Butlletí nº12

Número 12

Ripoll, desembre de 2005

Signatura del conveni de col·laboració entre el Departament d’Educació i la Fundació Eduard Soler El passat 17 de novembre es va signar un conveni de col·laboració entre el Departament d’Educació i la Fundació Eduard Soler per tal que els alumnes que cursen estudis tecnològics a l’Institut Abat Oliba ho facin a les instal·lacions i els equipaments de l’Escola del Treball del Ripollès.

El conveni es va firmar amb l’assistència del Director General de Formació Professional Sr. Josep Francí, l’Alcaldessa de Ripoll Sra. Teresa Jordà, el President de la Fundació Eduard Soler Sr. Francesc Solà i els directors dels dos Centres respectius la de l’Institut Abat

Oliba Sra. Rosa Tolós i de l’Escola del Treball del Ripollès Sr. Xavier Mas. Amb aquest conveni es dóna forma a la voluntat d’ajuntar esforços i compartir recursos entre els centres d’ensenyament del Ripollès, per tal donar el millor servei als alumnes i a les empreses de la comarca.

Aquesta havia estat una necessitat amplament recolzada per diversos sectors econòmics i socials de la comarca, que ha de permetre, a més, diversificar l’oferta d’ensenyament a la comarca i ampliar el nombre d’especialitats que s’hi imparteixen.

1r Fòrum Tècnic «Ràpid Prototyping i Direct Manufacturing a la Foneria Industrial» A finals de novembre es va realitzar a l’Escola del Treball del Ripollès el 1r Fòrum Tècnic: Ràpid Prototyping i Direct Manufacturing a la Foneria Industrial» que va organitzar el Centre Tecnològic Eduard Soler.

Aquest ha esta el primer fòrum d’aquestes característiques que s’ha celebrat a l’Estat Espanyol i en el qual hi varen assistir més de vuitanta professionals. Es van presentar més de 15 ponències a càrrec dels millors professionals i investigadors.

També es van fer demostracions de diferents equips que els participants van poder mirar i estudiar.

Amb el fòrum el Centre Tecnològic assoleix nous reptes com a Centre de Difusió Tecnològica del CIDEM.

El nostre personal

Jaume Cabaní i Massip Enginyer Industrial - MBA

L’any 98 vaig fer el darrer curs d’Enginyeria Industrial a Suècia.

Abans de tornar a Barcelona vaig estar mig any a Brussel·les fent un curs sobre política comunitària i decidint on volia anar a treballar. Vaig demanar a en Miquel Barceló si pensava que Soler & Palau era una bona empresa. Era una bona combinació per a poder viure a Castellar de n’Hug i treballar d’enginyer. No van passar dos dies que l’Eduard Soler em trucava des de l’habitació d’un hospital on li acabaven de fer una operació al cor. L’endemà vaig fer les maletes per tornar a Catalunya, estava impressionat.

A principis del 99 vaig començar a treballar a Soler & Palau, les primeres nevades... Estava al Departament de Mètodes -avui Ingeniería de Producción- que dirigia en Ramon Llimós. A Mètodes i a «La Catedral» -tal i com anomenaven la zona on hi ha els oficials que treballaven per l’Eduard Soler- vaig fer l’aprenentatge.

Al cap de tres anys vaig tornar a Barcelona a treballar d’adjunt a la gerent de VilaWeb però al cap d’un any i mig em va trucar en Ramon Roca, amb qui vaig coincidir a Soler & Palau fent distribucions en planta de línies i maquinària una època que vaig estar a processos. El projecte era engrescador i progressivament em vaig incorporar mentre acabava un MBA i deixava la feina que feia a Barcelona tant arreglada com fos possible.

Actualment faig de Cap de Projectes del Centre Tecnològic Eduard Soler i això inclou unes quantes coses: parlar amb els clients, proporcionar els mitjans perquè els enginyers i enginyeres puguin fer els projectes, preparar documentacions per a projectes de col·laboració amb altres Centres Tecnològics, etc... a banda d’aquestes tasques col·laboro amb el funcionament de l’Escola donant classes de Planificació de la Producció i fent tasques de gestió i organització al Centre.

Les meves aficions són disperses, la meva passió, el país. Em podeu trobar per qualsevol poble coneixent el territori i podeu comptar amb mi per a fer qualsevol cosa relacionada amb la societat civil.-jcabani@fes-ctes.org.

2

L’expertesa dels nostres clients

Agustí Gifre Agustí Gifre va néixer a Barcelona l’any 1950. Va començar la seva trajectòria com a fotògraf professional després de finalitzar els seus estudis preuniversitaris, a l’edat de vint anys.

Es va iniciar com corresponsal de premsa i televisió.

Alhora, va establir el seu primer estudi a Barcelona, on durant més de 10 anys va dedicar-se a la fotografia de moda i de «still life». L’any 1981 estableix els seus estudis actuals: Impuls Producciones, S.A. Actualment, aquests estudis disposen d’una tecnologia molt avançada i d’un equip de professionals especialitzats per àrees concretes dins l’empresa. Agustí Gifre ha participat en publicacions de premsa i en programes de televisió i ha estat col·laborador del Ministeri d’Educació i Ciència.

Ha rebut molts premis nacionals i internacionals. Durant uns quants anys va compaginar la feina de fotògraf i realitzador de spots publicitaris. Des del 1992 es dedica exclusivament a la fotografia i s’ha especialitzat en la indústria automobilística i en les grans produccions.

Agustí Gifre es considera un innovador. És un perfeccionista que planifica el seu treball meticulosament.

A més, Agustí Gifre és un apassionat de la seva feina a:

Motlle i peça injectada

IMPULS PRODUCCIONS La Cierva, 7-9 Pol. Ind. Can Cortés 08184 Palau Solità i Plegamans Barcelona Telf: 93-864-91-97 Fax: 93-864-93-44 www.impuls-carshots.com e-mail: esterg@impuls-prod.com.

Experts en fotografia publicitària del sector de l’automoció.

Un equip de professionals amb un objectiu: Dur a terme amb èxit les idees dels nostres clients.

Serveis: Pre-producció: Oficina de producció Servei de càsting Permisos i gestions de localització Post-producció: Post-producció digital Laboratori digital complet

Notícies

Reunió amb el CES El Consell Econòmic i Social de la Fundació, òrgan de govern específic de connexió amb els sectors industrials, institucionals i socials del Ripollès, es va reunir el passat dia 18 de novembre amb el Patronat i els directors del seus centres operatius.

Se’ls exposà una relació completa de totes les activitats realitzades des de la darrera reunió així com totes les activitats i projectes programats pel futur.

Reunió amb el CAI Recentment es reuní el Comitè Assessor Industrial de la Fundació, format per empreses capdavanteres en el sector industrial del nostre entorn i que col·laboren a fer possibles els objectius fundacionals.

Després de l’exposició general del President i una informació completa dels tres directors dels centres de la Fundació, pogueren fer els seus comentaris i aportar valuoses suggerències per a futures actuacions.

Reunió amb el CDT La primera reunió ordinària de la xarxa de Centres de Difusió Tecnològica del CIDEM de la Generalitat de Catalunya, es va celebrar a les dependències del CIEM de la Fundació Eduard Soler.

Hi varen participar la Sra. Marta Peidró del CDT, el Sr. Santiago Mínguez de l’Incavi, la Sra. Lídia Morcillo de Fitex d’Igualada i el Sr. Jordi Rodríguez de CECOT. Durant la reunió es va analitzar les diferents activitats que es realitzen conjuntament.

Inauguració Curs 05-06 Enguany, a l’acte protocol·lari d’inauguració de curs, vàrem tenir l’honor de comptar, per la lliçó Magistral d’inici, amb la presència del Sr. Joaquim Coello. La referència biogràfica del conferenciant i la transcripció del seu parlament es troben adjunts a aquest butlletí. A part dels alumnes i del personal de la casa, hi hagué la presència d’un destacat grup de responsables d’empreses del nostre entorn.

Dia de la família Aquest any la trobada amb les famílies dels alumnes, va tenir lloc el passat 12 de novembre. La jornada, fou íntima i especial, ja que les famílies poden estar «in situ» als tallers, aules i instal·lacions de l’ETR i visitar el Centre Tecnològic, on passen bona part del curs els nostres alumnes. S’ha arribat a la cinquena descoberta i s’han realitzat plegats tot un seguit d’activitats que ajuden a intensificar les relacions família-escola.

3

Els emprenedors del CIEM

Coenger Enginyeria, S.L. Toni Màrquez, Núria Palmada i Eloi Roure, enginyers industrials i projectista mecànic respectivament, comencen el seu projecte empresarial al gener de 2002 amb l’inici del Programa del CIEM. La seva idea original era la implantació de l’eficiència energètica a les instal·lacions industrials, al sector serveis i a l’edificació. És a dir, incorporar tecnologies i energies eficients en aquests sectors per tal de reduir el consum i la despesa energètica i augmentar-ne la competitivitat.

A més, «Coenger» també realitza projectes d’enginyeria d’instal·lacions elèctriques, tèrmiques, mediambientals i tot tipus de legalitzacions requerides perquè les empreses puguin adequar-se als reglaments i normatives industrials existents.

Després de tres anys de treball i d’adquisició d’experiència en aquests camps, s’ha constituït Coenger Enginyeria, S.L. i s’ha definit la línia principal de negoci. Sense deixar enrere la filosofia inicial, els àmbits d’actuació són principalment les instal·lacions de producció i distribució d’energia tèrmica, tant en el sector terciari com en l’industrial, tanmateix no s’ha deixat de treballar en qualsevol dels sectors on l’energia hi té un paper important.

Actualment, Coenger es troba en fase de consolidació com a enginyeria energètica.

L’objectiu és ser referent en els temes d’eficiència i energia. En aquest sentit es col·labora amb empreses com a assessors energètics establint un vincle enginyeriaempresa interessant per ambdues parts.

Continuant amb la línia d’innovació, Coenger juntament amb la UdG, està treballant per tal d’establir un conveni de col·laboració amb el departament de calor i fred i poder oferir a empreses simulacions del comportament tèrmic de les instal·lacions amb programes informàtics de dinàmica de fluids.

Per a més informació podeu contactar a través de www.coenger.com.

Un projecte del Centre Tecnològic en curs

Projecte nº 3221: Estudis de la durada de les peces dels mecanismes de motlles d’injecció Aquest projecte neix a MATRIX, S. A. de la necessitat de millorar els seus productes. MATRIX és una empresa puntera en el sector dels motlles d’injecció de plàstic de peces de precisió.

Aquests motlles tenen infinitats de mecanismes diferents com correderes, mecanismes de desenroscat, plegadors, rotacions de plaques de motlle... Els mecanismes són cada vegada més complicats degut a l’evolució del mercat i de la competitivitat.

Un altra complicació, és la creixent demanda dels clients de no lubricar les peces dels mecanismes propers a les cavitats com poden ser camises d’expulsió i noios-rosca, entre altres. Aquesta demanda és especialment estricta en els sectors de la cosmètica i especialment en el de la farmàcia.

En una tercera fase s’apliquen les conclusions dels resultats obtinguts als motlles per tal de comprobar que en condicions de funcionament real, els resultats que s’han obtingut són realment eficaços.

Aquest projecte va ser presentat a les ajudes de CIDEM degut al seu contingut tècnic i va ser concedida una subvenció per dur-lo a terme.

Aquest requeriment de no permetre posar lubricant fa que en moltes ocasions garantir una vida de motlle sigui especialment difícil. És en aquest punt en què l’empresa Matrix es posa en contacte amb el CTES -Centre Tecnològic Eduard Soler-, per veure com es pot afrontar aquest problema.

El projecte que es planteja és inicialment un estudi d’alguns casos de gripatge de peces amb les exigències abans plantejades.

L’estudi de les causes del gripatge es fa mitjançant estudis metal·logràfics que realitza el personal del CTES. D’aquest estudi es dedueixen una sèrie de conclusions i consells de funcionament que s’entreguen al client.

En una segona fase es planteja l’assaig de les propostes per tal de veure els resultats que es poden obtenir, i les garanties que poden donar certs materials, tractaments tèrmics i recobriments. Per aquesta segona fase

4

es van plantejar un seguit de pautes de funcionament i control per tal de poder assegurar la fiabilitat i repetibilitat dels assaigs.

Una vegada realitzats els assaigs es tornen a repetir els estudis metal·logràfics i es valoren els resultats obtinguts i s’arriben a unes conclusions.

Estudi metalogràfic de la capa exterior

Estrutura del material

Notícies

Trobada amb ex-alumnes Després d’haver acabat els estudis es van convocar els que foren alumnes de les dues primeres promocions de l’Escola, per tal de copsar el grau de satisfacció del seu pas per les instal·lacions, des de la perspectiva del temps passat i explicar-los les novetats del centre, dels equips i planificacions.

Va ser una jornada emotiva en la que es va posar de manifest, una vegada més, la bona sintonia entre el centre i els exalumnes.

Curs FMD L’estreta relació entre l’Escola del Treball del Ripollès i un grup d’empreses del Comitè Assessor Industrial, s’ha concretat en la marxa del curs de Fabricació Mecànica per a la Dona, amb la finalitat de millorar les competències professionals, d’un grup de treballadores de vàries empreses, per tal de possibilitar la seva promoció tant personal com professional. El curs es realitza a les instal·lacions de l’Escola en horari de tardes.

Visita a diferents vivers El passat 27 d’octubre, representants de l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses i del Centre d’Iniciatives Empresarials del Metall de la Fundació Eduard Soler varen visitar, juntament amb dos arquitectes, alguns dels vivers i centres de negocis catalans que excel·leixen pel format de les seves instal·lacions i/o per la seva organització.

El principal objectiu era aprendre d’aquestes iniciatives per poder dissenyar el format del què serà el singular edifici de Vila Icària.

Les experiències que es varen seleccionar foren el Centre d’Iniciatives Empresarials de Manlleu, La Incubadora d’empreses de base tecnològica de Mataró, el centre de negocis Nodus Barberà de Barberà del Vallès i el centre de promoció econòmica i serveis a empreses Can Calderon de Viladecans.

L’acollida en tots ells fou excel·lent i l’adquisició d’informació realment interessant pel projecte de la Vila Icaria, donada la diversitat dels centres visitats.

Donació de sang Una vegada més, amb la voluntat de fomentar l’esperit de solidaritat de la nostra comunitat, s’ha participat a la campanya, «Amb una vegada no n’hi ha prou, vine a donar sang». El passat dia 9 d’octubre, una unitat mòbil del Banc de Sang i Teixits de la Vall d’Hebró, es va desplaçar fins a les instal·lacions de l’Escola per recollir les donacions voluntàries, que com sempre i seguint el model d’anteriors donacions, van sobrepassar les expectatives.

5

Una empresa del Comitè Assessor Industrial de la Fundació

COMFORSA, un aprenentatge 1640 resa un document de l’època emmarcat i penjat a la sala de reunions de Comforsa, «deu ni do» sol escoltar-se de qui ens visita, i és que una vida tan llarga es fa sentir i es fa notar amb el pòsit que deixa la història i que ens ha portat a aprendre a ser el que som a la nostra comarca i a Catalunya.

producció, i ja som al cap del carrer de les nostres definicions de disseny, qualitat i productivitat en el món de la transformació de l’acer que, i ho diem amb orgull, ens ha portat a ser els primers de la classe a nivell mundial en aquells productes en que més encert hem tingut en aplicar aquest principis.

Som, sempre hem estat, una empresa que, per vocació i coneixement, ens hem aplicat a la transformació de l’acer i que ja vam néixer de la capacitat d’aprendre, d’aprendre a extreure del riu la seva energia d’això en van dir «farga catalana», d’aprendre a saber treure de l’acer el bo i millor de les seves possibilitats, en definitiva d’aprendre a fer-ho realitat i així vàrem aprendre, també, a donar forma i vida al nostre entorn.

I és que, per avançar en el dia a dia empresarial, la barrera a vèncer és la del coneixement, i això ho hem après molt bé, no en va el primer esforç es dedica a adquirir-lo per utilitzar-lo, primer de tot, en ajudar els nostres clients a dissenyar un producte del màxim valor en diuen co-enginyeria, de la que n’hem fet part explícita i central de la nostra estratègia per, tot seguit, aplicar-lo a la nostra pròpia manera de fer, fidels a la nostra definició de com treballar que diu «satisfer les necessitats, especificacions i expectatives dels nostres clients amb tota naturalitat», vol dir moltes coses però, a la nostra empresa, cal traduir-ho per: fer avançar la nostra manera de fer fins que el procés, en el nostre cas de producció, funcioni amb tanta suavitat i sense entrebancs que tingui capacitat sobrada per garantir la estabilitat de les característiques del producte i un flux constant de

6

Josep Julià Milla Director General

El coneixement, diem-ne tecnologia, surt de tot arreu, una part, la més bàsica, del sector, les institucions i del mateix entorn, la més crítica i distintiva de la pròpia empresa per investigació, assaig o acumulació d’experiència i les complementàries es poden comprar directament sota la forma de procés o de producte, però, en qualsevol cas, es dipositen, sobretot, en les persones i la consolidació dels mecanismes d’adquisició i de transferència interna és la tasca irrenunciable que guia cap el futur.

Arribats a aquest punt necessitem una xarxa d’universitats, escoles tècniques i escoles de treball que preparin, acuradament, a les noves

generacions amb coneixements profunds de les tecnologies bàsiques i una xarxa de centres tecnològics, que tocant de peus a terra, tinguin la capacitat de donar suport amb mitjans propis a projectes, tanmateix més encert hem tingut en aplicar aquests principis. De desenvolupament de tecnologies crítiques, però, sobretot, amb habilitat per gestionar el portafoli de tecnologies, sabent qui fa què i mantenint viva la capacitat de relació i col·laboració entre ells i amb universitats i empreses per fer possible l’assoliment de nous coneixements d’alt nivell, tanmateix en el domini de les tecnologies crítiques que ens ajudin a donar els grans salts endavant amb la forma de negocis dinàmics.

La ETR i el CTES són el llegat que la visió de l’Eduard Soler ens deixà i que tanca, amb plena eficàcia aquest lligam que comunica la societat industrial del Ripollès amb importants fonts de creació de coneixement i del seu aprofitament i conservació.

Aprofitar-ho depèn de nosaltres.

El Sr. Julià, impartint una lliçó magistral a l’Escola del Treball del Ripollès

Els ex-alumnes

L’opinió dels experts

Xavier Portell

Expert en Seguretat i Salut Laboral

Maria Josep Moreno

La Maria Josep fou la primera noia matriculada a l’Escola per fer un cicle formatiu de grau superior de Desenvolupament de Productes Mecànics. Fou el curs 2000-01. Des de llavors la situació ha anat evolucionant fins arribar a avui que a l’ETR hi han més de 30 noies estudiant les diferents modalitats de mecànica, electricitat i electrònica.

Maria Josep, et sens pionera en la nostra Escola en el món de la mecànica?

Sí, entre els meus coneguts he estat la primera en estudiar projectes mecànics.

Maria Josep, quins records guardes del teu pas per l’ETR? Molts i molt bons, vaig conèixer bons companys que m’ajudaren de valent a aprendre moltes coses útils.

No tinc cap mal record Maria Josep, et senties molt sola.

Al començar la veritat és que sí, però a base de temps ens vàrem entendre molt bé. Totamanera, si hi han altres noies, segurament et sens millor.

Parla’ns una mica de la teva vida professional Segueixo treballant a l’oficina tècnica d’Axilone Metal, una empresa dedicada a l’extrussió d’alumini. Faig els processos de les diferents parts de les peces.

Quines aficions tens?

Continuo amb el voluntariat de la Creu Roja i després de tenir el carnet de monitora faig cursets als que volen treure el títol de primers auxilis.

Practico molt l’esport perquè m’agraden tots, natació, atletisme, esquí de fons, tots.

Penses que cal seguir estudiant per millorar la teva formació?

Sí, si es vol qualsevol formació cal seguir estudiant. Jo, per exemple, he fet un curs de Solid Edge però m’agradaria seguir amb altres.

Ets feliç?

Decididament sí, tinc feina i salut, que és molt important i puc practicar les meves aficions.

Escric com a representant patronal en relació al que el Sr. Eduard Soler volia per la Fundació: l’empreneduria i la creació de noves empreses.

vinculació de CECOT i UPM a iniciatives de creació de empreses reforçaria en els candidats la confiança, en trobar aliats naturals.

Comparteixo amb ell les idees. Som terra on el progrés s’ha fonamentat en l’esforç, el treball i la constància.

Les empreses han sorgit del convenciment de la persona, però... de la solitud i en la solitud. Personalment ja fa anys que «professionalitzar» i «acompanyar» aquests processos me n’han fet un entusiasta i impulsor i col·laborador.

El Centre d’Iniciatives Empresarials del Metall (CIEM), promogut per la Fundació Eduard Soler, compta com a socis fundadors les Associacions Empresarials del Metall de Catalunya.

Magnífica realitat la d’aquesta volguda unió i col·laboració entre diferents representants del teixit associatiu econòmic, que es dedica a encoratjar la creació de noves empreses i el desenvolupament de l’esperit emprenedor.

I em plau desvetllar en aquest butlletí com es va viure dins de dues patronals (CECOT i Els programes i UPM), entitats represenactuacions executatives d’empresaris i El nexe entre tats pel CIEM han empreses existents i societat i aconseguit la presents, la seva possible alumnes és, creació de moltes relació amb iniciatives empreses en base a d’encoratjament a la necessàriament, assegurar la creació de noves empreun expert, solidesa del seu ses. Es va produir el que immers sempre plantejament, del anomeno com «el minut en la millora seu pla de negoci, de dubte»: ha de la idoneïtat de les d’involucrar-se una entitat continuada persones que s’hi patronal en processos comprometen i de la d’incentivació de l’esperit xarxa de relacions i emprenedor i la creació contactes necessaris per arrencar els de noves empreses o estarem negocis. fomentant l’aparició de nous competidors?. La fuga d’executius i treballaEn paral·lel a aquesta activitat, l’equip dors de les actuals empreses per a de persones del CIEM ha continuat liderar els nous projectes estaran amb l’estudi, actualització i renovació complicant l’existència als socis que de les maneres de crear empreses, actualment representem? adaptant les millors pràctiques d’altres països que excel·leixen en Aquest minut de reflexió es va resoldre, aquests processos i que consideren per unanimitat, a favor d’una activa l’empreneduria i la creació presència de CECOT i UPM en el d’empreses vitals per la competitivitat conjunt d’actuacions tendents a afavorir futura dels seus respectius territoris. la fundació de nova activitat econòmica, clima d’empreneduria i creació I el CIEM envia un missatge als efectiva de noves empreses. L’impacte empresaris i a les organitzacions en la generació de riquesa, d’ocupació, empresarials: la majoria dels nous de coneixement, d’oportunitats projectes de negoci haurien de d’inversió i altres potencialitats van ser provenir suggerits pels empresaris i els pilars de la conclusió. empreses actualment actius. Com succeeix a països escandinaus. Estic També suportava aquesta decisió la ben convençut de que donarem, certesa de que els emprenedors de empresarialment, positiva resposta a projectes empresarials esdevenen aquest desafiament. empresaris. En conseqüència, la

7

«ASSOCIACIÓ D’AMICS DE LA FUNDACIÓ I ANTICS ALUMNES DE L’ESCOLA DEL TREBALL DEL RIPOLLÈS»

EDUARD SOLER I FONT Apunts de la seva biografia Els primers estudis l’Eduard Soler els va cursar a Ripoll, a l’Escola Nacional Graduada de la Font Viva. Allí va poder gaudir d’una etapa especialment brillant pel que fa al nivell d’ensenyament.

La proclamació de la República i el govern català va suposar una revalorització considerable del món de l’ensenyament: mestres nous i es va insistir en el valor de la didàctica per a la formació d’una societat moderna. A Ripoll el govern republicà construí el Grup Escolar Joan Maragall amb un plantejament modern i higienista que sustituí les velles instal·lacions de la Font Viva.

Els nous mestres foren Modest Costa i Garcia, Xavier Casademunt i Arimany, Ramon Boixadós i Mestre i Josep Illanes i Carreras. Convé dir que aquests pedagogs deixaren una forta empremta entre els seus alumnes i l’Eduard Soler.

Fem especial menció de Xavier Casademunt i Ramon Boixadós. El primer era un jove i interessant mestre que des del 1932 fou diputat per Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya. Ramon Boixadós, ja a Ripoll des del 1923, va ser director després del Sr. Costa, i el 1933 va passar a ocupar una plaça, guanyada per mèrits propis, en un del centres educatius més moderns i prestigiosos que la Generalitat republicana havia creat a Barcelona, el Grup Escolar Rosselló. El juliol de 1936, a l’Assemblea de Manresa, Ramon Boixadós va ser nomenat president de la Federació de Mestres de Catalunya.

Els estudis de batxillerat van estar molt accidentats pels fets polítics i de guerra que succediren aquells anys.

El mestre Xavier Casademunt va encarregar-se de tramitar-li la incorporació al batxillerat i preparar-lo per a l’ingrés i els primer i segons curs que aprovà el 1934.

L’allunyament de Ripoll dels seus mestres determinà que l’Eduard Soler ingresés al Col·legi Municipal de Segona Ensenyança de Ripoll, que a l’ensems comptava amb tres mestres capellans, Ramon Surinyach, Florenci Ferrer i Josep Santanach, i la donya Sara. Aquí va fer tercer i quart curs.

L’esclat de la guerra al 1936 li va estroncar els estudis secundaris. Amb setze anys començà unes llargues vacances i un dur aprenentatge per a la vida.

Al 1938 el desgast bèl·lic republicà va fer cridar a files la quinta del 41, la dita del «biberó». L’Eduard Soler, pels seus coneixements elèctrics va ser destinats a transmissions i no va anar a primera fila ja que formava part del nucli d’una divisió. Malgrat tot, companys seus el van retrobar al front d’Assuèvar (Saragossa) i més tard també al front de l’Ebre (Gandesa). Fracassada l’ofensiva republicana va anar amb la retirada cap a França, on va ser recluït en un infamant camp de concentració. De França a Espanya, del camp de concentració a les files militars nacionals, la mort del seu pare feu que podés tornar a Ripoll.

En una situació difícil i compromesa va saber recuperar els estudis de batxillerat culminant, de forma ràpida i exitosa, del 1940 al 1942, els cursos cinquè, sisè i l’examen d’Estat.

Imprès sobre Paper Ecològic Brillant de 170 Grs. / 12-2005 Impremta-Offset BONET, SL / Tel. 972 70 00 70 / Ripoll / Dip. Legal GI-1394-2002

En plena tasca de planificació de l’Associació d’Amics de la Fundació i Antics Alumnes de l’Escola del Treball del Ripollès, s’està ultimant una llista de persones que conegueren en vida al Sr. Eduard Soler, o bé que coneixien la seva trajectòria personal o professional i que simpatitzen amb la seva obra. Apart l’Escola disposa de la llista amb tots els antics alumnes que han passat per les seves aules.

A tots ells es convocaran a una reunió general a on s’exposaran les raons que han dut a crear l’Associació i els seus objectius. També es presentaran un esborrany d’uns possibles estatuts amb l’organització i els fins que es proposen.

A la fi de la reunió i després de respondre a possibles intervencions dels presents demanant aclariments o les explicacions que calguin, s’invitarà a tothom que ho desitgi que deixin la seva referència, nom, adreça, etz. per constituir la llista de membres fundadors de l’Associació.

Amb l’acta d’aquesta reunió es demanarà la legalització de l’Associació per quedar regularment establerta.

La llista de membres quedarà oberta per a incorporar-hi posteriorment a qui manifesti la seva voluntat d’ingresar-hi a més de tots aquells alumnes que es graduin i passin a convertir-se en antics alumnes, a cada promoció que deixi l’Escola.

Els membres de l’Associació seran convocats a una assemblea general com a mínim un cop cada any, tal com obliguen els Estatuts, on es repassaran les activitats dutes a terme i s’anotaran tots els suggeriments que es presentin per a futures actuacions.

A part, tots els membres rebran el Butlleti de Noticies de la Fundació i l’anunci i invitació a tots els actes que celebrin l’Escola del Treball, el Centre Tecnològic i el Centre d’Iniciatives del Metall.