Número 42
Ripoll, juliol de 2013
LA FORMACIÓ MECATRÒNICA A LA FUNDACIÓ EDUARD SOLER La Fundació Eduard Soler ofereix el CFGS de Mecatrònica Industrial, un programa de formació de tres anys adaptat a les noves necessitats de les empreses industrials. Els alumnes poden aprofitar tot el potencial que la FES posa al seu abast i, a més dels coneixements tècnics habituals de mecatrònica, reben formació tècnica complementària, coneixements de gestió empresarial formació en competències personals. Això vol dir que l’alumne adquireix bons coneixements en automatismes i desenvolupament de procesos (pneumàtica, hidràulica, robòtica, PLC’s...); en fabricació i taller mecànic (soldadura, manteniment, CNC, CAM...), en disseny de projectes i desenvolupament de producte (CAD, CAE, metrologia, qualitat, enginyeria inversa,...), tot perfectament adaptat a les necessitats de qualsevol empresa industrial. Addicionalment, no hi manca la formació en màrqueting, finances, tècniques de negociació, logística i operacions o propietat intel·lectual, a més de treball en equip, cultura d’internacionalització, comunicació o valors. S’incideix també en donar un bon nivell d’anglès i els alumnes realitzen tres mesos de pràctiques a l’estranger. Els estudiants, que treballen en grup reduït d’unes 15 persones, obtenen la titulació oficial com a tècnic superior i una altra específica de la FES amb els continguts addicionals. Es preveu que l’adequació dels continguts a les necessitats reals de les empreses i l’alt nivell de capacitació assolit oferiran als alumnes unes excel·lents possibilitats d’inserció en multinacionals catalanes de l’àmbit industrial.
EMPRESES INDUSTRIALS A LA CERCA D’APRENENTS Les empreses del sector metall-mecànic no troben personal adequat i busquen persones que vulguin estudiar i treballar per a incorporar-les a les seves plantilles. Per aquest motiu una vintena d’empreses estan col·laborant amb la FES perquè els alumnes que es matriculin ara, s’incorporin com a aprenents. Aquests alumnes combinaran els seus estudis a la FES amb activitat formativa retribuïda a l’empresa. El 3 de juny es va realitzar a les instal·lacions de la Fundació Eduard Soler la reunió de coordinació amb les empreses que ja s’han compromès amb els alumnes que es matriculin. Aquests alumnes són els de FP Dual, Cicle Formatiu de Grau Superior de Programació de la Producció en Fabricació Mecànica i el de Disseny en Fabricació Mecànica.
Representants d’empreses interessades en aprenents amb Formació Dual.
El nostre personal
Miriam Pérez i Sevilla Enginyera Tècnica de Telecomunicacions Professora
Als 23 anys em vaig cansar del ritme de vida de Barcelona i vaig fer un canvi una mica radical venint a viure al Ripollès. Tot just m’acabava de treure el títol universitari, i la veritat és que trobar una feina relacionada amb les telecomunicacions a la comarca era difícil. Un amic em va parlar de la Fundació Eduard Soler, i em va semblar un projecte que em podia aportar nous coneixements i experiència, així que vaig intentar vincular-m’hi demanant feina. Fa quasi bé 10 anys que treballo a la Fundació, fent de professora, tot i que també vaig treballar a temps parcial a Serveis Tecnològics durant 1 any i mig. La feina de professora és, en general, molt més satisfactòria del que mai m’havia imaginat, tot i que de vegades també pot resultar frustrant. Vist des de fora, pot semblar que només es tracta de tenir els coneixements i saber-los transmetre i, de fet, és evident que per poder ensenyar primer cal saber, i també és cert que comunicar-se bé és un factor clau. Però no és només això. Crec que aquesta visió, que col·loca el professor en el centre de l’aprenentatge i l’alumne com un agent passiu que tan sols escolta i mira de memoritzar, està absolutament desfasada. L’aprenentatge no passa perquè tu com a professor vulguis ensenyar, sinó més aviat perquè l’alumne vol aprendre. Això implica, entre d’altres coses, ser capaç de motivar l’alumne, de fer-li entendre que ha d’adoptar un rol actiu i responsable respecte del seu propi aprenentatge. Crec que aquest és el veritable repte al qual ens enfrontem cada dia els que ens estimem aquesta feina. I quan passa el temps i et trobes amb un antic alumne que t’explica que ha evolucionat, que va continuar estudiant i que ara té una bona feina, penses que tu vas tenir la sort d’acompanyar-lo en una part del seu camí, i això et fa sentir que veritablement aquesta feina té sentit i et sents agraïda de formar-ne part.
2
L’expertesa dels nostres clients
Construcció d’una casa ecològica d’alta eficiència energètica.
Projecte arquitectònic i execució d’un espai amb una estructura porticada.
disseny, extremadament eficients i amb costos molt continguts. S’aprofiten les metodologies de treball previsores i l’estandardització de solucions tècniques, molt presents en l’estructura de l’empresa per tal de garantir la màxima efectivitat del procés constructiu. Creixans és una empresa familiar, de sisena generació, ubicada al petit municipi d’Espinelves. Ja des dels seus inicis, el denominador comú de tots els treballs de Creixans ha estat la fusta, com a element principal. Aquest noble material ha estat present en tots el projectes i producte de formes diferents depenent de les necessitats canviants al llarg del temps. Actualment Creixans està present al mercat de diverses maneres: Fusteria Creixans ofereix solucions globals de fusteria per la llar amb un alt nivell d’atenció al client, un disseny exclusiu i gran possibilitat de personalització. Desenvolupa també projectes tècnics o productes provinents d’altres empreses, sempre amb una notable presència de fusta. Janna és una marca de Creixans que dóna nom a un llitet per a nadons que l’empresa té patentat. S’ha desenvolupat una solució estèticament atractiva que per sobre de tot contrubueixi a estimular les percepcions sensorials del nadó i aporti connotacions positives en el seu desenvolupament durant els primers mesos de vida. Kses és la darrera forma que Creixans es presenta al mercat, en el treball amb la fusta. Com el seu nom deixa entreveure es basa en culminar tot el procés constructiu d’una llar en el que es fa un ús extraordinari de la fusta, aprofitant-ne les seves característiques plàstiques per obtenir cases sense limitacions en
En diferents etapes dels nostres treballs Creixans s’ha recolzat en els serveis tecnològics de la FES, aprofitant-ne la seva agilitat de treball i qualitat tècnica per poder resoldre de la millor manera les situacions i els projectes més exigents. Creixans c, Sant Hilari 27 17405 Espinelves (Girona) Tel. 938 848 038 info@creixans.com www.creixans.com www.janna.es www.kses.cat
Casa ecològica de disseny contemporani i alta eficiència energètica
Prototipatge per marca de renom
Notícies
Pràctica d’alumnes d’enginyeria de la UVic El divendres 22 de febrer un grup de quinze alumnes del Grau en Enginyeria Mecatrònica de la Uvic va realitzar una pràctica de materials als tallers de la nostra escola. Es tractava d’un assaig de tracció, en el qual els alumnes van poder veure, assajar i comparar la resistència dels diversos materials a l’esforç.També van visitar les nostres instal·lacions. Aquesta pràctica forma part del conveni entre la Fundació i la Uvic en l’àmbit de la mecatrònica.
Visita IES La Ferreria El 7 de març ens van tornar a visitar els professors i alumnes del CFGS de Pròtesi Dental de l’IES La Ferreria de Montcada i Reixac. La visita forma part de la pràctica conjunta entre els alumnes de l’IES de Montcada i els de 1r curs de Mecatrònica Industrial de la FES. Van visitar les instal·lacions de l’Escola i del Centre Tecnològic i van conèixer els processos. La visita els permeté endur-se’n les pròtesis que s’havien produït per a aquesta ocasió, amb la pràctica d’enginyeria inversa i de CAD/CAM dels alumnes de la FES.
Expo Ramon Casanova Entre el 27 de gener i el 30 d’abril s’ha pogut visitar al Museu Etnogràfic de Ripoll l’exposició temporal “Ramon Casanova i Danés, ‘el boig de l’hispano’1892/1968” que pretén donar a conèixer aquest important emprenedor, innovador i inventor ripollès. La Fundació Eduard Soler hi ha col·laborat com a membre de la comissió executiva, i els nostres alumnes han preparat una reproducció en 3D de l’estatoreactor desenvolupat per Ramon Casanova.
Premis Gerbert 2012 Aquests premis creats per l’Ajuntament de Ripoll i la Fundació, entre altres institucions, per a treballs de recerca d’estudiants de batxillerat en la seva 14ª edició, varen ser atorgats el passat 16 d’abril al Teatre Comtal de Ripoll. El premi Quadríviun-Ciències va ser concedit al treball «Diners bruts: Qualitat microbiològica del paper Moneda» de Laura Sayol Torres, de l’Institut IES de la Garrotxa, Olot. Aquest premi fou dotat i lliurat per la Fundació Eduard Soler en la persona del Sr. Jordi Brull.
3
Notícies
Un alumne de la FES obté una beca Festo Joan Linzbach, alumne del CFGS de Mecatrònica Industrial de la FES, ha obtingut una de les dues beques Festo, obertes a estudiants de tota Espanya. Un programa de formació i pràctiques que li permetrà estudiar a Stuttgart (Alemanya) durant tres anys i mig en la modalitat dual, és a dir, combinant els estudis amb feina a l’empresa. Els candidats havien de ser estudiants dels CFGS de les famílies de Fabricació Mecànica, Instal·lació i Manteniment o Electricitat i Electrònica, amb bon nivell d’alemany i, a poder ser, també d’anglès.
Quart intercanvi d’alumnes amb Alemanya Del 3 i el 16 de juny han estat amb nosaltres tres nois i una noia, alumnes de la Berufsbildende Schule de Verden. Aquests estudiants alemanys han realitzat diferents activitats, com participar en projectes d’alguns alumnes o assistir a les classes en anglès. També han visitat diverses empreses de la comarca i han fet turisme pel nostre territori i comarques de Barcelona. Aquest és el quart intercanvi, una experiència consolidada que es repetirà. Després de l’estiu seran els nostres alumnes que aniran a Alemanya.
Programa “Joves per l’ocupació” La Fundació Eduard Soler col·labora en la formació d’àmbit electromecànic d’un grup de participants del programa “Joves per l’ocupació”, que es va iniciar el dimarts 5 de març. Aquest és un projecte ideat pel SOC, del que el Consorci Ripollès Desenvolupament és entitat beneficiària i responsable de la seva coordinació al Ripollès. Està destinada a joves que es troben fora del circuit educatiu i laboral, d’entre 16 i 25 anys, i que estiguin donats d’alta com a demandant d’ocupació a l’Oficina de Treball.
Reportatge sobre la formació de la FES a la Xarxa de TV Racentment s’ha emès a les diferents emissores de la xarxa de TV locals de Catalunya un reportatge sobre la nostra escola, “Ripoll, referent en la formació professional dual”,produït per TV Ripollès. La FES ofereix una formació enfocada a cobrir les necessitats del teixit industrial, preparant tècnics superiors mecatrònics i, també, amb Formació Professional Dual en Fabricació Mecànica. La condició de Fundació Privada ha permès marcar en els programes una estratègia encaminada a potenciar la figura de l’aprenent del segle XXI”.
4
Serveis de la Fundació
Web dels Serveis Tecnològics
Web de la Formació
NOVA PÀGINA WEB DE LA FES I XARXES SOCIALS La FES ha renovat recentment la seva pàgina Web i ha obert diversos canals 2.0. a les xarxes socials.
lacions de l’Escola, la llar d’estudiants i la preparació de les proves d’accés a Grau Superior.
com ofertes de feina o notícies relacionades amb el nostre sector.
L’objectiu principal d’aquesta aposta és millorar la comunicació amb els nostres usuaris, no només per fer-los arribar la informació que creiem que els pot ser d’utilitat, sinó sobretot per poder rebre els seus comentaris i aportacions.
La tercera secció està centrada en l’emprenedoria, amb informació sobre Vila Icària, l’edifici per a emprenedors amb oficines, zones comunes i vivendes de protecció oficial, i sobre els vivers de tallers per a empreses que vulguin un recolzament en l’inici de la seva activitat i la societat de capital llavor I3 per a la captació d’activitat econòmica al Ripollès.
De manera complementària, a Facebook es detallen les notícies d’interès que tenen a veure amb l’activitat diària de la Fundació Eduard Soler, visites, seminaris, jornades, nous vídeos, noves fotos, borsa de treball, etc.
Pel que fa a la pàgina Web, s’ha procurat fer-la més accessible i entenedora, de manera que tothom pugui trobar fàcilment la informació que estigui cercant. Es pretén que funcioni com un portal i que l’usuari pugui accedir ràpidament als diferents àmbits d’actuació de la FES que siguin del seu interès (formació, innovació, emprenedoria, fabricació avançada), sense haver de passar necessàriament pels altres. Però que al mateix temps no es perdi de vista que la FES disposa d’una oferta global i totalment complementària. La nova web està distribuïda en quatre seccions principals. La primera secció és la institucional. Inclou informació sobre els orígens i els objectius fundacionals, una entrevista a Eduard Soler, informació sobre l’Associació AFAT i les indicacions per arribar a la FES. La segona és la dedicada a la formació. Hi podem trobar explicacions dels diversos CFGS que impartim, del programa 3x2 o de la FP Dual. També sobre el catàleg de cursos de formació per a l’ocupació disponibles, la formació privada a mida per a les empreses, la formació on-line, els intercanvis internacionals i les pràctiques a l’estranger, les instal·
La quarta i darrera secció és la que s’ocupa dels serveis tecnològics. Presenta una relació detallada dels serveis disponibles per a recolzar les empreses en innovació i industrialització, de les capacitats productives per a la fabricació de sèrie curta o prototip amb tècniques diverses, exemples de projectes ja realitzats, els sectors i alguns clients amb els que s’està treballant, així com els àmbits d’especialització de la FES. Aquestes quatre seccions s’emmarquen sota una zona comuna que els serveix de nexe i en la qual es pot trobar informació general sobre l’equipament, les darreres notícies referides a la FES, els nostres vídeos, documentació d’interès, les ofertes de feina de la borsa de treball i les dades de contacte.
Als canals de Youtube i Vimeo s’hi poden trobar més de 30 vídeos, que anem ampliant regularment, sobre les pràctiques que realitzen els nostres alumnes de CFGS, entrevistes realitzades al nostre personal o altres vídeos relacionats amb la FES.
Web d’empreneduria
Per altra banda, la nova Web està orientada a aconseguir una fàcil connexió amb la resta de canals 2.0 que hem posat a disposició dels nostres usuaris: Twitter, Facebook, Youtube i Vimeo. Al Twitter de la FES s’envia diàriament informació que considerem que pot ser d’interès pels nostres alumnes o exalumnes, i per a les empreses o per als emprenedors,
Web institucional
5
Els emprenedors del FES
Un projecte integrat dels alumnes de la FES
L’equip en acció
Un equip d’alumnes emprenedors
Alumnes i tutors del projecte
Projectes integrats dels alumnes de la FES
El projecte d’un sistema d’eficiència energètica
Una part esencial de la formació dels alumnes de Mecatrònica Industrial de la FES és el desenvolupament, durant el segon i el tercer curs, d’un projecte final en el que aprenguin a integrar els diferents coneixements que han anat adquirint.
Entre les preocupacions actuals dels consumidors trobem l’estalvi d’energia i l’impacte que té la generació d’energia sobre el medi ambient. L’ús de l’energia habitual que es fa cada dia en un habitatge pot comportar, si es canvien les actituds, es racionalitza el consum i es treu el màxim profit de l’energia utilitzada, un estalvi considerable.
Amb el guiatge dels seus tutors i el recolzament de tots els professionals que integren la plantilla de la Fundació Eduard Soler, ja sigui en l’àrea de formació, en la de serveis tecnològics, d’emprenedoria o de fabricació avançada, els alumnes han de desenvolupar un projecte d’un nou producte o servei. L’enfocament és professional i empresarial, i el projecte ha de tenir, des dels seus orígens, la vocació de fer-se un lloc en el mercat. Els alumnes han de gestionar un pressupost per la compra de material que la FES posa a la seva disposició, i una bossa d’hores perquè els professionals de les diferents àrees els assessorin: màrqueting, finances, prototipatge, mecànica, electrònica, mecanització, fosa... Si un cop acabat el projecte, els alumnes consideren que el seu producte o servei té possibilitats com a model de negoci, comptaran amb el recolzament dels diversos instruments de recolzament a l’emprenedoria que la Fundació Eduard Soler posa al seu abast, com els vivers d’empresa. I si no és així, aquesta experiència els serà de gran utilitat quan, un cop incorporats a l’empresa, hagin de gestionar un projecte, que comptarà amb un pressupost que hauran d’administrar, i uns recursos humans limitats, de dins o de fora de l’empresa.
6
L’objectiu d’aquest projecte integrat és, precisament, aprofitar al màxim la calor produïda pels radiadors de calefacció de les llars, per optimitzar-ne i racionalitzar-ne el consum. El producte que s’està desenvolupant consisteix en uns ventiladors que s’instal·len sota els radiadors dels sistemes de calefacció de les llars. Aquests ventiladors ajuden a escampar l’escalfor que genera el radiador. D’aquesta manera s’aconsegueix que la temperatura de l’habitació sigui més homogènia i s’evita que hi hagi una font d’escalfor situada en un punt concret on la temperatura és més alta que a la resta.
client el pugui instal·lar sense requerir coneixements específics, mitjançant una pàgina web. També es podrà vendre en botigues de bricolatge, grans superfícies, instal·ladors de calefacció, etc. Cal tenir present la creixent consciència social per la cura del medi ambient. Això implica una bona oportunitat per al projecte, ja que clarament el perfil típic del consumidor interessat en el producte correspon a una persona compromesa amb el medi ambient. A aquest factor cal afegir l’estalvi econòmic que representa, en una època de crisi com l’actual. Per analitzar la viabilitat del projecte s’ha realitzat una anàlisi prèvia de la competència i dels productes substitutius. A més, per poder fer un perfil del client tipus, s’ha dut a terme una enquesta a 30 persones. Actualment està en la fase de desenvolupament del prototip.
Això ajuda a l’estalvi energètic, ja que l’habitació s’escalfa més ràpidament i no cal tenir engegada la calefacció tot el dia per conservar l’escalfor. Es podria pensar que els ventiladors comporten un consum important, però en realitat la despesa elèctrica és d’un 0’15 a un 0’3% del cost del combustible. D’altra banda, cal destacar que els ventiladors queden amagats per la part inferior dels radiadors, de manera que no tenen un impacte estètic negatiu.
Elements de l’equip d’eficiència.
El cost del producte es pot amortitzar ràpidament. En els últims dos anys la llum s’ha encarit un 21%, i es pot pensar que ens els propers 5-10 anys seguirà més o menys en la mateixa línia creixent. Els clients podran adquirir aquest producte, pensat perquè el propi
Disseny d’un aparell ventilador
Els exalumnes
L’Opinió dels experts
Alfred Cairó Enginyer Tècnic Industrial Consultor i auditor de sistemes de gestió
Òscar Manzaneda i Torrente
L’Òscar Manzaneda va estudiar el CFGS de Desenvolupament de Projectes Mecànics a la Fundació Eduard Soler. És el representant dels exalumnes a l’AFAT, l’Associació d’Amics de la Fundació Eduard Soler i d’Antics Alumnes de l’Escola del Treball del Ripollès. Com és que vas decidir estudiar a l’Escola del Treball del Ripollès? Jo treballava com a aprenent a S&P. Vaig saber que hi hi havia aquesta possiblitat i no ho vaig dubtar. Era l’any 1999. Mentre ho combinava amb la feina, dos anys després, vaig acabar els estudis de DPM. Quina ha estat la teva trajectòria professional? A Soler & Palau hi vaig treballar durant més de 10 anys. Posteriorment vaig anar a treballar a Estiluz, de Sant Joan de les Abadesses, dos anys com a delineant. I des d’aleshores sóc el tècnic de laboratori i qualitat de l’empresa F.F. BOFILL, de Sant Vicenç de Torelló; Faig control de qualitat, tasques de laboratori, etc.. Quines són les teves aficions? Sóc músic aficionat. El meu instrument, la guitarra. Vols afegir alguna cosa? Vull aprofitar per agrair a totes les persones/entitats/empreses que han intervingut en la meva etapa de formació tant teòrica com pràctica, i a la Fundació Eduard Soler en especial per donar-me l’oportunitat de formar-me aquí. També voldria aprofitar per animar els ex alumnes a mantenir el contacte amb la FES. I una bona manera és fer-se soci de l’AFAT, per anar rebent informació de les activitats que es realitzen, tan formatives, com culturals i àdhuc lúdiques.
Són certificables els nous reptes? Avui les empreses, es troben immerses en un mar de nous reptes. D’alguna forma el paradigma clàssic de “més recursos, més beneficis” ha canviat radicalment. Actualment es tracta de què els recursos de què es disposa es gestionin de la forma més eficient possible. Cal també tenir clar quina és l’orientació que es dóna a la gestió per tal de poder afrontar les noves situacions. Cal definir quins són els focus d’interès cap als que es dedica l’empresa, els anomenats “stakeholders”,“parts interessades”. Les parts interessades en una empresa les podríem resumir en cinc grans grups: Per una banda tenim el client que rep el producte o servei que ofereix l’empresa, interessat que sigui bo i se’n pugui disposar amb regularitat En segon lloc hi hauria els “treballador/es de l’empresa”, interessats no només que l’empresa pugui remunerar-los adequadament, sinó també en poder tenir una realització personal en la feina que fan. La tercera part interessada seria la “propietat”, persones físiques o accionistes, els quals òbviament pretenen obtenir un benefici de la inversió realitzada. Els “proveïdors” són també part interessada, ja que amb una continuïtat de l’activitat els poden aportar beneficis. La cinquena part és “l’entorn” de l’empresa, el social i l’ambiental. El social que repercuteix en la vida social propera al lloc on es troba ubicada. I l’ambiental, en relació a què els recursos que necessita per a desenvolupar l’activitat, sigui energia, matèries, aigua, i allò que en resulta, residus, etc., provenen i tornen al medi ambient. Així doncs, s’ha de tenir clar que
totes aquestes parts han de veure’s recompensades si volem que l’activitat pugui tenir continuïtat i creixement. Les empreses disposen de sistemes de gestió múltiples que permeten actuar comercialment, financerament, els recursos humans, etc. Igualment cal però que totes aquestes gestions es coordinin en un sistema global coherent. I aquí és on els estàndards poden ajudar, ja que hi ha múltiples normes que proposen requisits mínims per a fer que els sistemes de gestió s’enfoquin cap a alguna de les parts interessades que comentàvem. Així, per donar satisfacció als clients, la norma bàsica és ISO-9001, la qual s’encara envers als processos que donen valor afegit al client. Per ser respectuosos amb el medi ambient, hi ha la ISO-14001. Per respectar la seguretat i la salut hi ha norma OHSAS-18001. Per a complir amb l’honestedat de la gestió n’hi han diverses: SA-8000, SG-21 o ISO-26000. I, també hi ha els «models d’excel·lència» que permeten aplicar simultàniament valor a totes les parts interessades, com la coneguda EFQM a Europa. Entitats externes poden valorar mitjançant auditories que el nostre sistema de gestió és coherent i compleix amb les normes que hàgem volgut prendre de referència. Els certificats que ens emetin aquestes entitats com a acreditació de compliment pot demostrar que l’empresa té la voluntat de fer les coses bé i que a més hi aplica les eines per a poder fer-ho. Cal doncs aplicar les certificacions i disposar-nos a utilitzar-les per a superar la nova conjuntura del segle XXI.
7
«ASSOCIACIÓ D’AMICS DE LA FUNDACIÓ EDUARD SOLER I ANTICS ALUMNES DE L’ESCOLA DEL TREBALL DEL RIPOLLÈS»
El grup de socis assistents. La Planta Puigmal, obres iniciades el 1963
El pas subterrani a l’altra banda
L’estat de la Planta el 1968
L’edifici principal, la Foneria i la Planxisteria, acabades el 1974
EDUARD SOLER I FONT Apunts de la seva biografia La progressiva configuració de la Planta Puigmal La Planta Puigmal de Soler&Palau a Ripoll es va anar configurant a partir de la compra dels terrenys de la carretera de Puigcerdà, l’any 1961. El 1962 s’inicià la construcció de la foneria, que va començar a funcionar el 1964. Entre 1963 i 1967 s’edificà la segona nau, on van anarse traslladant diferents seccions de l’antiga seu situada al carrer de les Vinyes. El mateix 1970 s’inaugurà el segon edifici a la Planta Puigmal, que va contenir quasi totes les dependències tècniques, administratives, comercials i industrials de l’empresa. Aquell any també es va iniciar la construcció
de l’edifici d’oficines. Estem davant una mostra fefaent de la prudència inversora dels dos socis, que es servien bàsicament de l’autofinançament. Posteriorment, el 1972, a l’altre costat de la carretera es va construir la planxisteria, que més tard va ser la seu de la divisió aerotècnica en la qual s’ubicaren els laboratoris i un centre d’investigació. El 1974, un cop acabades les naus i la monumental escala de l’edifici d’oficines, es va cloure el trasllat de totes les seccions de Soler&Palau i l’edifici del centre de Ripoll va servir per encabir exclusivament una nova societat del grup, Matrix, SA.
Caminada de Primavera Aquesta trobada, molt esperada per la majoria d’associats, es va celebrar el passat 1 de juny. La primera part fou una visita guiada al Castell de Mataplana, on el Dr. Eudald Maideu hi va afegir l’obsequi d’una visita a la reconstruïda ermita de Sant Joan de Mata, amb una documentada explicació històrica del conjunt i la projecció d’un vídeo inèdit fins llavors. La segona part fou una camina des del Santuari de Montgrony fins al Forat de Sant Ou, que comptà amb la paticipació de la majoria dels setanta assistents a la jornada, dirigits pel president d’AFAT i membres de la junta. La resta de socis, poc amants de caminar per muntanaya, ompliren el temps pujant al Santuari de la Mare de Déu, visitant el Centre d’Interpretació «Montgrony punt Zero» del programa Terra de Comtes i Abads i consumint refrescos. Aplegats tots a la placeta del Santuari, caminadors i socis «relaxats», es féu la fotografia del grup que encapçala aquesta crònica i es va escoltar una referència històrica impartida pel soci Florenci Crivillé sobre el Forat i la llegenda que l’envoltra. Finalment s’accedí al menjador de la hosteleria on es van recuperar forces amb un suculent dinar per acabar celebrant abastament, amb cava, l’ocasió de la reunió.
servei d’assessorament
Imprès sobre Paper Ecològic Brillant de 170 Grs. / 07-2013 Impremta-Offset BONET, SL / Tel. 972 70 00 70 / Ripoll / Dip. Legal GI-1394-2002