Número 43
Ripoll, octubre de 2013
INAUGURACIÓ DEL CURS ACADÈMIC 2013-2014 El 20 de setembre l’Hble. Sr. Felip Puig i Godes, conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, va presidir l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2013-14 de la Fundació Eduard Soler. Aquesta serà la 16a promoció d’alumnes de la institució. En l’acte també van intervenir el Sr. Ramon Vilardell, president de la FES, la Sra. Anna Mates, directora de formació de la FES, i el Sr. Jordi Munell, alcalde de Ripoll i vicepresident de la FES. Aquest serà el segon curs en què la Fundació Eduard Soler impartirà Formació Professional en la modalitat Dual. Ho farà en el seu Cicle Formatiu de Grau Superior de Programació de la Producció en Fabricació Mecànica i en el de Disseny en Fabricació Mecànica. El nou model ha tingut molt bona acceptació, tant per part dels alumnes que s’hi han inscrit com per part de les empreses que acolliran els alumnes durant part de la seva formació i les pràctiques remunerades. A la FES també s’hi imparteix el de Mecatrònica Industrial, amb el programa de 3 anys que inclou pràctiques de tres mesos a l’estranger, reforçament del nivell d’anglès, formació tècnica addicional i formació complementària en gestió empresarial i en competències personals.
Cinquè aniversari de la Vila Icària El 20 de setembre el conseller Felip Puig també va presidir l’acte de celebració del 5è aniversari de Vila Icària, a Sant Joan de les Abadesses. El conseller es va felicitar per l’èxit d’aquesta iniciativa conjunta de la Fundació Eduard Soler i l’Ajuntament de Sant Joan, especialment dissenyada per a conciliar un projecte d’empresa amb la vida privada. Inclou despatxos, zones comunes, llar d’infants i pisos de protecció oficial. Una de les emprenedores, Arminda Carbonell, va relatar la seva experiència a Vila Icària. En l’acte també van participar l’alcalde, Ramon Roqué, i el president de la FES, Ramon Vilardell, que van fer un balanç positiu d’una iniciativa que ja ha acollit 14 projectes en aquests 5 anys. Alguns d’aquests encara hi continuen, mentre d’altres han seguit en altres ubicacions, després d’iniciar-hi la seva activitat.
El nostre personal
L’expertesa dels nostres clients
Fina Escarrà i Tuneu Tècnica Administrativa de la Fundació
En acabar EGB vaig decidir estudiar administratiu. Em va semblar que els estudis de formació professional eren una bona opció de cara al futur, i vaig obtenir el títol de Tècnic Especialista. En finalitzar els estudis començo a treballar en una assessoria fiscal fins que vaig anar a viure al Ripollès. En aquell moment decideixo canviar de feina per trobar alguna cosa més a prop de casa meva. Em trobo a l’empresa SEPDI, l’activitat de la qual era la fabricació de matrius, motlles i utillatges. Al principi, no sabia si m’havia equivocat perquè jo en mecànica no hi entenia gens, i en ser una empresa petita tant havia de fer treballs de comptabilitat com de magatzem, i àdhuc de compres. Però amb el recolzament dels companys de feina vaig anar aprenent i agafant confiança i experiència. Més tard, el Sr. Eduard Soler va entrar a formar part d’aquesta empresa. Es va convertir en Tecnología Mecánica Innovación, S.A, i es va traslladar de Sant Joan de les Abadesses a Ripoll. En aquest moment l’empresa s’ha integrat dins de la Fundació Eduard Soler, on continuo realitzant diferents tasques administratives tant al Centre Tecnològic com a l’Escola. La meva feina és molt variada ja que el Centre es dedica al disseny i fabricació per donar suport a les empreses i la formació a l’Escola. Em considero una persona responsable i m’agrada que les coses estiguin ordenades i ben fetes. M’agrada la feina que faig i això per a mi és molt important. Crec que per poder fer una bona tasca s’ha d’estar motivat i tenir una bona formació. Estic contenta de poder treballar a la Fundació Eduard Soler i poder ampliar els meus coneixements i capacitats en altres departaments com és el cas de l’ensenyament.
2
Des dels seus inicis Mecanitzats Muntada s’ha mostrat com una empresa dinàmica i emprenedora, adaptant-se a les noves tecnologies i a les necessitats dels seus clients. La seva activitat va néixer a Manlleu, en un petit taller de 60 m2 situat al garatge personal. Deu anys després, l’empresa té necessitat d’ampliar els seus serveis instal·lacions. Adquireix una nau industrial de 400 m2. Aquesta expansió permet a l’organització ampliar la seva maquinària, i adequar-la amb els nous avenços tecnològics. Actualment, Mecanitzats Muntada compta amb 4 centres de mecanitzat, dos dels quals són d’última generació amb 4 i 5 eixos. Igualment disposa també de dos torns de control numèric, un amb eines motoritzades. Les màquines estan equipats amb el programa Cad-Cam, el qual permet fabricar peces de màxima complexitat i precisió. L’empresa compta també amb dues fresadores convencionals, una rectificadora de superfícies planes, torns convencionals, taladres i una electroerosió de penetració, entre d’altres màquines menys rellevants. Els seus serveis es basen, sobretot, en la realització de peces mecàniques en general, la fabricació de matrius de tall i d’estampació, motlles de termoconformat per a màquines manuals i posteriorment per a la fabricació de màquines i utillatges pneumàtics. Degut a la demanda enfocada a la indústria alimentària, amb clients de dins i fora de Catalunya, Mecanitzats Muntada s’ha especialitzat també en la fabricació de peces de recanvis, eixos i motlles de termoconformat. L’experiència personal del gerent de l’empresa, que ha arribat a disputar curses en diferents especialitats, ha fet que un altre sector d’activitat important de l’empresa sigui el món
del motor, amb clients com Seat Sport, Dorna, Sherco o JTG, fabricant suports i components varis per a les peces de motor i també per a les càmeres del mundial de Moto GP. En el món dels ral·lis, Mecanitzats Muntada també hi és present, col·laborant amb Mitsubishi, Opel, Peugeot Sport, Nissan, Ford i Hyundai. En un altre àmbit, Mecanitzats Muntada ha fabricat, per exemple, diverses màquines automàtiques per la línia de muntatge d’Orega Ibérica, una empresa del Grup Thomson... Actualment, l’empresa compta amb un total de 7 treballadors. Les expectatives de futur es basen sobretot en continuar essent una empresa dinàmica i treballadora, al mateix temps que pretenen continuar adaptantse als nous desenvolupaments tecnològics per poder així, oferir sempre els millors serveis als seus clients. La col·laboració amb la Fundació Eduard Soler s’ha centrat els darrers anys en la realització de diversos prototips per alguns dels nostres desenvolupaments.
Mostra peces càmera on board moto
Carter de cotxe de competició
Notícies
Pràctiques dels cursos per al Departament d’Ensenyament Durant el mes de juliol diferents grups de professors de centres de formació professional catalans han realitzat pràctiques als serveis de fabricació avançada de la Fundació Eduard Soler. Es tracta de la formació pràctica de cursos on-line que s’han realitzat per al Departament d’Ensenyament, en els àmbits del fresat d’alta velocitat, emmotllament metàl·lic i emmotllament polimèric. També s’han visitat les empreses Proinplas a Campdevànol i la foneria de S&P Ventilation Group a Ripoll.
Visita a l’empresa TAVIL El passat mes d’abril els alumnes de mecatrònica de la FES van visitar l’empresa TAVIL, de Sant Joan Les Fonts, a la comarca de La Garrotxa. TAVIL (Tallers Vilanova) és una empresa que dissenya, emboeta i instal·la equips mecatrònics per a la manipulació i encaixament de productes en sectors altament competitius. És una empresa familiar que s’ha convertit en proveïdor d’automatitzacions per a les empreses més importants del sector carni, farma i productes de gran consum, sectors que necessiten molt altes productivitats per a ser més competitius.
Programa d’intercanvi d’alumnes de la FES i la BBS Verden. En aquesta ocasió cinc estudiants de Producció en Fabricació Mecànica han viatjat a Alemanya. A Verden els nostres estudiants fan pràctiques professionals a l’empresa quatre dies a la setmana i un dia van a l’escola per complementar la seva formació. Empreses com la multinacional Mars, Vemag o Block obren les seves instal·lacions, coneixement i professionals als nostres estudiants.
Curs de soldadura del SOC Entre desembre i juny s’estan impartint accions formatives a la FES amb certificat de professionalitat, dirigit a persones en situació d’atur o treballadors. El curs, de 440 hores, està totalment subvencionat pel SOC i el Fons Social Europeu. Inclou la interpretació de plànols de soldadura, processos de tall i preparació de vores, soldadura amb elèctrodes revestits, de xapes i perfils d’acer carboni amb elèctrodes de rutil i bàsics, i d´altres materials, prevenció de riscos laborals i inserció laboral, entre altres continguts.
3
Notícies
Estudiants de la FES en pràctiques a Irlanda Dos estudiants de Mecatrònica Industrial han estat treballant aquest estiu durant dos mesos a Flexmaint, una empresa de software de gestió del manteniment industrial ubicada a Dublín, Irlanda. Les tasques principals van ser adaptar la interfície amb l’usuari de l’anglès al català i a l’espanyol, crear una web i contactar amb clients de parla hispana. Van tenir l’oportunitat d’aprendre com es programa. Van interactuar amb el producte tant des d’un vessant tècnic com comercial. També han perfeccionat el nivell d’anglès, tot i que ja partien d’un nivell alt.
Visita d’alumnes PQPI El 14 de maig ens va visitar un grup d’alumnes del Programa de Qualificació Professional Inicial (PQPI), estudis adreçats a joves que han acabat l’ESO i no n’han obtingut la titulació. Van visitar les nostres instal·lacions, aules i equips informàtics de l’Escola del Treball de la FES i van conèixer les opcions que els ofereix la FES, per a completar els seus estudis incorporantse als programes de Formació Professional. Van escoltar molt atentament tota la informació exposada i creiem que van acabar molt motivats per seguir estudiant.
Taller d’eficiència energètica per a alumnes d’ESO El 20 de juny vam rebre la visita d’un grup d’alumnes de 3r d’ESO de l’Escola Rocaprevera de Torelló. Van realitzar un taller dividit en dues parts. Primer, una pràctica d’automatismes elèctrics amb la finalitat que coneguessin els elements bàsics. Posteriorment, una presentació de les tendències en temes de domòtica i eficiència energètica, amb panells didàctics i altres equips relacionats amb aquest àmbit de coneixement. Els joves i els seus tutors en van fer una valoració molt positiva.
Inici del curs de preparació de les Proves d’Accés El passat dijous 12 de setembre es va iniciar una nova edició del curs de Preparació de les Proves d’Accés a Grau Superior. Aquest curs formarà els seus participants en les matèries comunes i, en alguns casos, en les matèries específiques necessàries per a accedir i superar amb èxit un Cicle Formatiu de Grau Superior. En aquest curs 2013-2014, el nombre d’alumnes que s’han matriculat per a realitzar-lo és de 54.
4
Serveis de la Fundació
NOVA PÀGINA WEB DE LA FES I XARXES SOCIALS L’aposta de la Fundació Eduard Soler en temes d’emprenedoria s’ha demostrat amb el projecte Vila Icària de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), en què la FES va construir un edifici de 14 habitatges, una llar d’infants municipal i un viver d’oficines amb una inversió total de més de dos milions d’euros. Va néixer l’any 2008 amb la voluntat d’esdevenir un focus d’atracció per instal·lar emprenedors d’arreu de Catalunya, que vulguin viure i treballar en un espai dissenyat per a desenvolupar aquesta funció. Va ser inaugurat pel president de la Generalitat de Catalunya en aquell moment, M. Hble. Sr. José Montilla. Es prioritza l’atracció de talent de fora de la comarca i és per aquest motiu que es va executar un programa de captació de talent que va tenir molt d’èxit. Actualment l’edifici l’ocupen on bon nombre d’emprenedors que des de diferents sectors contribueixen a la revitalització de la comarca. Vila Icària és una iniciativa conjunta de la Fundació Eduard Soler i l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses, especialment dissenyada per a conciliar un projecte d’empresa amb la vida privada. A més dels 14 habitatges de protecció oficial, especialment dissenyats per acollir professionals i emprenedors que vulguin desenvolupar el seu projecte empresarial, Vila Icària disposa de 200 m2 distribuïts en “boxes” d’oficina que puguin necessitar els emprenedors. I a banda de les oficines, les empreses de Vila Icària gaudeixen dels serveis compartits de sala de reunions, sala de conferències, zona comercial amb butaques i serveis de reprografia.
Aquest equipament, absolutament singular en la seva concepció, suposa viure i treballar en un entorn que afavoreixi la creativitat i la innovació i representa per a Sant Joan i la comarca del Ripollès un fort impuls en la generació d’activitats innovadores. La inversió va ser assumida íntegrament per la Fundació Eduard Soler. L’ajuntament va facilitar el terreny on està situada. Les línies que afavoreixin que la vila pugui ser un espai on la gent emprenedora es pugui realitzar i arribar a bon port en la seva iniciativa són estratègiques i necessàries. Per aquest motiu, tots els elements que afavoreixin i garanteixin un desenvolupament eficient del teixit productiu local, afavorint la reconversió i modernització de sectors tradicionals i la diversificació de l’activitat econòmica, així com dinamitzar l’aparició d’iniciatives empresarials que aprofitin recursos no suficientment explotats o noves oportunitats de negocis, són elements claus. Vila Icària és un espai on es facilita i es dóna suport a les noves iniciatives empresarials. Compta amb el valor afegit de la possibilitat d’intercanvi amb altres persones que es troben en una situació similar. Això ajuda a enfortir i fer viables iniciatives que en el si del lliure mercat són més difícils d’encarar i suportar. Si al marge de poder disposar d’aquest pioner equipament, es complementa amb el fet que les persones que tinguin aquest projecte o idea empresarial, puguin tenir el dret a un habitatge digne i adaptat a aquesta situació, genera unes expectatives de viabilitat encara més grans. Per tant, la complementarietat de l’espai on poder realitzar
el projecte empresarial, amb la possibilitat de també comptar amb un habitatge, fa que Sant Joan de les Abadesses pugui contemplar en aquests moments, un equipament de primer ordre en la nova societat del coneixement i en xarxa. Per aquest motiu, en l’assignació dels habitatges és prioritari, al marge d’acollir-nos al què marca la legislació vigent, tenir un projecte empresarial que pugui ser dut a terme en el marc dels mòduls de treball i habitatge o en el propi viver d’empreses. Recentment s’ha realitzat l’acte de commemoració del 5è aniversari de Vila Icària, amb la presència de l’Hble. Conseller d’Empresa i Ocupació, Sr. Felip Puig.
Vista del vestíbul de la institució
Vista d’un despatx d’emprenedor
5
Els emprenedors del FES
Rosa Maria Ricart
Un projecte integrat dels alumnes de la FES
Prototipus en tecnologiua SMD, dues cares
Sellador tèrmic de politè
Projecte nº 101999 Circuit soldadora polietè (PE)
English! Spit-Spot workshops, s’instal·la a Vila Icària el setembre de 2011 amb l’objectiu d’impulsar l’ensenyament de la llengua anglesa, eina imprescindible per tot emprenedor que vulgui aixecar el vol cap a la resta del món. En un context de globalització econòmica és indiscutible el domini de l’anglès per fer relacions i negocis a nivell internacional, a la vegada que molta documentació bàsica de qualsevol àmbit està redactada en aquest idioma; el handicap és assolir la competència que ens permeti comunicar-nos sense dificultat i amb fluència. En el workshop o taller de In English! fem una recerca constant de materials i també n’elaborem de propis per tal d’adaptar-nos a les necessitats d’aprenentatge específiques de cada individu amb la finalitat de facilitar l’adquisició de la llengua anglesa a nivell oral i escrit. El projecte no parteix de zero. Des del 1995, quan vaig tornar de la meva estada de dos anys a Califòrnia, EUA, he combinat l’ensenyament amb tasques de comunicació, publicitat i traducció en vàries empreses privades. D’altra banda, també he continuat ampliant la meva formació personal: l’any passat vaig acabar el Màster en Traducció Especialitzada que ofereix la Universitat de Vic, estudis que m’han proporcionat molts recursos per ensenyar anglès professional en les àrees científico tècnica i jurídico econòmica. La previsió de futur de In English! és obrir una línia dedicada a oferir serveis de traducció a les empreses i a les institucions. Podeu contactar-nos a: inenglish.spitspot@gmail.com
6
El client, Vecmedical, és una empresa industrial que es dedica a la fabricació de productes sanitaris. Compta amb catàleg propi i desenvolupa i fabrica productes per a nous clients. Ens va encarregar el disseny i adaptació d’un prototipus electrònic a una selladora tèrmica manual de polietilè, per tal de dotar-la de funcions automàtiques, com ara control del temps d’operació, indicador acústic de finalització d’operació i indicador de nivell de bateria. Es partia d’una selladora comercial a la que se li havia d’incorporar el circuit electrònic. En aquest projecte teníem dos reptes: 1. Restriccions mecàniques i elèctriques, ja que la selladora ja estava dissenyada. 2. Reduït espai disponible per incorporar la circuiteria, 28 x 16 x 12mm. Les funcions del circuit electrònic són les següents: 1. Una vegada iniciat el cicle de soldadura, mitjançant un polsador que actua prement la soldadora, el circuit ha d’activar la resistència de la soldadora durant 1-2 segons. Acabada aquesta operació es desconnecta la resistència i es temporitza un segon més, per tal de refredar la resistència. En acabar, s’emeten dos tons amb un piezoelèctric, per indicar a l’usuari que la soldadura ja està realitzada i pot deixar de prémer la soldadora. 2. Si mentre s’està prement la soldadora, la tensió de les piles cau per sota d’un cert valor, el circuit ha d’encendre un LED de manera constant fins que es deixi de prémer la soldadora, per indicar a l’usuari que les bateries s’haurien de canviar. D’aquesta manera s’alerta a l’usuari que la soldadura pot començar a perdre qualitat. Com veiem, tenim funcions de programació de temporitzadors, d’entrades i sortides i de gestió d’alimentació. Totes aquestes funcions es poden realitzar amb un microcontrolador. El PIC10F220 de la gamma més bàsica del fabricant Microchip compleix aquests requisits, sense comprometre el cost final del circuit. L’encapsulat
escollit és un SOT23 de 6 potes. Algunes de les característiques d’aquest microcontrolador són: 1 temporitzador, 4 entrades/sortides, 2 conversors A/D i 256 words de capacitat de programa i control de nivell baix de bateria. Totes aquestes capacitats ens permetien realitzar un programa en C per tal d’executar les funcions desitjades pel client. El microcontrolador gestiona a través d’un MOSFET connectat a una de les seves sortides el cicle de funcionament de la resistència que escalfa el polietilè. Una vegada el cicle de soldadura ha finalitzat, a través d’una sortida del microcontrolador es generen dos trens de pulsos per tal d’excitar un piezoelèctric del fabricant Murata i emetre dos tons espaiats. El control del nivell de les bateries també es realitza amb el microcontrolador a través d’una entrada analògica. Per tant, també hem programat el conversor A/D. Si el nivell de la bateria està per sota d’un umbral, un díode LED s’encén a través d’una sortida del microcontrolador. Resumint: aquest projecte treballa aspectes de programació i electrònica digital/analògica, entrades i sortides, conversors A/D i temporitzadors, així com disseny i fabricació de PCBs. A més, ja que les dimensions eren molt reduïdes, hem treballat amb tecnologia SMD (Surface Mounted Device) i doble cara, fent servir components 0603. Tot i que no són ni molt menys els encapsulats més petits del mercat, ens permet prototipar fent servir la tecnologia SMD in house. Una variable de disseny també va ser el target cost del circuit ja que l’aplicació estava orientada al mercat de consumAquest és un projecte senzill, però a la vegada és una mostra que l’àrea de Serveis Tecnològics de la FES també disposa dels coneixements, professionals i instal·lacions per a fer projectes electrònics a nivell de prototip i té la capacitat de dissenyar amb visió de produccions en sèrie fent servir tecnologies actuals.
Els exalumnes
L’Opinió dels experts
Roser Galí-Izard Economista i assessora freelance Autora d’una tesi en història industrial
Carles Catena de l’empresa SOME, S.A.
Quan vas estudiar a l’Escola del Treball de la FES? Què hi vas estudiar? Vaig començar els estudis de grau mig d’electromecànica i conducció de línies a la FES a la primera promoció, l’any 1999. També em preparava per a la prova d’accés, que finalment vaig superar. La meva segona etapa va ser a l’any 2008, quan hi vaig cursar tècnic superior en producció per mecanització. Per què vas triar l’Escola de la FES per formar-te? Els principals motius que han provocat que escollís la FES com a centre formatiu, bàsicament han estat 4: l’alta qualitat formativa que ofereix, poder realitzar pràctiques amb maquinària, equipament i instal·lacions molt modernes, el tracte proper amb el professorat i gaudir de classes gens massificades. I per què vas triar aquests estudis? Ha anat lligat amb les tasques professionals que he realitzat. Sempre m’ha agradat tenir uns bons pilars tècnics per poder desenvolupar-les amb la màxima eficiència possible. Quina ha estat la teva trajectòria professional? Vaig començar l’any 95 treballant com operari de producció a Some, a la secció de premses manuals. Posteriorment vaig passar com a operari de producció a premses automàtiques, fins que vaig tenir l’oportunitat de començar a treballar com a preparador. Un cop consolidades aquestes noves tasques em van proposar de ser encarregat en el torn de nit. Després d’un parèntesi de 6 mesos treballant a La Farga Lacambra, va ser quant vaig estudiar el CFGS durant una mica més d’un any. Posteriorment vaig poder tornar a Some, però aquest cop a enginyeria de processos, on he estat 3 anys. Ara se m’obren nous reptes com a cap de torn de Some Plus.
DIMENSIÓ, QUALITAT I VALOR AFEGIT: POSAR AL DIA LA PETITA EMPRESA FAMILIAR Deia l’economista rus Alexander Chayanov el 1925 que la unitat productiva familiar només s’endeutaria o agafaria treball assalariat si el benefici esperat era superior al que podria aconseguir mitjançant l’autoexplotació. Ras i curt: les famílies estan disposades a fer les hores que calgui per tirar endavant el negoci: els costos salarials seran inferiors als de mercat i la productivitat més elevada. El tamany de l’empresa s’adaptarà a la conjuntura i girarà al voltant de la capacitat d’autoexplotació familiar. En l’agricultura el model Chayanov és l’imperant. Molta PiME familiar sobreviu a la crisi per la implicació de la família fent tots els papers de l’auca: l’ajust dels costos s’ha fet prescindint de mà d’obra externa i el servei ha estat cobert amb les seves jornades extraordinàries. Així potser s’aconsegueix sobreviure, però no es creix. Estem abocats a l’exportació. Benvinguda sigui aquesta obligació que demana canvis estructurals, un dels quals és complir amb requeriments de qualitat homologables internacionalment, que moltes PiMEs familiars no tenen. Cal implantar sistemes de gestió de qualitat, que marquen les pautes dels processos que s’han de seguir per a satisfer el client i que les fan més eficients. Per poder-ho fer cal assumir una mà d’obra indirecta (departaments de qualitat, comercial, planificació, gestió), els costos de la qual recauen sobre els treballadors directes (la feina dels quals és directament facturable). La proporció de costos indirectes serà més suportable com major sigui la facturació, i el problema és que el punt mort, la dimensió, de la PiME familiar és massa baix per assumir-los. Dimensió i qualitat van lligats.
I l’amo empresari haurà de delegar part de la presa de decisions en personal especialitzat, perquè no pot fer tots els papers de l’auca ben fets, malgrat que sovint no li quedi altre remei. Si és posseïdor del Know How per tradició, potser serà el més adequat per representar l’empresa, i el seu millor comercial, però no necessàriament el més preparat per a dirigir-la, planificar els processos productius, prendre decisions en inversió, gestionar el personal i portar el control financer. Està preparat el propietari director general per a aquest canvi? El creixement de la PIME familiar passa per guanyar en dimensió, implantar de sistemes de qualitat i ser més competitiva. El seu funcionament s’ha de desvincular del de la família. O dimensió o marges elevats, o tots dos, sinó no es podran suportar els costos indirectes per posar l’empresa al dia i obrir mercat a l’exterior. La solució “a la Chayanov”, d’autoexplotació, no és la de futur per a la PiME familiar: no podem seguir treballant “més” fins a deixar-nos-hi la pell, sinó que hem de treballar millor, no perdre el coneixement acumulat, generar productes i serveis amb més valor afegit, i tenir productivitats elevades que ens permetin ser competitius. L’exportació vitivinícola és un exemple clar de la combinació dels dos models: cava vs vins del Priorat. La nostra feina és acompanyar els propietaris a fer aquesta transició de model, trobar solucions a mida per a cada cas, i fer-los entendre que per tornar a créixer o bé es guanya en volum, o bé en el valor afegit. Els reptes de futur que haurà d’afrontar la PiME familiar poden ser diversos, n’apuntarem alguns en el proper número.
7
«ASSOCIACIÓ D’AMICS DE LA FUNDACIÓ EDUARD SOLER I ANTICS ALUMNES DE L’ESCOLA DEL TREBALL DEL RIPOLLÈS»
EDUARD SOLER I FONT Apunts de la seva biografia El mecenatge ripollès A Ripoll ha existit, tradicionalment, un mecenatge important, molt lligat al món de la beneficència i la gent gran. Els llegats per a aquestes finalitats i les fundacions benèfiques a Ripoll van ser constituïdes per Concepció Ducloux (1936) i Margarida Diligeon (1928), les herències Lambert Mata (1931), Josep Guàrdia i Fusté (1951) i la Fundació Portusach.15 Un cas particular i rellevant, el beneficiari del qual fou l’Hospital de Ripoll, és l’herència Lambert Mata, que va suposar una injecció econòmica per a aquesta institució i l’aportació d’una valuosa biblioteca i una collecció de pintures. L’acció de mecenatge exercida per la família Sayós, en el cas de la Mútua Sant Hou i l’arribada dels salesians a Ripoll, està relacionada amb el món de la formació, en el qual Soler&Palau va insistir amb la creació de l’escola de formació professional el 1966, i que, finalment, Eduard Soler rubricava amb la fundació de l’Escola del Treball del Ripollès el 1997. En aquest marc, cal entendre el mecenatge que algunes empreses importants de Ripoll van dur a terme a diferents sales de l’Arxiu Museu de Sant Pere de Ripoll, creat per Tomàs Raguer i en el qual Soler&Palau no ha deixat mai d’estar present. El 1968, l’empresa Soler&Palau va patrocinar la instal·lació d’una nova sala a l’Arxiu Museu de Ripoll, aleshores dirigit per Eudald Graells. Anteriorment, durant els primers anys
seixanta, Eudald Graells havia ampliat els espais museístics ripollesos creats per Tomàs Raguer amb la qual cosa el nombre de sales s’havia anat incrementant. L’agost de 1959, s’inauguraren dues sales dedicades a la indústria del ferro que comptaven amb 160 exemplars d’eines agrícoles i una reproducció del mall d’una farga catalana. El setembre de 1964, Lluís Salvans Corbera, de l’empresa S.A. de Peinaje e Hilaturas de Lana, va patrocinar la sala del tèxtil. En aquest marc, Soler&Palau va costejar –com havien fet altres industrials ripollesos importants: els Casals i els Casanova– una sala a l’Arxiu Museu. Ja hem explicat l’estreta relació que Eduard Soler havia tingut amb aquesta institució ripollesa entre els anys 1937 i 1942. La sala que Soler&Palau va patrocinar fou dedicada a Francesc Palau Sayós, que, com diu la guia Arxiu Museu parroquial de Ripoll (1986), “va ser un important impulsor de la metal·lúrgia a la vila”. Aquesta definició de Francesc Palau Sayós, mort el 1967, molt possiblement calia completar-la dient que també fou un gran periodista i escriptor. La sala hostatjava la recopilació de records històrics del reial monestir de Santa Maria de Ripoll i estava situada en la torre més ben conservada de la muralla de la vila, del segle xiv, al costat mateix de la reconstrucció del mall de la farga.
Part del grup de socis visitants. Foto del soci i col·laborador Francesc Leiva.
Visita al Centre d’interpretació del Monestir de Ripoll Recentment obert aquest Centre, dintre dels actes celebrats a Ripoll amb motiu de l’Any de la Cultura Catalana, s’ha fet una visita guiada dels socis d’AFAT el passat dia 27 de setembre. Aquest centre, ubicat en l’antiga Capella de la Congregació, inserida en la que fou església parroquial de Sant Pere, s’ha restaurat totalment i és annexa a la Basílica de Santa Maria del Monestir de Ripoll. La seva funció és la de completar el Monestir amb una exposició documentada de l’evolució del monument, des de la seva iniciació fins arribar als nostres dies fent un esment històric de les visissituds, terratrèmols, devastacions, incendis i altres peripècies sofrides al llarg de més de mil anys de la seva vida. El guia que va saber compendiar la visita, que en l’àmbit particular demana més de dues hores de lectura, vídeos i quadres monogràfics del tots els fets, en una mica més d’una hora, deixant a tots els visitants amb el desig de tornar-hi com a gaudi privat. La visita fou celebrada per tots els socis que van voler conèixer aquesta valuosa aportació al coneixement d’una joia com és el Monestir de Ripoll.
servei d’assessorament servei de reconeixement d’aprenantatges
Imprès sobre Paper Ecològic Brillant de 170 Grs. / 10 - 2013 Impremta-Offset BONET, SL / Tel. 972 70 00 70 / Ripoll / Dip. Legal GI-1394-2002