en el camp de la mecanització automàtica i els coneixements de la ràdio freqüència podem lligar aquests dos camps i realitzar peces com shieldings, filtres i antenes partint dels dissenys dels clients.
Interpretació de la normativa del client, configuració dels setups del laboratori, interpretació dels resultats i documentació. Podem fer assajos mecànics i assajos elèctrics en corrent continu. Industrialització de productes. Ajudem a incorporar productes nous a la seva industrialització tant per a sèries curtes com per a produccions elevades. Posteriorment podem assessorar en la cerca del millor proveïdor per a cada cas, pels contactes amb fabricants de PCBs i muntadors SMD. Anàlisi de reducció de cost del producte. Estudiem un producte, basant-nos en les especificacions del client i proposem solucions per a reduir els seus costos.
El nostre equip multidisciplinar entén les particularitats i qualitat d’aquest sector. Formació personalitzada en electrònica: Oferim formació tècnica personalitzada i a mida a les empreses en diferents camps de l’electrònica. Disposem d’instal·lacions apropiades per a la docència i àmplia experiència en la formació tècnica especialitzada. La formació també es pot fer a les instal·lacions del client. Finalment, també oferim assessorament en els següents camps: Plans de test de productes que han de complir especificacions tècniques del client, tant elèctriques com mecàniques.
Conjunt electrònic per producte de gran consum
5
Els valors de la FES
Un projecte integrat dels alumnes de la FES
Prototipus inicial del robot
El Campus de la Fundació Eduard Soler
Muntatge del robot
Els valors de la FES: Respecte
Projecte nº1022020. Automatització fregadora industrial
En la presentació dels valors ja hem parlat de la responsabilitat. Ara toca parlar del respecte. Els professionals de la Fundació Eduard Soler, FES, hem escollit el respecte com un dels valors importants. Entenem que en un marc en què la formació, innovació i emprenedoria són els objectius, sempre cal estar obert, ser tolerant i empatitzar amb el que ens envolta. A nivell tècnic, el respecte dels professionals de la FES es desplega en un ampli ventall d’actituds, envers els alumnes i empreses, els proveïdors, els col·laboradors i el medi ambient. La certificació 9000 i ara la 14000 que estem preparant amb un especialment èmfasi en processos que compleixin aquests requeriments. D’altra banda i per la part més individual, enguany la FES ha tornat a fer una avaluació voluntària dels riscos psicosocials mitjançant una agència externa. La part més important d’aquest valor, però, està relacionada amb els alumnes. A la FES desitgem que aquest valor sigui compartit per tota la comunitat. Que els alumnes es tractin bé entre ells, que comparteixin i s’enriqueixen amb les seves diferències. Aquí entenem aquest valor com a tolerància. També per l’equipament material i immaterial que l’Eduard Soler va posar a la seva disposició i sobretot per les oportunitats i actituds de les empreses en què van a fer la dualitat. Per acabar, i tal com hem fet amb la resta de textos relacionats amb els valors, ens referirem a les empreses del nostre entorn. Com més alineats estiguin els valors entre alumnes, centre i empreses, més eficaç serà el resultat d’aprenentatge i de millora de la competitivitat. Aquest és el secret del sistema educatiu finlandès. És per això que a la Fundació valorem treballar amb empreses que respectin els seus objectius, treballadors i compromisos amb els alumnes. A llarg termini el resultat que n’obtindrem serà l’èxit del teixit industrial.
Un grup de quatre estudiants de tercer curs de Mecatrònica Industrial han estat treballant en els darrers dos anys en el projecte d’automatització d’una fregadora industrial. L’objectiu d’aquest projecte és automatitzar una fregadora convencional fent servir elements i disciplines de la mecatrònica. Els alumnes han fet un estudi de mercat i han descobert que existeix una empresa que les comercialitza i es creu que hi ha la possibilitat d’incorporar al mercat alternatives.
Els alumnes van començar a treballar amb un robot d’Arduino arribant a la conclusió que no era suficientment bo, degut a la poca precisió dels seus moviments i el conseqüent error en la determinació de la posició del robot que implicava. Van desenvolupar el seu propi robot a escala amb el sistema de tracció millorat.
Uns dels primers passos que els alumnes van fer, va ser contactar amb una empresa fabricant de fregadores manuals per conèixer de primera mà el funcionament i les dificultats amb les que s’haurien d’afrontar a l’hora d’automatitzar-les.
En la construcció del robot s’han hagut de desenvolupar competències d’electrònica, dissenyant plaques de circuit imprès, mecànica, dissenyant mecanismes de tracció i control dels raspalls, disseny, dibuixant les carcasses amb una impressora 3D i programació.
6
Una de les parts més importants d’aquest projecte és, sens dubte, la programació. S’ha escollit un Arduino per realitzar tals funcions, per les facilitats que suposa treballar amb software lliure. Fent servir aquesta plataforma, es controlen les parts fonamentals de la fregadora, com són, el moviment, els raspalls, l’aspiració d’aigua i la detecció d’obstacles. L’algoritme que els alumnes han fet servir per definir el moviment de la fregadora es basa en donar ordres de direcció i temps, aquest sistema és coneix com a odometria o Dead Reckoning. És a dir, el programa té una seqüència d’instruccions que, una darrera de l’altra, van donant les ordres dels moviments que la fregadora ha de fer; per tant els moviments són relatius al punt anterior. Això té alguns problemes que els alumnes hauran d’afrontar en el futur, com ara acumulacions d’errors en la trajectòria. Així, doncs, uns dels reptes que té aquest projecte és desenvolupar el sistema de localització del robot amb la dificultat afegida que l’ús de la fregadora queda localitzat en interiors amb la qual cosa es descarta el GPS, per la seva poca penetració en espais tancats.
A més, el robot té dos sensors d’infrarojos que li permeten evitar obstacles fixes o en moviment.
També s’ha dissenyat una base o dock station per tal que el robot es pugui carregar de manera automàtica. El robot és funcional i demostra que és capaç de realitzar les funcions que la fregadora industrial ha de fer. El següent pas és continuar millorant el programa de control de la posició i afegir funcions de gestió de les bateries. Un cop assolits aquests objectius s’haurà de començar a treballar sobre una fregadora convencional incorporant totes les funcions automàtiques.
Mecanització de peces del robot
Els exalumnes
L’Opinió dels experts
Francisco Gil Vilda Ingeniero Industrial Socio Consultor francisco.gil.vilda@leanbox.es Roger Bosch Cap de producció de manipulats de la Fundació MAP
Què vas estudiar a la FES? El CFGM d’Instal·lació i manteniment electromecànic de maquinària i conducció de línies. Vaig començar el 2004. Compaginava els estudis amb la feina que feia a IMPE per la tarda. Em vaig graduar el 2006. Què vas fer després? En el darrer curs vaig començar a treballar com a monitor a la Fundació MAP. Vaig fer-hi aquesta feina durant 6 anys. Després, i des de fa ja 3 anys, vaig passar a ser el cap de producció del taller de manipulats. Quina és exactament la teva responsabilitat a la Fundació MAP? Com a responsable de la secció de manipulats he de coordinar la feina dels diversos equips de treball, gestionats directament per 4 monitors, que tenen a càrrec unes 50 persones. Una altra part de la meva feina és el contacte amb el client, definir el producte que necessita, la cerca del proveïdors, etc., fins trobar l’opció òptima per a aquelles necessitats concretes. T’has continuat formant? Sí, considero que és important actualitzar els teus coneixements. A la Fundació MAP he anat fent cursos de formació més específics, com sistemes de producció, Lean manufacturing, KANBAN, etc., o altra formació més enfocada al tracte amb les persones. A la Fundació MAP hem de saber combinar correctament les dues vessants. Com t’han ajudat els estudis en la teva professió? Han estat molt importants. Per poder fer correctament la meva feina cal tenir un coneixement ampli de temàtiques i tècniques diverses; els estudis eren polivalents, que era exactament el que necessitava. Què més fas, quan no treballes ni estudies? Des de fa tres anys també sóc regidor a l’ajuntament de Ripoll.
Lean Manufacturing: un oportunidad para las PYMEs Definitivamente el Lean Manufacturing está de moda en las PYMEs. Muy buena noticia en un entorno que necesita ganar competitividad; pero también un mar de confusión: software, consultoria, formación, productos… ¡Todo es “lean”! Este artículo pretende aportar algunas pistas a una PYME que se plantee adoptar el Lean Manufacturing. ¿Qué es el Lean Manufacturing? El Lean Manufacturing es un Sistema de Producción que nació en Toyota en los años 60. Durante los años 90 llegó a Europa, lo llamábamos JIT y se aplicó en el sector del automóvil de una forma sesgada y parcial. Con la crisis del 2008 “Los resultados merecen la pena, sobre todo si afronta un mercado que exige series de producción cada vez más cortas y variadas”.
Todo dentro de una cultura organizativa basada en el liderazgo participativo, autocrítico y abierto a la mejora. ¿Qué puedo esperar si aplico el Lean Manufacturing? Empecemos primero por lo que no puede esperar: milagros. Aunque los resultados llegan en el corto plazo (6 meses), consolidarlo hasta hacerlo sostenible es un proyecto a largo plazo (1 a 3 años) que requiere mucha constancia y paciencia.
Los resultados son espectaculares, sobre todo en mercados de serie corta y variada. Mejora de productividad del 20-30%, reducción del plazo de “Los resultados merecen entrega de semanas a horas o reducciones la pena, sobre todo si drásticas en la superafronta un mercado ficie empleada, son que exige series de resultados habituales. producción cada vez
más cortas y variadas”
El interés por el sistema - rebautizado como “Lean”- renace y se abre camino fuera del sector de automoción dado que consigue mejoras importantes a muy baja inversión. El “Lean”, como Sistema de Producción, dispone de unos principios y unas herramientas. Los principios configuran una lógica para organizar y gestionar las operaciones. El más importante (origen del calificativo “Lean”) es la búsqueda y eliminación sistemática de los derroches de los procesos. Las herramientas son metodologías definidas que permiten poner en práctica esos principios en una actividad industrial concreta. VSM, Kanban, SMED, TPM, Producción Celular, Poka Yokes… son algunas de las más conocidas.
¿Es aplicable el Lean en una Pyme?
Desde la experiencia: rotundamente si; más fácilmente que en una gran empresa. La mayor dificultad en la adopción del Lean es el cambio cultural con un adecuado liderazgo de la dirección. Esto es mucho más fácil de gestionar en una Pyme: hay pocas personas y las decisiones son más rápidas. En resumen, aplicar Lean Manufacturing en una PYME requiere decisión y trabajo, necesita la participación activa de todas las personas pero sin duda es una buena inversión a corto y largo plazo para ganar competitividad. Francisco Gil Vilda es Ingeniero Industrial con más de 20 años de experiencia en Operaciones. Fundador y consultor de LEANBOX colabora también como Consultor Senior con Festo Consulting & Training.
7
«ASSOCIACIÓ D’AMICS DE LA FUNDACIÓ EDUARD SOLER I ANTICS ALUMNES DE L’ESCOLA DEL TREBALL DEL RIPOLLÈS»
EDUARD SOLER I FONT Apunts de la seva biografia
Sortida de Primavera
Creixement de l’empresa Soler & Palau
Hi va haver una ampliació de personal molt significativa. Evolució de la plantilla de Soler&Palau Any 1960 1961 1962 1963 1964 1965 1966 1967 1968 1969 1970 1971 1972 1973
Treballadors 108 142 180 223 304 333 376 407 403 436 460 471 479 499
Augment % 5,56 23,94 21,11 19,28 26,64 8,71 11,44 7,62 -0,99 7,57 5,22 2,34 1,67 4,01
Les xifres que relacionen la plantilla de personal amb la facturació durant els anys seixanta i principis del setanta foren importants. “L’augment de la facturació entre el 1970 i el 1975 fou d’un 36,18%”.
La facturació de Soler & Palau al 1970 va arribar a ser la mateixa que Talleres Casals amb 470 treballadors. Amb tot, l’exportació d’aquesta empresa, 10 milions de pessetes, va superar molt la d’S&P. L’empenta industrial del «desarrollismo» Per cloure, en certa manera la dècada dels anys seixanta i primers del setanta, podem afegir que, mentre Soler&Palau anava augmentant el seu pes econòmic, altres indústries punteres de la comarca també tenien un desenvolupament paral·lel a la situació econòmica de l’Estat espanyol. Dels autàrtics anys cinquanta als “desarrollistas” anys seixanta hi ha esdeveniments que demostren l’avenç industrial. Soler&Palau, per aquestes mateixes dates, a l’inici dels anys setanta, també va iniciar el seu desenvolupament a través de la creació de filials, el que se’n dirà creixement cel·lular. Tres altres empreses industrials es van crear llavors: Matrix, S.A.; Some, S.A. i Rodin, S.A. Totes amb directius i part del personal de Soler&Palau. Per altra banda, dues empreses metal·lúrgiques de Ripoll també van ampliar de forma significativa la plantilla de personal i la facturació: La Farga Casanova i Talleres Casals.
Grup de socis assistents al viatge El passat dia 7 de juny un grup de socis d’AFAT realitzà una sortida per anar a visitar les Mines de Carbó de Cercs, a la colònia de Sant Corneli de l’alt Berguedà. Un autocar va recollir el grup de persones de davant l’Escola del Treball i es va aturar per a visitar la presa del pantà de La Baells, a mig camí, com un descanç desprès de les moltes corbes del trajecte. Arribats a destí es formaren dos grups. Mentre un grup agafava un trenet i penetrava a la mina, l’altre grup visitava el Museu. Desprès, el segon grup féu la mateixa visita. A l’interior de la mina un guia explicava les característiques del lloc i la vida dels miners que extreien el carbó. El retorn del grup des del fons de la mina a l’exterior, d’uns vint minuts, es féu a peu. La jornada seguí amb una curta caminada des de la boca de la mina fins al restaurant Santa Bàrbara, on es va gaudir d’un benefactor dinar. Desprès d’un bon i abundós àpat, el personal del restaurant va convidar els assistents a participar en un sorteig en el que el premi era un petit lot de productes de la zona. I, en acabar, es va amenitzar la trobada amb ball i música en viu fins l’hora prevista del retorn. La jornada va resultar del grat de tot els participants que van arribar a Ripoll a finals de la tarda.
IN MEMORIAM Felicitat Noval Nardi El Patronat de la Fundació Eduard Soler, la comunitat tècnica, administrativa i educativa, així com tots els alumnes del Centre i l’Associació AFAT, junta i socis, commoguts per la mort de la Felicitat Noval i Nardi, esposa del patró i Secretari General de la Fundació, Sr. Jordi Brull, li expressen el més sentit i punyent dolor.
Imprès sobre Paper Ecològic Brillant de 170 Grs. / 7 - 2014 Impremta-Offset BONET, SL / Tel. 972 70 00 70 / Ripoll / Dip. Legal GI-1394-2002
Entre 1960 i 1970, Soler&Palau va experimentar un creixement molt important. El nombre de treballadors, amb alguns augments percentuals anuals propers al 20 per cent en els anys 1961-1964, denota molt clarament l’evolució de l’empresa.