Ripoll, octubre de 2008
Número 23
Parlament de Raimon Pérez, ex-alumne de la Fundació Eduard Soler, a l’acte de inauguració del curs 2008-2009 Bon dia a tothom, Primer de tot m’agradaria dir-vos que no m’hagués imaginat mai estar aquí per parlar davant de tanta gent; ja sabeu que no sóc massa de discursos, però a la sol.licitud de la Fundació Eduard Soler no m’hi he pogut negar. Jo vaig venir a parar a l’Escola del Treball perquè no volia estudiar llengües, filosofia, història, etc. i us puc assegurar que no me’n penedeixo gens. Com és diu avui dia, “la vaig clavar”. En arribar a l’Escola, tot era nou per estrenar, encara no havia sortit cap promoció i no sabia massa en què consistien els cursos. Amb els de casa ens va semblar que provar-ho era el millor. La meva etapa a l’Escola va començar amb el mòdul de grau mitjà de manteniment electromecànic. Aquí va ser on vaig veure que això de l’electromecànica m’agradava i que me’n sortia força bé. A mig curs, em van oferir feina a Matrix, una oportunitat interessant per aprendre, i evidentment per poder cobrar alguns “calerons”. Vaig dir que sí i vaig estar-m’hi quatre anys i mig, treballant com a ajustador de matrius. Si em permeteu un consell, us diré que si podeu treballar i estudiar, aprendreu el doble de ràpid i les classes no us costaran ni la meitat d’entendre. Un cop acabat el grau mitjà, vaig fer l’examen per grau superior i al cap de tres mesos ja estava un altre cop a l’Escola fent Producció per Mecanització. De l’Escola me n’he emportat moltes coses bones. Una, és el premi que ens van donar al meu grup com a guanyadors del primer concurs de projectes de final de cicle; ens va costar moltes hores de feina, alguna baralla, però també molts riures; suposo que tots els meus companys dirien que va valer la pena. Una altra, gràcies a l’Escola, fou poder entrar al Centre Tecnològic, on encara treballo. Desprès dels dos mòduls fets a l’Escola, vaig veure clar que havia d’estudiar una enginyeria. Així ho vaig fer: quatre anys a Barcelona al límit de l’esforç, però amb final feliç. I podeu dir-me “massoca”, però avui mateix començo un postgrau de Mecatrònica, també a Barcelona. Espero que molts de vosaltres el pugueu fer aquí a l’Escola ben aviat. Amb tot això he volgut exposar que no fa falta ser un estudiant de batxillerat per arribar a tenir una carrera universitària, ni un postgrau, ni un màster ni res de res; el que s’ha de ser és una persona amb ganes de fer coses, millor si t’agraden, i “tirar fort endavant i sense por”. Penseu que Ripoll, un poble amb el seu Monestir, un pont d’en Calatrava, Sant Miquel de la Roqueta, uns ascensors premiats a Madrid i moltes altres coses, també té una escola de primer nivell. I per acabar, em sembla que és d’obligació donar les gràcies a les persones que m’han escollit per fer aquesta mica de xerrada i agrair-los la confiança que han tingut en mi. Gràcies.
El nou equip directiu de la Fundació Eduard Soler
Anna Mates i Gómez Enginyera de Telecomunicacions Directora de FORMACIÓ
Josep Mª Casals i Bosch Enginyer Tècnic Mecànic Coordinador de Mecatrònica
Jaume Cabaní i Massip Enginyer Industrial Director d’INNOVACIÓ
Xavier Armengol i Vila Enginyer Tècnic Químic Coordinador de Cicles Fomatius
Gemma Salgueda Llicenciada Ciencies Físiques Coordinadora de Formació Ocupacional
Joan Franch i Puig Enginyer de Telecomunicacions Director de FINANCES I SERVEIS GENERALS
Carles Pereira i Areñas Enginyer Tècnic Electrònica Coordinador d’Emprenedoria
Núria Coma i Roma Enginyera Industrial Coordinadora de Serveis Tecnològics