Butlletí nº16

Número 16

Ripoll, desembre de 2006

Presentació del Centre de Tecnificació Esportiva de Ripoll El passat dia 29 de setembre es va presentar el Centre de Tecnificació Esportiva de Ripoll amb la presència del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Sr. Joaquim Nadal; l’Alcaldessa de Ripoll i Vicepresidenta de la Fundació Eduard Soler, Sra. Teresa Jordà; el Secretari General de l’Esport, Sr. Manuel Ibern i el President de la Fundació, Sr. Francesc Solà.

Aquest projecte compta amb el mecenatge de la Fundació, que contribuirà al finançament de les noves instal·lacions esportives, que es construiran just al davant del Campus de la Fundació. A més d’això, la Fundació també posarà a disposició del Centre de Tecnificació la nova residència, que es preveu construir al mateix campus, i que serà lloc d’acollida pels estudiants de l’Escola i tècnics i visitants del

CTES i també pels esportistes que participen en el Centre de Tecnificació.

La tercera implicació de la Fundació és la de crear el Centre de Tecnologies de l’Esport dintre del Centre Tecnològic Eduard Soler, per tal de facilitar a les empreses de material i equipament esportiu, al Centre d’Alt Rendiment i a l’INEF tot allò que puguin necessitar per innovar producte, fer recerca i transferència de tecnologia en un camp d’un fort recorregut.

Ens sembla que la participació de la Fundació Eduard Soler en totes aquestes necessitats del projecte pot donar a Ripoll i a la comarca una nova font de creació de riquesa, progrés i benestar que d’aquí a un temps, segurament, es veurà plasmada en tota la seva força.

Inauguració del curs 2006-2007 a l’Escola del Treball del Ripollès L’Escola del Treball del Ripollès va celebrar el començament del novè curs, fent palès el mateix compromís i responsabilitat social que va marcar el seu fundador, el Sr. Eduard Soler.

L’acte inaugural va comptar amb la presència de la Sra. Anna Ma Geli, rectora de la Universitat de Girona, la qual, després de visitar totes les instal·lacions de la Fundació, presidí l’acte junt al president, Sr. Francesc Solà i l’alcaldessa de Ripoll, Sra. Teresa Jordà. La rectora, va destacar la importància que els estudiants adquireixin uns coneixements que s’anticipin als que les empreses requereixen. En aquest context, la Universitat de Girona i l’Escola del Treball han signat un conveni Manel per desenvolupar projectes Andreu de futur. conjunts

El nostre personal

L’expertesa dels nostres clients

Pere Colomer i Carrera

Cap de Taller del CTES Després de passar la meva infantesa en una casa de pagès en mig del bosc i bestioles, vaig decidir ser mecànic.

Vaig començar la meva vida professional d’aprenent en una indústria paperera però, de sobte, vaig saber que, des de Soler&Palau, el Sr. Soler, volia fer muntar una escola de Formació Professional.

Aquesta fou la meva oportunitat de formar-me com a bon professional. En acabar els estudis, van proposar-me entrar al departament de motlles i matrius de S&P, on vaig poder completar la teoria adquirida amb la pràctica.

Més endavant, aquest departament de motlles i matrius es va convertir en una societat independent, Matrix S.A., on em vaig acabar d’educar professionalment i, a la volta dels anys, convertir-me en cap de taller.

Matrix va donar-me tot el coneixement que havia adquirit de forma pràctica fins al moment, però es va plantejar un nou repte que vaig creure em permetria conèixer noves experiències fora de Matrix. Era molt arriscat, però a l’era del coneixement, sempre s’ha d’estar en progrés.

Vaig treballar dos anys en una empresa osonenca, però vaig poder intuir que la meva trajectòria professional no podia finalitzar dins aquesta empresa.

La Factoria de Comunicaciones Aplicadas, S.L. (FdCom) és una empresa formada per un grup de professionals de dilatada experiència en el desenvolupament de hardware i software orientat a la planta de producció.

Al llarg del temps, s’ha compaginat el treball en planta amb les tasques de desenvolupament de producte, principalment en el camp de les comunicacions de dades en entorns industrials. Això ha permés la realització de sistemes de captura de dades en planta, control de qualitat i sistemes de supervisió de processos.

Actualment FdCom disposa d’una línia de productes de disseny propi amb la marca Lancelan, encaminats a facilitar la conectivitat via ethernet d’elements de planta heterogènis.

La marca Lancelan, engloba els següents productes: - Adaptadors ethernet/sèrie.

- Conversors de protocol ethernet amb TCP/IP per a PLC´s.

Tot va coïncidir amb el fet que la Fundació Eduard Soler projectava crear un Centre Tecnològic. Em va interessar molt poder entrar a formar-ne part i aportar les meves experiències i adquirir més coneixement.

- Terminals de captura de dades en planta per control de producció.

Aquí se m’ha ofert la possibilitat de poder col·laborar i descobrir noves tecnologies, d’acord amb el meu lema d’innovació constant, i que és el que pretenia el nostre fundador, Eduard Soler.

- PC´s Industrials.

Les meves aficions personals són les muntanyes, i els animals la meva distracció, la meva armonia, el meu moment de traquilitat. De sempre sóc caçador de llebre, el meu principal hobbie.

2

- Sistemes de supervisió de planta per GSM i Internet.

- Etc… FdCom treballa continuament per tal que, en un futur pròxim, aquesta marca es vegi ampliada amb els productes i solucions fruit de l’estreta col·laboració dels seus components i de la realimentació obtinguda d’un factor que FdCom considera esencial, que és la relació amb el client.

Degut a l’esperit d’innovació permanent de l’empresa FdCom, s’ha establert una estreta col·laboració amb el CTES, que ha donat lloc a nous productes, com per exemple un terminal de captura de dades en planta amb lector de tarjes magnètiques, o bé l’optimització del disseny de productes existents com per exemple el teleindicador de matrius de leds bicolors LD1.

LA FACTORÍA DE COMUNICACIONES APLICADAS, S.L Joan Ros Florenza C/ Agricultura, 111 - 08223 Terrassa. Barcelona (Spain) Telf.: +34 937362702 Fax: +34 937836891

Notícies

Signatura del Conveni amb el Departament d’Educació El passat 4 d’octubre es va signar el conveni MARC entre el Departament d’Educació i l’ETR. Aquest conveni permetrà que l’ETR, el CIEM i el Centre Tecnològic, participin en el disseny curricular dels alumnes, la formació dels professors i l’assessorament als centres integrals de la Xarxa de Centres Públics de Catalunya.

L’acte va estar presidit pel Sr. Francesc Solà, president de la Fundació i pel Director General de la Formació Professional, el Sr. Josep Francí, que va valorar-ho com «pas definitiu en la formació professional».

El Sr. Solà va posar de relleu l’exigència, el rigor i el compromís que l’ETR inculca als seus alumnes, i la gran responsabilitat social, assumida pel seu Fundador el Sr. Eduard Soler. També es va fer balanç positiu del conveni signat l’any passat, amb el qual l’ETR i l’IES Abat Oliba unien esforços.

Conveni amb Emprenedor XXI - «la Caixa» El passat mes d’octubre es va fer la signatura d’un conveni entre el programa Emprenedor XXI de l’entitat financera «la Caixa» i el CIEM de la Fundació Eduard Soler.

Aquest conveni pretén que es fomenti la col·laboració entre les dues entitats per a la realització d’actuacions tendents a la promoció de la cultura emprenedora i la millora dels serveis als nostres emprenedors.

Inauguració Programa de Consolidació d’Empreses El passat 6 d’octubre s’inaugurà oficialment la 1a Edició del Programa de Consolidació d’Empreses organitzat pel CIEM I l’EOI, i que compta amb 20 participants. La lliçó inaugural va ser a càrrec del Sr. Carlos Trenchs, responsable del programa Emprenedor XXI - «la Caixa». La seva ponència es titulà: «Recomanacions financeres per a empreses que volen créixer».

Conferència de Dídac Lee El 9 d’octubre, va tenir lloc a les nostres instal·lacions una conferència amb el Sr. Dídac Lee, reconegut emprenedor i recent anomenat Jove Empresari de l’any per l’AIJEC. Va ser organitzada pel Centre d’Iniciatives Empresarials del Metall (CIEM) i l’Associació de Joves Empresaris del Ripollès (AIJER).

El títol fou «La inspìració per a emprendre», amb la que va destacar els avantatges i inconvenients de ser un emprenedor.

3

Els emprenedors del CIEM

Eduard Sadurní, gerent

Primera Planta Primera Planta és una empresa de jardineria i floristeria, nascuda el desembre de 2005, al Mercat Municipal de Salt.

Era una botiga per vendre plantes i flors i, sobretot, un punt de contacte per als serveis de jardineria. Actualment té una plantilla de tres treballadors (dos jardiners i una florista).

L’empresa es divideix en dues activitats.

Una, la jardineria, per a tractar de manera integral totes les tasques que es poden realitzar dins l’entorn d’una casa: el disseny, la construcció del jardí amb tot el què engloba, i el manteniment de la piscina, la il·luminació, el sistema de reg, i el mobiliari, adequant-nos als gustos i necessitats de cada client. El nostre sector és el dels particulars amb cases aïllades amb jardí a Girona i a les poblacions que l’envolten, tot i que podem arribar a la resta de la província.

L’altra activitat és la floristeria. Fem arranjaments florals, rams, centres de flors, testos de ceràmica i de vidre, terres... El producte estrella és la venda directa de flor tallada.

Els objectius pel segon any d’activitat són els de consolidar la floristeria i doblar el volum de facturació.

Per a més infomació ens trobareu a: PRIMERA PLANTA (Eduard Sadurní) Av. Països Catalans, 192 (Mercat Municipal de Salt) 17190 Salt. Girona Tel. 695369204

Un projecte del Centre Tecnològic en curs

Projecte núm. 4179: Mecanització de models per la Sagrada Família de Barcelona La Sagrada Família és un gran Temple de Barcelona, dissenyat per l’arquitecte català Antoni Gaudí. Encara està en construcció, i és el màxim exponent del modernisme català.

Durant la guerra civil espanyola van destruir la major part del taller en el que Gaudí havia treballat, i on es trobaven els seus esborranys, maquetes i models. Per aquest motiu, i per la particular manera de treballar de Gaudí, no van quedar ni plànols ni directrius sobre com calia acabar el temple.

amb un material semblant al guix, que ha permès millorar en gran part el procés inicial. Actualment s’està incidint en la possibilitat d’obtenir models de presentació, peces finals i motlles escala 1/1 mitjançant el mecanitzant amb robot.

El Centre disposa d’un robot ABB amb capçal de mecanització per poder realitzar feines, en les que el grau de tolerància no superi les quatre dècimes de milímetre, que en molts casos és suficient, entre ells el de la Sagrada Família.

Per aquest motiu, quan el 1940 es continua la construcció de la Sagrada Família, va caldre definir en primer lloc com havien de procedir per edificar el temple de la forma més fidel a les idees de Gaudí.

El robot va equipat amb un capçal d’alta velocitat, disposa de canvi d’eina automàtic i les seves trajectòries es controlen amb un programa de CAM -l’Hipermill-, molt utilitzat en la fabricació mecànica.

Els tècnics que estan desenvolupant el projecte del temple, es troben amb la problemàtica afegida que comporta la construcció de conjunts i peces de formes complexes i de molt petita sèrie.

L’equip es completa amb un programa de simulació de moviments del robot ARPP que permet analitzar el conjunt robotcapçal-peça.

El procés consta de diverses fases amb diferents nivells de complexitat: En primer lloc cal un treball de recerca per poder realitzar el disseny 3D. A continuació es realitza el model de guix a escala 1/25 amb el que els tècnics donen el vist i plau en una maqueta de conjunt, i el model de guix a escala 1/10 que permet analitzar les interferències entre peces.

El CTES fa l’assessorament per tal d’agilitzar i perfeccionar aquest procés.

En un primer moment es va recomenar substituir les eines de prototipat 3D de què disposaven, basades amb termopolímers, per un sistema d’impressió directa

Parada al Mercat de Salt

4

Peça que va entre els arcs del temple

Notícies

2nd RM Technical Forum El pasat 14 de desembre va tenir lloc el 2n Fòrum Tècnic del Rapid Manufacturing, al Palau de Congressos de Girona, organitzat pel CTES. El tema –que es defineix com la fabricació de components i peces finals mitjançant processos de fabricació additiva–, sobre aquesta revolucionària tecnologia, anava destinat a tots els sectors industrials, especialment a empreses fabricants de producte propi.

El RM s’està convertint en una realitat per a un gran nombre d’empreses innovadores.

El contingut de les diferents ponències, la majoria en anglès, va ser de caràcter tècnic i va comptar amb l’explicació de grans especialistes d’arreu d´Europa.

Les conclusions van avalar l’encert del Centre Tecnològic Eduard Soler, que fou creat per donar suport a les empreses del Ripollès i el seu entorn en el camp de l’I+R+D, i que treballa per liderar la implementació de la tecnologia del RM a la indústria.

Monogràfic SCHINDLER El dia 22 de novembre es va fer un monogràfic sobre aquesta multinacional especialitzada en el transport vertical. Es va tractar els diferents tipus d’ascensors, de l’anàlisi i estudi dels components dels aparells, d’alternatives i de reglamentacions, entre altres.

Fruit d’un conveni, els nostres alumnes reben formació tècnica, poden realitzar una visita a la fàbrica que tenen a Saragossa i, a més, fer un projecte sobre el tema i optar a un premi econòmic.

Seminari SAGITRON El passat dia 3 de novembre, l’empresa Sagitron S.A. (MICROCHIP, USA) va impartir un seminari a l’ETR. Fou un curs d’alt nivell tècnic, a base del control de motors a través d’un microprocessador. És un fet extraordinari que aquesta empresa es desplaci a Ripoll, quan habitualment ho fa a grans capitals. El curs va ser conduït pel Sr. José Bustamante, director tècnic i va tenir una gran acceptació per part de les empreses del sector electrònic i de l’I+R+D.

Fundació ECA GLOBAL La Fundació Eduard Soler i la Fundació ECA Global, han signat un conveni de col·laboració, fruit de les bones relacions entre ambdues fundacions. Es tracta de donar solucions a l’e-learning i a les certificacions. Això suposa un gran avantatge per les persones que no puguin desplaçar-se a un centre d’ensenyament i els permet fer-ho a distància. L’acte va ser presidit pel Sr. Francesc Solà, de la Fundació Eduard Soler; el president i fundador d’ECA Global, el Sr. Ramon Fajula; el secretari general el Sr. Xavier Coromina i el Sr. Xavier Mas, director de l’Escola del Treball del Ripollès.

5

Una empresa del Comitè Assessor Industrial de la Fundació

L’empresa SOLTER Soldadura, neix per fabricar màquines de soldar i carregadors de bateries. En Joan Rafart n’és el fundador i actual gerent.

Encara que l’empresa ja té uns quinze anys d’existència, de molt abans el fundador tenia la vocació empresarial. Però, la precarietat econòmica i dificultats de tota mena, van fer difícil l’aventura.

Les empreses d’aquest sector, en general, estan sotmeses a una forta competència. Han de tenir en compte que el producte fabricat no pot competir amb el baix cost de la mà d’obra asiàtica.

estratègic, ja que amb la incorporació al catàleg dels nous projectes actualment en curs de desenvolupament, es podrà donar resposta a requeriments específics de cada mercat.

Cal per tant, tenir molta imaginació i fer fortes inversions amb maquinaria, per poder automatitzar tots els processos de fabricació.

De la recerca diària, neixen noves idees i nous productes. És llavors, quan necessitem de persones qualificades que ajudin a la materialització del projecte.

La Fundació Eduard Soler és i serà una ajuda veritable al desenvolupament de les empreses. Els seus centres operatius són realment motors de progrés. Cal aprofitar aquest inestimable llegat del Sr. Eduard Soler.

L’empresa, des del principi va experimentar un creixement important, condició necessària per a lluitar en un mercat molt exigent.

Actualment es disposa de més de 5.000 m2 de fàbrica, 40 treballadors i una facturació de 10 milions d’€.

El passat industrial de la nostra comarca ha fet conèixer el nom del Ripollès arreu del món. De tots els industrials i tècnics actuals depèn continuar aquesta línea. Sens dubte, la Fundació Eduard Soler ens serà d’una gran ajuda.

La trajectòria dins el mercat s’explica també per la capacitat comercial d’en Josep Pont i en Silvestre Puig, socis i responsables de la línia comercial.

Fins fa poc, les màquines de soldar eren caixes molt pesades de ferro, amb un transformador a l’interior.

Avui en dia, en canvi, són màquines de poc pes i totalment electròniques, construïdes amb molta cura en el seu disseny. És un producte modern i agradable.

Una empresa, petita, amb fort creixement i amb canvis tecnològics en el seu producte esdevé un «corre molt i no atrapar res». Llavors és quan precissa d’un entorn favorable per no fracassar.

Va ésser providencial poder disposar de Tècnics i personal de L’Escola del Treball del Ripollès.

Aquí hem trobat un suport a nivell de consulta i consell.

6

Joan Rafart i Molas, Gerent

Solter ha vist des de sempre la necessitat d’obrir-se a altres mercats i desenvolupar polítiques actives d’exportació, per tal de poder diversificar la cartera de clients. Actualment, el departament d’exportació gestiona un 20 % de la xifra de negoci de l’empresa, amb presència a més de 20 països, principalment d’Europa Central i d’Europa de l’Est, però també d’Àfrica, d’Àsia, de l’Orient Mitjà i d’Amèrica del Sud. Per al proper exercici, es preveu un fort creixement d’aquest compte

Una màquina senyera de la firma: l’Inverter Cott 145

Els ex-alumnes que la Roser, que té 45 anys, ha estrenat responsabilitat laboral després d’haver passat per les aules, fent el curs de Formació Mecànica per a la Dona, que va finalitzar el juny passat.

La Roser no esperava cap millora laboral ni econòmica pel fet de seguir el curs, ja que la seva empresa no necessitava més mecànics. Així li ho van dir en el moment d’oferir-li el curs de formació. Malgrat tot, això no va impedir que se sentís atreta pel curs.

Roser Pujol

Ara fa un any i mig, l’Escola del Treball del Ripollès va emprendre accions de formació contínua i ocupacional adreçades a millorar la formació de la dona a la mecànica.

S’han realitzat dos cursos, Grup d’Inserció del Sector Metall Mecànic (GIMM) i Fabricació Mecànica per a la Dona (FMD). El passat dia 7 de juliol es va celebrar l’acte de clausura dels cursos. L’experiència va ser un èxit i la dedicació i l’esforç mereixien un reconeixement, que va ser fet pel Sr. Francesc Solà, President de la Fundació; la Sra. Núria Arnay, Directora dels Serveis Territorials de Treball i Indústria de Girona, i el Sr. Francesc Ranchal, Director de l’Institut Català de les Qualificacions Professionals.

Aquí aportem un testimoni, de la mà de Roser Pujol, que ens explica com ha viscut tot aquest procés. És una alumna del curs de FMD, que ha comprovat com li va canviar la vida des del dia que es va proposar participar en aquest curs.

Roser Pujol, exalumna del curs de Formació Mecànica per a la Dona, explica: «A l’empresa van penjar un cartell oferint la possibilitat de fer un curs de formació de mecànica a l’Escola del Treball del Ripollès, dirigit a dones. Em va cridar l’atenció, però eren quatre hores diàries, i amb tres fills i el torn de nit, era complicat.

Però l’estrés que tot plegat em podia generar va quedar en un segon pla gràcies a les ganes d’adquirir nous coneixements. M’hi vaig apuntar».

La Roser Pujol treballa a AXILON METAL, una empresa de Sant Pere de Torelló que es dedica a la producció de taps d’alumini per a productes de perfumeria. Va entrar a treballar-hi fa quatre anys i, després de passar per diferents fases del procés de producció, ara munta màquines i ha deixat enrere les tasques més monòtones. I és

Roser, què et va fer decidir a matricular-te al curs de Formació Mecànica per a la Dona de l’Escola del Treball del Ripollès?

«Vaig pensar que ampliaria els meus coneixements del món on estic treballant, que podria remenar peces i fer muntatges mecànics. També vaig valorar el fet de tenir clar que una oportunitat com aquella potser no es tornaria a presentar mai més.

Pocs treballadors tenen la possibilitat de seguir la seva formació amb el suport de l’empresa. Vaig valorar molt positivament que la meva empresa m’hagués donat aquesta oportunitat, perquè ja passava dels quaranta, i no és fàcil que algú aposti per tu quan ja no ets una criatura».

L’empresa et va ajudar a conciliar la feina amb la formació?

«L’empresa va posar molt interès i va col·laborar molt en que jo pogués fer el curs, tant és així que per ajudar-me a compaginar millor el torn de treball amb la formació i la família, l’empresa em va reduir l’horari laboral dues hores sense repercutir en el meu sou».

SÚPER TREBALLADORA I SÚPER MARE: Mentre va durar el curs, la vida de la Roser va ser totalment cronometrada. A les 23.30h començava la seva jornada laboral, fins a les 5.45 de la matinada. En tornar a casa, esperava que els seus fills es llevessin per anar a escola a les 7, i després dormia fins a les 14h. Havent dinat, es traslladava a l’Escola del Treball, on l’esperaven quatre hores lectives.

A casa, amb prou feines tenia temps de sopar i descansar abans de tornar a començar. La Roser admet que va ser un període complicat, però no considera que hagi estat un gran sacrifici.

Realment no creus que va ser un sacrifici considerable?

«Va ser complicat, però no ha estat un sacrifici, perquè vaig disfrutar moltíssim, no me’n penedeixo en absolut, sobretot perquè també vaig tenir l’ajuda dels meus fills i el meu marit».

LA RECOMPENSA: «Tot i que no esperava res a canvi per part de la seva empresa, la recompensa li ha arribat molt abans del que podia esperar. Una baixa laboral li ha permès ocupar una plaça de mecànica. La Roser no pot evitar comparar la seva situació d’abans amb l’actual, però no pas en el pla econòmic, sinó el professional».

Roser, tu no esperaves cap millora laboral pel fet de seguir el curs de Formació Mecànica per a la dona, que va finalitzar el juny passat. Estaves prou motivada?

«Jo sabia que a la feina no necessitaven més mecànics, i així m’ho havien dit en el seu moment. Però tant me feia, ja que em sentia molt atreta per la idea que ampliaria els meus coneixements, podria remenar moltes peces i fer muntatges mecànics, cosa que no pots fer a l’empresa. I al final, la recompensa m’ha arribat molt abans del que podia esperar. Una baixa laboral m’ha permès ocupar una plaça de mecànica».

Quines diferències ens podries explicar de la teva feina actual amb la que duies a terme fins ara?

«Quan era a la secció de premses, realitzava una tasca senzilla. Si no volies fer força, no era necessari.

Duia quatre màquines automàtiques a la vegada, i per a mi era més una guerra de nervis que no pas de cansament físic. Ara, em sento molt més realitzada amb la meva nova responsabilitat. M’ensenyen a muntar màquines, una tasca que m’obliga a pensar més, i a estar més concentrada permanentment. A més, és una feina molt més variada, perquè avui muntes una màquina i demà una altra de diferent, i els problemes que sorgeixen mai no són iguals. És un repte diari».

Què és el que més t’agrada, del teu nou lloc de treball?

«Sobretot el que més m’agrada és que m’obliga a pensar constantment, a estar informada, a estar «al dia» i també a estar sempre concentrada. També, gràcies a la varietat de tasques, em sento més útil i fins i tot més creativa».

Què diries a altres dones que treballen al teu sector, encara avui massa masculinitzat?

«Que apostin per la formació com la via més directa per realitzar-se professionalment, per a què en cap àmbit, i menys en el de la formació i els coneixements, se’ns jutgi en funció de si som dones o homes».

7

AFAT

ASSOCIACIÓ D’AMICS DE LA FUNDACIÓ I ANTICS ALUMNES DE L’ESCOLA DEL TREBALL DEL RIPOLLÈS

Una caminada-passeig

EDUARD SOLER I FONT Apunts de la seva biografia Eduard Soler, excursionista L’excursionisme fou una activitat en la qual, de jove, va gaudir i excel·lir en gran manera. El 1954 va pujar a l’Aneto. El 1956 va anar al Mont Perdut i més endavant va pujar el Carlit i el Pedraforca.

La pujada a l’Aneto va tenir lloc l’agost de 1954. Fou la segona ascensió documentada d’excursionistes ripollesos al cim més alt del Pirineu. El grup estava format per Gonçal Cutrina, Magí Subiràs, Francesc Díaz i Eduard Soler. L’any 1935 el ripollès Andreu Tarracó ja havia pujat a l’Aneto per l’itinerari dels Portillons.

L’ascensió en què participà Soler va seguir el camí tradicional d’aleshores, des de la Val d’Aran. Eduard Soler va anar fins a Vielha amb moto, una Sanglas. Allí va trobar-se amb la resta del grup, que hi havia arribat amb els autocars de l’empresa Alsina Graells.

Eduard Soler va pujar, en successius viatges amb moto, els companys ripollesos, a Artiga de Lin, on dormiren en una cabana d’herba.

Des d’aquest punt van arribar a Uelhs de Jòeu i pujaren fins al Pòrt dera Picada, després van baixar fins al refugi de la Renclusa, on passaren dues nits.

Tot baixant del port, Soler, que gambava molt i els va deixar enrere, va banyar-se en un petit ivó. I a la Renclusa van beure’s una ampolla de sidra.

Assoliren el cim de l’Aneto el 6

d’agost. La gelera la passaren tots encordats, menys Eduard Soler, que era molt indisciplinat. Tornaren cap a la Val d’Aran, pel Còth deth Hòro on, a causa de la boira, van estar perduts durant dues o tres hores.

Per a Francesc Díaz, aquesta sortida tingué un afegit: va passar uns dies arreu del sud de França amb Eduard Soler i la seva moto, i van visitar Luchon, Bagneres-de-Luchon i el coll de Peyresourde. Aquella setmana Soler va mostrar-li la seva faceta de cicerone.

L’any 1956 Eduard Soler va participar en la primera ascensió ripollesa, de la qual es té notícia al Mont Perdut.

L’acompanyaven Francesc Díaz i Magí Subiràs.

La seva inclinació cap a l’excursionisme compta també amb una ascensió al Carlit al costat d’Alexandre Roca, Joan Dachs i Francesc Díaz. En aquesta ocasió els excursionistes havien quedat de trobar-se amb Soler al campanar d’Enveig, però van equivocar-se de poble i de campanar, i fins al cap d’unes hores no van aplegar-se. Ell havia d’arribar a la Cerdanya amb un Citroën 2CV, el seu primer cotxe. Els companys ripollesos, a la tornada, en travessar el Querol per entrar a Espanya, els van aturar els gendarmes, encara que sense conseqüències.

Aquesta etapa d’excursionista delerós va cloure’s amb l’ascens al Pedraforca, que van pujar per l’enforcadura i van baixar per la canal Bardet.

Imprès sobre Paper Ecològic Brillant de 170 Grs. / 12-2006 Impremta-Offset BONET, SL / Tel. 972 70 00 70 / Ripoll / Dip. Legal GI-1394-2002

A finals d’octubre s’organitzà una caminada pels associats d’AFAT des del Campus de la Fundació Eduard Soler, per la «Ruta del Ferro», fins a les instal.lacions de tennis AER a Sant Joan de les Abadesses, d’uns tres kilòmetres planers.

Encapçalaren la marxa el president, el Sr. Francesc Díaz, el vicepresident i diversos membres de la junta, fins a quaranta esforçats «caminadors». El temps va ser excel·lent i els ànims i la companyonia foren de primera. Al restaurant del tennis se’ls acollí amb un esmorçar copiós i força nutritiu, amb el què es pogueren refer plenament del desgast de la caminada.

La tornada, també a peu, fou coronada amb èxit i fins i tot la marxa resultà més animada i alegre.

«Repetirem!», fou l’opinió més generalitazada entre els participants.

Una conferència El dia 17 de novembre, el prestigiós metge Francesc Díaz i Casals, doctor en medicina i cirurgia i professor a la Universitat de Vic, va pronunciar la conferència «L’ús dels biomaterials en Cirurgia Orotopèdica» davant una nutrida assistència d’associats d’AFAT. El tema, que el conferenciant va saber presentar de forma amena i entenedora, va satisfer plenament tothom. Es va acabar amb unes copes de cava, en una animada reunió de tots el socis assistents.