Notícies Ripoll, octubre de 2017
59
nº
Pàgs. 6-7 |
Serveis de fabricació de la Fundació Eduard Soler
Editorial Redacció
Hom interpreta que una editorial és un text que ubica un lloc preferent en una publicació i que reflexa l’opinió de la mateixa respecte a notícies, destaca fets rellevants de l’actualitat en relació amb ella, seguint la línia ideològica que té marcada. La nostra revista volem que sigui un mitjà de comunicació entre els nostres alumnes, entre el professors, tècnics i enginyers que donen els Serveis de la Fundació, existència i opinió dels nostres col·laboradors, de clients i proveïdors i en general per a la informació de com és la nostra organització, els nostres projectes i cap on dirigim el nostre futur. L'oferta principal de la FES és en el camp de la Formació i es concreta en els Cicles Formatius Reglats de Grau Superior
industrials, que permet elevar el nivell de formació dels alumnes. Els estudis estan molt orientats a les necessitats reals d'empresa, col·laborant diàriament en diferents àmbits. La major part dels enginyers i tècnics que ofereixen serveis a les empreses són també formadors dels alumnes de l’Escola. Tot això atrau alumnes de diferents racons de Catalunya. La Fundació està en un procés continu de reflexió, tractant de visionar el futur de les necessitats de l’empresa industrial per a adaptar-se a un món en constant evolució. Les noves tecnologies són un repte important i ens caldran professionals que tinguin coneixements per a adaptar-s’hi.
• El CFGS de Disseny i Programació Industrial, un programa 3x2, amb el que els alumnes obtenen dues titulacions de grau superior en tres anys, el CFGS de Programació de la Producció en Fabricació Mecànica i el CFGS de Disseny en Fabricació Mecànica. • I el CFGS de Mecatrònica Industrial, en el que els alumnes reben, apart de les matèries habituals del currículum d’estudis de mecatrònica, reforçament del nivell d’anglès i francès, nocions d’enginyeria, nocions de gestió empresarial i d’aptituds personals, i fan un període de pràctiques a l’estranger. El valor diferencial de la nostra Formació és que la FES està considerada com un centre de referència en els cicles que imparteix, per les bones instal·lacions i equipament de què disposa. Compta amb un Centre Tecnològic per a la realització de projectes d’enginyeria, de fabricació mecànica i de formació privada per a les empreses
Av. Eduard Soler, 1 17500 Ripoll (Girona) T +34 972 701 131 F +34 972 702 871 info@fes.cat www.fes.cat
2
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Departament d’Empresa i Ocupació Departament d’Economia i Coneixement
Imprès sobre Paper Ecològic Brillant de 170 Grs. / 4-2017 Imprès a MAIDEU, SL Tel. 972 70 25 93 / Ripoll Dip. Legal GI-1394-2002
L’expertesa dels nostres clients
Edifici de l’empresa al Polígon Mas d'en Bosch de Ripoll
Els anys 60 es va crear Taller Valentí, un petit taller mecànic a Ripoll, que seria l’embrió de l’empresa actual. MECANITZATS INDUSTRIALS S.L. es va constituir com a societat l’any 1991, fundada per el Sr. Valentí Morera, com a empresa principalment familiar, actualment ubicada al polígon dels Pintors de Ripoll. Amb els anys Mecanitzats Industrials, S.L. ha anat creixent tant en personal com en maquinària. Actualment disposa d’una superfície de 780 m quadrats. La seva activitat es diversifica en mecanització industrial tant de peça única com de petites sèries, serveis de manteniment general, disseny d’utillatges, projectes d’enginyeria i matriceria.
dels serveis tecnològics mitjançant la col·laboració en la mecanització, com en l’àrea de formació participant en les pràctiques de formació dual dels alumnes. Recentment també ha participat en les pràctiques d’alumnes en situació d’atur mitjançant un curs subvencionat pel SOC, realitzat a la Fundació ajudant en la seva inserció laboral a persones amb risc d’exclusió o que portaven molt de temps com a demandants d’ocupació. Els objectius de present i futur són consolidar l’Oficina Tècnica que actualment ja està en funcionament mitjançant la programació CAD-CAM i ampliar l’activitat entorn la matriceria de tall.
Façana principal de l'Empresa
Medicions en 3D per contacte
Per a dur a terme tota aquesta activitat l’empresa disposa de 2 centres de mecanitzat, una fresadora, 8 torns, 2 serres, així com equips de soldadura. L’empresa dóna resposta a les necessitats de diverses empreses de la comarca i és àmpliament coneguda en el teixit industrial del Ripollès. En aquest sentit des de fa anys col·labora amb la Fundació, tant en l’àrea Alimentació banda d'alumini per màquina trànsfer
3
Notícies
Un nou Patró per a la Fundació Eduard Soler, FES Nascut a Campdevànol (Girona) l’1 de gener de 1966. Casat amb Margarita Tort Benedicto. Dos fills. Adreça personal: carrer Montserrat, 23 – 17500 Ripoll. Adreça professional: Soler&Palau, Parets del Vallès. Estudia el batxillerat a Ripoll i es Llicencia en Ciències Físiques a la Univ. Autònoma de Barcelona. Obté un Màster, becat pel Ministeri, amb una tesina sobre Estudi Paramètric dels làsers CO2, i es doctora en el camp dels làsers FIR, pendent de la tesi doctoral. També guanya un Màster en Tècniques de Gestió Empresarial per la Univ. Barcelona. Sr. Pere García i Pou
Tota la seva trajectòria professional l’ha desenvolupat a l’empresa Soler & Palau, en els departaments de Mètodes i Temps, Costos, Producció de motors elèctrics i Compres. Actualment és Director de la Cadena de Subministraments (SCH) i accedeix a membre del Comitè Executiu del Grup Soler & Palau. Està en contacte permanent amb sistemes avançats de previsió de demanda i planificació de la producció. Ha impulsat l’ús de les tecnologies de compres amb la integració de proveïdors en xarxa d’una base a internet. Ha viatjat arreu del món, fent contactes professionals i posant en peu a proveïdors, el que li ha donat una visió oberta, dinàmica i emprenedora d’una empresa industrial.
Visita a la multinacional FESTO FESTO, empresa líder mundial en fabricació neumàtica, processos (LEAN) i biònica aplicada a la naturalesa. El dia 7 d'abril els alumnes de primer curs de Mecatrònica Industrial van visitar les instal·lacions de FESTO a Barcelona. Varen assistir a la introducció que tenen disponible per realitzar cursos a empreses i formacions internes, on varen poder veure aplicacions de la neumàtica en l'àmbit industrial. A continuació van veure una presentació a la sala d'actes, mostrant la importància de la pneumàtica en els processos industrials i el que fan com a empresa per a proporcionar satisfacció als seus clients.
Mercatec Vic El 4 de maig, en el marc de les activitats de col·laboració entre la FES i la UVIC-UCC, dins del “MERCAT de TECNOLOGIA”, per a promoció de la tecnologia i les vocacions tècniques entre els joves de Formació Secundària i Batxillerat, la Fundació ha realitzat sis tallers d’apropament a les tecnologies programables amb el nom de “mòbils i mecatrònica” durant tot un matí i amb gran nombre de participants emplaçats a les aules de la UVIC. Els joves han pogut realitzar tota mena de pràctiques de programació amb un microcontrolador per a diligenciar diferents sensors i moviments motoritzats fins a poder comprovar les grans possibilitats de la telegestió dels dispositius mòbils. 4
Notícies
Anàlisi forense de materials El dia 16 de març es realitzà una jornada tècnica amb ponències de la Dra. Núria Salán Ballesteros, professora del Departament de Ciència de Materials i Enginyeria Metal·lúrgica de la UPC, i del Dr. Fernando Garcia Colina, de BCN Forensics. La Dra. Salán, va explicar amb detall com és l’estructura interna de diferents materials i com es poden explicar les seves propietats físiques tot il·lustrant-ho amb mostres i models reals. El Dr. Garcia Colina va mostrar la interacció entre Justícia i Tecnologia, i com a exemple, va mostrar casos d’incidents per defectes de material i les tècniques d’anàlisi per determinar-ne l’origen.
Intercanvi amb el Lyceé Charles Renouvier Del 20 al 31 de març, fruit del conveni de col·laboració entre la FES i el Lyceé francès Charles Renouvier de Prades de Conflent, s’ha realitzat un intercanvi d’estudis entre alumnes. Els estudiants francesos han conviscut a les classes de la FES on han pogut introduir-se en el coneixement de tecnologies com el disseny 3D, la programació de robots, la soldadura TIG o el procés d’enginyeria inversa a més de participar en els projectes integrats i conèixer la cultura catalana. Per la seva banda, els estudiants de la FES han pogut participar en tallers d’electroerosió, de fabricació additiva o d’anàlisi d’optimització dimensional per simulació informàtica.
El President del Consell Català de Formació Professional Dual, visita la FES. El 26 de juny el Sr. Jordi Ficapal, President del Consell Català de Formació Professional, visita les instal·lacions de la Fundació Eduard Soler (FES). L'acompanyaven diverses personalitats de Ripoll, l’il·lm Sr. Jordi Munell, alcalde i vicepresident de la Fundació i el Srs. Xavier Barros i José Navio, President i vicepresident del Rotary Club de Ripollès. El President Sr.Ramon Vilardell, Jordi Brull, Joan Mª Roig, Josep Mª Casals i Joan Franch van atendre els visitants per tal de fer una visita detallada per les instal.lacions.
Tech Summer 2017 a la FES Del 26 de juny al 8 de juliol la Fundació Eduard Soler ha acollit la quarta edició d'aquest projecte compartit de l’Escola Vedruna de Ripoll, la UVic i la FES, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Ripoll. Pretén proporcionar una alternativa de campus d’estiu que desperti la vocació cientificotecnològica, promoure l´aprenentatge de l’anglès, i fomentar els bons hàbits alimentaris a través del food-lab. Està adreçat a alumnes d’entre 8 i 16 anys, en dos grups segons l’edat. Una setmana per als alumnes de 8 a 11 anys i una altra per als més grans. Quatre hores als matins al centre educatiu de la FES, en dos subgrups de treball. Cada un ha desenvolupat un projecte tecnològic, que al final han presentat al públic. Els pares i amics, embadalits. 5
NotĂcies
6
Serveis de fabricació Fundació Eduard Soler FES Fabriquem pensant en el client A la Fundació Eduard Soler disposem d’un taller de fabricació amb un parc de maquinària amb tecnologia avançada. El nostre principal objectiu és obtenir la satisfacció del client afegint valor i garantint un nivell de qualitat òptim en qualsevol dels prototips o presèries que fabriquem. Els nostres Vista panoràmica d'una part del taller de fabricació clients ens consideren partners dins crítics, a detectar possibles processos del seu procés productiu. que poden ajudar en el bon desenvoOferim serveis de fabricació i proto- lupament del projecte, a identificar les tipatge (sèries petites) totalment per- millors estratègies de mecanitzat, etc. sonalitzats en diferents tipus de mateCal destacar les sinergies que s’estarials i acabats. Principalment trebableixen entre l’activitat de fabricació llem en projectes de mecanització que i les altres àrees de la Fundació. En requereixen un alt grau de compleximolts projectes intervenim en l’engitat en la peça, ja sigui per la geometria nyeria i, posteriorment, des de fabrid’aquesta o per les toleràncies. També cació realitzem la mecanització del abordem projectes en els quals la quaprototip; això genera un valor afegit litat i la traçabilitat en tot el procés són considerable, ja que els possibles canelements diferencials. vis en el disseny s’implementen d’una A la Fundació podem gestionar inte- manera molt àgil. També s’estableix gralment projectes singulars des de un vincle amb les activitats de formal’estudi d’un prototip fins a la seva ció de la Fundació; aquest vincle perposterior industrialització, avaluant met que els nostres alumnes puguin experimentar en primera persona un tots els elements que intervenen. entorn real de treball. Disposem d’un seguit de centres de mecanitzat amb 5 eixos i alta velocitat Pensem que l’agilitat, el temps de de dimensions considerables, i d’una resposta i els terminis d’entrega són sala de metrologia totalment equi- elements crítics pels nostres clients, i pada, així com d’altres equipaments en aquest sentit ens adaptem a la seva per acabats finals del procés i zones logística oferint totes les facilitats al nostre abast. d’ajustament-muntatge. Oferim assessorament per part de tècnics qualificats amb un alt grau d’expertesa i experiència. En aquest sentit, ajudem a definir bé els aspectes
Posem experiència, tecnologia i actitud per tal de contribuir a l'èxit dels projectes dels nostres clients. 7
Serveis de la Fundació
Cap a la implementació de la Robòtica Col·laborativa Al mateix temps, en línies de producció, s’extén l’ús d’unitats mòbils intel· ligents que actuen en eixams i troben els seus objectius de forma autònoma (sense marques al terra, bucles d'inducció o imants) i anuncien el següent pas evolutiu com a pròxim repte de la robòtica en la flexibilització de la producció industrial amb conceptes totalment nous de reclassificació de productes, peces o unitats de producció completes, o col·locant en diferents ubicacions. Des de la Fundació Eduard Soler estem implicats en la divulgació i l’aprenentatge de la robòtica col·laborativa com a mitjà per a la millora dels processos automatitzats, l’eficiència i la productivitat, mitjançant la integració de diferents tècniques innovadores. En aquest sentit la FES ja ha desenvolupat un programa formatiu per a professionals que incorpora els conceptes de Lean Manufacturing o eliminació de malbarataments en el procés productiu, per dotar al tècnic de les eines d’anàlisi i millora del procés actual i alhora de la capacitat d’implementar la robòtica col·laborativa per a l’eficiència del procés.
Alumna en pràctiques de muntatge amb l'ajut d'un robot
La digitalització de processos en xarxa, innovadors models de negoci, nous processos i materials, faran que sigui possible la fabricació de productes d'una manera que és molt més flexible, eficient en energia, estalvi de recursos i amb un alt nivell de personalització. El que es coneix com a Indústria 4.0, Internet of things (IoT) o smart factory incorpora entre altres, la robòtica col· laborativa com una tecnologia innovadora per a l’eficiència i la productivitat. La robòtica col·laborativa, o cobòtica, és una branca de la robòtica aplicada permetent treballar braç a braç amb treballadors humans. Per no fer mal a persones, els robots van equipats amb sensors o càmeres que han d'evitar col·lisionar amb els humans. Gràcies a aquesta característica els robots 8
col·laboratius no van encaixonats en una àrea especial Poden instal·lar-se directament en un entorn de treball. Els robots col·laboratius són un complement a la feina que fa una persona i ajuden en les tasques més repetitives o cansades, que podrien provocar un error humà. L'estructura mecànica sol tenir una forma antropomòrfica, de braç o de tors humà, i permeten incrementar la producció. Generalment també són robots molt flexibles; de tal manera que sovint el propi treballador al que ajuda, llegint i manipulant l'estructura mecànica, pot reprogramar-lo. Gràcies a tot aquest conjunt de característiques els robots col·laboratius són indicats per PIMES en aplicacions de logística, tasques de precisió, manufactura...
D’altra banda, s’està treballant per a aportar els coneixements de la programació i l’adaptació a les necessitats de cada procés industrial als alumnes dels cicles formatius de grau superior de Mecatrònica industrial i de Disseny i Programació de la Producció, a través d’un braç robòtic d’Universal Robots, afegint així, les competències necessàries per tal que aquests alumnes transfereixin la tecnologia amb les implementacions a les empreses on s’insereixin laboralment. Entenem que la competència general d'aquest perfil professional consisteix a desenvolupar, executar i gestionar projectes d’implementació, millora i manteniment d'instal·lacions automàtiques en sistemes industrials, aplicant l’eficiència en la integració de les diferents tecnologies de caràcter innovador amb criteris econòmics, de qualitat, seguretat i respecte al medi ambient.
Serveis de la Fundació
Qualificació de soldadors
Imatges de processos de soldadura
La necessitat d’assegurar la qualitat en la soldadura en elements estructurals i peces aplicades a la indústria, juntament amb el compliment de normatives exigents en aquest sentit, han portat a la definició de la qualificació de procediments i de soldadors per normalitzar criteris. En aquest marc, entenem que un soldador qualificat és aquell que demostra tenir una determinada aptitud per efectuar soldadures acceptables, després d’haver superat les proves oportunes. La qualificació d'un soldador està fonamentada en assajos que es realitzen sobre provetes soldades normalitzades (cupons d'assaig) i que permeten avaluar les habilitats personals del soldador així com la seva capacitat per seguir instruccions escrites. D'aquesta manera, el soldador no només es qualifica per a les condicions utilitzades durant la soldadura dels cupons d'assaig sinó que també queda qualificat per a totes les unions que es consideren més fàcils de soldar (suposant que el soldador té una formació i/o experiència industrial prèvia). El certificat de qualificació del
soldador és un document on es registren detalladament totes les variables essencials i es valida que el soldador ha superat amb èxit els assajos de qualificació.
gació a més de fer-ne el seguiment. Es presta el servei de consultoria per al soldador o l’empresa per tal d’orientar-lo en els aspectes de millora tècnica o d’innovació de procés que calgui.
D’altra banda, la qualificació d'un procediment de soldadura està fonamentada en assaigs del procediment de soldadura que es realitzen sobre provetes soldades normalitzades (cupons d'assaig). L'objecte de la mateixa és qualificar una especificació de procediment de soldadura preliminar (pWPS) i definir el rang de qualificació per a totes les operacions compreses. La Fundació Eduard Soler és l’únic centre de formació del nostre entorn que pot homologar soldadors realitzant tot el procés; des de la formació pràctica de la tècnica a qualificar, i la preparació d’exàmens fins a la inspecció d’examen pròpiament, que inclou el servei d’assaig en laboratori de les provetes de qualificació i la seva validació. Els nostres experts, titulats com a Tècnic Europeu en Soldadura, executen i supervisen des de la formació fins a la qualificació i realitzen la gestió documental del procés d’homolo-
Les activitats es reparteixen al llarg del curs per a donar resposta a les necessitats d’homologació de soldadors en arc elèctric (MMA), en fil continu MIG/MAG o en elèctrode permanent TIG; i ho fa amb un sistema modular que permet a l’usuari realitzar independentment la formació, la preparació de la prova o presentar-se exclusivament a l’examen de qualificació. En concret, el darrer trimestre d’any està previst el curs de soldadura MMA amb elèctrode revestit bàsic E-7018 i rutílic per a soldadura en xapes i perfils d’acer suau d’espessors mitjans en posició PA, PB, PC i PF. El programa inclou: Tecnologia de soldadura procés (111). Tipus d'elèctrodes. Paràmetres variables. Soldar en posicions PA, PB, PC, PF mínim. Soldar en diferents gruixos de material. Coneixements bàsics de manteniment i acoblament a diferents tipus de màquines. 9
Opinió dels experts
L'atenció sanitària a la Comarca del Ripollès
Joan Grané i Alsina Director Gerent Hospital Comarcal del Ripollès
Com és conegut, malgrat l’època de crisi, el Sistema Sanitari Català és reconegut arreu del món com un sistema d’èxit i és un dels pilars més sòlids del nostre benestar. Fent una mica d’història, l’estructura sanitària actual del nostre País és conseqüència de la decisió presa l’any 1981, amb l’aprovació i desplegament del Mapa Sanitari de Catalunya. Durant un període de temps, des del 1983 fins al 1989, es van anar desenvolupant les bases d’aquest sistema sanitari, apareixent les ordres d’acreditació hospitalària, la creació de l’Institut Català de la Salut, la creació de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP), l’inici de la reforma de l’Atenció Primària de Salut i el Pla de Reordenació Hospitalària. Molt important va ser l’aprovació pel Parlament de Catalunya de la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LLOSC) l’any 1990, que instaura un sistema sanitari públic, amb les característiques principals, la universalitat, l’equitat d’accés, la definició d’una cartera de serveis (què entra i què no entra), amb la incorporació de la salut mental i l’atenció sociosanitària i la integració, des de la promoció i prevenció de la salut, l’atenció a la malaltia i la rehabilitació. Actualment, degut a millores en els processos d’atenció i de l’evolució tecnològica, un percentatge important de les atencions que es realitzen és de caràcter ambulatori, gràcies a la implementació de la Cirurgia sense ingrés, que permet que un pacient pugui ser intervingut i anar, el mateix dia, al seu domicili, al cap de poques hores. La implantació de tractaments ambulatoris que es realitzen a l’hospital de dia també ha permès disminuir la necessitat d’ingrés dels pacients. A la Comarca del Ripollès disposem de l'àrea de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Camprodon. Cada àrea bàsica disposa de CAP, Centre d’Assistència Primària i Consultori Local, on es realitza majoritàriament l’assistència sanitària. Tenim un Hospital Comarcal, que és general bàsic, gestionat per la Fundació Hospital de Campdevànol, on es realitzen activitats a pacients aguts que necessiten internament, intervencions quirúrgiques, consultes d’especialitats i d’altres. Així mateix, es disposa de recursos assistencials per donar atenció a pacients conva10
lescents, amb rehabilitació, i pacients sociosanitaris que pateixen malalties cròniques i problemàtiques socials. A la comarca també hi ha assistència a malalties mentals, en règim ambulatori, que està gestionada per l’Institut d’Assistència Sanitària de Salt. Tanmateix es disposa d’un Sistema d’urgències hospitalari i emergències, per a les urgències que es produeixin, amb col·laboració amb el Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya (SEM). També disposa de servei de rehabilitació ambulatòria, gestionada per concurs públic per Fisiogirona-Cerire, a Ripoll, i de transport sanitari gestionat pel TSC. Els reptes assistencials d'un futur proper al Ripollès ens afecten com a comarca de persones grans amb un índex de sobreenvelliment (persones de més de 85 anys) molt elevat. Segons dades del 2016, la nostra comarca té una població de més 64 anys del 25% i de més de 84 anys del 5%, avui la més envellida de Catalunya. A mesura que la persona envelleix apareixen malalties cròniques, que es van complicant, requerint molta dedicació assistencial, amb un gran consum de recursos. Aquesta població de més de 85 anys, que representa el 5% del total de la comarca, consumeix, segons dades publicades, el 50% dels recursos assistencials disponibles. És sabut que si les condicions socials de qualsevol pacient no són les adequades, per temes d’habitatge, insuficient suport familiar, solitud, etc., l’atenció sanitària no serà capaç de donar per sí sola, una adequada solució sense la bona coordinació i participació dels serveis socials. La nostra Comarca disposa d’un ens, el Consorci de Benestar Social, amb la funció arreu de tot el territori, que ens ajudarà a tenir una atenció integral i integradora d’aquests pacients, ja que ens facilita la coordinació entre els diferents nivells d’atenció. Cal no oblidar la tasca que realitzen les diferents residències geriàtriques del nostre territori, donant resposta als dèficits socials de part de la població. Queda molt per caminar en aquest terreny però és un objectiu i repte que ens ha d’esperonar, unint esforços, en favor del bé i millorar la salut dels nostres ciutadans.
Els exalumnes
AFAT
Amablement invitats per la Fundació MAP de Ripoll, un grup de socis d'AFAT van visitar les seves instal·lacions el passat dia 28 de setembre. Guiats pel Director Comercial Sr. Enric Pérez i informats a tot hora per la Responsable de Comunicació la Srta. Marta Rudé, es van recórrer les àrees de Serveis Laborals, Socials i Gestió, accentuades les seccions de cablejat, submuntatges i verificació, l'espectacular magatzem, la bugaderia industrial, una botiga de segonamà, l'assèptica formatgeria i els menjadors.
Kiko Rincones Tècnic Superior Disseny i Fabricació Mecànica
Què havies estudiat abans? Formació Professional de Delineació en Edificis i Obres a l’escola EMT de Granollers, després un Cicle Formatiu de Grau Superior de Disseny d’Interiors i un Grau en Disseny de Producte a l’EART de Vic. Sempre combinant-ho amb la feina. Llavors treballava a la fàbrica Reckitt Benckiser a Granollers, fàbrica de detergents. Després vaig estudiar Disseny d’Interiors però vaig canviar de feina a Colomer Aceves, Arquitectes a Tona, durant 6 anys, de l’arquitectura i l’interiorisme. Simultàniament col·laborava amb Casas Arquitectes. Va ser quan vaig decidir fer el Grau de Disseny de Productes. I què va passar? Amb la crisi Colomer Aceves va fer reestructuració de plantilla. Em vaig quedar a l’atur. Com vas decidir estudiar disseny mecànic a la FES?
Visita a la Fundació MAP, Ripoll
Al final, asseguts en una sala de juntes la Sra. Hermínia Ordeig, Directora gerent de la Fundació MAP, va fer una semblança de l'entitat, -l'any vinent complirà 50 anys- que amb una plantilla de 265 persones, la meitat professionals universitaris, presta serveis a 600 persones discapacitades o amb risc d'exclusió social, en àmbits d'infantesa, diürns, residencials, laborals i d'inserció. En acabar tots el presents foren obsequiats amb un variat tast de formatges d'el·laboració pròpia, ben acompanyat de cava català. AFAT guarda un grat record d'aquesta visita i expressa el seu sentit agraïment per l'acollida.
Vaig veure informació de la FES. La Formació Dual m’obria portes a un nou sector i vaig decidir entrar-hi. Combinant feina i estudis? Sí, sempre mentre vaig treballar a Electromecánicas MC, a Sils, del grup Soler & Palau. La meva feina era en desenvolupament de producte, motors elèctrics per a ventiladors, intervenir en modificacions, escandalls, etc. I vas trobar feina quan vas acabar? A la mateixa empresa. Després a Rodin, S.A. de Torelló, també de S&P: Normativa ErP, modificacions de motlles, llistes de materials etc. A l'any vaig canviar a l’oficina tècnica de R&G Metal Shaping, empresa de subcontractació de planxa. Què li diries a algú que vulgui reorientar la seva vida i estudiar un CFGS del sector del metall? Molt clar, ENDAVANT. No és fàcil i comporta sacrifici però, mirant enrere, crec que estudiar ha valgut la pena. 11
Un record institucional
Eduard Soler i Font L'aposta de Soler&Palau per l'exportació Una de les apostes més decidides dins de la comercialització fou optar fermament per l’exportació. Al 1967 ja s’havia iniciat l’exportació al mercat portuguès i, des de 1968, Soler&Palau comptava amb un departament ben preparat, dirigitr per un holandès, Eddy Arnold Van Hemmen. Val a dir que Soler&Palau va realitzar les primeres vendes a l’exterior amb prudència perquè s’havia de tenir molta cura amb els aranzels i el canvi de moneda. Amb tot, el 1983 encara no estava entre les empreses ripolleses amb més volum d’exportació. En una llista de les principals empreses d’aquest mateix any hi consten tres empreses que ja facturaven de 600 a 900 milions de pessetes. Inversió de futur a Parets del Vallès Les diverses iniciatives que van permetre que Soler&Palau afrontés la crisi anaven acompanyades d’una intel·ligent política d’inversió. L’any 1976, enmig de la crisi econòmica, es van adquirir uns terrenys a Parets del Vallès, al costat de la carretera llavors N-152 (l’actual C-17), en l’eix viari Barcelona-VicRipoll. Eren uns 40.000 metres quadrats, on havia estat ubicada una gran antena reemissora de ràdio. La ubicació d’aquests terrenys en l’encreuament de les autopistes del nord de Barcelona, al peu d’una carretera principal, el feia un lloc especialment idoni per construir-hi un centre logístic receptor de tots els productes fabricats i de reexpedició als distribuïdors d’Espanya i Europa ja que unia les localitats en què hi havia les diferents fàbriques del grup. La primera pedra d’aquest centre logístic es va posar l’any 1984.
Primera pedra a l'edifici de Parets del Vallès, 1984.
Notícies Ripoll, octubre de 2017
59
nº 12