Butlletí nº 35

Número 35

L’Honorable Sra. Irene Rigau

Ripoll, octubre de 2011

La sala d’actes amb la presidència i públic assistent

Inauguració del curs acadèmic 2011-2012 El divendres 16 de setembre, l’Honorable Sra. Irene Rigau i Oliver, consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, va presidir l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2011-12 de l’Escola del Treball del Ripollès, Fundació Eduard Soler, a la sala d’actes de la institució.

També hi van intervenir el President de la Fundació, Sr. Ramon Vilardell, la Directora de Formació, Sra. Anna Mates, i l’Alcalde de Ripoll, Il·lm. Sr. Jordi Munell.

L’acte va comptar amb l’assistència de nombrosos empresaris i personalitats de la comarca, així com d’estudiants, docents i personal divers de la Fundació.

La novetat d’enguany és l’inici d’un nou programa de mecatrònica innovador, de tres anys de durada, que pretén donar resposta a les necessitats actuals de les empreses que no troben personal polivalent en àmbits complementaris com la mecànica, l’electrònica, la informàtica o els sistemes de control, i que els pugui recolzar en el desenvolupament del seu negoci. El nou programa inclourà formació tècnica complementària, així com coneixements de gestió empresarial i desenvolupament personal. Els alumnes faran quatre mesos de pràctiques a l’estranger i es farà especial incidència en la formació en anglès.

Reconeixament als patrons sortints de la Fundació El passat dia 21 de juliol va tenir lloc un acte de reconeixament als tres patrons que han cessat i que durant vuit anys han dedicat el seu patrocini a la Fundació Eduard Soler.

La Sra. Teresa Jordà, vicepresidenta, i els patrons Sr. Manel Salvador i Tenessa i el Sr. Jordi Conca i Matias van rebre sengles medalles de la Fundació, amb distintiu d’or. El president Sr. Ramon Vilardell els dedicà unes paraules d’agraïment per la seva dedicació en el compliment dels objectius marcats pel Patronat i haver col·laborat amb eficàcia a aplicar el fins constitucionals en realitzacions concretes dels centres d’activitat de la Fundació. El secretari Sr. Brull va llegir el títols de concessió.Tots tres ex-patrons van prende la paraula regraciant la distinció atorgada i reiterant-se disposats a fer palesa la seva afecció a la institució i la seva labor.

El nostre personal

Anna Espaulella i Canal Tècnica en Administració i Finances i en Comerç Internacional Departament de Comptabilitat i Finances

Vaig acabar els meus estudis CFGS d’Administració i Finances el juny del 2000 i el setembre del mateix any vaig tenir la sort de poder entrar com a comptable a l’Escola del Treball del Ripollès. Més endavant, i compaginant feina i estudis, vaig realitzar el CFGS de Comerç Internacional.

La Fundació Eduard Soler em va donar l’oportunitat de poder començar una trajectòria laboral que m’ha portat fins al dia d’avui. La meva incorporació va significar l’obertura del Departament de comptabilitat dins l’empresa que fins llavors no existia.

La meva primera etapa la vaig passar a l’edifici de l’Escola compaginant les tasques administratives amb suport a les acadèmiques i actualment estic a l’edifici del Centre Tecnològic on tenim el Departament de Finances, en el qual hi ha format un equip de treball molt bo.

Per tant, la meva feina com a comptable a la Fundació ha evolucionat positivament, ja que al principi només existia la societat de l’Escola del Treball del Ripollès i ara n’hi ha quatre més: Cartera SF, Centre Tecnològic Eduard Soler, Icària Iniciatives i Tecnologia Mecànica Innovació. Totes amb activitats i formes de funcionar ben diferents.

Això m’aporta més coneixements comptables, nous reptes i fa la meva feina més enriquidora.Em considero molt afortunada de tenir una feina que m’agrada.

Per tant, sóc molt feliç amb la meva vida professional i també amb la personal. Gaudeixo del temps lliure amb la meva família tant com puc.

M’encanta la platja i gaudir de la muntanya , m’agraden molt els idiomes i viatjar. Però, actualment, la meva gran passió és la meva filla que ara ha fet dos anys i passo totes les estones que puc amb ella.

2

L’expertesa dels nostres clients

SENSOFAR-TECH Sensofar-Tech, SL és una empresa multinacional especialitzada en el disseny, la fabricació i comercialització d’instruments de metrologia òptica així com la consultoria d’alt nivell dins l’àmbit de la fotònica.

Fundada l’any 2001, Sensofar és actualment una empresa que compta amb més de 250 sistemes instal·lats a tot el món, en aplicacions tan variades com semiconductors, òptica de precisió, l’emmagatzematge de dades, il·luminació LED, tecnologies d’assaig de materials i moltes d’altres.

El nucli de l’estratègia de mercat de Sensofar i posterior èxit és la utilització contínua de les més avançades tècniques interferomètriques i confocals, generant una cartera de productes considerats estat-de-l’art, juntament amb la capacitat de proporcionar serveis a mida pel client i consultoria d’avantguarda.

Aquesta combinació de qualitats li ha permès posar els seus sistemes en alguns dels llocs més respectats dins del sector de l’enginyeria òptica i la fotònica, incloent les principals universitats, centres de recerca de renom internacional i diverses conegudes empreses d’alta tecnologia.

L’R+D ha estat i segueix sent un pilar fonamental per a Sensofar. Treballar molt estretament amb el CD6 (UPC) permet incorporar els avenços de manera contínua en els productes existents, a la vegada que dóna impuls al llançament de nous productes i noves aplicacions. Com a resultat, Sensofar ha estat guardonat amb alguns dels més prestigiosos premis arreu del món de la fotònica, com el “Circle of Excellence Award” pel seu producte PLu 2300.

Sensofar disposa d’un experimentat equip de desenvolupadors i empleats, que és el principal valedor de la reputació de la companyia i dels seus productes, d’un excel·lent servei al client i de l’expertesa per desenvolupar aplicacions a mida. Aquest equip amb àmplia experiència en recerca directa així com el coneixe-

Perfilòmetre NEOX, òptic 3D

ment de la indústria, fan de Sensofar una empresa líder en diversos camps, com la mesura de LEDs als mercats xinès i taiwanès.

Situat en un dels punts neuràlgics de la tecnologia del país, Sensofar actualment té accés a la majoria dels mercats potencials d’Europa, EUA i Àsia-Pacífic a través d’una xarxa comercial formada per oficines pròpies (EUA i Japó), i representants i distribuïdors en més de 20 països.

Des de fa poc més d’un any, Sensofar, en la seva continuada recerca de “partners” tecnològics, està col·laborant estretament amb la Fundació Eduard Soler per tal de millorar bona part dels components dels perfilòmetres òptics, on la mecanització dels mateixos és absolutament clau, doncs es mesuren micres i nanòmetres.

Actualment, tant l’empresa com la Fundació ja estan treballant en el disseny d’alguns dels productes que Sensofar llançarà al mercat en els propers mesos.

SENSOFAR-TECH Ctra. N-150, km 14,5, Mòdul TR20 - IPCT 08227 Terrassa Tel. 93 739 89 45 Fax. 93 786 01 16 info@sensofar.com www.sensofar.com

Perfilòmetre òptic portàtil

Notícies

Graduació d’alumnes 2011 L’1 de juliol es va celebrar, a la Fundació Eduard Soler, l’acte de graduació de la promoció 2009-11.

Foren graduats 20 alumnes de Producció per Mecanització, de Desenvolupament de Projectes Mecànics i la primera promoció del Manteniment d’Equips Industrials orientat a Mecatrònica.

En l’acte es lliurà el premi al millor projecte als alumnes Eudald Feixas i Gerard Vilalta i les credencials a tots els graduats. La lliçó magistral fou impartida pel Sr. Josep Maria Farrés.

La Fundació inaugura dos canals a les xarxes socials La Fundació Eduard Soler ha inaugurat dos nous canals a les xarxes socials, concretament a Facebook i a Twitter.

L’objectiu principal és potenciar la comunicació amb els alumnes i exalumnes de l’escola, així com amb empreses i institucions del nostre entorn.

Regularment s’hi publicarà tota aquella informació que es consideri d’interès: cursos, actes o jornades que s’organitzin a la FES, així com informació relacionada amb la innovació, la formació professional o la mecatrònica.

www.facebook.com/fundacioeduardsoler

www.twitter.com//#!/fundeduardsoler

Inici del curs de preparació de les Proves d’Accés El passat dilluns 12 de setembre es va iniciar una nova edició del curs de Preparació de les Proves d’Accés a Grau Superior.

Aquest curs formarà els seus participants en les matèries comunes i, en alguns casos, en les matèries específiques necessàries per a accedir i superar amb èxit un Cicle Formatiu de Grau Superior.

En aquest curs 2011-2012 el nombre de participants que s’han matriculat per a realitzar el curs és de 55 alumnes.

Tercer intercanvi d’alumnes amb Alemanya Durant el mes de setembre, 5 alumnes de la FES han gaudit d’una estada a Verden (Alemanya). A la primavera seran els alumnes alemanys els que ens visitaran.

A Alemanya, els alumnes han estat un dia a la setmana a l’escola i la resta fent pràctiques en les empreses Mars, Vemag i Block.

Aquesta experiència es va iniciar fa dos anys gràcies a l’acord de col·laboració que s’ha establert amb la Berufsbildende Schulen de Verden

3

Notícies

Cloenda curs CNC. El dimarts 29 de març va finalitzar el curs CNC assitit per ordinador (CAD-CAM) que s’havia iniciat el 13 d’octubre del 2010 a través del Servei d’Ocupació de Catalunya i amb el suport del Fons Social Europeu.

Estava adreçat a persones en situació d’atur i a treballadors en actiu.El curs ha estat de 250 hores i hi han assistit 14 alumnes.

S’ha utilitzat el mòdul de disseny i fabricació de Unigraphics i s’han realitzat les pràctiques a taller amb el torn Danobat de Fagor i la fresadora Bridgeport.

Visita d’empresaris de APEMTA El dia 20 de juny ens van visitar diversos membres de la patronal APEMTA, l’Associació Provincial d’Empresaris del Metall de Tarragona. Aquesta patronal ha format part del Comitè Directiu del nostre centre d’empreneduria CIEM. APEMTA va néixer l’any 1977 per sumar esforços i unir les empreses del metall existents a la província de Tarragona. El seu objectiu principal segueix essent l’aconseguir una millora en la defensa dels seus interessos a més de desenvolupar una política activa en totes aquelles accions que representin beneficis per al sector empresarial del metall.

Escola de mestres 2011 Entre els dies 8 i 13 de juliol es va desenvolupar, a les instal·lacions de la Fundació Eduard Soler, la 30a Escola d’Estiu del Ripollès.

L’objectiu d’aquesta és proporcionar a les i els mestres eines, recursos, materials i continguts que els ajudin en la seva tasca docent.

La conferència inaugural, “La funció del mestre avui” va ser a càrrec del Sr. Joan Manuel del Pozo, i va comptar amb l’assistència de l’Honorable Sra. Irene Rigau, Consellera d’Ensenyament, i del Sr. Albert Bayot, Director dels Serveis Territorials.

Visita d’alumnes de Mondragón Des de finals de març i fins a mitjans de juny la nostra Escola ha acollit dos alumnes del Pais Basc per a fer les FCT’s (Formació en Centres de Treball), és a dir, per a realitzar les pràctiques en empreses de la comarca del Ripollès, concretament en les empreses Eudald Viñas i Electrical Motor.

L’experiència s’ha valorat molt positivament per totes les parts, els alumnes, els empresaris i els dos centres de formació. Per això es pretés continuar en propers cursos.

L’estada és fruit del conveni que s’ha establert entre l’Escola del Treball del Ripollès i la Mondragon Goi Eskola Polteknikoa, Escola Politècnica de Mondragon.

4

Serveis de la Fundació

Conjunt de peces de precisió

Peça amb acabat anoditzat

Serveis de fabricació: L’aprovisionament de conjunts mecatrònics En el sector mecactrònic amb producte propi, no tot són grans empreses ni grans sèries. A Catalunya, existeix una tipologia d’indústria molt competitiva en sectors molt específics. Són empreses PIME, grans exportadores (+del 80%) i amb taxes de creixement de més de dos dígits.

Aquestes empreses tenen necessitat d’aprovisionament mecatrònic i encara no troben a Catalunya un teixit industrial que hi doni cobertura. Són organitzacions molt especialitzades del sector mèdic (medical devices), òptica i metrologia, regulació i control, i equipaments de laboratori. Els lots de fabricació d’aquestes empreses poden oscil·lar entre 10 i 100 unitats i les quantitats anuals de 50 a 1.000 unitats per referència.

En general són empreses que tenen un know-how molt especialitzat i que necessiten proveïdors de proximitat i solvents tècnicament.

Alguns dels requeriments que han de tenir aquests proveïdors són: Especialització complementària en una o més d’una part del producte (disseny, fabricació, muntatge, etc.) perquè l’empresa pugui continuar amb el focus al seu know-how.

Transparència en les diferents especialitzacions de manera que l’empresa tingui el control del producte i el seu ritme de desenvolupament, propietat intelectual, garanties, etc.

Capacitat de fabricació en lots petits i estocatge sota demanda de manera que el múscul financer de l’empresa estigui focalitzat en el coneixement i desenvolupament i no en components de fabricació.

Flexibilitat i capacitat de reacció davant incidències i imprevistos de manera que, a pesar de sèries curtes, es pugui arribar a la perso-

nalització unitària si el client final ho desitja, d’una forma econòmica i ràpida.

La FES ha identificat aquesta necessitat com a prioritària i per tant ofereix aquest servei de fabricació i acompanyament en la industrialització. El procés habitual per a començar a treballar en parteneriat és: Fabricació de components mecànics i/o mecatrònics actuals de l’empresa Revisió de materials, plànols, toleràncies. Per millorar qualitat, funcionalitat i cost.

Millora dels dissenys actuals per millorar funcionalitat i cost.

Fabricació del prototip de validació.

Fabricació de la sèrie i estocatge de components.

Participació en nous dissenys de components mecatrònics.

Sovint és difícil visualitzar la necessitat d’acompanyament en un procés com aquest perquè a dins de les emprses tots tenim biaixos i inèrcies que ens impedeixen visualitzar aquest tipus de millores.

Alguns indicadors que aquest plantejament pot significar una millora de costos i temps són si l’empresa identifica alguns d’aquest problemes: Documentació de plànols deficients o reprocessos per plànols obsolets Ruptures d’estoc de components a mida de fabricació interna o subcontractats.

Mals acabats superficials i tractaments.

Barreres de sortida per canvi de proveïdor (falta de documentació).

Temps de lliurament massa llargs per unitats i components a mida o especials.

Falta de coneixement de les possibi-

litats de materials, com alumini, inoxidables o titanis.

Falta de coneixement de les possibilitats de tècniques de fabricació curta (transformació de xapa, mecanitzat, etc.).

Falta de coneixement de sèries curtes electròniques (PCB’s a mida, sensors, etc.).

Tot el coneixement i mitjans de la FES, càlculs, equipaments, capacitats de formació, etc. estan al servei de les empreses que iniciïn el procés de fabricació de sèrie mecatrònica curt perquè amb la FES puguin fer-ho amb totes les garanties d’èxit.

Conjunt per industria òptica

Allotjament per a una lent

5

Els emprenedors del CIEM

Un projecte dels Serveis Tecnològics

Disseny inicial

Disseny final millorat

Resultat càlcul disseny inicial

Càlcul disseny final

Narcís Puigdemont Company Gerent

TECMA Banyoles, S.L.

Projecte nº 100658: Càlcul per l’optimització de corrons

Tecma és una empresa de nova generació dedicada al disseny i fabricació de productes d’alumini.

La voluntat de la nostra empresa és oferir al client un producte acabat ja sigui una peça individual o un conjunt muntat que tingui l’alumini com a material principal. Per aconseguir aquest objectiu disposem de mitjans tècnics i humans preparats per a realitzar tot tipus de processos i muntatge de conjunts. Intentem promoure els clients que ens permetin realitzar productes d’una certa complexitat i valor afegit que ens diferenciï dels altre proveïdors.

La visió de futur, la constant formació del personal i un equip tecnològic adequat ens converteixen en una empresa especialitzada en qualsevol producte. Comptem amb una oficina tècnica dinàmica que ens permet adaptar-nos a les necessitats reals de cada client, oferint un servei integral gràcies als millors recursos informàtics CAD-CAM-CAE que ens permeten desenvolupar tot el cicle dels projectes dels nostres clients de manera àgil, fiable i precisa.

Treballem per sectors com automoció, aviació, ferroviari, senyalització, maquinària, electrotècnica, mobiliari, fred industrial, sanitari, construcció i solucions especials.

La nostra relació amb la Fundació Eduard Soler prové de la nostra participació en el programa per emprenedors del CIEM, l’any 2005. www.tecma-banyoles.com

Tallers Elpa és una important empresa empordanesa que es dedica a la subcontractació de caldereria fina i mecànica de precisió, amb una alta especialització dels coneixements aplicats al disseny, als materials, a les tecnologies de fabricació i a la logística integral. Són especialistes en tecnologies de producció i disseny.

Fabriquen components o maquinària segons les especificacions subminitrades pels seus client, però també col·laboren en el seu disseny i industrialització.

Elpa fabricava els corrons d’una màquina que es trencaven degut a la tensió a què treballaven. El problema que havien detectat era que la tensió de treball aplicada pel client era més elevada que l’òptima que muntava Elpa.

L’empresa va decidir sol·licitar el nostre recolzament per validar el nou disseny que havien desenvolupat i que pretenia solucionar aquests problemes, amb les suficients garanties per assegurar que el corró no es trencaria novament sota cap circumstància.

Després d’una primera reunió de treball es va decidir que el millor mètode per fer-ho era una simulació amb càlcul per elements finits. El càlcul per elements finits és una eina d’enginyeria que consisteix en crear un model informatitzat d’un objecte o conjunt d’objectes, sotmetre’l a una sol·licitació degudament simplificada i analitzar-ne els resultats obtinguts.

Per fer-ho cal definir prèviament un mallat de la peça, per dividir geomètricament l’objecte en molts punts petits interrelacionats. Això permet treballar amb models més senzills i fàcils d’analitzar. Tenint en compte totes les seves interrelacions es poden simular objectes de geometries complexes, fenòmens d’evolució llarga en el temps, etc.

Per poder realitzar correctament la simulació, la primera fase del

Detall de perfil mecanitzat

6

projecte va ser la recollida a les instal·lacions del client de les dades de materials de fabricació, forma i llargades de treball tant del model nou que proposava Elpa com del model antic.

D’aquesta manera es podria evaluar i definir la tensió real de treball dels corrons.

Es van realitzar les verificacions amb una màquina en funcionament i es van posar els corrons a tensió de treball, tan òptima com màxima, segons les indicacions d’un tècnic muntador i es van mesurar.

D’aquestes mesures vàrem definir la distribució de forces en què es basaria la simulació.

Un cop definits els materials, les tensions i el disseny modificat, es van fer diverses simulacions, tant del disseny antic com de la proposta de nou disseny que havia realitzat Elpa. Calia veure les tensions màximes, deformacions i vida de tots els dissenys, per poder fer comparacions i verificar que el nou model era el més adient per aquelles condicions de treball.

Es van simular els models de llargada més gran i el més petit.

De les simulacions es van poder treure importants conclusions, que van permetre corregir alguns punts del nou disseny i afinar encara més en el resultat.

Això va comportar una nova versió optimitzada de la solució prèviament definida, que es va treballar i acordar en reunions de treball conjuntes entre els tècnics de Tallers Elpa i de la FES. Finalment, es va tornar a fer la simulació del model optimitzat, per validar que el nou disseny suposava una millora real de resistència i durabilitat segons els requeriments definits inicialment.

L’Opinió dels experts

Anna Pérez-Quintana Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials Professora a la Facultat d’Empresa i Comunicació Universitat de Vic

La Universitat de Vic i l’emprenedoria Crisi, endeutament, retallades, atur, desencant... Els sonen aquestes paraules? Segur que sí: ja fa ben bé tres o quatre anys que vivim envoltats d’aquesta dura situació econòmica davant la qual podem tenir diverses actituds, totes elles compatibles: des de la indignació a l’abatiment, passant, perquè no, per la reacció.

Un dels indicadors fonamentals del desenvolupament econòmic d’un territori és l’impuls que demostra a l’hora de crear riquesa (és a dir, de crear llocs de treball), la qual, a la vegada, està íntimament relacionada amb l’aparició de noves empreses i el dinamisme de les ja existents.

En un país com el nostre, on les empreses són majoritàriament petites i mitjanes, l’esperit emprenedor de la població és un valor que cal promoure i del que cal tenir cura. Segons el darrer informe GEM corresponent al 2010, la taxa d’activitat emprenedora a Catalunya és del 5,04%, mentre que la del conjunt d’Espanya és del 4,31% i la mitjana europea oscil·la al voltant del 6%, de manera que es pot afirmar que estem tenint una recuperació més àgil que la de la resta de l’estat, encara que no prou accelerada com per assolir el nivell del conjunt del continent.

Crear una empresa és una forma de vida, sacrificada i plena d’exigències, amb el patiment inherent a l’assumpció del risc que s’ha pres, però que confereix un sentiment de realització que poques activitats laborals o professionals atorguen.

Això és així, especialment quan el negoci avança i l’empresa se’n surt, però quan això no passa, l’aprenentatge rebut amb l’experiència empresarial té un alt valor afegit.

Per tal de promoure la creació d’empreses en el territori és fonamental l’acció conjunta i coordinada de les administracions -autonòmiques i locals- i els agents socials: des dels propis empresaris o empresàries a les entitats financeres

que els donin suport, passant com no, pel paper dels centres educatius com a vehicles de transmissió de futurs emprenedors cap a la societat. Aquests darrers són agents fonamentals en el canvi de visió social cap a la persona emprenedora, començant ja des de l’etapa de primària a fer pensar els nens i les nenes en la possibilitat de posar en marxa un negoci.

Conscients que l’esperit emprenedor s’encomana i que el paper de la docència no acaba amb la simple transmissió de coneixements, ha estat creada la Xarxa d’Emprenedoria Universitària (www.xeu.cat), fruit d’un projecte cofinançat pel Fons Social Europeu i pel Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya i liderat per la Fundació Bosch i Gimpera. A la XEU hi pertanyen la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Universitat de Girona (UdG), la Universitat de Lleida (UdL), la Universitat de Vic (UVic) i la Fundació Tecnocampus Mataró-Maresme, que amb una dotació pressupostària per a tres anys duran a terme un seguit d’accions per tal de promoure l’emprenedoria entre la població universitària.

La Xarxa d’Emprenedoria Universitària es posa en marxa per tal de dur a terme, de manera coordinada, accions de foment de l’emprenedoria, i de contribuir a la detecció del talent emprenedor i a la creació de vocacions empresarials en la comunitat universitària. La XEU es basa en quatre grans línies estratègiques, a partir de les quals en desplega les actuacions: 1. Motivar i fomentar l’esperit emprenedor de la comunitat universitària catalana, potenciant un entorn favorable a les vocacions empresarials.

2. Crear i impulsar idees innovadores en els projectes empresarials a l’entorn universitari, afavorint xarxes de col·laboració i de negocis.

3. Créixer i consolidar iniciatives empresarials, fomentant la innovació i l’ús de noves tecnologies.

4. Generar coneixement amb capacitat de subministrar recursos i dispositius orientats a l’emprenedoria universitària.

Durant el 2011, la Universitat de Vic, mitjançant el grup de recerca Emprèn de la Facultat d’Empresa i Comunicació, està organitzant sis jornades sobre l’emprenedoria específica de les diverses facultats i escoles en les que s’articula (comunicació, ciències de l’activitat física i esport, gestió empresarial, emprenedoria social, enginyeria, etc.), així com quatre cursos (Què cal saber per crear una empresa?) i dos tallers sobre habilitats emprenedores.

També, la Universitat de Vic ha organitzat accions transversals per a tota la XEU. Ha dut a terme un Concurs en digital d’idees emprenedores i, finalment, el Campus d’Estiu de la XEU, en el qual han participat 80 estudiants dels 10 centres universitaris catalans de la xarxa. Durant dos dies de juliol aquests joves s’han hagut d’afrontar a un repte comú a tots ells: visitar el mercat de Vic i treballar en una proposta d’emprenedoria o d’innovació per aquesta activitat econòmica i social, tot organitzant-se en grups de 8 persones que han hagut de ser interuniversitaris i interdisciplinaris. El grup guanyador ha estat l’equip més votat pels propis companys, així com pels coordinadors de la xarxa i un representant municipal de la ciutat de Vic, i el premi ha estat un tour emprenedor per Dinamarca durant el proper mes de setembre per a tots els membres del grup.

7

«ASSOCIACIÓ D’AMICS DE LA FUNDACIÓ EDUARD SOLER I ANTICS ALUMNES DE L’ESCOLA DEL TREBALL DEL RIPOLLÈS»

EDUARD SOLER I FONT Apunts de la seva biografia De l’aprenentatge a l’escola de formació professional Soler&Palau va comptar amb aprenents des del primer dia. La manera com aquests anaven fent el camí fins a convertir-se en operaris no va distar segurament del que es feia en altres empreses.

Però cap a l’any 1960 es va posar en marxa la primera escola de formació professional dins de l’empresa, millor dit, l’escola d’aprenents.S’aprofitava una hora, entre dues i tres de la tarda, per fer classes de matemàtiques i física.

La filosofía que inspirava l’actuació tenia com a paradigma la congregació salesiana.

La Congregació de Sant Francesc de Sales, més coneguda com els salesians, creada pel capellà italià Giovanni Bosco (1815-1888) a Torí, té, com una de les seves especialitats, l’ensenyament professional. El 1884 la casa mare a Espanya, situada a Sarrià, ja va impartir cursos de formació professional oferint cursos d’ensenyament de mecànica, impremta, fusteria i arts decoratives.

El 1954 els salesians es van establir a Ripoll i al 1962, van engegar una escola de formació professional que fou batejada amb el nom de Modest Sayós.

En un principi, aquesta escola a Ripoll sols tenia cursos nocturns, de mecànica i delineació. El 1963 comptava amb 56 alumnes i aquell mateix any es va decidir obrir cursos diürns. El gener de 1964 es beneïren dos nous torns del taller-escola, que

s’ubicaren en la planta semisoterrània d’una nova nau, el pavelló Modest Sayós. Posteriorment, s’hi feren cursos d’electricitat.

Eduard Soler va manifestar alguna vegada, segons Irene Rigau (que fou consellera de la Generalitat de Catalunya i copatrona de la Fundació), que la labor pedagògica de Don Bosco, com ell li deia, va inspirar la Fundació Eduard Soler i l’Escola del Treball del Ripollès. Són les idees principals de l’orde religiós salesià –molt conscientment des de la seva creació (1859), com diu l’estudiós Ramon Alberdi– i volia que “sus centros de formación profesional fueran verdaderas escuelas, y no simples talleres. Los documentos oficiales repiten hasta la saciedad esta expresión –vere scuole–. Y no sólo escuelas de aprendizaje teórico y práctico, sino de educación integral, humana y cristiana”. Un lema expressa part d’aquesta filosofia: “Ni escola sense treball, ni treball sense escola, sinó escola del treball”. Don Bosco creia en la pedagogia obra d’un equip, animat per un cert ”esperit de família”. Es tracta d’una filosofia educativa que entén l’ensenyament com una pràctica, com un sistema de prevenció, constituïda per una tríada: raó, religió i afecte. En definitiva, una pedagogia activa i una premissa: “sense afecte, no hi ha confiança, sense confiança, no hi ha educació”.

Aquestes idees apareixen en els successius projectes educatius d’Eduard Soler, tant a Soler&Palau com a la Fundació que porta avui el seu nom.

Imprès sobre Paper Ecològic Brillant de 170 Grs. / 09-2011 Impremta-Offset BONET, SL / Tel. 972 70 00 70 / Ripoll / Dip. Legal GI-1394-2002

Museu Etnogràfic de Ripoll Dintre del programa d’activitats de l’AFAT, el passat 24 de setembre es realitzà una anada col·lectiva al museu de Ripoll.

Fins l’any 2000 es trobava ubicat a la part alta de l’antiga església de Sant Pere i fa sis mesos va estrenar un nou emplaçament en un edifici de propietat municipal, a l’antiga finca de can Budellers, amb un projecte innovador que es pot considerar modèlic per a un equipament d’aquesta classe i que l’ha col·locat en un dels primers llocs de Catalunya.

La visita fou conduïda pel Sr. Florenci Crivillé, que n’és el conservador i va palesar els seus coneixements durant el recorregut pels diversos àmbits, que complementà amb comentaris de particularitats poc conegudes i algunes anècdotes.

Excepcionalment es van poder veure també els espais que no són oberts al públic: la biblioteca i la sala de consulta, l’aula de didàctica, el taller de restauració, la cambra d’anòxia per al tractament dels objectes, les oficines i les reserves.

Els socis, que en bon nombre acudiren a la cita, quedaren gratament impressionats per aquest itinerari museístic, tant per les col·leccions que s’exposen com per les documentades i amenes explicacions del guia, que s’allargaren ben bé dues hores.