Número 44
Ripoll, desembre de 2013
Funcionaris especialistes de la Generalitat de Catalunya visiten la Fundació Eduard Soler El Sr. Carles Sans, Cap del Servei de Metrologia, Productes i Automòbils de la Generalitat de Catalunya, acompanyat del Sr. Isidre Masalles, Subdirector General de Seguretat Industrial, el Sr. Florenci Hernàndez, Cap del Servei de Seguretat d’Instal.lacions i el Sr. Esteve Aguilar, respondasable de gestió i control del sistema de seguretat industrial, varen visitar la seu i instal·lacions de la Fundació Eduard Soler el passat del 4 de desembre. Van ser atesos per President de la Fundació el Sr. Ramon Vilardell, pel patró i secretari Sr. Jordi Brull i pel Director de Innovació Sr. Jaume Cabaní. Informats de la constitució i objectius de la Fundació vàren recòrrer les instal·lacions de l’Escola del Treball del Ripollès i del Centre d’Innovació rebent tota mena d’explicacions dels tres membres acompanyants a mida que se’ls mostrava aules, equips, màquines, tallers i laboratoris amb que conta l’entitat. Els quatre visitants, des de el seu punt de vista de la seva especialitat opinaren que la nostra organització comptaven amb tots els requeriments necessaris per a complir els objecitius fundacionals i quedaren alhora favorablement impressionats i satisfets del tracte rebut per part dels representants de la Fundació.
Acord entre CORISA (Premsa i TV del Ripollès) amb la Fundació Eduard Soler L’empresa Comunicacions del Ripollès (CORISA) i la Fundació Eduard Soler han signat un acord a través del qual el premi Ripollès Líders dedicat a nous emprenedors portarà, en les sis properes edicions, el nom de “Premi Eduard Soler”, com a forma de reconeixement anual de l’esperit emprenedor de qui va ser fundador de la FES, el Sr. Eduard Soler i Font; el premi serà lliurat per algun dels representants de la Fundació Eduard Soler a la gala dels premis Ripollès Líders.
IN MEMORIAM Anna Maria Oliveras i Vidal El Patronat, la comunitat tècnica, administrativa i educativa de la Fundació Eduard Soler, així com els alumnes de tots els cicles formatius, expressen el seu dolor per la mort d’Anna Maria Oliveras i Vidal esposa de l’actual President de la Fundació Sr. Ramon Vilardell.
El nostre personal
L’expertesa dels nostres clients
Eudald Vilalta i Jordan Professor
Pel que m’han dit, des de petit he sigut sempre una persona inquieta. Vaig començar a estudiar mecànica industrial (FP II) a Manlleu, gràcies a un professor que ens ensenyava a fer manteniment de la nostra maquinària a l’Escola agrària de Quintanes. El record que tinc més present del Sr. Soler és el dia que a la seva fàbrica de Soler & Palau va presentar el projecte de la Fundació. Hi vam anar amb el meu pare, ja que jo havia acabat la FP i volia ampliar coneixements en aquest camp. Era l’època en què es començaven a implantar els CFGS. Des d’aquell dia, he tingut relació amb la FES, primer com a alumne, i més tard, aviat farà set anys, com a professor. Durant aquests anys m’he especialitzat en tecnologia d’unions per soldadura. Crec que l’Escola fa una funció important en la transmissió d’aquests coneixements en aquest àmbit. Des dels 14 anys que he combinat l’estudi amb el treball i penso que és la millor experiència que poden viure els alumnes. Això sí, vol un esforç addicional. Al 2006 decidírem fer camí plegats amb la meva dona. Ens casàrem i al cap de dos anys va arribar en Martí, el nostre fill gran, i ara n’ha fet dos que va néixer l’Enric, el petit de la casa; si en vénen més, benvinguts siguin, estaran distrets... Fa temps que m’acompanyen dues grans passions; l’estudi i pràctica de la forja Catalana, i la cria d’animals de treball; la tracció animal no la podem deixar de banda per moltes raons. Un dels esports que he practicat i m’ha agradat més ha estat l’escalada. Necessites tots els sentits per estar a punt, al mig d’un ambient impressionant, cap distracció!. Formidable, la muntanya. Moure’m pel món, si puc, no ho deixo de fer, però el temps per a la família hi ha de ser.
2
El Grup Matachana desenvolupa solucions integrals per al sector hospitalari i sector de la investigació biomèdica, amb projectes complets d’esterilització per a hospitals, laboratoris, centres de recerca i indústria en general. El nostre recorregut ens ha portat des dels inicis del 1962 a la transformació, l’any 2000, en el Grup Matachana. A nivell internacional, Matachana realitza projectes i comercialitza i distribueix els seus productes per mitjà d’agents i distribuïdors exclusius estables en més de 60 països dels cinc continents i filials a Alemanya, França, Argentina i Malàisia. Una de les principals àrees de negoci del nostre grup és el disseny, construcció i instal·lació de projectes de centrals d’esterilització en l’àrea de tecnologies mèdiques. El sector hospitalari troba en Matachana un proveïdor global que aporta solucions per a àrees diferenciades de l’hospital: central d’esterilització, entorn quirúrgic, sales d’autòpsies i hostaleria hospitalària. I els laboratoris i la indústria, equips a mida de les seves necessitats que només un especialista en esterilització és capaç de desenvolupar. Dissenyem i executem projectes integrals per a centrals d’esterilització. A més dels esterilitzadors, la llarga llista de productes que podem proporcionar inclou equips de rentat i desinfecció, tractament d’aigües, sistemes de càrrega/descàrrega, carros de transport, segelladores, mobiliari i solucions d’emmagatzematge, consumibles, així com paquets de programari per a la traçabilitat en tota la central i quiròfans. Una altra important línia de negoci és el tractament de residus. Amb la creixent preocupació per la cura del medi ambient i la cada vegada més
estricta legislació, és fonamental comptar amb sistemes alternatius a la incineració pel tractament de residus biosanitaris especials (RBE) generats en els centres hospitalaris, mitjançant sistemes d’esterilització per vapor. Matachana és també una marca de referència en el sector de l’hostaleria a Espanya, amb projectes complets de cuina que integren les últimes tecnologies, i instal·lacions de cuina tradicional per a restaurants, hospitals i col·lectivitats en general. Tots compten amb el suport d’una moderna oficina tècnica de projectes, a través de la qual implementem instal·lacions completes tenint en compte temes tan importants com la productivitat, eficiència, seguretat i sostenibilitat, i d’un departament d’assistència tècnica propi compromès amb la responsabilitat del correcte funcionament dels equips, dotat dels mitjans més avançats i en constant formació. El Grup Matachana inverteix també en la formació dels futurs usuaris, per a garantir la màxima operativitat dels seus equips. GRUP MATACHANA c/ Almogàvers 174 08018 Barcelona (España) hospitales@matachana.com www.matachana.com
Esterilitzador de vapor sèrie SC 500
Notícies
Curs d’electricitat per a mecànics a la Fundació. El curs estava enfocat a oferir als professionals de la mecànica els coneixements bàsics d’electricitat que poden necessitar en el desenvolupament de les tasques de manteniment industrial o altres similars. Es van tractar conceptes com els elements elèctrics, el voltatge, la intensitat, la freqüència, la potència, els motors, les resistències, bobines i condensadors, el corrent continu i el corrent altern i els tipus de connexió, entre d’altres.
Jornada d’innovació, de referència a la formació professional El 28 i 29 de novembre es va celebrar la Jornada d’innovació, empresa i pràctiques de referència a la formació professional, organitzada pel Departament d’Ensenyament, el Consorci d’Educació de Barcelona i Fundació BCN Formació Professional. La jornada estava estructurada en quatre blocs: la FP DUAL. Des de la Fundació Eduard Soler la ditrectora Sra. Mates, va explicar l’experiència en FP Dual.
Curs de soldadura TIG El mes de novembre es va iniciar un dels dos cursos de soldadura TIG per a treballadors de l’empresa Soler&Palau. La durada de cada un dels cursos va ser de 12 hores. Cada grup tenia 7 alumnes. El curs constava d’una part teòrica, amb un repàs de conceptes bàsics i amb especial incidència en la soldadura PA amb acers al carboni, seguit de pràctiques amb diferents gruixos de material i diferents màquines de soldar.
Pràctiques d’un alumne nostre al Brasil L’Edgar, alumne del Programa de Mecatrònica Industrial de la FES està fent pràctiques a Porto Alegre (Brasil), en una empresa del grup Soler&Palau. «S&P Brasil Ventilação Ltda.» és una empresa fabricant de ventiladors industrials d’alta tecnologia, desenvolupats dins dels més alts estàndards de qualitat internacional. L’Edgar també fa turisme, com la sortida de cap de setmana a Torres, una ciutat marítima.
3
Notícies
Visita a «Oliver+Batlle» El 14 de novembre, alumnes de segon curs del CFGS de Mecatrònica Industrial de la FES, van visitar l’empresa Oliver+Batlle, de Badalona. Van poder veure les instal·lacions i conèixer la història de més de 45 anys d’aquesta empresa, líder en el seu sector i present als cinc continents, fabricant i desenvolupant maquinària per a la indústria de pintures i similars. S’estenen a quatre activitats: agitació, molturació, envasat i sistemes, en tota la gamma de producte de mitja i alta viscositat. S’inclou l’estudi i ajuda en projectes en producció i envasat.
Pràctiques d’alumnes de la Fundació a Àustria. Dos alumnes del tercer curs del programa de Mecatrònica Industrial de la FES, ens han enviat imatges de les pràctiques que estan fent a Wels (Àustria), a l’empresa TGW, líder mundial de solucions logístiques automatitzades altament dinàmiques per a emmagatzematge, producció, picking i distribució. El Jordi i el Marc van fer al curs passat, un primer període de pràctiques a la seu de TGW a Catalunya. Ara fan el segon període de pràctiques, de més de dos mesos, en la seu central de l’empresa.
Inici pràctiques remunerades dels alumnes de la FP Dual Ja s’han iniciat les pràctiques remunerades en empreses dels alumnes de FP Dual de la Fundació. Els alumnes van realitzar un primer període de pràctiques durant el tercer trimestre del curs passat. D’ara en endavant, compaginaran la formació que continuen rebent al nostre centre amb les pràctiques remunerades que realitzen en les mateixes empreses que ja els van acollir al curs passat. Així posaran en pràctica els coneixements adquirits i alhora els aplicaran en un lloc de treball real, amb moltes possibilitats d’incorporació.
Visita d’alumnes de la UEC El 19 de novembre ens va visitar un grup d’alumnes de la UEC, Unitat d’Escolarització Compartida del Ripollès, acompanyats per dues educadores. Han vist les instal·lacions i han conegut les opcions formatives que s’ofereixen a la nostra Fundació. A la UEC fan programes que tenen per finalitat l’atenció edu cativa de l’alumnat de Secundària amb dificultats d’adaptació escolar. La UEC del Ripollès és un recurs comarcal, basat en la cooperació institucional i el treball en xarxa, que permet un ús profitós d’iniciatives, serveis i recursos de la zona.
4
Serveis de la Fundació
Pla de Formació pràctica en programació CNC
Pla de Formació teòrica en programació CNC
Plans de Formació per a Empreses Els recursos humans són reconeguts cada cop més com un recurs estratègic de les empreses. La competitivitat de l’empresa està estretament associada a les competències tecnològiques i personals dels treballadors, especialment en la PIME en què sovint els llocs de treball tenen més atribucions que en grans empreses. La millora de processos, el desenvolupament de producte nou, la internacionalització són camps clau per a garantir la competitivitat i rendibilitat de les empreses. Tal i com planifiquem les inversions i l’acció comercial, la política de formació és una àrea de l’empresa que es pot planificar. Avui en dia, la complexitat administrativa i especialització dels coneixements fa necessari que a les empreses hi hagi departaments especialitzats en la gestió dels Recursos Humans i la formació. Així i tot, la col·laboració amb organitzacions com la nostra Fundació és molt adient. Les acreditacions professionals, la formació dual, la formació especialitzada en temàtiques que estan fora dels programes oficials, són una bateria d’instruments que degudament combinades poden millorar de manera important els resultats. No podem generalitzar solucions. Hi ha passos previs pel correcte disseny d’un Pla de Formació que la majoria d’empreses tenen treballats com són la “descripció del lloc de treball” i la “identificació de competències professionals”. El grau de detall d’aquests instruments pot variar molt d’una empresa a una altra, són però un començament necessari per a l’elaboració d’un bon Pla de Formació.
Caldrà que treballem quins són els reptes presents de l’empresa i revisar si les descripcions dels llocs de treball i les competències professionals dels que els ocupen són concordants. En cas que es necessiti alguna correcció s’acostuma a gestionar amb formació continuada, de resultats a curt termini. Aquesta formació generalment es pot bonificar (totalment o parcial) a través de la Fundación Tripartita. Superant aquesta metodologia d’impacte a curt termini caldrà que treballem amb les empreses per definir on i cap on cal caminar. En aquest punt és encara més adequat treballar amb una organització com la nostra perquè estem especialitzats en els diferents itineraris professionalitzadors per a arribar allà on l’empresa necessiti. L’acreditació professional és un instrument de validació entre el què l’empresa necessita i el què el treballador està capacitat per fer. Si la línia de treball inclou incorporació de nou personal caldrà identificar quines són les competències més adequades. La Fundació Eduard Soler és una organització que forma professionals per a la indústria: fabricació, disseny, manteniment, i a través dels programes actuals ha estat capaç d’integrar competències transversals que demanden les empreses: gestió, noves tecnologies, internacionalització, treball en equip, etc. A més a més de l’adaptació de programes segons les demandes de les empreses, la formació en alternança modalitat dual, dedica una part important de les hores lectives
dels alumnes a la formació a la pròpia empresa. Aquest mecanisme permet a empresa, alumne i centre formatiu adaptar-nos a la tecnologia i cultures específiques de cada empresa per a fer una integració més eficaç als equips de treball. La Fundació té com a prioritat la competitivitat de les empreses i l’especialització en la formació i transferència de tecnologia. L’assessorament professional en l’elaboració de Programes de Formació per Empreses és un servei d’acompanyament que oferim per tal de planificar a mig i llarg termini i contribuir així a l’èxit de les empreses del nostre entorn. Les fotografies il·lustren algunes de les àrees on s’imparteixen les materies de formació
Pla de Formació en Metrologia
Pla de Formació en Disseny CAD
5
Els valors de la FES
Un projecte integrat dels alumnes de la FES
Senyals d’oscil·lació de la corda de guitarra
El Campus de la Fundació Eduard Soler
Grup de treball
Els valors de la FES, Preàmbul
Projecte nº 102443: Guitarra autoafinable
Darrerament la Fundació Eduard Soler, la FES, ha estat molt atenta a les competències que les empreses buscaven en els nous treballadors. Al nostre sector les més evidents eren les competències tecnològiques. La FES ha revisat tots els seus programes i ha augmentat el nivell tecnològic en els mòduls. Un dels instruments que s’ha utilitzat és el de la incorporació al claustre de tots els professionals que realitzaven serveis a empreses. En el cas de les empreses que tenen processos de creació de producte, les competències demanades a més a més de les tecnològiques són les interpersonals o “soft-skills”. Tant en el programa de Mecatrònica com en el de Disseny i Programació Industrial hem inclòs dinàmiques (treball en equip, integració amb l’empresa a través de la Dual, etc.) que permeten un millor desenvolupament d’aquestes competències. En la corba de sofisticació de model de negoci, trobem les empreses que a banda d’expertesa tecnològica estan orientades al servei. Aquestes empreses requereixen de competències associades als valors. Els valors tenen a veure més enllà de la creació de riquesa, indica quines altres motivacions té la indústria i en què pot contribuir al progrés del nostre país. La FES ha identificat quins són els valors més importants per a la indústria i els professionals de la FES han fet la tria dels cinc més rellevants. És imprescindible que aquests valors siguin compartits perquè tothom treballi en la mateixa direcció. Avui presentem aquests valors perquè ajudin a enfocar millor les nostres accions: responsabilitat, honestedat, compromís, respecte i perseverança són els valors compartits que en els propers butlletins anirem desgranant i identificant amb quines implicacions tenen en el treball dels nostres professionals i en l’aprenentatge dels nostres alumnes.
Els projectes integrats són un espai on els alumnes vivencien què és fer un projecte com si treballessin en una empresa. Aquest projecte té com a grans pilars: que sigui mecatrònic i que tingui un cost que es pugui comercialitzar. No es tracta de projectes de recerca únicament. Cal que, afegint la variable temps i cost, intentin aconseguir que siguin projectes integrats.
6
Actualment, en el món de la música, un dels instruments més utilitzats és la guitarra elèctrica. Però hi ha gent que no vol perdre el temps afinant la guitarra i volen passar el temps que li dediquen, tocant-la. Per aquest motiu, nosaltres vam decidir avançar en el món de les guitarres elèctriques i oferir comoditat i estalvi de temps en l’afinació a un preu raonable, ja que les guitarres autoafinables que ara hi ha al mercat són d’un cost molt elevat que només els professionals s’ho poden permetre. Aquest tipus de producte no és novedós. Sabem que al llarg dels anys s’han presentat diferents solucions. Creiem que aquest producte pot cobrir unes necessitats de mercat si som capaços de fer un disseny senzill mantenint la personalitat de la guitarra. En aquest sentit molts dels integrats del grup que fem el projecte som entusiastes del món de les guitarres. El nostre objectiu és el disseny i fabricació d’un sistema d’afinació integrat a la guitarra. Aquest projecte té quatre blocs diferenciadors: 1. Un sistema que detecti la freqüència d’oscil·lació de cada corda. Adquisició i acondicionament del senyal fent servir electrònica analògica, com ara amplificadors i filtres actius. Mesura de la freqüència amb electrònica digital, mitjançant un Arduino. Hi ha funcions ja fetes d’Arduino. Aquest és una sistema ideal ja que simplifica enormement la programació fent servir entrades i sortides digitals. Hi ha una gran comunitat educativa que fa servir Arduino.
2.Una programació de l’algorisme d’afinació amb un Arduino. Aquest és un dels punts crítics del projecte si volem que el producte sigui útil. El programa ha de controlar els servos que tensen cada corda. Aquest projecte implica una indagació profunda en el món de la ciència de la música, freqüencies d’oscilacions segons longituds de cordes, harmònics, distorsions, filtres, etc. 3. Desenvolupament mecànic per tal de poder afinar cada corda. Tot i que la solució tribial seria fer servir un servo per tensar cada corda intentarem trobar una solució que en faci servir només dos. Per tant hi ha molta feina de disseny mecànic. 4. La incorporació del sistema complert a una guitarra. També és un dels grans reptes del projecte. Com hem dit anteriorment, gran part de l’èxit d’aquest projecte és intentar fer transparent el sistema de cara a l’usuari i no distorsionar la personalitat de la guitarra. Aquest és un projecte mecatrònic, ja que inclou disciplines d’electrònica, mecànica i programació, i addicionalment controlem el pressupost del projecte. Encara ens queda molt per investigar i millorar el projecte, però poc a poc, amb els coneixements que anem adquirint aquest curs i l’ajuda de professors i companys, anirem avançant i podrem aconseguir els nostres objectius.
Proves amb la guitarra autoafinable
Els exalumnes
L’Opinió dels experts
Roser Galí-Izard Economista i assessora freelance Autora d’una tesi en història industrial Rafa Garcia i Garcia
En Rafa Garcia té 33 anys i pertany a la primera promoció de la FES Què hi vas estudiar a la nostra escola? Primer vaig estudiar el CFGS de Producció per Mecanització. Quan vaig acabar, vaig decidir completar la formació amb el CFGS de Desenvolupament de Projectes Mecànics. On treballes actualment? Fa 8 anys que treballo com a tècnic comercial a SODECA que és una de les principals empreses de ventilació industrial a Espanya i amb molt de prestigi arreu del món. Penses que és una bona sortida la part comercial d’una empresa tecnològica? Amb uns bons coneixements tècnics, la part comercial és una bona sortida laboral ja que cada dia es valora més la polivalència dintre de l’empresa i conèixer el producte que s’està venent. És, sens dubte, la millor manera d’ajudar el client a triar i que quedi satisfet amb l’ajuda rebuda. Com vas trobar la feina? Vaig entrar a SODECA gràcies als estudis i l’experiència que vaig adquirir com a responsable de laboratori tècnic de ventilació a l’empresa anterior, on vaig estar 4 anys en acabar els estudis a la FES. Què en penses de la Formació Professional? Personalment penso que avui dia els mòduls profesionals són una bona alternativa als estudis universitaris i que sempre podeu complementar-los amb l’aprenentatge d’algun idioma addicional, anglès o alemany. Què fas en el teu temps lliure? M’agrada anar al gimnàs i córrer; també faig sortides esporàdiques a l’alta muntanya. Intento compaginar el temps lliure amb la família. També estudio anglès avançat a EOI Ripoll i no descarto en un futur ampliar els meus estudis universitaris.
CLUSTERITZAR, INNOVAR I REINVENTAR: NOUS PARADIGMES EMPRESARIALS A hores d’ara no crec que la manca de finançament sigui l’única responsable de la lenta recuperació econòmica. Cal acabar de corregir el desajust entre costos salarials i productivitat; la PiME familiar sap que el procés de desintoxicació del crèdit bancari és irreversible i que ha de tornar a elevats nivells d’estalvi, autofinançament i enfortiment de reserves. Val la pena recordar que la industrialització catalana del XIX es va fer amb autofinançament, i va ser possible gràcies a la suma d’estalvi intern (procedent del comerç exterior), i de la tradició manufacturera de segles. “Senzillament” calia finançar el pas del treball fet en les cases, al sistema d’organització fabril: del Putting Out System al Factory System. Part de la producció industrial va seguir en mans de petits tallerets, que treballaven per encàrrec dels comerciants de matèria primera; d’aquí la tradició de “treballar a mans” que ha durat fins als nostres dies. El salt en la productivitat fou espectacular: va ser un canvi de paradigma; i ara cal trobar nous paradigmes de reindustrialització. Sóc una ferma defensora de la clusterització: model pel qual un conjunt d’empreses properes en un territori poden compartir estructura (una depuradora, una planta de biomassa, un laboratori, un servei de transport). Silicon Valley n’és el paradigma. La clusterització permet a la PiME familiar repartir el cost estructural i preservar la seva idiosincràsia. Benvingut sigui el Clúster de l’Automoció de Catalunya, constituït el juliol de 2013, que agrupa més de 200 empreses, en un sector amb unes quantes dècades de tradició. La Comissió Europea estableix la clusterització com una de les prioritats a finançar pel foment del creixement econòmic en el pressupost 2014-2020. Cada regió ha d’elaborar un document, anomenat
RIS3, que marcarà les pautes i els sectors que podran obtenir finançament europeu durant aquest període. També hi ha altres solucions imaginatives: pactes amb proveïdors, proveïdors-clients, clients, fets en joint-venture, joint-business, o qualsevol altra forma mercantil que creï sinergies de creixement. Finalment, i malgrat les darreres males experiències, no s’ha de descartar la cooperativa com a eina empresarial que funciona en les països nòrdics i anglosaxons. Totes elles es basen en la cooperació, en estratègies “win to win”. No crec en una recuperació econòmica basada només en sectors innovadors i/o tecnològics, com si de sobte haguéssim de fer foc nou i tornar a començar de zero. A més de canviar les “relacions” empresarials, és imprescindible tornar a donar valor al Know How de cent anys d’industrialització. Això també és R+D, és coneixement (ofici, que dirien els nostres avis) que cal formalitzar, millorar i saber-lo vendre. No menyspreem el que hem estat fent durant segles, però canviem la forma de fer-ho de manera que torni a ser rendible i es pugui vendre de nou. Foix diu, “m’exalta el nou i m’enamora el vell”.. La recuperació industrial ha de passar per la reestructuració del vell amb la creació del nou.. Cal prendre’s seriosament l’R+D i la reinvenció d’allò que ja tenim. Sumat a molta disciplina en la gestió ens ajudaran a recuperar un savoir faire empresarial, que les famílies del país havien tingut i sabran recuperar.
7
«ASSOCIACIÓ D’AMICS DE LA FUNDACIÓ EDUARD SOLER I ANTICS ALUMNES DE L’ESCOLA DEL TREBALL DEL RIPOLLÈS»
Placa «Tomàs Raguer» atorgada a S&P per l’Ajuntament de Ripoll.
EDUARD SOLER I FONT Apunts de la seva biografia Contribucions a mecenatges La sala del Museu de Ripoll dedicada a Francesc Palau contenia objectes importants relacionats amb el Monestir ripollès, com per exemple un missal del segle XVI, pintures murals de Joan Llimona i objectes cerimonials litúrgics. Entre altres objectes exposats, destaca el sarcòfag de les despulles del comte Guifré el Pilós, que havia estat provisional fins al 1982, quan va inaugurar-se la sepultura definitiva. Per condicionar aquesta sala, especialitzada en la reconstrucció del Monestir de Santa Maria de Ripoll, la mare d’Eduard Soler, la senyora Soledat Font, va fer una important aportació econòmica personal, que no ha d’estranyar donada la relació familiar amb el mestre d’obres Joan Martí Font que va dirigir les obres de reconstrucció a finals del segle XIX. Pel que fa al mecenatge a entitats socials i altres amb esperit caritatiu, la presència d’Eduard Soler i de Soler&Palau com a mecenes no es tanca amb un sol acte. El gener de 1963, l’empresa Soler&Palau ja va rebre la Placa Tomàs Raguer per la donació d’una ambulància al municipi. La creació d’habitatge social també forma part d’aquest ampli ventall d’actuacions de mecenatge, entre moltes altres. L’Agrupació Ripollesa d’Iniciatives Culturals (ARIC) tingué un paper important dins la vida ripollesa del 1963 al 1978. Eren socis d’aquesta entitat Talleres Casals, La Farga Casanova i
evidentment Soler&Palau, entre altres. La participació de Soler&Palau era inevitable ja que alguns dels socis de l’ARIC tenien càrrecs importants a l’empresa; per exemple, Miquel Nardi, Jordi Brull, Pere-Jordi Piella o Josep M. Ferrer-Arpí. Un dels principals promotors de l’entitat, però, era Josep Maria Anglada i d’Abadal, de La Farga Casanova. L’ARIC no fou l’única associació ripollesa que va comptar amb l’ajuda d’Eduard Soler; el Cercle Filatèlic i Numismàtic, creat el 1967, fou una de les entitats que va rebre un mecenatge especial. L’apropament d’Eduard Soler al Cercle Filatèlic i Numismàtic de Ripoll, cal situar-lo a l’any 1990, amb motiu de l’emissió del segell que reproduïa una arma de foc feta a Ripoll. El segell havia estat sol·licitat a la Direcció General de Correus de Madrid, fent coincidir la seva aparició amb un homenatge a la tasca duta a terme per Eudald Graells, conservador de l’Arxiu Museu de Ripoll, divulgador de les armes de foc de Ripoll. Eduard Soler va ser invitat a l’acte, celebrat el 18 de maig, donada la gran amistat que tenia amb Graells. “Se’ns va fer saber que era fora de Ripoll –recorda Carme Font–, i consegüentment que no podria assistir a l’acte. Però vet aquí la sorpresa de tothom en veure’l entrar per la porta. Més tard va comentar-nos que per venir de Nova York havia hagut de fer nombroses combinacions de vols”.
Assemblea General de socis d’AFAT L‘Assemblea General anual de socis que prescriuen els Estatuts de la societat va celebrar-se el passat dia 20 de desembre. Presidí el Sr. Francesc Díaz que, en saludar els assistents, va donar la paraula al Secretari per llegir l’acta de l’assemblea anterior, que va aprovar-se per unanimitat. Seguidament el President va exposar el seu informe amb referència a totes les activitats realitzades durant l’any, fent especial menció de les més significades. També va detallar un eventual llistat de les activitats per a l’any vinent. A continuació el Sr. Ramon Vilardell, President de la Fundació i vicepresident d’AFAT va exposar amb esència els projectes de futur. Seguí la Sra. Anna Mates, Directora de Formació, que explicà les activitats de l’Escola del Treball durant el curs passat i els projectes per al curs actual. El Tresorer Sr. Ramon Escriu presentà l’estat de comptes de l’associació i el fons de caixa per a subvenir les activitats projectades per a l’any que ve. La reunió acabà amb una copa de cava i entreteniments variats que van animar les converses dels grupets de socis formats al menjador de l’Escola.
servei d’assessorament servei de reconeixement d’aprenantatges
Imprès sobre Paper Ecològic Brillant de 170 Grs. / 12 - 2013 Impremta-Offset BONET, SL / Tel. 972 70 00 70 / Ripoll / Dip. Legal GI-1394-2002