Notícies Ripoll, febrer 2022
72
nº
Pàgs. 6-7 |
Inauguració Curs 2021-2022
Editorial
Redacció Seguim en temps de pandèmia, potser atenuada però lluny de permetre reunions presencials sense mascaretes, sense aforaments il·limitats i distàncies interpersonals mínimes. Això no obsta perquè la revista FES segueixi apareixent, malgrat alguns retards per l'ambient de contaminacions. En aquesta edició es publiquen les seccions habituals destacant la doble pàgina central amb la Inauguració del curs escolar 2021-2022, que comptà amb la rellevant figura del Mgf. Rector de la Universitat de Vic-UCC. La doble pàgina amb notícies de format menor ens fa viatjar pels més variats escenaris de la nostra Escola, Vi-
sites, cursos, programes, ampliacions d'aules i maquinària demostren la vitalitat del nostre projecte educatiu. Els Serveis de la Fundació, concretats amb la publicació d'un dels Projectes Integrats dels nostres alumnes i de la descripció dels medis i instal·lacions de què està dotada la secció de Techworking. Ambdós serveis mostren les activitats i disponibilitats que la Fundació FES ofereix a la societat estudiantil i a l'empresarial emprendedora. En l'"Opinió dels experts" comptem aquest cop amb la d'un professor de la Univesitat de Barcelona que ens alerta sobre la velocitat de vertígen del canvi.
La nostra associació filial AFAT obre les portes a les reunions presencials amb l'Assemblea de socis del 2021. Li desitgem que en endavant el comportament sanitari li permeti desenvolupar les seves activitats socials, culturals i lúdiques a què ens té acostumats. Per finalitzar, un apunt extret de la seva biografia publicada, ens recorda la preocupació constant del nostre Fundador, el Sr. Eduard Soler, pel potencial formatiu del treball. Estudi i treball, el format dual emprat per la nostra Escola del Treball del Ripollès.
Graduació presencial de l'any anterior Inauguració curs escolar 2021-2022 Av. Eduard Soler, 1 17500 Ripoll (Girona) T +34 972 701 131 F +34 972 702 871 info@fes.cat www.fes.cat
2
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Departament d’Empresa i Ocupació Departament d’Economia i Coneixement
Imprès sobre Paper Ecològic Brillant de 170 Grs. / 4-2017 Imprès a MAIDEU, SL Tel. 972 70 25 93 / Ripoll Dip. Legal GI-1394-2002
L’expertesa dels nostres clients
Passeig Estació, 7 17172 Les Planes d'Hostoles, Girona
Safata del cablejat de potència
Quadre de control HVAC
Quadre elèctric per a automatització amb PLCs
Masaló és una companyia amb 90 anys d’experiència en el sector de serveis, que realitza projectes globals d’enginyeria d’automatització, control de procés i gestió de la informació per a la millora de la productivitat industrial.
Masaló Industrial ofereix serveis de disseny, muntatge i instal·lació en planta de quadres de control i potència de mitja i baixa tensió, instal·lació elèctrica i d’instrumentació en projectes d’automatització d’instal·lacions industrials, construcció mecànica en projectes de calefacció, ventilació i aire condicionat HVAC, cablejat estructurat d’instal·lacions industrials i solucions informàtiques per a empreses. També ofereix servei de manteniment global de les instal·lacions a la indústria, un servei que ens situa com a partner diferencial dels nostres clients.
Masaló Engineering neix per donar resposta a la necessitat d’automatització de les indústries amb un fort component regulador com ara les empreses del sector farmacèutic, química fina, cosmètic i alimentari, oferint solucions a mida i complint els estàndards més exigents. Ofereix serveis d’enginyeria i consultoria en informàtica i control industrial, integració de sistemes de control amb sistemes ERP i MES, gestió de processos per receptes i lots, SCADA d’alt nivell, programació de PLC per a procés i control, retrofitting i serveis de redacció i execució de protocols de validació (EF, ED, FAT, IQ, OQ).
Seccionadors UTA
Actualment Masaló consta de quatre seus ubicades a Les Planes d’Hostoles, Olot, Girona i Les Franqueses del Vallès, amb la filosofia d’oferir permanentment un servei de proximitat als nostres clients. Detectors d'oxigen
3
Notícies
Addenda Conveni UVic Enguany la Fundació Eduard Soler ha signat una addenda al Conveni de col·laboració subscrit amb la Universitat de Vic-Central de Catalunya per la qual els estudiants provinents de la Fundació Eduard Soler que es matriculin a la UVic gaudiran d’un descompte exclusiu sobre el cost de matrícula a partir del curs 2020-2021. L’Acord aplica en els graus d’Enginyeria Multimèdia, Aplicacions i Videojocs, Enginyeria Mecatrònica i Enginyeria de l’Automoció del Campus Vic, i els hi serà d’aplicació un descompte del 5% sobre el cost total de la matrícula.
Incorporació Màquina Injecció Des del passat novembre, els tallers de l’Escola del Treball del Ripollès han incorporat una màquina d’injecció de plàstic ARBURG 320M hidràulica amb una força de tancament de 500KN de capacitat. La màquina permetrà complementar la formació pràctica dels estudiants de Cicles formatius de grau superior en el procés d’injecció de peces de plàstic així com l’oferta de cursos d’especialització per a professionals del sector o de reskilling d’altres sectors per a la seva reconversió professional. La màquina instal·lada és una donació de l’empresa ripollesa Proinplas Projectes Integrals del Plàstic.
Curs in-company Robòtica per professionals en actiu Durant el mes de novembre de 2021 s’ha impartit un curs d’especialització de robòtica industrial a demanda de l’empresa S&P amb l’objectiu de formar a una dotzena de tècnics, en la configuració, ajust, programació, i operació de robots ABB. El curs s’ha desenvolupat a les instal·lacions de l’Escola en torn de matí o de tarda, fent ús dels diversos robots industrials ABB i del software “RobotStudio” per a la seva programació off-line, així com l’operació a peu de màquina amb la consola de control.
Programa formatiu TTT Enguany s’ha iniciat un programa formatiu innovador adaptat a les necessitats de personal qualificat per al sector industrial per encàrrec del Consorci de la Vall del Ges. El programa, dissenyat i impartit per l’Escola del Treball del Ripollès, qualifica 15 persones en un perfil professional d’ampli espectre de coneixements mecànics-mecatrònics, i s’emmarca en l’acció TTT, Treball, Talent i Tecnologia, recolzat per la Diputació de Barcelona. L’Acció pretén promoure el Treball digne, la millora competencial del Talent local i el creixement econòmic sostenible a través de la Tecnologia. Impulsa la tecnologia i l’acompanyament a la transició digital de persones, empreses i institucions. 4
Notícies
Visita a l’Institut de Bioenginyeria El passat 28 d’octubre, una delegació de la Fes formada pel director de formació, J.M. Casals i el cap de Departament de projectes integrats, C. Pereira, van visitar les instal·lacions de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya amb l’objectiu d’explorar vies de col·laboració. Els va atendre el Sr. Pau Gorostiza, Cap de Recerca de l’ICREA, Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats i la responsable de política estratègica de l’IBEC, la Sra. Pilar Jiménez. En la trobada es van posar les bases per desenvolupar projectes de prototipus mecatrònics, d’utillatges per a les fases d’assaig de les investigacions en biotecnologia.
Projecte Chronojump En el marc de la contribució al desenvolupament de projectes tecnològics amb aplicació social que ha endegat l’Escola de la FES, el passat dia 19 de novembre, es va realitzar una reunió i visita a les instal·lacions de INEFC, Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya, que acull l’Associació sense ànim de lucre “Chronojump” (per a la Investigació i Difusió de la Tecnologia Aplicada a l'Activitat Física i l’esport). En aquesta prospecció de col·laboració, la FES pot aportar els coneixements en la sensorització i prototipus mecatrònics aplicats a equips d’entrenament, facilitant la tasca de millora a entrenadors físics i fisioterapeutes.
Nova aula Verificació avançada Enguany s’han iniciat les obres d’habilitació d’una nova sala de metrologia, verificació i fabricació avançada als tallers de l’Escola del Treball del Ripollès. La millora facilitarà el procés d’aprenentatge dels estudiants dels cicles formatius de Grau Superior en Disseny i Programació de la producció i d’Automatització, robòtica i mecatrònica industrial, així com dels assistents de seminaris i cursos de formació contínua per a l’especialització o el reciclatge professional. La nova instal·lació comptarà amb una màquina de verificació tridimensional ZEISS entre d’altres equipaments de precisió.
Cessió biblioteca Sr. Jaume Rifà La Fundació Eduard Soler, ha arribat a un acord de col·laboració amb el Sr. Jaume Rifà, professional independent amb àmplia experiència industrial en l’àmbit de l’equipament i instal·lacions hidràuliques, pel qual cedeix un important fons de llibres especialitzats de la seva col·lecció particular. Aquests llibres, prontuaris i manuals tècnics, vindran a enriquir el fons bibliogràfic que ja disposa la biblioteca de l’Escola i que es troben a disposició dels alumnes actuals i antics alumnes registrats a la xarxa “Alumni FES”.
5
Notícies
Magnífic Rector UVic-UCC, Doctor Josep Eladi Baños
Mesa presidencial
6
Jordi Brull, secretari general
Jordi Colomer, president
Josep Maria Cr Tinent d'Alcald
reixans, de de Ripoll
Inauguració del curs escolar 2021-2022 Escola del Treball del Ripollès
L’acte acadèmic d’inauguració d’un nou curs és una fita que cada any celebra la nostra Escola. La lliçó magistral va impartir-la el Magnífic de la Universitat de Vic-UCC, el Dr. Josep Eladi Baños. Alumnes nous i actuals, familiars, professors, empresaris, convidats i personal no docent, assistiren el passat dia 29 de setembre a aquest acte que presidí el Sr. Jordi Colomer acompanyat a la mesa pel convidat d'honor Dr. Josep Eladi Baños, Magnífic Rector de la UVic-UCC, del representants del Vicepresident de la FES, el Director de Formació i el Secretari General. El secretari presentà els components de la mesa i exposà que es tractava de la primera reunió presencial, després del llarg període de confinaments sanitaris i que la Fundació tenia el compromís de fer a la primera reunió a celebrar, un homenatge públic de record a la figura del President traspassat, el Sr. Ramon Vilardell. El president Sr. Colomer amb emotives paraules va fer una semblança del seu antecessor i de la seva eficaç i fructuosa gestió. Una filla i un fill, portaveus de la família agraïren la dedicació de la Fundació a la memòria del seu pare. En l'acte d'inauguració es donà la paraula al Sr. Josep Maria Casals, Director de Formació. Manifestà que la for-
Josep Maria Casals, director
mació no es limita als estudis sinó que és una constant en la vida laboral, i exposà la creixent demanda de perfils qualificats en el sector. Finalment, va instar als alumnes a perseguir el seu èxit professional i va esperonar-los a aprofitar el període de formació que els ofereix la FES. En segon lloc parlà el Sr. Josep Maria Creixans en representació del Vicepresident de la FES, posant un gran èmfasi en com l'Ajuntament de Ripoll aposta per oferir facilitats als ciutadans en pro de l'atracció i retenció de talent. El Dr. Baños començà dirigint unes afectuoses paraules als alumnes enfrontats a un nou curs i els encoratjà a realitzar-se com a estudiants. La seva lliçó magistral "Breu Història de les Universitats Catalanes" fou un document fonamental per a mostrar com el coneixement i la recerca s'arrelen per les universitats. Des de la primera universitat de Salamanca al segle XIII, passant per la de Vic 1599 arriba a les universitats catalanes del segle XX fins la recent UVic-UCC, Universitat de VicUniversitat Central de Catalunya.
El Mgf. Rector de l'UVic-UCC signant el llibre d'honor
7
Serveis de la Fundació
Projecte integrat curs 2020-2021
Detall de muntatge de les electrovàlvules
Alumnes treballant en el projecte
Vista lateral amb braç manipulador i pòrtic amb càmera de visió
Evolució de les peces de la cinta de transport
Disseny, programació i construcció d’una estació separadora amb visió artificial Es tracta del projecte dels alumnes Guillem Raurell, Àlex Darder i Raül Gallardo en el seu treball de final de cicle de Mecatrònica industrial del curs 2020-2021 i que seguint la metodologia de treball de la FES, integren diferents àmbits de coneixement amb un objectiu determinat amb el seguiment, mentoratge i supervisió del coordinador del projecte i l’equip docent i treballant en equip amb un cert grau d’autonomia per portar a terme el projecte des del desenvolupament fins a la construcció física d’un prototip funcional. En aquest cas, l’objectiu consisteix en el disseny i construcció d’una estació automatitzada per a la separació de peces en cadena de fabricació a través de la identificació per visió artificial. El projecte integra coneixements de disseny Cad, fabricació de peces en 8
impressió 3D, muntatge, cablejat elèctric, sensòrica, visió artificial, programació d’autòmats, control de sistemes automàtics… i s’estructura en una memòria tècnica, plànols i esquemes, un plec de condicions i un pressupost. El funcionament de l’estació és: 1. Van passant dos tipus de peces per la cinta transportadora que va a velocitat constant, que disposen de marques identificadores de dos tipus diferents. 2. Les peces arriben a la zona on hi ha la càmera que identifica el tipus de marca. 3. Si és una peça amb la marca A la deixarà continuar fins al final de la línia, mentre que si és una peça amb la marca B es desplaçarà fins a la posició d’un braç manipulador pneumàtic que l’agafarà per mitjà d’unes pinces i la paletitzarà en una caixa. Per fer-ho possible, l’estació ha d’incorporar el següent equipament: •Cinta transportadora,
•Càmera de visió artificial, •Controlador PLC Siemens 1500, •Braç de dos eixos, •Plataforma. Per al desenvolupament s’han dividit dues tasques principals; d’una banda el software per a la programació de la càmera de visió i per al control del funcionament de l’estació i per una altra banda, la part de hardware de l’estructura de l’estació, el muntatge dels diferents elements i el cablejat elèctric. Per gestionar la programació dels diferents estats de l’estació, s’ha utilitzat la guia Gemma i el TIA portal de Siemens per al controlador. L’estació presenta 5 estats de control: •A1: Parada en estat inicial. •A2: Parada sol·licitada final de cicle. •A6: Condicions inicials. •F1: Cicle automàtic. •D1: Parada d’emergència. Durant els diferents estats es van encenent els seus respectius leds.
TECHWORKING
Llocs de treball
Porta des de Techcampus
Porta a l'espai Techworking
Ambient sala de treball
Sala de conferències en construcció
La Fundació Eduard Soler ofereix entre els seus serveis, l'espai Techworking per al foment de l’emprenedoria i el desenvolupament del talent adreçat a aquells que volen iniciar la seva idea de negoci o consolidar-la. Sota el nom de Techworking s’integra un espai de coworking o de treball col·laboratiu al conjunt de serveis del Techcampus de la FES. Un coworking, és un espai de treball i connexió per a emprenedors que facilita la iniciació de l’activitat i afavoreix els contactes, la interacció entre diferents idees i projectes d’emprenedors que comparteixen espai i que es retroalimenten generant una dinàmica de sinergies. Així, el Techworking de la FES és un espai d’innovació i promoció de l’emprenedoria que permet a professionals i emprenedors del sector tecnològic i industrial poder aprendre, compartir i desenvolupar els seus projectes. Els usuaris es podran beneficiar també de la infraestructura tècnica i maquinària del FAB LAB; un equipament que per-
Taula per reunions
met fer realitat els prototipus i proves dels projectes i alhora participar en les Techsessions o jornades tècniques d’innovació organitzades per la Fundació Eduard Soler; i tot, dins un ecosistema altament especialitzat en tecnologies d’automatització, robòtica, fabricació digital, etc... que els posa a l’abast el coneixement necessari a través de l’oferta formativa reglada i continuada amb un catàleg de més de 60 cursos. El Techworking posa a disposició un espai pel treball compartit de 65m2 amb una capacitat per a 8 llocs de treball a més de l’accés a una sala de presentacions i una sala de reunions. Es disposa també de coffee corner amb zona de sofàs. Cada lloc de treball està equipat amb armari d’emmagatzematge, accés a equip d’escanneig i impressió multifunció i connexió de fibra òptica via wifi. Addicionalment, per aquells projectes emprenedors que estiguin en fase de
creixement, la Fundació Eduard Soler ofereix la possibilitat d’accés al seu viver d’empreses, Vila Icària. Es tracta d’una iniciativa per facilitar la instal·lació d’emprenedors que vulguin viure i treballar en un espai dissenyat especialment per a conciliar un projecte d’empresa amb la vida privada; consistent en un viver d’empreses que disposa de 200 m2 distribuïts en diferents espais amb 14 despatxos i 14 habitatges. A més, les empreses i els professionals autònoms instal· lats gaudeixen d’una sèrie de serveis compartits: sala de reunions, sala de conferències, zona comercial amb butaques i serveis de reprografia. També es disposa de l’opció de fer ús del servei del FABLAB; el nostre centre de fabricació digital té per objectiu donar suport a persones, startups i empreses del sector industrial i tecnològic amb recursos d'innovació i tecnologia 4.0.”
9
Opinió dels experts
La velocitat del canvi a les noves tecnologies i la velocitat amb què les tecnologies arriben a la seva maduresa.
Dr. Jordi Colomer i Farrerons Professor Agregat Universitat de Barcelona Departament d'Enginyeria Electrònica i Biomèdica
El fort impacte que exerceix el progrés tecnològic en el nostre desenvolupament diari és innegable i cada vegada més notori. Aquests avenços venen de la mà de nous coneixements tècnics i eines que requereixen treballadors competents en tots els àmbits. Històricament aquests avenços tenien un impacte social limitat, però tot va canviar quan va arribar la primera revolució industrial (1750 – 1850) iniciada a Gran Bretanya a la segona meitat del segle XVIII; l'ús de les màquines a la producció. Des d'aleshores, tota acció de transformació econòmica i social va lligat a l'evolució tecnològica. El concepte de Revolució Industrial encara és vigent i segueix molt relacionat amb les innovacions cientificotècniques. Des d'aquella primera revolució amb l'aparició de la màquina de vapor i la proliferació de les fàbriques com a model de treball en detriment de les societats agràries, hem vist com les innovacions tecnològiques han estat les grans facilitadores del canvi. Així entre el 1850 i el 1914, amb l'aparició de l'electricitat, tenim la segona revolució marcada per la introducció de les cadenes de producció, les noves fonts d'energia (gas i petroli), l'aparició dels primers sistemes de comunicació (ràdio i telèfon) i l'inici dels nous transports (cotxe i avions). Posteriorment, aquest reguitzell de canvis van donar peu a la tercera revolució (1950–1995), que amb el suport d’innovacions com la computació, els ordinadors o l’inici d’internet, van permetre l’automatització de processos creant sistemes de producció reprogramables i més personalitzats. Actualment, seguint aquest camí de canvis constants, ens trobem immersos en la quarta revolució industrial (1995 - ?), més coneguda com a Revolució Digital. L'aparició de les anomenades noves tecnologies, com les comunicacions mòbils 3, 4, i 5G, la Intel·ligència Artificial (AI), la robòtica avançada, el Big Data o la internet de les coses – IoT – (Internet Of Things) han generat un canvi total de model. Aquest canvi de model ens ha conduït a la incorporació de conceptes com connectivitat, digitalització i mobilitat aplicats diàriament tant a la indústria com en l’àmbit privat. Aquesta Revolució Digital en contínua evolució, destaca per un tret marcadament diferenciat de totes les anteriors: la velocitat. La velocitat amb què se succeeixen els canvis imparables, la velocitat amb què sorgeixen i ens adaptem 10
Tot i això, la velocitat de canvi no es limita, ni està únicament lligada, a les innovacions tecnocientífiques, sinó que s'ha estès a tots els nivells de la societat. Aquest fet, com qualsevol procés de canvi, s'ha d'entendre positivament com una oportunitat per generar un ecosistema capaç d'adaptar-se constantment a les noves necessitats millorant la competitivitat. És a dir, aquesta velocitat està estretament relacionada amb com les organitzacions, els productes i els serveis s’actualitzen i es modifiquen per donar cobertura a les noves necessitats garantint el compliment de les regulacions vigents i mantenint els forts nivells de qualitat exigits. Per tal d’afrontar amb garanties el desenvolupament d’un producte en aquesta constant de canvis i velocitat, les empreses els han de desenvolupar de manera ràpida per accedir als mercats amb el menor temps possible. En aquesta línia, les organitzacions s’han de desenvolupar de manera àgil i dinàmica, a tots nivells, per poder adaptar-se al canvi: ja sigui des de la gestió, l’administració, el disseny, la industrialització o la producció. La necessitat d’aquest dinamisme i agilitat, s’ha fet notòria i evident arran de la situació viscuda a causa de la pandèmia de la COVID-19, on amb molt poc temps i marge de maniobra, les organitzacions empresarials (i també la societat) es van (re)configurar per continuar operant amb les majors garanties. Fins i tot, algunes d’elles van tenir la capacitat d’adaptar els seus processos i línies productives per començar a produir material essencial per al sector sanitari. A l’hora de seguir el ritme canviant d'avui, els processos de disseny i les metodologies de treball també han avançat considerablement. Algunes, com el Disseny Enfocat a la Fabricació - DFM - (Design for Manufacturing), s’han consolidat com a eines impor-
Exalumne
AFAT Aquesta reunió va estar la primera que es va celebrar per AFAT en format presencial des de fa dos anys. La pandèmia per Covid ens ho va imposar per raons sanitàries.
tants i essencials per reduir els temps de desenvolupament de nous productes i el seu mercat En concret, el DFM és una metodologia que ens aporta una visió integral del desenvolupament del producte, començant en la fase de conceptualització, amb l’objectiu de millorar la productivitat i la fabricació. Principalment s’orienta per reduir costos i temps de fabricació en entorns de producció complexos sense disminució de la qualitat final del producte. A grans trets, el DFM busca sincronitzar i entrellaçar les etapes de disseny d’un producte: 1) Conceptualització, investigació i disseny, 2) Industrialització i 3) Procés Productiu, aplicant un enfocament iteratiu pas a pas; aplicant un considerable esforç en la fase conceptual que es compensa escurçant les fases posteriors d’industrialització i producció. Així s’incideix en aplicar un seguit de consideracions com l’ús del màxim nombre de components “estàndards”, compatibilitat entre els materials i el procés de producció, la manipulació de les peces, el desgast de les eines, el disseny Poka-Yoke o la complexitat del control de qualitat, entre d’altres. D'aquesta manera, el fet de pensar i considerar com es fabricarà el producte resultant és fonamental per extreure el màxim rendiment de les capacitats productives que es disposen avui dia encapçalades per l'avanç de la robòtica i l'automatització de sistemes i les noves possibilitats que ofereix la impressió 3D. El que s'aconsegueix és crear una interrelació transparent entre l'enginyeria de disseny, l'enginyeria de fabricació i els sistemes de desenvolupament de productes per avançar entre totes elles el més ràpidament possible.
Malgrat tot, aquesta columna, acollida en la Revista FES, s'ha anat publicant en totes les edicions de la revista glosant una petita història d'AFAT, evocant remembrances, exposant quin és el món dels drons recreatius o anunciant la creació dins l'associació del club d'exalumnes "Alumni".
Assemblea socis d'AFAT 2021
Així inicia l'acte el President Sr. Jordi Brull que, seguidament va presentar al Sr. Jordi Colomer Fordada, actual President del Patronat de la Fundació Eduard Soler que, segons els estatuts, li correspon la vicepresidència d'AFAT. El Sr. Colomer manifesta la seva satisfacció en acceptar la designació i dedicà unes emotives paraules al seu antecessor i gran amic, el malaurat Sr. Ramon Vilardell. La Tresorera Sra. Eva Demunts presenta l'estat de comptes de l'associació detallant entrades, despeses i saldo. Com a fet important informa que no s'havia passat el càrrec de la quota de soci pel 2020, es condona. L'assemblea aprovà per unanimitat l'estat de comptes. La novetat més destacada d'AFAT fou la creació del grup d'exalumnes "Alumni". El Director de Formació Sr. Josep Maria Casals, present a la mesa per aital motiu, fa una exposició detallada, ajudat amb la projecció en pantalla, del projecte i els seus objectius, que ja foren publicats en la revista FES 71. El president clou l'assemblea excusant que no es pugui fer d'una manera festiva amb el brindis habitual però ofereix un obsequi per l'assistència.
Tot el procés és possible gràcies a la “velocitat” inherent a la quarta revolució industrial que ens ajuda constatant que la revolució ja no es tracta tant d'un procés de canvi, sinó que vivim avesats, permanentment, en un estat de canvi que reforça la idea de la importància de treballar amb un model de formació i capacitació continuada; que formi als professionals per dotar al teixit industrial de les competències tecnològiques necessàries per continuar sent una part imprescindible d’aquests canvis. 11
Un record institucional
Eduard Soler i Font
El treball com a element formatiu L’especial concepció que Eduard Soler s’anà creant sobre el món educatiu i la formació professional tenia molt a veure amb la importància del treball com a element formatiu. Irene Rigau Oliver, membre del primer patronat de la Fundació Eduard Soler, creia que el treball era un dels instruments de formació humana i personal més importants. Ella mateixa manifestà en una ocasió que “Eduard Soler tenia molt clar el potencial educatiu del treball. Pot semblar que en les apostes educatives d’Eduard Soler sols hi havia una egoista visió empresarial, de formar bons operaris per a la seva empresa. Res més lluny de la seva visió. Ell tenia molta fe en la capacitat formadora del treball, de l’aprenentatge professional. Ell volia crear bones persones, bons ciutadans, mitjançant l’aprenentatge laboral i professional”. Més enllà d’aquesta base vivencial, Eduard Soler havia de valer-se d’un instrument concret per a fer realitat el seu projecte. El fet de crear una fundació enllaça amb una tradició arrelada a la comarca del Ripollès on ja existien diverses fundacions especialment adreçades al món de la beneficència, entre les quals sobresurt el llegat Lambert Mata. L’opció de la Fundació Eduard Soler té, però, un esperit innovador i un caràcter molt més ambiciós, una característica que sempre va impregnar la voluntat d’Eduard Soler al llarg de la seva vida.
Notícies Ripoll, febrer 2022
72
nº 12