Ripoll, abril de 2014
Número 45
Membres del Patronat a l’ofrena floral
La directora de l’Escola i alumnes delegats de curs dipositen unes roses
Dia de la Fundació Eduard Soler. Commemoració del traspàs del Fundador. El dia 9 de gener va ser el catorzè aniversari de la mort del Sr. Eduard Soler, el fundador de l’Escola del Treball del Ripollès, Fundació S.F. Com cada any, es va celebrar l’efemèride amb un seguit d’actes protagonitzats pels membres del Patronat, personal docent i administratiu i alumnes de l’Escola. Es va començar amb un acte a la sala de juntes amb la intervenció del President de la Fundació, Sr. Ramon Vilardell i del Vicepresident i alcalde de Ripoll, Sr. Jordi Munell. Ambdós glosaren la figura del fundador i la realització dels trets fonamentals que ell mateix havia dissenyat. El seu record va envair l’ànim de tots els assistents que van aplaudir, emocionats, els parlaments. Seguidament es va fer una ofrena floral: el President va dipositar al peu de l’estàtua de bronze de l’exterior de l’edifici un centre de flors i els delegats de curs de totes les especialitats, sengles roses. Acabat l’acte es va servir un refrigeri als assistents, mentre els patrons i directors feien una visita al panteó ubicat al cementiri de Ripoll.
Srs. Vilardell i Munell a la presidència de l’acte
Visita del Consell d’Administració d’AUSA FUTUR AUSA FUTUR, S.A. és una empresa dedicada a la Promoció i Realizació de Projectes de Desenvolupament Econòmic, urbanístic i immobiliari dins les comarques d’Osona i el Ripollès. És important la presència en aquest grup capdavanter d’una de les entitats més representatives del Ripollès: La Fundació Eduard Soler. El Consell d’Administració va celebrar una reunió a Ripoll el passat dia 23.12.2013. Aprofitaren l’avinentesa per a visitar les instal·lacions de la nostra Escola del Treball i el Centre d’Innovació. Van ser atesos pel president Sr. Ramon Vilardell i els directors operatius, i van quedar gratament informats de la visita.
El nostre personal
Juanjo Ballesteros Valenzuela Enginyer Tècnic de Telecomunicacions Professor Coordinador Formació Inicial FES
De petit m’ho passava genial jugant amb cables, llums, trastejant ràdios i tot allò que tingués parts mecàniques, elèctriques o electròniques. A casa tenia accés a eines i materials i certa tolerància per convertir la meva habitació en un taller. Vaig estudiar electrònica en un institut de Formació Professional. En acabar estudiaria Enginyeria Tècnica en Telecomunicacions. Sempre he combinat estudiar i treballar. Un any després d’acabar la diplomatura se’m va despertar la motivació de treballar per una multinacional americana a l’estranger i així dominar l’anglès. Això em va portar a viure uns anys a Irlanda. Vaig estudiar anglès a la Universitat de Dublín i més tard treballava com enginyer de radiofreqüència en un projecte de recerca d’amplificadors per a telèfons mòbils per Tyco Electronics a Cork. Tornant d’Irlanda vaig combinar l’enginyeria en el sector d’automoció i donar classes a una escola d’adults. La part de docència agafava força. Llavors vaig conèixer un director de la FES, en Jaume Cabani i uns mesos més tard podia veure la directora de Formació. Volia contrastar si el meu perfil era d’interès per a una escola de FP. Un temps després m’oferiren incorporar-me al projecte de la Fundació. Avui les meves funcions són de Coordinador de Formació Inicial, impartir classes de Programació de la Producció, realització de projectes elèctrics/electrònics per a empreses, coordinació de projectes integrats i projectes de síntesi i també col·laboro en la política d’internacionalització de la Fundació. Intento integrar els camps on més he treballat i més m’agraden, l’experiència tècnica al món de la indústria, la internacionalització i la docència.
2
L’expertesa dels nostres clients
Nau de les empreses
Lamtech Group
És una empresa que sorgeix de la sinergia de dues empreses: Florencio Oliveras,S.A. i Domoli,S.L., situades a Olot, com a conseqüència de l’ adaptació a les demandes dels nostres clients en un mercat que demana un servei integral dels processos de fabricació.
forma ràpida i flexible davant de canvis de planificació i urgències.
Domoli,S.L.
Per realitzar aquest servei, el procés de fabricació segueix un estricte protocol de qualitat per tal de garantir una fabricació en les millors i òptimes condicions. La nostra certificació ISO 9001 és garantia de qualitat.
Empresa dedicada a la transformació del metall mitjançant les últimes i millors tecnologies.
Posem a disposició dels nostres clients unes instal·lacions de més de 3.000 m2.
Els serveis utilitzats a diari són: Tall per Làser, Punxonat CNC , Plegat per CNC, soldadura ( TIG/MIG arc polsat, fil, per punts), fabricació d’utillatges, muntatges parcials i totals de maquinària.
Qualitat, precisió i servei, són conceptes bàsics en el desenvolupament diari de la nostra activitat.
Per dur a terme els nostres serveis disposem de maquinària d’última generació: dos Làser, una punxonadora, dues plegadores. Totes elles de la reconeguda marca TRUMPF.
Us convidem a visitar la nostra web www.lamtechgroup.com on podreu ampliar la informació esmentada anteriorment de forma abreujada.
També disposem de diversa maquinària, com robots de soldadura i polidora automatitzada. Florencio Oliveras,S.A. Empresa dedicada a la mecanització amb arrencament de ferritja, fabricació de maquinària, i muntatges parcials de conjunts mecànics. La maquinària que s’utilitza per dur a terme la nostra activitat està composta bàsicament de: 4 centres de mecanitzat amb 4 eixos, 2 Torns de CN (un dels quals incorpora un alimentador de barres) 1 Fresa de CN, així com diversa maquinària convencional i auxiliar.
Taller DOMOLI
Taller OLIVERAS
Lamtech Group ofereix als seus clients un servei integral de manera que ens ocupem de totes les fases de la producció entregant, si el client així ho desitja, un producte 100% acabat. El control i optimització del nostre sistema de fabricació ofereix la possibilitat d’ adaptar-nos a les necessitats dels nostres clients, de
Màquina duplicadora de claus
Notícies
Premis Ripollès Líders2013 El dia 7 de febrer es celebrà la gala de lliurament dels premis Ripollès Líders 2013. Són un referent de les iniciatives que han aportat algun element diferencial al nostre territori. Jordi Dorca, cofundador de l’empresa Njoy Baby i dissenyador d’un cotxet infantil reversible i de fàcil plegament, va ser guardonat amb el premi Eduard Soler. El va lliurar el president de la FES, Sr. Ramon Vilardell. Va destinat a qui hagi destacat amb la seva iniciativa en el món empresarial del Ripollès.
Classes d’alemany per a alumnes de Mecatrònica Durant aquest tercer trimestre els alumnes de segon curs de mecatrònica han començat a rebre classes d’alemany. Aquesta formació forma part del procés d’internacionalització dels estudiants de Mecatrònica Industrial de la FES i complementa el coneixement d’idiomes d’aquests alumnes que, des del primer curs, ja reben classes en anglès i fan alguns mòduls tècnics en aquesta llengua, com el mòdul d’elements de màquines.
Curs de metalls durs El divendres 28 de febrer es va realitzar a la FES un curs avançat de metalls durs, a càrrec d’un expert de Boehlerit, empresa especialitzada en la fabricació d’eines de metall dur. Els temes tractats van ser: tipus de metalls durs, materials que es poden tallar amb metall dur (acers aleats, etc.) i gruixos de xapa que es poden tallar, gaps per tipus de metall dur i xapa, embotició metall dur. Hi van assistir unes 20 persones, entre personal de la FES i professionals d’empreses del nostre entorn.
Pràctica d’alumnes d’enginyeria de la UVic El 21 de febrer, un grup d’alumnes del Grau en Enginyeria Mecatrònica de la Uvic van fer una pràctica de materials als nostres tallers . Es tractà d’un assaig de tracció, en el qual els alumnes van poder veure, assajar i comparar la resistència dels diversos materials a l’esforç. Desprès van visitar les nostres instal·lacions. És la cinquena vegada que es realitza aquesta pràctica. Forma part del conveni establert entre la FES i la Uvic en mecatrònica.
3
Notícies
Els alumnes de 3r de Mecatrònica visiten S&P El 5 de febrer, els alumnes de Mecatrònica van visitar la planta que la multinacional S&P té a Ripoll. Van poder veure les seccions de l’empresa: foneria d’alumini, bobinatge, preparació i muntatge de motors, magatzem intel·ligent o pintura, així com el laboratori de motors elèctrics i el laboratori d’aerotècnica, on l’empresa realitza les seves activitats d’R+D+I. D’aquesta manera han pogut conèixer de primera mà el procés complet de fabricació dels elements de ventilació que la multinacional catalana produeix.
Visita d’alumnes a Comforsa Els alumnes de primer curs del CFGS de Programació de la Producció en Fabricació Mecànica van visitar el divendres 14 de febrer la planta de forja lleugera de Comforsa, a Campdevànol. Concretament van poder veure el laboratori metal·lúrgic on es comprova la composició i resistència dels materials o els tractaments, entre altres qüestions. També la secció de control de qualitat de la producció, inclosa la verificació tridimensional i la inspecció per partícules magnètiques.
Curs de soldadura del SOC Entre desembre de 2013 i juliol de 2014 s’imparteixen accions formatives a la FES de soldadura amb elèctrodes revestits i TIG, amb certificat de professionalitat, dirigit a persones en situació d’atur o treballadors. El curs està totalment subvencionat pel SOC i el Fons Social Europeu. És de 720 hores de durada. Inclou formació en interpretació de plànols de soldadura, processos de tall i preparació de vores, soldadura amb elèctrodes revestits i soldadura TIG de materials diversos (acer carboni, acer inoxidable, alumini, aleacions), prevenció de riscos laborals i inserció laboral, entre altres continguts.
Jornada de donació de sang a la FES El dia 20 de febrer es va desenvolupar a les instal·lacions de l’Escola una nova jornada de donació de sang. Es van aconseguir 17 donacions, més 5 oferiments que no es van poder concretar per edat o altres impediments. Amb aquest gest solidari i altruista, s’haurà col·laborat a l’emmagatzemada de sang al banc de sang. Aquesta sang és necessària per a transplantaments per accidents de trànsit o laborals, per als malalts de càncer entre altres aplicacions. Cal recordar que la sang no es pot produir artificialment; les donacions són sempre necessàries.
4
Serveis de la Fundació
Verificació amb columna Tesa
Mesurar amb màquina tridimensional
Serveis de metrologia dimensional S’entén per metrologia la ciència que tracta de com realitzar els mesuraments de dimensions (longitud, angle), formes (rectitud, paral·lelisme, perpendicularitat, arrodoniment, concentricitat, etc.), moviments (desplaçaments i girs) i acabats superficials (microgeometria). El seu objectiu fonamental és la determinació d’una mida determinada limitant el marge d’incertesa associat a la mida per a un determinat nivell de confiança. Per a la verificació de peces s’utilitza una sèrie d’instruments (peu de rei, micròmetre, comparador, etc.) que ens permet conèixer el valor numèric de la cota que estem mesurant. Molts cops ens interessa, més que la mesura en si, conèixer si una cota està compresa dins del camp de tolerància entre dos valors determinats, sense importar el valor exacte que tingui. Els instruments que ens permeten realitzar aquesta verificació són els calibres, com els “passa no passa”, molt utilitzats en els tallers de fabricació de peces. La Fundació, tal i com ha quedat palès en diferents articles d’aquesta publicació, té l’ànim de complementar tècnicament i tecnològica les necessitats productives de les empreses del seu entorn. Dins d’aquestes necessitats, hi ha sovint la realització de tasques relacionades amb la metrologia i la verificació com a servei complementari a la fabricació. Per tant, i en resposta a aquesta petició, des dels Serveis tecnològics de la Fundació s’ofereix aquesta tasca, ja sigui en projectes interns de fabricació, com en serveis específics de metrologia i informes dimensionals per peces i projectes fabricades pels nostres clients.
Per dur a terme aquesta activitat, es disposa d’una sala de metrologia climatitzada i degudament equipada, amb equips calibrats i personal tècnicament qualificat per a la tasca. L’equipament d’inspecció consta de: - Màquina tridimensional Mitutoyo: Model Euroapex 574, àrea de treball de 505x705x405mm, resolució de fins a 0,003mm, velocitat de fins a 430mm/s, capacitat per múltiples parts. - Columna Tesa: Model Hite Magna 400, rang mesura de 415mm, error màx 8 micres, velocitat màx de desplaçament 1m/s, presa de valors automàtica. - Endoscopi testo 319: per inspecció visual de zones inaccessibles, amb una llargada de tub d’1.25m i diàmetre de 6.5mm. - Duròmetre Hoytom - Projector de perfils Baty: Model SM 350.
Projector de perfils
- Rugosímetre Mitutoyo: Model SJ 301, longitud d’avaluació: eix x: de 0.3 a 12.5mm (unitat: 0.1mm) i eix z: 350 micres, diferents configuracions de resolució i d’anàlisi disponibles. - I a més a més, un extensiu rang de micròmetres, comparadors, galgues i calibres, i equipament especialitzat complementari. Paral·lelament, disposem de diferents equips de mesura en altres camps de la medició, fora de la metrologia dimensional, com poden ser càmeres termogràfiques, anemòmetre, luxòmetre, tacòmetre, aparellament de mesura elèctrica variat, sonòmetre, màquina de tracció, balances, escàner 3D. Aquests equipaments estan a la disposició de qualsevol empresa del nostre entorn que necessiti un recolzament en metrologia.
Duròmetre
5
Els valors de la FES
Un projecte integrat dels alumnes de la FES
Treball de camp
El Campus de la Fundació Eduard Soler
Prototip quadre, mòdul i sensor de nivell
Els valors de la FES: Responsabilitat
Projecte nº 102017. Sistema low cost per mesurar i enviar telemàticament el nivell d’una sitja
La FES presentarà en els propers butlletins els seus valors. El primer és la responsabilitat.
Una de les assignatures més interessants del grau superior de mecatrònica, per la seva aplicació, pel nivell d’aprenentatge que s’ adquireix i per la varietat d’assignatures que inconscientment s’ han d’utilitzar, és la de Projectes Integrats.
Què entenem per responsabilitat? Per als professionals de la FES, actuar amb responsabilitat vol dir assumir les línies marcades pel Patronat, complir la legalitat, complir els compromisos amb alumnes i empreses i fer una bona gestió de tots els recursos. Ser capaços de generar la confiança i estabilitat perquè les persones i empreses que s’adrecin a nosaltres tinguin garanties a mig i llarg termini. El fet de tenir el privilegi de treballar a la FES, tecnològica, moderna, al servei de les persones i les empreses ens ha de fer ser encara més responsables professionalment. Pel que fa als alumnes, actuar amb responsabilitat vol dir que valoreu l’esforç que fa la FES finançant part dels vostres estudis. Aprofitar els mitjans materials i docents per a esdevenir bons professionals al servei de la indústria. Valorar l’oportunitat d’estudiar a la FES i ser responsable també vol dir que un cop esteu fent pràctiques a l’empresa penseu que representeu la FES i els seus valors: la conducta, la puntualitat, l’assoliment dels objectius, la transparència amb els companys, el treball en equip i tota la sèrie d’actituds que heu vist a la FES. La FES cerca l’autonomia dels alumnes, tant al centre com en el seu futur desenvolupament professional. Per aquest motiu procurem que els alumnes compleixin amb els compromisos acadèmics i amb els seus companys en el treball en equip. Que superin les expectatives d’integració dels coneixements tècnics estudiant la teoria pel seu compte i que aprofitin les hores lectives a dins del centre per a l’aprenentatge en grup i amb els professionals de la FES. Les empreses, al seu torn, també esperem que tingueu integrat el valor de la responsabilitat.
6
Som un grup format per 4 alumnes de 3er de Mecatrònica de la Fundació Eduard Soler. Estem cursant el darrer any del cicle formatiu i el segon de l’assignatura de Projectes Integrats. Aquesta assignatura ofereix la possibilitat a tots els alumnes de la Fundació a realitzar-se amb total llibertat, de manera que tots els alumnes idealitzen un projecte que inclogui la mecatrònica en general. Un cop tots els projectes exposats, es van escollir les quatre millors idees i, mitjançant votació, es van formar els grups. El nostre projecte, resumit en poques paraules, podríem anomenar-lo: automatització del control de nivell de sitges. La idea va arribar per un dels projectes que prèviament havíem triat i que podia tenir massa complexitat i una durada molt superior al temps de què disposàvem. Això va donar peu a un dels projectes més sol· licitat pel mercat i que pot atreure més clients. Abans de començar amb la part pràctica del projecte fou necessari un estudi sobre el sector de producció del pinso, la forma com es comporta dins d’una sitja, la manera com s’omple la sitja, la temperatura que hi ha quan s’omple, si es considerava en zona explosiva i si el propi producte podia ocasionar explosions.
L’objectiu del nostre projecte és controlar el nivell d’una sitja de pinso. Mitjançant un sensor de paletes podem obtenir dades d’un cert nivell de la sitja. Les dades són gestionades per un Arduino. Mitjançant un mòdul GSM per Arduino enviem dades a diferents dispositius com telèfons mòbils, ordinadors, tauletes, etc. L’estudi, a l’hora de triar el millor sensor per aquesta aplicació, tampoc va ser fàcil, ja que havíem d’anar darrera de molts fabricants de sensors i cap ens feia cas, fins que, investigant, vam optar per un en concret. Parlant amb un dels tècnics de l’empresa vam poder organitzar una reunió per poder obtenir més informació i assessorament respecte al sensor. Estem prenent mides de la sitja real per poder fer un disseny a escala en 3D i veure la millor perspectiva per poder instal·lar el sensor i la distribució del quadre elèctric. Aquest projecte ens ha ensenyat a treballar en grup, saber repartir tasques, ajudar-nos els uns als altres, tenir contacte amb un possible client, treballar amb gent aliena a l’escola i sobretot a no cometre errors, tornar enrere i rectificar perquè el nostre sistema funcionés adequadament. Tenim sort d’haver escollit aquest projecte, és totalment mecatrònic. Hem treballat en la programació amb Arduino, disseny amb NX, electricitat, disseny i fabricació de plaques electròniques, mecànica, i tot gràcies a l’ajuda que ens van oferir els professors de la Fundació Eduard Soler.
Els exalumnes
L’Opinió dels experts
Judit Coll i Raich Directora del CEQUIP Clúster dels Fabricants de Béns d’Equip. www.cequip.net Robert Groset
En Robert va estudiar el CFGS de Desenvolupament de Projectes Mecànics entre el 2000 i el 2002. Què vas estudiar i per què? De fet, la meva idea inicial era estudiar delineació, però aquests estudis van desaparèixer i finalment em vaig decidir per estudiar electrònica. En qualsevol cas, aquesta aposta inicial va quedar pendent. Més endavant, quan vaig poder, vaig fer el CFGS de Desenvolupament de Projectes Mecànics a l’Escola del Treball del Ripollés, a la FES. Feia 6 anys que treballava a Comforsa. Quina ha estat la teva trajectòria professional? Vaig començar estudiant formació professional i fent pràctiques a l’escola d’aprenents de Soler&Palau. En tornar de la mili, vaig començar a treballar a Comforsa 2, al departament de qualitat de forja. Des de fa tres anys sóc el responsable de qualitat de Comforsa-2; gestiono les noconformitats de clients, la gestió de la norma ISO, concretament la TS 16949 d’automoció i la qualitat interna de l’empresa. Per a què et van servir els estudis que vas fer a la FES? Van ser molt importants. Jo ja treballava en qualitat de forja, però la millora en el nivell formatiu em va permetre accedir al Departament d’Auditoria final, amb més responsabilitat. L’empresa, Comforsa, em va ajudar facilitant-me un canvi de torn per poder combinar la feina amb els estudis. També va ser important el recolzament de la meva dóna, aleshores la meva xicota, que m’animava a fer-ho. Què fas quan no treballes? Estic molt aficionat a la BTT; em va molt bé per desconnectar, tot i que només hi puc anar els caps de setmana.
MECATRÒNICA: DE LA PRÀCTICA A LA TEORIA A Catalunya ha arribat abans la pràctica de la Mecatrònica que no la teoria. Un cas paradigmàtic és l’enquesta que va realitzar el 2010 el Centre de Disseny d’Equips Industrials de la Universitat Politècnica de Catalunya (CDEI-UPC) sobre “Usos de la mecatrònica a Catalunya”. Algunes de les empreses enquestades rebien el professor Carles Riba amb un “Voleu dir que no us heu equivocat de lloc?” i acabaven l’entrevista sabent, ara sí, que ells també eren usuaris o desenvolupadors de sistemes mecatrònics. És a dir, coneixien abans la pràctica que el concepte en si mateix. Una altra de les preguntes a les empreses era: “Teniu personal especialment format en Mecatrònica?». La resposta general va ser: “No” .... llevat d’una que va respondre “Sí, perquè tenim contractada una persona d’Austràlia!”. Les respostes eren del tot lògiques, ja que en aquells moments no hi havia cap titulació en mecatrònica dins la formació reglada. Malgrat tot, en els darrers anys, l’oferta formativa s’ha adaptat a les necessitats de les empreses. Una primera experiència va ser la promoció del Màster de Mecatrònica per part del Professor Antoni Sudrià (UPC). En aquell moment ja em feia la següent reflexió: “Al Japó porten més de 15 anys amb Facultats de Mecatrònica. Això ho hem d’engegar sens falta.” El Màster aquest any celebra la desena edició. El màster permet complementar els estudis d’Enginyeria en qualsevol de les disciplines que integren la mecatrònica i té una orientació pràctica, atès que el seu director col·labora estretament amb les empreses des del Centre de la Xarxa TECNIO CITCEA. La Universitat de Vic (UVIC) va ser pionera a l’estat amb el seu Grau de Mecatrònica, que va començar el curs 2009-2010. El Director de la UVIC comentava que va ser ben
original el fet que la presentació del nou Grau Universitari la fes un empresari, en Pere Girbau Pous i no un acadèmic. Cal remarcar que aquesta presentació va ser la culminació d’un llarg procés de col·laboració entre universitat i empresa, en la qual el paper del professor Carles Riba (UPC) va ser fonamental. També a l’Escola Universitària Politècnica de Mataró, adscrita a la UPC, s’ha fet un esforç per introduir els estudis d’Enginyeria Mecànica. Des d’aquest curs s’ofereix la doble titulació per obtenir en 5 anys els Graus en Enginyeria Mecànica i Enginyeria Electrònica. A Castelló, la Universitat Jaume I (UJI) va fer un procés invers. Partien d’estudis de Mecànica i van introduir estudis de manteniment, configurant un perfil força similar pel que fa a disciplines bàsiques - al de l’enginyer mecatrònic. En Formació Professional, la Fundació Eduard Soler (FES) va iniciar el Cicle Formatiu de Grau Superior en Mecatrònica Industrial l’any 2011, que inclou formació en mecatrònica i les competències necessàries per a fer treball tècnic a l’estranger. Aquest punt és particularment interessant per a les empreses, ja que sovint es troben amb la dificultat de trobar perfils que cobreixin les dues vessants: el perfil tècnic i les competències necessàries per a realitzar viatges a l’estranger. Per tant, es constata que davant dels avenços tecnològics, les empreses i els centres formatius fan un esforç per coordinar-se i oferir els estudis que els motors de l’activitat econòmica industrial necessiten per cobrir les demandes del mercat.
7
«ASSOCIACIÓ D’AMICS DE LA FUNDACIÓ EDUARD SOLER I ANTICS ALUMNES DE L’ESCOLA DEL TREBALL DEL RIPOLLÈS»
EDUARD SOLER I FONT Apunts de la seva biografia Mecenatges Entre els beneficiaris de les diferents ajudes que Eduard Soler va atorgar hi havia un destinatari important: el monestir de Santa Maria de Ripoll i les activitats de la parròquia. D’aquesta manera, mantenia una col·laboració que tenia una llarga tradició familiar que es remuntava al seu avi, el mestre d’obres Joan Martí Font, que havia participat en la reconstrucció del monestir.
d’enderrocar el que la premsa ripollesa de l’època havia anomenat “mur de Berlín”. El març de 1964 aquesta instal·lació fabril, en els darrers anys gestionada per FAHIALSA, havia patit un incendi que va destruir el pis superior i el teulat.
Però aquestes accions de mecenatge a obres cíviques i culturals molt variades sovint foren un exercici ple de silencis i discreció.
Aquesta actuació urbanística va provocar un canvi important de l’entorn del monestir, ja que l’aterrament de la fàbrica va permetre crear un sol espai que englobava la plaça del Corral o de l’Ajuntament i la plaça del Monestir, antic cementiri.
Per altra banda, tant en l’àmbit empresarial com personal, hi hagué una munió d’obres de caritat, en el sentit estricte de la paraula, en tant que ajudà en situacions personals difícils. Com deia un dels seus collaboradors més estrets “no sabia dir que no”. L’enderroc de la fàbrica de Can Sans A aquestes iniciatives, cal sumar-n’hi d’altres menys conegudes com la següent, que no deixa de ser curiosa: Gràcies a una interpel·lació de Joaquim Boixés en el plenari del 25 de juny de 1973, se sap que Eduard Soler va subvencionar, amb cent mil pessetes, les obres d’urbanització del solar que havia ocupat la fàbrica Graells o Can Sans, situada a tocar del monestir, i que va sorgir després
Per valorar la importància de la despesa que va fer Eduard Soler, podem dir que el cost total de l’obra d’urbanització va ser de 291.000 pessetes.
Una emissió televisiva pionera Cal dir que Eduard Soler també va protagonitzar una emissió televisiva al Ripollès, molt segurament la primera a la zona. El 1972, durant una reunió de distribuïdors de Soler&Palau i aprofitant el regal d’una televisió portàtil, es va emetre un programa des d’una de les plantes de la mateixa fàbrica a la sala d’actes on estaven reunits els clients. En aquesta experiència, també hi participà, entre d’altres, el tècnic que va ajudar a muntar el primer reemissor de televisió a Ripoll, situat a la muntanya de Sant Bartomeu, al que també va col·laborar l’Eduard Soler.
Visita lúdico-cultural al «Màgic món del tren» Dins el programa d’activitats d’AFEC es va realitzar aquesta visita el dia 22 de març passat. Un bon grup de socis va pujar a un autocar davant l’Escola del Treball de la FES i capitanejat pel president Sr. Francesc Díaz, va dirigir-se a Santa Eugènia de Berga, molt a prop de Vic, on radica aquest impressionant món en miniatura que, guiats per la gestora del museu, va visitar minuciosament. Són 250 metres quadrats que ocupa la maqueta que compta amb 1.000 metres lineals de via, així com l’exposició permanent d’una collecció de trens a escala formada per 800 locomotores i 3.500 vagons, a més de diversos diorames de modelisme ferroviari. Tothom va quedar satisfet i fascinats pel conjunt de peces del museu i l’escenificació del món ferroviari. Amb l’autocar retorna a Ripoll tot comentant en el trajecte les impressions que n’havien tret de la visita i suggerint que es continuï amb activitats com aquesta. El president va anticipar-los que la junta està ja treballant per poder oferir l’activitat que s’ha batejat com la «Caminada de Primavera».
servei d’assessorament servei de reconeixement d’aprenantatges
Imprès sobre Paper Ecològic Brillant de 170 Grs. / 4 - 2014 Impremta-Offset BONET, SL / Tel. 972 70 00 70 / Ripoll / Dip. Legal GI-1394-2002