Butlletí nº66

Notícies Ripoll, agost de 2019

66

nº

Pàgs. 6-7 | Lliçó magistral del Dr. Sergi Grau Carrión

Graduació dels alumnes promoció 2016-2019

Editorial Nova graduació d'alumnes tunitat d’escoltar en Sergi Grau, degà de la Facultat de Ciències i Tecnologia de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, que va poder traslladar als nostres titulats la idea de què l’enginyeria pot ser social.

Sens dubte una idea amb prou potència que, com a mínim, ens ha de fer reflexionar. En un entorn en el que cada vegada més, la tecnologia formarà part de les nostres vides i generarà millores i competitivitat, convé veure, justament per aquesta omnipresència (de la qual els nostres titulats podran ser uns abanderats), que darrere de la tecnologia hi ha persones i que la seva

Ramon Vilardell, President

Un any més, les pàgines centrals d'aquesta publicació contenen un petit resum del que va ser l'acte de graduació de l'última promoció d'alumnes de la nostra Escola. Aquesta cerimònia representa, sens dubte, un punt de culminació de feina ben feta; tant pels alumnes que hi són reconeguts, com per la nostra Institució. Entenem que, és justament en moments com aquest, que es poden apreciar, de manera tangible, alguns dels valors que la Fundació aporta a la societat i al territori: coneixement, innovació i compromís.

Ha d’anar per endavant la felicitació als graduats i l’agraïment a tot el seu entorn perquè, de ben segur, la seva família i amistats han tingut un paper decisiu en aquest camí iniciat fa tres anys al costat de la nostra Escola. I, per descomptat, el reconeixement a tot el claustre per la feina feta i a totes les autoritats, empreses, i representants de la societat civil, que caminen al nostre costat, amb l’objectiu comú d’ajudar a preparar els professionals del món de la indústria del futur.

funció final acaba sent la de donar solucions a les persones.

Per tant, reptes del nostre temps als que hi hem de fer front. La digitalització ha vingut per quedar-se i hem d’estar preparats per situar totes les millores tecnològiques en el nostre model social i productiu. En qualsevol cas, nosaltres seguirem desenvolupant la nostra tasca, fomentant la formació i l’emprenedoria entre els nostres titulats, i aportant professionals amb els coneixements tecnològics necessaris per pilotar la indústria que ve.

Els graduats

Naturalment estem orgullosos i alhora conscients de la responsabilitat de la nostra tasca, i treballem per ser referents, en el nostre àmbit, en formació en el binomi indústria i tecnologia; vertebrant una formació de qualitat i de futur, que potencïi un major desenvolupament de la comarca.

En aquesta ocasió, vàrem tenir l’opor-

2

D E G EST MA IÓ N TE

DE

LA C A LID A

D

M EDI AM BIE NT

PAPER ECOLÒGIC

UNE-EN ISO 9001

SI S

Av. Eduard Soler, 1 17500 Ripoll (Girona) T +34 972 701 131 F +34 972 702 871 info@fes.cat www.fes.cat

A la Sala

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Departament d’Empresa i Ocupació Departament d’Economia i Coneixement

Imprès sobre Paper Ecològic Brillant de 170 Grs. / 4-2017 Imprès a MAIDEU, SL Tel. 972 70 25 93 / Ripoll Dip. Legal GI-1394-2002

L’expertesa dels nostres clients

Campus de les instal·lcions industrials

un altre 20% són al territori català, i un 5% a la resta d’Espanya.

Axilone Metal és una empresa multinacional ubicada a Sant Pere de Torelló i dedicada a l’embotició de metall per a la perfumeria i cosmètica.

L’any 2014, amb la inauguració d’una nova planta, Axilone ha fet un fort pas endavant en la presència com a referent al mercat. Amb una forta aposta per l'expansió i l'automatització de processos, Axilone ha invertit més de 15M€ en els darrers 4 anys en l'adquisició de nova maquinària i ampliacions de capacitat. Totes aquestes inversions ens han permès créixer al ritme previst dins dels nostre plans; per finalment executar, aquest any 2019, una ampliació de les nostres instal·lacions per seguir creixent, evolucionant i donant servei als nostres clients.

Amb una antiguitat de més de 50 anys d’història, Axilone sempre ha estat un proveïdor de referència dins del sec2 tor. Els nostres productes contribuei- Actualment Axilone disposa de 14.000 m xen a crear la imatge de luxe i qualitat on es realitzen els diferents processos en què es divideix el nostre procés: disque demanen els nostres clients. seny, embotició, anoditzat, polit i munAxilone és un empresa amb forta tatges. presència internacional. El 75% de les vendes d’Axilone són d’exportacions, Amb una facturació propera als 50 mi-

lions d’euros, l’empresa dóna feina a més de 250 persones; i en funció dels pics de demanda del mercat, compta amb la col·laboració de treballadors temporals (variables en funció del volum de feina del moment).

Volem continuar creixent i liderant el nostre sector, un sector cada vegada més competitiu i exigent. Des d’Axilone ens esforcem i treballem per evolucionar en aquesta direcció i comptem amb la col·laboració de tots els nostres treballadors, així com d’aquells que vulguin incorporar-se al nostre projecte.

Aquest mes de juliol hem iniciat la col·laboració amb la Fundació Eduard Soler acollint a les nostres instal·lacions, un alumne del grau de mecatrònica en pràctiques. Esperem que l’experiència sigui enriquidora per ambdues parts i puguem seguir col·laborant en un futur.

Transferència de producte per tractament superficial

Mostra de producte acabat

Vista panoràmica de la planta industrial

3

Notícies

Dos nous patrons de la Fundació Eduard Soler Joaquim Merino Tarruella, nascut fa 39 anys a Ripoll, es va incorporar com a Patró de la Fundació Eduard Soler en el passat mes de juliol. La formació bàsica fou a l'Escola Salesiana de Ripoll i, posteriorment, va estudiar el batxillerat en ciències socials a l'Institut Abat Oliba de Ripoll. El 1995 esdevé col·laborador de Televisió del Ripollès, on, com a curiositat, va cobrir com a càmera de televisió la cerimònia de col·locació de la primera pedra del Campus de la Fundació Eduard Soler amb la presència del president Jordi Pujol i del fundador Eduard Soler.

L'any 1999 es desplaça a viure a Barcelona per continuar la formació professional en el camp de la comunicació audiovisual als Jesuïtes de Sarrià.

Sr. Joaquim Merino Tarruella

L'any 2001, s'incorpora a l'empresa Mediapark a Sant Just Desvern, posteriorment absorbida per la multinacional del sector de l'entreteniment Chello, com a guionista i realitzador de TV per a canals de pagament. Al 2005 guanya conjuntament amb dos companys els premis de la fundació Televall de la Vall de Ribes d'Innovació tecnològica i creen l'agència de publicitat Laboratori de Comunicació. L'etapa que conclou l'any 2011 és succeïda per la graduació en Publicitat i Relacions Públiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i per l'obtenció d'un Màster en disseny i producció gràfica per la mateixa UAB. L'any 2012, és l'any del retorn a Ripoll, deixant enrere 13 anys d'experiències metropolitanes. Des de llavors treballa com a free lance en el camp del màrqueting operatiu i la comunicació, on treballa per a diferents empreses de la comarca del Ripollès.

Al 2017 s'incorpora a l'equip de comunicació de la Volta Ciclista a Catalunya durant la setmana de competició gestionant els continguts de xarxes socials i web.

També, des de 2017 fa docència a la Universitat Oberta de Catalunya en el camp del disseny gràfic i la comunicació corporativa. Enguany ha esdevingut regidor de l'Ajuntament de Ripoll.

El passat mes de juliol pren possessió com a Patró, membre del Patronat de la Fundació Eduard Soler de Ripoll.

Ripollès des del 7 de juny de 1986, la meva trajectòria ha estat relacionada des de sempre amb l'activitat social i professional de la vila.

Membre de diverses entitats, com Comissió de festes de Ripoll, Associació de Diables de Ripoll, Col·lectiu Rekiem, entre d'altres. Seguidament, des del 2011 regidor a l'Ajuntament de Ripoll i conseller del Consell Comarcal del Ripollès, sent-ne el portaveu del grup municipal i comarcal.

Les relacions socials són un eix important en la meva vida i acompanyades de la música encara més, gran aficionat a la bona gastronomia i esports com l'esquí em fan gaudir del territori on tenim la sort de poder viure.

Sr. Roger Bosch Capdevila

Format inicialment a la Fundació Eduard Soler, compagino els estudis amb feina a la indústria d'energies renovables i manteniment industrial. Des del 2005 entro a treballar a la Fundació Privada MAP, on tinc l'oportunitat de formar-me dins el meu àmbit laboral.

En la mateixa Fundació MAP, passo a ocupar la responsabilitat del taller industrial i creem MAPCABLE. Aquí em formo amb sistemàtica Agile i QRM. Ara mateix MAPCABLE compta amb més de 50 treballadors.

Des del 2018 patró de la Fundació Guifré i ara també de la Fundació Eduard Soler, en la que tinc una especial motivació d'aportar-hi totes les meves capacitats i voluntats.

4

Notícies

Digitalització dels calendaris d’aula Una de les novetats previstes en les millores de les aules de l’Escola és el nou sistema d’informació d’ocupació de les aules.

Un sistema Embedded Linux (Raspberry Pi) amb pantalla tàctil que obté dinàmicament informació dels horaris que es planifiquen des del departament de Gestió Acadèmica. Aquest sistema permet ser més flexible i àgil a l’hora d’actualitzar i modificar horaris i poder fer reserves d’aules mantenint en tot moment la informació al dia.

De moment només és una prova en una aula pilot, confiant fer-ho extensible a la resta d’espais de l’Escola del Treball.

Acord de col·laboració amb Eurecat La Fundació Eduard Soler FES i el Centre Tecnològic de Catalunya Eurecat han signat un acord de col·laboració per impulsar la innovació i la transferència tecnològica en el teixit empresarial i econòmic del territori i traçar una línia de treball conjunta per a la formació i la recerca.

Han signat el president d'Eurecat, Xavier Torra, i el president de la FES, Ramon Vilardell, per a fer efectiva la col·laboració entre ambdues institucions en l’àmbit de l’R+D+I i la formació. La FES materialitza així el seu objectiu d’establir aliances amb altres institucions del país per tal d’impulsar projectes conjunts d’àmbit tecnològic.

Curs de Soldadura TIG Del 21 de maig fins el 20 de juny s’ha realitzat un curs de soldadura TIG d’una durada de 30 hores a càrrec del professor Anselm Hernaiz, impartit a les instal·lacions de la FES. El curs va anar adreçat a personal de taller/manteniment i tècnics de construcció metàl·lica.

Els participants conegueren el procés i els paràmetres de control i d’operació de les màquines i realitzar pràctiques de la Tecnologia TIG, soldar en totes posicions i amb diferents gruixos de material, per assegurar les característiques de resistència. També els coneixements bàsics de manteniment i acoblament amb diferents tipus de màquines.

Estratègies i eines Hoffmann, mecanitzat El passat dilluns 6 de maig de 2019 es va realitzar la jornada tècnica “Selecció d’eines i condicions de tall en mecanitzat trocoidal”, a càrrec de personal de Hoffmann Group.

La jornada anava dirigida a alumnes de segon i tercer curs del cicle formatiu de Disseny i Programació Industrial. Va haver-hi una primera part teòrica on es van donar a conèixer la selecció d’eines i condicions de treball amb el programa “toolscout”, els diferents sistemes de subjecció i els avantatges. La segona part, fou al taller on es van fer demostracions pràctiques amb l’estratègia trocoidal dinàmica.

FE D’ERRATES: A l’anterior edició número 65 de la revista FES, a l’apartat de notícies, sobre la Visita d’un grup d’estudiants a l’empresa Matrix, es va escriure, per error, que aquesta és filial del grup Soler & Palau quan no ho és, ja que pertany al grup SOME, S.A.

5

NotĂ­cies

Dr. Sergi Grau CarriĂłn

Amunt els birrets

6

Graduació alumnes promoció 2016-2019

Escola del Treball del Ripollès Solemnement es graduaren els alumnes de l'Escola en finalitzar el curs 2018-2019. Una sala d'actes a vessar d'acompanyants, celebrà la graduació dels estudiants.

Mesa presidencial

Vint-i-tres tècnics superiors de "Mecatrònica Industrial" i "Disseny i Programació de la Producció en Fabricació Mecànica" es graduaven, rebent la credencial de la seva titulació, el dia 13 de juny de 2019 a la sala d'actes de la Fundació Eduard Soler.

A la mesa presidencial de l'acte el Patró de la Fundació Sr. Jordi Brull el regidor de l'Ajuntament de Ripoll, Sr. Josep Maria Creixans i el Director de Fomació Sr. Josep M. Casals, acompanyaren l'autor de la lliçó magistral de la jornada, el Dr. Sergi Grau i Carrión, degà de la Facultat de Ciències i Tecnologia de la UVic. Autoritats comarcals, claustre de professors, representants d'entitats oficials i empresarials, amics i sobretot familiars; pares, esposes, novies, parelles i germans, assistien a l'acte.

La benvinguda del President amb unes paraules encoratjadores per als

nous tècnics superiors iniciaren l'acte.

Seguí la imposició de beques i el lliurament de titulacions. Grans aplaudiments a la sala.

La lliçó magistral del Dr. Sergi Carrión galvanitzà els nous professionals. El repte d'estendre l'exercici professional al servei com a obra social, conciencià de ple els titulats.

El Sr. Creixans emulant a qui representava, el vicepresident i alcalde Ripoll, estimulà a exercir i residir al Ripollès, on tot són avantatges vitals i de feina sense haver d'ubicar-se a les grans i sorolloses urbs.

El Director Sr. Casals, impartí unes recomanacions als seus ja ex-alumnes parangonant la figura de l'inventor Thomas Alba Edison.

Birrets enlaire i una cordial reunió dels assistents al menjador, clogueren l'emotiu acte.

7

Serveis de la Fundació

Tecnologia i formació, en evolució constant

Espai de Coworking

TECHWORKING és un espai de cotreball ubicat a les instal· lacio ns de la Fundació Eduard Soler i que va adreçat a professionals i emprenedors del sector industrial i tecnològic perquè puguin desenvolupar el seu projecte empresarial.

El nou espai pretén ser un punt d’innovació i promoció a l’emprenedoria amb l’objectiu que els usuaris puguin aprendre, compartir i desenvolupar els seus projectes esdevenint un node de referència per impulsar la innovació, l’emprenedoria i la cooperació del Ripollès.

El nou espai ofereix llocs de treball equipats amb espai d’emmagatzematge, connexió fibra òptica i equip multifunció. A més disposa d’una zona de coffe corner i zona de reunions.

TECHWORKING és més que un simple espai de cotreball, aporta un valor afegit fonamental pel desenvolupament dels emprenedors tecnològics i els seus projectes. Els usuaris que en facin ús podran beneficiar-se i de la infraestructura tècnica i maquinària del Fab Lab i participar a les Techsessions organitzades per la Fundació.

Experimentar amb tecnologies de fabricació digital, tecnologies que faran variar la producció i la logística del futur, estarà ara a l'abast de la comarca.

Equip multifunció

8

Maquinària de Fabricació Additiva

Marforged Mark Two és la marca d'una impressora 3D

Impressora 3D amb tecnologia MultiJet Printing

Prototipus d'una peça industrial impresa amb material Visijet Black

El Fab Lab de la Fundació Eduard Soler és un espai de fabricació digital que disposa d’un parc de maquinària en creixement amb impressores 3D de les primeres marques en el mercat: 3D Systems, Markforged, FormLabs... i també disposa d’altres eines que ajuden al desenvolupament de projectes com, per exemple, escàners d’alta precisió per assegurar la qualitat del producte o per realitzar anàlisi d’enginyeria inversa. Aquesta nova iniciativa es complementa amb altres serveis addicionals adreçats a un públic més ampli:

Mostra de producte amb material Onyx

Mostra mèdica d'artèria amb material elàstic

Penetrabilitat de peces

· Maker Lab: Ajudar empreses i emprenedors que vulguin desenvolupar el seu projecte de fabricació i prototipatge · Edu Lab: Apropar la maquinària i els equips d’addició i fabricació digital a l’àmbit educatiu a través de la formació contínua · Show Lab: Espai per explorar casos d’èxit i últimes tendències al voltant de la fabricació digital.

El Fab Lab de la FES és l’únic Fab Lab de la Catalunya Central i del Ripollès i des del 2018 forma part de la xarxa mundial de la Fab Lab Foundation fundada al MIT (Massachussets Institute of Technology) que dóna accés a les eines i coneixements de tota la xarxa mundial.

Mostra d'una figura del Monestir de Ripoll amb material flexible

9

Opinió dels experts

La suma multiplica

Guillem Quintana , PhD Gerent d'Eurecat Girona/ Director Negoci Industrial Professor associat de la Universitat de Girona .

S’accepta i és àmpliament coneguda la tesi que explica que les empreses competeixen en oceans vermells i oceans blaus. En els oceans vermells, la competència és ferotge i l’aigua es tenyeix de roig pel color de la sang d’empreses rivals que lluiten per mantenir la seva posició i guanyar quota de mercat. Cada centímetre és clau, està ocupat i s’ha de guanyar a mossegades. En canvi, en els oceans blaus, la competència esdevé un aspecte poc important gràcies a les estratègies de diferenciació que permeten generar nous espais de mercat a punt per ser explotats.

Però sigui del color que sigui l’oceà que creuem avui -cadascú el seu-, sigui del color que siguin les aigües que naveguem guiats per la nostra perícia i estratègia, el que és segur, ho dic amb tota la gosadia, és que viatgem sobre una clova de nou.

A Catalunya tenim la sort de treballar i competir, a escala local i global, més de 265.000 empreses actives amb assalariats. I cadascuna d’elles té la seva mida i circumstància: el seu sector, el seu dia a dia, la seva història, les seves debilitats i fortaleses, les seves alegries i decepcions, els seus èxits i els seus fracassos...

L’oceà català és ampli, variat, complex, i diferent per a cada una de les més de 265.000 empreses. Però naveguem sobre cloves de nou. Som petits. Catalunya és un 0,1% de la població mundial i un 0,28% del PIB, aproximadament.

Dit d’una altra manera, si demà tanquessin totes les empreses del país, el PIB mundial cauria menys de 3 dècimes i llavors potser, a l’altra punta de món, les notícies farien alguna referència al Barça, a Messi o al Celler de Can Roca.

Per navegar en un oceà tan immens cal ser valent, eficaç, àgil, i per sobre de tot, ser molt bo. En el món que ve, cal aportar valor per ser competitiu i sobreviure.

Valor que molts cops trobem en el coneixement i en la capacitat dels nostres productes, processos i serveis de generar-nos un avantatge competitiu. És indubtable, doncs, que activitats com la formació, i especialment la formació tècnica especialitzada, pilar de l’economia del coneixement, que prestigia l’ofici en l’economia productiva, que genera llocs de treball amb valor afegit, que orienta perfils professionals a la demanda de la indústria, són d’un valor irrefutable per a l’economia, l’empresa i la societat. I, no deixen des ser imprescindibles, per garantir la supervivència de les companyies i, si pot ser, la seva sostenibilitat i èxit, les activitats d’innovació o d’innovació aplicada, que permeten a les empre10

ses llançar novetats al mercat, crear millors productes o productes nous, optimitzar, replantejar i automatitzar processos productius (reduint costos, assegurant qualitat) i conceptualitzar, implementar i oferir nous serveis. Coneixement i innovació són indispensables.

I això no significa específicament fugir d’oceans vermells cap a oceans blaus. Una empresa competitiva és tant la que mossega fort en oceans vermells com la que es mou àgilment cap a nous oceans blaus. Segurament cal combinar la fortalesa de sobreviure en oceans vermells amb l’estratègia de saber-ne trobar de blaus per poder explicar la història d’empreses duradores i consolidades. Formar-se, conèixer el sector, la tecnologia, la competència, el client, innovar, transformar i perfeccionar-se són capítols d'un manual de supervivència.

Entitats com Fundació Eduard Soler i el centre tecnològic Eurecat treballem i col·laborem en àmbits estratègics com la formació tècnica especialitzada i la innovació aplicada. Dues activitats imprescindibles per navegar per aquests oceans ja siguin blaus, vermells, morats o liles. Col·laborem per ser més complets, més eficients, més útils i ho fem al servei de les millors eines que tenim per a la generació de riquesa i benestar, de les millors màquines del país per a la creació d’activitat econòmica, progrés i prosperitat: les empreses. Treballar junts ens fa més forts i alhora ens permet ser més ambiciosos en els nostres plantejaments.

Doncs bé, que em perdonin els professors W. Chan Kim i Renée Mauborgne, que el 2005 van publicar el famós llibre Blue Ocean Strategy, però aquest escrit no tracta del color dels oceans. No tracta d’estratègies de diferenciació. Tracta de la clova de nou. Fa anys, abans de la fusió dels centres tecnològics que ha tingut lloc a Catalunya, vaig assistir a una conferència on algú, en algun moment d’inspiració metafòrica, explicava que quan s’unien i es feien treballar junts, un conjunt de bastonets fràgils i trencadissos, aquests esdevenien amb la suma de tots i actuant plegats, una estructura sòlida, potent, indestructible.

Avui ja hem unit els bastonets i, ara, amb ells, estem construint un vaixell.

Exalumne

AFAT

Una activitat d'AFAT, cultural i lúdica alhora, va dur els nostres socis a visitar el Castell de Montesquiu, al bell mig del Parc de la Diputació de Barcelona, que comprèn quatre municipis, i que és la joia del Bisaura.

Ponç Parramon Tècnic Superior en Mecatrònica Industrial

D’on ets?

De Calldetenes, comarca d’Osona.

Què et va fer estudiar aquest cicle formatiu de grau superior?

Sempre m’havia interessat molt el sector industrial i conèixer les seves necessitats.

Per què vas decidir estudiar a la Fundació Eduard Soler?

La localització, les instal·lacions, els equipaments i la formació dual van ser aspectes que van tenir molt a veure alhora de decidir el centre. La veritat és que tinc la sensació d’haver-ho aprofitat al màxim.

Quins són els aspectes que destacaries de la FES? Segurament la proximitat amb tot el personal docent i les facilitats que et posen ajudant-te a desenvolupar qualsevol idea o projecte personal.

Sortida de Primavera al Castell de Montesquiu

La visita, guiada, començà amb un espectacular video que, presentat per un fantasma, en Quiu, un gos, ens duguè des de l'any 880, amb l'Abadessa Emma, fins al 1936, l'últim propietari, n'Emili Juncadella. Estances, dormitoris, sales, mobles, vaixelles, quadres i pintures il·lustraren els visitants una bona estona.

Al mig del començament un estol de setze valents caminadors iniciaren una caminada de dues hores, amb plans, pujades i baixades que varen ser afrontades amb pit i suficiència per tothom, cap a Santa Maria de Besora.

L'autocar, tripulat pels caminadors curts va recollir els caminadors llargs al peu del Castell de Besora, a la carretera a Vidrà, on es va fer la foto institucional del grup, una cinquantena.

L'Hostal Serrasolses va refer les forces de l'expedició amb un àpat que pels aplaudiments a les paraules i brindis del President, en Ramon Llimós, va quedar palesa la satisfacció de tothom.

Estàs treballant o estudiant actualment?

Tot i que sortint de la Fundació Eduard Soler de feina no en faltava, vaig decidir anar a estudiar una enginyeria informàtica a la FIB, per acabar-me de formar i poder dedicar-me al que mes em motiva que és programar.

Quin consell donaries a tots aquells estudiants que s’han de decidir per estudiar un cicle formatiu de grau superior?

Aprofiteu per treballar i conèixer el funcionament de les empreses, no tingueu por al canvi perquè és el millor moment. Totes les idees que tingueu treballeu-les, mireu si tenen sortida professional o simplement desenvolupeu-les, és la millor i més divertida manera d’aprendre.

Què fas fora de la feina i l’estudi?

Ara mateix jugo amb el Ripollès Rugby Club, em fa seguir pujant a Ripoll.

Ho recomano a tots els estudiants i també als professors.

11

Un record institucional

Eduard Soler i Font

Un ideari educatiu precursor L'Escola Taller de Ripoll L’any 1985, l’Institut Nacional d’Ocupació (INEM) va crear el programa Escoles Taller i Cases d’Oficis amb caràcter experimental. Es tracta de centres de formació i treball per a joves desocupats, on aquests reben formació i pràctica professional a través de feines concretes que realitzen en temps real. L’objectiu és que aquests joves tinguin un ofici i puguin accedir més fàcilment al món laboral.

Les escoles taller van néixer com a resposta a les elevades taxes de desocpació juvenil, especialment de joves d’entre 16 i 25 anys, amb un baix nivell formatiu i problemes d’inserció laboral o d’integració social.

Els joves que entren a formar part d’aquest programa reben una beca. En la primera part del curs, durant els sis primers mesos, sols adquireixen coneixements teoricopràctics de l’ofici escollit. En la segona part, que dura entre sis i divuit mesos, cada alumne subscriu un contracte i rep el 75 per cent del salari mínim interprofessional per a la realització d’una obra concreta.

Aquesta experiència s’inicià a Ripoll el novembre de 1988 i era una de les tres existents a la província. Mitjançant aquest sistema es procedí a la rehabilitació de l’Hospital Vell de Ripoll, un edifici del segle XVI, i en edicions posteriors es rehabilità l’antic escorxador, actual sala Eudald Graells.

El director de l’Escola Taller en aquesta primera etapa fou Antoni Llagostera Llongarriu Aquest primer programa d’Escola Taller a Ripoll va durar tres anys i va oferir unes quaranta places d’alumnes-treballadors.

S’hi ensenyaren cinc especialitats professionals: jardineria, forja, fusteria i els oficis de picapedrer i paleta.

El juny de 1997, el programa d’escoles taller fou transferit a la Generalitat de Catalunya.

Segons l'alcalde de Ripoll d'aleshores (1979) el funcionament d'aquest Centre va interesar a Eduard Soler, com no podia ser menys, ja que alguns dels elements emprats, conformaven l'ideari educatiu que Eduard Soler va proposar posteriorment en el seu projecte de l'Escola del Treball del Ripollès.

Notícies Ripoll, agost 2019

66

nº 12