Butlletí nº 58

Notícies Ripoll, juliol de 2017

58

nº

Pàgs. 6-7 |

Graduació d'alumnes de la promoció 2014-2017 Lliçó magistral del patró de la Fundació FES, Sr. Joan Roig i Altès.

Editorial Graduació d'alumnes promoció 2014-2017 de permetre ser creadors i transmissors de coneixement. Ser emprenedor ha de ser la capacitat de trobar noves i creatives solucions als problemes plantejats de manera creativa, la innovació ha de ser un element clau en la nostra vida laboral.

La solidaritat, l’últim element, molt important, ha de posar de relleu, que la Fundació és fruit de la visió altruista i solidària del nostre fundador, el senyor Soler. Aquest és un llegat viu que ha ajudat a la formació i que ara demana que els alumnes a la Fundació en siguin continuadors, els coneixements i la formació que han rebut han de contribuir a millorar la nostra societat.

Joan Maria Roig i Altès Patró Fundació Eduard Soler

La nostra institució és la FES, Fundació Eduard Soler. Si transformem aquest acrònim el podem convertir en Formació, Emprenedoria i Solidaritat.

Una de les raons de ser de la Fundació és la formació. Aquesta ens ha de preparar per a un món cada cop més globalitzat i sotmès a permanents canvis i transformacions. La Fundació ha estat amatent a incorporar-los de manera permanent a la nostra formació, en el món de la tecnologia no podria ser d’una altra manera. La capacitat d’adaptació a aquesta nova realitat és fonamental. La formació que hem rebut ja ens ha preparat en aquesta direcció: la possibilitat de formar-nos a l’estranger, la competència d’aprendre a aprendre, l’aprenentatge de manera autònoma. Hem de ser conscients que actualment la formació ja no ocupa únicament un període de la vida, sinó que forma part de la vida mateixa.

Un cop acabats els nostres estudis hem de continuar tenint un paper actiu per transformar els coneixements que hem adquirit i per adquirir-ne de nous.

Potenciar l’emprenedoria és una altra de les finalitats. Crec que hem d’entendre aquesta potenciació en un sentit ampli, no únicament com la capacitat de crear empreses, que és molt important, sinó com la capacitat de transformar i millorar les diferents tasques que ens tocarà realitzar dins l’empresa. La formació rebuda ens ha

D

MEDI AMBIENT

DE GEST

IÓ

N

LA C A L IDA

MA

PAPER ECOLÒGIC

TE

UNE-EN ISO 9001

S

2

DE

SI

Av. Eduard Soler, 1 17500 Ripoll (Girona) T +34 972 701 131 F +34 972 702 871 info@fes.cat www.fes.cat

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Departament d’Empresa i Ocupació Departament d’Economia i Coneixement

Imprès sobre Paper Ecològic Brillant de 170 Grs. / 4-2017 Imprès a MAIDEU, SL Tel. 972 70 25 93 / Ripoll Dip. Legal GI-1394-2002

L’expertesa dels nostres clients

Edifici de l’empresa a la carretera de Sant Joan, s/n de RIPOLL

Façana principal de l'Empresa

Covit SL és una empresa de llarga història ben arrelada a la població osonenca de Torelló.

Tot i que els seus orígens es remunten al segle XIX, el Covit actual comença a perfilar-se el darrer terç del segle passat quan enfoca definitivament la seva activitat cap a l’embotició i anodització de peces d’alumini per a la indústria de la perfumeria i la cosmètica .

Actualment Covit ofereix als seus clients tot tipus de peces de packaging d’alumini: fundes, collarets, taps, màscares, polveres, pintallavis,...

El procés de producció d’aquestes peces inclou des del disseny dels utillatges (punxons i matrius) necessaris per a l’embotició de les peces, fins a l’anodització i l’assemblatge de peces de plàstic.

Les nostres instal·lacions, modernes i ben preparades, ens permeten de produir milions de peces que exportem principalment a Europa però també a Amèrica i a d’altres continents.

La nostra aposta per fer peces cada vegada més complexes ens obliga a reforçar els equips tècnics de manera constant. És per això que ens hem acostat a la FES, perquè l’alumnat que hi cursa els seus estudis pugui fer pràctiques amb nosaltres i, eventualment, s’acabi incorporant al nostre projecte industrial.

Addicionalment, Covit també col.labora amb d’altres centres educatius i formatius per atreure el talent que cal per l’exigència creixent dels mercats.

Control dimensional per producció i fiabilitat

Medicions en 3D per contacte

Com no pot ser altrament, COVIT vetlla per la preservació del medi ambient amb el tractament in situ de les aigües contaminants que genera i la depuració de les emissions a l’aire en el marc de la norma ISO14001. També disposa de la certificacions ISO9001 d’assegurament de la qualitat.

Alimentació banda d'alumini per màquina trànsfer

3

Notícies

PAL Robotics: Present i futur de la robòtica humanoide Vam portar a terme una jornada tècnica amb la ponència del Sr.Hilario Tomé i Barghi, que és l' investigador principal de PAL Robòtics. Lidera tots els projectes d'investigació i desenvolupament dins de l'empresa, que inclouen locomoció humanoide, whole body control, optimització matemàtica, percepció e intel·ligència artificial. La ponència va apropar a l'evolució robòtica i les característiques tècniques fonamentals de la robòtica humanoide, a més de presentar les perspectives d'aplicació en el sector industrial.

Barcelona. Congrés Industry 4.0 El 4 Abril, alguns alumnes de Mecatrònica i de Disseny i Programació de la producció en fabricació mecànica, van poder assistir al congrés Industry 4.0 de Barcelona, on van poder conèixer novetats en maquinària avançada per a la fabricació, com per exemple, màquines amb sistema dual de fabricació additiva metàl·lica i mecanització, sistemes sensoritzats, sistemes de visió artificial, de realitat virtual, d’enginyeria inversa, etc. A més, van poder presenciar diferents xerrades tècniques d’aproximació a les tecnologies smart, Internet of things o indústria connectada de la mà d’experts de les empreses del sector.

Ripoll. Premis Gerbert, edició 2017.

El dia 22 d'abril es varen lliurar els premis Gerber que com cada any s'atorguen a treballs de recerca duts a terme pels alumnes de batxillerat de Catalunya, organitzats per l'Ajuntament de Ripoll i patrocinats per les entitats Uier, Centre d'Estudis Comarcals del Ripolles i la Fundació Eduard Soler.

En l'apartat Gerbert Quadrivium Ciències, dotat per la FES es concedí el premi a l'Anna Vidal i González de l'IES Abat Oliba, pel treball "Lira 02" referent a un espai modern i extravagant, que ha esdevingut una icona ripollesa.

Lliurà el xec el Sr. Jordi Brull, patró de la FES.

Girona. Placa Formació Professional Dual El 5 d’abril, els representants de la FES, en Xavier Llimòs, coordinador i tutor de pràctiques del sistema d’aprenentatge en alternança dual i en Josep M. Casals, responsable de formació, van assistir a la Jornada sobre la FP dual a les comarques de Girona, que es va celebrar en el marc de la fira expojove dins del Palau de Fires i Congressos de Girona. Després de la conferència inaugural i de la taula rodona sobre l’experiència dels centres formatius i les empreses en la formació dual, els representants de la FES van recollir el guardó que ens identifica com a centre formatiu de referència en les pràctiques duals del nostres alumnes a les empreses.

4

Notícies

Fira de les 40 Hores a Ripoll El cap de setmana del 31 de març i 1 i 2 d’Abril, l’Escola del Treball del Ripollès de la Fundació Eduard Soler, vam ser presents a la Fira de les 40h de Ripoll, una fira intersectorial de la població, amb llarga història. La Fes hi assití amb un estand situat al Passeig St Joan, on s’hi van presentar els estudis que es poden cursar i alguns dels projectes desenvolupats pels alumnes actuals del cicle formatiu de Mecatrònica industrial.

Durant tot el cap de setmana, a part de la informació general es va dinamitzar l’estand amb activitats de competició de robòtica i d’impressió 3D.

FES. Lean i Robòtica Col·laborativa El 20 d'abril, en el marc de les activitats de formació contínua en el format de jornades tècniques adreçades a professionals, treballadors d’empreses del sector, professorat de la família industrial i els propis alumnes, s’ha realitzat la jornada “Lean i robòtica col·laborativa” programada conjuntament per LeanBox i la FES, en una sessió, a un grup d’una vintena de professionals i empresaris del sector industrial i una altra per als alumnes de Disseny i Programació de la Producció. Els participants havien de treballar en equip per aplicar la metodologia sobre un cas plantejat, per assolir la millora productiva. Al final es presentaren les solucions amb robòtica col·laborativa.

Erasmus Eslovènia El 2 de maig. Acollida d'estudiants d’Eslovènia en pràctiques "Erasmus", des del 2 de maig fins a 31 de maig de 2017. Estaven allotjats a la la residència de la FES i treballaren als serveis tecnològics col·laborant en el desenvolupament i posta a punt d’un dels projectes en actiu.

Durant la seva estada, a més d’aprofundir en coneixements tècnics específics i posar-los en pràctica, pogueren conèixer la població, Monestir de Ripoll, Museu Etnogràfic, practicar esport, tennis i pàdel i en general la llengua i cultura catalanes amb classes informàtiques .

FES. Curs especial de fotografia Amb el desig de posar en comú els coneixements bàsics d'imatge fotogràfica d'empresa en les comunicacions de la Fundació i que afecta el professorat que acompanya en visites exteriors al personal del Centre Tecnològic i al personal no docent de la FES, es va celebrar els dies 24 i 28 d'abril, un curset de fotografia impartit per un professional del tema i amb material adequat per a realitzar pràctiques de configuració de càmeres i direcció de persones en grup.

La present fotografia presenta part dels assistents, molt atents a la imatge projectada d'una màquina i el professor amb gest indicatiu de la seva explicació.

5

Notícies

Llençada a l'aire dels birrets

Assistents a la Sala d'Actes

6

A la presidència del acte: Sr. Vilardell, Sr. Munell i Sr. Casals

Acte de la graduació de la promoció 2014-2017 Escola del Treball del Ripollès

En acabar l'acte, els alumnes recent graduats, vestint la beca, esclaten d'alegria llençant a l'aire els birrets que han lluït en la confirmació i credencial del seu títol de tècnics superiors industrials.

Enguany, trenta-dos alumnes han assistit a l’acte de graduació amb les seves famílies i amics, en el transcurs del qual se’ls va imposar la beca i van rebre el títol acreditatiu. Els alumnes graduats de la Fundació Eduard Soler de Ripoll van enorgullir-se per la consecució dels seus estudis amb la tradicional llançada de birrets.

El passat dijous, 25 de juny, es va celebrar l’acte de graduació dels alumnes de la promoció 2014-2017 dels cicles formatius de “Mecatrònica Industrial” i de “Disseny i Programació de la Producció en Fabricació Mecànica”.

L’acte de graduació és un esdeveniment de celebració festiva, arrelat a la historia de la Fundació, per congratular-nos amb els alumnes que acaben els estudis, en un format d’acte on famílies, professors i amics es retroben per felicitar els alumnes graduats per la cloenda de la seva etapa d’estudis de Grau Superior. L’acte va començar amb l’entrega de credencials als graduats, que van anar recollint de la mà dels membres de la taula presidencial.

L’Acte va continuar sota la presidència

El ponent de la lliçó magistral, Sr. Joan Maria Roig

del Sr. Ramon Vilardell, amb discurs institucional i com a moderador de les intervencions.

Va Impartir la lliçó magistral el Sr. Joan Maria Roig, filòsof, professor i patrò de la Fundació. La seva dissertació va aprofitar les lletres del nom abreujat de la Fundació, FES, per desenvolupar els aspectes de la Formació, l’Emprenedoria i la Solidaritat.

L’Alcalde de Ripoll, Il·lm. Sr. Jordi Munell, va proclamar les sinergies entre la Vila de Ripoll i la Fundació com a pol d’atracció que representa l’Escola del Treball per a la joventut, assenyalant les possiblitats de realitzar una emprenedoria industrial en la mateixa població.

El responsable de formació, el Sr. Josep Ma Casals, va insistir en el concepte del talent i la formació contínua dels graduats com a valors afegits al seu perfil professional. Finalment, els graduats van procedir a la tradicional llançada de birrets i l’acte va acabar amb un refrigeri per a tots els assistents.

Un patró, el Sr. Jordi Brull, beca una Tècnica Superior en Mecatrònica

7

Serveis de la Fundació

Avantatges de la Formació Professional Dual cara són pocs els alumnes que cursen aquesta modalitat dual de la formació professional a Catalunya, al voltant del 4%, comparat amb països com Alemanya, on fins a un 70% dels alumnes la cursen. La diferència recau en el fet que es realitza la formació en alternança entre el centre formatiu i l’empresa durant el període de pràctiques, que a més, és més llarg en nombre d’hores de permanència a l’entorn laboral.

A més d’aprendre treballant, un dels avantatges de la FP dual és l’elevada taxa d’inserció laboral, on la inserció d’aquests cicles es situa per sobre del 75%. A la Fundació Eduard Soler, aquest percentatge puja fins a un 95%.

Un altre avantatge radica en el fet que els alumnes mantenen una relació contractual amb l’empresa que els assegura la cotització a la seguretat social i la remuneració per les hores de pràctiques. I altrament, reben una formació més completa i pràctica, en realitzar-se en un entorn real de treball. En el cas de la FES, la component pràctica de la formació és altament valorada per les empreses però també per a la continuïtat en l’itinerari acadèmic; així, en el cas dels alumnes que volen continuar els seus estudis universitaris cap a alguna de les diferents modalitats dels graus d’enginyeria, veuen valorada la seva formació professional en forma de convalidacions en els crèdits universitaris.

Estudian a una aula de l'Escola

Aprendre treballant en una empresa industrial

El mercat laboral ja fa temps que s’ha adonat de la importància dels perfils professionals dels seus empleats per garantir la competitivitat de l’empresa. Actualment, els estudis relacionats amb les tecnologies obren les portes del mercat laboral i les professions que més es demanden necessiten no només de competències tècniques, sinó que es requereixen professionals flexibles i amb capacitat d’aprenentatge per donar resposta a les necessitats. La Formació Professional capacita per a l’exercici qualificat d’aquestes professions i proporciona la formació necessària per adquirir la competència professional i el coneixement propis de cada sector. La conseqüència és una elevada incorporació laboral; segons l’informe 8

d’inserció laboral dels ensenyaments professionals, mentre l’atur juvenil es situa al 45%, els graduats en formació professional de la mateixa franja d’edat no arriben al 15% d’atur.

Un estudi recent del Consell General de Cambres de Catalunya i el Departament d’Ensenyament sobre la inserció laboral de la formació professional, posa de relleu que els cicles formatius amb màxima taxa d’ocupació, millors salaris, més estabilitat laboral i més treball a temps complet, són els de Mecatrònica, Programació de la producció en fabricació mecànica i Automatització i robòtica industrial. A la FES s’imparteixen en aquest moment els dos primers dels mencionats.

No obstant aquestes perspectives, en-

Ara bé, els beneficis no són només per als estudiants. Les companyies tenen la possibilitat de participar en els plans formatius i alhora els permet incorporar personal qualificat i formar-lo en la cultura i els procediments de la seva empresa i tot, amb avantatges fiscals per a la incorporació dels tècnics en pràctiques formatives. En aquests àmbits, la FES disposa d’una llarga experiència de relacions amb les empreses de l’entorn que li ha permès establir una xarxa d’enriquiment mutu alhora de conèixer de primera mà les necessitats formatives del sector i, per tant, adaptar el model dual i actuar com a transmissors de coneixement a través dels alumnes i dels serveis tecnològics.

Serveis de la Fundació

Processos d’unió

Imatges en el taller de soldadura de l'Escola del Treball del Ripollès

Els processos d’unió es refereixen a les tècniques per a la fixació rígida de dues o més peces per a una funció única. Existeixen múltiples sistemes d’unió, des dels desmuntables fins als solidaris i que poden aconseguir-se per diferents tècniques i mitjans, tot depenent de la finalitat, els materials a unir, les condicions de sol•licitació del conjunt, etc.

D’entre les tècniques més exteses s’hi compta la soldadura metàl•lica però també noves tendències que obren nous camps d’aplicació, especialment les unions per adhesió.

A partir de mitjans del segle XX es desenvolupen diverses tècniques modernes de soldadura, incloent mètodes manuals com la soldadura de metall per arc elèctric, així com processos semiautomàtics i automàtics com la soldadura GMAW (també denominada MIG/MAG) , la soldadura per arc submergit, la soldadura d’arc amb nucli fundent, entre d’altres.

Darrerament, les tècniques han progressat amb la incorporació de la soldadura per laser o la soldadura amb

feix d’electrons, i la ciència continua avançant i desenvolupant nous mètodes de soldadura per guanyar en qualitat i propietats.

Pel que fa a les tècniques per adhesius, l’evolució és més recent, però avança a pas ferm en aplicacions que sobrepassen el camp del prototipatge per anar-se extenent a les produccions seriades. L’adhesió és la propietat de la matèria per la qual s’uneixen dues superfícies de substàncies iguals o diferents quan entren en contacte i es mantenen juntes per forces intermol·leculars. Així, un adhesiu és una substància natural o sintètica, que pot mantenir units dos o més cossos per contacte superficial, obtenint una fixació de caràcter mecànic.

A la Fundació Eduard Soler, els processos d’unió són propis del seu àmbit d’actuació a l’entorn de les tecnologies d’aplicació industrial, ja sigui des de la vessant formativa (tant de la formació professional reglada com de la formació contínua adaptada a les necessitats de l’empresa), com des de l’assessorament tècnic.

Aquesta transferència de coneixement requereix del domini dels principis i la tècnica i pot extendre’s fins a l’automatització del procés per a la seva millora productiva. Per garantir el primer aspecte, es disposa de professorat amb titulació de Tècnic Europeu de Soldadura amb capacitació per a homologar soldadors; mentre que per donar resposta al segon aspecte, es disposa d’un robot industrial per a la soldadura de fil en continu.

Pel que fa a la formació, la FES imparteix amb aprofundiment els coneixements i la pràctica necessària per a l’habilitació dels tècnics en les diferents metodologies de major aplicació industrial. Així, els assistents als cursos poden formar-se en la soldadura per arc amb elèctrode recobert, en la soldadura de fil continu amb gas MIG/ MAG o la soldadura amb elèctrode de tungstè TIG. Els serveis a empresa, poden passar des de l’assessorament en les tècniques i metodologies dels processos d’unió o dels processos de certificació fins a les homologacions de tècnics soldadors segons la tècnica, posició de soldadura, etc.

9

Opinió dels experts

Planificació i mapa estratègic

Yago Torrent i Socias Doctor Enginyer Induatrial Director General de SOME,S.A.

En temps tan canviants com els actuals ens podem qüestionar l’interès de definir Plans Estratègics, però és precisament en èpoques dinàmiques que convé tenir clar on volem anar per estar segurs que el dia a dia no ens allunya dels nostres objectius. I per això són fonamentals dues coses: tenir un bon Pla Estratègic i comunicar-lo correctament.

En la definició del Pla Estratègic és important tenir en compte les quatre dimensions del “Balanced Score Card-BSC” (Quadre de Comandament Integral) que segons Kaplan i Norton contribueixen a crear valor: financera, clients, processos interns i aprenentatge/creixement. O, posant-los en ordre de causa i efecte, quins coneixements, habilitats i sistemes necessitem (aprenentatge i creixement dels empleats) per innovar i construir les capacitats estratègiques (processos interns) que generin valor pel mercat (clients) que finalment es tradueixi en valor per l’accionista (financer).A l’hora de comunicar aquest Pla, podem fer servir el Mapa Estratègic per mostrar a tots els empleats les relacions de causa i efecte entre la feina individual de cadascú, els objectius generals de l’organització i els indicadors amb que mesurem el rendiment.

Al preparar el Pla Estratègic hem de començar amb una revisió de la missió i els valors de l’organització (perquè existeix l’empresa i en què creiem) i la seva visió estratègica (què volem esdevenir) i a partir d’aquí desplegar els objectius generals i els plans per arribar-hi.

Pel que fa a la dimensió financera les empreses disposen de dues palanques: incrementar vendes o millorar la productivitat, i cada una d’elles permet a la seva vegada dos enfocaments possibles. Podem millorar les vendes accedint a nous mercats, incorporant nous productes i buscant nous clients, o bé incrementant el valor i les vendes als nostres clients actuals. La millora de productivitat la podem abordar reduint les despeses directes i indirectes o bé fent una millor utilització del capital fixe i circulant.

Pel que fa a la dimensió del client, el cor de qualsevol estratègia és la proposta 10

de valor que els fem, és a dir el mix de productes i serveis, de format de relació i d’imatge corporativa que ens diferenciarà dels nostres competidors.

Aquesta proposta de valor és bàsica per connectar els nostres processos interns amb la millora en els resultats amb els clients. Cal recordar la prova de foc que, no sense una certa ironia, ens proposa Roger L. Martin: un cop hem triat on i com volem competir, comprovem si és possible dir exactament el contrari sense semblar estúpids. Posa com exemple una empresa del sector salut que defineix com a mercat objectiu “persones solvents que estiguin disposades a pagar per un bon servei de gestió de la salut” i com a forma de competir “oferir un bon servei al client en totes les seves necessitats relacionades amb la salut”. El contrari, adreçar-nos a persones insolvents que no vulguin invertir en un bon servei de gestió de la salut i oferir-los un pèssim servei al client, evidentment no té cap sentit. Quan això succeeix, normalment és perquè hem triat una proposta massa genèrica, que no ens permetrà diferenciar-nos. La proposta de valor normalment es construirà a partir d’uns d’aquests tres factors diferenciadors: l’excel•lència operativa, una forma diferent de construir la relació amb el client o un lideratge de producte. Tenir clara la proposta de valor és el que ens ha de permetre saber a quin tipus de clients ens voldrem adreçar. Si triem l’excel·lència operativa haurem d'oferir preus competitius, alts nivells de qualitat i un servei amb temps de lliurament curts i fiables. Si construïm la nostra proposta de valor a partir de la relació amb clients haurem de posar l’èmfasi en la qualitat de les relacions, incloent un servei excepcional i una oferta de solucions completa. Finalment, si la nostra proposta es basa en el lideratge de producte ens caldrà treballar en desenvolupar productes de millor funcionalitat, amb més característiques i un millor rendiment.

Pel que fa a la dimensió dels processos interns, aquests són aquelles ac-

Opinió dels experts

AFAT

Aquest any la Caminada de Primavera va tenir lloc el dia 13 de maig.

tivitats crítiques de l’organització que s’integren dins de processos d’alt nivell (innovació en nous productes, serveis, mercats i clients; incrementar el valor al client reforçant les relacions amb els clients actuals; excel•lència operativa en qualitat, cost, servei, temps de lliurament, utilització d’actius i gestió de la capacitat). Dues consideracions importants sobre aquest punt: una, hem d’assegurar que alineem els indicadors de forma que ens permetin avaluar els processos que hem triat, no limitar-nos a mesurar, per exemple, la qualitat i el cost perquè és el que hem seguit sempre. La segona, a l’hora de triar en quins processos interns ens concentrem cal tenir en compte que es tracta de decidir quins prioritzem, però que els altres no els podem desatendre, perquè cada tipus de procés ens reforça un horitzó temporal diferent: la millora operativa dona resultats a curt termini, l’aprofundiment de les relacions amb els clients actuals aporta millora a mig termini i la innovació és la que ens assegura retorns en el llarg termini.

Es va organitzar en tres grups: El primer, "Caminadors", feren la ruta sortint de l'Escola del Treball a Ripoll, per la Ruta del Ferro, fins a l'Alberg de l'estació de Sant Joan de les Abadesses, segellar el control i tornar fins al club AER, el Tennis. Recorregut de 12'5 km en unes 3 hores. Després d'un esmorzar de forquilla al restaurant, a les 12:00 h tornada a Ripoll per la mateixa ruta, 4 km en 54 min.

Caminada de Primavera 2017

El segon grup, "Passejants", per la Ruta del Ferro caminaren fins a l'AER per arribar a l'esmorzar de les 12:00 hores. Tornada a Ripoll pel mateix camí.

El tercer grup, "Gens caminadors", a les 12:00 h eren al Tennis amb medis propis... cotxe possiblement.

Tots junts es feren la fotografia que il·lustra el peu d'aquesta columna.

L'esmorzar, un buffet lliure ben provist, va refer les forces dels caminadors. En el brindis el President va felicitar tothom i va destacar els caminadors amb el penjoll que acreditava haver fet la ruta completa de la jornada.

Finalment la perspectiva d’aprenentatge i creixement és el fonament de qualsevol mapa estratègic. Defineix quines són les competències i habilitats crítiques, les tecnologies i la cultura d’empresa que ens calen per donar suport a l’estratègia. Aquests objectius permeten alinear l’equip humà i la tecnologia de la informació de l’empresa amb l’estratègia que hem definit. Específicament hem d’explicitar com satisfarem els requeriments dels processos interns crítics, de la proposta de valor que ens diferencia i de les relacions que volem establir amb els clients.

Estratègia implica el moviment des del lloc present en que es troba l’empresa a una nova posició a la que aspira en el futur. Precisament perquè el punt d’arribada és incert definim una sèrie d’hipòtesis connectades. El mapa estratègic és el que defineix les relacions de causa i efecte que ens permet fer-les explícites i testejables.

11

Un record institucional

Eduard Soler i Font Creació de l'empresa "Comercial S&P, SA" Per acabar de remuntar la crisi de 1973 calia reforçar la comercialització dels productes que ja era una iniciativa que reflectia el tarannà de l’empresa que optava per una actitud ofensiva, és a dir, no reduir la producció ni acomiadar treballadors.

Soler&Palau, anteriorment, havia treballat sobre la base de les comandes d’uns distribuïdors de material elèctric que sol·licitaven els productes, però, d’acord amb la nova situació, va caldre adoptar una actitud més comercial; Soler&Palau ho va afrontar amb empenta.

En aquest sentit, el 1976 es va crear Comercial S&P, SA amb l’objectiu de donar una major agilitat a la gestió comercial i alhora poder incorporar productes nous, ja que els antics canals de distribució, en certes gammes d’aparells, no eren gaire adequats.

El primer domicili de la delegació comercial a Barcelona va ser al carrer d’Arquímedes, abans d’instal•lar-se a la seu definitiva. L’any 1977, les funcions comercials del grup Soler&Palau es van traslladar totalment de Ripoll al carrer de Rocafort, 241 de Barcelona, darrere l’Escola Industrial.

Aquest reforç de la comercialització era, a més a més, necessari per entrar en el nou mercat del petit electrodomèstic, on hi havia molta oferta i calia arribar al petit distribuïdor. Comptar amb una xarxa comercial potent va esdevenir quelcom imprescindible.

En aquest nou marc, les iniciatives comercials van començar a aparèixer. El 1976 es va dissenyar el primer minicatàleg de butxaca i catàlegs específics per a especialitats concretes com l’agropecuària (veure a baix dues poratdes de catàlegs al respecte). A mitjan anys vuitanta es va crear una guia d’usos de cada producte, una ajuda per als prescriptors.

Però aquesta decisió de posar-se a vendre directament es va trobar amb les dificultats que generava una situació econòmica espanyola molt delicada. La inflació de preus al país provocà, com hem explicat, la necessitat d’emetre fins a tres quadres de tarifes diferents en un any.

Notícies Ripoll, juliol de 2017

58

nº 12