Número 37
Ripoll, abril de 2012
CELEBRACIÓ DEL DIA DE LA FUNDACIÓ El dilluns 9 de gener la Fundació Eduard Soler va celebrar el Dia de la Fundació commemorant el dotzè aniversari del traspàs del seu fundador, el Sr. Eduard Soler. L’acte consistí en una reunió a la sala d’actes dels patrons, del personal docent, tècnic i alumnes on el president de la Fundació, Sr. Ramon Vilardell, va glosar la figura del Fundador fent especial esment del seu llegat i objectius que la Fundació com hereva va duent a terme. El Sr. Jordi Munell, Alcalde de Ripoll i patró de la Fundació va expresar l’agraïment de Ripoll per l’herència del Sr. Soler i va recordar la seva voluntat de contribuir a la formació de la joventut, extrem sempre present als motius fundacionals, i el recolzament tècnic a les iniciatives empresarials L’acte va finalitzar amb una ofrena floral per part dels membres del patronat i una dels delegats de cada curs i la seva directora, al monument escultòric en honor del Sr. Soler, situat davant de la porta del centre formatiu. Ambdues activitats es grafien en sengles fotografies al costat de l’escultura.
IV JORNADA DE MECATRÒNICA A RIPOLL I VIC El dia 15 de febrer, la Fundació Eduard Soler juntament amb la Universitat de Vic van organitzar una Jornada de Mecatrònica. Va desenvolupar-se en dues sessions: una matinal a la FES, a Ripoll, i l’altra de tarda a la Uvic. Van impartir magisteri insignes catedràtics, professors i enginyers de la UVic, UB i UPC Terrassa i Casteldefels, i d’una empresa especialista en acers. La jornada pretenia donar a conèixer diversos camps d’aplicació de la mecatrònica mitjançant ponències, demostracions i tallers. Estava adreçada a estudiants, professors i empreses interessades en aquesta àrea i s’emmarcava dins del cicle d’activitats per promoure la mecatrònica en àmbits empresarials i docents d’enginyeries, batxillerats i cicles formatius.
El nostre personal
Gil Domingo Jordà Tècnic dels Serveis Tecnològics de la FES
L’expertesa dels nostres clients
Maqueta ferroviaria. Procés de fabricació
Vaig començar a treballar com aprenent, fa gairebé quaranta anys, amb només catorze, a SEPDI. Aquesta empresa es va convertir posteriorment en TMI quan el Sr. Eduard Soler se’n va fer càrrec.
desenvolupament progressiu de diamants metàl·lics, per al treball en sec i per a aigua. És entre 2.009 i 2.012 que es completa tota una gamma cobrint una àmplia varietat de sòls.
Mentre hi treballava vaig obtenir la titulació d’oficialia, el que ara seria equivalent a una titulació de Formació Professional. Així vaig iniciar-me en el món de la mecànica i les matrius, un àmbit que m’apassiona.
Paral·lelament i gràcies a l’experiència en el poliment es desenvolupen les eines necessàries per al poliment de formigons en sec.
Un dels primers projectes va ser una matriu per a una pala de ventilador, precisament per S&P, quan encara es feien manualment. M’agrada molt la matriceria, món en el que he treballat molts anys, però he anat ampliat els meus coneixements i ara treballo en fresadores, torns, llimadores, soldadura, etc. També he après a muntar màquines diverses. Fa poc més d’un any em vaig incorporar, amb la resta de companys de TMI, a formar part de l’equip de Serveis Tecnològics de la FES, i es va iniciar una nova etapa molt interessant. Després de tots aquests anys d’experiència, mirant de fer la meva feina el millor possible amb cada nova matriu o nova aplicació, ara puc aportar aquest coneixement als projectes que es desenvolupen als Serveis Tecnològics de la FES, en col·laboració amb els enginyers de l’oficina tècnica i la resta de tècnics de l’equip. Aquesta nova etapa, recolzant els Serveis Tecnològics, és apassionant, doncs cada nou projecte és diferent dels anteriors, molt variat, i tant es pot fer una nova màquina com un utillatge, com fer el muntatge de l’estació de seguiment d’un satèl·lit. La matriceria era més rutinària. Fora de la feina les meves aficions són la caça i la pesca, i anar a buscar bolets i trobar-ne!
2
VIUDEZ PUERTA, S.L. és líder nacional en la fabricació de productes per al poliment de sòls de marbre, terratzo i formigó. L’activitat s’inicia el 1962, de la millora de maquinària, abrasius i líquids per a la realització dels treballs de poliment. L’empresa estableix el seu propi sistema de treball, que amb el temps serà l’estàndard en el sector. El 1974 l’empresa es dedica exclusivament a la fabricació i comercialització. Des de llavors no ha deixat de créixer en millora contínua, per maximitzar: • Acabats òptims i d’alta durada. • Alt rendiment i facilitat en la preparació. L’any 2.003 patenta un sistema de suspensió i l’any 2.004 un sistema de fixació sense eina. Les noves patents, juntament amb la política de fiabilitat en la maquinària, permeten l’entrada de les màquines de polit satèl·lit per a sòls.
Per reduir el nombre de passos d’abrasius necessaris es desenvolupen, des de 2.011, nous plats de resina diamant, que són compatibles per a treball amb aigua, millorant les seves prestacions. Donada les millores del nou sistema, Viudez Porta, S.L. amplia la gamma amb una nova polidora de satèl·lit S-425 alimentada amb corrent monofàsica. Per desenvolupar les peces de major complexitat i compromís col·labora amb la Fundació Eduard Soler, per així poder escometre amb el compromís de qualitat i fiabilitat marca de la casa. VIUDEZ PUERTA, S.L. Noruega, 5 08520 Els Franqueses del Vallés Tel. 93 846 64 34 viudezpuerta@viudezpuerta.com www.viudezpuerta.com
Gràcies a la incorporació de màquines s’inicia una nova família de desenvolupament que incorpora múltiples avantatges en el sector. Com a major novetat es converteix en màquina de referència per preparar els formigons per a pintura o resines, essent una preparació prescrita pels principals fabricants de resines i pintures. Donada la varietat de formigons, des de rugosos fins a de molt alta resistència, el 2.006 s’inicia el
Polidora S-425
Notícies
Conferència de la UNED El dia 1 de març la Extensió Comarcal de la Universitat Nacional d’Ensenyament a Distància UNED al Ripollès, va organitzar una conferència a la sala d’actes de l’Escola del Treball a la Fundació FES. El tema «El soroll com a vector contaminant» va anar a càrrec del Dr.Josep Arnau, catedràtic de la Politècnica, UdG, i director de la UNED a Girona. La conferència va resultar ser una veritable lliçó magistral sobre acústica i el soroll present en tota activitat humana.
Inici de cursos de formació privada Responent a les demandes d’empreses s’han iniciat a la FES diversos cursos de formació privada. Es tracta d’un curs d’interpretació de plànols de 20 hores, un curs de soldadura MIG-MAG de 40 hores i un curs de programació de màquines CNC 2 eixos de 30 hores. El curs de soldadura tindrà continuïtat amb un de 20 hores de TIG, i el de programació CNC es completarà amb un curs d’extensió de programació CNC en 3 eixos.
Curs d’interpretació de dibuixos
Donació de Sang Durant el dia 16 de febrer s’ha desenvolupat a les instal·lacions de l’Escola una nova jornada de donació de sang, amb una bona assistència de donants. Amb aquest gest solidari i altruista, els nombrosos participants hauran permès augmentar una mica els nivells de sang emmagatzemada al banc de sang i de teixits. Aquesta sang és necessària per fer transplantaments de sang, per atendre accidents de trànsit o laborals, pels malalts de càncer i per al tractament de transtorns.
Visita representació àrees de joventut del Ripollès El 21 de febrer ens va visitar una representació de les àrees de joventut de diversos ajuntaments de la comarca del Ripollès. El grup estava format per Marc Grifell, Anna Viñas i Eudald Hueso. Després d’una visita guiada per les instal·lacions es van interessar pels nous estudis de mecatrònica i els CFGS de Fabricació Mecànica de la FES, amb l’objectiu de poder assessorar els joves de la comarca sobre aquesta formació innovadora.
3
Notícies
Visita del Director General de Joventut a Vila Icària El dijous 12 de gener, el Director General de Joventut, Sr. Antoni Reig Casassas, va visitar les instal.lacions de Vila Icària. Va ser acompanyat per l’alcalde de Sant Joan de les Abadesses, Ramon Roqué, la directora de Formació de la FES, Sra. Anna Mates i el director d’Innovació, Sr. Jaume Cabaní. El director general va conèixer el projecte de Vila Icària lloant la iniciativa i el compromís de la Fundació Eduard Soler i l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses amb el jovent emprenedor.
Visita del Lycée Charles Renouvier de Prada de Conflent El 17 de gener ens van visitar representants del Lycée Charles Renouvier de Prada de Conflent, vila agermanada amb Ripoll, acompanyats per l’alcalde de Ripoll i vicepresident de la Fundació, Sr. Jordi Munell. Van visitar-nos per conèixer l’oferta del cicle superior en Mecatrònica que s’imparteix a la FES i la seva continuïtat en el grau de mecatrònica a la Universitat de Vic. Van veure la possibilitat de continuar els estudis de Batxillerat professional que s’imparteix al Lycée de Prada amb assignatures tècniques de la Mecatrònica.
Visita de tècnics de l’Ajuntament de Torelló El divendres 20 de gener van visitar les instal·lacions de l’Escola un grup de tècnics de l’Ajuntament de Torelló. La visita s’emmarcava en l’àmbit de la bona relació existent entre el Punt 16, un servei de l’ajuntament de la població ososonenca que assessora els joves en àmbits diversos, i la Fundació Eduard Soler. El grup va visitar les instal·lacions de l’Escola i va conèixer de primera mà la nostra oferta formativa de CFGS i formació contínua, així com la resta de serveis que ofereix la Fundació.
Premis Ripollès Líders 2011 El 29 de gener es va celebrar al Teatre Comtal de Ripoll la gala d’entrega de la segona edició dels premis Ripollès Líders, organitzats per Corisa Media Grup amb el suport de la Fundació Eduard Soler, entre altres institucions. Aquests premis populars són un reconeixement públic a les millors iniciatives personals, institucionals i empresarials que han contribuït a potenciar la comarca del Ripollès. L’esdeveniment va comptar amb la presència de nombroses autoritats, com ara Joana Ortega, vicepresidenta del Govern El president de la FES, Sr. Vilardell, va lliurar el premi «Nou emprenedor» de la Generalitat.
4
Serveis de la Fundació
CFGS de Programació de la Producció en Fabricació Mecànica
CFGS de Disseny en Fabricació Mecànica
Programa 3x2 Curs Formatiu de Grau Superior El CFGS de Programació de la Producció en Fabricació Mecànica i el CFGS de Disseny en Fabricació Mecànica són, juntament amb el CFGS de Mecatrònica Industrial, les tres titulacions de grau superior que s’impartiran el proper curs 2012-13 a l’Escola de Formació Professional de la Fundació Eduard Soler. Els dos primers són cicles formatius de dos anys cada un d’ells. Ara bé, els alumnes de la FES tenen la possibilitat d’estudiar-los tots dos en només tres anys, obtenint d’aquesta manera les dues titulacions oficials. És el que s’anomena programa 3x2. El CFGS en Programació de la Producció en Fabricació Mecànica prepara personal tècnic ben qualificat per treballar en empreses relacionades amb la fabricació de màquines, components mecànics, dispositius i aparells, en els departaments de planificació de la producció, qualitat, mètodes i temps i programació de màquines, o com a cap de taller. El CFGS en Disseny en Fabricació Mecànica prepara tècnics ben qualificats per treballar en el mateix tipus d’empresa, però en els departaments de projectes, el departament de recerca i desenvolupament de productes o en el departament d’utillatges, motlles i matrius per als processos industrials, com a tècnic/a en CAD o delineant projectista. Es tracta, per tant, de dos estudis perfectament complementaris. L’alumne que ha decidit aprofitar l’oportunitat que ofereix el 3x2, pot oferir a les empreses que el vulguin contractar un perfil molt complert, en ser capaç d’entendre i planificar la seva tasca des de la vessant del taller i des de l’òptica de l’oficina tècnica.
Aquesta polivalència és molt valorada per les empreses industrials. L’excel·lent nivell de capacitació assolit amb la combinació dels coneixements dels dos cicles ofereix molt bones possibilitats d’inserció laboral. La borsa de treball de la FES, molt activa, també recolza els alumnes en la seva cerca de feina, i permet a les empreses del nostre entorn trobar els perfils que encaixin exactament amb les seves necessitats.
Pràctiques amb programa disseny 3D
A més, ambdós títols garanteixen una formació tècnica d’excel·lència. La Fundació Eduard Soler està considerada un centre de referència a Catalunya en aquest tipus de formació professional. Els grups són reduïts i el tracte personalitzat, i d’aquesta manera es pot adaptar la formació en cada cas per aconseguir un aprofitament òptim. Els alumnes poden fer pràctiques en equipament industrial de darrera generació, ja sigui a les instal·lacions de la pròpia Escola o en les del Centre Tecnològic que la Fundació Eduard Soler té al seu abast en un edifici contingu.
Pràctiques de soldadura
I tenen la possibilitat de participar en el programa d’intercanvis amb alumnes d’altres centres europeus, com la Berufsbildende Schulen de Verden (Alemanya). També cal destacar que els alumnes de fora de la comarca tenen al seu abast una residència d’estudiants. Finalment, els estudiants tenen la possibilitat de continuar els seus estudis amb formació de grau a la universitat, amb la convalidació de part dels crèdits segons el grau i la Universitat de destí . Pràctiques en màquina CNC
5
Els emprenedors del CIEM
Un projecte dels Serveis Tecnològics
Toni, Santi i Jordi, empresaris
Operació de tallat
NJOY BABY, S.L.
Projecte 101.162. Disseny i fabricació d’un útil
L’empresa és de l’any 2011 amb un despatx a la Vila Icària, lloc per emprenedors de la Fundació Eduard Soler. Els tres socis, enginyers creatius, carregaven una furgoneta amb els seus projectes amb destinació a la fira alemanya Kind-jugend de Colònia, la més important a nivell mundial del sector de puericultura. Tocava iniciar una tasca comercial per aconseguir distribuïdors arreu del món per als nostres productes, fruit de tres o quatre anys de feina. Actualment ja tenim 3 productes al nostre catàleg, (un cotxet, una cadira paraigües i una trona), dissenyats per nosaltres i amb funcions innovadores que hem protegit amb patents. Realment la fira de Colònia va suposar un punt d’inflexió a la nostra empresa NJOY. La resposta de la gent als nostres productes va ser excel·lent, especialment el nostre cotxet reversible, únic al mercat. Durant els darrers mesos hem lligat acords de distribució amb uns 10 països, que esperem consolidar la segona meitat de l’any. Les expectatives són engrescadores: hem tingut una bona resposta del mercat i som optimistes. Quan pensàvem el nom de l’empresa, creiem que tant en la vida, com en qualsevol projecte, la part més important és gaudir-ne. I d’aquí prové el nom NJOY, és a dir, “enjoy”, gaudir en anglès.
El nostre client és una empresa especialitzada en el tractament integral de la xapa, l’objectiu de la qual és l’obtenció de productes d’alta dificultat tècnica, amb especificacions molt estrictes. En aquest àmbit és molt important l’optimització dels procesos per millorar els temps de producció. Aquesta millora implica abaixar el preu de la peça, variable clau en un mercat tan competitiu.
NJOY BABY, S.L. www.njoybaby.com
Així, l’empresa ens va plantejar la necessitat de resoldre l’extracció d’una tira de film protector de plàstic d’una peça ja tallada, però sense retirar totalment el plàstic protector de la planxa fins al final del procés. Era una operació intermèdia abans d’un procés de plegat i doblat per corrons, ja que un cop la peça està acabada, el grau de dificultat és superior. L’objectiu del procés és eliminar el plàstic de la zona on es farà un treball de soldadura. Fins ara s’utilitzava un procés totalment manual. Un operari tallava a mà la tira de plàstic just per deixar al descobert una zona desitjada, mantenint el plàstic en la resta per la seva protecció. Un cop tallat, l’aixecava i l’estirava per extreure-la. Això es feia amb una sèrie d’utillatges, regles, eines de tall, etc., i era un procés massa lent que encaria innecesàriament la peça. La quantitat de peces no era suficient per a fer una inversió en un procés robotitzat. Calia idear un utillatge semiautomàtic d’un preu suficientment ajustat per permetre fer la inversió amb un ràpid retorn, recuperant l’import invertit en un termini breu de temps. Per solucionar-ho es va decidir crear un útil senzill dissenyat i fabricat a la FES.
Planxa doblada, acabada.
Un raspall de puntes de llautó que permet aixecar la tira de plàstic. El funcionament és el següent: S’introdueix la planxa per un extrem. Els corrons agafen la planxa i la desplacen. En aquest desplaçament es talla el plàstic a la mida correponent a l’eina intercanviable que s’hagi muntat. Quan la tira de plàstic tallat arriba a la zona del rodet, aquest queda frenat uns segons per fregar i aixecar el seu inici. Un cop alçat, queda alliberat per acompanyar la resta del plàstic i permetre que passi tota la planxa. Quan la planxa surt per l’altra banda, la tira de plàstic que cal treure ja està aixecada per un extrem, de manera que és molt fàcil arrencar-la. La planxa ja està llesta per plegar, doblar i soldar, sense les tires de plàstic que entorpien el procés, però amb la resta de la planxa protegida. L’implantació d’aquest útil ha significat un estalvi d’entre 5-6 segons per planxa, amb una inversió mínima que es recuperara ràpidament, facilitant la feina dels operaris i optimitzant el cost de cada planxa.
L’útil, que es fixa a la taula de treball de l’operari, consta de: Una eina de tall estàndard que és intercanviable, i ens permet ajustarla per fer talls a diferents mides. Trona infantil
6
Uns corrons que a través d’un motor i una transmissió, traccionen la planxa.
Utillatge de tall
Els exalumnes
L’Opinió dels experts
Montse Blanes, Directora Àrea FP i empresa Fundació BCN Formació professional http://www.fundaciobcnfp.cat Ramon Altarriba i Roca
La primera promoció de l’Escola va començar a la quarta planta de la fàbrica de Soler i Palau, a Ripoll i en Ramon Altarriba i Roca, un dels alumnes de la mateixa, encara ho recorda. Hi vàrem estar fins al maig de l’any 2000, quan ens vàrem traslladar a l’edifici actual de l’Escola del Treball del Ripollès, a l’avinguda Eduard Soler. Ramon, ens pots explicar què has fet, acadèmicament parlant, des que vares acabar el CFGS l’any 2000? Com comentes, quan vaig acabar COU vaig decidir continuar estudiant un Cicle Formatiu de Grau Superior, i com que vaig saber que començava l’Escola del Treball, vaig decidir-me per fer-lo a Ripoll. Vaig escollir el de Producció per Mecanització. I seguidament vaig apostar per continuar formant-me i vaig anar a la Universitat Autònoma a fer el Graduat en Prevenció i Seguretat Integral. Varen ser tres anys que vaig complementar amb dos màsters, el d’Higiene i el d’Ergonomia. I, professionalment parlant? Des del darrer any del màster, vaig començar a treballar a HISER QUALIPREVEN ubicat a Manlleu. Encara estic allà i aviat farà 8 anys! I, quines tasques hi desenvolupes en aquesta empresa? Hi faig tot el què està relacionat amb la Prevenció de Riscos Laborals (PRL): formació, assessorament a empreses, plans d’emergència, mesures higièniques, etc. I a què dediques el teu temps lliure? Fins fa dos anys jugava a futbol, però ho vaig deixar per anar a córrer (molt més adequat per a la meva edat...). També continuo estudiant: estic fent el segon curs del Grau en Enginyeria Mecatrònica a la Universitat de Vic.
La Fundació BCN Formació Professional
Els premis tenen una finalitat clara, fomentar l’esperit i la cultura emprenedora entre els i les estudiants d’FP. I què vol dir Els estudis de Formació Professional cultura emprenedora? Quin és són una opció de futur que fins fa l’esperit que acompanya aquest ben poc temps, pocs o molt pocs es concepte? Des de la nostra plantejaven seriosament a casa perspectiva, no és només tenir nostra. L’augment del seu prestigi i una bona idea o proposta de conseqüentment de la matrícula en negoci, que també, sinó un aquests estudis, no és ni gratuït ni conjunt d’actituds i de valors que espontani, sinó que és el fruit del ens posicionen davant de la treball de molts: administració, vida, de la professió i de la entitats, empreses, centres, donostra tasca diària, amb empencents, estudiants. ta, amb iniciativa La Fundació BCN i amb decisió. Formació ProfessioValors, actituds i La Fundació haurà nal, intenta aportar competències el seu granet com la tenacitat, contribuït a la d’arena a aquesta l’optimisme, la formació de realitat, impulsant motivació, la projectes que posin creativitat, la persones capaces en valor els estudis iniciativa, la de descobrir noves d’FP i que siguin paciència, la oportunitats compartits amb el tolerància a la sector productiu i frustració, la els centres d’FP de resiliència, la Barcelona. il.lusió i l’empenta, per posar alguns exemples. En aquesta línia i des de la seva creació, la Fundació BCN ha La Fundació BCN entén aquests impulsat molts i variats projectes, un premis com una llavor per dels quals, els Premis FPemprèn, començar a construir aquesta que volen reconèixer els millors cultura emprenedora que tan projectes de caire emprenedor de necessària és per a qualsevol l’alumnat de grau superior dels economia de present i de futur. centres d’FP de Barcelona. ProjecPotser en alguns casos aquesta tes que en molts casos ja es llavor germinarà en forma de realitzaven des del marc del currícunegoci, el temps ho dirà i si és el lum dels mateixos estudis i que hem cas, es posaran a disposició tots ajudat a posar en ordre, a donar els recursos per tal d’acompaestructura i a fer-los visibles. En nyar aquesta idea. En tots els d’altres casos, han estat l’inici d’un casos, però, haurem participat treball curricular que no es plantejaen la formació de persones que va abans. En ambdós casos, aportaran la seva força empreneprojectes que suposen bones idees dora i els valors associats a i propostes innovadores, on es aquesta al seu entorn professiopresenta l’esforç dels i les estudiants nal, haurem contribuït a la per imaginar-se i donar forma a una formació de persones capaces idea de negoci i que el seu profesde descobrir noves oportunitats i sorat ha sabut acompanyar, motiaprofitar-ne els recursos i això ho vant-los i posant-los a l’abast els faran sigui treballant per compte recursos necessaris. propi o per compte d’altri. Enguany, ja en la tercera edició dels Aquest és el marc doncs, en el premis, ens permetem fer una mirada que es mou el concepte d’emenrere i valorar què han aportat aquests prenedoria pel que la Fundació premis al conjunt de l’FP i en particular BCN aposta. als centres i als seus participants.
7
«ASSOCIACIÓ D’AMICS DE LA FUNDACIÓ EDUARD SOLER I ANTICS ALUMNES DE L’ESCOLA DEL TREBALL DEL RIPOLLÈS»
Placa d’Or Tomas Raguer 1962 El gravat de la placa diu: «A la empresa y productores de Soler & Palau, S.A. con el agradecimiento de la Condal Villa de Ripoll»
EDUARD SOLER I FONT Apunts de la seva biografia Concessió de la Placa d’or Tomàs Raguer Hi ha altres esdeveniments i actuacions públiques que demostren la creixent presència de Soler&Palau dins el panorama industrial ripollès. El gener de 1963, per exemple, l’empresa i els treballadors van rebre la Placa d’Or Tomàs Raguer, en la seva cinquena edició, que atorgava anualment la Sección Literaria Mossén Cinto de la Academia Católica de Ripoll. El guardó es concedia a aquelles persones o entitats que s’haguessin distingit especialment pel seu “ripollesisme”, és a dir, “a la persona, entidad o agrupación que durante el año más se haya distinguido por sus acciones en favor de Ripoll o por un hecho especial que más haya enaltecido el nombre de nuestra villa”. L’acte de lliurament de la Placa Tomàs Raguer es va celebrar a l’Hotel Monasterio i va anar a càrrec del rector de Ripoll Ramon Puigcercós i Tordelespar, que entregà el premi a un membre del jurat d’empresa de Soler&Palau, i no a cap dels dos socis, encara que posteriorment, en nom de l’empresa guardonada, prengués la paraula Eduard Soler. El motiu del guardó fou la donació d’una ambulància al municipi. En la justificació que apareix en El Ripollés es diu: “[...]este rasgo desinteresado es ejemplo de que el desarrollo de
Visita a les instal·lacions de la Depuradora d’Aigües de Ripoll.
una empresa no sólo debe buscar el aumento de los dividendos patronales sino también –y muy principalmente– el bienestar de sus productores y del medio en que viven”. Cal dir que aquest premi fou festejat pels treballadors de Soler&Palau, que van rebre un obsequi dels dos socis fundadors al saló de la Cooperativa Ripollense. Segurament que aquesta distinció va satisfer molt Eduard Soler que, a part, col·laborava estretament amb l’insigne patrici Eudald Graells a l’Arxiu Museu Etnogràfic Parroquial de Ripoll, la seva obra més important i, com veurem, sempre hi continuà relacionat. L’any anterior, el gener de 1962, durant la Gala de Premsa d’El Ripollès i lliurament de les plaques Tomàs Raguer, s’havia fet un emotiu homenatge al Sr. Francesc Palau i Sayós, persona fonamental i molt vinculada a l’empresa Soler&Palau.
Lliurament de l’ambulància a l’Ajuntament, costejada per les aportacions de tots els treballadors de Soler&Palau.
Imprès sobre Paper Ecològic Brillant de 170 Grs. / 04-2012 Impremta-Offset BONET, SL / Tel. 972 70 00 70 / Ripoll / Dip. Legal GI-1394-2002
El dia 26 de març el socis d’AFAT van ser invitats per anar a visitar les instal·lacions de la Depuradora d’Aigües de Ripoll, situada al riu Ter, avall de la població, al costat de la carretera C-17. Els associats van ser rebuts per l’enginyer Sr. Angel Valeriano, Cap de Planta qui, desprès d’una presentació davant d’un gràfic en la sala de visites, que mostrava tot el procés, va acompanyar-los per tot el recorregut aturant-se a les estacions de depuració, tot explicant detalladament la seva funció. Al final la afloració d’un pou de l’aigua depurada per a abocar-la al riu, va alleujar els visitants, desprès de tant veure els canals i dipòsits d’aigua bruta a mig tractar. Satisfets van alegrar-se de contemplar el resultat de tant esforç depurador. La visita va resultar molt interessant i va suscitar un animat debat entre els socis i el guia que molt amablement va anar responent a les seves moltes preguntes. Tothom va considerar que un complex com aquest és una gran fortuna per a les poblacions de Ripoll i Campdevànol en la conservació de la puresa de les aigües de l’emblemàtic riu Ter.